Programa 156 dia 27 de febrer de 2014. Underpool Ú; Pachacuti i Gene Ammons All Stars CD2
0 comentaris
Bona nit, benvingudes i benvinguts al programa de ràdio que fem a Sant
Vicenç dels Horts, a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Comencem ara el programa amb el disc dels amics Sergi Felipe, Marcel·lí
Bayer, i demés...ells són els Underpool i aquest Ú, 1, és el seu primer
projecte...un projecte interessant i certament no gens fàcil, o sigui que si
ens voleu seguir, us recomano un bon seient per escoltar el programa i si pot
ser amb la màxima concentració possible...Som-hi.
“UNDERPOOL Ú”
Enregistrat el 15 i 16 de juliol de 2013 a
l’Underpool Studio pel Joan Hernández.
Produït i publicat per Underpool.
Marcel·lí Bayer, saxo alto, clarinet baix, flauta
Sergi Felipe, saxo tenor, flauta, flauta alto
Ivan González, trompeta, flugelhorn, trompa
Josep Tutuasus, trombó
Marc Cuevas, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Una formació en sextet sense instrument harmònic, sense piano, que s’ha
atrevit a fer un projecte amb tot de composicions pròpies amb un denominador
comú....creativitat sense cap clixé. Els temes són de tots sis; de fet cadascú
ha fet un tema excepte el Sergi que n’ha fet dos i l’Ivan que n’ha fet una
suite de tres.
Començarem amb una tema prou delicat d’en Marcel·lí Bayer, en la línia
dels temes del seu darrer àlbum “Les Narrations”, pel que fa a la delicada
melodia i harmonització...
4.- Mezzanina (Marcel·lí
Bayer) 3m43s
De quina manera més subtil delicada i dolça toca el saxo alto en
Marcel·lí més impressionant també. Marcel·lí ja fa dies que ens sorprèn per la
seva manera de tocar, i com es noten les seves fonts de saxofonistes com el seu
mestre Lee Konitz amb el qual va fer el Nonitz, el seu primer treball a nonet
essent el seu projecte de final de carrera i no també hi va participar Lee.
Disc que ja vam posar en un anterior programa, així com també el que van
enregistrar al FizzJazz i també us vaig oferir el concert enregistrat al JCLV
amb l’Ivo Sans Quartet....
Un tema suau que dóna peu al tema composat pel Marc, també iniciant-lo
amb la mateixa suavitat tot i que poc després hi ha un canvi rítmic prou
evident, tot i així, segueix l’estètica de l’anterior..
5.- Roco y Rita (Marc
Cuevas) 5m07s
Ja vegeu que hem seguit amb la ona sensible només canviada per la
constant secció rítmica del contrabaix del Marc i la bateria del Carlos. Mentre
ells anaven marcant el ritme, els vents, desmadrats han anat elucubrant cadascú
a la seva bola però dintre del “totum” del tema. Un tema que ha anat derivant a
àmbits més free per després retrobar-se en la base inicial i acabar-lo en Josep
delicadament. Marc Cuevas, contrabaixista, el vam veure al JCLV formant part
del Víctor de Diego Quartet, però ell està ficat en diverses mogudes i ha
enregistrat una bona colla de discos, com a líder i com a sideman, com p.e. el
disc del Sergi Felipe “Whisper Songs” amb la formació així mateix anomenada, i
que també hem posat en aquest programa, col·laboracions amb la cantant Dàcil
López, amb el grup Free Art Quatro amb l’Ivo Sans, i d’altres, etc, etc. Seguim
ara amb un tema del Sergi, ja una mica més mogut, també iniciat per un marcatge
rítmic de contrabaix i bateria per deixar al Josep iniciar-lo amb el trombó.
2.- Smiley (Sergi
Felipe) 4m20s
Un magnífic tema del Sergi, ja amb una clau més rítmicament jazzera, amb
un bon swing i melodia, i amb una secció de vents amb flauta, clarinet baix i
trombó fent una mena de riff repetitiu a mode de melodia. Després bateria,
contrabaix a cops amb el trombó per després seguir amb el rif repetitiu també
amb el trombó, flauta i clarinet bais per anar-lo acabant...Un tema on aquest
riff és totalment definitori del tema.
Sergi Felipe, saxo tenor inquiet i sempre cercant propostes innovadores
com és el cas, ja porta dos discos en el seu haver amb el grup format per ell,
els Whispers Songs, on el primer disc és el del maetix nom i l’altre es diu
“Bambú es libre en el espacio”, també col·labora en els grups Tejero, i
d’aquest grup diuen ells..Grup pacífic amb un nom molt cabró”, i amb La
Banda Municipal del Polo Norte..Ha enregistrat amb Sergi Sirvent (“Mineral”),
Marc Mena Quartet , The Fair Saints i la Banda comentada...
Ara tornarem a la calma relativa amb el proper tema, un tema del Josep,
iniciat molt delicadament quasi majestuosament amb un crit al cel de l’Ivan
González...per després iniciar una melodia que ens recorda al “Blue in Green”,
encara que només sigui per una frase...
3.- Barjaules (Josep
Tutusaus) 6m21s
Ja vegeu quina meravella de tema.....l’Ivan González broda la melodia
inicial amb uns aguts ben nítids, mentre la resta, a mode de marxa fúnebre el
van seguint per després amb la incorporació de la flauta i posteriorment del
trombó del compositor, el tema ja canvia de ritme en el solo del Josep, on
contrabaix i bateria el segueixen impertèrrits; flauta i clarinet a la vegada
inicien un duet preciós per deixar pas al trosset de Blue In Green i seguir
fins el final. De Josep Tutusaus en podem dir que el seu disc “Champagne
Sparkle” el vàrem posar també en un anterior programa i que és un dels
trombonistes més sol·licitats i forma part de la majoria de Big Bands de casa
nostra, com la BJO, la Latin Big Band i ha col·laborat amb el Joan Chamorro i
la seva Sant Andreu Jazz Band, comentar només aquests projectes, i sense
considerar els seus i els que fa amb formacions reduïdes...
I ara acabarem aquest projecte amb un altra tema del Sergi, un tema també
carregat de ritme i swing iniciada la curta melodia del tema per la secció de
vents, saxos, trompeta i trombó per iniciar l’Ivan González la seva aportació
solista, i per darrera un magnífic swing amb el Marc i el Carlos.
9.- Set up (Sergi
Felipe) 3m42s 23m
Després el saxo alt del Marcel·lí, quarts del Carlos amb aquest, i després
el tenor del Sergi i el swing de la màquina rítmica. Una maquinària amb el
Carlos Falanga a les baquetes, bateria de Buenos Aires, Argentina. Aquest gran
músic col·labora en infinitat de projectes amb gent com el Marco Mezquida, Juan
Pablo Balcázar, Miguel “Pinxo” Villar, Jaume Llombart, havent col·laborat en el
disc del Josep Tutusaus acompanyant a Marco Lohikari i el saxo alto Hugo
Astudillo. Un altre dels músics de l’escena catalana que el podem trobar per
tot arreu.
Després el Josep inicià el seu solo i sempre al darrere contrabaix fent
un “walking” i bateria a tot swing. Després tots els vents plegats fan la coda
i així acabaran el tema.
Pel que fa al trompetista Iván González forma part de la Big Band del
Davi Mengual la “Free Spirits”, de la Free Art Ensemble amb Agustí Fernández.
El gran Albert Cirera, el primer llicenciat de l’Esmuc, ha tocat amb ell, així com
també d’altres joves músics com l’Oriol Fontclara, el qual ens va acompanyar en
el darrer Festival de Jam Sessions l’estiu del 2013 liderant el quartet del
Conservatori del Liceu.
Doncs ja vegeu quin bon treball han fet aquests joves cracs, amb tot un reguitzell
de temes de gran inventiva i creativitat. Deixem-ho aquí i que serveixi aquest
programa per fer-los promoció de la seva música i si us ha agradat, sapigueu
que podeu adquirir aquest disc per Amazon , itunes, etc....i escoltar-lo sencer
a l’Spotify.
Seguim ara amb el treball d’uns joves argentins que es van posar en
contacte amb aquest programa des de Buenos Aires amb la intenció que
escoltéssim el seu treball i si fos possible que el posséssim....Bé, doncs
després d’escoltar-lo he decidit que ben bé el podem posar..tan ells com
nosaltres estarem prou contents....
“PACHACUTI”
INTEGRANTS
Facundo Torella, Saxo tenor
Facundo Torella, Saxo tenor
Simon Grunblatt, Teclats
Franco Di Saia, Baix elèctric
Tomás Cipolla,
Bateria i composicions.
