Joe Henderson és la prova que el jazz es pot vendre sense haver de fer baixar el nivell de la música; això deixem-ho pels creatius i el marketing. Tot i que el seu so i estil virtualment no va canviar des de la meitat dels 60s, Joe Henderson, que va signar amb Verve el 1992, va ser tractat com un dels grans esdeveniments per la marca (havent enregistrat però moltes sessions memorables amb altres companyies). Els enregistraments amb Verve varen estar dedicats a diversos monstres del Jazz, fent tributs a Miles Davis, Billy Strayhorn, Antonio Carlos Jobim, etc) a resultes d’això, va esdevenir una celebritat nacional i un constant punt de referència tant si el seu so estigues sonant igual o com quan va entrar en una mena d’obscuritat en els anys 70s.
El primer treball discogràfic que posaré aquesta nit serà.
MODE FOR JOE
JOE HENDERSON
Editat per Blue Note
Enregistrat el 27 de gener de 1966 als Van Gelder Studios
Cinquè i últim àlbum dels que va fer amb Blue Note del saxofonista Joe Henderson, aquest però amb una formació potent i superior al típic quintet. Henderson dóna la benvinguda a tota una banda d'estrelles (el trompetista Lee Morgan, el trombonista Curtis Fuller, el vibrafonista Bobby Hutcherson, el pianista Cedar Walton, el baixista Ron Carter i el bateria Joe Chambers) i junts porten a terme originals de Henderson (incloent "A shade of Jade"), Walton i Morgan ("Free wheelin"). La música avançada que hi ha en aquest disc té un munt de moments emocionants i tots els talents joves toquen al nivell que es podia esperar. [Originalment publicat en LP el 1966, Mode for Joe ha estat reeditat en diverses ocasions en CD, la reedició de 2004 de Blue Note remasteritzada per Rudy Van Gelder és molt recomanable, encara que la diferència de so és mínima i la versió bonus de "Negre" ha estat col·locada al mig dels títols en comptes de posada al final.]
Joe Henderson, saxo tenor
Lee Morgan, trompeta
Curtis Fuller, trombó
Bobby Hutcherson, vibràfon
Cedar Walton, piano
Ron Carter, contrabaix
Joe Chambers, bateria
Després d’estudiar al Kentucky State College i la Universitat de l’estat de Wayne, Joe Henderson va tocar primer a Detroit per després complir amb els deures militars del 1960 al 1962. Va tocar poc temps amb el Jack McDuff, per després guanyar reconeixement amb el Kenny Dorham des del 1962 fins el 1963, ell, el Kenny, un vetarà trompetista de Bop, qui el va catapultar i ajudar a signar per Blue Note. Henderson va aparèixer en multitud de sessions de Blue Note com a líder i com acompanyant, estant amb l’Horace Silver Quintet des del 1964 al 1966 i amb la Banda del Herbie Hanckok del des 1960 fins el 1970.
Mode for Joe (Cedar Walton) 8m02s
A Shade for Jade (J. Henderson) 7m07s
Des de l’inici va tenir un so distintiu i un estil propi, tot i haver escoltat i après dels dos grans mestres del saxo tenor, John Coltrane i Sonny Rollins, va desenvolupar noves idees i frases que el varen diferenciar de la resta de saxofonistes. Henderson va ser capaç d’improvisar en les dues direccions, cap a l’interior i cap a l’exterior, des del Hard Bop cap a formes més lliures, més free. Durant els anys 70s va enregistrar per Milestone i va viure a San Francisco però es va prendre com si fos un final d’etapa. La segona meitat dels 80s va continuar tocant com a freelance, dedicat a l’ensenyament i de tant en tant enregistrant amb Blue Note, però va ser quan va tornar amb Verve que va esdevenir famós. Virtualment tots els seus enregistraments anteriors es varen editar en format compacte incloses les sessions amb Milestones. El 30 de juny de 2001, Joe Henderson va morir a causa d’una insuficiència cardíaca després d’una llarga batalla contra l’Emfisema.
Free Wheeling (Lee Morgan) 6m39s
Black (Cedar Walton) 6m51s
Ara farem un salt en el temps i ens situarem a l’època més gloriosa del Joe Henderson i ja més propera a l’actual. Entrarem en el mon de Verve, on va fer una sèrie d’homenatges, com he dit abans.
