Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I avui us presentaré tres projectes ubicats en el que en diem la “Fusió”, o sigui mixtures d’estils on hi podem trobar una mica de tot, de Rock, de Pop, de Jazz, i d’altres herbes més subtils i estranyes. Són de l’editorial de Madrid, Youkali Music amb en Thomas Schindowski com a director i persona amiga que em fa arribar els seus projectes. D’aquesta editorial ara ja feia massa que no li posava res, o sigui que el programa estarà dedicat íntegrament a ella. Podreu escoltar els “Mass Fussion Qu4rtet”, “Viruxe Electric Trio” i als Aurora Clara  i el seu “Clear Dawn”, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 

Recordar-vos també que aquest divendres 28 d’octubre farem un concert extraordinari amb en Benny Sharoni Quartet, saxo tenor de Boston que vindrà acompanyat de Txema Riera, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i amb l’entrada gratuïta. 

Comencem doncs amb les músiques d’avui que seran força marxoses, coses aquestes implícites en el concepte Fusió.

 

I a qui primer escoltarem serà als Mass Fussion i el seu “QU4RTET”. Editat per Youkali Music aquest 2022. No tinc dades de l’enregistrament, i sí dels músics que són Eduardo de la Chica, bateria electrònica i percussió; Manolo Cuesta, guitarra elèctrica i sintetitzada; Iván López, teclats i sintetitzadors; i Jesús Urbina, baix elèctric i contrabaix. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/464-qu4rtet. 

Escoltem-los ja en un dels seus temes/versions, aquesta primera del tema de Marcus Miller i anomenat... 

1.2.- Chicago Song (Marcus Miller) 6m13s. 

Doncs un altre que l’ha interpretat amb la mateixa marxeta és en David Sanborn, que el va incloure en el seu àlbum “A Change of Heart” del 1987 amb una llarga llista de músics, on també hi hagué en Miller a més a més de Jason Miles, programació de sintetitzadors; Bernard Wright, sintetitzadors addicionals; Hiram Bullock, guitarra solista; Steve Ferrone, bateria i Mark Stevens, cors. Els nostres herois en fan una bona versió, no allunyant-se gaire de l’esperit de l’original de Miller. Tenen una bona trempera en aquest estil funky i de fusió, amb aquesta música que va fer ballar, i encara ho fa a molta d’alguna de la joventut que és capaç de fer-ho escoltant també bona música i no la merda de màquina que posen a les discoteques. També belluguen la cintura gent més granadeta amb aquesta música. En Manolo Cuesta ha fet una bona intervenció i solo a la guitarra solista. La resta de companys han fet una gran feina també, com el solo als teclats de l’Iván López. I sempre una base potent amb el baix i la bateria de Jesús Urbina i Eduardo de la Chica. 

MASS FUSSION: LA BANDA 

Mass Fussion neix el 2005 com una banda de 5 músics amateur amants del jazz fusió, que rendeix tribut als sons del panorama jazzístic nord-americà dels anys 70, 80 i 90, versionant temes de grans d'aquest estil musical com Pat Metheny, David Sanborn , Marcus Miller, Rippingtons o, entre d'altres. Després de diversos anys sobre els escenaris de les sales més importants de Madrid (Segundo Jazz, Cafè Berlín, Sala El Junco, El Intruso Bar, Fun House…), per la formació van passant diversos músics que aporten la seva particular visió del gènere en barrejar estils com el soul, funk, latin o rock. 

Els seguim escoltant en el tema de David Sanborn anomenat... 

2.4.- Snakes (David Sanborn) 5m47s. 

Doncs aquest tema, en David Sanborn el va incloure en el disc del 1992 “Uppfront”, produït per en Marcus Miller. I hagué gent com aquesta David Sanborn, saxo alt; Marcus Miller, teclats, guitarra solista, baix, clarinet baix; Ricky Peterson, orgue Hammond B3; Jason Miller, programació de so de sintetitzadors; William "Spaceman" Patterson, guitarra rítmica; Steve Jordan, bateria; Don Alias, percussió i John Purcell, saxello, una mena de saxo soprano. Hi ha un vídeo de l’actuació de David Sanborn al Festival de Jazz de Newport del 1988 que us posaré al blog del programa: https://youtu.be/yXrSoI7yJTE. 

I de nou els nostres herois ens han fet una bona versió, amb tota la seva empenta i seguint l’ona del tema original, també amb com el guitarrista fa aquest efecte tocant una única corda. El baix elèctric fa el motiu principal. El canvi rítmic i tonal en el pont és magnífic. El quartet va com una màquina perfectament engrassada. Els solos, el primer del teclista Iván López ha estat molt reeixit, com també el del guitarrista Manolo Cuesta, aquest seguint molt l’estela de l’original. Baix i bateria, brutals també. Un bon tema d’aquest Mass Fussion, enamorats ells d’aquest tipus de música més de Fusió i marxosa també que fa ballar tothom. 

Actualment, la banda està consolidada com un quartet (Eduardo de la Chica, bateria electrònica i percussió; Manolo Cuesta, guitarra elèctrica i sintetitzada; Iván López, teclats i sintetitzadors; i Jesús Urbina, baix elèctric i contrabaix) en què ofereixen al públic, sense oblidar les seves arrels musicals, versions pròpies de bandes com FourPlay, F.F.F. o Supertramp, en què experimenten amb diversos panorames musicals fusionant amb altres estils, com bandes sonores o música clàssica, brindant un so propi que regala al públic tota una experiència musical al més pur estil Mass Fussion.

 

I encara els seguirem escoltant, i ara amb un tema de Pat Metheny anomenat.. 

3.6.- Song for Bilbao (Pat Metheny) 4m12s. 

I aquest tema, Pat Metheny el va incloure en el seu “Travels”, disc del 1983 on hi hagué Pat Metheny, guitarres acústiques i elèctriques, sintetitzador de guitarra; Lyle Mays, piano, sintetitzadors, orgue elèctric, autoharp, Synclavier; Steve Rodby, baix acústic i elèctric, sintetitzador de baix; Danny Gottlieb, bateria i Nana Vasconcelos, percussió, veu, berimbau. 

