Programa 313: Sergi Sirvent, Emilio Martín i Ernesto Aurignac Trio, dimecres 28 de febrer de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio molins
de rei 91.2 aquí a Ràdio abrera
107.9
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia
el nostre amic Cifu. A ell li dediquem
el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics.
Benvinguts a Jazz Club de Nit
avui amb un programa dedicat a tres projectes personals de músics de casa
nostra, i sí, músics de casa nostra són els que han estudiat aquí, els que han
fet projectes aquí o amb gent d’aquí, com són el de l’Emilio Martín, contrabaixista canari establert a casa nostra i el,
seu primer projecte personal anomenat “Achined”, o sigui Tenerife en la llengua dels primers pobladors de les illes. També
és un projecte com de casa el del gran saxofonista Ernesto Aurignac Trio “Plays Standards Vol.1”, amb la base rítmica
de casa nostra. I per descomptat, el projecte de Sergi Sirvent Quartet dedicat a la música de Thelonious Monk “Monk Numbers”.
Us voldria comentar que a partir d’avui encetarem un nou espai, un micro
espai, dins el programa i que serà la inclusió d’un micro conte sobre músics,
música o estils del jazz. Coses de la vida, en un magnífic concert al Jamboree, el del Peter Bernstein Quartet em vaig trobar un bon amic, Pep Cardona, que fa el programa Paraula de Jazz a Tarragona
Ràdio. Al Jamboree mateix, en Pep em va presentar a Carme de la Fuente i el seu company
Artur. Carme em va explicar que
feia micro contes en el programa del Pep
i vam estar xerrant una estona explicant-li jo les meves activitats. Posteriorment
vam contactar pel Facebook i em va proposar de fer algun micro conte per aquest
programa i jo que els havia convidat a venir al concert de divendres, i ells
que fins i tot van venir al concert del divendres a veure Xavier Casellas Quartet on van gaudir moltíssim, com tots
nosaltres. Doncs això, que ja us he presentat Carme de la Fuente
i avui la podrem escoltar en un micro conte sobre el projecte de l’Emilio Martín. Fins després Carme.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem amb la música del programa d’avui que serà, ja ho podreu
escoltar, magnífica, i ho farem amb el projecte del gran pianista amic nostre Sergi Sirvent el qual ha vingut també al Jazz Club La
Vicentina.. ..i el projecte dedicat a Monk ....
“MONK NUMBERS”
Sergi Sirvent Quartet
Editat per Selffish Records
Enregistrat en directe el
dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu.
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal.
Produït per Sergi Sirvent i publicat per Selffish Records
Produït per Sergi Sirvent i publicat per Selffish Records
Sergi Sirvent, piano.
Jaume Llombart, guitarra.
Horacio Fumero, contrabaix.
Jordi Gardeñas, bateria.
Thelonius Monk. Un mite. Un referent absolutament imprescindible
per a qualsevol músic de jazz. Ha sigut i segueix essent una influència molt
important en la vida musical del pianista Sergi Sirvent així com també en
la del imprevisible guitarrista Jaume Llombart que també és un
declarat fan de la música de Monk.
Amb el reconegut contrabaixista Horacio
Fumero, Sirvent té el privilegi de tocar-hi sovint compartint escenari a
trio amb David Xirgu amb qui ja ha enregistrat dos álbums; per
descomptat que Fumero ha tocat i retocat la obra de Monk moltíssimes vegades,
en nombroses ocasions al costat de Tete Montoliu i Peer Wyboris, entre molts
d´altres. Jordi Gardeñas es un baterista únic i molt personal, amb qui
Sirvent va poder comptar per realitzar un projecte vanguardístic en format
octet anomenat Octopussy Cats (on
també hi ha Jaume Llombart) entre
d´altres projectes.
Doncs després de la presentació que ens ha fet en Sergi, comencem amb les músiques de Monk, i ver per on, que no fa pas massa vam fer un programa on en Valentí Moya li va retre també el seu
homenatge, aquest en clau manouche o gipsy jazz. Comencem amb el primer track ,
la baladeta anomenada...
1.- Light Blue (Th.
Monk) 4m51s
Tema que obre l'àlbum "Thelonious In Action" de Monk. Enregistrat en directe al Five Spot Cafe, Nova York, el 9 de
juliol i el 7 d'agost de 1958. Originalment publicat a Riverside amb Thelonious
Monk (piano); Johnny Griffin (saxo tenor); Ahmed Abdul-Malik (baix); Roy Haynes
(bateria). Doncs ja veieu, aquesta és la referència d’un magnífic tema del
genial Thelonious Monk amb el seu
magnífic quartet amb en Johnny Griffin
extraordinari. Els nostres herois l’han fet també amb la mateixa delicadesa, i
jo diria que un pèl més delicat, de tempo, amb un Sirvent fent de Monk,
com tantes vegades l’hem vist. Jaume
Llombart i el líder comparteixen els preciosos moments melòdics d’aquest
bonic tema de Monk on un percep la
mixtura de tema i improvisació, car en Monk
fins i tot el tema podria semblar una improvisació.
Dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb una mica més, no gaire, tempo, car, aquest projecte és així
de delicast. Voldria dir-vos que aquest és un disc autoeditat, o sigui que per
a més informació us poso l’enllaç a la pàgina web de Sergi Sirvent...
Seguim ara amb un altre tema on els inicis són força delicats a guitarra
solo del magnífic Jaume Llombart en
el tema....
5.- Reflections (Th.
Monk) 4m55s
Doncs un es podria preguntar si hi pot haver alguna música més delicada
que aquesta, i sí, n’hi deu haver, però no tant maca. Una llarga introducció a
càrrec d’un dels millors guitarristes de l’escena peninsular, no gaire
reconegut pel públic, i volia dir, gran públic, ha...malauradament, no existeix
aquest concepte del gran públic en el món del Jazz. Jaume ha encetat el tema amb una impro quasi només amb acords i la
melodia sempre al seu costat. Horacio sí
ha desenvolupat una gran improvisació, melòdica i delicada, alhora que rica amb
tècnica i per descomptat una gran afinació. Ell que, havia tocat Monk tantes vegades amb Tete Montoliu i Peer Wiboris i què és el referent per a tots nosaltres en humanitat
i musicalitat. I acabant el tema, el líder ha aparegut a tot swing delicat fent
una preciosa impro enllaçada amb la melodia, ja per acabar el preciós tema. Els
aplaudiments suposo que deuen ser els vostres...
Monk va enregistrar aquest tema el 1952, fixeu-vos, en
una edició de Prestige amb d’altres
joies de la seva corona com són “Trinkle Tinkle” i “Bemsha Swing”. I tot i ser
aquesta una melodia força aclamada, sembla que no va trobar ningú que l’hi
posés cap lletra.