LUSH LIFE The music of Billy Strayhorn
JOE HENDERSON
Editat per Verve
Enregistrat digitalment, mesclat i masteritzat per Rudy Van Gelder
Enregistrat el 3,6 i 8 de setembre de 1991 als Van Gelder Studios
Amb l’enregistrament d’aquest disc, els executius i publicistes de Verve varen veure que sí, que el Jazz també podia vendre, i jazz de qualitat. El veterà saxofonista Joe Henderson, posseïdor d’un estil propi i inconfusible des que va entrar a formar part de les lligues dels grans músics de Jazz, va passar llargs períodes en plena obscuritat, abans de tornar a reeixir com a super estrella del Jazz. Així com la música de la seva “tornada” que és mereixedora de tots els qualificatius. Henderson toca deu dels temes més significatius de Billy Strayhorn, mà dreta de Duke Ellington, en una gran varietat de registres instrumentistes, des del quintet amb el Wynton Marsalis fins els duets amb el pianista Stephen Scott, el baixista Christian McBride i el bateria Gregory Hutchinson, fins a fer el tema estrella, el “Lush Life” a mode de solo a saxofon. Disc que ha assolit gran èxit artísticament i comercialment, és per tant, totalment recomanable.
Joe Henderson, saxo tenor
Wynton Marsalis, trompeta
Stephen Scott, piano
Chrstian MacBride, contrabaix
Gregory Hutchinson, bateria
1.- Isfahan 6m00s
En formació de duet: J. Henderson, saxo tenor i Christian MacBride, contrabaix.
Tema escrit inicialment per a Johnny Hodges, aquest preciós tema es va inspirar en la bellesa d’aquesta ciutat Persa i va ser escrit per Billy Strayhorn en tornar de la gira que varen fer per l’Iran amb la Big Band del Duke Ellington l’any 1963. Aquest tema també es coneix per Elf i l’enregistrament original no es va fer fins el 20 de desembre de 1966 per la RCA Víctor com una part de la suite “Far East Suite” de Duke Ellington.
6.- A flower is a lovesome thing 6m58s
En formació de quintet, aquest preciós i rar tema del Billy Strayhorn va ser enregistrat per primera vegada per la petita banda de Johnny Hodges per Sunrise Records el 1949. Brilla amb llum pròpia el lirisme de la trompeta de Wynton Marsalis.
8.- Drawing Room Blues 7m33s
En formació de trio, per saxo, piano i contrabaix, tema creat per Duke i Billy en un entremig de les sessions d’enregistrament del “Esquire Jazz Album” per RCA Víctor el 10 de gener de 1949. Ambdós mestres estaven matant el temps fent alguna mena d’improvisacions, la qual cosa va excitar els músics presents, i els va encoratjar a enregistrar-lo. Strayhorn es va asseure al piano i va tocar 12 compassos, llavors s’hi va posar Duke al teclat i ambdós varen continuar els 12 compassos següents. Es varen alternar així 5 cors fins arribar al final.
9.- Upper Manhattan Medical Group 5m00s
En formació de quintet, originàriament el va enregistrar l’orquestra de Duke Ellington per donar a conèixer el trompetista Willie Cook el febrer de 1956. Aquesta composició està dedicada al metge i amic de Duke anomenat Arthur Logan.
SO NEAR, SO FAR
JOE HENDERSON
Editat per Verve
Enregistrat amb sistemes digitals el 12, 13 i 14 d’octubre de 1992 al Power Studio
Continuant amb l’èxit de l’anterior disc “Lush Life”, Joe Henderson ens presenta un altre treball conceptual, aquesta vegada amb deu temes associats a Miles, incloent-hi alguns de poc coneguts. Henderson només va tocar amb Miles alguns caps de setmana al voltant del 1967, però va demostrar comprendre a Miles i a la potencialment difícil música que realitzava. Gràcies a la participació del guitarrista John Scofield, el baixista Dave Holland, i al bateria Al Foster, Henderson reviu alguns temes oblidats com són ara “Teo”, “Swing Spring” i “Side Car” a més a més d’interpretar de manera actual, amb una visió més fresca temes emblemàtics com ara “Miles Ahead”, “Milestones” i “No Blues”. Li agraïm el fet de no haver utilitzat d’altres temes més “senzills” d’èpoques anteriors de Miles.