Grabació, edició i mescles per, Franco Di Saia
Masterización, Martin Telechanski
Totes les composicions són del Tomás Cipolla.
Comencem amb una mena de balada anomenada.....
3.- Julieta 6m10s
Pachacuti és un quartet de jazz- rock que neix l'any 2010 amb una sèrie
de composicions originals del baterista Tomàs Cipolla, que tenen com a comú
denominador la utilització de mètriques irregulars tant per als temes com per a
la improvisació. Aquesta qualitat, juntament amb la presència del saxo tenor
com a instrument melòdic i del teclat com a instrument harmònic, els situa en
línia amb grups com Weather Report i The Heart of Things (de John McLaughlin) ,
encara que en aquest últim la guitarra tingui un protagonisme que els
diferencia. Tanquen la formació del quartet el baix elèctric (alternat amb el
fretless) i la bateria.
1.- Las muñecas difíciles 7m02s
Després de tres anys de fer concerts en diferents locals de jazz de la
ciutat, Buenos Aires, Pachacuti llança el seu primer disc de manera independent
el desembre de 2013.
El disc, que porta el nom de la banda, consta de sis temes i una durada
total de 33 minuts. La música bé podria ser considerada "de culte",
convidant a l'oïdor a concentrar-se i reflexionar sobre les formes compositives
i improvisatòries.
5.- Los caminos del viejo imperio 4m46s
També percebem un clima nostàlgic, especialment en els temes
"Julieta" i "Zona Franca", però que travessa tota la música
del disc, característica que ens podria fer pensar, si bé allunyant-nos del tot
del gènere jazz, en el grup platense “El mató a un policia motorizado”. Des del
punt de vista compositiu es destaquen els temes "Los caminos del viejo
imperio" (en compàs de 21/8) i "Las muñecas difíciles" (en 5
/8), aquest últim amb una estructura formal que ens remet, amb un cert humor, a
la del tradicional rhythm changes.
6.- Zona Franca 7m22s
Es tracta sens dubte d'un grup que té un so molt ben cuidat. Podem
apreciar un bon maneig dels espais pel que fa a la improvisació,
l'acompanyament i les transicions entre les diferents parts. L'any 2014 els
trobarà presentant el seu nou disc en viu, i preparant el material per al 2n.
Podem anticipar que s'explorarà la fusió del jazz amb altres estils com el
tango i la música atonal, i es passarà revista a un gènere tan delectable com
el blues.
2.- El delirio de R 2m16s 21m10s
Ara seguirem amb el doble compacte de Gene Ammons, tot i haver posat en
el darrer programa el tema on Coltrane tocava el saxo alto, avui en posarem
alguns dels altres del primer i del segon....repassem de què va aquest treball
de Gene Ammons...
Els tres àlbums inclosos en aquest doble compacte provenen de dues
sessions (amb uns bufadors potents) on hi varen participar dos destacats grups
d'estrelles dels músics de jazz sota la direcció del musculós saxo tenor Gene
Ammons. Darrere d'aquestes sessions hi va haver la força organitzativa de Mal
Waldron, responsable de set originals i la llista de temes sense pretensions d'ambdues
dates, simples, varen ser vehicles sense complicacions on els músics feliços
van prendre el vol. De fet, però, en aquest segon compacte hi ha un “bonus
track” enregistrat en una altra sessió anterior de l’abril del 1956.
“GENE AMMONS ALL STARS Complete Recordings”
Editat per Fresh Sound Records FSR-CD 798
Edició original de Prestige de “Blue Gene”, “Groove
Blues” i “The Big Sound”.
Per repassar la vida i miracles del líder i Pepper Adams, us remeto al
programa anterior on hi ha tota la informació....Us poso l’enllaç al blog i
així us serà més fàcil.
Enregistrat el 3 de gener de 1958 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Jerome Richardson, flauta
Gene Ammons, saxo tenor
Pepper Addams, saxo baríton
Mal Waldron, piano
George Joyner, contrabaix
Arthur Taylor, bateria
És evident per l’allargada dels temes que aquesta va ser una Jam Session
en tota la regla, com ja vam explicar en el programa anterior....Escoltem una
magnífica balada de prop de 14 minuts amb uns impressionants solos dels
solistes..
1.- That’s All (Haymes-Owens) 13m59s
Després d’aquesta exquisidesa on els solistes han brillat i de quina
manera, escoltarem el següent tema d’aquesta sessió també en clau de Blues,
tema del líder....
5.- Blue Hymn (Gene
Ammons) 12m38s
Uau, quin increïble blues ens han fet aquests monstres...amb solos del
mateix Ammons i a la flauta en Jerome Richardson, i el magnífic Mal Waldron per
acabar amb un rebrot del Gene i acabar el tema amb ell i el Jerome a la flauta....
I ara ja per acabar posarem el tema “bonus track” amb una altra formació
i enregistrat en una altra sessió anterior del 1956 i que forma part d’un altre
LP.
Enregistrat el 23 d’abril de 1956 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Art Farmer, trompeta
Jackie McLean, saxo alto
Gene Ammons, saxo tenor
Duke Jordan, piano
Addison Farmer, contrabaix
Arthur Taylor, bateria
Candido Camero, conga
6.- Can’t we Be Friends (James-Switf) 12m50s 49m00s
Magnífic tema i i magnífics els solos dels solistes Ammons, Farmer, MacLean,
Jordan....i amb això cloem aquest projecte de Gene Ammons amb el qual hem
compartit dos programes..
Dir-vos que estem molt tristos per la mort ahir dimecres del gran
guitarrista i compositor Paco de Lucia...
Bé doncs això ha estat tot, espero que hagueu gaudit amb aquest
programa, amb la primera part de les novetats dels amics de Underpool i els
argentins de Pachacuti. Recordar-vos que demà tenim el segon Concert-Home
gratuït al Jazz Club La Vicentina amb els EightNote’s Band amb Pep Mateu,
guitarra; PabloYupton, baix elèctric i Christian Serra, bateria...Us hi
esperem...Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Programa 155, dia 13 de febrer de 2014. Névoa + Vicenç Solsona; Intervàlic Quartet i Gene Ammons Alls Stars
0 comentaris
Bona nit a tothom, benvinguts al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem cada dijous excepte el
tercer de cada mes que es transmet el Ple Municipal. Aquest és el programa Jazz
Club de Nit, presentat i compilat per qui us parla, Miquel Tuset i Mallol.
Estem a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o si voleu per online a l’enllaç: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré un parell de novetats amb estils diversos per després
seguir a la darrera mitja hora amb un altre dels masters del Jazz.
De novetats es pot parlar si diem que el primer disc és la darrera
producció de Quadrant Produccions, el primer disc de Névoa + Vicenç Solsona,
enregistrat al Jamboree; i que el segon és una producció col·lectiva del grup Intervàlic Quartet amb segell de Juan Palomo Records de Jordi Gaspar, disc amb una improvisació col·lectiva des del primer fins
el darrer tema. I per acabar, una edició de Fresh Sound Records compilada de
tres LP d’una mena de Jam Sessions liderades pel saxofonista Gene Ammons. “cosa
fina”.
Comencem amb el projecte de la Névoa i el Vicenç:
“NÉVOA + VICENÇ SOLSONA VOL.1 THE JAMBOREE SESSIONS
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Guillermo Prats
Editat per Quadrant Records Q00050J
Névoa, veu
Vicenç Solsona, guitarra
Vegem què ens diuen des de Quadrant Produccions d’aquest disc:
The Jamboree Sessions Vol.1 és la
nova proposta discogràfica de Névoa, una de les millors cantants del nostre país.
La col·laboració, en aquest bell projecte a duo amb Vicenç Solsona, un dels
nostres millors guitarristes de jazz, ha donat com a resultat un disc bellíssim
ple de grans moments d’inspiració,
connexió, improvisació i subtilesa. Una producció sòbria i magnífica en
què el duo aconsegueix que qualssevol estil (el fado, la copla, el bolero, la
música popular brasilera o la cançó italiana) es converteixi en propi.
Ens trobem d’entrada amb una sorpresa pel que fa a la cantant Névoa, nom
artístic i propi el de Núria Piferrer, també artista de disseny gràfic, i és
que Névoa és una cantant de Fados, bàsicament.
Escoltem doncs una petita mostra d’aquesta producció....tot i que no és
precisament Jazz el que escoltareu, em plau recolzar aquest projecte de
Quadrant amb la Névoa i el Vicenç...les músiques són força tranquil·les i
n’escoltarem algunes poques....comencem amb el Bolero..
4.- La Mentira (Alvaro
Carrillo) 4m05s
Un bolero amb la veu suau de la Névoa, i al darrera la guitarra magnífica del Vicenç.....un es pot
imaginar el Jamboree durant la sessió pel silenci sepulcral que es respira fins
i tot a l’ambient...