Des del prisma de cada membre del quartet i l’alquímia que es crea entre
tots ells - amb alguns petits i mínims
arranjaments de Sirvent, en algun tema - ens presenten uns quants “numbers”
de la obra monkiana. Tots els temes de
Monk tenen una Àurea pròpia i el seu propi color però tots estan unificats per
un llenguatge personal i intransferible que ha transcendit de tal forma que ha
afectat a la música en si, al llenguatge del Jazz. I és que com deia el
mestre amb humor: “jo sempre toco la mateixa cançó”.
Seguim amb dos temes que ha volgut ajuntar en Sergi primer amb el delicat “Misterioso” que Monk també va enregistrar al Five
Spot Cafe de New York el mateix 1958, i evidentment amb la mateixa
formació comentada abans, i després amb el més potent i modern “Evidence”,
Som-hi doncs amb....
7.- Misterioso-Evidence (Th. Monk) 6m31s
La versió original és però amb una mica més de tempo, començant el Geni
a piano solo i després ja amb el gran Johnny
Griffin i tot el quartet en un directe que devia ser acollonant. Charlie Rouse seria després el saxo
tenor de Monk, cadascun d’ells dos,
monstres del tenor. Misterioso el varen tocar i és un Blues, al menys en la
impro de Griffin. El que hem
escoltat, curtet i ras, de “Misterioso”, és la seva melodia interpretada amb la
millor sensibilitat, amb el líder improvisant al piano mentrestant la resta de
companys el recolzen harmònicament. I el canvi a “Evidence” és brutal,
considerant la modernitat de la composició, amb ritmes trencats i harmonia
típicament Monkiana. Jaume ens mostra com és ell de gran
guitarrista, ara sí, amb un solo puntejat de gran tècnica i gust, alhora que
sonoritat profunda, la de la seva guitarra de caixa, un so a Jazz. Una base
rítmica impactant amb el gran Horacio
i el més dels eclèctics bateristes, per com toca, el magnífic Jordi Gardeñas, ell també amb una
concepció del swing increïble. El seu solo ha estat magistral, i més impactant
és veure’l executar-los. Després d’ell, líder i guitarrista, acabant el tema
amb la melodia principal.
I nosaltres acabarem el projecte del Sergi Sirvent “Monk Numbers” amb el magnífic....
2.- Nutty (Th.
Monk) 6m23s
Aquest és un altre dels temes que Monk
va tocar al Five Spot Cafè formant
part del disc “Misterioso” del Thelonious
Monk Quartet. El quartet liderat per Sirvent
en va fer una magnífica interpretació, recordem que va ser en un directe el dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu. Si no fos pel
“Reflections” que hem posat abans, diria que aquest directe del Sergi Sirvent Quartet és un homenatge
als enregistraments en viu que va fer el genial Thelonious Monk. Després de la presentació del tema amb la seva
melodia, el swing ha aparegut de la mà de la base rítmica, magnífics tots dos,
recolzant la gran improvisació de Sirvent
al piano. En aquest moment hem escoltat només a un trio de jazz, de piano,
contrabaix i bateria. El solo de Jaume
Llombart ha aparegut després del seu volgut silenci, i ja ho heu vist de
quina manera ho ha fet, delicada, quatre notes i alguns acords, per després
deixar pas al grandíssim Horacio Fumero,
un dels mestres en això d’acaronar “La
Berra ”. El tema ha tornat al final, amb piano i guitarra a
l’uníson en una gran col·laboració, i el swing que no ha parat, fins el final....i
em sembla que encara el sento dintre meu....El final però, acabat amb una gran
intervenció de Jordi Gardeñas a la
bateria.
Doncs deixem aquest projecte però nosaltres seguirem ara amb el
primer disc al seu nom del gran contrabaixista canari Emilio Martín el qual ens va acompanyar en un concert al Molí dels Frares formant part del Ramón Díaz Trio amb el gran saxofonista
Jeppe Rasmussen.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Som´hi doncs amb el projecte de l’Emilio anomenat...
“ACHINED”
Emilio Martín
Editat per 96kmusic 960026
Enregistrat per Jordi Vidal
el 10 i 11 de febrer a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Masteritzat per Albert
Guitart
Iago Aguado, guitarra
Jeppe Rasmussen, saxo tenor
i soprano
Alejandro Esperanza, piano
Emilio Martín, contrabaix
Ramón Díaz, bateria
Totes les composicions són de l’Emilio
Martín.
Doncs aquest magnífic contrabaixista i compositor que vam poder
veure al Molí dels Frares, ha
presentat aquest projecte amb el seu quintet per diversos indrets com són l’Auditori de Barcelona tal dia com el 19
d’abril de 2017, acompanyat de Miquel
Mayordomo Trio, en el que va ser una col·laboració del mateix Auditori i el Conservatori del Liceu. Músic ell d’aquesta institució, ha
coordinat alguna de les Jam Sessions que es fan els dijous al cafè de la
institució centenària, al Nou de la
Rambla , jams que es fan amb els alumnes del centre i que ell
va coordinar. També va presentar-lo a l’Auditorio
de Tenerife un 20 d’octubre de 2017 amb quasi la formació al complet. L’Emilio Martín ara mateix està acabant
de polir el que serà el seu segon projecte en disc. Quan surti i me’l faci
arribar, també el podreu escoltar en aquest mateix programa.
Doncs comencem amb la seva música i ho farem amb el preciós tema
anomenat....
4.- 10 Hours (E.
Martín) 3m10s
Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de música, la d’aquest gran
contrabaixista i compositor. Us haig de dir que aquest disc me’l va donar a 23 Robadors ja fa uns dies, després
d’escoltar un projecte a trio amb Iago
Aguado, el guitarrista que tant bé i suau a sonat i sonarà, i en Jordi Pallarès, bateria. Un projecte
que una vegada editat també podreu escoltar aquí, si és que finalment
decideixen fer-ho. Una preciosa balada, curteta, però molt maca la seva melodia
i una bona introducció del líder al contrabaix, seguida dels suaus sons de la
guitarra de Iago. L’Emilio Martín i el Jeppe Rasmussen al saxo tenor, van venir al Molí dels Frares format part del projecte de Ramón Díaz, ara també a la bateria. La delicadesa del so del saxo
tenor d’aquest músic danès establert a casa nostra de fa molts anys, ens ha
captivat i ho seguirà fent en els propers temes amb una mica més de canya
rítmica.
I tal i com us havia comentat, aquí teniu el Micro Conte de Carme de la Fuente dedicat a
“Achined”, La Meva Terra..
.....................................
Doncs ja heu
escoltat de quina manera més delicada Carme
ens ha parlat de “Achined”, la Meva Terra
Seguim doncs amb el tema anomenat...
6.- Daniela (E.
Martín) 6m38s
Doncs ja heu escoltat que, tot i el tempo una mica més viu, la
composició s’ha mantingut en l’atmosfera delicada, i així és que també amb el
solo del pianista amb unes frases curtes inicials magnífiques, plenes
d’intencions, i amb un magnífic swing gràcies al contrabaix del líder i a la
bateria del Ramón. Ells dos han
permès que l’Alejandro Esperanza
executés un preciós i nítid solo amb un molt bon gust musical. El líder ens ha
mostrat de quina manera més melòdica ha fet el seu solo, amb un bon llenguatge
jazzísitc i bon domini de l’instrument en una altra seva magnífica composició.
Guitarra, saxo i piano acaben el tema amb la melodia principal i així és que
ens han ben enlluernat.
I encara seguim amb més música de l’Emilio
Martín i ara ho farem amb el tema anomenat...
5.- Lonoma (E.
Martín) 8m42s
Un altre gran tema, amb una preciosa intro de Iago Aguado a la guitarra. Després d’ell han introduït el tema
pròpiament dit, amb els diversos canvis encabits en la seva estructura. No gens
fàcil i sí complex, i també la melodia, i tot i així, ens ha entrat fàcilment
per la orella, oïda. Un break rítmic després del tema sencer, ens ha permès
gaudir de nou i molt delicadament del so cristal·lí de la guitarra del jove Iago Aguado. El Groove, imparable i
delicat, s’ha mantingut gràcies a les mans de l’Emílio i Ramón, ajudant l’Alejandro
amb els acords tant ben posats. El característic so del saxo soprano, ara amb
el Jeppe Rasmussen i el seu solo,
ens han anat catapultant vers moments màgics i d’un cert clímax, arribant al
final, amb la melodia, trencada, a mans de guitarrista, pianista i saxofonista,
tots tres alhora, per acabar de cop el magnífic tema.
I nosaltres acabem el projecte d’aquest gran contrabaixista i ja ho heu
pogut escoltar, també gran compositor, i ho farem amb el tema més viu i primer
tall del disc, anomenat...
1.- Tiroles (E.
Martín) 4m52s
Doncs tot i els inicis força vius, però també delicats com tot el
projecte, el líder ens ha tornat a situar en un break rítmic on la delicadesa
ha imperat de nou, moments després però, de nou amb un altre magnífic swing de
contrabaixista i bateria, recolzats pels acords del pianista, permetent al
saxofonista Jeppe Rasmussen, ara amb
el tenor, fer un magnífic solo. Quina gran compenetració que tenen l’Emilio i el Ramón, i de quina manera fan tirar a tot drap la màquina rítmica.
El saxofonista ha acabat el seu solo i sense donar-nos compte ens ha situat en
la melodia principal, tot i ben acompanyat de la resta de companys i així
acabar el magnífic tema anomenta “Tiroles”. Doncs ja hem acabat aquest projecte
de l’Emilio Martín, contrabaixista i
compositor, gran en les dues facetes i que espero que us hagi agradat. Acabarem
el programa, però abans..
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs sí, acabarem el programa amb el projecte de l’amic Ernesto Aurignac Trio anomenat....
“PLAYS STANDARD VOL. 1”
Ernesto Aurignac Trio
Edita Factoria Jazz per a Blue
Asteroid Records
Mesclat per Ferran Conangla
Produït per Ernesto Aurignac i Jorge
Moreno
Ernesto Aurignac, saxo alto
Pedro Campos, contrabaix
Santi Colomer, bateria
Veiem què ens diu l’Ernesto
d’aquest el seu projecte....
Estic molt agraït a Pedro Camps
(contrabaix) i Santi Colomer (drums)
per l'amor i l'energia que han posat en aquesta nova aventura: El meu tercer
fill! Brindo per vosaltres i per tot el que ens queda. Per a mi era un somni
treballar amb Jorge Moreno de Blue Asteroid Records, un professional
increïble i una grandíssima persona, em feia molta il·lusió fer alguna cosa
junts i per fi ho vam aconseguir. Gràcies Jorge! Gràcies Ferran Conangla pel gran treball de mescles que has fet i gràcies Alberto Sol de Sants i Manolo Toro de PuertoRecords per tot el vostre amor i bon fer a l'estudi. Sempre
vaig tenir al cap fer un disc a trio, sense instrument harmònic, tocant els
meus estàndards favorits. Un disc que fos senzill, fàcil d'escoltar i dinàmic;
Que passessin els temes volant, ple de clàssics, tots els tracks de breu
durada, solos molt curts, exposició i re-exposició de les melodies a l'ús, amb
un so directe, humil i sincer.
Ernesto Aurignac
Doncs començarem amb una preciosa balada, no precisament de les que
s’escolten més a concerts i jams, composta per Billy Eckstine anomenada...
9.- I want to talk about you (B. Eckstine) 5m23s
Doncs aquesta és una preciosa balada escrita per Billy Eckstine i que podem escoltar cantada per ell mateix en un
enregistrament del 1944. John Coltrane
en va fer una versió personal en el seu disc SoulTrane interpretada en un to més alt i amb el seu saxo tenor,
reinterpretant-la i fent-se-la seva, molt seva com feia amb tots els temes
d’altres que ell tocà. L’Ernesto
l’ha interpretat en la mateixa tonalitat que el genial Trane però una mica més lenta, fent-la encara més profunda. I quin
so que té aquest grandíssim saxofonista malagueny, ell interpretant a la seva
manera els estàndards que més li agraden, i amb la seva particular manera de
fer els solos, amb glissandos súper ràpids fins i tot en una balada tant lenta.
Preciosa melodia de Eckstine que a
més a més de ser un molt bon cantant, va compondre i dirigir la seva pròpia
banda, en aquells terribles anys de la Segona
Guerra
Ens diu l’Ernesto ...vaig
estudiar gràcies als meus pares la carrera de saxòfon clàssic i vaig créixer
escoltant els discos de Chet Baker,
Charlie Parker, John Coltrane, Joe Pass i Miles Davis. Sempre vaig ser gran
melòman aficionat al jazz i la música clàssica. Amb 18 anys em vaig instal·lar
a Barcelona on vaig aprendre el
llenguatge del jazz de forma autodidacta. El so de la meva música és la fusió
de les meves influències i experiències vitals. La música clàssica i el jazz em
van dotar d'una àmplia perspectiva de la música que he desenvolupat en la meva
carrera musical. Cada viatge, cada concert, cada trobada aporta una nota més en
la meva ens sonora, en la meva concepció musical, en la meva recerca. Agraeixo
profundament estar involucrat en la formació educativa com a professor d'altres
músics novells, impartint màster-class, visitant conservatoris, escoles i
agrupacions musicals, fent classes en seminaris i en cursos de música.
Seguim amb la música dels estàndards que més li agraden a aquest, un
dels millors saxos altos del moment de l’estat, amb permís de Perico Sambeat i Llibert Fortuny, i ho farem escoltant el magnífic i tampoc massa
escoltat blues de Charlie Parker
anomenat....