Joe Henderson, saxo tenor
John Scofield, guitarra
Dave Holland, contrabaix
Al Foster, bateria
Miles Davis a l’habitació. Tu podies sentir el seu “feeling” planant sobre el procés del swing del “Josua”, l’exuberant “Miles Ahead”, l’astut i bluesy “PFrancing”. Però aquesta sessió musical va arribar al seu pic més dramàtic amb “Flamenco Sketches”, la delicada peça del “Kind Of Blue”, amb reminiscències Zen. Un silenci va caure sobre la sala de control alhora que Dave Holland introduí les dues seves ressonants notes per començar el tema i John Scofield i Al Foster varen sumar-s’hi sensiblement. Al Foster sacsejà suaument les escombretes sobre la caixa i quan Joe Henderson va posar-se el saxo als llavis per bufar aquest familiar tema, la invocació va ser completa. Un calfred ens va recórrer el cos i se’ns va posar la pell de gallina. Hi havia molt de Miles a l’estudi de gravació. Tant a prop, tant lluny.
Això va ser un tribut personal. Tots els músics de la sessió havien compartit escenari amb Miles Dewey Davis durant la seva llarga i extraordinària carrera.
Holland va pujar a bord del vaixell de Miles l’agost de 1968 i va ser-hi com a part integral de la banda fins la tardor de 1971. Henderson va ser-hi de passada amb el Miles i Wayne Shorter el 1967. L’estada de Scofield amb Miles va anar des de 1982 fins el 1985 i va abastar quatre àlbums. Foster, qui es va ajuntar a la banda al final de 1971 i va rodar amb Miles a través del seu període més psicodèlic, el seu retir temporal i la tornada a la banda els primers 80s, és el que ha estat més proper a Miles i durant més temps. El sentiment de pèrdua que ell sent no es pot ni mesurar ni expressar en paraules. Abans que comencessin les gravacions, Al va penjar una foto de miles a sobre d’un dels seus timbals. El productor Richard Seidel va dir “Ha tocat tota la sessió de gravació mirant-se al Miles”, i “Va ser molt emocionant per ell”.
Tal i com va dir Miles a la seva autobiografia, “Al Foster va ser la persona més pròxima a mi en la meva nova banda, ja que abans, havia estat amb mi força temps. Era realment una persona molt espiritual, i era molt maco està prop d’ell. Va ser Al qui va mantenir-me en contacte amb l’escena musical quan jo vaig estar retirat aquells anys. Jo hi intentava parlar cada dia quan estava retirat i realment vaig confiar amb ell tot aquell temps”.
Per tant, va ser amb els sentiments genuïns d’amor i respecte que aquestes sessions es varen realitzar. “Aquesta era una manera de posar alguna cosa nova dins el compacte”, va dir Joe. “Pel camí del reconeixement a un dels més grans músics que ha estat en aquest planeta durant la nostra vida”.
Aquesta és una música honesta i inspirada. Hi ha màgica en cada tema.
Bill Milkowski.
1. Miles Ahead (Miles Davis/Gil Evans) 4m31s
L’enregistrament original va ser el 10 de maig de 1957 per “Miles Ahead” amb Columbia, amb 19 temes arranjats per orquestra i dirigida per Gil Evans. No s’ha de confondre amb l’enregistrament de Prestige fet el 1953 de “Miles Ahead” on Miles improvisa sobre una progressió d’acords en el “Milestones” de 1947.
3. Pfracing (no blues) (Miles Davis) 8m18s
Enregistrat originalment el 7 de març de 1961 per “Some Day My Prince Will Come” per Columbia, amb Hank Mobbley al saxo tenor, Wynton Kelly al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria. En posteriors gravacions aquest tema es diria “No blues”.
5.- Milestones (Miles Davis) 5m57s
Va ser la primera composició enregistrada per Miles, la primera sessió com a líder, “Miles Davis All Stars”, enregistrat el 14 d’agost de 1947 per Savoy. No s’ha de confondre amb “Milestones” del 1958 i del àlbum de Columbia amb el mateix nom. En aquesta sessió, la primer com a lúder, hi havia Max Roach a la bateria, Charlie Parker al saxo tenor, john Lewis al piano i Nelson Boyd al contrabaix. (També va ser el primer tema que es va enregistrar en les sessions d’aquest àlbum).
