Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui faré un programa dedicat a una part del
Jazz que es fa a Itàlia, de la mà de
discogràfiques amigues com són les de A.MA
Records de l’amic Antonio Martino
i disc “Hammonday” del DIL Trio; de Dodicilune del Maurizio
Bizzochetti i disc “The Mingus
Suite” de l’Adriano Clemente; de
Gleam Records de Angelo Mastronardi i disc “Source” de Lorenzo Bellini i la de Cam
Jazz, i disc “Matilde” de Eleonora Strino Quartet.
I començaré el programa amb “Source” de Lorenzo Bellini
publicat per GleAM Records el 30 de
maig de 2025. Enregistrat per Federico
Pelle, mesclat i masteritzat els dies 6-7-8 d'agost de 2024 als Basement Group Studios de Vicenza (Itàlia). Obra d'art i
gràfics: Studio Clessidra. Produït
per GleAM Records. Imprès a Itàlia el 2025. Amb Lorenzo Bellini, piano; Luca De Toni,
guitarra elèctrica; Matteo Padoin, contrabaix; Andrea Dionisi, bateria.
Totes les composicions escrites per Lorenzo
Bellini.
https://gleamrecords1.bandcamp.com/album/source. https://www.gleam-records.com.
“Com tots sabem a hores d'ara, fer-ho molt bé no
és suficient per poder destacar més...La música de Lorenzo Bellini és "Wow!" "Això és!". Ell és
tot això, potent, imaginatiu, innovador,
valent, dinàmic però també poètic, romàntic, líric i súper genuí. La seva
música hauria d'arribar i arribarà a molts autèntics amants de la música del
món. Sens dubte va arribar profundament a la meva ànima. Preciós! Increïble!
Bravo!”. Tiger Okoshi.
I ja els començarem escoltant en el preciós tema
anomenat..
1.2.- Auntie Lu (Lorenzo Bellini) 04:28.
Doncs ja heu pogut escoltar quina delicadesa de
composició del líder i pianista, tot i haver escoltat la dolça guitarra de Luca De Toni, ell fent primer la bonica
melodia. Una primera improvisació del líder i pianista també ens ha acaronat
les oïdes. I sí que el ritme de vals del tema se li escau la mar de bé, coses
que fan els dos de la base rítmica Matteo
Padoin, contrabaix i Andrea Dionisi,
bateria. I encara hem gaudit també amb la molt maca improvisació del guitarrista
De Toni i ja recuperar el tema, la
melodia i acabar-lo dolçament, ideal per començar-los a escoltar.
"Aquest és un àlbum de so increïblement
fresc, ple de sorpreses, virtuosisme i bellesa: com a grup canvien de colors
sense esforç, i la fluïdesa dels solos ho uneix tot". Alex Hitchcock.
I seguirem amb aquestes músiques i ara amb el
tema que titula el disc..
2.3.- Source (Lorenzo Bellini) 05:21.
I aquest disc té això, diversitat de ritmes,
melodies i tempos, tot plegat però al voltant d’un concepte primordial, el de
voler agradar; i sí que realment ho aconsegueixen, sí. I ves que aquest tema
se’ns ha endut una mica a passejar per camins del món clàssic, per com la
melodia ens ha colpit. I què interessant l’aspecte rítmic i ara sobretot el del
baterista, per com colpeja els estris de la seva bateria, i esclar que també
amb pianista i baixista que l’han seguit.
De nou la guitarra dolça per so, i jazzística per llenguatge de De Toni ens ha deixat bocabadats
escoltant-lo. Ha fet un magnífic i llarg solo on ens ha mostrat de nou el seu
gran nivell solista. I ja després d’ell, tots plegats recuperant el motiu
inicial i principal per ja acabar-lo, aquest preciós “Source” de Lorenzo Bellini.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
GleAM Records: https://www.gleam-records.com
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I encara els escoltarem en el magnífic tema
anomenat...
3.4.- Fragile Spirit (Lorenzo Bellini) 04:43.
