Programa nº 42 dia 21 d'octubre de 2010 (Miquel)

0 comentaris


The Jazz Experiments of Charles Mingus


Desembre 1954  Editorial  RHINO
   
Originalment es va realitzar en dos vinils de 10” anomenats  Jazzical Moods,  fent la seva aparició en CD com a The Jazz Experiments of Charles Mingus. Aquestes sessions de gravació del 1954 que inclouen a Thad Jones a la trompeta i a John LaPorta al clarinet i el saxo alt, combinen les velles maneres de fer Jazz amb les noves del cool. Temes com Minor Intrusion i Thrice Upon a Time, ens mostren la sinèrgia entre Mingus i els seus companys, a més de les noves i modernes composicions del mateix Mingus.




  1. What is this thing called love?,             Cole  Porter
  2. Minor Intrusion                                Mingus          10m 15s
  3. Stormy weather
  4. Four hands                                     Mingus
  5. Thrice upon a time                         Mingus
  6. The spur of the moment

Thad Jones, trompeta
John Laporta, saxo alt
Teo Macero, saxo tenor
Jackson Willey, cello
Clem da Rosa, bateria
Charles Mingus, piano


PITHECANTROPUS ERECTUS

Enregistrat el 30 de gener de 1956
Editorial Atlantic

1. Pithecantropus Erectus,      Mingus                     10m 36s
2. A Foggy day,               Gershwing
3. Profile of Jacky            Mingus
4. Love Chant                   Mingus

Jackie McLean , saxo alt
J.R. Monterose, saxo tenor
Mal Waldron, piano
Willie Jones, bateria,
Charles Mingus, contrabaix

Aquest treball anomenat Pithecanthropus Erectus va ser l’eclosió de Charles Mingus com a líder, l’àlbum on ell es va posicionar com a compositor d’una gran imaginació i amb una nova i fresca veu en el món del Jazz, tot i la seva ambició en assolir conceptes moderns, es va afirmar en la tradició del Jazz. Després que Mingus hagués treballat i assolit la categoria de mestre en els vocabularis del Bop i el swing, es va descobrir a ell mateix de manera total,  i amb Pithecanthropus Erectus va començar a buscar nous camins per augmentar el poder evocatiu d’aquesta forma d’art i va animar als seus músics (Jackie McLean i Mal Waldron, per parlar d’alguns) a treballar fora de lo convencional.
El tema que dóna nom a l’àlbum és una de les seves obres mestres: és un poema tonal en quatre moviments que parla de l’evolució de l’home des de les seves arrels homínides (homo erectus) fins arribar al declivi de l’espècie. El tema te una estructura repetitiva, amb ritme persuasiu passant per moments d’una total frenètica improvisació. Una obra mestre en tots els sentits, de concepció musical molt avançada donada la època, l’any 1956.

BLUES AND ROOTS

És un album enregistrat el 1959 i editat el 1960. Es van fer dues reedicions en CD, la primera per Atlantic i la segona per Rhino Entertainment el 1988.

Mingus explica com va parir-lo en aquestes ratlles afegides després a l’àlbum:
Aquest disc no és usual; només representa una part del meu món musical, el blues. Fa un any, Nesuhi Ertegün em va suggerir que enregistres un disc només de blues a la manera de Haitian Fight Song, ja que alguna gent, en particular els crítics musicals, deien que jo no ho havia fet encara. Ell els hi volia donar una barreja de música soul: música d’església, blues, swing, música de la terra. Jo hi vaig pensar molt. Jo havia crescut cantant i picant de mans a les esglésies quan era un nen, però jo vaig créixer i vaig voler fer coses diferents de les que havia fet, coses diferents del swing. El Blues ens pot donar més que només el swing, o sigui que li estic agraït.
  1. "Wednesday Night Prayer Meeting" –               
  2. "Cryin' Blues" –                                                  
  3. "Moanin'" –                                                      8:01
  4. "Tensions" –                                                       
  5. "My Jelly Roll Soul" –                                       
  6. "E's Flat Ah's Flat Too" –                                   
La reedició del 1998 que Rhino va fer, inlou aquestes preses alternatives:
  1. "Wednesday Night Prayer Meeting" – 6:59 
  2. "Tensions" – 5:18 
  3. "My Jelly Roll Soul" – 11:25
  4. "E's Flat Ah's Flat Too" – 6:47 

MINGUS AH UM

Enregistrat entre maig i desembre de 1959
Editorial MSI Music Distribution

  1. Better Git it in your soul                      7m 22s
  2. Goodbye pork pie hat                         4m 46s
7.  Fables of Faubus                              8m 13s

Charles Mingus, contrabaix
John Handy, Shafi Hadi, i Booker Ervin, saxofonistes
Jimmy Knepper i Willie Dennis,  trombonistes
Horace Parlan, piano
Dannie Richmond, bateria.