Hi ha un vídeo magnífic d’aquest tema amb ritmes així com latins i percussions diverses que podreu veure’n l’enllaç al blog del programa: https://youtu.be/W21ZiCYzFZ4 i un altre enregistrat a Tòquio el 2002 més jazzero: https://youtu.be/RCPfKzIK6Wo. Speaking Of Now Live Tokyo 2002 Pat Metheny (Guitarra), Lyle Mays (Piano), Steve Rodby (Baix), Richard Bona (Percussió, Vocals, Guitarra, Baix), Cuong Vu (Trompeta, Vocals, Percussió, Guitarra) i Antonio Sanchez (Bateria). 

I de nou aquest quartet ha seguit fil per randa el tema original segons sonoritat  de la guitarra de Manolo Cuesta fent de Pat Metheny fent-ne una magnífica interpretació. Ara bé, el tema l’han començat amb una bona “Intro” a càrrec de bateria, baix i després piano, coses que l’allunyen de l’original i que estan molt bé. Després de la introducció al tema, l’Iván López ha fet de Lyle Mays fent una bona tasca. Igualment Manolo Cuesta ha fet de Pat Metheny, i d’una manera molt notable. L’Iván encara ha fet una mica més d’improvisació al piano o teclat a mode de piano magnífica també. Gran tema de Metheny i bona feina dels Mass Fussion. 

I ara ja els acabarem d’escoltar amb el tema de Russ Freeman i anomenat.. 

4.5.- Morocco (Russ Freeman) 5m08s. 

I aquest tema el van incloure Freeman i els Rippingtones en el disc “Kilimanjaro” del 1988 i el tocaren Russ Freeman, guitarra elèctrica, sintetitzador de guitarra, teclats i programació; Jimmy Johnson, baix sense trasts; Vinnie Colaiuta, bateria; Tony Morales, plats addicionals; Steve Reid, percussió i Dave Koz, saxo contralt. 

I de nou els nostres herois l’han fet fil per randa segons la versió original i amb la mateixa trempera. Un tema molt vital, sobretot per com el baterista pica el canto de la caixa de manera  repetitiva. Mentre, la melodia sona repetitdament també a duet de teclat i guitarra, i la base de baix i bateria amb tota la marxa del món. Molta part del tema l’han fet amb la melodia, coses que han canviat i ja amb els sons sintetitzats alhora que els de la guitarra elèctrica. El beat del baterista és força potent. El solo distorsionat de Manolo Cuesta amb la seva guitarra, brutal. I ja cap al final, el tema va agafant una dimensió a moments molt potent, i sempre al voltant de la melodia principal que quasi no ens ha abandonat en tot el tema. Bon tema d’aquest Mass Fussion QU4RTET amb Eduardo de la Chica, bateria electrònica i percussió; Manolo Cuesta, guitarra elèctrica i sintetitzada; Iván López, teclats i sintetitzadors; i Jesús Urbina, baix elèctric i contrabaix. 

MASS FUSSION: QU4RTET 

Després de diversos anys oferint al públic un estil propi de jazz fusió a les sales del gènere jazzístic més importants de Madrid, Mass Fussion decideix gravar el seu primer disc. La pandèmia per Covid-19 el 2020 s'interposa, però malgrat això, la banda continua volent posar una nota d'optimisme compartint la seva música amb el públic i enregistra els temes durant el confinament. 

El disc que acabeu d’escoltar és fruit de la inspiració dels músics en moments d'incertesa on versions de temes de Russ Freeman, Marcus Miller, Pat Metheny i Lyle Mays porten el públic a llocs tan emblemàtics com el Marroc, els Estats Units, Espanya i el propi paradís (“Morocco”, “Aspen”, “Chicago Song”, “Song for Bilbao” i “Tourist in Paradise”), experimenten amb els seus instruments (“Newborn”) o juguen amb ells a tot groove (“Snakes”) a través del so característic dels anys 70 i 80 que la banda fa propi i comparteix amb els oients. Deixa't portar per l'experiència musical de Mass Fussion al seu primer disc: “QU4RTET. 

I després d’aquest primer projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor i sempre amb la història al voltant dels músics del programa i les seves músiques.

 

I seguirem ara amb el projecte dels “VIRUXE Electric Trio”. Editat per Youkali Music aquest 2022. Amb Alfredo García: Guitarra elèctrica. Iago Mouriño: Teclats i Bruno Couceiro: Bateria i octapad. I si els temes dels Mass Fussion eren aliens, aquests són tots dels membres del trio. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/467-viruxe-electric-trio.

 Els escoltarem ja en el tema anomenat... 

5.5.- Select’s Moustache (Viruxe Electric Trio) 5m01s. 

I aquests músics gallecs van fer un concert el 2 de febrer de 2019, abans de la pandèmia, a A Coruña, a  la Sala Baba Bar i ja presentant temes del seu projecte. Aquest tema ens ha agradat per l‘atmosfera creada, per la senzillesa expositiva, la d’aquest trio de guitarra, teclat i bateria, sense cap mena de “tralla”, i més aviat amb una gran contenció. Els solos han estat força reeixits, primer el de la guitarra solista de l’ Alfredo García, aquest amb un so net, el de la seva “Estratocaster” i després el més punyent, el del teclat passat per diversos sedassos electrònics, els del teclista Iago Mouriño. Bruno Couceiro a la bateria ha fet també una bona tasca. Tema delicat per començar-los a escoltar. 

Anomenem Viruxe (vocable gallec) a un vent fred i intens, que sense ser agressiu, fa notar perfectament la seva presència. Apareix quan s'obren finestres i portes i es renova l'aire en una habitació tancada. Aquesta formació destaca per incorporar electrificació en un instrument de natural acústic com és la bateria, per concentrar als teclats el paper de solista i acompanyant (que normalment se separaria incloent un baixista) i electrificar la guitarra més enllà del que és habitual al jazz, proporcionant colors i moments que evolucionen del concepte més clàssic per introduir-se sense complexos al terreny de la fusió i el rock progressiu. 