2.- Barbados (Ch.
Parker) 5m05s
Es tracta d'un blues de dotze compassos amb un ritme de mambo. Parker el
va gravar el 29 d'agost de 1948 amb Miles
Davis (trompeta), John Lewis (piano), Curly Russell (baix) i Max Roach
(bateria). Doncs sí, ja heu pogut copsar el ritme de Mambo, tan ben marcat
pel Santi Colomer, i el contrabaix
del Pedro Campos. L’Ernesto comença els temes i sovint no
saps si està fent el tema, o sigui la melodia sencera, o si està improvisant,
car, sempre afegeix força notes en la melodia principal. Sí és veritat que si
sabem el tema, ben bé podem saber què està fent, i més quan s’aboca de ple a la
improvisació, on ja no podem relacionar el solo de manera fàcil amb la melodia,
tan potents i personals són els seus solos. Després del seu increïble solo, hem
pogut escoltar el del jove contrabaixista Pedro
Campos, magnífic solo, que ha deixat pas als “dotzes” amb solista i
baterista Colomer fent ells dos una
mena de tète a tète per finalment
tornar al tema i acabar-lo.
Crec en la responsabilitat de continuar el camí de la recerca eterna i
expandir la mirada cap al jazz i la música en general. En aquests últims anys,
la composició ha pres una gran rellevància en la meva vida i segueixo
treballant en nous projectes com a compositor. Haver escrit tota la música de
"UNO" i "Anunnakis" ha estat una gran experiència que ha
desenvolupat i evolucionat el meu so. Crec, invento, imagino, somnio, jugo,
aprenc, comparteixo ... La meva missió com a persona i músic és aprofundir i
madurar en l'art que em guia, la
MÚSICA. ... i així fins a l'últim dia de la meva vida.
Ernesto Aurignac
I seguim amb més temes, avui, aprofitant que com ell ens ha dit, són
curtets ab solos curtets, i ara ho farem amb el magnífic i positiu tema que ens
va fer conèixer el gran Louis Armstrong
tot i no ser seu el tema ....
5.- Struttin with some barbecue (Lil Hardin) 4m14s
Doncs i quina joia de tema de Jazz
Clàssic, però què bonic i maco que ho fan tots tres, i per descomptat el
líder del projecte Ernesto Aurignac.
Un tema dels anys 20, de fet del 1927 i que Louis Armstrong va enregistrar a Chicago amb els seus Hot
Five, no havent-se cantat fins els anys 50 amb lletra de Don Raye. Ernesto ha desenvolupat el
seu solo encabit en les harmonies i amb el so característic d’aquella època. El
walking del Pedro al contrabaix ens
el fa més rítmic alhora que també, evidentment amb l’aportació de Santi Colomer a la bateria, seguint el
ritme d’aquells anys tan bojos.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I encara amb més temes d’aquest magnífic disc d’estàndards de l’Ernesto Aurignac i ara amb un altre
magnífic tema de Cole Porter el
conegut....
7.- Night and Day (Cole
Porter) 2m59s
Un tema que Cole Porter va
escriure el 1932 pel musical “Gay Divorce” i que, segons diuen alguns, ha estat
la més gran aportació d’aquest compositor al “Great American Song Book” i que
per descomptat ha tocat tothom i es continuarà fent pels segles dels
segles...ha. El tempo de l’Ernesto
és en l’ona “parkeriana”, com ho és tot el projecte, car, aquest músic amic
nostre és totalment parkerià en ànima i cor. Tot i això, la utilització
d’elements distorsionants en el so del seu saxo alto, l’allunyen una mica del
mite americà, i sovint el situen en l’aspecte més contemporani i free de la
música feta per aquest instrument. De fet, “Night and Day” és una balada a
tempo mig, que ha cantat quasi tothom, però que els músics de Jazz de l’època
Be Bop, com és el cas en Neo Bop, sovint modificaven els tempos per adaptar-la
a la nova musicalitat. Ja heu anat escoltant amb quina mestria interpreta les
músiques aquest gran músic autodidacta, i tot i així, magnífic compositor amb
dos projectes anteriors, “UNO”, amb una magnífica Big Band, i l’”Annunakis”,
ambdós projectes posats en aquest programa. L’Ernesto havia acabat, o quasi el segon projecte amb una Big Band
encara més Big que la de l’”UNO”, i ho havia de presentar de la mà del Taller de Músics, però malauradament i
suposem per qüestions econòmiques, de moment, s’ha cancel·lat la seva
presentació.
Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui amb el darrer track del
disc, amb un tema que m’agrada molt, i que és el....
10.- Just Friends (Klener
& Lewis) 3m45s
Ja veieu de quina manera són
aquests nois, i no només amics, car, han volgut representar de quina
manera van anar els enregistraments, fets amb una total desimboltura i
camaraderia. Us haig de dir que la base rítmica formada pel Pedro Campos i Santi Colomer ha estat
imprescindible per a la consecució d’aquest projecte, i així ho ha expressat el
líder a la pàgina web de l’editorial Blue
Asteroid, i per descomptat que nosaltres també ho ratifiquem, car, ells dos
han estat perfectes en la seva tasca primera, la d’acompanyar al líder a la
perfecció i també amb la seva participació en alguns solos. Magnífics tots dos,
i magnífics tots tres. Aquest és una cançó popular que es va convertir en un
estàndard de jazz. La cançó va ser escrita el 1931 per John Klenner amb lletra de Sam
M. Lewis. Encara que va ser presentada per Red McKenzie i His Orchestra l'octubre de 1931, es va convertir en
un èxit quan el cantant Russ Columbo
la va interpretar amb l'Orquestra de
Leonard Joy el 1932. Es va tornar a editar el mateix any en una versió de Ben Selvin & His Orchestra i ha
estat gravada molt sovint des de llavors. Amb aquesta magnífica aportació de l’Ernesto Aurignac en l’ona més
parkeriana, la de tot el seu projecte, hem acabat el nostre programa d’avui.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb aquest programa i recordar-vos
que hem començat amb un projecte de Sergi
Sirvent dedicat a Thelonious Monk
i per tant “Monk Numbers”, i que hem seguit amb el magnífic projecte de l’Emilio Martín “Achined” per acabar amb
la meravella neo bop de l’Ernesto
Aurignac Trio dedicada alguns dels estàndards que més li agraden, i per
tant “Plays Standards Vol. 1”.