Aquest disc de Mingus Ah Um és el debut de Mingus amb Columbia. És una estorant suma dels talents del baixista, i probablement el millor punt de referència pels baixistes principiants. També per a The Black Saint and the Sinner Lady es va considerar com el seu millor treball, això no obstant en Ah Um’s hi trobem uns melodies construïdes de manera molt brillant.  Els arrengaments i les composicions de Mingus sempre estaven focalitzades per assimilar l’espontaneïtat individual dintre d’una ferma consistència del “mood”, i aquesta aproximació arriba a grans zenits amb Mingus Ah Um. Els músics inclosos en aquesta petita Big Band són ja vells coneguts i molt ben instruïts en aquest tipus de música. Aquestes sessions tocant junts poden ser considerades com lo millor de Mingus; tot un conjunt variat de composicions emocionalment parlant impressionants. Al menys tres dels temes es van convertir instantàniament en clàssics, començant amb la espiritual exuberància del tema Better Get It in Your Soul, fet amb 6/8 ben carregat i puntuat per trossets de gospel.  Goodbye Pork Pie Hat, és un tema lent i en homenatge a Lester Young, qui va morir pocs dies abans d’aquestes sessions. Contrastant amb l’anterior, el brillant tema Fables of Faubus, és una mofa salvatge del segregacionista governador d’Arkansas Orval Faubus, qui no volia deixar escolaritzar als nens negres, i per a qui Mingus va escriure unes quantes ratlles en un to clarament burlesc, com si fos un pallasso, textos que van estar censurats pels propis executius de la companyia Columbia, però que es poden escoltar en Charles Mingus Presents Charles Mingus.

 

Programa nº 41 del 14 d'octubre de 2010 (Carles)

0 comentaris


Hola de nou amigues i amics del Jazz Club de Nit. Aquest és el primer programa que ens presenta el Carles Guillem i aquesta és la seva selecció. Aviat l'hi posarem l'àudio.

1)  If I should lose you
 
     Oscar Peterson, piano sol.  
-------------------------------------------                                
2   Blues for two 
 
     David Murray, saxo tenor 
     George Arvanitas, piano. 
------------------------------------------------------     
3)  Blues for Félix
 
     Charlie Byrd, guitarra
     Keter Betts, baix
     Bertell Knox, bateria.
-----------------------------------------------------     
4)  I fall in love to easly
5)  Well you neednt de T.Monk 
 
    Herbie Hancock, piano
    Ron Carter, baix
    Wynton Marsalis, trompeta
    Tony Williams bateria
------------------------------------------------------  
6)  Macedonia
 
    Conte Condoli, trompeta
    Buddy Collette, saxo tenor
    Vince Guaraldi, piano
    Leroy Vinegar, baix
    Stan Levey, bateria
-----------------------------------------------------
7)  Westlake bounce 
            
     Bill Perkins, saxo tenor
    Jack Montrose, saxo tenor
     Paul Moer, piano
     Paul Chambers, baix
     Mel Lewis, bateria.
----------------------------------------------------           
8)  Jive hot
9)  Time for two
 
     Bob Brookmeyer, Trombó
     Stan Guetz, saxo tenor
     Gary Burton, vibràfon
     Ron Carter,baix
     Elvin Jones, bateria
     Herbie Hancock, piano
----------------------------------------------------           
10)  Frankie and Johnny
     Orquestra de Benny Goodman  
---------------------------------------------------

 

Programa nº 40: 7 d'octubre de 2010 (Carles i Miquel)