I seguirem amb un altre tema, ara ja més canyero i anomenat... 

6.8.- Blues do Candil (Viruxe Electric Trio) 4m38s. 

I amb quin ritme més funky ha començat el guitarrista Alfredo García, i ja ben aviat la melodia a càrrec de l’orgue de Iago Mouriño, i què bé el baterista Bruno Couceiro amb la seva rítmica bateria. Un Blues fet en aquesta ona tan marxosa i funky. Mouriño ha fet un bon solo a l’orgue, i també molt maco ha estat el del guitarrista García, magnífic aquest amb tota l’essència del blues guitarrero. El baterista està brutal remenant els estris de la seva eina, diversos estris que ell manega la mar de bé. 

El repertori de Viruxe està integrat per música completament original dels tres components. Representa el primer treball del grup com a tal, però els integrants ja han treballat junts en altres projectes. Aquest coneixement previ es reflecteix molt bé en el desenvolupament de l'àlbum, tant a nivell compositiu com a interpretatiu. El debut discogràfic de la formació uneix orgànicament multitud d'influències musicals a més del jazz: rock progressiu, funk, música electrònica, blues.

I encara els escoltarem en el tema anomenat... 

7.2.- Cigarrera Breve (Viruxe Electric Trio) 6m24s. 

I aquest tema ha començat amb els cops rítmics ara de la bateria electrònica de Couceiro. Ben aviat però els hem escoltat amb la melodia a càrrec del guitarrista, i també hem escoltat una veu fent de “background” en el que seria el pont i canvi tonal, pont fet amb un o dos acords. El solo a tot “wha-wah” del guitarrista García ha estat magnífic, fet amb tota l’energia i classe del Jazz-Rock-Progressiu. Maco també ha estat el solo del teclista Mouriño, i mentrestant, Couceiro a la bateria tampoc ha parat de fer de les seves, improvisant línies rítmiques, ampliades aquestes en el seu solo posterior, on ens ha mostrat les seves habilitats. Magnífic tema d’aquest trio gallec. 

Doncs no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es, 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat... 

8.7.- Amigdala Cerebelosa (Viruxe Electric Trio) 6m36s. 

I quin altre magnífic tema ens han fet aquests nois. Iniciat amb els arpegis del guitarrista de manera repetitiva, per ben aviat aparèixer els del teclat, i sempre el baterista, i de nou amb la que és electrònica barrejada amb percussions diverses. El motiu principal ens el fa el guitarrista, ara amb la guitarra distorsionada. El pont i canvi tonal és també amb pocs acords i és també un pèl repetitiu. El tema és magnífic, certament. I com la bateria electrònica l’escoltem barrejada amb l’acústica. García ha estat qui primer ha improvisat i amb un solo molt reeixit i maco. Els companys l’han recolzat de manera repetitiva el teclista amb el  baix, i també el baterista de manera similar. Gran solo del guitarrista que ha donat pas als “quatre” del teclista amb el baterista, el primer amb efectes evidents en el solo, i més normals amb els acords. Una roda llarga d’ells dos que fa que el tema tingui una vida més. La melodia del guitarrista ja ens diu que això s’acaba, cosa que així ha estat. Molt bon tema i projecte d’aquest trio de músics gallecs. Bravo nois.

 

I ja acabarem el programa amb el darrer projecte de Youkali Music també d’aquest 2022, els de la formació Aurora Clara anomenat “Clear Dawn”. I aquí hi tenim a Raul Mannola, guitarres; Juan Carlos Aracil, flauta; Denis Bilanin, teclats; Jorge Barrero, baix; Marc Anderson i Boris Momtchilov, bateria i la col·laboració especial de Jerry Goodman, violí (1) (Mahavishnu Orchestra, Dixie Dregs) i la de Zeke Olmo, congues (4, 7). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/459-clear-dawn.. 

I els començarem escoltant en el bonic tema que titula el projecte i on hi col·labora el violinista Jerry Goodman que tocà amb la  Mahavishnu Orchestra.... 

9.1.- Clear Dawn (Aurora Clara) 4m45s. 

I de quina manera més bonica hem començat el seu projecte, amb els preciosos arpegis del guitarrista amb guitarra acústica, la de Raul Mannola alhora que ja amb el violí del mestre Goodman. El baix fa una línia mestre de baixos, quasi com a motiu principal. La melodia apareix ben aviat i a duet de guitarra i violí, sembla ser. El violinista ha estat qui primer ha fet les improvisacions, amb el seu violí elèctric, i l’ha feta magnífica. Mannola l’ha seguit a la guitarra també increïble. I què bonic el solo del flautista Aracil. Hi tenim dos bateristes, o sigui que en directe deuen tenir una molt bona tralla. Un tema molt bonic i interpretat de manera magistral i ideal per començar-los a  escoltar. I ja al final, amb el duet melòdic del guitarrista i violinista, què maco, i quin goig haver-los posat. Preciós tema. 

La banda internacional de Jazz Fusió, Aurora Clara edita el seu segon disc "Clear Dawn", un treball ple de colors, ritmes fascinants, unísons vertiginosos i improvisacions inspirades en el marc de composicions originals i elaborades. L'ús de la guitarra acústica de 12 cordes barrejat amb la flauta i una secció rítmica de funk/jazz/fusió produeix una sonoritat molt personal. Encara que la música no sigui flamenc, el fet que dos dels músics siguin experts, també aporta molt al llenguatge musical de la banda. "És un gran plaer informar que el segon àlbum d'Aurora Clara, CLEAR DAWN, eclipsa el seu primer i brillant treball, TRANSFORMATION." (Walter Kolosky, Periodista musical i podcast host especialitzat en Jazz-Rock.) 

I els seguim escoltant en el també tema propi anomenat... 

10.7.- I Know What You Mean (Aurora Clara) 9m45s. 

I aquest ha estat un tema canviant de ritmes, com ho són la majoria. Primer ha començat delicadament amb els acords principals a càrrec del guitarrista. Aquest l’ha desenvolupat fent-ne la melodia, el guitarrista, amb el flautista recolzant-lo. Aracil s’hi ha posat improvisant i quallant-ne una de molt bonica. Mannola a la guitarra l’ha seguit amb la melodia, i a partir d’aquest moment, les coses han canviat i ens hem situat a tot Jazz-Rock-Progressiu i de quina manera més bèstia s’hi ha posat. De nou, guitarrista i flautista fent a duet la nova melodia. I quin canvi posterior hi ha hagut, on flauta i guitarra donen suport al baterista perquè aquest faci un bon solo, la qual cosa ha fet.  Un posterior canvi ens ha situat en el solo del guitarrista Mannola el qual ens l’ha fet d’una manera brutal. Gran i llarg solo d’ell i que encara ha deixat uns quants minuts de tema, Han recuperat el motiu principal del tema sí, però després hem tornat a gaudir amb un altre solo ara del teclista Denis Bilanin, i allà a dalt dels més aguts, i amb una base rítmica brutal. I el final, una delícia, tal i com l’han començat. Què bo, i que bons. 

Raul Mannola – guitarres. Guitarrista flamenc procedent del jazz, professor de Flamenc al conservatori de Madrid durant 10 anys. La seva àmplia discografia abasta música des del més tradicional acompanyament al cant a tocs solistes moderns, o temes jazzístics i experiments molt originals. És el primer a tocar flamenc amb una guitarra de 12 cordes. 

Juan Carlos Aracil – flauta. Flautista procedent d'Alacant. Especialista en flamenc i flamenc jazz amb un talent excepcional en la improvisació. Té un sentit de ritme impecable, desenvolupat en anys de treball amb el bailaor Juan Ramírez. 

Doncs no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Discordian Records: 

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 

I encara els escoltarem en el tema marxós i a tot funk anomenat 

11.3.- Bicicling to Funkistan (Aurora Clara) 4m58s. 

I quin altre tema més “funky” i sí, perquè l’han titulat “anant en bicicleta cap al país del Funk”. I això hem notat ja d’entrada escoltant el baixista Jorge Barrero amb un estil proper a Miller. El motiu principal ens el fa el guitarrista pel canal dret, amb un so ben distorsionat. Els dos bateristes li van fotent i de quina manera, en Marc Anderson i Boris Momtchilov. Després de presentar el tema ja hem escoltat com el guitarrista improvisava pel dret mentre que per l’esquerra el baixista el contestava en un diàleg pregunta-resposta magnífic. També hi ha intervingut el baterista, que ha volgut dir la seva. Bona compenetració entre tots tres. La melodia ha aparegut a càrrec del flautista i guitarrista al tempo original, però ai las, que n’han doblat el tempo anant a tota hòstia i amb un final brutal. 

Denis Bilanin – teclats. Procedent de Romania, és un teclista de groove sobretot amb un so bastant 80's però alhora molt atmosfèric. Toca i produeix estils variats com ara funk, afrobeat, r&b, world music i mainstream. 

Jorge Barrero – baix. Músic professional colombià que ha incursionat pels diferents estils llatins i afroamericans, com la música andina, el folklor colombià, el rock, el funk, el jazz, entre d'altres. Ara té la seva residència a Espanya on s'exerceix com a músic de sessió, professor i alhora estudiant de músiques actuals. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

23 Robadors: 

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

Etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I ja els acabarem d’escoltar a ells i nosaltres acabarem el programa amb le potent i vital tema anomenat... 

12.8.- Seis Cafés (Aurora Clara) 8m26s. 

I quin tros de tema aquest darrer que acabem d’escoltar, vital i a tot tempo fast. Gran tema per ritme i tempo, alhora que per melodia, que ha estat magnífica, amb flautista i guitarrista fent el seu duet. Denis Bilanin al teclat ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i de ben cert que ha estat magnífica. El baterista i baixista l’han recolzat a tot Funk i amb una trempera impressionant. Gran tema d’aquesta formació que en directe deuen fer ballar als morts. Raul Mannola l’ha seguit de manera magistral amb una molt bona interpretació a tot Jazz-Funk Rock-Progressiu. Tornen al tema per després seguir-lo desenvolupant, com ha estat el cas amb els “quatres” fets per guitarrista i teclista, i sempre la base de baix i bateria, bateries, a tot tren, a tota marxa. Uns grans moments de pregunta-resposta que han acabat trobant-se en el tema. Bilanin ha estat increïble als teclats i Mannola de la mateixa manera ha brillat, ell però a la guitarra. Tema i final. Magnífic tema i projecte d’aquests els Aurora Clara. I quin final més impressionant de projecte i programa d’avui. 

Marc Anderson – bateria. Baterista i multiinstrumentista nascut a Yorkshire, Anglaterra. Músic amb més de 40 anys de carrera professional tocant gairebé tots els estils musicals imaginables, des de rock progressiu i rock psicodèlic, fins a indo jazz, flamenc jazz, mainstream jazz, free jazz, hard rock, etc. 

Boris Momtchilov – bateria. Baterista nascut a Bulgària (1973), va començar tocant en diferents formacions de rock a Espanya, evolucionant cap a estils com el rock progressiu i alternatiu, amb influències del folklore balcànic i fusions amb altres estils. 

I ves per on que ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat els projectes de Youkali Music, “Mass Fussion”, “Viruxe Electric Trio” i aquest darrer dels “Aurora Clara” i a la Carme de la Fuente amb el seu microconte. 

I abans d’acomiadar-me, recordar-vos que aquest divendres 28 d’octubre tindrem un magnífic concert  de Jazz amb en Benny Sharoni Quartet, saxo tenor de Boston, EEUU, qui vindrà acompanyat de Txema Riera, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Us hi esperem a partir de les 22h. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. Doncs ja encarant el concert del 28 d’octubre amb Benny Sharoni Quartet al qual no hi podeu faltar, apunteu-vos-ho a la vostra agenda. 

I avui amb un programa amb músics del país i els seus projectes, com són els del jove guitarrista Rai Paz Quartet, “RETURN”, editat per Underpool. També de casa nostra és el Roger Mas i el seu “TRANSPARENT”, editat per FSNT. De més cap el sud és el “TENORISM” de l’Enrique Oliver & Daniel Torres, aquest editat per Sedajazz Records.

 

Doncs començaré el programa amb el treball que Rai Paz li va dedicar a Sean Levitt anomenat “RETURN” editat per Underpool. Ho va enregistrar i mesclar Sergi Felipe al seu estudi d’Esplugues de Llobregat. I aquí hi tenim a Rai Paz, guitarra; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Moll, bateria. Tots els temes són de Sean Levitt excepte el “From Paris With Love”, què és de l’Stella Levitt i on hi col·labora Carme Canela, veu. I com sempre dir-vos que el blog hi trobareu la pàgina web del disc:

https://www.underpool.org/releases/return-the-music-of-sean-levitt/.. 

Aquest és un magnífic projecte i sobretot record al gran guitarrista americà que tanta empremta va deixar a casa nostra, en Sean Levitt. M’atreviria a dir que déu ser la primera vegada que un músic i guitarrista li fa un homenatge tan sentit, de sentiment. Dels 9 temes n’hi ha dos que són així com baladetes i la que més la que canta Carme, “From Paris With Love”. També ho és així de delicada “Sinti” tot i que amb un pèl més de tempo. El delicat Swing apareix ja amb el “Deep In Your Eyes”, tema a tempo mèdium. Més o menys al mateix tempo i Swing tenim també el primer track del disc, “November Song”. A partir d’aquí, la resta de temes tenen ja un tempo més viu sense deixar mai el Swing. El blues apareix amb el “Blues At Yesterdays”, i el tempo creix amb “Nina (Lady Miau)”, segur dedicat a la que devia ser la seva gateta, la de Levitt. Més vius encara són la resta de temes com és el que Levitt li devia dedicar a Joe Henderson, “Mr. Henderson”. El que titula el disc de Rai, “Return”, també té aquesta trempera. I encara més vitals són “Stop Me Now!” i  el darrer “Tenochtitlan”. Un magnífic projecte i record al Sean Levitt. 

I ja que tenim a la Carme amb la seva càlida veu, l’escoltarem a ella i a ells en el tema compost per l’Stella Levitt i anomenat... 

1.10.- “From Paris With Love” (Stella Levitt) 5m29s. 

Doncs ja heu pogut escoltat la dolça veu de la nostra estimada amiga Carme Canela, en aquest, el darrer tema del projecte i compost per la que n’era la parella i dona de Sean Levitt. Una preciosa balada per començar el programa d’avui, que en Rai Paz i el seu quartet base s’han encarregat de continuar, i ell amb una magnífica improvisació. Rai és un dels joves guitarristes que ha seguit l’ona dels mestres com Joe Pass, per exemple. El so de la seva guitarra de caixa, que no una Gibson i sí una que semblen haver-li fet a mida, és càlid, fosc de bonic i profund. El llenguatge jazzístic del guitarrista és aclaparador, i la seva tècnica i delicada pulsió ens el fan escoltar detingudament. Tingueu-lo en compte, Rai Paz, guitarrista de Jazz alhora que compositor, coses que es poden escoltar en un altre disc que van enregistrar en la mateixa sessió i anomenat “Dedicatòria”.   

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

Els seguirem escoltant en el magnífic tema de Sean Levitt, com ho la resta, i anomenat.. 

2.8.- Deep In Your Eyes (Sean Levitt) 4m19s. 

I amb quin Swing hem seguit amb la música de Sean Levitt. Un tema d’estructura de 32 compassos i de la forma clàssica AABA, coses que segur que haureu copsat, sobretot per com el pont té el corresponent canvi tonal. La melodia en les As és força enganxosa i ben aviat la copsem i així han començat el tema, amb la guitarra del líder fent-la. Els seus companys de la base rítmica li donen tot el Swing adequat, i ells són en Pau Sala i Joan Moll, baixista i baterista, sense oblidar les harmonies i acords d’en Toni Saigi, al piano. Rai ha estat qui primer ens ha acaronat amb la seva improvisació, i ja heu constatat el seu exquisit bon gust i fraseig ple de Jazz. Toni Saigi l’ha seguit al piano, ell amb el seu tarannà personal imbuït de l’estela de Monk, tot i que se’l reconeix cada vegada més. Els acords i dissonàncies provocades per la utilització d’intervals més amplis, són alguns dels seus elements personals. Melodia de nou i final. Un gran tema de Levitt.

 

I encara els escoltarem en el tema dedicat a la seva gateta anomenada... 

3.2.- Nina (Lady Miau) (Sean Levitt) 4m21s. 

I quin tema més viu de tempo va “parir” en Sean Levitt, alhora que melodia entremaliada, gens trillada però també amb una gràcia innata. Tema d’estructura i forma típica dels estàndards de Jazz. Tempo viu i Swing brutal a càrrec del “walking” del contrabaix de Pau Sala i els copets als plats i xarles de la bateria de Joan Moll. Rai ha estat de nou qui primer ha improvisat, i de quina manera ho ha fet. En els temes de tempo viu com aquest és on també podem comprovar les més virtuts dels músics, car la tècnica del músic es veu posada sobra la “picota”. El fraseig s’ha d’escoltar de manera nítida, sense entrebancs, i per descomptat així ho hem escoltat, car aquests joves són ja uns mestres. La seva digitació és precisa, arribant els dits de la mà esquerra abans que la pua de la dreta. De nou Toni l’ha seguit amb la seva improvisació marcada per aquelles dissonàncies tan seves. La qüestió de la rítmica, així com trencada a moments, també ens el recorda a ell i a Monk. La juguesca de les dues mans ha estat brutal. Bravo Toni. Melodia i final, i aquesta vegada amb una mena de “Vamp” que ha allargassat el tema lo adequat. 

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals i anomenat... 

4.6.- Tenochtitlan (Sean Levitt) 3m50s. 

I encara més vital ha estat aquest tema, i és el que més ho és dels temes de Levitt escollits per Rai. La melodia és també un pèl entremaliada on també hem notat els seus moments de rítmica trencada als inicis, car després, el Swing se’ns emporta de manera irremissible. Gran tema de Sean Levitt i millors interpretacions de tots quatre. Rai ha tornat a brillar en la seva improvisació, i aquesta vegada amb més vitalitat de tempo. La sonoritat de la seva guitarra sempre ens acosta a la dels grans mestres, i també notem què bé ha après les seves implícites lliçons. Toni al piano hi ha tornat amb la mateixa empremta personal i indiscutible tècnica. El que sí he trobat a faltar ha estat les improvisacions dels altres dos de la base rítmica. Un solo de Pau Sala no l’he escoltat, al menys en els temes escollits, i tampoc cap solo de Joan Moll a la bateria. En fi, això és “pecata minuta”, car el projecte té una empenta brutal. Felicitats Rai Paz i companys. Bravo pel treball dedicat a Sean Levitt.

 

Doncs després d’aquest magnífic projecte d’en Rai Paz, ara proposo que escoltem alguns temes del disc del gran pianista, compositor i amic, en Roger Mas, “TRANSPARENT”, editat per FSNT. Enregistrat a Oido Studios, Barcelona. Tots els temes són d’en Roger Mas. Produït per Roger Mas i productor executiu, en Jordi Pujol. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/roger-mas-albums/55344-transparent.html?search_query=roger+mas&results=98. 

I aquest és un projecte amb 11 temes i per tant podem dir que en Roger s’ho ha “currat” força. Des del punt de vista rítmic hi ha diversitat també, havent-hi tres precioses balades, la més, la que titula el disc, “11. Transparent”. També ho és “8. Musical Ratios” i el 3er track, “3. Beyond Loneliness”, precioses les tres. Encara delicades són aquestes: “4. Dear Masters”, “7. El Salvatore”, aquesta amb un aspecte rítmic molt interessant i també “6. California Sunset”. Més vitals són “1. Las Llanuras del Tránsito”, “5. Bruno’s Rhythm”, “2. Sorra i Escuma” i “9. Blues for a While” i la molt potent “10. El Señor del Caos”. De fet, aquesta darrera és la que té més trempera rítmica i de tempo, no havent-n’hi cap d’aquelles súper fast. 

Els escoltarem per començar amb una de les balades per veure com s’ho maneguen a tempos slows, cosa gens fàcil. Una de les més boniques és aquesta.... 

5.3.- Beyond Loneliness (Roger Mas) 6m44s. 

I després dels joves cracs, ara ens toca escoltar als que devien ser els seus mestres, d’alguna manera. I ja heu pogut escoltar quina preciosa balada ens ha fet en Roger Mas. El seu projecte és totalment personal, on tots els temes li són propis, i aquest és una bella mostra. La Intro a piano sol ens ha situat en la molt bonica melodia, i amb quina dolçor l’ha interpretat el líder al piano. Jaume a la guitarra també l’ha feta, delicadament, i també amb un so de guitarra de caixa, la seva que tampoc és una Gibson, i amb el so fosc tot i que no tant com la d’en Rai. Ell i el líder s’han passejat per la melodia coses que al final han desembocat en la primera improvisació, la del gran guitarrista igualadí. La seva calidesa interpretativa és esglaiadora per bonica. La melodia creada preciosa. Roger l’ha seguit a tempo doblat en la seva improvisació, si la comparem amb la d’en Jaume. Quina molt bonica improvisació la d’en Roger Mas per després recuperar la melodia, i acabar-lo tal i com l’ha començat, a piano sol. Preciós tema per començar-los a escoltar. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...

23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/, 

I els seguirem escoltant en el tema on hi col·labora Santi de la Rubia al saxo tenor i anomenat... 

6.5.- Bruno’s Rhythm (Roger Mas) 7m55s. 

I ja veieu quin canvi de posicions, melòdico-rítmiques. Aquest tema fa una recerca de qüestions rítmiques alhora que melòdiques, i així ho podem copsar per com el baix i la bateria gestionen el ritme, el darrer amb copets al canto de la caixa de la seva bateria. I és que a la base hi tenim a Bori Albero, contrabaix i Jordi Rossy, bateria, no gens menys, ni més ni menys. Però esclar que al saxo tenor hi tenim a un dels més punters i moderns del país, en Santi de la Rubia, ell valencià que s’està entre nosaltres de fa una bona colla d’anys. I quin solo que ens ha clavat més impressionant. El so del seu tenor és d’aquells d’època, el d’un Balanced Action de Selmer. El seu ràpid i lligat fraseig ens el mostren com el que és, un dels grans saxos tenors de casa nostra. Un llenguatge jazzístic impressionant alhora que delicadesa melòdica, què més podem demanar. Roger al piano, s’ha quedat liderant el trio base, i ells dos amb la mateixa rítmica trencada, ara encara més evident. S’ha clavat una improvisació marcada també per la qüestió rítmica quan ha fet els acords. La mà dreta ha volat lleugera i gràcil en la seva part melòdica i de nou han recuperat la bonica melodia principal on també hi hem escoltat a Santi fent duet amb el líder i pianista. Al final també a duet amb la guitarra de Jaume. I què bonic ha estat el tema, Roger. 

I ell mateix ens diu això: Per a aquest àlbum, he enregistrat algunes de les meves composicions més complexes i completes pel que fa a concepte, estil i música. He intentat passar una bona estona amb els meus companys de viatge, i en això, almenys, ho he aconseguit. També vaig intentar fluir amb claredat i intensitat. Això és per a mi una confirmació de tot allò que em motiva i em mou, tot el que busco a la música i a la vida. — Roger Mas. 

I encara els seguirem escoltant en el tema.... 

7.1.- Las Lágrimas del Tránsito (Roger Mas) 6m22s. 

I ara encara més vitals de tempo i amb un altre tema on la qüestió rítmica s’allunya de lo més trillat i busca i troba nous camins. També la melodia no és gens trillada, la qual cosa el fa força excepcional. I què maca la melodia feta a duet amb en Jaume.  I ell mateix, en Jaume, ens ha clavat una improvisació increïble, i ara amb un so més brillant, tot just passat per sedassos electrònics força meditats i gens exagerats. L’hem pogut escoltar en una altre faceta estilística, una més de les moltes més que ell domina. Roger al piano ha tornat a brillar com els sons del seu piano, els de la mà dreta allà a dalt de tot del registre. L’esquerra mai ha abandonat la dreta, ans al contrari, l’ha recolzat harmònicament en tot moment. I sí, hem pogut escoltar a Bori Albero en algunes soltes i curtes notes, tot un goig tenir-lo a ell remenant els més baixos. I quin tema més impressionat d’en Roger Mas, el qual ens ha tornat a mostrar que la seva faceta de compositor és tan reeixida com la d’intèrpret al piano. 

I ara sí que els acabarem d’escoltar en el tema anomenat... 

8.10.- El Señor del Caos (Roger Mas) 6m16s. 

I en aquest tema on també hi col·labora en Santi de la Rubia hem tornat a flipar. La melodia l’han feta guitarra i saxo tenor a duet, i aquest darrer ha estat l’instrument que primer hem escoltat improvisant, a càrrec del gran Santi de la Rubia. Quin domini de l’instrument, quina gran tècnica alhora que gust interpretatiu i llenguatge modern, el del seu Jazz. El tema té la B on el Swing és més evident, tot i que segueix essent un tema on els ritmes trencats hi apareixen clarament. Deu ser el “motiu principal” del disc d’en Roger, la dels ritmes gens trillats. Jaume hi ha tornat amb el seu so més brillant i de nou amb una magnífica improvisació on ens ha mostrat de nou la seva mestria. En Roger els ha seguit improvisant ell i de quina manera ho ha tornat a fer més magistral. La mà esquerra ens situa sempre en el context rítmic i harmònic en les As, car sembla jugar amb un parell d’acords, coses que s’amplien en el pont o la B del tema on també hi apareix el Swing. La dreta però ens ha acaronat sí, i també amb unes línies melòdiques creades força modernes, amb digitació prístina i pura. Amb el motiu principal melòdic i trencat de ritme i posterior Swing, ens han apropat al final d’aquest gran tema d’en Roger Mas, el darrer dels que he pogut escollir. Gran projecte d’aquest nostre estimat amic, compositor i pianista, ell qui em va cedir aquest disc, a mi i al Joan Recolons, el dia del concert que Mary Gumà organitzà a Santa Maria de Miralles el 3 de setembre passat. 

I més espais on es fa Jazz...

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

Etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I ara sí que encarem el final del programa amb el darrer projecte d’avui, el “TENORISM” de l’Enrique Oliver & Daniel Torres Quintet (featu. Rick Margitza). Disc editat per Sedajazz Records el 2021 i presentat a casa nostra al Jamboree, què és on ells me’l van cedir; gràcies nois. Es va enregistrar a estudi, PuertoRecords i en viu a MvA, a Màlaga el 2020. I ells són: Enrique Oliver, Daniel Torres, saxo tenor; Jose Carra, piano; Bori Albero, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Hi ha la col·laboració de Rick Margitza, saxo tenor en el tema “3. Tenorism” i del Jaume Llombart, guitarra  en el tema “1. The Last Journey”. Les composicions les comparteixen els dos líders excepte la preciosa balada “The Gipsy” què és de Billy Reid. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=228. 

I també aquest disc té diversitat rítmica alhora que de tempos, havent-hi dues baladetes molt maques, i aquestes són “4. Compás de la Victória” i “7. The Gipsy”. El tema “5. Hope and Heartache” té un tempo un pèl més viu, tot i que no massa i una bonica melodia. Més enèrgic d’entrada és el “1. The Last Journey” també a un tempo delicat on hi tenim a Jaume Llombart a la guitarra. Més viu és el tema dedicat a Jaume Llombart ,”8. Jaume’s Rhythm”, un Rh&Ch que està implícit en el propi títol. Encara més vital és el “2. ¿Que pasa con tu rollo?” amb una melodia entremaliada. I de ritmes trencats és el “6. April in August” i amb un Swing brutal. I el “3. Tenorism” és on hi participa el convidat especial Rick Margitza de ritmes trencats en la melodia i Swing en les improvisacions i tempo vital. I el més canyero de tots és el darrer track, “9. Tati”, que ja amb la llarga Intro ens impressiona i més que ho farà en escoltar-lo sencer. 

Doncs proposo que comencem ja amb una mica de canya amb el primer track del disc on hi tenim a Jaume Llombart de convidat a la guitarra i tema de Daniel Torres... 

9.1.- The Last Journey (Daniel Torres) 9m05s. 

