Programa 404: D. Juárez, E. Bareket Trio, M Sánchez Qiuntet i A. Burnett & The Big Machine, dimecres 1 d'abril de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs aquí estem
confinats, com totes i tots vosaltres, amb temps per fer de tot i en el meu cas
per dedicar-lo a la música, lectura, exercici i a estar informat, tot i que no
massa pel fet d’escoltar massa penúries, la qual cosa crec que ens redueix la
salut mental. Hem de tenir ànims i confiar en nosaltres mateixos i quedar-nos a
casa confinats i sortir ben tapats quan sigui imprescindible. Espero que
estigueu totes i tots la mar de bé. Jo de moment estic bé, i que duri.
I aquesta setmana
farem un programa dedicat a quatre projectes ben actuals. Podreu escoltar el
darrer treball de Daniel Juárez,
"Tales from some of those lands", editat per Mecca RS, i tres projectes de FSNT,
els de l’Eden Bareket Trio,
"Night"; el de Marta
Sánchez 5tet, "El rayo de luz" i el de l'Aaron Burnet & The Big Machine, "Anomaly", amb uns
títols, tots quatre que són ben adients per aquests dies, i aquesta setmana amb
un micro conte de Teresa Tuset.
Comencem doncs amb el
projecte força melòdic....
“TALES
FROM SOME OF THOSE LANDS”
Daniel
Juárez
Editat
per Mecca RS MRS001
Enregistrat
per Mikel Eceiza i Igor Eceiza el febrer de 2019 a Mecca Recording Studio, a
Oiartzun, Gipuzkoa, País Basc, Espanya.
Mesclat
i masteritzat per Mikel Eceiza.
Produït
per: Daniel Juárez, amb la col·laboració de la resta de la banda.
Daniel
Juárez, saxo tenor, soprano a #5 i veu a #10
Álvaro
del Valle, guitarra elèctrica, efectes a #5 i solo canal esquerra a #10
Jorge
Castañeda, piano, Rhodes a #(7 i 13), i sintes a #(1 i 10)
Andrea
Caruso, contrabaix
Roberto
Pistolesi, bateria, bateria electrònica a #7
Jesús
Caparrós, baix elèctric a #(7, 10 i 13) i solo a #7
Nico
Martín Alfaro, guitarra elèctrica a #(7, 10 i 13), solos a #(7 i 10), solo en
canal esquerra #13 i efectes a #7
Totes les
composicions són de Daniel Juarez,
excepte “Jota de Talavera”, cançó tradicional arranjada com totes les altres
pel líder.
I aquest és un
projecte de 12 temes i més d’una hora i quart de precioses músiques. Els tempos
i ritmes també són diversos dominant però les balades o temes amb el tempo
slow, essent els vius, tampoc massa fast, massa ràpids. O sigui que gaudirem
d’una escolta força relaxada amb tempos no gaire vius. Així és que el 5è track “Consciousness
Stage: the dream”, l’inicia el piano molt suaument amb arpegis descendents
d’acords per després intervenir el guitarrista i els seus efectes, contrabaix,
i tot molt subtil. I també el 10è track "Hidden eternity" comença amb
efectes diversos tot molt delicat, on semblen participar teclat i guitarra, i
notes puntuals del piano, per després ésser el contrabaix el protagonista
principal. I un altre tema dolç iniciat per piano és l’11è track "Some of those
nostalgic lands", afegint-s’hi després el contrabaix amb l’arc, tot i
esdevenir quelcom més posteriorment, amb canvis rítmics diversos . També el 7è
track "The light years" té
aquests inicis, dominant però el baix elèctric ben aviat amb el seu solo passat
també per efectes diversos. I el 2n track "Caminando despacio, paso a paso
... / Por ahí va la cosa", és una delicada composició iniciada pel líder i
piano ja amb la dolça melodia tot i que després, amb baix i bateria el tema
esdevindrà més vital, tema dedicat als meus pares, Francisco Juárez i Mercedes
Megías. Us estimo, ens diu ell. Aquests canvis entremig dels temes però,
són una constant en algunes de les seves composicions com és el cas del 8è
track "Tales from the tavern in
ruins", on després d’una llarga i delicada exposició inicial amb piano,
saxo i contrabaix amb l’arc, i posterior solo d’aquest, sense l’arc, el líder
compartirà solo amb el guitarrista ja amb un canvi rítmic evident. També es
nota el tempo una mica més viu en el 12è track "Passion" pel piano i
posterior incursió melòdica del saxo, i més amb la col·laboració del baterista
i posterior solo del líder al tenor. El piano enceta el 1er track “Caesaróbriga
& the invisible prison" amb arpegis i tempo i ritme encabits, per
després guitarrista i saxo tenor fer-ne la melodia amb evident consistència per
la base rítmica, tot i haver-hi també delicadeses com les del solo del
guitarrista, però el tema tindrà les seves vicissituds i canvis. I el 4r track "Inspiration
stage (Groningen)" i tot i començar molt delicadament, com si el tema ja
tingués un recorregut anterior, teclat i guitarra van apareixent, per després
la resta i fins el moment de quasi break amb els efectes del teclat, per
posterior desenvolupament del tema amb una determinada consistència rítmica
marcada per una mena de riff repetitiu que dóna el suport adequat al solo del
líder, acabant-se el tema de la mateixa manera que ha començat, reafirmant-me
doncs en què aquest és un tros d’un tema més llarg i que el líder ha volgut
encabir aquí, per això també és el més curt, i tema dedicat als meus anys
vivint a la ciutat de Groningen (Països
Baixos) i a tots els amics encantadors que vaig conèixer, diu Daniel. I el 3r track "Jota de
Talavera", és un dels homenatges a la seva ciutat natal, una jota passada
pel sedàs del Jazz a un tempo medium i canvis diversos també, és un arranjament
d'una cançó tradicional espanyola molt antiga de la meva ciutat natal;
originalment basat en un ritme folk espanyol anomenat "Jota" ens diu
ell. I ja amb el 6è track "Muralla y Ciudadela" el tempo es plasma en
la melodia del líder i posteriors intervencions de companys, qüestions
rítmiques diverses marcades pel baterista el qual inicia el seu solo ben aviat.
I ja finalment, amb el 9è track "Última mirada hacia el mar" acabo
aquesta primera apreciació rítmica dels temes, on tot i començar a contrabaix
sol i després piano i saxo tenor, en les melodies ja s’intueix un aspecte
rítmic i de tempo, més viu i evident respecte els temes anteriors, sobretot en
el reeixit solo del líder al tenor i el del pianista.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina del bandcamp d’aquest projecte des d’on el
podreu descarregar:
Doncs ara ja podem
començar amb les músiques del projecte i ho farem amb el preciós...
5.- Consciousness
Stage: the dream (D. Juárez) 5m09s
I de quina manera més
dolça hem començat el programa d’avui, segon des del confinament. Ens fa falta
música així en aquests moments, amb aquesta calidesa. I és que el so del saxo
soprano és adequat per sonoritats extremes, aquestes dolces però també les més
agosarades i modernes del Jazz Avant-Garde. L’han iniciat amb arpegis del piano
alhora que els efectes especials de la guitarra del Álvaro del Valle. Ben aviat ha aparegut el líder amb la melodia i
amb el suport de contrabaix i bateria a un tempo delicat, no exempt de Groove
però. Un ritme cadenciós que se t’emporta dolçament alhora que les notes soltes
del solista seguint el motiu principal i arpegis que el pianista fa durant tot
el tema. La seva interpretació solista no és sinó una ampliació de la pròpia
melodia del tema. Al final del seu solo, les emocions es desborden per
l’augment d’intensitat, tot i recuperant el tema inicial, i acabant-lo delicadament.
I ell mateix parla
dels temes i d’on i perquè van sorgir, i en aquest ens diu que “s’inspira en
uns quants somnis reals que tenia temps enrere”. I parlant dels temes 7è "The
light years" i 10è "Hidden eternity", ens diu que narren la
història de la meva fascinació per l'univers, la seva immensitat i misteri. I
del 9è "Última mirada hacia el mar" ens diu que està dedicada a la
bonica ciutat de Donosti (Guipúscoa, País Basc, Espanya), on vaig viure quatre
dels anys més feliços de la meva vida.
Daniel
Juárez
va néixer el 1992, a Talavera de la
Reina (Espanya). El seu pare li va mostrar la música del Jazz, el Latin
Jazz i el Jazz Fusió des de molt petit als 4 anys. Va començar a tocar el saxo
als deu anys, a l'escola de música local ''Escuela
Municipal de Música i Danza Eusebio Rubalcaba''. Després d’uns anys marxa a
Madrid on estudia piano, harmonia i
conjunt de Big Band a ‘’Escuela de
Música Creativa’’. El 2011 inicia els seus estudis per obtenir el títol de
Llicenciat en Música en la modalitat d'Interpretació de Saxo Jazz, al Conservatori de Música del País Basc
''Musikene'' (a la província de Guipúscoa,
Espanya), acabant amb notes molt destacades el 2015. Després, inicia el seu
màster en música al Prince Claus
Conservatorie (Groningen, Països Baixos) on durant el segon any va fer un
intercanvi amb el Queens College of
Music, a Nova York durant un semestre. El 2017 acaba el seu màster.
Actualment viu a Madrid (Espanya) i
va de gira sovint per Europa. Va
prendre lliçons de grans saxofonistes: Oscar
Iris, Bobby Martínez, Bob Sands, Mikel Andueza, Donny McCaslin, Gary Smulyan,
Michael Moore i Ben Wendel. També d’artistes i pedagogs importants: Dave Liebman, Will Vinson, Miguel Blanco,
Guillermo McGill, German Kucich, Ari
Hoenig, Justin Dicciocio, Miguel Zenón, Taylor Eisgti, Guillermo Klein,
Alejandro Mingot, Andrzej Olejniczak, Mariano Díaz, Panagiotis Andreou, Steve
Altenberg, Tineke Postma, entre d'altres ...
Seguim amb el tarannà
delicat del projecte, tot i que ara amb una mica més de tempo i canvis rítmics
encabits, amb el primer track...
1.- Caesaróbriga
& the invisible prison (D. Juárez) 8m37s
I com ha acabat
aquest tema, de manera força vital, amb uns motius repetitius de saxo i piano
que han permès fer quasi un solo al baterista, en una aportació rítmica que ha
fet durant tot el tema, marcant tempo i beat a la caixa. I és que el tema ja ha
començat rítmicament, però amb els acords del Jorge al piano. Després de la primera exposició del tema del que
seria la A, el pont o la B ha aparegut amb el saxo tenor del líder, per tornar
a la llarga A final, tot i no saber amb exactitud si aquesta és la seva
estructura i forma. El solo delicat del guitarrista Álvaro del Valle ha calmat els ànims d’un tema que segueix el camí
dels altres d’aquest disc, on hi ha variacions rítmiques i breaks diversos en
quasi tots els temes. Un solo molt ben executat i amb una sonoritat un tant
fosca passada pel sedàs dels pedals, tot i que no massa, i fet amb molt bon
gust i sensibilitat. Jorge al piano
ha recuperat el motiu rítmic i melòdic principal amb la insistència adequada
per crear una situació anímica determinada també ajudat pel suport de la base
rítmica de dos. El solo del líder al saxo tenor ha tornat a calmar les aigües,
iniciant-lo dolçament. Tot i així, contrabaix i bateria, segueixen amb el seu
Groove, amb espurnes del guitarrista també. El líder el va desenvolupant,
agafant mica a mica empenta i intensitat, amb una bona exposició melòdica
alhora que molt bon so, arribant als moments reiteratius on el bateria
s’esplaia encara més. I després, el final recuperant els moments inicials.
I ell ens diu que
aquest tema i aquests altres el 6è "Muralla y Ciudadela" i el 8è
"Tales from the tavern in ruins" estan dedicats a la meva ciutat
natal (Talavera de la Reina, Espanya), inspirats en la seva cultura i història.
Va compartir música i
escenari amb artistes com: Adam
Nussbaum, Dave Liebman, Rhonda Ross, Michael Moore, Rodney Kendrick, Kevin
Hays, Jerry González, Alina Engibaryan, Gadi Lehavi, Marc Miralta, Owen Hart
Jr., Kurt Weiss, Perico Sambeat, Roberto Pistolesi, Makram Aboul Hosn, Bob
Sands, Javier Colina, Guillermo McGill, Miguel Blanco, Bobby Martínez, Borja
Barrueta, Mariano Díaz, Albert Sanz, Carlos Martín, Javier Vercher, Félix
Rossy, Samvel Sarkisyan, entre d'altres. Optant sempre per les composicions
originals per intentar aportar a la música alguna cosa fresca i creativa, el
2014 enregistra el seu primer CD “Caminos”.