I de nou un tema entremaliat, també ara per
ritme, que és així com trencat, o sigui un ternari, coses que hem copsat ja
escoltant la melodia feta pel guitarrista De
Toni, i també pels moments on ell i el líder al piano s’han trobat. De fet Bellini ha estat el primer en
improvisar, i de nou ho ha fet amb una gran mestria, solo molt rítmic, amb
acords també, i vital i positiu. El guitarrista De Toni n’ha seguit l’estela i de nou amb un gust exquisit, alhora
que amb tot el Jazz del món. I ves per on que Andrea Dionisi a la bateria ha fet també una gran tasca. I ja tots
plegats recuperant el motiu principal i acabar aquest “Fragile Spirit”, de cop,
brutal!
El Lorenzo
Bellini Quartet és fruit de la col·laboració de quatre joves músics, Lorenzo Bellini (piano), Luca De Toni
(guitarra elèctrica), Matteo Padoin (contrabaix) i Andrea Dionisi (bateria).
Es van conèixer per primera vegada dins del mur del Berklee College Of Music i ara són actius internacionalment a
l'escena musical europea. L'any 2023 la banda va guanyar el 1r premi al
prestigiós Concurs Music 4 the Next
Generation de Trento,
interpretant la composició de Lorenzo
"Source", que va donar nom a la seva darrera gira europea (Itàlia, Àustria, República Txeca, Alemanya)
i al disc. El seu so està plenament immers en l'escena del jazz contemporani on
la imprevisibilitat harmònica i rítmica es troba amb la gran personalitat de Lorenzo Bellini destacada per un
inusual sentit de la melodia i una brillant visió de les estructures i la
composició.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema i primer
track amb més trempera del disc alhora que sorprenent per la seva modernitat
agosarada i anomenat...
4.1.- Odruis (Lorenzo Bellini) 4:01.
I la diversitat musical d’aquest projecte ara
mateix l’acabem de constatar. Crec que ens han fet volar per espais
inter-estel·lars, d’aquells on l’amic Sergio
Cabanillas ens fa pujar en els seus “Universos Paral·lels”. Una mostra de
la creativitat, de la seva modernitat, de la seva gosadia, la d’aquest “Odruis”
tan meravellós ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats
nois Lorenzo Bellini, piano; Luca De
Toni, guitarra elèctrica; Matteo Padoin, contrabaix; Andrea Dionisi, bateria.
I ara seguiré amb “Matilde” de Eleonora Strino
Quartet. Publicat el 7 de febrer de 2025 per Cam Jazz. Enregistrat i mesclat per Stefano Amerio a Cavalicco
(UD) el juny de 2024 a Artesuono
Recording Studio. Enregistraments addicionals al THotel Lamezia, Sala 311 d'Alessandro Asso Stefana. Masteritzat per
Danilo Rossi. Fotos ©Andrea Mazzoni. Portada i
contraportada: “Matilde” de Gianni Strino cortesia d'Eleonora Strino. Amb Eleonora Strino, guitarra; Giulio Corini,
contrabaix; Claudio Vignali, piano; Zeno De Rossi bateria, xiulet (a la pista
#8). Producció artística Ermanno
Basso. Tota la música d'Eleonora
Strino excepte la pista #7 Eleonora
Strino -Claudio Vignali. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. 2025 KEPACH
Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc.
https://camjazz.bandcamp.com/album/matilde.
La portada de Matilde està Inspirada en una pintura del seu pare. I ves per on
que la guitarrista Eleonora Strino
porta la guitarra de jazz a un territori al qual pocs dels seus predecessors
masculins han pogut accedir. Profundament arrelada tant al jazz com a les
tradicions espanyoles, i possiblement al "spanish tinge" que Jelly Roll Morton va dir que era
definitiu per la música amb arrels llatines, Strino i el seu grup creen una música tan inventivament moderna com
tradicionalment fonamentada. És una de les veus de guitarra més emocionants que
treballen en l'escena actual, ampliant una línia que de vegades s'ha encallat
en el rock i la fusió. Imprescindible per a qualsevol persona que gaudeixi de
la guitarra de jazz. (Brian Morton).
I els començarem escoltant ja en el tema
anomenat...
5.4.- 21 Marzo
(Eleonora Strino) 6:44.
I seguim amb una guitarra, i ara la de la líder Eleonora Strino i ja heu pogut escoltar
de quina manera també ens ha acaronat. I el ritme és també a tot vals, i què impressionant ha estat la seva llarga
improvisació a la guitarra, ella que n’extreu un so un pèl més brillant que el
de la guitarra de De Toni. També hem
escoltat la gran feina solista que ha fet el baterista Zeno De Rossi, i sí que el contrabaix de Giulio Corini l’ha acompanyat sempre, així com també el piano de Claudio Vignali, en un tema iniciat pel
baixista amb el motiu principal, motiu que ha persistit durant tot el tema de
manera recurrent, ideal tema per començar-los a escoltar.
I el tema que titula el disc és també una
delicada meravella...
6.2.- Matilde (Eleonora Strino) 5:01.
I ja heu pogut copsar amb quina destresa tècnica
ens ha corprès aquesta jove i ja gran guitarrista. I tot i començar el tema amb
un tarannà d’aires clàssics pels arpegis emprats, ben aviat això ha
desaparegut, i sobretot en la més que brutal i reeixida improvisació de l’Eleonora. I sí que la melodia ha estat
maca i vibrant i feta també a duet de piano i guitarra. I ja ella amb un
improvisació més que rellevant, magnífica i vital, alhora que farcida de
modernitat. I també ens ha captivat la tècnica i destresa del Claudio Vignali, al piano, ell primer
amb calidesa i elegància, i ja amb la mà dreta juganera i gràcil, executant
unes línies preciosistes. I ves per on que després del pianista, tots plegats
han recuperat melodia i motiu principal i ja acabar-lo amb els macos arpegis
amb els quals l’ha iniciat.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I encara la escoltarem a ella i a ells en el
molt maco i tema a tot Samba i anomenat...
7.8.- Samba de Salvador (Eleonora Strino) 6:36.
I què maca aquesta “Samba de Salvador” de l’Eleonora Strino on hem pogut escoltar
una improvisació de Giulio Corini al
contrabaix, entre d’altres meravelles, i com hem escoltat com xiulava el
baterista Zeno De Rossi, tot i fent
la melodia a duet amb la guitarra de la líder, a ella que li agrada fer uns
arpegis inversemblants. I ja la brutal improvisació del baixista, que certament
ens ha agradat força, per la cosa rítmica implícita, per la contundència, per
la melodia obtinguda, per la gran tècnica de Corini. També hem flipat pel “pianíssim” de Vignali el qual ens ha acaronat amb la seva improvisació. Velocitat
interpretativa, creativitat i dolçor, alhora que un domini tècnic
inversemblant, com el que ha tingut la líder fent la seva increïble
improvisació, i de nou a una velocitat més que notable, gran precisió, i gust
musical, i ja xiulant han recuperat la melodia principal i l’han acabat
dolçament, aquesta preciosa “Samba de Salvador” de Eleonora Strino.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més
vital i primer track del disc i anomenat...
8.1.- Neapolitan Six for Lage (Eleonora Strino) 6:47.
I què impressionant aquest tema de la líder i
guitarrista. I com de senzilla ha estat la Intro, repetitiva, i ja el tema a
tot tren, a un tempo brutal, ella fent-ne la melodia. I què impressionant el
suport dels de la base rítmica, piano, contrabaix i bateria. Brutal el tempo,
el “Walking” del baixista Corini
alhora que la feina de Zeno De Rossi a
la bateria. I és que Eleonora ens ha
demostrat que a més de ser una gran compositora, és una magnífica guitarrista,
a un nivell impressionant. El seu solo ha estat de gran volada, amb una tècnica
brutal, i amb tota la tradició dels grans guitarristes de Jazz, tot i
interpretar temes tan ràpids. I ves per on que els seus companys han estat a la
seva alçada, com per exemple el pianista Vignali
que també ha volat en la seva improvisació, com també el baixista Corini ell més mesurat, a tempo meitat,
i ja de nou el tempo brutal del tema, i encara uns moments finals on el
baterista De Rossi també ha brillat
abastament, i ja per acabar-lo de manera magistral, aquest gran tema de la líder
ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Eleonora Strino, guitarra; Giulio Corini, contrabaix; Claudio Vignali,
piano; Zeno De Rossi, bateria;
xiulet (a la pista #8).
I seguiré ara amb el disc “Hammonday” del DIL Trio,
publicat per A.MA Records el 2 de
maig de 2025. Amb Dušan Petrović,
Guitarra; Irina Pavlović, orgue tipus Hammond; Luka Jovičić, bateria i la
col·laboració en un tema de Corey Wilcox,
trombó. Tracks 1-2-4-5-8-9 d'Irina
Pavlovic – Tracks 3-6-7 de Dušan
Petrović ©&℗ A.MA Edizioni.
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/hammonday.
Els anys 60 estan trucant amb Hammonday, l'últim llançament d'A.MA Records. Enregistrat a Belgrad
com a part de la Serbian Wave, The DIL
Organ Trio ret homenatge al so
de l'orgue Hammond que va marcar els sons Mod-Jazz
i Hard-Bop de la dècada posterior
al swing. El trio està format per amics i col·laboradors artístics de molt de
temps, Dusan Petrovic, Irina Pavlovic i
Luka Jovicic, les seves primeres inicials es van prendre per crear el nom
del trio DIL, que volien retre
homenatge als Trios d'Orgue Hammond dels EUA
i afegir els seus propis sabors d'espècies balcàniques. Penseu que Jimmy Smith es troba amb Jimmy McGriff per compartir una ampolla
de rakija i un plat d'ajvar i tursija i se'ls uneixen Brian Auguer, Wes Montgomery i Idris Muhammed i obtindreu la
barreja de Hammonday.
I sí que els començarem escoltant, a ella i a
ells on també hi tenim a Corey Wilcox
en un tema d’ella, Irina Pavlovic el preciós..
9.4.- Lights Off (altern. take) (Irina Pavlovic)
7:35.
I sí que d’aquest tema n’han fet una versió,
essent aquesta la presa alternativa on hi ha el trombonista convidat Wilcox que per això l’he posat. I la
dolçor del tema, de la melodia feta pel trombó, ens ha acaronat ja d’entrada.
El ritme és un pèl “beat” pels copets al canto de la caixa de la bateria de Luka Jovičić. Els baixos els escoltem
gràcies a la mà esquerra d’Irina al
seu orgue. El trombonista ens ha captivat per la seva melòdica improvisació,
amb un so un tant estrany, evolvent, potser. I quines ganes d’escoltar la
guitarra de l’amic Dušan Petrović ell
avesat en mogudes on la Fusió n’és la mare dels ous, i aquí el tenim a tot Jazz
ell que li fot amb la seva Estratocaster. Posseïdor d’una gran tècnica i
varietat de registres musicals, l’hem pogut escoltar què bé que ho ha fet, en
aquest tema a tot Organ Jazz Trio. Irina
a l’orgue ens ha captivat d’una manera similar com ho va fer a piano, tot i
presentant el seu disc, també de a.ma
records. Bona especialista també a l’orgue i preciós tema per ja
començar-los a escoltar.
El virtuosisme de la guitarra de Dusan i la destresa en el Hammond C3 d'Irina es combinen per crear la
combinació perfecta amb la bateria rítmicament intricada de Luka en un àlbum que desprèn l'alegria
dels músics que s'uneixen per tocar el que els agrada. Irina passa del piano des del qual va fer el seu àlbum debut d'A.MA Records, The Soulful Heritage,
que per cert va sonar en aquest programa, al
Hammond C3 per escriure i organitzar sis de les cançons a Hammonday a les quals s'uneixen tres
cançons de Dusan en aquest àlbum de
nou temes de jazz relaxat fet amb el cap, però amb els peus en moviment. Així
ho il·lustren les dues pistes de pre-comanda que s'ofereixen; el profund i
sensual “Lights Off” (Alt. Take), on el Trio s'uneix al trombó de Corey Wilcox, ell que va ser sideman de Gary Bartz, Slide Hampton i
Clark Terry, i que també compta amb una veu d'Irina inquietant i bella en “Balkan”. Hammonday de DIL Organ Trio
és un àlbum imprescindible del trio Hammond
Jazz dels anys 60 creat amb un toc contemporani.
I un tema amb una mica més de tempo i a tot
delicat Swing i compost per Dušan i
anomenat..
10.7.- Stari Grad (Dušan Petrović) 7:55.
I tot i començar delicadament aquest tema de Dušan, s’ha anat desenvolupant després
de la presentació del tema, i ja a tot Swing, en la seva improvisació. Un Swing
marcat pel “Walking” dels baixos de la mà esquerra, o peu, d’Irina fent-ho en el seu orgue. Gran
solo de Dušan per com de delicat
l’ha fet, per melòdic, pel seu exquisit tacte i gust musical, fent-lo amb un so
un tant més elèctric, més sec, el de la seva Fender Strato. Irina a
l’orgue ens ha captivat de nou per la seva delicada manera d’interpretar-lo,
alhora que fet amb tota la tradició dels Organ Jazz Trio tocant temes a aquest
tempo i delicat Swing. Un bonic tema de Dušan
fet amb una gran musicalitat i tendresa melòdica.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines
web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I encara els escoltarem en un altre dels temes
vitals i a tot Funk compost per Irina
i anomenat..
11.5.- This is Funky (Irina Pavlovic) 4:43.
Doncs sí que amb aquest tema hem anat més vius,
coses que a l’inici ja hem percebut, pels copets al canto de la caixa de la
bateria de Luka Jovičić. Una melodia
feta per la organista, amb tot el suport del baterista i els acords de Dušan. Ella i el guitarrista han
compartit els moments del Pont, i ella mateix s’ha posat a improvisar i de nou
què bé ho ha fet, Irina a l’orgue, i
què magistral que ho ha fet. Dušan l’ha
seguit i també amb una gran solvència i solo melòdic, alhora que fet amb
acords, i ves per on que ens ha passat molt de pressa, la seva tasca solista. I sí que hem gaudit força amb els moments finals
i solistes del baterista, sí. Un tema a tot Funk, divertit, entretingut alhora
que interpretat de manera magistral per tots tres.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més
vital i a tot Swing compost per l’amic Dušan Petrović i molt difícil de
pronunciar per qui us parla..
12.6.- Irincetovo Cukanje Na Cukovcu (Dušan
Petrović) 4:59.
I quin gran tema que ens acaben de fer aquest
trio d’asos. Un tema a tot Swing gràcies al “Walkng” dels més greus fets per Irina a l’orgue. De fet és un Blues que
de ben segur ja ho haureu copsat, ja us n’haureu adonat. Dušan ha estat qui primer ha improvisat i ja heu pogut escoltar què
bé ho ha fet. El seu domini del llenguatge Jazzísitc és més que evident, i així
ho hem pogut escoltar. La seva creativitat sembla no tenir límits, car ja sabeu
que per la pròpia senzillesa del Blues, és per això que és difícil d’improvisar
sense caure en repetir motius els motius emprats. I ella a l’orgue l’ha seguit
i també amb gran presència, sobretot quan ha pujat al registre més agut, on ha
brillat de manera magistral. I sí que
hem escoltat també els “quatres” compassos improvisant el baterista amb ella i
ell, i ja acabar aquest magnífic Blues, i tots ells i ella han estat Dušan Petrović, Guitarra; Irina Pavlović,
orgue tipus Hammond; Luka Jovičić, bateria i Corey Wilcox, trombó, i per això, perquè ha estat el seu darrer
tema els felicitem a ella i a ells.
I ja encarem el final del programa amb el
projecte dedicat a la figura de Charles
Mingus i per això es diu “The Mingus
Suite a Jazz Portrait in Seven Movements” de l’Adriano Clemente disc publicat per Dodicilune que tot i publicat el 2016 és un magnífic treball sobre
el genial compositor i baixista. Enregistrat el 23 d'abril de 2015 a Extrabeat Recording Studio, Roma, Itàlia,
excepte el tema 12 gravat el 8 de juny de 2015 als Sorriso Studios, Bari, Itàlia. Editat i mesclat el juliol de 2015 a
PhonoVision, Orbetello (Gr), Itàlia.