Doncs ja heu vist que ens em situat en un altre context melòdic, ara de la mà d’aquests dos monstres malaguenys del saxo tenor, Enrique Oliver i Daniel Torres. I de quina manera han començat el tema, amb una Intro majestuosa a càrrec d’ells dos. I ves per on que també hem escoltat la guitarra del Jaume i ara amb un so un pèl diferent de l’escoltat en el projecte anterior de Roger Mas. Ell ha seguit fent una roda solista abans de començar el tema pels dos saxos, i també els ha acompanyat en la seva exposició melòdica. El canvi tonal del pont és molt maco alhora que evidencia la diferència amb la melodia inicial. Un tema llarg de 9 minuts on hem pogut gaudir de la improvisació compartida, la dels dos líders del projecte, Oliver i Torres. Ells dos han fet una gran tasca solista, amb moments molt “heavis” alhora que farcits de modernitat. I sempre la base repetint la càdencia harmònica per on ells dos han volat, literalment. I quin canvi musical hem viscut quan Jose Carra ha aparegut amb el piano. Els tres s’han quedat sols, i el pianista ens ha acaronat amb aires clàssics també, alhora que una clara modernitat. Molt bonica la seva interpretació. I després d’ell, ells amb la melodia i final súper delicat, preciós tema per començar-los a escoltar. I amb aquests sons de monjos budistes també van acabar aquest tema quan els vam veure al Jamboree. Impressionant tema de Daniel Torres. 

I seguirem amb aquesta modernitat i amb més tempo i a tot Swing en el tema compost per l’Enrique Oliver anomenat... 

10.2.- ¿Que pasa con tu rollo? (Enrique Oliver) 4m21s. 

I quin Swing ja d’entrada a càrrec de les escombretes de l’amic Ramon Prats a la bateria. I la melodia de nou a duet dels dos saxos tenors ens ha impressionat per com l’han feta. I ells dos han aparegut fent la improvisació a mode de pregunta-resposta i primer amb quatre compassos cadascun, després cada dos, i ja finalment ells dos a la vegada a mode de col·lectiva de dos, brutals de nou. Carra al piano ens ha situat en un context de piano improvisat, el dels anys 30s per la seva sonoritat però també per com és el tema. La seva digitació clara i delicada ens el mostra com ell és, un pianista amb un gran estil i classe. Un tema que no és que duri poc, no, però que sí ens ha passat volant segur que pel tempo viu. Ells dos s’han tornat a trobar al final i han repetit la seqüència melòdica a la vegada. Una melodia i fraseig lligat tot plegat força entremaliat i que ens els mostra amb tota la seva mestria. Un gran tema de l’Enrique.

 

I si hi tenim a Rick Margitza doncs l’hem d’escoltar i ho farem amb el tema de Daniel Torres, el que titula el disc... 

11.3.- Tenorism (Daniel Torres) 11m46s. 

I Rick Margitza només hi és en aquest tema; sort que al Jamboree va venir des de Paris per tocar-ne alguns més. I aquest tema de Torres és també molt interessant on l’aspecte de la rítmica trencada hi és força evident en l’exposició de la melodia del tema, melodia també entremaliada. I jo diria que qui primer ha iniciat les improvisacions és el compositor Torres. Com que tenen instruments diferents, diferent n’és el so que n’extreuen. No el coneixíem gaire a Daniel, i ja en directe i al Jamboree ens va impressionar clarament. Cadascú té una personalitat i per tant una manera diferent d’improvisar, de frasejar, de crear les seves línies melòdiques. Tots ells però seguint l’harmonia del tema, coses aquestes que fan que les possibilitats siguin infinites. Aquí hem escoltat a tres saxos tenors, cadascun amb el seu so. En entrar l’Enrique l’hem escoltat un pèl més fosc, car el seu és un instrument encara més vintage del de Daniel. Ens ha clavat també un brutal solo, com també ho ha fet el saxo tenor americà establert a Paris, Rick Margitza. Tres saxos tenors, tres sons. Tres intèrprets, tres interpretacions, tots però amb una tècnica magistral. Un tema de més d’11 minuts amb tres llargues improvisacions dels tenors, però també la molt reeixida que ens ha fet Jose Carra al piano, i sempre amb un Swing brutal, el de la base rítmica de dos, Bori Albero i Ramon Prats, l’un amb el “Walking” i l’altre amb els copets a plats i xarles. Al final tots tres han fet un “chorus” sencer improvisant primer l’un i després l’altre, i després els “quatres”, i és que aquest tema té l’estructura del Blues de 12 compassos, cosa que es nota més en les improvisacions i no tant en el tema. Una meravella de tema. 

I acabarem projecte i programa amb el tema de l’Enrique Oliver, anomenat... 

12.9.- Tati (Enrique Oliver) 9m52s. 

I ves per on que aquest tema és encara més viu de tempo, que ja és dir. Una llarga Intro ens ha situat posteriorment en la melodia del tema, de poques notes, sí, però amb una estructura de 16 compassos, cosa evident en les improvisacions, i la magnífica i primera a càrrec del compositor Oliver, brutal per fraseig lligat. Igualment d’increïble ha estat la que ha fet Torres seguint l’estela del primer i amb tot el suport de la base rítmica, la de dos a tot Swing i amb el pianista recolzant-lo harmònicament. Quin “Walking” més brutal el de Bori Albero i quin Swing el de Ramon a la bateria. Brutal solo de Torres que m’ha semblat que s’ha esplaiat abastament, com també ho ha tornat a fer l’Enrique després. I m’ha semblat escoltar una aplaudiments en acabar els solos d’ells, la qual cosa ens recorda que alguns d’aquests temes es van enregistrar en viu i va ser al local MvA, a Màlaga i el 2020. Carra al piano els ha seguit amb una mà esquerra recurrent amb els acords i una dreta lleugera i gràcil recorrent el piano amb la seva línia melòdica creada. Quin tema més brutal per acabar-los d’escoltar i quins llargs aplaudiments del públic. Felicitats nois. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, vosaltres i jo, i com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi. I recordo que hem escoltat a Rai Paz Quartet, “RETURN”, a Roger Mas i el seu “TRANSPARENT”, i aquest darrer, “TENORISM” de l’Enrique Oliver & Daniel Torres, amb en Rick Margitza i Jaume Llombart de convidats. 

Us recordo que el 28 d’octubre tindrem un gran concert de Jazz a la Sala Xica a càrrec del saxo tenor de Boston, Benny Sharoni qui vindrà acompanyat de Txema Riera, Horacio Fumero i Roger Gutiérrez, i ja ho sabeu, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’ajuntament de SVdH i per tant amb l’entrada gratuïta. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.