De la Núria Piferrer en sabem que va néixer a Barcelona el 1971, i que
és una cantant de fados catalana. Canta en llengua portuguesa però també en català
(per exemple, la cançó de Joan Manuel Serrat De mica a mica. Va cantar a l’Orfeó Català entre el 1986 i
1996. L’any 1998 s’incorpora a la companyia Dagoll Dagom per fer la gira
espanyola de l’espectacle Els Pirates. El 1999 va entrar a formar part
del grup de música tradicional grega Vradiaki i fins el 2004.
La següent etapa, un cop ja iniciat el projecte de Névoa, es
caracteritza també per una prolífica col·laboració artística amb Eduard
Iniesta, amb qui treballa en el CD Omnibus el 2004. El 2006 li dedica un
disc al Joan Manuel Serrat, Per meu amic..Serrat, canta amb Jordi
Batista L’arbre blanc, fa música polifònica mediterrània amb Toni Xuclà,
Helena Casas, Pep Coca i Joan Figueres i un Cançons per la República 1.
El 2007 col·labora en diversos projectes amb Jordi Prat i Coll i més projectes
que deu haver fet a part de ser professora de cant a l’Aula de Música
Tradicional i Popular, ah, i tot això a banda de la seva tasca com a
dissenyadora.
Anem ara amb un tema amb aires brasilers....
6.- Gente humilde (Garoto/Vinicius
de Moraes/Chico Buarque) 3m29s
Delicades melodies amb una veu cantant en portuguès, cançons amb aires
melancòlics i només una guitarra acompanyant, per quan després en els seus
solos, Vicenç s’enlaira ben amunt en quan a tècnica i sensibilitat.
De Vicenç Solsona podem dir tantes coses i totes bones que ens estaríem
una llarga estona parlant d’ell. Us recomano una entrevista feta des de
l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feta entre el març i l’abril de
2008, ja fa temps, però que ens dóna la clau del seu camí fins ara mateix.
Comença la entrevista amb: Qu-ca-ca, Qu-ca-ca, Com-chiqui-com-chiqui-com....Vicenç
Solsona canta el ritme amb la veu i amb el cos. Diu que si la música camina,
funciona. Però com s’aconsegueix, aquest camina? Estudiant, investigant,
escoltant, aprofundint, coneixent...
I ara escoltem un fado on primer la veu i després la guitarra omplen tot
l’univers sonor....
10.- Foi Deus (Alberto
Janes) 4m16s
Un magnífic fado i cantat per una cantant catalana amb tot el sentiment
que cal. Tot i això, quan escoltem al Vicenç, ens sembla escoltar totes les
músiques però sempre hi ha les més adequades per a la ocasió.
Ha actuat en festivals nacionals i internacionals acompanyant artistes
com Bebo Valdés, Paquito D’Rivera o la cantant cubana Lucrecia, amb la qual ha
col·laborat com a arranjador, productor i director musical. Habitualment
treballa amb diverses formacions de Jazz i música llatina arreu de l’estat
espanyol i ha col3laborat amb artistes com Nina, Rocio Jurado, Marina Rossell,
Delmar Brown, Manolo García o Maria del Mar Bonet. Ha gravat discos amb Eladio
Reinón & Bebo Valdés, Joan Monné Trio, Bernardo Sassetti, Lucrcia, Ai Ai
Ai, La Big Latin Band, Rai Ferrer Trio i un llarg etcètera.
Anem ara de nou als aires del Brasil amb un tema de Chico Buarque...
11.- Meu amor (Chico
Buarque) 3m30s
Ja diu el Vicenç que un guitarrista ha de saber acompanyar, i de quina
manera més magistral ho sap fer ell....Ja vegeu que estem en un món oníric i
sensual, aquell el qual van saber-nos explicar tant i tant bé els autors
brasilers.
De la seva discografia com a líder destaquen Vicenç Solsona Quartet,
“Anada i tornada”, “Passejada i Insomne”. A l’estiu del 2009 va sortir el seu
últim treball “Belmonte”. Des de 1988 és professor de guitarra i conjunt
instrumental del Taller de Músics i actualment és Director Musical i cap d’àrea
de la secció de Jazz i de Música Llatina en aquest mateix centre. Va
col·laborar també en el projecte d’una altra cantant, la polifacètica Mireia Izquierdo.
Darrerament i amb el Ramon Angel Rey, porten les Jam Sessions del Cafè Marula
els diumenges a partir de les 23h.
I acabem aquest delicat projecte barreja d’estils amb una altra delicada
peça de la terra de la bossa-nova, samba i demés....un tema de Tom
Jobim...Antonio Carlos Jobim...
13.- Modinha (Tom
Jobim) 3m52s
Deixem aquest projecte tant delicat amb una gran cantant i un gran guitarrista, per entrar de cop i
volta en un projecte totalment col·lectiu, fruit d’una improvisació col·lectiva
dels amics de l’Intervàlic Quartet....
“MILLIONS OF
STARS”
INTERVALIC
QUARTET LIVE
Enregistrat en
directe per Ángel Martín Sánchez al centre cívic Collblanch-la Torrassa de
l’Hospitalet de Llobregat l’1 de febrer de 2013.
Mesclat i
masteritzat per Jordi Gaspar.
Produït per
Intervalic Quartet.
Editat per Juan
Palomo Records.
Sergi Sirvent,
piano
Jaume Llombart,
guitarra
Jordi Gaspar,
contrabaix
Jordi Gardeñas,
bateria
Oriol Josa va escriure unes ratlles i aquestes estan extretes del seu
text anomenat “Mentre un intervàlic quartet toca”....i diuen així.
“Aquest nit, ni el Sergi, ni el Gaspar, ni el Jaume,
ni el Gardeñas; ningú ha vingut a tocar coses conegudes.
A aquests que fan Quartet avui els interessa ser
presents, deixar-se de trucs i mesures i emergir. Teixir i teixir prenent els
colors com arriben en una meditació, sense escollir-los, perquè són fruit de la
corrent i pertanyen a un moment, que és ara.
Free?, ens diem. Free en tant que és espiritual, que
no té ni una “pose” en cap moviment; pillat en tant que l’actitud és de fluir,
no només en la música, sinó per a la música.”
Dels músics se’n podia parlar força estona, de cadascun d’ells, però
seria una llarga història i com que no us vull avorrir, dir-vos del Jordi
Gaspar que és un dels contrabaixistes més moderns de concepció interpretativa i
també els més oberts a mogudes “estranyes”...no és gens clàssic en el sentit
estricte del terme i endega projectes propis amb mestres com el Jordi Bonell i
Roger Blàvia, de la mateixa manera que acompanya a d’altres mestres més en
l’estil del Jazz modern com va ser el cas amb el Víctor de Diego i que vam
gaudir al JCLV.
Per escoltar aquest disc lo seu fora posar els 8 episodis seguits, quasi
1h de música improvisada que segur seria massa per a l’audiència...o sigui que
per manca de temps i per fer-ho més amè, us posaré ara mateix el primer tema,
l’Episodi 1 que ja dura una bona estona, i després seguirem...
1.- Episodi 1 (I.Quartet) 12m10s
Ja vegeu de quina manera han començat, com va evolucionar el tema i després
com el van portant a un lloc determinat segons a un músic se li acut una frase,
un ritme....
Jaume Llombart és un guitarrista d’Igualada on neix el 1980, format a
l’ESMUC i que ha conviscut amb d’altres músics a la casa-locald’assaig que
tenen a Begues. Allà hi ha passat gent com Voro Garcia, trompeta; hi ha encara
DeeJayFoster, la família Rossy, Jordi i Fèlix, també l’Enrique Oliver, i tants
d’altres. Ha fet master classes amb Peter Bernstein (al mateix Begues), i ha
presentat projectes propis en sextet al Jamboree. Col·labora assíduament amb el
saxo tenor valencià establert a casa nostra de fa anys, Eladio Reinón, i un
llarg etc...
Seguim amb el text de l’Oriol Josa....
“Segurament el concert va acabar-se només perquè algú
en el públic va atrevir-se, després de 57 minuts de paisatges i experiències
musicals i espirituals, a aplaudir. És possible que el qui va aplaudir els
salvés la vida, perquè en baixar de l’escenari tots estaven esgotats, i per la
dinàmica que portaven, no crec que cap d’ells, sols, hagués decidit acabar el
primer tema. Tendia a l’infinit.
Van haver-hi molts moments, moltes aventures, escenes
i emocions, 57 minuts seguits d’un bis. I tots ens diem que si un dia ho podem
escoltar de nou, tindrà tela.”
Escoltem ara el segon Episodi...
2.- Episodi 2 (I.Quartet) 11m40s
Impressionant la manera com es van encaminant segons les
vicissituds...de quina manera Sergi s’acompanya a la veu quan toca, com el
Jaume soleja amb un magnífic so, i de quina manera ho fa...també el Jordi al
darrera, a moments portant una rítmica persistent com la del piano....Jordi a
la bateria, fent i desfent amb ritmes entretallats i tocant com pocs ho saben
fer...
Sergi Sirvent és un pianista excepcional, amb diversos discos editats
per Fresh Sound Records, i amb un llarg historial al seu darrera. Llicenciat
per l’ESMUC, col·labora em l’Institut del Teatre de Terrassa. En aquesta
població també hi treballa donant classes al Conservatori. Ha col·laborat amb
músics de l’escena peninsular i internacionals..ha fet masters classes diverses
i darrerament ha presentat el seu projecte Octopussy, un octet amb tot de temes
propis del qual en van gravar un disc anomenat “Inferències”.
A Jordi Gardeñas el recordo per un detall significatiu...el dia que Phil
Woods va tocar al Festival de Jazz de Terrassa, el març del 2009, jo hi vaig
anar i també el que després seria el meu soci, el Joaquim Rabassa...allà ens
vam trobar...Jo em vaig quedar a la sessió golfa i allà hi havia el Jordi
Gardeñas que presentava el seu projecte amb d’altres joves mestres entre els
quals Martí Serra. Vaig quedar gratament sorprès de la seva producció i de la
seva particular manera de tocar. Després, l’he anat seguint i sempre que l’he
vist he pensat el mateix....és un dels grans bateries de l’escena del Jazz a
casa nostra...
Escoltem ara els Episodis 3 i 4 seguits, ja que tenen un fil conductor
encara més viu...i així deixarem aquest projecte que espero que us hagi
agradat.
3.- Episodi 3 (I.Quartet) 6m29s
4.- Episodi 4 (I.Quartet) 6m15s
Doncs res, encara sou aquí?.....si és així canviem radicalment ( o no )
i ens endinsarem en unes Jam Sessions enregistrades a finals dels 50s i
liderades pel no tan conegut saxo tenor Gene Ammons.
Aquest és un doble compacte re editat per Fresh Sound sobre tres LP
realitzats a l’època daurada..Vegem què ens diu el mateix Jordi Pujol en el
llibret del compacte com a mena d’introducció d’aquests dos compactes sobre
tres LPs.
Els tres àlbums inclosos en aquest doble compacte provenen de dues
sessions (amb uns bufadors potents) on hi varen participar dos destacats grups
d'estrelles dels músics de jazz sota la direcció del musculós saxo tenor Gene
Ammons. Darrere d'aquestes sessions hi va haver la força organitzativa de Mal
Waldron, responsable de set originals i la llista de temes sense pretensions d'ambdues
dates, simples, varen ser vehicles sense complicacions on els músics feliços
van prendre el vol.
La idea és posar-lo en aquest programa i el vinent i per això avui
començarem amb una balada on John Coltrane hi va tocar el saxo alto.
“GENE AMMONS ALL STARS Complete Recordings”
Editat per Fresh Sound Records FSR-CD 798
Edició original de Prestige de “Blue Gene”, “Groove
Blues” i “The Big Sound”.
Ja que us posaré temes de les diverses sessions, en parlarem en cadascun
d’elles....
D’alguns mestres del
Jazz no hi ha a vegades ni massa ni poca informació en llibres i demés, o sigui
que el que escoltareu està traduït del castellà del llibre “Guia Universal del
Jazz Moderno” de Joan Giner, Joan Sardà i Enric Vázquez de Edicions Robinbook.
GENE AMMONS, saxo
tenor, conegut com “The Boss”.
(Chicago Illinois 14
d’abril de 1925 / 23 de juliol de 1974)
Va ser un saxo tenor del primer Bop, famós per la seva sonoritat àmplia
i voluminosa, que combinava amb un fraseig net, agressiu i generós en notes.
Magistral en la balada a temps lents, va ser també un combatiu especialista de
les batalles a duo que van posar de moda ell mateix, Dexter Gordon, Sonny Stitt
i Wardell Gray. Es va formar en el swing i el rhythm blues, per després passar
al Bop doblement influït per Parker i Gordon, però les seves maneres com
instrumentista es varen mantenir, així com les seves arrels populars.
Fill del pianista Albert Ammon, que va ser un dels especialistes de
“boogie-woogie”, estudià en la Du Sable High School i debutà professionalment
als 18 anys, després d’haver tocat el saxo baríton durant un curt període de
temps. De la orquestra de King Colas va
passar a la de Billy Ekstine el 1944, convertint-se en el primer tenor solista.
El seu contacte amb Parker, Gillespie i Gordon el va portar de forma evolutiva
natural a tocar Bop. El 1947 inicià la seva activitat com a líder de petits
combos. El 1948 tocà amb el trombonista Kai Winding i després entrà a formar
part de l’orquestra de Woody Herman (1949) i en l’octet de Count Basie (1950).
Va formar un impressionant i càlid duo amb Sonny Stitt el qual es va mantenir
quasi dos anys (1950-52). Aquesta unió reapareixerà una dècada més tard i també
en els anys setanta, tot i que amb un Ammons limitat.
La dècada de 1950 va ser un període prolífic per Ammons i va produir
alguns enregistraments aclamats com "The Blues Happy" (1955), amb
Freddie Redd i Lou Donaldson. Els músics que tocaven en els seus grups, apart
de Stitt, incloïen Donald Byrd, Jackie McLean, John Coltrane, Kenny Burrell,
Mal Waldron, Art Farmer i Duke Jordan.
La seva carrera posterior va ser interrompuda per dues sentències de
presó per possessió de narcòtics , la primera des de 1958 fins 1960, la segona
des de 1962 fins a 1969. Enregistra com a líder per Mercury (1947-1949),
Aristocrat (1948-1950), Chess (1950-1951), Prestige (1950-1952), Decca ( 1952 ), i United
(1952-1953).
La resta de la seva carrera va estar afiliat a Prestige. Després de la
seva sortida de la presó el 1969, i després d'haver complert una condemna de
set anys a la penitenciaria de Joliet, va signar el contracte més gran mai
ofert en aquells moments pel Bob Weinstock, l’amo de Prestige. Ammons va morir
a Chicago el 1974, a l'edat de 49 anys, de càncer.
Ammons i Von Freeman van ser els fundadors de l'escola de Chicago.
L'estil de tocar d’Ammons mostrava influències de Lester Young i Ben Webster.
Aquests artistes van ajudar a desenvolupar el so del saxo tenor als nivells més
alts d'expressivitat. Ammons, juntament amb Dexter Gordon i Sonny Stitt, va
ajudar a integrar els seus desenvolupaments amb l’emergent "vernacla"
del moviment bebop, i el cromatisme i la varietat rítmica de Charlie Parker és
evident en la seva forma de tocar.
Mentre que els adeptes als aspectes tècnics del bebop, en particular, el
seu amor per les substitucions harmòniques, Ammons més que Young, Webster o Parker,
es va mantenir en contacte amb el blues comercial i el R&B de la seva
època. Per exemple, el 1950 la gravació d’Ammons de "My Foolish
Heart" va entrar a la llista pop de músics negres de la Billboard
Magazine.
El moviment soul jazz de mitjans de la dècada de 1960, utilitzant sovint
la combinació de saxo tenor i Hammond òrgan elèctric B3, el va comptar com un
dels fundadors. Amb un to més gruixut, més calent que Stitt o Gordon, Ammons
podia explotar una àmplia gamma de textures de l'instrument, vocalitzant en
formes que es veuen amb interès en artistes posteriors com Stanley Turrentine,
Houston Person, i fins i tot Archie Shepp. Ammons però va mostrar poc interès
pel jazz modal de John Coltrane, Joe Henderson o Wayne Shorter que estava
sorgint a la vegada.
Algunes magnífiques balades de la seva obra són testimoni d'un
excepcional sentit de l'entonació i la simetria melòdica, potent expressivitat
lírica, i el domini tant del blues i del vernacle bebop que ara es poden
descriure com, a la seva manera, " clàssics" .
King Pleasure va gravar la composició d’Ammons, "Hittin’ the
Jug" sota el títol "Swan Blues" .
"Answer Me, My Love" , escrit per Fred Rauch, Carl Sigman i
Gerhard Winkler , interpretat per Gene Ammons, apareix a la banda sonora de
Romanç & Cigarettes (2005). Ammons toca un saxofon tenor en Sib Conn 10M
amb una “boquilla” Brilhart Ebolin.
Ammons és considerat una gran influència en l'estil del popular
saxofonista tenor de jazz Joshua Redman.
Fem una aturada tàctica i comencem amb les músiques....i fem-ho amb la
balada promesa on John Coltrane acompanya al quartet liderat pel Gene Ammons
tocant el saxo alto.
Enregistrat el 3 de gener de 1958 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Gene Ammons, saxo tenor
John Coltrane, saxo alto
Mal Waldron, piano
George Joyner, contrabaix
Art Taylor, bateria
Aquesta és una balada de les típiques dels anys 30s composada pels mestres Rodgers- Hammerstein..
2.- It might as Well Be Spring (R.R./O.H.) 11m33s
Seguim amb la vida de Gene Ammons....A partir de 1954 inicia un període
daurat gràcies a un avantatjós contracte amb Prestige, amb la qual enregistra
tota la seva obra dins de l’estil funky i soul, on brillen les seves virtuts
originals de força i agressivitat. Els seus companys de gravació serien Jackie
McLean, Richard Holmes, Dexter Gordon i el mateix John Coltrane. Un àlbum
representatiu d’aquesta època, on exerceix com a líder va ser el “The Happy
Blues” (1956, Prestige). Va tenir importants problemes amb la heroïna i va ser
engarjolat. Curiosament, se li va permetre continuar tocant a la presó. En
sortir, tot i ésser lluny del seu millor moment va assolir una gran popularitat
tocant en conjunts comercials de soul, acompanyat de músics amb instruments
elèctrics...Va tocar amb Charles Mingus el 1972.
D’altres enregistraments van ser: “Blues up and Down” (1950, Birdland) i
amb Sonny Stitt va fer el “Boss Tenor” (1960, Prestige).
Escoltem ara el primer tema del disc Blue Gene....però abans dir-vos que
va ésser....
Enregistrat el 2 de maig de 1958 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Idrees Sulieman, trompeta
Gene Ammons, saxo tenor
Pepper Addams, saxo baríton
Mal Waldron, piano
Doug Watkins, contrabaix
Ray Barreto, congas
Art Taylor, bateria
En aquesta sessió van enregistrar 4 temes llargs, a mode de Jam
Session...entre els quals aquest tema de Waldron, un Blues, com l’altre que
escoltareu..
1.- Blue Gene (M.Waldron) 13m54s
En el “Blue Gene” els vents es complementen entre si en termes d'estil i
d’equilibri tonal, amb el trompetista Idrees Sulieman mordaçment en bona forma
i Pepper Adams contribuint en alguns solos de baríton desbocat. La secció
rítmica Waldron - Watkins - Taylor , amb Ray Barretto a les congues, és forta i
fiable. Plens d'ànima tots dos discos, “Groove Blues” i “The Big Sound”
provenen de la mateixa data, amb molt bon esbufegat d’Adams, i Jerome
Richardson afegint el seu gust sense presses habitual a la flauta, un punyent
Paul Quinichette al saxo tenor, i una autoconfiança audaç de John Coltrane
tocant l’alto en el seu estil de tenor. Els Comping excel·lents i no obstructius i els
solos excel·lents i discrets de Waldron impulsats per Joyner i el treball rítmic
de Taylor, són altres aspectes positius. I Ammons és tan fort i segur de si
mateix com sempre, donant plaer amb el seu ordenat i càlid estil i amb un segur
sentit del swing.
PEPPER ADAMS, saxo baríton.
(Highland Park, Michigan, 8 d’octubre de 1930 / New York, 10 de setembre
de 1986)
Va ser un saxofonista baríton de marcat estil Hard Bop, sonoritat dura i
ferma, va ser totalment fidel a la norma de l’instrument. Parkerià de soca-rel,
Adams va ser un músic flexible que podia ser emotiu i també tècnic i
impertorbable. Sinó hi hagués hagut la gran ombra de Mulligan, hauria estat el
baríton del Jazz Modern per excel·lència.
Va viure des dels 13 anys a Rochester i va aprendre el saxo tenor i el
clarinet a l’escola. La seva família es va instal·lar a Detroit el 1946 i allà
va canviar definitivament al baríton debutant amb l’orquestra local. Participà
a la guerra de Corea després de la qual es va instal·lar a New York el 1956. Va
tocar una temporada com a freelance i després va marxar a Califòrnia amb
l’orquestra de Stan Kenton. Va tornar a New York el 1958 i després d’una
temporada amb Benny Goodman, va formar un quintet propi amb Donald Byrd, Bobby
Timmons (després amb Herbie Hancock) i Elvin Jones.
Moltes de les gravacions d’aquest grup es varen publicar sota el nom de
Byrd, però en la seva reedició en compacte apareixen amb el nom de Pepper Adams
(10 to 4 at the 5 spot, 1958, Riverside). Entre el 1962 i el 1966 tocà amb
Charles Mingus i va muntar un nou quintet amb Thad Jones, Ron Carter i Mel
Lewis, del qual naixerà la Big Band Thad Jones-Mel Lewis on hi va tocar amb el
baríton fins el 1977. Abans però al 1975, liderà la darrera gravació de
Cannonball Adderley, ( “Julian”, 1975, Enja). A partir de 1977 enregistrà força
per Europa amb diversos músics. El 1983 grava un dels millors discos de Hank
Jones amb el jove Kenny Wheeler (“Conjuration: Fat Tuesday Session”, 1983, Reservoir).
Acabem ja el programa escoltant ara un altra tema de Mal Waldron en clau
de Blues...
3.- Blue Greens’n Beans (M.Waldron) 9m01s
Ja vegeu quins dos discos de Fresh Sound que us recomano de tot cor, i
que podeu anar a comprar a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26 al
barri de Sant Gervasi....
Hem acabat el programa amb els nostres mestres del Jazz i l’hem començat
amb els nostres mestres, els de casa nostra, que sí que és cert que han estat
uns grans alumnes de totes aquestes figures del món de Jazz....Primer Névoa +
Vicenç Solsona, després l’Intervàlic Quartet Live Improvisation i per acabar
Gene Ammons, Pepper Adams, John Coltrane en una de les seves úniques gravacions
amb el saxo alto..Ja vegeu, un plaer....que espero que hagueu compartit amb
mi...Dir-vos que el proper dijous no hi ha programa i que per tant ja us
convoco pel proper concert que farem el 21 de febrer a la Sala Xica de La
Vicentina amb els Swing Tenors,...Jazz Clàssic amb la marxa de La Locomotora
Negra...amb el gran mestre Pere Farré, piano; Tomás González, saxo tenor, Toni
Gili, saxo tenor; Jordi Casanoves, contrabaix i Fede Pereira, bateria......Bona
nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú...
Programa nº 154 dia 6 de febrer de 2014. Andreu Vilar Quartet; Juan Pablo Balcázar Trio i Bags & Trane
0 comentaris
Benvolgudes i benvolguts amics de Jazz Club de Nit, bona nit i molt bon
Jazz. Aquí estic de nou al capdavant d’aquest projecte que ja porta quatre anys
i mig. Un programa que es fa des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que també es pot
escoltar per Internet a l’adreça: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré dues novetats de grans músics de casa nostra i una
delicatessen d’una parella de masters del Jazz que van fer aquesta única
col·laboració.
El primer projecte és el de l’Andreu Vilar Quartet anomenat “A Sol i
Serena”; una autoproducció que compta amb quatre magnífics músics i tot un
seguit de composicions pròpies de l’Andreu, gran vibrafonista també.
Després ens endinsarem en les músiques d’un dels contrabaixistes més
prolífics i avantguardistes de l’escena catalana, estem parlant del Colombià de
naixement i Barcelonès d’adopció, el Juan Pablo Balcázar el qual amb el seu
trio ens presenta una novetat de Fresh Sound Records New Talent anomenat
“Rain”. Per casualitats de la vida, el Juan Pablo i el Carlos Falanga també participen
en l’anterior projecte de l’Andreu Vilar.
Acabarem amb una raresa que van enregistrar John Coltrane i Milt Jackson
el 1959 per Atlantic anomenada “Bags & Trane”, els dos nick.names que
tenien Jackson i Coltrane.
Un programa on es repetiran dos noms, el del Juan Pablo Balcázar i el
Carlos Falanga, dos instruments, el vibràfon de l’Andreu Vilar i el del Milt
Jackson, i si voleu també el tenor del Vicent Macian i el de John Coltrane i
perquè no, els Laietana Studis....quina canya.
Comencem doncs amb el projecte de l’Andreu Vilar.
“A SOL I SERENA”
ANDREU VILAR QUARTET
Enregistrat per Jordi vidal el 15 d’octubre de 2013 a
Laietana Studis, Barcelona.