Masteritzat el març de 2016 a Dodicilune
Studiuo, Lecce, Itàlia. I els AKASHMANI
ENSEMBLE (1 – 11) són Francesco
Lento, trompeta; Mario Corvini, trombó; Daniele Tittarelli, saxo alt; Marco
Guidolotti, saxo baríton, clarinet, clarinet baix; Riccardo Fassi, piano; Dario
Rosciglione, contrabaix (excepte 4); Raffaele Toninelli, contrabaix d'arquet
(1, 4); Andrea Nunzi, bateria; amb Roberto Ottaviano, saxo soprano (12) i
Adriano Clemente, piano (12). Totes les composicions i arranjaments d'Adriano Clemente (Dodicilune edizioni).
https://presskits.adeidj.it/component/music/display/590.
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/adriano-clemente-the-mingus-suite.
I ja els escoltarem en el 6è moviment i preciós
Blues...
13.9.- 6th Movement - Last Blues (Adriano
Clemente) 5:24.
I sí que hem fet un salt estilístic, oi? Ara
estarem una estoneta escoltant aquestes músiques, de l’Adriano Clemente però amb tots els aires de la música de Charles Mingus com ha estat aquest
preciós Blues que ens ha recordat el tema dedicat a Lester Young i anomenat “Goodbye Pork Pie Hat” encabit en el seu
magnífic “Mingus Ah Um” del 1959. I
la melodia l’ha fet el saxo alt Daniele
Tittarelli i ell mateix fent-ne una magnífica “Intro” i també n’ha fet la
preciosa i delicada improvisació. I el pianista Riccardo Fassi l’ha seguit amb la mateixa dolçor interpretativa. I Francesco Lento ha recuperat el motiu
principal i melodia per ja acabar-lo dolçament, ideal per començar-los a
escoltar.
"The
Mingus Suite, a Jazz Portrait in Seven Movements inspirat en la música de Charles Mingus (1922-1979), és una idea
que va començar l'any 2013 després d'haver composat unes quantes cançons
basades en l'estructura del blues per al meu Akashmani Jazz Ensemble. Mentre els diferents moviments prenien
forma en un tot coherent, vaig pensar en una possible i potencial teatralitat,
mentre tocava la peça de Mingus i mentre
recordava el que la banda tocava, recordava la mort. Ell mateix havia escrit a
"Mingus a Monterey": Va passar una cosa estranya durant "Un
tren". Senyor, suposo que això és tot. Així que tocaré millor perquè vull
sonar bé quan em mori, va dir ell.
I seguim amb un altre tema de l’Adriano que tant ens recorda la música
de Charles Mingus i anomenat...
14.11.- Brown Bear’s Love Waltz (Adriano
Clememte) 4:15.
I quina melodia més melancòlica, coses
relacionades amb la mort del pare de l’Adriano
com després podreu llegir o escoltar aquí. I hem escoltat com Marco Guidolotti ens ha fet la melodia
i primera improvisació amb el seu saxo baríton, feta amb tota la delicadesa
possible, com també ha fet Francesco
Lento amb la seva trompeta, tot i que més brillant. I no oblido no la base
rítmica, ells que han estat Dario
Rosciglione, contrabaix i Andrea Nunzi, bateria, sense oblidar
el pianista Ricardo Fassi ell que
també ens ha fet una bona improvisació. I ja després d’ell, han recuperat el
motiu principal, saxo baríton acompanyat de la trompeta, ells dos Guidolotti i Lento, per ja acabar-lo de cop.
El primer moviment, “Inner Fires”, representa a Mingus tocant el seu darrer concert, i
reflecteix una de les característiques de les seves composicions en els canvis
de tempo i l'alternança d'estats d'ànim ferotges i pacífics de la seva
infància, quan va escoltar per primera vegada "East St. Louis
Toodle-Oo" d'Ellington a la
ràdio, on la coda al piano és una improvisació. I els dos “Urban Jungle”, interludis,
és el so de la ciutat amb el seu caos i la seva violència, la part central de
la qual ha estat improvisada, fa que Mingus
torni a la seva infància i després d’un segon interludi, el tema “Night City
Blues”.
I encara ara els escoltarem en un parell
d’aquests temes de la Mingus Suite i
anomenats...
15.1.3.- Interludi - Urban Jungle I (Adriano
Clemente) 2:06.
15.2.8.- Interludi - Urban Jungle II (Adriano
Clemente) 1:57.
I 10 n’hi C de dos “Urban Jungle”, què brutals,
curtets però intensos, amb una trempera rítmica impressionant, i on tots els
membres d’aquesta mena de Big Band hi han estat ben involucrats en una
Improvisació col·lectiva brutal i intensa. Ja he dit abans que ens mostraria el
caos de la ciutat i la seva violència. I tant se val, el primer com el segon,
car el tarannà brutal del ritme, del tempo, de la bogeria de les improvisacions
és un senyal d’identitat de la música de Charles
Mingus. I sí que en el segon hem escoltat una gran improvisació del
trombonista Mario Corvini acabant
els dos temes de cop. Brutals.
El cinquè moviment, “While You Are Asleep”, és
una balada inspirada en "The Man who Never Sleeps", la banda
interpreta “Last Blues”, una variació de "Theme for Lester Young", la
melodia que Mingus va compondre a
l'escenari després de saber la seva mort, i aquí una presentació d'un contralto.
L'últim moviment, “Requiem”, s'obre amb el so de dol d'una improvisació de
clarinet baix, i continua a l'estil de les bandes de marxa fúnebres. Al final,
el baix de Mingus torna a ressonar
en una secció improvisada, que dóna lloc a una repetició d'”Inner Fires”: el
seu esperit sobreviu en la seva música com la força creativa de la seva música.
A més a més de la Suite, hi ha de “Brown
Bear’s Love Waltz” i “For my father”, que
van ser compostos pocs dies després de la mort del meu pare i gravades a duet
amb Roberto Ottaviano. Les línies
sinuoses del seu soprano expressen l'ascens de l'ànima humana com un ocell
alliberat de la seva gàbia. Adriano
Clemente.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el 20 de juny que tindrem a l’Adrià Font Reunion en un esdeveniment
organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç
i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta
a l’Auditori del Molí dels Frares i a partir de les 22h.
I tot i que el més vital d’aquests temes és
“Inner Fires”, els deixarem d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui
amb l’anomenat..
16.5.- 4 Movement - Blues Rags (Adriano
Clemente) 8:49.
I què impressionant aquest tema per ja
deixar-los d’escoltar, a tota aquesta colla de músics dirigits per Adriano Clemente. Un tema on hem
escoltat la trompeta de Lento i el
saxo baríton de Marco Guidolotti i la brutal improvisació del trombó de Mario Corvini, el piano de Ricardo Fassi tot plegat amb un Swing
brutal gràcies al “Walking” de Raffaele
Toninelli i els copets a la bateria de Andrea
Nunzi. I sí que Marco ha seguit
amb una gran improvisació al saxo baríton, i amb el brutal Swing al seu
darrere. I encara la trompeta brillant de Francesco
Lento ell fent també un gran solo, com també el solo del saxo alt Daniele Tittarelli. Un gran tema, un
gran Blues a tempo viu, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar
el programa que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi i per això
felicitats nois Francesco Lento,
trompeta; Mario Corvini, trombó; Daniele Tittarelli, saxo alt; Marco
Guidolotti, saxo baríton, clarinet, clarinet baix; Riccardo Fassi, piano; Dario
Rosciglione, contrabaix (excepte 4); Raffaele Toninelli, contrabaix d'arquet
(1, 4); Andrea Nunzi, bateria; amb Roberto Ottaviano, saxo soprano (12) i
Adriano Clemente, piano (12).
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