Ara sí, acomiadem aquest programa i fins la setmana vinent, i jo mateix Miquel Tuset i Mallol us agraeixo la vostra
assistència, aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
jazzclubdenit.blogspot.com.es, i us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 312: Fresh Sound Records - Second Stream, Smack 7 Dab i Pepper Adams, dimecres 21 de febrer de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i ho farem com sempre amb dos projectes de la
secció New Talent per acabar amb un
vinil digitalitzat en primera escolta per qui us parla. Les músiques que
escoltareu primer seran les més pausades però també molt modernes del projecte
“Second Stream” amb Yago Vázquez, Jeff Hirshfield i Scott Lee. Seguirem amb
més trempera amb el projecte de Oriol
Vallès i Joan Casares acompanyats de mestres com Perico Sambeat i Toni Belenguer en el seu “Smack 7 Dab”, per acabar
amb un vinil de 180gr de la sèrie Jazz
Workshop de la mateixa editorial mare amb Pepper Adams plays the compositions of Charles Mingus.
Abans però dir-vos que aquest divendres 23 de febrer tindrem el concert
gratuït organitzat per Jazz Club La Vicentina i
patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts amb el magnífic projecte de Xavier Casellas Quartet, amb Xavier
Casellas, veu; Albert Bover, piano; Manel Fortià, contrabaix i Carlos Falanga,
bateria. Una formació de luxe amb la qual podrem gaudir al Molí dels Frares a partir de les 21h30m
del divendres 23. Sereu molt ben vinguts.
Doncs....Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb aquesta delícia de disc, que per començar anirà molt
bé, que ja anirem agafant trempera. El projecte de...
“SECOND STREAM”
Yago Vázquez-Jeff
Hirshfield-Scott Lee
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 514
Gravat per Mike Marciano a
Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York, el 12 de maig de 2016
Mesclat i masteritzat per
Katsuhiko Naito a Avatar Studios, Nova York.
Produït per Yago Vázquez, Scott
Lee i Jeff Hirshfield
Productor executiu: Jordi Pujol
Yago Vázquez, piano
Scott Lee, contrabaix
Jeff Hirshfield, bateria
Veiem abans de començar qui és aquest pianista....
Yago Vázquez és un pianista d'Espanya amb seu a Nova York. Va estudiar al Conservatori Superior de Música de Vigo, SPJ Pontevedra i Estudio, Escola de Música (Espanya). Es va traslladar a Nova York el 2008 per a estudiar a The New School for Jazz and Contemporary Music on es va graduar amb honors el 2010. Ha fet gires per tocar en festivals de jazz a Suïssa, Alemanya, Espanya, Portugal, Anglaterra, Estats Units, Corea del Sud, Guatemala, Mèxic, Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Xile, entre d'altres. Ha tocat en els clubs de jazz més prestigiosos de Nova York (Blue Note, Smalls Jazz Club, Jazz Gallery, Jazz at Lincoln Center, The Jazz Standard, Cornelia Street Cafe, etc.).
Bé doncs, comencem amb les seves músiques, que no només
són les d’ell, sinó que el projecte està compost per temes de tots ells. Escoltem
doncs el primer tema d’aquest magnífic trio, el segon track del disc, compost
pel contrabaixista Scott Lee,
anomenat....
2.- Cue Ball (S. Lee) 6m23s
Doncs ja heu pogut
escoltar el concepte modern de la composició, i la manera minimalista de la
interpretació del pianista Vázquez. Una
música molt agradable d’escoltar, on la modernitat de la melodia i
improvisacions és força ben assumible per a tothom. La calidesa del pianista és
també evident i així és que ho hem escoltat en la seva impro. La base rítmica
està immensa donant-li el suport necessari per a la seva perfecte execució
solista. El contrabaixista, i potser perquè és el seu tema, sembla tenir més
preponderància que el company baterista. Tot i això, aquest, sense fer massa
escarafalls hi és i així és que fa anar la màquina rítmica a un bon tempo, tot
i que força delicat. Ja a les acaballes, el compositor també ha desenvolupat el
seu solo d’una manera força brillant, amb alguns moments excepcionals. Després,
denou el tema i ja arriben al final.
Yago Vázquez ha estat presentat en més de 30 àlbums i ha actuat amb músics com Reggie Workman, Billy Harper, Jesse Davis, Jamie Baum, Gilad Hekselman, Joe Martin, Ingrid Jensen i Brad Shepik, entre molts altres. Yago ha editat un àlbum com a líder, "Chorale" (Free Code Jazz Records 2011) amb Logan Richardson, Aidan Carroll i Tommy Crane. És membre de "Stream", un projecte de trio que co-condueix amb el baixista Scott Lee i el baterista Jeff Hirshfield. "Stream" i "Second Stream" editats per Fresh Sound New Talent. Aquest darrer el que esteu escoltant.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
De fet, les músiques compostes per aquest jove pianista
són les més dolces i delicades no exemptes de ritme, com per exemple en aquest
tema seu anomenat....
9.- Basses Loaded (Y.
Vázquez) 5m38s
Un tema, ja ho heu escoltat, farcit de classicisme, quasi
romanticisme, car sembla ser aquest el vessant melòdic on s’hi troba més bé.
Això ha canviat ben aviat, car, una vegada feta l’exposició dels tema, l’autor
ha començat amb la improvisació i ben moderna que l’ha fet sense oblidar els
records al món clàssic. Una barreja melòdica i harmònica de dos mons que cassen
ben bé, ja ho heu pogut escoltar. Fins i tot, el solo del contrabaixista ha
començat amb aquest tarannà melòdic i així s’ha anat desenvolupant mica a mica
ja per camins més moderns. Una conjunció perfecta la d’aquets tres músics ja
amb un parell de projectes editats i que deuen haver tocat infinitat de vegades
junts, presentant-los. Un tema que ha acabat tot i pujant una escala, i no de
cargol.
I encara podem escoltar una mica més de música, i ho farem amb el tema
també de Yago Vázquez, anomenat...
4.- Suyai (Y. Vázquez) 4m18s
Ja heu pogut escoltar quina delicadesa de tema, sobretot
en la melodia inicial. Després el tema ha anat derivant cap a camins moderns
però sempre, i de moment, encabits en una modernitat assequible. Però ai las,
les coses canviaran ben aviat, car el projecte abasta estructures més modernes
que podreu escoltar i així tenir una perspectiva força més amplia del projecte.
El tema, la melodia, ja ho heu pogut escoltar, és preciosa i el líder l’ha
iniciada i quasi sense avisar, ell mateix s’ha embrancat en la improvisació, i
així mateix, sense avisar és que ha tornat al tema i arribat al final, ell
solet, quin paio. És clar, que tot i que no es noten, els dos companys hi són i
de quina manera. Mantenir la pulsió rítmica és el que fan aquest parell de
mestres, i de quina manera més sobria i elegant que ho fan, que ho fan tots
tres. Aquest, podríem dir que és un trio elegant, que fa una música elegant, a
vegades amb espurnes properes del món clàssic. Preciós tema del Yago.
I acabem el projecte d’aquest
trio de cracs amb un altre tema també del contrabaixista Scott Lee anomenat....
6.- Displaced (S.