Produït per Andreu Vilar Juanola
Andreu Vilar, vibràfon
Vicent Macian, saxo tenor
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Tots els temes són de l’Andreu Vilar
Aquest és un projecte que va presentar el
Festival l’Hora del Jazz del 2012 (Homenatge a Tete Montoliu) que cada any
l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna fa a la plaça de la Vila de
Gràcia els diumenges el migdia del mes de setembre. Hi ha un canvi però en el
saxo tenor que aleshores va ser l’Albert Cirera. Nosaltres hi vam ser i en vam
gaudir, i la prova és l’entrada al blog del Jazz Club La Vicentina:
I segons el mateix Andreu....En el concert de Gràcia
vam tocar algun tema que ja havíem gravat a la maqueta “En Trajecte” (amb
l’Albert Cirera al saxo). En aquest últim disc hi ha 4 composicions noves: A
Sol i Serena, Lorenzana 46, Sumurrut i Quedem a l’Arc?
Comencem amb el tema mes delicat dels 8, com faig de manera habitual, i
és el tall cinquè anomenat...Porto Balseiros, en clara referència a les seves
llargues estades a Porto, primer estudiant i després tocant en els festivals
del país...tema a 4x4 però interpretat en una suau cadència
5.- Porto Balseiros 5m56s
Melodia inicial delicada per deixar pas al solo del vibràfon...i sempre
al darrere una secció rítmica totalment ensamblada la del Juan Pablo i el
Carlos, amics i col·legues en multitud de projectes com veurem també en el
següent disc que escoltareu avui. Magnífic solo de l’Andreu per deixar pas al
del Vicent, amb un clar regust al compositor de Recorda me, Joe Henderson. Tema
i cap a casa.
Andreu Vilar-Juanola (1984) va començar
estudis de música i percussió simfònica al Conservatori Isaac Albéniz de la
Diputació de Girona de la mà de Santi Molas. Acaba els estudis de música de
Grau Mitjà al Conservatori del Bruc de Barcelona on obté el Premi d'Honor de musica
de cambra l'any 2007.
Cursa els estudis de Grau Superior en el
Conservatori del Liceu, en l'especialitat de Música Moderna i Jazz, on té com a
professor de vibràfon Marc Miralta.
Rep classes a Berlín amb el vibrafonista
David Friedmann i a Oporto amb el vibrafonista canadenc Jeffery Davis.
Seguim ara amb el sisè tema del disc, clarament swingat i contra tallat
per la marcada pulsió del contrabaix del Juan Pablo.
6.- Quedem a l’Arc? 5m04s
Una melodia llarga a dos, vibràfon i saxo tenor, com a introducció del
primer solo del magnífic i jove vibrafonista. De quina delicada manera marca
els temps, sense atabalar-se en les semicorxeres, i portant un swing a les
venes transmès amb saviesa amb les masses. Vicent al tenor el segueix amb el
seu particular so i sense estridències i amb molt de gust i moderna inventiva.
Després, el tema de nou tots plegats i ja acabant-lo a tutti swing.
El 2010-2011 obté una beca per anar a
estudiar a l'ESMAE (Escola Superior de Musica e das Artes do Espectáculo do
Porto) per continuar estudiant amb Jeffery Davis. Durant l'estada a Porto rep
classes d’improvisació i combo del guitarrista Nuno Ferreira.
Guanya el premi al millor combo (Escoles
Superiors de Música de Portugal) en la 9ª edició del festival de Jazz de São
Luiz, celebrat a Lisboa el 2011.
Escoltem el segon tema del disc amb un swing brutal....estem en el món
del post bop....actual
2.- Lorenzana 46 4m04s
Magnífica entrada de l’Andreu després de fer la melodia tots plegats.
L’Andreu ens mostra un gust delicat en la interpretació del seu solo i un clar
“modernisme” en la seva execució, per
després iniciar el seu solo el gran saxo tenor Vicent Macian mostrant gran
versatilitat i domini en els trossos que fa a semicorxeres..brutal...el qual
ens va acompanyar al JCLV en dues ocasions, la primera amb el David Pastor i el
Francesc Capella en el projecte anomenat “Blue Note” i també formant part de la
Dream Big Band amb el Vicens Martín i la Gemma Abrié presentant-nos els seus
“Fruits Saborosos” de Josep Carner. Després, un gran solo del Juan Pablo
modulant clarament en els canvis d’acords seguint l’harmonia del tema per
després tornar tots plegats a la melodia del tema i acabar-lo...gran tema.
Durant l'estada portuguesa toca al festival
de jazz de Guimarães, al festival de Serralves i col·labora amb el baterista
Nordamericà Michel Louren.
A més ha
tocat com a percussionista en gires per tot l'estat espanyol amb formacions
diverses. El 2011 amb el grup de hip hop, Kase.O i l'espectacle "jazz
Magnetism", i el 2009 dins el cicle "Diversons", amb
l'agrupació de musica afrocubana Bloque 53.
Ha tocat a diversos festivals com el Festival de Jazz de Cadaqués, el Festival de Jazz de Girona, El mercat de música viva de Vic, el Festival de Jazz la Pera, El Festival l'Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu) i en el festival de Músiques Religioses de Girona on col·labora amb l'orquestra Athenea i Omar Sosa.
Ha tocat a diversos festivals com el Festival de Jazz de Cadaqués, el Festival de Jazz de Girona, El mercat de música viva de Vic, el Festival de Jazz la Pera, El Festival l'Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu) i en el festival de Músiques Religioses de Girona on col·labora amb l'orquestra Athenea i Omar Sosa.
Amb un dels músics del quintet d'Omar Sosa, el baixista moçambiqueny Childo Thomas hi col·labora actualment de forma estable i té diversos projectes d'actuacions, en formació de jazz, per l'estiu del 2012.
Acabem aquest projecte amb el setè tema del disc, un xic força més
rítmic de tempo més viu i carregat de swing...ens ha recordat tant aquest disc
els magnífics temps del Hard Bop dels 60s....en concepció i ritme segur i
potser més modernitat en els solos, la que han assolit els nostres músics
després d’haver escoltat tant i aprés tant com han apres...
7.- Els Pimucs 4m45s
Tema que ha començat amb el Vicent fent la melodia i la resta marcant-lo
en l’inici...després i de manera controlada però molt viva, inicia el solo
l’Andreu, i la seva particular visió del vibràfon....recordem que ha après de
Jeffery Davis però que ha begut de les aigües clares i diàfanes del gran Gary
Burton i potser menys del Bobby Huttcherson....Aquests dos sembla que
practiquen estils prou diferenciats però que això no serà motiu perquè els
joves no en beguin de les dues fonts..dic jo...
Després Vicent s’hi fica de ple en el tema fotent un tros de solo
seguint en la seva línia melòdica i harmònica, de solos també passant per
acords i fent diverses piruetes....l’Andreu inicia el set de “vuits” amb el
Carlos que sempre s’ha mantingut conjuntament amb el Juan Pablo portant la
màquina rítmica amb total perfecció. Després d’això tornen de Capo per acabar
de manera sobtada.
Gran disc que deixem ara mateix...
Seguim ara amb el disc del Juan Pablo Balcázar, un projecte anomenat...
“RAIN”
JUAN PABLO BALCÁZAR TRIO
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 420
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal
als Laietana Studios, el 28 d’agost de 2011 i el 31 de gener de 2012, a
Barcelona.
Produït per Juan Pablo Balcázar
Productor executiu, Jordi Pujol
Marco Mezquida, piano
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Aquí el Juan Pablo hi barreja temes propis amb estàndards de grans
mestres com Jerome Kern, Irvin Berlin, i Frederik & Lemer.
Començarem amb el tema de Juan Pablo que dóna nom a l’àlbum.....
2.- Rain (J.P.Balcázar) 5m55s
Quina preciositat de tema, amb un inici al suau i delicat, amb aires
pianístics de clar contingut melancòlic de les mans d’un dels que més treballa,
Marco Mezquida....aquest gran músic està embolicat en multitud de projectes..al
JCLV ne’m estat testimoni i més que el veurem....El tema te un clar crescendo,
amb una permanent submissió dels plats del Carlos i les notes soltes del Juan
Pablo, i mentre Marco fent-nos gaudir amb el seu solo ple de sensibilitat...i
crescendo, crescendo...per arribar al clímax de la pluja i ja després...la
calma, de manera suau tots tres apagant el tema...preciós...
Juan Pablo Balcázar, contrabaixista....ves per on que aquest home ens va
acompanyar en el primer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts
acompanyant el combo del Conservatori del Liceu on hi havia també Toni Vaquer,
Santi Colomer, Joan Mas i Alberto Pérez...grans músics que actualment estan
immiscits en diversos projectes.
Experiència professional
Pontifícia Universitat Javeriana - BOGOTÀ , COLÒMBIA -
Docent de Jazz i música moderna . Durant el 2006 dicta classes de Teoria
III ( HARMONIA III Any ) , Teoria IV ( HARMONIA IV Any ) , Acoblaments de Jazz
( COMBOS ) , Contrabaix i Baix elèctric en aquesta prestigiosa universitat
colombiana .
UNIVERSITAT INCCA - BOGOTÀ , COLÒMBIA -
Docent de Jazz i música moderna . Imparteix classes de Arranjaments I i
II així com l'assignatura Taller De Arranjaments en aquesta prestigiosa
universitat colombiana .
ESCOLA "EL MUSICAL" - BELLATERRA ( BARCELONA ) , ESPANYA -
Docent de Jazz i música moderna . Des de l'any 2002 fins al 2006
imparteix classes de solfeig , Combos i Baix Elèctric en aquesta escola de
Barcelona.
Ha actuat en festivals d'Espanya , França , Alemanya , Estònia , Àustria
, Veneçuela entre d'altres amb els seus propis projectes i com a músic
acompanyant. Amb la discogràfica Fresh Sound Records ha gravat diversos discos
al seu nom i altres tants com sideman . La secretaria de cultura de Bogotà li
ha convidat , en diverses ocasions , a formar part , com a convidat
internacional , del festival Jazz del Parc Bogotà. L'institut de la joventut
d'Espanya va seleccionar els seus projectes , fins a 5 ocasions , per
participar en els circuits nacionals INJUVE . 1r premi en el primer Concurs de
Jazz de Copons 2001 .
Anem ara a canviar una mica de tempo i ens endinsarem en temes amb molt
més swing, tot i la particular visió del Juan Pablo i la resta de mestres....
Escoltem el primer tema del compacte....un arranjament sobre el tema de
Jerome Kern,....
1.- Gare du Nord- Yesterdays (J.Kern) 8m20s
Un tema ja totalment desbocat amb un Juan Pablo i Carlos mantenint una
pulsió rítmica impressionant i mentre tant el Marco passejant-se per tot el
piano amb total solvència, modernitat i tècnica. Magnífic solo de Marco per
deixar pas després al del Juan Pablo, ja tots una mica més calmats...tots menys
ell que toca amb el mateix tempo i on brilla per la seva gran tècnica i
melòdica intervenció. Gran solo del Juan Pablo, per després el Marco inicià els
“vuits” compassos per fer els seus el Carlos i així després d’aquesta magnífica
secció, acabar el tema de la mateixa manera amb la melodia inicial, on es
reconeix la melodia del Yesterdays....una mena d’homenatge al tema i al seu
autor.
ESMUC ( ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA) - ESPANYA -
Músic acompanyant. El 2011 substitueix Giulia Valle en l'assignatura de
Trio acompanyant a Aldo Caviglia i Elisabet Raspall en aquesta prestigiosa
universitat catalana.
CLUB Robadors 23 - BARCELONA , ESPANYA -
Programador. Des de l'any 2007 fins a l'actualitat realitza la
programació de jazz i música experimental en aquest club referent del moviment
musical barceloní
RAP NOMÉS PRODUCCIONS - SARAGOSSA , ESPANYA -
Gestió i organització . El 2012 realitza pràctiques en aquesta
productora , referent del moviment del Hip Hop espanyol .
Seguim ara amb aquest magnífic disc amb un tema carregat també de
swing...un tema que parla d’amor....tema iniciat per les escombretes del Carlos
i després tots tres seguint de manera entretallada el tema, per després
arrencar ja el Marco el seu solo....
5.- A.O. –Almost like being love (Frederik/Lerner) 4m26s
Després del magnífic solo del Marco, ja entra el Juan Pablo a un tempo
trepidant i sempre al darrere les escombretes suaus del Carlos..alguns acords
del Marco, entrada d’aquet darrer en la melodia, al darrere els altres dos per
acabar suaument....magnífic tema.
MÚSIC FREE - LANCE I DE SESSIÓ - ESPANYA , COLÒMBIA -
Músic free- lance i de sessió . Des de l'any 2001 , i fins a
l'actualitat , fa part activa de l'escena de la música moderna de la ciutat de
Barcelona participant en infinitat de projectes . La seva tasca com a músic ,
arranjador i compositor l'ha portat a actuar als festivals més importants de la
península així com a gravar diversos discos com a líder i sideman amb la discogràfica
Freshsound Records
AMMUS (AULA MODERNA DE MÚSICA I SO) - BUCARAMANGA , COLÒMBIA -
Tallers i Masterclass . El 2011 és convidat per aquesta escola de
Bucaramanga a participar com a professor en el primer seminari internacional
del jazz juntament amb els professors Franco Pinna , Sofia Ribeiro , Oscar
Penyes , Juan Andrés Ospina , Marcelo Woloski entre d'altres.
El seu disc "Viatge / Voyage " és seleccionat com un dels
millors discos de l'any per la revista Enderock el 2009 . 2n premi en el
Concurs Jazzargia 2008 amb el grup Robadors23 Quartet . Ha compartit escenari
amb músics com Lucia Pulido , Guillermo Klein , Guillermo McGill , Miguel Zenón
, Javier Ibarra ( Kase.O ) , Miguel Villar , Jorge Sepúlveda , Marco Mezquida ,
Wycliff Gordon , Terence Stadford , Ruper Ordorika , Carlos Falanga , Greg
Duncan , Juan David Castaño , Nicolas i Juan Andrés Ospina , Sofia Ribeiro ,
Dani Comas , David Xirgu , Jordi Matas , Joan Berbin , etc . Actualment
treballa indistintament en projectes de Jazz tant com de Pop o Hip Hop de
primer nivell nacional .
Anem ara al darrer tema del compacte i darrer tema que us posaré del
disc de J. Pablo Balcázar, un tema d’ell mateix carregat també de swing, tema
dedicat al Joe Henderson...
8.- Nuevo – For Joe (J.P.B.) 6m05s
Tema iniciat encara sense el ritme que després l’acompanyarà en el
primer minut, i ja seguidament ja el Marco inicia el seu magnífic solo i sempre
al darrera el Carlos fent de les seves. Després el Juan Pablo amb el seu solo
més calmat, amb unes passejades per acords diversos i algun riff identificat i
molt de Blues també....Carlos fa el seu solo, acompanyat de tan en tan per
piano i contrabaix....per després tornar de capo al tema i acabar-lo...un tema
dedicat al gran amic d’en Valentí Grau, el Joe Henderson.
FORMACIÓ ACADÈMICA
Taller de Músics , Barcelona .
1998 – 2002 Programa d'Especialista en Música Moderna i Jazz -Especialització
en Baix Elèctric-
Conservatori Superior de Música del Liceu, Barcelona
2007 – 2011 Grau Superior en Música Moderna i Jazz - Especialització en
Contrabaix -
Universitat de Barcelona ( UB ).
2011 – 2012 Màster Oficial Música Com a Art Interdisciplinari - Gestió i
Programació -
“BAGS & TRANE”
MILT JACKSON & JOHN COLTRANE
Enregistrat per Tom Doud el 15 de gener de 1959 als
Atlantic Studios de New York.
Editat per Atlantic el 1961.
Produït per Nesuhi Ertegün
Milt Jackson, vibràfon
John Coltrane, saxo tenor
Hank Jones, piano
Paul Chambers, contrabaix
Connie Kay, bateria
En l’edició en compacte hi van afegir 3 bonus tracks dels quals us en posaré un..
S’ha de dir que Milt Jackson hi va fer composicions mentre que John no
en va fer cap....tot i que també hi ha temes de Dizzie i d’altres .unes
composicions i ritmes que ens situen en el més pur Hard-Bop, com alguns dels
temes que hem escoltat fins ara...
Bags & Trane és un àlbum acreditat als músics de jazz Milt Jackson i
John Coltrane, llançat el 1961 per Atlantic Records, Num SD 1368, pren el seu
títol dels sobrenoms de Jackson i de Coltrane, i és l'únic registre de la col·laboració de la parella, encara que només
Jackson va contribuir amb composicions originals. Actualment, l'àlbum pertany a
la discografia de Jackson, ja que ell era el líder de la sessió i tot i així va
signar a Atlàntic sota els auspicis del Modern Jazz Quartet, i no amb Coltrane
que havia sortit de l'etiqueta pels expedients que tenia Impulse en el moment
de l'edició d'aquest àlbum. No obstant això, igual que Prestige Records abans
d'ells, i ja que la fama de Coltrane va créixer després d’haver deixat de
gravar per al segell, Atlantic utilitzà diversos enregistraments no emesos i
els va alliberar amb el nom de Coltrane mostrant-lo de manera més prominent.
Comencem amb un tema que no estava inclòs en l’àlbum original i que com
no podia ser d’una altra manera serà un Blues de Milt Jackson, el ....
7.- Blues Legacy (M.Jackson) 9m03s
Poques coses es poden dir d’un tema com aquest o moltes....un blues és
un blues, i tothom sap com va tot i és prou predicible, tot i així aquest blues
és prou especial si ens atenyem al títol, és el legat del Bags...Un bon solo
amb el vibràfon mentre contrabaix va fent el walking cadenciós i el bateria amb
els cops al canto de la caixa i xarles mantenen el ritme suau i
balancejat...després Trane amb el seu tenor i els seu so personal, únic diria
jo.....quin saxo, tudell i canyes més personals....i és clar quins llavis, i
sobretot quin cervell més acollonant...Hank el segueix en el solo, en el seu
estil un xic percussiu per després tornar John amb la senzilla melodia del
tema....
John William Coltrane , també conegut com " Trane " (23
setembre de 1926 - 17 de juliol de1967) , va ser un saxofonista de jazz i
compositor. Tot i que de jove va fer els seus pinitos en el Bebop, la seva
tasca ingent la va desenvolupar a partir del Jazz Modal de Davis i Evans
després del Kind Of Blue. Aquest desenvolupament va partir de Giant Steps i va
arribar fins el seu mític A Love
Supreme, per acabar amb una particular visió de la música india (de Índia en el
seu emblemàtic i espiritual “OM”), traspassada al seu món musical i interior.
Això no és més que un petit resum de la seva vida de la qual segur que
vosaltres en coneixeu tots els detalls.
Seguim ara amb el tema que dóna títol a l’àlbum....escolteu el
característic vibrato del Milt i tot el swing i Blues que atresora....tema
començat per ells dos, amb una melodia molt curta, característica dels Blues en
el Jazz per després ja iniciar el seu solo en Bags...
1.- Bags & Trane 7m29s
Després del magnífic solo d’en Bags, s’hi posa Trane amb el seu so inconfusible i potent amb
les seves característiques fuses tot i que no sempre...després més tranquil el
solo del gran dels Jones homes, el Hank, ja que les seves dues germanes eren
més grans que el Hank i també van estudiar piano. Família de músics importants
en la història del Jazz, els tres germans, Hank. Tad i Elvin. Després del
curtet solo del Hank, el Paul Chambers ens llisona com tocar el contrabaix amb
l’arc...magnífic solo temperat per deixar pas als quarts de vibràfon i saxo
tenor, fent el tema tots dos i compartint-lo per després anar de capo al tema,
melodia senzilla d’aquest blues.
Avui es tracta però de donar una visió de la vida de Milt Jackson,
vibrafonista.
Milton " bosses" Jackson (1 el 1923 a 9 oct 1999 ) va ser un
vibrafonista de jazz nord-americà , generalment es pot considerar que va tocar
bebop, tot i que portà a terme diversos estils de jazz . Va ser un dels primers
músics en transportar els temes de gospel i blues al vibràfon. Era posseïdor
d’un criteri i estètica molt perfeccionista la qual cosa el va permetre
encaixar a la perfecció en els MJQ de John Lewis i especialment recordat pels
seus solos de balanceig fresc amb aqyuesta formació i la seva inclinació per la
col·laboració amb diversos intèrprets de hard bop i post bop. Abans havia
desenvolupat un estil amb un atac delicat i clar amb un jos de vibratos i
ressonàncies subtils gràcies a la seva tècnica instrumental de gran
virtuosisme. Tenia un swing gens forçat i en les seves balades i blues li surt
de la manera més natural. Va ser un intèrpret molt expressiu; Jackson es va
diferenciar d'altres vibrafonistas per la seva atenció a les variacions
harmòniques i en el ritme. Tenia molta simpatia pel blues de dotze compassos en
tempos lents. Preferia tocar a tempos lents amb el vibràfon fins a un mínim de
3,3 revolucions per segon (en contraposició a la velocitat de Lionel Hampton de
10 revolucions per segon ) i també per un vibrato més subtil. En determinades
ocasions, Jackson també cantar i tocar el piano professionalment. Va composar
el magnífic tema “Bags’ Groove” i “Bluesology” que ell mateix va convertir en
històrics.
Ara posarem el segon tema del disc, l’anomenat Tres petites paraules, on
el tema està iniciat pel Milt, un tema prou conegut, també de melodia curta,
ideal per endegar les improvisacions tot seguit..tema del 1930 de Kalmar &
Ruby i que va servir de banda sonora de la pel·lícula del mateix nom protagonitzada
per Fred Astaire i Red Skelton estrenada el 1950 on s’explicava la vida
d’aquesta parella de compositors. Un tema estàndard de 32 compassos amb
l’estructura de A1 A1 B A2 originalment en la tonalitat de C major. Els primers però van ser Bing Crosby
i els seus Rhythm Boys amb la Duke Ellington Orquestra que el mateix any de
1930 van fer la banda sonora de la pel·lícula “Check and double check”...
2.- Three Little Words (Ruby/Kalmar) 7m32s
Un magnífic solo de Trane en la seva línia de tocar “paquets de notes”.
Posteriorment enregistraria el Kind of Blue i després el seu Giant Steps.
Després d’ell, Bags s’hi posa al tempo endimoniat del tema, mentre al
darrera Paul fent un walking a tota hòstia i l’incansable Connie a la
bateria...Hank segueix la tanda de solos, on podem escoltar a la perfecte
màquina rítmica de piano, contrabaix i bateria...en acabar, els “vuits” amb el
Connie, Bags i Trane....per després Milt tornar a la melodia del tema per
acabar-lo.
El 1945 el va descobrir Dizzie Gillespie i va tocar amb ell fins el
1948. Va enregistrar com a líder el 1947 amb Sonny Stitt. El 1948 va formar
part dels All Stars amb gent de la big band de Dizzie, John Lewis, Kenny
Clarke, etc...El 1951 pren cos el Milt Jackson Quartet amb Lewis, Clarke i Ray
Brown i l’abril del mateix any passen a ser els Modern Jazz Quartet. El 1954
enregistra amb el recentment desaparegut pianista Horace Silver un LP on
s’inclou una de les millors versions del tema “Opus de Funk”, tema enregistrat
amb els MJQ el 1952 i amb Milt Jackson Quintet el 1954. Paral·lelament als
enregistraments amb MJQ també grava per Atlantic amb Lucky Thompson & Oscar
Petitford el (“Plenty plenty Soul”, 1957) i amb Coleman Hawkins (“Bean Bags”,
1958) i sobretot amb Coltrane aquest disc que avui estem posant, el Bags &
Trane el 1959, també amb Wes Montgomery i l’increïble Wynton Kelly (“Bags meet
Wes”) el 1961. Però sembla que cap d’aquests enregistraments va igualar el
“Bags Qroove” amb Miles Davis i Thelonious Monk en les dues versions
enregistrades el Nadal del 1954.
Ja en els anys 70s va col·laborar freqüentment amb Cedar Walton i Monty
Alexander i al final de la dècada va enregistrar dos discos amb la Big Band de
Count Basie (Pablo, 1978). Ja al final de la seva carrera ho va fer amb el
mateix Walton i amb joves lleons com el Joshua Redman.
Escoltem ara per acabar el programa d’avui un altre Blues del Milt
Jackson....hem començat amb un blues i acabarem amb un Blues....què bé.
5.- The Late Late Blues (M. Jackson) 9m43s 33m07s
Aquest és un tema amb una pulsió més viva que per acabar el programa ens
anirà molt bé..un tema alegre, vital, carregat d’optimisme i bon gust...inciat
pel Milt Jackson amb melodia senzilla i curta i ja ha començat ell mateix la
tanda de solos...i al darrera el plat, xarles i copets suaus de caixa i el
contrabaix a walking amb un swing impressionant...després canvi momentani a
cops de caixa, notes de vibràfon i
contrabaix donant cobertura a l’inici del solo de Coltrane, i ja sí després tots
de nou portant la rítmica potent i swingada amb total precisió mentre el geni
fa de les seves...No em negareu que acabar un programa de Jazz amb això no és
collonut.....
Doncs sí, hem escoltat uns bons discos, els dos primers amb músics de
molta vàlua, músics que s’han format aquí i allà però són de casa com la
editorial Fresh Sound Records de l’entranyable Jordi Pujol, el presi del
Jazz....
Espero que hagueu gaudit amb el programa d’avui i dir-vos que us espero
el proper dijous a la mateixa hora per gaudir amb vosaltres de més novetats
dels nostres músics, i també fer-ho amb els nostres estimats masters del Jazz.
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