Swing spring (Miles Davis)
L’enregistrament original va se el 24 de desembre de 1954 per “Miles Davis and the Modern Jazz Giants” i amb Prestige, amb Milt Jakson al vibràfon, Thelonious Monk al piano, Peercy Heath al contrabaix i Kenny Clarke a la bateria.
Flamenco Sketches (Miles Davis)
Enregistrat originalment el 22 d’abril de 1959 pel gran “Kind Of Blue”, àlbum de Columbia, amb Cannonball Adderley al saxo alt, John Coltrane al saxo tenor, Bill Evans al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria.
Teo (Miles Davis)
Enregistrament original el 21 de març de 1961 per “Some Day My Prince Will Come” per Columbia, amb John Coltrane al saxo tenor, Wynton Kelly al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria.
So near, so far (Tony Crombie/Benny Green)
Enregistrament original el 14 de maig de 1963 per “Seven Steps To Heaven” per Columbia amb George Coleman al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.
Joshua (Victorr Feldman/Miles Davis)
Enregistrament original el 14 de maig de 1963 per “Seven Steps To Heaven” per Columbia amb George Coleman al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.
Circle (Miles Davis)
Enregistrament original el 24 d’octubre de 1966 per “Miles Smiles” per Columbia, amb Wayne Shorter al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.
Side Car (Miles Davis)
Enregistrament original el 13 de febrer de 1968, amb Wayne Shorter al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix, Toni Williams a la bateria i George Benson a la guitarra. La primera realització va ser el 1979 com a “Circle In The Round” per Columbia.
Programa nº 81 dia 6 d'octubre de 2011 (Inici de la tercera temporada) pel Carles Guillem
0 comentarisTHE CARIBBEAN JAZZ PROJECT Grabació l´any 2003
Dave Samuels, vibràfon i marimbes
Dario Eskenazi, piano
Dafnis Prieto, bateria i timbals
Robert Quintero, congues
Rubén Rodriguez, baix
Ray Vega, trompeta
Randy Brecker, trompeta
Romero Lubambo, guitarra
Mark Walker, bateria
Café, percussió
1 Birds of a feather
2 On the road
3 Turnaboat
4 Against the law
5 Blue
6 Weird nightmare
7 Minor mood
ASPECTS BENNY CARTER Capitol Studios Los Angeles estiu del 58
Acompanyat per trenta musics, entre ells destaquem a Pete Condoli, Buddy Collette, Shelly Mann, Frank Rossolino, i Barney Kessel
1 June in January
2 February fiesta
3 March wind
4 I´ll remember April
5 September song
6 Something for October
7 Roses in December
8 February fiesta
9 August moon
10 Swing in November
L´ESTIL DIXIELAND Grabacions del 1917 al 1940
Original Dixieland jass band
1 Dixie jass band one step
1 Dixie jass band one step
2 Tiger rag
Eddie Condon and his Dixieland band
3 Louisiana
3 Louisiana
Louis Armstrong
4 Muskrat ramble
4 Muskrat ramble
PROGRAMA Nº 80: SAXOFONISTES RECORDANT ELS ANYS 40-50
Bona nit amigues i amics seguidors de Jazz Club de Nit. Després d’uns dies d’inactivitat hi tornem, avui em toca a mi, Miquel Tuset, amb la música que més ens agrada, el Jazz.
Avui, ja ho diu la capçalera del programa, recordarem els saxofonistes que varen fer furor allà pels finals dels anys quaranta.
Això ho farem posant dos discos de dos saxofonistes que ens han visitat al Jazz Club La Vicentina; estem parlant del Fredrik Carlquist i el Toni Solà. Aquest darrer tornarà el 21 d’octubre amb el seu quartet i el gran Josep Maria Farràs a la trompeta i del primer ja en vàrem posar una petita mostra en un programa anterior, el nº 58. Avui hi tornarem aprofitant l’avinentesa de l’homenatge a l’estil de Jazz ja comentat.
El primer disc que posarem serà el del Fredrik, el “Playing Cool”. Disc en honor del gran “Pres” Lester Young i que vàrem tenir el gran plaer d’escoltar a la sala xica amb el mateix Fredrik Carlquist, Joan Chamorro, Garry Fimister i Xavi Hinojosa.
FREDRIK CARLQUIST: PLAYING COOL
Editat per FCJazz
Enregistrat a Barcelona pel mateix Fredrik excepte els temes 3 i 12 que els va enregistrar Par Davidsson als Varispeed Studios a Malmo, Suècia.
Fredrik Carlquist, saxo tenor
Joan Chamorro, saxo barítono
Dave Mitchell, guitarra
Garry Fimister, contrabaix
Caspar St. Charles, bateria.
I en els temes 3 i 12 enregistrats a Suècia
Fredrik Carlquist, saxo tenor
Johan Leijonhufvud, guitarra
Chris Higgins, contrabaix
Joe Smith, bateria.
Fredrik Carlquist va néixer a Jönköping Suècia el 1969 i va començar a tocar el clarinet a l'edat de nou anys i el saxofon als deu. Va estudiar música a l'Escola de Música Skurupus 89-91 i després al Malmo College of Music, on va rebre una llicenciatura en Belles Arts i Música el 1996.
Des de 2001 ha estat vivint i treballant a Barcelona. Està casat amb Ulrika Carlquist i junts tenen una filla, Nora Lee.
1. East of the Sun (Brooks Bowman) 5m48s
Fredrik realitza regularment actuacions amb les seves pròpies formacions i a més a mes, és un membre estable de la Terrassa Big Band, Jazz Vision Julian Vaughn, ALO, i el quartet de Michelle Faber.
5. Bossa Antigua (Paul Desmond) 4m56s
Com a músic ha treballat amb artistes i grups com: Illa Cantor, Bergcrantz Anders, Kallin Stubben, Lindgren Richard, Albert Bover, Smith Lavay, Guillermo Klein, Jorge Rossy, Joan Sanmartí, Jaume Vilaseca, Frank Foster, Marc Miralta, Mònica Zetterlund, Andreu Saragossa, Benny Bailey, Reid Anderson, Horacio Fumero, Sergi Sirvent, Svante Turesson, Pier Wyboris, Mitchell Dave, Ignasi Terrassa, Joe Magnarelli, Charles Tolliver i molts altres.
6. I Should Care (S. Cahn, A,Stordahl i P. Weston) 6m00s
Fredrik ha tocat en molts clubs importants i festivals com: Festival de Jazz de Barcelona, Jamboree, Skeppsholmen, Cafe Central de Madrid , Festival de Jazz de Getxo, Jazzclub Fasching, Copenhaguen Jazzhouse, Village Vanguard, Màlaga Festival de Jazz i el Festival de Jazz de Terrassa.Ha actuat per tot Europa, als EUA, Mèxic, Colòmbia i Xina. També ha treballat com a professor a l'Escola de Música Skurups Sundsgardens Folkhögskola i com arranjador i saxofonista al Servei Públic TV Sueca. A Barcelona, és professor de clarinet i flauta al Centre d'Estudis Musicals Passatge.
Fredrik Carlquist va néixer a Jönköping Suècia el 1969 i va començar a tocar el clarinet a l'edat de nou anys i el saxofon als deu. Va estudiar música a l'Escola de Música Skurupus 89-91 i després al Malmo College of Music, on va rebre una llicenciatura en Belles Arts i Música el 1996.
Des de 2001 ha estat vivint i treballant a Barcelona. Està casat amb Ulrika Carlquist i junts tenen una filla, Nora Lee.
1. East of the Sun (Brooks Bowman) 5m48s
Fredrik realitza regularment actuacions amb les seves pròpies formacions i a més a mes, és un membre estable de la Terrassa Big Band, Jazz Vision Julian Vaughn, ALO, i el quartet de Michelle Faber.
5. Bossa Antigua (Paul Desmond) 4m56s
Com a músic ha treballat amb artistes i grups com: Illa Cantor, Bergcrantz Anders, Kallin Stubben, Lindgren Richard, Albert Bover, Smith Lavay, Guillermo Klein, Jorge Rossy, Joan Sanmartí, Jaume Vilaseca, Frank Foster, Marc Miralta, Mònica Zetterlund, Andreu Saragossa, Benny Bailey, Reid Anderson, Horacio Fumero, Sergi Sirvent, Svante Turesson, Pier Wyboris, Mitchell Dave, Ignasi Terrassa, Joe Magnarelli, Charles Tolliver i molts altres.
6. I Should Care (S. Cahn, A,Stordahl i P. Weston) 6m00s
Fredrik ha tocat en molts clubs importants i festivals com: Festival de Jazz de Barcelona, Jamboree, Skeppsholmen, Cafe Central de Madrid , Festival de Jazz de Getxo, Jazzclub Fasching, Copenhaguen Jazzhouse, Village Vanguard, Màlaga Festival de Jazz i el Festival de Jazz de Terrassa.Ha actuat per tot Europa, als EUA, Mèxic, Colòmbia i Xina. També ha treballat com a professor a l'Escola de Música Skurups Sundsgardens Folkhögskola i com arranjador i saxofonista al Servei Públic TV Sueca. A Barcelona, és professor de clarinet i flauta al Centre d'Estudis Musicals Passatge.
9. Lullaby Of The Leaves (B. Petkere i J. Young) 4m56s
Fredrik ha publicat quatre CD amb el seu propi nom i toca en una vintena d'altres formacions com acompanyant.
"Ferdrik Carlquist Playing Cool" - fcjazz 2011
"Carlquist and Mitchell" - Blau Records 2008
"Opposite" - Dragon Records 2011
"It's About Time It's About Love" - Dragon Records 1999
Fredrik ha publicat quatre CD amb el seu propi nom i toca en una vintena d'altres formacions com acompanyant.
"Ferdrik Carlquist Playing Cool" - fcjazz 2011
"Carlquist and Mitchell" - Blau Records 2008
"Opposite" - Dragon Records 2011
"It's About Time It's About Love" - Dragon Records 1999
11. Sweet and Lovely (Arnheim, N.Daniel i H.Tobias) 4m30s 25m
Continuem ara amb el disc del Toni Solà acompanyat del gran Scott Hamilton.
Continuem ara amb el disc del Toni Solà acompanyat del gran Scott Hamilton.
TONI SOLÀ QUARTET, EIGHT REASONS TO LISTEN IT
Amb SCOTT HAMILTON
Produït per Toni Solà.
Productor Executiu Jordi Pujol.
Editat per Fresh Sound Records en la seva secció Swing Alley sa007
Enregistrat als Estudis Laietana (Barcelona) el 18 i 19 d’octobre del 2005 per Jordi Vidal.
Toni Solà, saxo tenor (canal esquerre a les pistes 1, 3 i 6)
Scott Hamilton, saxo tenor (canal dret a les pistes 1, 3 i 6)
Gerard Nieto, piano
Ignasi Gonzalez, contrabaix
Esteve Pi, bateria.
Toni Solà es un dels més importants saxofonistes del nostre panorama jazzístic i sens dubte el més important dins dels estils més tradicionals i arrelats del jazz a casa nostra.
1. Secret Love (Webster-Fain) 10m26s
Al marge de la seva tasca televisiva al costat d´Andreu Buenafuente, amb qui ha treballat en més de 1200 programes al llarg dels anys, Toni Solà ha desenvolupat una fructífera carrera dins el jazz que l’ha dut a treballar amb músics de renom internacional com: Gene “Mightyflea”Conners, Bobby Durham, Rob Bargad, Grant Stewart, Harry Allen, Jesse Davis, Charmin Michelle i especialment Scott Hamilton qui ha col·laborat en el seu darrer disc: ”Eigth reasons to listen”-Toni Solà quartet & special guest Scott Hamilton, que representa el seu tercer disc com a líder.
3. The one before this (Gene Ammons) 9m13s
D’altres discos del Toni són els següents:
El darrer, i que ja vàrem posar en un altra programa, “l’Antistress” sa016, “The Black Key” amb Ramon Fosati i l’Ignasi Terraza Trio sa010, el “Night Sounds” swit05 i d’altres col·laboracions anteriors amb la Jubilee Jazz Band.
4. Minor Reasons (Toni Solà) 5m20s
L'estil del grup d'en Toni Solà es mou pels paràmetres del swing i el hard bop creant una música de gran qualitat però al mateix temps d'una gran accessibilitat i elegància.
6. Bernie’s Tune (Miller-Stoller-Leiber) 6m11s
Formen part del grup joves valors del nostre jazz com el Gerard Nieto, l’Ignasi Gonzalez i l'Esteve Pí, tots ells ja, amb una carrera sòlida i reconeguda.
El títol d’aquest disc del Toni, 8 raons per escoltar-lo, evidencia que aquestes 8 raons són els 8 temes que hi inclou.
8. Fried fish Blues (Toni Solà) 5m43s 27m
Subscribe to:
Missatges (Atom)