Lee) 6m33s
I quin bon tema que acabem d’escoltar....sembla que aquesta és la vena
compositiva del contrabaixista Lee.
Una barreja en aquest tema de ritmes trencats i melodies, amb canvis rítmics
magnífics. Un tema que sembla fer una passa endavant respecte els dos anteriors
pel que fa a la seva concepció, estructura i finalment, desenvolupament de
solos, i així ens ho ha mostrat aquest pianista tant delicat, en Yago Vázquez. Un magnífic i potent
solo, amb moments de clímax ben acompanyat pels seus dos companys. Quan la
delicadesa ha tornat, ha estat el compositor qui la omplert de calidesa amb el
seu magnífic solo a contrabaix. Mai però l’han deixat sol, i així és que tots
tres han continuat plegats. Al final, la irrupció del pianista i amb els altres
dos, han encarat el final del tema acabant-lo de cop.
I per acabar us posaré al blog l’enllaç al web del disc a freshsoundnewtalent
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
I seguim amb una mica més trempera amb el projecte farcit de Hard Bop dels nostres joves amics Oriol Vallès i Joan Casares,
anomenat...
“SMACK 7 DAB”
Oriol Vallès i Joan Casares
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 1006
Enregistrat per Jaume Figueres
a Estudis Ground, Girona, Espanya, els dies 3 i 4 de juliol de 2016
Mesclat i masteritzat per Quim
Puigtió 'Kato'
Produït per Oriol Vallès i Joan
Casares
Productor executiu: Jordi Pujol
Oriol Vallès, trompeta
Joan Casares, bateria
Lluc Casares, saxo tenor
Joel González, piano
Pau Sala, contrabaix.
Convidats: Perico Sambeat, saxo
alto a les pistes 3,4,6; Toni Belenguer, trombó a les pistes 3,4,6 i Hugo
Astudillo, veu i saxó alt a la pista 9.
Aquest és el segon disc editat d’aquest parell de joves cracs, als quals
hem vist créixer en tots els aspectes, vital i musical, i deu n’hi do quina
maduresa que han conquerit a base de tenir-ho clar i moltes ganes de treballar,
i per descomptat, talent, molt de talent. Allò que diem: t’ho has de creure, i
has de seguir el teu camí passi el que passi. He parlat algunes vegades
d’aquests nois en aquest programa i avui ho tornaré a fer però en menor
magnitud i sí que us posaré algun enllaç pels qui vulgueu saber-ne més. Un
projecte amb nou temes i que dius, i ara quin no poso. Problema gran. Tots
tenen una trempera extraordinària si exceptuem el tema compost a mitges entre Vallès i Hugo Astudillo, aquest darrer
un mestre del saxo alto i un Hip Hopper d’allò més potent, el curtet i preciós
tema del Joan Casres dedicat al
“Smalls’” anomenat “Smalls’ Special”, i la preciosa balada composta per Oriol Vallès i que ara us posaré anomenada....
6.- Nostàlgia (O.Vallès) 7m16s
Una preciosa balada de l’Oriol
amb un Toni Belenguer a la
melodia i amb trombó, i subtilesa
exquisida per a començar aquest projecte, i també amb la preciosa sonoritat
d’un altre mestre, el gran Perico
Sambeat. L’Oriol és qui ha
acabat el tema per deixar pas al solo, magnífic i delicat del gran trombonista Belenguer, un dels millors exponents
d’aquest instrument, amb un domini total de l’afinació i llenguatge jazzístic.
I quin tros de mestre en Toni, el
qual també participa en els projectes del Joan
Chamorro i en molts més. Després del solo, fan una mena de riff recurrent
tots plegats, amb sotragades rítmiques incloses com a motiu principal del tema
i seguir amb el solo del compositor, curtet solo per acabar el tema tots
plegats. Una preciosa balada a tempo súper slow, i per tant, de difícil
execució sobretot pels vents i la seva respiració i afinació. Però, què carall,
aquí, joves i grans, són tots uns cracs en els seus instruments respectius. Una
preciositat de l’Oriol per a
començar el projecte d’aquest parell ed joves.
I el setembre de 2017,en Mark
Gardner de Jazz Journal Magazine
ens va dir això...
"El saxofonista Sambeat
és l'únic nom familiar (internacionalment parlant) d'aquest grup de hard
boppers catalans, però tots ells estan a un nivell extraordinari tot i que els
líders nominals són el trompetista Vallès
i el baterista Casares. La música
carnosa, de la millor forma dels Jazz
Messengers, ve totalment de dins del
grup i està perfectament adequada per a millorar els passatges de conjunt entre
i darrere dels solos. Vallès és un
trompetista vigorós que exhibeix la influència indiscutible de Freddie Hubbard. El quintet bàsic es
complementa amb diversos temes de Perico
Sambeat i el trombonista Toni
Belenguer.
Seguim amb una mica més de trempera amb el tema de Joan Casares anomenat...
7.- Rita’s Strut (J.
Casares) 5m00s
Doncs i quin tema més així com en l’ona Horace Silver, una mica funky però amb canvis diversos, magnífics.
En Pau Sala al contrabaix ha iniciat
el seu solo, melòdic, i seguint perfectament l’estructura harmònica de manera
comprensible per a tots nosaltres. El swing ha aparegut, a vegades, a moments,
i això ha passat en el solo de l’Oriol.
La potència solista i velocitat d’interpretació l’hem gaudit amb el Lluc Casares en un projecte enregistrat
de fa dos anys. Com deuen tocar tots ells ara mateix. La melodia principal ha
tornat després d’un solet curtet del Jöel
González al piano i després l’han acabat.
Seguint amb el comentari de Mark
Gardner.....
Una característica de la banda és l'estreta unió fins i tot en una peça
més lenta com “Nostalgia” (res a veure amb la composició de Tadd Dameron, tot i que la cadència
d’acords són bastant Dameronians). “Raval Hip Attitude” pren algunes frases del
tema “Buttons and Bows” de Jay
Livingstone, això diu ell, mentre que “Rita's Strut”, que acabem
d’escoltar, té més que un toc de l’Horace
Silver. Les interpretacions estan ben realitzades i als músics se’ls hi ha assignat
un espai adequat per als seus solos. Aquests músics han estudiat en profunditat
el llegat substancial del Hard Bop,
portant aquest coneixement i l'esperit que l'informa a la seva pròpia manera i
mantenint la tradició viva mentre ja hem vist de quina manera la van
actualitzant. Si ho escoltéssim amb els ulls embenats, aquesta música
enganyaria a qualsevol pensant que es tracta d'una formació de Jazz
contemporani de Nova York, així és
que són tan bons. Val la pena escoltar com aquests músics desenvolupen les
seves habilitats...i al final ens recorda que amb el tema rapper final cantat i
tocat al saxo alto per Hugo Astudillo,
aquests joves músics clouen aquest magnífic projecte....Mark Gardner dixit.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Una mica més de trempera ara amb el tema de l’Oriol mena de record a una
mala nit del Lluc anomenat...
8.- Lluc’s Nightmare (O.
Vallès) 7m10s
I quina mala nit devia passar el Lluc,
ha..ha...No tant, no tant. Un altre tema marcat per canvis rítmics diversos i
melodies entremaliades que han deixat pas al Lluc amb el seu tenor i magnífic solo. La tècnica d’aquest jove
músic estava en el moment de l’enregistrament a un gran nivell, i aquesta
tècnica i gust interpretatiu es fan grans a passes de gegant, i enguany encara
més havent pogut entrar a la súper prestigiosa escola de música de New York, la Julliard SchoolLa Vicentina en formats
diferents i que ho seguiran fent. Jöel
al piano, també ha brillat, i és que el so del seu piano és així mateix,
brillant, de la mateixa manera que ho és la seva interpretació. Magnífic el Jöel González també. Després, tots
plegats, encarant el tema i dirigint-se cap el final. I quina trempera.
Us voldria dir que penjaré al blog l’enllaç a la web del disc de FSNT:
I acabarem ja a tope de swing amb un tema del Joan Casares, on també hi participen aquests dos mestres
valencians, en el tema anomenat...
4.- The Ero of Today (J.
Casares) 5m48s
Doncs i quina canya de tema, tot i els inicis delicats gràcies al
“Rodhes” del Jöel. Però és que ben
aviat, el tema s’ha anat desenvolupant amb una energia magnífica. Un altre tema
on hem comptat amb la col·laboració de Perico
Sambeat i Toni Belenguer. El
primer ha iniciat els solos, i de quina manera més magistral ho ha fet. I quina
més bona composició del Joan Casares,
ara en l’ona Jazz Messengers. El
swing ha aparegut amb el trombó del Toni
Belenguer, mestre ell de totes les “vares”, i més la del seu trombó. Magnífic
solo i demostració de velocitat interpretativa increïble, no endebades és un
dels millors trombonistes de l’escena espanyola, entre d’altre com Carlos Martín, Josep Tutusaus i alguns
més. El “Rhodes” que no sé si Fender del Jöel
ha sonat d’aquella manera tan característica i que tan ens recorda els anys
70s on gent com Keith Jarret, Chick
Corea, Joe Zawinul i d’altres el varen introduir en el món del Jazz-Rock i
Fusió que aleshores es feia amb Miles
Davis com a catalitzador i Weather
Report seguint-li els passos. Un tema viu, que per acabar el projecte del Joan i Oriol ens va la mar de bé, però
nosaltres encara seguim però abans dir-vos que.....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres acabarem ja el programa amb el vinil de 180 grams
digitalitzat en primera escolta del gran Pepper
Adams anomenat...
“PEPPER ADAMS Plays The
Compositions of CHARLES MINGUS”
Enregistrat el 9 i 12 de
setembre de 1963 a New York
Teddy Charles Productor
Reeditat per Jazz Workshops JW-018
Productor executiu Jordi Pujol
Pepper Adams, saxo baríton
Charles McPherson, saxò alt
Bennie Powell, trombó
Bob Cranshaw, contrabaix
Dannie Richmond, bateria
Artistes convidats:
Zoot Sims, Saxo tenor
Paul Chambers, contrabaix
Hank Jones, piano
Thad Jones, Trompeta
Aquest és un projecte enregistrat en dos dies i per tant amb diferents
músics, així és que dels nou temes enregistrats, sis es van fer en octet i els
altres tres en quintet.
Charles Mingus Jr. (22 d'abril de 1922 - 5 de gener de 1979) va
ser un contrabaixista nord-americà de jazz, pianista, compositor i bandleader.
Les seves composicions van conservar la sensació calenta i emotiva d'un hard
bop, dibuixant en gran mesura la música gospel negra i el blues, mentre que de
vegades contenien elements de Third
Stream, free jazz i música clàssica. Una vegada va citar Duke Ellington i l'església com les
seves principals influències.
El músic que escoltarem i qui va preparar aquest homenatge a Mingus és un músic blanc, Pepper Adams. I això ho especifico
perquè quan va aparèixer en escena, ningú es podia creure que aquell so fos
obtingut per un músic blanc. Abans d’aquest disc, Adams ja havia format part de la banda de Mingus i quan va realitzar aquest disc, l’insigne compositor i
contrabaixista estava a dalt de tot del reconeixement mundial per la seva
música. Voldria fer esment que aleshores Eric
Dolphy encara formava part de la seva banda.
Escoltem ja el primer tema que us proposo d’un projecte encabit en el Hard Bop més autèntic, i darrer tall de
la cara B, tema anomenat....
B4.- Strollin’ Honis (Ch.
Mingus) 5m29s
Doncs alguns ja haureu relacionat aquest tema amb el “Nostalgia in Times
Square”, la melodia del qual ha sonat clarament després de la intro delicada
que no ens pressuposa la música que escoltaríem després, han encetat el tema a
tot swing. I sí, és això el que escoltareu ara i fins que s’acabi el programa.
Swing, Bop i Blues, o sigui Hard Bop, sense oblidar el Gospel, tan arrelat a la
música de Mingus. Després de la
referència al “N.T.S”, el mateix líder ens ha mostrat el seu llenguatge al saxo
baríton, magnífic i no gaire valorat aleshores pel gran públic per la
allargassada ombra de Gerry Mulligan.
Gran solo del líder a partir del qual Thad Jones a la trompeta ens mostra la nitidesa del seu so. Una
formació a quintet en aquest, un dels sis temes que he comentat abans, i amb el
seu germà Hank Jones amb un nítid
solo al piano. I amb una base rítmica amb Paul
Chambers i Danny Richman.
Adams va néixer a Michigan el 1930 i ens va deixar el 1986
a New York. Va ser un saxo baríton de Hard Bop, amb una sonoritat dura i ferma,
plenament fidel a la considerada normal de l’instrument. Parkerià d’arrel, Adams és també un músic flexible que
pot ser tan sensible com tècnic i imperturbable. Sense Mulligan, hauria estat el saxo baríton de referència del jazz
modern. Va participar a la Guerra de Corea. En tornar, va tocar amb Stan Kenton, Benny Goodman i formar el
seu quintet amb Donald Byrd, Bobby
Timmons i Elvin Jones. Després
hi participaria Herbie Hancock, amb Timmons amb els Jazz
Messengers.
Seguim amb un altre magnífic
conegut tema, primer tall de la cara A, amb una història de segregació
al darrera. Ja sabeu que Mingus va
ser un activista ferm contra la segregació i aquest tema en va ser un exemple,
arranjat per Thad Jones n’és un
exemple, el conegut...
A1.- Fables of Faubus (Ch.
Mingus) 4m23s
Una melodia llarga, un tema amb una estructura força complexa, amb la
melodia ben reconeguda i un canvi a la
B , al pont, magnífic. Hank
Jones és qui ha enllaçat el seu piano amb la segona part del tema a tempo
fast, després de nou la A
i el pont, per a iniciar el seu solo, magnífic, el líder al saxo baríton.
Fables of Faubus és un tema compost per Charles Mingus, una de les obres més
explícitament polítiques de Mingus, tema escrit com a protesta directa contra
el governador d'Arkansas, Orval E. Faubus qui va enviar la Guàrdia Nacional
el 1957 per evitar la integració de nou adolescents afroamericans a la Little Rock Central High School.
Adams va col·laborar amb Mingus des del 1962 al 1966, i posteriorment va formar un nou
quintet amb Thad Jones, Roc Carter i Mel
Lewis, d’on sorgiria la “Thad Jones-Mel Lewis Big Band” on hi participaria
també Adams. Després va liderar el
darrer enregistrament de Cannonball
Adderley i va estar-se per Europa enregistrant
amb diversos músics. El 1983 va enregistrar un dels seus millors discos amb Hank Jones i el aleshores jove Kenny Wheeler anomenat “Conjuration:
Fat Tuesday Session”.
Seguim ara amb un altre tema ple de swing amb una magnífica intervenció
de Paul Chambers en el tema....
A2.- Black Light (Ch.
Mingus) 3m39s
En aquest magnífic arranjament de Adams
i tema de Mingus, hem pogut escoltar
de quina manera ha brillat Paul Chambers
i que va ser com va enlluernar a Miles
Davis anys abans i que el va permetre participar en multitud de projectes
al més alt nivell. Ens na’adonem que mentre aquest fa el seu gran solo, Adams i Jones, saxo baríton i trompeta
li fan una mena de “Comping” seguint l’harmonia enlloc del piano. Li segueix el
pont, on Hank Jones s’esplaia al
piano solo, per després el solo del seu germà, seguint l’ona del de tots
estimat Clifford Brown. El líder
també s’hi afegeix, magnífic en el seu so. Ambdós vents acaben el tema amb la
melodia inicial.
Mingus va apostar per la improvisació col·lectiva, similar
a les antigues desfilades de jazz de New
Orleans, amb especial atenció a com cada membre de la banda havia d’interactuar
amb el grup en general. A l'hora de crear les seves bandes, va mirar no només
les habilitats dels músics disponibles, sinó també les seves personalitats.
Molts músics van passar per les seves bandes i després van seguir amb una
carrera personal impressionant. Va reclutar artistes talentosos i de vegades
poc coneguts, als quals va utilitzar per muntar configuracions instrumentals no
convencionals. Com a intèrpret, Mingus
va ser un pioner en la tècnica del contrabaix, àmpliament reconegut com un dels
intèrprets més proficients de l'instrument.
Doncs nosaltres acabem el projecte de Pepper Adams dedicat a la música de Charles Mingus amb el conegut tema...
A4.- Better Git It In Your Soul (Ch. Mingus) 4m03s
Magnífic tema, amb la formació completa amb Pepper Adams, Thad Jones, Bob Cranshaw, contrabaix, Hank Jones, Charles
McPherson, saxo alto, Zoot Sims, saxo tenor, Bennie Powell, trombó i Danny
Richman, qui va ser el magnífic bateria de les dues sessions. Tema aquest
encabit en el disc “Mingus Ah Um” de Mingus
i que aquest va realitzar per Columbia
el 1959 on hi havia també el tema dedicat al feixista Faubus, i també "Goodbye Pork Pie Hat", dedicat a Lester Young qui malauradament havia
traspassat. Magnífic disc per cert que en aquest programa vam posar ja fa molt,
en un programa dedicat a aquest genial músic, Charles Mingus. Una melodia, la d’aquest tema que segurament molts
haureu reconegut, típica, en podríem dir, del gran compositor i contrabaixista
amb una magnífica petita banda. Hem pogut gaudir amb el primer solo del saxo
tenor Zoot Sims, per seguir amb el
magnífic del líder, mentre la resta de vents van fer els típics riffs
acompanyant-lo. Thad Jones, en
aquest disc recordant-nos a Clifford
Brown de qui va ser-ne un fidel seguidor, tot i recordant que el nostre
estimat Brownie va morir d’accident
de cotxe el 1954.
Gairebé tan coneguda com la seva ambiciosa música va ser el temperament
sovint temible de Mingus, que li va
valer el sobrenom de "The Angry Man of Jazz". La seva negativa a
comprometre la seva integritat musical va provocar moltes situacions brusques a
l'escenari, exhortacions als músics i acomiadaments. A causa de la seva
brillant escriptura per a grups de mida mitjana, i el seu servei i atenció a
les possibilitats dels músics dels seus grups, Mingus sovint es considera hereu de Duke Ellington, per qui va expressar una gran admiració i amb qui
va col·laborar en el disc “Money Jungle”. De fet, Dizzy Gillespie havia afirmat que Mingus li va recordar "un jove duc", citant el seu
"geni organitzatiu" compartit. Les composicions de Mingus segueixen sent interpretades per
músics contemporanis que van des de les bandes de repertori com la Mingus
Big Band, la Mingus Dinastyla Mingus Orquestra , fins als estudiants que
interpreten les seves partitures i competeixen en el Charles Mingus High School Competition. Gunther Schuller va suggerir que Mingus es classifiqués entre els compositors americans més
importants del jazz o del que sigui.
Doncs res més, això ha estat tot fins avui, en un altre programa dedicat
a la música de Fresh Sound Records i
us ho recordo de nou, primer amb dos projectes New Talent amb el “Second Stream” de Yago Vázquez-Jeff Hirshfield-Scott Lee, i després amb el magnífic
projecte de Oriol Vallès-Joan Casares
i el seu “Smack 7 Dab”, amb Sambeat i Belenguer
i finalment acabant amb un vinil de 180gr digitalitzat en primera escolta per
qui us parla editat per Jazz Workshop
de la mateixa editorial mare, magnífic disc de Pepper Adams dedicat a la música de Charles Mingus amb tota una colla de grandíssims i reconeguts
músics americans.
Abans d’acomiadar-me però dir-vos que aquest divendres 23 de febrer
tindrem el concert gratuït organitzat per Jazz
Club La Vicentina
i patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts amb el magnífic projecte de Xavier Casellas Quartet, amb Xavier
Casellas, veu; Albert Bover, piano; Manel Fortià, contrabaix i Carlos Falanga,
bateria. Una formació de luxe amb la qual podrem gaudir al Molí dels Frares a partir de les 21h30m
del divendres 23. Sereu molt ben vinguts.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat
el programa, explicat interessos comuns i seleccionat les músiques, us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