0 comentaris

Bona nit de nou a totes i a tots els aficionats al Jazz i al Blues, benvinguts a Jazz Club de Nit. Avui comencem la segona temporada d’aquest programa de Jazz que fem a Ràdio Sant Vicenç als 90.2 del vostre dial. Ja sabeu que ens podeu escoltar via internet on line entrant en el web de Ràdio Sant Vicenç i assenyalant la opció d’escoltar el programa en línia.
Comencem una nova temporada i ho fem amb una molt bona notícia, la que fa referència a la persona que ens acompanyarà a partir d’avui i fins que ell ho consideri oportú. Parlem del Sr. Carles Guillem, amic aficionat al Jazz, a qui veiem a tots els concerts de Jazz que es fan en aquest poble programats per Jazz Club la Vicentina. En Carles ja va treballar en aquesta emissora anys ençà i dirigint també un programa de ràdio on el protagonista era el JAZZ. Ens acompanyarà per tant una persona erudita en el tema, ja que, de tant en tant, sol fer xerrades sobre Jazz a determinats llocs de l’entorn.
Avui serà ell qui comenci aquest programa amb la seva selecció, tot i que serà de dos o tres temes, per després continuar jo amb la meva particular programació. Dijous vinent, serà ja Carles qui faci tot el programa complet. Donem la benvinguda doncs a Carles Guillem. 
Aquí el Carles ens posarà els primers temes  de la nit: un parell de l'Oscar Pettitford i un del Grant Greene.


CD titulat Montmartre blues.  Gravat a Copenhage,el 05-07-1960


Oscar Pettiford, baix i líder
Allan Botschinsky, trompeta
Erik Nordstrom, saxo tenor
Louis Hjuldmand, vibràfon
Jan Johannson, piano
Jorn Elnitt, bateria


Temas:
TWO LITTLE PEARLS
THERE WILL NEVER BE ANOTHER YOU 


CD For the funk of it   Gravat el 21-05-1971 a l'Studio Van Gelder N.J


Grant Greene, guitarra
Emanuel Riggins, piano elèctric
Billy Wooten, vibràfon
Chuck Rainey, baix elèctric
Idris Muhammad, bateria 
Ray Armando, percussió    


Tema 
CANTALOUPE WOMAN    
  

I aquí començo jo la meva programació d'avui.
JOAN CASES QUARTET
Joan Cases diu en el myspace del grup:
Soc una persona marcada musicalment per una època, anys 60 i 70's, aquesta manera de fer d’aquells temps, d’obrir nous camins, d’arriscar, de deixar-se anar... El quartet és un projecte influenciat per diversos estils des del llenguatge del jazz per part dels solistes, passant pel blues, soul, funky, fusió, amb unes bases en les que està més present el groove, ritmes de fusió, latin...a nosaltres ens agrada dir-li jazz groove. El repertori inclou temes propis i estàndards de diverses èpoques als quals els hi donem un toc diferent. Els membres del quartet son músics amb els quals ja havia coincidit en altres projectes, Quartet Fosc, Horace tribut, i Big band Kalmusic de Cerdanyola entre altres... Amb aquestes formacions hem actuat  en llocs com: Festival de Jazz de Terrassa, Festival de blues de Cerdanyola, festival de Jazz Costa Brava, Festival de jazz de Rubí i Cicle de Jazz de Sarrià, etc,..