Més tard el 2016, durant el seu període a la ciutat de Nova York, enregistra el seu segon àlbum “Neuronal Odd World”. Recentment, ha llançat el seu tercer CD com a
líder “Tales From Some Of those Lands”
(2019), que és aquest que estem escoltant. Actualment compagina la seva
activitat com a músic professional i com a educador, impartint classes de saxo
Jazz i Música moderna a la Universitat
Alfonso X El Sabio (UAX), a Madrid,
Espanya.
I seguim també així
de suaus i amb vitalitat rítmica delicada amb el darrer track...
12.- Passion (D. Juárez) 6m11s
Doncs tot i ser el
projecte més melòdic que potent rítmicament, aquest és un dels temes potents,
amb variacions com els hi passa a quasi tots els altres. Un tema que també
acaba amb motius recurrents per així el baterista poder desenvolupar les seves
línies. L’han iniciat però el Jorge
al piano, l’Andrea al contrabaix i Roberto a la bateria, per ben aviat
aparèixer el líder fent-ne la melodia principal, la qual ens acompanyarà al
llarg del tema en diferents moments. El tema sembla tenir també el seu pont, a
partir del qual el líder ha fet el seu reeixit solo. Sembla que la A seria la
inicial amb el saxo i motiu del piano, que repeteixen dues vegades, per després
iniciar el canvi a la B o el pont. Aquí el guitarrista i la base rítmica fan
una mena de diàleg amb el líder, per acabar amb un trosset de la A i començar
els solos. M’agrada escoltar el tema i descobrir-ne les seves parts harmòniques.
Sembla que així el puc admirar més i per descomptat també entendre més. Daniel ha fet un altre molt bon solo
amb el tenor ben recolzat per la base rítmica de piano, contrabaix i bateria,
aquest darrer amb una constant trempera rítmica i sempre desenvolupant idees.
Després del seu solo, han tornat al tema, o a una part d’ell, i moment de break
rítmic a partir del qual Jorge i la
resta de la base rítmica desenvolupen una nova situació rítmica, repetitiva,
moment en el qual el bateria desenvolupa les seves línies i ja fins el final,
com he comentat abans.
I d’aquest tema ens
dius que “descriu aquella sensació feliç que sempre sentia quan tocava i
compartia música amb altres persones”, i ara ho podríem aplicar molt més a la
situació actual de confinament. I encara ens diu que l’11è "Some of those nostalgic
lands" està dedicat a algunes de les ciutats més boniques del món, on he
viscut molts bons moments (alguns com NYC,
Donosti, Groningen, Talavera de la Reina, Bilbao, Berlín, Oloron, Madrid, Roma,
Amsterdam, Rotterdam, Estocolm ... entre d’altres).
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I per acabar el seu
projecte, em sembla una bona idea posar-vos una altra composició dedicada a les
seves arrels...
6.- Muralla y
Ciudadela (D. Juárez) 6m32s
I amb aquest molt bon
tema hem acabat el projecte de Daniel
Juárez, un disc que em va donar en mà a la Nova Jazz Cava de Terrassa
on els vaig anar a veure, a ell, al Jorge
i també al Darío Gibert tot i
acompanyant a una magnífica baterista alemanya resident a Nova York anomenada, Mareike
Wiening la qual presentava el seu treball Metropolis Paradise. L’han iniciat després de quatre copets
introductoris del baterista amb el líder i el trio base, amb Daniel fent-ne ja la melodia del tema i
en tota la seva estructura. Un tema on el ritme és força entremaliat i trencat,
i sembla més aviat un ritme ternari. El baterista ha estat qui primer ha
desenvolupat la seva interpretació solista ben recolzat pels acords del piano i
suport del contrabaixista. De nou un break, marca de la casa, ens ha obert la
porta al delicat solo del guitarrista del
Valle el qual l’ha fet amb la seva típica sonoritat i bon gust alhora que
bon llenguatge. Jorge al piano l’ha
seguit amb una interpretació rítmica alhora que reeixida per com l’ha
realitzat. Molt bon pianista Castañeda
amb molts recursos i bona combinació d’ambdues mans fent una cadena d’arpegis
descendents molt remarcable alhora que creativitat de la dreta. Després d’ell,
el líder fent una part de la melodia per després encetar un riff repetitiu amb
el piano també, per deixar pas a moments diversos i recuperar el tema i
acabar-lo delicadament.
I també ens diu que
hi ha un tema que només es pot escoltar al seu bandcamp i és "Road to the
new village" i diu que és el meu petit homenatge a La Puebla Nueva (traduït literalment a l'anglès com The New Village), el poble on vaig
passar els estius de la meva infantesa, tema que podeu trobar a l’enllaç que us
he comentat abans.
I després d’aquest
delicat i magnífic projecte de Daniel
Juárez sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
......................
Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb el teu
particular sentit de l’humor, frescor i
vitalitat rítmica.
I ara seguirem amb
els tres projectes de Fresh Sound New
Talent i el primer serà el....
“NIGHT”
Eden
Bareket Trio
Editat
per FSNT 565
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Luis Bacqué el 9 de desembre de 2017 als Bacqué Recording
Engineering a Roxelle, Nova Jersey.
Enginyer
adjunt: Thom Beemer
Produït
per Eden Bareket
Productor
executiu: Jordi Pujol
Eden
Bareket, saxo baríton, clarinet baix al número 8
Or
Bareket, contrabaix
Felix
Lecaros, bateria
Totes les pistes
compostes i arranjades per Eden Bareket,
excepte el tema 8è escrit per Matti
Caspi.
Doncs estem davant
d’un projecte molt personal, per temes propis però també per la concepció no
gens habitual de saxo baríton, contrabaix i bateria. Dir-vos però que de l’Eden Bareket Trio ja els hi he posat el
seu projecte anterior, també de FSNT,
l’anomenat “Choice”. Aquí ens
ofereixin 9 temes i prop de 40 minuts d’una música molt interessant per la seva
concepció original, melodies i ritmes. Els tempos són també diversos sense
trobar-nos però amb cap tema que sigui estrictament una balada i el que més se
li apropa és el 8è track “Lost Melody”, iniciat pel saxo baríton a mode d’intro
per ben aviat afegir-s’hi el contrabaix, tema delicat a tempo mig-slow. I el
4rt track “Canadian Sea Monster”, l’han iniciat contrabaix i baterista, aquest
marcant el ritme un tan beat i tempo mig també per després ésser el saxo
baríton l’encarregat de fer-ne la melodia. Més o menys al mateix tempo tenim el
7è track “Children’s Play”, iniciat per escombretes, i saxo baríton amb un riff
repetitiu, que després farà el contrabaixista, en un tema amb aires de dansa
popular. I el 1er track “Birds” l’ha iniciat el líder amb un motiu recurrent,
amb melodia i ritme persistent implícit a mode d’intro del tema que farà
posteriorment afegint-s’hi els dos companys. En el 5è track el líder fa una
“Intro/Looking for a way out” a solo de saxo baríton, tot i haver-hi per sota
lleugerament les escombretes, en el tema més curt del projecte. I aquest s’enllaça
amb el 6è track “Escaping the moment” encara amb el líder i baterista. La
melodia d’aquest serà però diferent i a moments la melodia ens recordarà a
músiques caribenyes, tot i que de passada. El 3r track “Night Creatures”,
l’inicie el bateria i contrabaix, el primer amb marcats sons guturals amb les
masses al goliat, i el segon amb la línia baixos, per ben aviat fer-ho el líder
amb el saxo baríton a un tempo medium i rítmica persistent, la dels inicis. I
més o menys al mateix tempo i ritmes, tenim el 2n track “Baccatum”, el qual
l’ha iniciat el líder a saxo baríton a mode d’intro amb el motiu principal per
afegir-s’hi baterista i marcant també les notes el baixista, a un tempo prou viu, tot i que no fast. I el
tema més viu del disc és el 9è track “You’re Wrong”, iniciat pel saxo baríton
amb el motiu principal, amb les notes més greus i ja amb el ritme i tempo
implícits, amb un riff repetitiu i marcat pel ritme de les pròpies notes. La
melodia la farà ell mateix, més aguda, i amb la base de baterista i el contrabaix
del seu germà. El tema es desenvoluparà amb aires molt moderns, com tenen totes
les composicions de l’Eden Bareket.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç d’aquest disc de FSNT:
Comencem doncs amb un
dels temes més delicats tot i no ser cap balada, anomenat...
4.- Canadian Sea Monster (Eden Bareket) 5m47s
I hem canviat d’una
formació àmplia amb convidats diversos a
una formació mínima i atípica, la d’aquest trio de saxo baríton, contrabaix i
bateria. Tot i això però, les composicions del líder i baríton, són força interessants
alhora que molt ben executades. La primera mostra ha estat aquest tema, farcit
d’una certa i inquietant atmosfera, la creada pel contrabaixista i la de la
mateixa melodia del líder. El baterista, suau, per sota d’ells els hi dóna el
suport adequat. L’han començat la base rítmica amb el baixista fent el motiu
principal i ja inquietant-nos d’entrada, per seguidament fer-lo el líder i
desenvolupar el tema posteriorment. L’han repetit dues vegades abans de deixar
pas als solos, el primer el del contrabaixista i germà del líder, Or Bareket. El líder abans però li ha
obert la porta amb uns motius repetitius. El baixista ens ha deixat bocabadats
per com l’ha realitzat, de profund, de rítmic, amb el lirisme adequat i una
demostració de tècnica i afinació abassegadores. Eden al baríton ha recuperat el motiu recurrent per després la base
recuperar el tema, i acabar-lo dolçament.
Tot i que és
relativament nou a l'escena de Nova York,
bé, ara ja no tant, el saxofonista baríton israelià, Eden Bareket, ha obtingut ràpidament atenció i estima com a sideman.
De fet, els projectes col·laboratius de Bareket
mostren una línia eclèctica, passant des de la Eyal Vilner Big-Band, fins a l’aventurer Ari Hoenig Nonet, fins i tot amb el jazz etíop de l’Orquestra Anbessa carregat de Groove.
Com que la seva estrella ha continuat augmentant, Bareket també ha teixit aquestes diferents cadenes musicals ajuntant-les
en el seu propi projecte, un trio amb el seu germà i baixista Or Bareket i el baterista Félix Lecaros. Aquesta instrumentació
particularment minimalista i infreqüent s’utilitza per donar a conèixer un
conjunt de rars i no gaire funkys temes, i sovint tenebrosos solos, tot
allargant les seves posicions cap a un territori molt obert. Hot House Jazz Guide.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I després d’aquesta
primera introducció a la música de l’Eden
Bareket, us proposo escoltar....
5.- Intro / Looking
For a Way Out (E. Bareket) 1m30s
6.- Escaping the
Moment (E. Bareket) 4m31s
Doncs amb el primer
tema, aquesta “Intro” amb el líder al baríton, aconseguint uns sons força
impressionants i només acompanyat a moments pel baterista, el líder ens ha
mostrat les diverses sonoritats que es poden aconseguir amb el baríton. Mestre
ell d’aquest instrument que no és un dels més adequats per endegar projectes
individuals. Us recordo que el programa anterior vam poder escoltar a un altre
baríton, aquest de casa, l’Andreu
Domènech, ell també amb un molt bon projecte, tot i que molt diferent a
aquest que estem escoltant. Els dos temes estan enllaçats adequadament, com heu
pogut escoltar. Tot i això, i després que s’hagi esvaït el so del baríton
provinent de la “Intro”, el 6è track sembla ben bé un altre tema. De fet, la
base rítmica, en quedar-se sola, ha donat pas a la melodia i diferent
construcció harmònica feta pel líder, amb uns aires que m’han situat a l’entorn
d’alguna de les músiques de Sonny
Rollins i els seus ritmes càlids, els del Calypso. El líder ha desenvolupat
el seu solo, quasi com si d’una nova melodia es tractés, i sempre la base de
dos donant-li el suport adequat. Aquest solo del líder ens l’ha mostrat
posseïdor d’una gran tècnica i sonoritat amb interpretació lleugera, fresca i
gràcil. L’han acabat també dolçament, amb cadascun d’ells amb la seva personal
aportació i mantenint el tempo fins el final.
"Nova York segueix sent la capital del
Jazz del món. Durant un segle aproximadament, els joves músics han anat des de
gairebé tots els països per estar enmig del creixement i el ferment de la
música en constant estat de canvi i repte. El saxofonista baríton Eden Bareket és relativament nou a la
ciutat. Bareket va néixer a Buenos Aires, va créixer a Israel i va ser novaiorquès des del
2013. El trio on hi figura el seu germà baixista Or i el baterista xilè Félix
Lecaros està creixent com a unitat, i els seus membres reben trucades
freqüents per a concerts concrets a la escena de Nova York. Amb el líder i saxo baríton, anant des del seu registre
més baix fins a la gamma altíssimo, el nou àlbum de Bareket “Night” també
demostra el seu àmbit com a compositor. Tots els temes són seus, excepte "Lost
Melody" de Matti Caspi, que va
arranjar Bareket.
"Baccatum" il·lustra el seu toc com a compositor, les habilitats en
solitari de tots tres i la interacció grupal que anima tots els temes.
Aquest tema el podeu
veure en aquest enllaç al YouTube.”
i això va dir en Doug Ramsey (15 de novembre de 2018)
I seguim encara amb
més música d’aquest projecte, amb el tema anomenat...
3.- Night Creatures (Eden Bareket) 5m37s
Doncs aquest tema ha
començat també de manera inquietant, amb els sons del tabal, dels tambors, tot
i evocant a les criatures de la nit, com diu el títol. El contrabaixista s’hi
ha afegit amb els sons de la fusta de la seva berra, de les seves gruixudes cordes
i sonoritat profunda, com ho és també la del baríton del seu germà i líder. Un
tempo prou viu, marcat per la base de dos, tot i no ser la sonoritat gens
potent en un projecte modern tot i la simplicitat de la formació. El solo del
líder ens ha tornat a frapar. Eden
ens mostra de nou el perquè ha estat tan ben rebut a la comunitat jazzística de
la capital mundial del Jazz. Ha desenvolupat un solo magistral passejant-se per
quasi tot el registre de l’instrument i demostrant una gran tècnica en el
fraseig alhora que reeixit i propi llenguatge. El posterior solo de l’Or ens ha deixat ben clavats a la
cadira, car l’ha fet amb pulsió rítmica, la del tema, i profunditat de so
alhora que tècnica i afinació. Magnífica mostra melòdica i creativa en un solo
de contrabaix, alhora que pulsió rítmica la d’aquest altre gran músic, Or Bareket. La dolça melodia del líder
ens apropa al final d’aquest reeixit tema de les criatures de la nit.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabarem aquest
projecte amb el tema més viu del disc però també un dels més curtets,
anomenat...
9.- You’re Wrong (Eden Bareket) 2m30s
I amb el tema més viu
i més curt d’aquest projecte, ens acomiadem d’ells després d’haver gaudit una
bona estona amb la música feta per una configuració mínima sense instrument
harmònic, la d’aquesta amb saxo baríton, contrabaix i bateria. I l’ha començat
el líder amb un motiu recurrent rítmic a mode de “Intro” amb baterista i
baixista afegint-s’hi ben aviat, essent però el motiu principal del tema a
partir del qual el desenvolupen tots tres. Després vindrà la part A de la
melodia del tema fent-lo dues vegades per després fer el pont o la B i canvi
harmònic evident, i sempre amb el motiu rítmic recurrent. Els solos comencen
després de l’exposició del tema de forma AB, i ho ha fet el líder i saxo
baríton, mostrant-nos de nou la seva increïble tècnica, en aquest tema tan viu
de tempo, i ritme ternari força complex i difícil de determinar, al menys per
mi. Gran solo del líder fet a tope de subdivisió de notes amb un gran fraseig i
velocitat interpretativa alhora que creativitat, tot i sempre relacionar-lo amb
l’harmonia del tema, d’aquest que sembla que es diu que tu estàs equivocat,
“You’re Wrong”. Ell no ho està d’equivocat, no. Al final l’han acabat de cop,
després d’una demostració rítmica i interpretativa increïble del líder,
sobretot en aquest tema.
I amb aquest tema hem
acabat la nostra passejada per aquest projecte a trio de saxo baríton,
contrabaix i bateria liderat per Eden
Bareket. Si us ha agradat, que crec que sí, us recomano que l’adquiriu
entrant al web que us posaré al blog del programa. Ara més que mai hem d’ajudar
als músics, als artistes en general, si és que podem, car elles i ells estan
sense feina ni ingressos de cap tipus.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I encara seguim ara
amb el segon dels projectes de FSNT
i que serà el
“EL
RAYO DE LUZ”
Marta
Sánchez Quintet
Editat
per FSNT 567
Enregistrat
per Andy Taub els dies 12 i 13 de juny de 2019 a Brooklyn Recording, Nova York.
Mesclat
i masteritzat per Michael Pérez Cisneros a Big Orange Sheep, Brooklyn
Notes
interiors de Ethan Iverson
Produït
per Marta Sánchez
Productor
executiu, Jordi Pujol
Blue
Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Marta
Sánchez, piano
Chris
Cheek, saxo tenor
Roman
Filiu, saxo alto
Rick
Rosato, contrabaix
Daniel
Dor, bateria
Totes les
composicions són de Marta Sánchez.
I aquest és un
projecte de més de 45 minuts i 8 temes propis de la compositora i pianista
madrilenya establerta a New York. La
delicadesa hi és de manera fefaent i la diversitat de tempos i ritmes també,
tot i que tampoc ens trobem amb cap tema massa fast de tempo. Una preciosa
balada és la del 3er track “Nenufar”, iniciada per la mà esquerra de la
pianista amb el motiu base principal, per després afegir-s’hi la dreta i la preciosa
melodia dels dos vents. També és delicat el 6è track “I will miss you”, iniciat
pels dos vents a mode de pregunta resposta i acords de la pianista, esdevenint
quelcom més posteriorment amb solos magistrals i delicats. I el 1er track
“Cascadas” l’inicien a duet els dos vents amb una melodia repetitiva descendent
que posteriorment desenvoluparan i ja amb el primer solo, el del saxo tenor. I
el 5è track l’inicien els dos saxos l’un amb melodia repetitiva i l’altre amb
notes descendents fent tots plegats una mena d’intro, per després esdevenir
quelcom diferent amb el marcatge rítmic de baterista i contrabaix, amb un canvi
evident de ritme, també en els solos. I tot i començar dolçament el 7è track
“Dead Flowers”, així de tenebrós és el tema d’entrada, es desenvoluparà rítmic
i vital per sons repetitius del saxo tenor en l’inici del solo del piano i
posteriors solos dels vents a un tempo prou consistent. I el 2n track
“Parmesano” l’inicien esotèricament amb saxo i marcatge per notes de la
pianista per desenvolupar-se posteriorment a tempo marcat per un dels vents i
que ha donat peu al solo de l’altre. I
també el comencen delicadament el 8è track “Unchanged” però ben aviat canviarà
amb el marcatge rítmic de la base rítmica ja en el solo del saxo alto. I ja
finalment el 4rt track “El cambio” l’inicia rítmicament el baterista marcant-ne
el tempo i ritme beat, tot i que les melodies i solos dels saxos ens mostraran
una evident modernitat, el primer el del saxo alto, tot i no ser tampoc el
tempo massa fast, sí que és el més persistent.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Començarem doncs amb
una de les balades del projecte i que serà la preciosa...
6.- I Will Miss You (Marta Sánchez) 6m02s
Doncs aquest és el
segon projecte FSNT d’avui, i ja
veieu com de diversos anem per músiques, també respecte al primer del Daniel Juárez, tot i que tampoc hi
estan massa lluny d’ell. Ens trobem ara amb un projecte amb dos vents solistes,
els de dos grans músics, en Chris Cheek
i Roman Filiu, ambdós músics que
també han sonat en aquest programa. Aquesta
composició de Marta és força
delicada i preciosa la seva musicalitat, alhora que tempo medium slow a ritme
quasi de bolero relacionat amb el títol “T’estranyaré”. Han començat els dos
vents a mode de pregunta-resposta en la “intro”, també amb el piano, per ben
aviat encetar la melodia feta per ells dos, tot i baixant de to fins començar
els solos essent el primer el del saxo alto d’en Filiu el qual ens ha acaronat ja d’entrada per com l’ha introduït.
El seu desenvolupament ha estat magistral, per sonoritat càlida, per llenguatge
i fraseig el d’aquest mostru del jazz internacional resident a New York ell però havent nascut,
crescut i estudiat a Santiago de Cuba.
Una vegada acabat, han recuperat la dolça melodia per així deixar pas a la
interpretació solista de la líder, la qual ha seguit el tarannà càlid del tema,
amb uns arpegis angelicals, afegint-hi però la seva particular manera i
personal discurs creatiu en l’ona de la pròpia melodia, situant-se a moments en
el registre alt i fent-lo amb un so nítid i prístina digitació, alhora que
melòdic i amb toc percussiu. I sempre per sota, el contrabaix de Rosato i la bateria de Dor. Amb els arpegis delicats ha deixat
pas al tema, fet pels dos vents i suport del trio base, per així anar-lo
acabant, delicadament.
I de Marta Sánchez ja n’hem parlat en aquest
programa, car li he posat un parell de projectes anteriors, el darrer en el
Programa 338 i un anterior en el Programa 235,o sigui que us penjaré al blog
els enllaços corresponents per poder-ne saber més coses d’ella i de la seva
música.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim amb un altre
tema ara a un tempo una mica més viu....
7.- Dead Flowers (Marta Sánchez) 5m19s
Doncs amb aquest
projecte ens trobem també amb temes on el tempo no és tampoc massa viu, com és
el cas d’aquest. Tot i això, el Groove és immens, i se te’n porta de manera
irremissible. El tema ha començat delicadament amb les notes llargues dels dos
vents, però ben aviat els dos vents l’han iniciat, Filiu amb la melodia i Cheek
fent un acompanyament que també li ha fet en una primera fase del solo de la
líder Sánchez. Una base rítmica
magnífica li ha donat suport mentre ella ha brillat amb la seva execució, ara
més en el registre mig del piano fent una interpretació amb espai pels
silencis, rítmica intervenció també, amb una mà dreta gràcil, i una esquerra
sòlida de reforç harmònic. I ja abans d’acabar-lo, Cheek ha tornat a aparèixer amb el seu riff acompanyant-la, i això
fins el moment on els dos vents han fet un canvi radical, amb tots plegats
marcant un moment àlgid, per després Chris
inicià el seu magnífic solo. Fraseig magnífic, llenguatge, sonoritat i bon gust
el d’aquest magnífic saxo tenor, mostrant-nos també el seu excels domini de
l’instrument alhora que la seva creativitat, en un solo ple de motius diversos
i personals. Filiu s’hi ha afegit
abans d’acabar-lo el tenor, i després l’han acabat de cop. En aquest tema,
sembla que el solapament d’un músic sobre el solo de l’altre, en l’inici i el
final, sigui la tònica a seguir.
I encara amb més
música d’aquesta magnífica pianista i compositora, amb el tema anomenat...
8.- Unchanged (Marta Sánchez) 4m45s
I vaja quina altra
aportació de la compositora Marta
Sánchez ens ha fet amb aquest tros de tema. I tot i que el tempo no és
fast, i no tenim Swing, el que sí tenim és un magnífic Groove. De fet, el tema
dóna la sensació de tenir més vitalitat i és per com han desenvolupat els solos
els dos saxos, amb un fraseig lleuger i veloç. I el tema ha acabat amb la curta
melodia inicial, de cop, i després del solo de Cheek. I sí, l’ha començat Filiu
per després fer-ho Cheek i la base
rítmica amb una melodia que és estrictament curta. De fet, el saxo alto cubà ha
iniciat el seu llarg i magnífic solo de la manera que us he comentat a l’inici,
amb velocitat interpretativa per subdivisió de notes, fraseig lleuger i tècnica
abassegadora, alhora que motius diversos en un tema on la gràcia de tot plegat
són els dos solos dels dos mestres. Perquè Cheek
ha fet el mateix en el seu llarg solo, seguint l’aurèola del solo fet pel músic
cubà. L’un darrere l’altre, amb una gran compenetració estilística i tècnica a
dojo. El músic americà, amic de molts dels músics del país com per exemple Elisabet Raspall, Marc Miralta i un
llarguíssim etc, l’ha seguit d’igual i exquisida manera, amb un fraseig lligat
similar i motius diversos. Dos totems del saxo que afegeixen un plus al
projecte de Marta Sánchez, com també
fan els dos mestres de la base rítmica Rick
Rosato i Daniel Dor.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Doncs acabarem amb el
projecte de Marta Sánchez Quintet
amb el tema...
4.- El cambio (Marta Sánchez) 6m48s
I aquesta
persistència rítmica d’aquest tema, tot i que no massa fast, ens ha mantingut
en un estat quasi hipnòtic pel propi mantra rítmic. El tema l’ha iniciat ja
d’entrada Dor amb els seus copets al
canto de la caixa i la líder amb una mà esquerra que ja ens marca el to i motiu
rítmic principal i una dreta puntual. Els dos vents s’han doblat per registre,
encetant la curta melodia un tan inquietant, la d’aquest magnífic “El cambio”.
Qui primer ha encetat els solos ha estat el saxo alto cubà amb una altra
manifestació excelsa d’interpretació i fraseig gràcil i lleuger. La base
rítmica de piano, contrabaix i bateria estan immensos pel suport permanent que
donen als solistes. Filiu està
immens, com en tots els temes d’aquest projecte, de la mateixa manera que ho
estan tots. El llenguatge és proper al del jazz més contemporani i fins i tot
Avant-Garde per com desenvolupa les frases i recursos emprats. Un solo vital,
magnífic, que ha deixat pas a recuperar el curtet tema per després ésser la
líder i pianista l’encarregada de desenvolupar el seu. I la màquina rítmica de
3, màquina perfecta que va sola, quasi impel·lida automàticament. Marta ha fet també un solo remarcable,
brillant, que ha anat a més, com tots els solos. L’ha iniciat en el registre
mig greu amb la mà dreta, per ben aviat acostar-se al més alt, i de més
brillant sonoritat. Sembla haver-hi un canvi en el ritme del baterista tocant
els plats, però no, és una qüestió de colors. Ens mostra ella també una
brillant percepció de l’harmonia del tema, alhora que el concepte rítmic,
volant ella per sobre la base de contrabaix i bateria. Després d’ella, els dos
saxos recuperant els orígens i tema, doblant-se, i la líder, amb la mà esquerra,
ta ta tan...com en l’inici. Magnífic tema per acabar el seu projecte, i
recordar-vos que entreu en la web del disc per així adquirir-lo i ajudar-los,
ara que tan ho necessiten.
I deixem el projecte
d’aquesta magnífica pianista i compositora madrilenya establerta a New York i nosaltres ja acabarem el
programa d’avui amb un canvi estilístic molt bèstia tot i situant-nos en el món
del Jazz més contemporani i Avant-Garde amb el darrer projecte de FSNT l’anomenat...
“ANOMALY”
Aaron
Burnet & The Big Machine
Editat
per FSNT 566
Enregistrat
per Sam Owens els dies 21 i 22 d'abril de 2108 als Figure 8 Recording Studios,
Prospect Heights, Brooklyn, NY.
Mesclat
i masteritzat per Dave Darlington
Produït
per Aaron Burnett
Productor
executiu: Jordi Pujol
Aaron
Burnett, saxo tenor i soprano
Peter
Evans, trompeta
Joel
Ross, vibràfon
Corey
Wilcox, trombó a #(3 i 5)
Carlos
Homs, piano
Nick
Jozwiak, contrabaix
Tyshawn
Sorey, bateria.
Totes les
composicions són del líder Aaron Burnett.
Doncs estem front un
projecte força trencador per les seves músiques, pels llargs temes i perquè
dura més d’una hora i 10 minuts. Hi ha 8 temes, però el primer quasi que no
compta perquè dura 41 segons, 1er track “Frontier”, exposició onírica del líder
amb baterista. O sigui que la resta dels 7 temes són els responsables de la
llargària del projecte. La modernitat hi és de totes, totes, en les
composicions alhora que en les intervencions solistes de tots els músics. Els
tempos i ritmes són també diversos, imperant més els que són més vius si
n’exceptuem l’únic que és lent en els inicis, tot i les variacions posteriors i
7è track, “Prototype” amb ritme trencador. El Jazz contemporani d’aquest disc
el trobarem en tots els temes com en el més llarg de més de 14 minuts i 2n
track “Embrace of the Goddess”, el qual te una llarga introducció o exposició
del tema interpretada delicadament, i també en el solo del pianista. Després
d’ell però, la bogeria interpretativa a càrrec del líder amb baterista també es
desfermaran situant-nos aparentment en un altre tema, a un tempo però força
calmat. A partir d’aquí, quasi tots els temes tenen el mateix tarannà de tempo
i ritme trencat, havent-hi això sí un Groove implícit en molts moments de tots
ells. Així és que el 5è track “Light Beings”, l’inicien tots els vents amb un
motiu principal força modern mentre el baterista fa de les seves i ja donant
pas al solo del contrabaixista i el posterior del trombonista i saxo alto amb
espurnes de swing. I el 4rt “No more Bebop” ho diu ben clar en el títol. Car
aquest és un altre tema trencador de tempo i ritme, amb variacions a dojo, i
solis de tots els vents fent la melodia. El swing apareix també en els solos
posteriors i el primer el del saxo tenor a un bon tempo. I un altre dels de més
de 10 minuts és el 6è “Wally’s Stepchildren”, iniciat també amb un melodia
contemporània pels vents, mentre el baterista fa de les seves i la resta de la
base dóna el suport harmònic. Així seguirà el tema, sense un ritme massa
definit i tempo també en el solo del vibrafonista i posterior el del saxo
tenor. I el darrer tema del disc i 8è track “Ditransparentmension” és una altra
demostració del concepte contemporani, amelòdic i dissonant del projecte, en un
tema iniciat pel contrabaixista amb el motiu base per ja ràpidament afegir-s’hi
la resta amb total impunitat creativa i no per això manca de compenetració. El
tema esdevindrà una preciosa bogeria creativa amb moments d’una intensitat
emocional increïbles. I finalment, el 3er track “Picassonite” és el més
persistent des del punt de vista rítmic i de tempo viu també. La creativitat
contemporània segueix al 100% en aquest tema un dels més potents i vitals.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc:
i per començar, us
proposo escoltar el tema anomenat...
7.- Prototype (Aaron Burnett) 10m15s
Doncs ja veieu quin
canvi d’estil musical hem fet per acabar el programa d’avui. Composicions en
l’ona del Jazz d’Avantguarda d’avui, i de la mateixa manera ho són les
interpretacions de tots els seus membres. Tema iniciat amb tota la formació
alhora, i els vents i vibràfon fent el tema, un tan dissonant, però ric en
intervals amplis cosa típica del jazz contemporani i que ja va fer l’estimat Eric Dolphy ara fa una pila d’anys. El
líder amb el soprano desenvolupa el seu espaterrant solo de magistral manera.
El fraseig és encara més viu tot i no ser-ho gens ni mica el tempo. La base
rítmica de piano, contrabaix i bateria li han donat el seu suport, més uns que
d’altres, i sobretot el baterista, el qual no ha parat de crear línies
rítmiques. També el contrabaixista ha estat molt solvent en tot moment. Una
bogeria de solo, en el bon sentit, del líder Burnett, increïble músic americà. Però és que el trompetista Peter Evans ha estat igualment genial
en la seva intervenció. Ha començat delicadament, en el registre mig baix i
mica en mica ha anat desenvolupant el seu discurs, fent-lo cada vegada més i
més potent i modern. Ja sabem de la dificultat de tocar la trompeta, i doncs
quan els escoltes fent aquestes increïbles interpretacions, la veritat és que
encara els valores més. El final del solo del trompetista ha recuperat la
dolçor amb que l’ha començat. Hi ha hagut uns moments previs al solo del
vibrafonista de plena calma i relaxació, fins i tot amb el baterista. Ross al vibràfon ha seguit al
trompetista, i s’ha de dir que també l’ha clavat. El substrat de la base
rítmica igualment ha estat brutal donant-li tot el seu suport. I el
vibrafonista ha fet el seu amb marcat accent rítmic, tot i fer també
magnífiques línies lligades amb un fraseig ràpid, essent molt més percussiu,
com és natural. Després, tots tres han recuperat la melodia dissonant del tema
amb intervals amplis per acabar-lo dolçament.
Després d’aquest
llarg i impressionant tema, us proposo ara el tema..
4.- No More Bebop? (Aaron Burnett) 7m02s
Doncs ves per on qui
ens havia de dir que retrobaríem el swing, tot i que no massa estona i no tan
ortodox, en aquest projecte tan avantguardista. I és que una cosa no està
renyida amb l’altra. Aquest tema es diu “no volem més Bebop” més o menys, i ves
per on que sí, que això no és Bebop, tot i ser les improvisacions súper fast,
com les d’aquells mestres. El tema ha començat a ritme trencat, indefinit per
mi, i amb les músiques properes a les que feien aquells mestres com l’Ornette Coleman, Dewey Redmand, etc,
etc. Després de la presentació de la melodia del tema, altre cop amb intervals
amplis i dissonàncies diverses i riques, els solos han començat amb el saxo
tenor del líder i compositor Aaron
Burnett. N’obté una sonoritat magnifica per fer aquesta música, i és que ha
tingut uns bons mestres del tenor en aquesta ona. El solo ha estat brutal, per
canvis de registre abruptes, fraseig inversemblant i veloç, llenguatge
trencador i demés virgueries. Peter
Evans l’ha seguit amb la trompeta en la mateixa i brutal ona amb una
trempera base rítmica donant-los un suport increïble. Aquest també ha brillat
amb moments brutals en el registre més agut com ha estat la seva entrada als
seus solos. Arpegis diversos i alteracions pròpies d’aquesta música que
evidentment no és fàcil i sí súper interessant
poder-la escoltar. Ross al
vibràfon ha agafat el relleu amb la seva particular i rítmica manera
d’interpretar, podent escoltar el swing de nou, al menys en els seus inicis.
Després la pròpia base rítmica investiga com ho fa el vibrafonista i el conjunt
des del punt de vista rítmic és súper potent. També ens retrobem amb el swing
tot i que de passada en el solo del pianista Homs, al qual hem escoltat abans sense una intervenció solista, que
tot i curta aquí, ha estat força interessant. Després d’ell, tots plegats
recuperen el tema per així acabar-lo de cop.
I acabarem projecte i
programa d’avui amb el tema més potent d’aquest treball del saxofonista Aaron Burnett & The Big Machine,
anomenat...
3.- Picassonite (Aaron Burnett) 8m15s
I amb aquest tema, el
més viu de tempo, acabem projecte i programa d’avui. Un altre trencador tema,
ara sí amb una vitalitat propera al Bebop, tot i que no amb els seus ritmes. Un
tema on de nou el baterista Sorey
està brutal i de la mateixa manera el contrabaixista Jozwiak, tenint però la col·laboració de Corey Wilcox al trombó. Brutalitat de tema i projecte que ha fet
una passa endavant en tots els aspectes respecte els projectes anteriors, que
per acabar el programa ha estat lo més adequat. L’ha començat tots plegats
fent-ne la melodia, els vents sobretot, per ben aviat ésser Ross al vibràfon l’encarregat de fer el
seu solo, i ara sí, amb un llenguatge més bopper que en els anteriors temes,
amb un fraseig més lligat tot deixant-se portar per la secció rítmica. El
trombonista ens ha mostrat el seu gran nivell, considerant la música que estem
escoltant i dificultat per fer-ho amb el
trombó de vares. Ha fet un solo magnífic, ràpid d’execució també amb intervals
més amplis del normal, i fraseig lligat, alhora que llenguatge contemporani. I
el líder amb el saxo tenor igualment ha fet un solo trencador, ara també amb
passejades pel registre més alt, i un fraseig endimoniat alhora que força ben
executat en tots els registres. Un
mestre aquest Burnett i que no
coneixíem ni gens ni mica, si mal no recordo. Una vertadera màquina
d’improvisar a tot tempo i en un llenguatge gens fàcil. Tampoc ha quedat al
darrere el pianista Homs el qual
també ha brillat amb propera intensitat en un solo on ha combinat sàviament
ambdues mans. La recuperació del tema per part de tots i l’execució d’un riff
repetitiu, ha permès al baterista fer la seva aportació solista i anar acabant
el tema delicadament, com si res no hagués passat i al final amb uns redobles
bestials.
I ja hem acabat el
programa d’avui i recordar-vos que hem escoltat el darrer treball de Daniel Juárez, "Tales from some of
those lands", el de l’Eden
Bareket Trio, "Night”, el de Marta
Sánchez 5tet, "El rayo de luz", i el de l'Aaron Burnett & The Big Machine, "Anomaly i aquesta
setmana hem escoltat un micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs res, que us
recordo que quan acabi aquest malson aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23
Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