 Joan Cases, saxo tenor i soprano
Pau Ruiz, guitarra
Alvaro Taborda, contrabaix
Serginyo Moreira, bateria
1.-STROMBOLI
3.-MY BROTHER’S SON
DANI MOLINA QUARTET
Segons el seu myspce diuen que Dani Molina Quartet.....És un grup de jazz que porta en actiu des de l’any 2003. En la seva trajectòria compta amb diverses participacions en festivals , Festival Internacional de Menorca, Festival Internacional de Tarragona, Voramar Music Festival, 15 Festival de música creativa i jazz de Ciutat Vella, L'Hora del Jazz...) i sales de concerts de Barcelona, Girona, Menorca, Cullera… Van quedar finalistes en el II Concurs Sala Montjuic i van estar seleccionats el 2009 com a Millor Nova Proposta per la revista Jaç. Aquesta formació busca noves formes d’expressió del jazz, però sense trencar amb la llarga tradició que li precedeix, combinant els temes estàndards més coneguts del jazz amb temes propis creats per tots els membres del grup. Després de 3 anys treballant junts, el grup es va plantejar deixar constància de la seva feina i justament va aparèixer l’oportunitat arrel de la seva participació en el festival de Menorca. Això s’ha pogut dur a terme gràcies a la voluntat i les ganes del grup i, sobretot, gràcies a la passió desinteressada de Pascual Román, un melòman del bon jazz que ens va animar i recolzar. Pascual porta un local a Menorca que es diu Sa Clau. Aquest local és una cova natural ubicada a Ciutadella de Menorca amb una acústica i un “bon rotllo” impressionant. Va ser precisament allà on vam gravar, en directe, el primer disc en tres sessions on podeu trobar sis temes propis i un estàndard que es diu “317 east 32nd st”. El disc porta el nom de"Toc Toc”per varies raons: és la meva primera composició, és el primer disc i sembla que piquem a la porta d’aquest impressionant món del jazz. “Toc toc” és un tema modal-obert amb dos acords protagonistes i una petita sortida per canviar de solistes, cap misteri.....etc..
El segon treball discogràfic és però ÀFRICA
Enregistrat i mesclat a Estudis Laitana el juny del 2010 per Jordi Vidal.
Imatge portada: Marta Olano
Producció de Dani Molina i altres
Contactes: Marta Olano i Dani Molina.
Dani Molina, saxo alt
Pere Arguimbau, guitarra
Joan Solà_Morales, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
i la col·laboració de:
David Pastor, trompeta     i      
Pau Domènech, clarinet baix   en el tema Àfrica
Maria Loera, veu en el tema Losing my religion
i David Pastor, trompeta baixa en el tema Clara,
posarem però
5.- AGAFA LA LÍNIA GROGA
9.- LA SERP
SON 3           DISART OF THE TRIO
Son3 són 3! Tres persones i un objectiu comú: fer música potenciant recursos escènics fins l’absurd, si fa falta. És un projecte boix que neix en un fred i plujós Amsterdam del 2002 i que ràpidament es llança a diversos països del món, en actuacions molt peculiars. Son2 proposa un espectacle ple de força. Conjuga diferents estils musicals (jazz tropical, gipsy swing, música cubana..) des d’un entorn de teatre ple d’humor i en els escenaris més insòlits, amb un to sempre dinàmic i transgresor. Son3 ha actuat als Festivals Internacionals de carrer com el de “La festa della musica” i al “Ferrara Buskers Festival” ambdós a Itàlia. Als Festivals de Jazz com el de Ciutat Vella i el de l’Hora del Jazz de 2010, Zarauz, València, etc.. Ha actuat en diversos clubs de Jazz...Son3 no són malabaristes, mags o il·lusionistes, son 3 artistes de pista que fan i desfan tot jugant amb el Jazz i conquistant a la gent amb la seva simpatia i qualitat musical.
Enregistrat la tarda del 20 de gener del 2008 als estudis ChanoGitano del Montseny.
Mesclat per Carlos Manzanares als estudis Mel de Benicarló.
Noè Escolà, saxo alt, percussió, veu, serra
Bori Albero, contrabaix, percussió, coros
Oriol Riart, guitarra, percussió, coros, tres cubano.

4.- FREEDOM JUST DANCE
5.- ESTRELLITA
9.- NIGHT IN HARLEM

Ens hem de continuar veient.

 

Comença la segona temporada de Jazz Club de Nit

0 comentaris

Hola de nou a totes i a tots els amants del Jazz, seguidors d'aquest petit programa. Un programa que fèiem Joaquim i jo mateix i que a partir d'aquest proper dijous farem Carles Guillem i jo mateix. El Carles és un home ja bregat en moltes batalles i un gran aficionat al Jazz. Ell va treballar en aquesta emissora ja fa uns quants anys, portant també un programa de Jazz. Aleshores no hi havia ni mp3 ni mp4, hi havia el vinil (com torna a haver-hi ara) i també hi havien les cintes de cassettes. Les coses han canviat, la tecnologia ho ha fet possible, i ara el tornareu a tenir entre vosaltres amb les seves magnífiques seleccions de Jazz que us prepararà. Així doncs, donem la benvinguda al "mestre" en aquestes històries musicals. "Benvingut Carles Guillem a Jazz Club de Nit".
Miquel Tuset.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |