Programa 644 - 567: Apel·les Carod, Gorka Garay, Pablo Martín Trio i Moonstone Vibe featu. Félix Rossy, dimecres 25 de juny de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:
 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza els programes, i avui de nou amb un de recuperat de la 15a temporada, el 567, i ja us dic que fins l’inici de la 17a temporada, al setembre, així serà. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç, i avui amb el micro conte de Carme de la Fuente, el que va fer en el seu moment.
 
Bé, doncs el programa d’avui anirà de projectes de dues discogràfiques de casa nostra, Underpool i Segell Microscopi. I seran “abismes i flors” de l’Apel·les Carod i la “Third Moon of Jupiter” de Gorka Garay, ambdós de Microscopi. Mentre que d’Underpool tindrem el “Forward” de Pablo Martin Trio i “Moonstone” dels Vibe featu, Félix Rossy. I avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
I començaré el programa amb el preciós disc de l’Apel·les Carod, “abismes i flors”, Segell Microscopi 2023. Enregistrat per Gerard Porqueres assistit per Marc Pinya a El Local Estudi, el febrer de 2023. Mesclat per Gerard i masteritzat per Yves Roussel. Amb Apel·les Carod: violí i composicions. Max Villavecchia: piano. Manel Fortià: contrabaix i Josep Cordobés: bateria. I com sempre dir-vos que el bloc hi trobareu l'enllaç a la pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/abismes-i-flors.
 
I ja diuen ells que el violí d’Apel·les és el protagonista, car la seva veu, la seva sonoritat no és una de les usuals en el món de la música moderna. La capacitat del violinista d’improvisar en clau de Jazz, es conjumina amb les melodies,  dolces i boniques, d’aquest disc. La majoria de les peces tenen un tempo delicat. No hi trobarem Swing, car aquest disc no va d’això. Va de composicions on Apel·les ha incorporat la veu tan particular del violí, ja d’entrada. De fet, han estat pensades en “clau” de violí. Hi ha molta bellesa en aquestes melodies, alhora que tendresa. I els comentaris sobre ritmes i tempos els podreu llegir al blog:
 
Hi ha 8 peces i molts minuts per escoltar-les. Se’m fa difícil seleccionar el primer tema, que sempre sol ser el més lent, i així veure com s’ho maneguen, però també em costa seleccionar els altres. Perquè hauria d’escollir entre “Cel Rogent”, “Irati” i “Se m’emporta el riu”. Una mica més vius són “Els dies clars”, “Abismes i flors” i “Ser jo tots els arbres”. I ja ens podríem situar des del punt de vista rítmic en els dos restants, “La tempesta dins el pit” i “Mar de nit”. L’ha fet amb companys com en Max Villavecchia, Manel Fortià i Josep Cordobés, cosa que ja de per sí garanteix solvència musical.
 
Doncs els escoltarem en el preciós tema que iniciarà dolçament el piano de Max a mode d’introducció a la melodia que faran ell i el líder al violí en un duet molt bonic, i ja per després seguir amb la B del tema, el que en diem el pont i el seu canvi tonal, i anomenat....
 
1.3.- Els dies clars (Apel·les Carod) 5:04.
 
I què bonic per començar el programa d’avui. I ja heu pogut escoltar que Max ha fet de nou aquells compassos previs a la improvisació tan subtil de l’Apel·les al violí. I el líder ens ha acaronat per la seva tendresa interpretativa, però també per la pròpia harmonia i els canvis d’acords que han fet que ell hagi creat la delicada melodia. El nostre heroi ens ha mostrat la seva capacitat interpretativa alhora que la seva creativitat, improvisant amb la tècnica més depurada al violí, alhora que perfecte afinació, tot plegat amb un gust musical extraordinari. I després, de nou ells dos han recuperat el motiu principal per fer-lo i acabar el tema, quasi tal i com Max l’ha començat. Quina composició més tendra i bonica melodia que ha fet l’Apel·les Carod.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Des d'una idiosincràsia jazzística en la forma i amb el violí com a protagonista, els vuit temes que conformen el disc destil·len la influència d'altres músiques: des d'una expressió melòdica propera a l'arrel mediterrània fins a moments d’inspiració barroca, colors impressionistes o minimalisme pop. Tot i ser música instrumental, posa el focus a la melodia el lirisme i la narració, amb la voluntat de fer del violí una veu amb tota l’expressivitat humana.
 
I seguirem amb el tema que titula el CD, l’anomenat...
 
2.4.- Abismes i flors (Apel·les Carod) 6:27.
 
I de quina manera més delicada han acabat aquesta bonica cançó, a mode de “pizzicato” de violí i a duet amb el piano, i ells dos, Apel·les i Max. I l’han acabat quasi amb la mateixa melodia que l’han començat. De fet, el motiu principal l’ha fet Max a l’inici, i també amb la melodia a càrrec del líder al violí després d’ell. I què bonica és, i què delicades les frases melòdiques que la conformen. I sí que el primer break a piano és similar al final. I ha donat pas de nou al motiu melòdic que han fet ells dos a duet. I Manel al contrabaix ens ha fet la seva aportació melòdica improvisada, preciosa, profunda, i per sota el piano de Max fent uns delicats arpegis. I què impressionant la improvisació del líder al violí, altre vegada amb afinació, creativitat, melodia, bon gust i tot plegat seguint ben a prop l’harmonia del tema. I al final, altre cop el tema a duet, i sempre amb el suport de la bateria de Cordobés. I el final, què bonic, ells dos acaronant-nos.
 
La música d'”abismes i flors” té una intenció poètica, evocadora. Vol connectar la mirada interior amb la mirada exterior, emmirallant emocions i estats d’ànim amb paisatges, fenòmens i elements naturals. Si els paisatges són estats d’ànims, l’ànima també és plena de paisatges. Flora, muntanyes, aigües i cel són joia, alegries, penes i dol, a través d’aquesta música.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
 
3.7.- La tempesta dins el pit (Apel·les Carod) 7:45.
 
I ja heu pogut constatar quina bellesa hi ha en tots els temes compostos per l’Apel·les Carod. Aquest concretament és impactant també per la qüestió rítmica, per com de manera delicada acompanya i fa anar el tema cap endavant, coses que s’han percebut més en la primera part, on han exposat la melodia. El primer “break” els ha servit per encabir-hi el líder la seva gran improvisació, de gran talla, amb una gran inventiva melòdica, seguint fil per randa l’aspecte harmònic del tema. I en el segon “break”, i després dels repetitius acords del pianista, en Josep Cordobés s’ha esplaiat la mar de bé en el seu solo a la bateria. I tot i això, la contundència ha estat molt mesurada. I és que el tema s’ho val. I quin altre delicat final, sembla que “marca de la casa”, car en alguns temes, els finals són així de bonics i delicats. Quina delícia de tema, amb moments melòdics potents, per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats Apel·les i Max, Manel i Josep.
 
I seguiré amb l’altre projecte de Segell Microscopi 2023, “Third Moon of Jupiter”.  Enregistrat per Quique a Medusa Estudi l'1 i 2 de febrer del 2023. Masterització de Juanjo Muñoz (Catmastering). I el quartet base és: Gorka Garay, saxo tenor, veu (6) i composicions; Joan Monné, piano; Miquel Àngel Cordero, contrabaix i Marc Miralta, bateria. Mentre que el quartet de cordes és: Marina Sala, violí 1; Ana Fernández, violí 2; Carla Rica, viola i Marçal Mialet, violoncel.  I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web: https://www.microscopi.cat/product-page/gorkagaraystrings.
 
I els de l’editorial ens diuen això: El saxofonista Gorka Garay s'endinsa, en el seu tercer treball, en nous territoris sonors fusionant l'usual quartet de jazz amb el quartet de corda clàssic. La seva experimentació apassionada, allunyada de convencionalismes, aconsegueix fer néixer un jazz mutant, que ens dibuixa mons sonors sorprenents. "Happiness flows through ears" és un tema pop-jazz amb influències africanes que té el desig de complaure'ns amb el que significa el seu propi títol. Maceo Parker, Joshua Redman o Stanley Turrentine són presents a la melodia de "Soul Opens a Path", etc, etc, i més coses que podreu llegir al blog del programa:
 
 "Third moon of Jupiter", per altra banda, ens transporta a l'impressionisme clàssic i al jazz modal dels seixanta, donant pas a un jazz eteri i galàctic. "If I was a bird" passa d'una textura que s'apropa al raig brasiler, a una sonoritat més aviat india. Dues cèl·lules rítmiques conformen l'original composició "Aehaa Aehoo". Els temes més espirituals de Coltrane dels seixanta han inspirat “Travelling to the unknown”, homenatge a la mort de l'àvia de l'artista. El tema més punyent és “Imaginary Enemies”, que desborda, a través de la repetició, l'energia pròpia d'un estat de tràfic emocional. Per acabar, "Beneath the Crimson Night" és una mena de bonus track, un còmic visual-musical basat en una història de por de ciència-ficció.
 
I jo us diria que pel que  fa a tempos i ritmes, hi ha temes prou tranquilets com són “Travelling to the Unknown” i el que titula el disc, “Third Moon of Jupiter”, tot i haver-hi alguns canvis de ritmes i tempos. I més coses dels seus ritmes i tempos els podreu llegir al blog:
 
I amb un punt més de tempo tot i que també delicat hi tenim el també molt bonic “Soul Opens a Path”, ja amb les cordes fregades, com també és el “Aehaa Aehoo”, amb més marcatge rítmic i amb la veu del líder. I amb un ritme trencat i marcatge suau del bateria al xarles tancat és el “If I was a Bird”, també amb aires orientals en la melodia. I un altre tema ara marcat pels pizzicatos de les cordes és el “Happines Flows Trough Ears”, i també tempo  mèdium. I un dels més potents i vitals amb marcatge a tot “beat” és el “Imaginary Enemies” i melodia compartida de saxo i violins. I el darrer és el sorprenent “Sota la nit Carmesí (Beneath the Crimson Night)” on Gorka ens recita el críptic text el qual no albira gaires sortides a aquest món i humanitat, tema a mode de bonus track, hem pogut llegir.
 
I els començarem escoltant en un dels preciosos i delicats temes, el que titula el CD...
 
4.3.- Third Moon of Jupiter (Gorka Garay) 6:42.
 
I aquest tema tan delicat i maco està compost a base de quatre trams musicals. El primer, exposició del tema i melodia; el segon, improvisació de Monné al piano: el tercer, improvisació de Gorka al saxo tenor i quart, retorn al tema i melodia. I sí, l’ha iniciat  el pianista molinenc a base d’uns bonics arpegis a mode d’Intro per ja aparèixer la melodia a càrrec de Gorka al tenor. La base rítmica, de manera molt subtil s’hi ha afegit, amb les notes soltes de Miquel Àngel i les escombretes de Marc. Hi ha sis trams musicals en la melodia, i aquesta va “in crescendo” arribant a un final molt emocionant. Un “pizzicato” de violins i demés dóna pas a la subtil improvisació de Monné al piano, molt delicada, on de mica en mica també va agafant un tarannà més potent, també recolzat per les cordes fregades. El “pizzicato” de nou obra la porta a la improvisació de Gorka, el qual fa gala del seu so italià, el del seu Rampone Cazzani. Ha anat també in crescendo alhora que recolzat per la seva base rítmica i violins fregats, per ja deixar pas de nou a la melodia del tema, el qual rítmicament, està marcat per les notes de Cordero al contrabaix i els copets de Miralta a la seva bateria, en un molt bonic i interessant tema de Gorka Garay, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I encara els escoltarem en el preciós i divers tema anomenat...
 
5.5.- If I was a Bird (Gorka Garay) 6:03.
 
Doncs si el tema que titula el disc és interessant, aquest que hem acabat d’escoltar ha estat sorprenent. El final, potent i majestuós, res a veure en els altres dos trams musicals. El primer tram ha estat de nou la presentació de la melodia i desenvolupament on hi ha hagut uns moments marcats pel pianista i baixista que han donat suport a la part melòdica, molt oriental, feta pel líder i violins. Al segon tram ha aparegut Gorka en una llarga improvisació, amb moltes espurnes dels sons de les cordes fregades. De nou el líder ens ha impressionat per com de melòdica ha desenvolupat la seva improvisació, amb molt bon gust musical. La qüestió rítmica no és gens trivial, car sembla ternària i complexa, coses que ens ha marcat Marc. I les persistents notes del pianista, de nou ens han situat en un altre tram musical, i també el “pizzicato” i cordes fregades que ens han situat en el tram final, melòdic a duet de saxo i violins, tot plegat molt bonic. I sí, el final, ha estat preciós amb un canvi molt bonic.
 
I ja els acabarem escoltant en el primer track i potent...
 
6.1.- Imaginary Enemies (Gorka Garay) 5:52.
 
I quin altre tema més impactant, i també per com ha estat compost pel líder i saxo tenor Gorka Garay. Un tema iniciat pel Miquel Àngel al contrabaix per ja deixar pas al tros amb les persistents notes del pianista Mooné, i la conseqüent melodia a càrrec del saxo tenor del líder i les cordes fregades, a duet, o treset. La qüestió rítmica, molt ben marcada per Cordero i Miralta. I la B del tema, què interessant també, ha deixat pas al segon tram musical on Monné ens ha fet una gran improvisació pel canal dret, amb molta intenció rítmica també. Pel canal central, Gorka ens ha tornat a “frapar” per la seva molt reeixida improvisació i com va seguint els canvis harmònics del tema, i de quina manera més potent es veu recolzat per totes les cordes fregades. I de nou, la melodia i motiu principal com a tercer tram musical del tema. I el tema s’acabaria amb aquest tram, en condicions normals, però no, aquí Gorka ha afegit un darrer tram que ha estat impressionant, i sobretot el final, que ha estat brutal, tema ideal per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats Gorka, felicitats noies i nois.
 
I després d’aquest preciós projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per embolcallar-nos amb la dolçor de la teva veu i sempre amb referència a les músiques del programa.
 
I després del Segell Microscopi ara toca Underpool...i començarem amb el “Forward” de Pablo Martín Trio. Publicat per UnderPool el 2023. Enregistrat per Sergi Felipe a UnderPool Studio, el 25 i 26 de juliol de 2022. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Amb Pablo Martín, composicions i saxo tenor; Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.underpool.org/releases/forward/.
 
I ens trobem amb el segon treball d’aquest trio d’amics liderat per Pablo Martín. Un disc de temes propis del saxofonista i líder, on segueix elaborant i desenvolupant el que ja és el seu llenguatge propi. Hi ha diversitat de ritmes i tempos, tot i que la majoria se situen en el tempo mèdium alt. Hi tenim la preciosa i dolça baladeta “Eyes”, iniciada a saxo i contrabaix d’una bellesa remarcable. També l’anomenada “Iris” amb un ritme latin delicat, coses que ens mostra Kike a la bateria i les profundes notes de la improvisació d’Héctor. I més coses de ritmes i tempos les podreu llegir al blog del programa:
 
Un altre tema així de bonic, en els inicis amb Pipó a la guitarra i fent la “Intro”, és el “Hymn For The Silent Souls”, tema que canviarà a més vital posteriorment. Un pèl més vital és el bonic “Underline” amb una melodia de notes llargues a càrrec del saxo tenor del líder i un ritme així com trencat, per ja aparèixer el Swing en les improvisacions. A partir d’aquí els temes ja tenen una bona trempera com és el que titula el disc “Forward” amb un Swing en les improvisacions. “Cowand Newk” l’inicien amb melodia pel líder i ritme així com trencat pel baterista Pérez i ja en la B, el Swing, i primera impro de Tejedo. I també Madrugada”, amb una llarga “intro” d’Héctor al contrabix. Tambe “Intersection” és així de vital amb un curiós, magnífic i força mantingut redoble de Kike mentre Pablo fa melodies. I el tema més vital és “Alirius” iniciat amb el motiu principal a mode de “intro” pel líder, i ja després de la presentació del tema, el tempo viu i Swing s’alternaran amb el ritme trencat. El Swing però, serà el rei en les improvisacions.
 
I ja els començarem escoltant en la preciosa balada anomenada...
 
7.6.- Iris (Pablo Martin) 7:08.
 
I quin canvi musical amb aquest primer tema de Pablo Martin i companys. I què bonica ha estat aquesta baladeta a ritme de boleret, diria jo. La molt bonica i càlida melodia iniciada per Pablo segueix una bona estona una determinada seqüència d’acords marcada per les profundes notes del baixista Tejedo. S’ha notat també un canvi tonal molt delicat i bonic, tot i ser el tema bastant lineal. A partir d’aquí, el baixista ha endegat la seva improvisació, i nosaltres ens hem  quedat amb una sonoritat nítida, sense cap més instruments que el contrabaix i la bateria de Kike, el qual l’ha colpejat amb les mans, sembla. Héctor al contrabaix ens ha acaronat amb el seu discurs, on ell sol ha hagut de segir l’harmonia del tema sense cap referència, fent-nos una molt bona improvisació. El següent tram musical del tema l’ha fet el líder al saxo tenor amb una molt reeixida improvisació i so dolç. Els plats han aparegut colpejats amb suavitat durant el solo del saxofonista, i ja no han desaparegut fins el final subtil, on de nou, i amb la melodia, Kike ha tornat a colpejar-la amb les mans. Molt bonic tema de Pablo Martin i amics, ideal per començar-los a escoltar.
 
"Forward" és el darrer disc del saxofonista i compositor Pablo Martín que ha comptat, una vegada més, amb la complicitat del contrabaixista Héctor Tejedo i del baterista Kike Pérez.
 
A "Forward" aquest trio de trajectòria notable, mostra un llenguatge propi que es caracteritza per la seva energia i subtilesa, on destaca especialment l'interplay, la interrelació entre tots tres, que ha permès a aquests tres músics explorar les diferents formes d'expressivitat que ofereix aquest tipus de formació. Pablo Martín ha utilitzat el seu trio com un laboratori de creació on hi ha abocat els nou originals que formen "Forward", un exercici, que tal com ha quedat, permet gaudir del seu llenguatge consolidat i madur, i d'una comunicació entre aquests tres instrumentistes que va més enllà de la música. "Forward" compta amb la col·laboració del guitarrista Ernest Pipó a "Hymn For The Silent Souls", que arrodoneix la música que podem escortar en aquest disc.
 
I encara els escoltarem en el tema magnífic que titula el disc...
 
8.5.- Forward (Pablo Martin) 7:12.
 
I aquest és un tema molt interessant també compost a base de quatre trams musicals, amb el primer a base de l’exposició melòdica del tema. Abans però, el motiu principal a base de les notes del baixista i després les del líder al tenor. I la melodia i motiu principal apareix de nou al tram final del tema. Kike colpejant els plats i caixa de la seva bateria ha estat molt present, subtil i precís tot el tema. I abans del segon tram, hi ha hagut un espai d’interludi que ha estat la porta d’entrada de la improvisació de Pablo al tenor. I de nou aquest jove músic, com ho són els altres dos, ens ha tornat a sorprendre per com de ben trenada ha fet la seva tasca solista, amb un fraseig força entremaliat, veloç i fet amb gust musical. I en el tercer tram del tema, Héctor ha quallat una molt bona improvisació al contrabaix, molt ben acompanyat per Kike als plats, platerets i timbals de la seva bateria. Afinació perfecte la del baixista alhora que molt bon i melòdic discurs el del seu solo. I encara, i abans del darrer tram, hem pogut escoltar uns moments solistes del baterista Pérez. I el darrer tram, recuperació més o menys de la melodia del tema per acabar-lo en suspensió. Gran tema del Pablo.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el vital i potent tema anomenat....
 
9.7.- Alirius (Pablo Martin) 5:38.
 
I ves per on quin altre brutal tema que ens acaben de fer aquest trio de joves cracs, i més el líder i compositor. Un tema amb tres trams musicals, dos exposant el tema en les seves dues parts, i el de les improvisacions. I amb quin tempo vital i swing brutal que l’hem gaudit durant quasi tota la seva estona. La improvisació de Pablo ha estat realment increïble, brutal. També el suport i la feina feta per Kike a la bateria, el qual s’ha quedat sol amb el líder. I és que ells dos, Pablo i Kike, han quallat uns grans solos, fent-ho de manera excepcional, després dels primers moments on hi eren tots tres, amb l’Héctor fent un “walking” brutal, que més que fer caminar, ha fet volar la màquina conjuntament amb Kike. Un tema relativament llarg, no gaire, però que ha passat volant per com l’hem gaudit, per com l’han interpretat. En temes com aquest és on podem copsar el “creixement” musical d’aquests joves cracs, cosa que acabem de constatar abastament. Incidir de nou en l’exposició solista del líder, el qual també ha volat amb sonoritats agosarades, aquelles, les del Free Jazz en determinats moments de màxima llibertat. Brutal tema per ja acabar-los d’escoltat. Felicitats Pablo, felicitats Héctor i Kike.
 
I ja per acabar el programa d’avui escoltarem el també projecte editat aquest 2023  per Underpool, el “Moonstone”dels Vibe featu. Félix Rossy. Enregistrat per Sergi Felipe a UnderPool Studio el maig de 2022. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Portada i disseny de Pepon Meneses. Amb Benedikt Jäckle, saxos; Leandro Irarragorri, piano; Calvin Lennig, contrabaix; Jonas Kaltenbach, bateria i Félix Rossy, trompeta. Temes 1 i 7 compostos per Leandro Irarragorri; els 2 i 3 compostos per Benedikt Jäckle; el 4 compost per Félix Rossy i els 5 i 6 compostos per Calvin Lennig. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enlaç a la pàgina web del disc: https://www.underpool.org/releases/moonstone/.
 
I pel que fa a ritmes i tempos, dir-vos que dels 7 temes, n’hi ha 3 de delicats a tempo de baladeta, i el primer “Moon Stone” iniciat amb notes llargues de Félix i copets al plat i posterior frase a duet de trompeta i saxo, mentre que “Enjoy” té un punt més de tempo i melodia càlida del trompetista. I més coses sobre els ritmes i tempos les podreu llegir al blog del programa:
 
 També “MW” comença amb notes delicades del saxofonista i serà així de dolç fins el moment de les improvisacions on canviarà a un pèl més de tempo. A partir d’aquí el tempo ja és més vital, i no massa, no, és el de ritme a tot vals i anomenat “Moorea”, amb melodia a duet dels dos vents. I tot i començà dolçament amb el so del Rhodes i posterior melodia compartida pels dos vents i més per la trompeta de Rossy el tema “Erens Visions” agafarà un tarannà més vital. I ja els dos restants són els més vius de tempo, i el primer amb melodia a càrrec del trompetista de casa nostra, “Quizás” i melodia força bonica i compartida pel saxo, ara tenor, de Benedikt i ritme trencat i tempo mèdium alt en tot el tema. I el més vital és “Tribut” amb melodia com quasi en tots els temes a càrrec de Félix a la trompeta i tempo frenètic i magnífica improvisació del saxo tenor.
 
I ja els començarem escoltant dolçament en el tema compost pel contrabaixista Calvin Lennig i anomenat...
 
10.6.- Enjoy (Calvin Lenning) 4:00.
 
I esclar que aquest tema és del contrabaixista, car ell ha estat l’únic en improvisar en un tema amb tres trams musicals, el primer, presentació del tema i melodia; el segon, la llarga improvisació que ha durat un “Chorus” de l’estructura. I el tercer, com a recuperació del motiu principal i melodia  en un tema força bonic. I aquí hem escoltat com Félix ha desenvolupat la melodia del tema amb un so seu, força característic. El saxofonista Benedikt Jäckle l’ha contestat amb algunes frases, i els de la base rítmica, Lennig, contrabaix i les delicades escombretes de Jonas els han acompanyat també amb acords delicats de Leandro al piano. El compositor i baixista ha fet una improvisació marcada per la pulsió rítmica alhora que pels acords i no tant en les escales. S’ha passejat pel mànec de la “berra” amb força solvència i perfecte afinació, i ja acabant i deixant pas de nou al tema, bonic, un pèl curtet, però, i que ha estat ideal per començar-los a escoltar.
 
La banda col·lectiva Vibe publicà el seu nou àlbum "Moonstone" el 19 de juliol de 2023. Aquesta nova generació de músics està emocionada de compartir la seva música viva i lírica. Des d'Alemanya, Espanya i Suïssa, els cinc membres de la banda comparteixen la passió per la música negra americana i les ganes d'explorar la seva manera d'interactuar musicalment entre ells. El projecte va començar com un quartet i al llarg dels anys s'ha convertit en aquest quintet, que està format per Félix Rossy, Benedikt Jäckle, Leandro Irarragorri, Calvin Lennig i Jonas Kaltenbach. Després de "Live at Mehrspur" i "Incognita", "Moonstone" és el tercer àlbum que sorgeix d'aquesta amistat musical.
 
I els seguirem escoltant a tot vals en el tema compost pel saxofonista Benedikt Jäckle i anomenat...
 
11.3.- Moorea (Benedikt Jäckle) 4:02.
 
I amb aquest “Moorea” ens hem situat a tot ritme ternari, de vals, ideal per afegir-li també el seu punt de Swing, que l’ha tingut. I aquí hem tingut els trams primer de la presentació del tema i melodia; posterior amb la improvisació del pianista Irarragorri, i la de Rossy a la trompeta, i ja per recuperar posteriorment la melodia del tema i acabar-lo delicadament. I la melodia l’ha iniciat Benedikt al tenor, per després afegir-s’hi Félix, i ells dos l’han anat fent. Leandro al piano ha fet una bona improvisació jugant també amb els acords, alhora que fent-la en el registre mig del piano. Els inicis han estat més melòdics, amb una mà dreta càlida, i més elegant la feina amb les dues mans fent-ne els acords. I Félix ens l’ha fet la seva, amb un so que li reconeixem, alhora que el seu fraseig, i sobretot les pujades al registre agut, on s’hi troba la mar de bé. Ell destil·la imaginació i força vegades, sinó sempre, ben allunyat de les convencions estilístiques. Va al seu rollo, literalment. I recuperant la melodia l’han acabat dolçament. Un bon tema a tempo mèdium i amb un bon Swing.
 
Durant el procés de preparació i enregistrament, els membres van aprofundir en els aspectes de la composició, l'arranjament i el treball col·lectiu de la banda. Volien obtenir una comprensió més profunda de com combinar-se sonorament i encaixar rítmicament com a instrumentistes. Esdevenir més experimentats i hàbils com a compositors i arranjadors també els va permetre construir i compartir visions i idees musicals més detallades. Les cançons d'aquest disc van ser portades al grup per la majoria de membres i es van explorar durant els concerts de principis del 2022, fins que van arribar a la forma en què van ser enregistrades durant la sessió a l'estudi Underpool de Barcelona.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 5 de juliol que començarem el 16è Festival de Jam Sessions a SVdH, amb dos combos del Taller de Músics i de l’Escola Superior de Música Jam Session. Començarem a les 20h i fins les 23h, al Molí dels Frares.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el potent tema compost pe pianista Leandro Irarragorri  i anomenat...
 
12.1.- Tribut (Leandro Irarragorri) 3:42.
 
I llàstima que el tema hagi durat 3 minutes i quasi 4, perquè ha estat força interessant. Tema amb el primer tram on ens l’han presentat alhora que amb la melodia, per després en el següent, el de les improvisacions, escoltar primer la del Benedikt Jäckle al saxo tenor; posterior, la del pianista i compositor d’aquest “Tribut”, Leandro Irarragorri, i ja per recuperar el tercer tram amb la melodia inicial en un tema lineal, car recordeu que n’hem escoltat alguns que no ho eren gens, que sempre evolucionaven. I la melodia de nou, a duet dels dos vents, saxo tenor i trompeta, mentre que la base rítmica ha estat força potent per com Jonas ha colpejat amb una certa contundència la seva bateria, però també pel baixistaa Lenning i pianista i compositor, Irarragorri. I per parlar de les improvisacions, dir-vos que la que ha fet Benedikt ha estat força reeixida, moderna la seva exposició, força bon fraseig lleuger i gràcil per com ha fet algunes carretades de notes, totes molt ben posades. I el pianista Irarragorri també ha estat força sublim, i fins i tot algun moment molt Latin Jazz, i sempre amb un bon gust i exquisida digitació, no gaire percussiva i sí, força delicada. Una pulsió rítmica evident alhora que gust per melodies properes als acords del tema. I recuperant la melodia del tema, l’han acabat delicadament, i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 643 - 570: Freedom for Keith Lamar - Albert Marquès, dimecres 18 de juny de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:


 
1.1.- Calling all Souls (Keith LaMar) 1:45.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol i avui recuperant un programa de la 15a temporada, el 570, programa especial que vaig dedicar a un projecte humanitari “Justice for Keith LaMar” endegat pel pianista Albert Marquès, pianista de Jazz de Granollers resident als EEUU de fa uns quants anys, on s’ha consolidat en les seves tasques docents alhora que establert com a músic de Jazz i de manera personal amb parella sentimental i fills compartits.
 
Heu escoltat la veu de Keith LaMar, pres i aïllat en una presó d’Ohio al corredor de la mort des de fa tres dècades per uns crims que no va cometre. Albert amb aquest “Freedom First” i d’altre gent que va endegar el “Justice for Keith LaMar”, estan duen a terme una campanya a nivell mundial per fer saber aquest cas d’injustícia, que només és un més dels centenars i potser milers més que hi ha als EEUU i molts més que hi deu haver a d’altres països d’arreu del món on encara s’aplica la pena capital, l’assassinat que practiquen i apliquen els diferents estats.
 
 “Quan hom pensa què és un artista, el més probable és que et vingui a la ment algú que fa servir la imaginació per capturar i transmetre la realitat tal com la veu i la sent. En la major part, allò que fem (o deixem pendent) al llarg de les nostres vides és vist com a insignificant, llevat, o fins que ens veiem empesos en un gresol de circumstàncies adverses i ens veiem forçats a demanar-nos a nosaltres mateixos la força i la concentració necessàries per vèncer obstacles aparentment insuperables. 
 
Escric i dicto aquestes paraules el 22 de gener de 2022, quan queden menys de dos anys per la data proposada per la meva execució, la qual està prevista pel 16 de novembre de 2023. En altres paraules, em trobo al caire de la meva existència, mirant directament l’espantosa foscor que ens espera a tots. És un dilema difícil, no us mentiré, però l’única manera d’afrontar-ho és fer que signifiqui alguna cosa. És precisament en aquest sentit estricte del mot que em considero a mi mateix un artista. És a dir, com algú que intenta obrir camí en el no-res.
 
La música que esteu a punt d’escoltar brolla del terreny de l’impossible, quelcom que en realitat no hauria d’haver estat factible. Independentment de si tinc èxit i aconsegueixo evitar que aquesta gent em mati, vosaltres esteu a punt d’escoltar la meva última voluntat i testament, l’encarnació de tot allò que he suportat, après i conquerit.”
 
I aquetes paraules que heu escoltat recitar a Keith LaMar i després llegides per qui us parla i que l’Albert en va enviar, són l’inici del disc “Freedom First” que avui escoltarem, on hi serà ell recitant, no gaire, i sí al final del programa, però també amb una bona colla de músics dels quals ja us en parlaré. I la veu de Keith LaMar l’hem escoltat gràcies a les moltes insistències i demés accions legals basades sempre amb l’humanitarisme que va fer Albert Marquès per poder aconseguir que Amy Gordiejew en podés fer l’enregistrament des de la presó de Youngstown, Ohio.
 
I escolteu ara l’”Alabama” de Coltrane...
 
2.2.- Alabama (John Coltrane) 7:14.
 
I aquest tema, John Coltrane el va compondre després de l’assassinat d’unes nenes en aquest estat, assassinat fet per membres del Ku Klux Klan que esclar, va quedar impune com molts més altres. És també el segon d’aquest CD que avui us presento, on  hi hem escoltat a Salim Washington, saxo tenor; Albert Marquès, piano; Scott Colberg, contrabaix i Zack O’Farril, bateria, en un arranjament fet pel propi Albert, i enregistrat per Peter Karl el 2 de gener de 2022 a Brooklyn, NY. I més dades que podreu trobar al blog. Produït per Albert Marquès.
 
I l’Albert s’ha encarregat de fer saber al món aquesta barbaritat, i per això el vam poder veure, a ell i a Erine Corine, Manel Fortià i Marc Ayza a l’Auditori de Granollers l’1 de març d’enguany, i també amb la “presència” per video conferència des de la presó, de Keith LaMar. Al blog us posaré l’enllaç a l’esdeveniment, que tot i ja passat, també explica algunes coses del projecte i hi ha algun vídeo d’algun tema de l’enregistrament del disc.
https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/programacio/c/3969-freedom-first.html. Però també us convido a veure un parell de temes que vaig enregistrar aquest dia a l’Auditori i per això us deixaré els enllaços al blog del programa:
https://www.youtube.com/watch?v=KRCUiGCSzDI.
https://youtu.be/GYJSX0xR_5g.
 
I en aquest disc hi ha una molt delicada versió del “Resolution” de Coltrane a duet de violoncel i piano, que us posaré seguida del “Tel ‘Em The Truth” amb en Keith LaMar i més músics que després us comentaré..
 
3.4.- Resolution (John Coltrane) 1:36.
4.3.- Tell ‘Em the Truth (A. Marquès & K. LaMar) 3:26.
 
I què bonic i impressionant ha estat el “Resolution” de John Coltrane...
I les primeres paraules d’aquest “Tell ‘Em The Truth” diuen això....
“Ja saps que sempre que penso en totes les lluites i batalles que he hagut   d’afrontar al llarg de la meva vida, se’m fa realment difícil d’assimilar.
Vull dir què, estic assegut dins d’una gàbia al corredor de la mort, vatua,
tan lluny de casa, tan lluny de tot allò que conec. També podria estar assegut a la bodega d’un vaixell d’esclaus. Així és com em sento quan estic tancat aquí dins. Així i tot, de vegades no em resulta difícil veure com tot això pel que estic passant s’assembla al que van patir i sobreviure els meus avantpassats.
La veritat és que tinc sort de ser viu, ho dic de tot cor….”

 
I el “Resolution” de Coltrane el tenim en el seu “A Love Supreme”. I una de les frases que Keith LaMar repeteix i repeteix és la que diu que John Coltrane saved my life. Car per a ell, el fet de llegir, informar-se per entendre què li havia passat, què li havien fet, i el fet d’escoltar música, concretament el Jazz i més encara a Coltrane li va fer entendre encara més que, el que li ha passat a ell, li ha passat també a tota la seva comunitat afroamericana des dels principis de l’esclavitud, i que això que ell viu, és un altre aspecte d’aquella esclavitud. I amb els llibres, estudiant, va poder entendre molts dels aspectes legals de tot plegat i de com l’havien enganyat i manipulat. I aquí hem escoltat a Gerald Appleman, violoncel i Albert Marquès, piano, on ell també n’és el productor i en Peter és qui ho va enregistrar.
 
I en el següent tema del qual jo mateix us n’he dit algunes frases, hi hem tingut a l’Adam O’Farril, trompeta; Xavier del Castillo, saxo tenor; Patricia Brennan, vibràfon; Albert Marquès, piano; Walter Stinson, contrabaix i Zack O’Farril, bateria i també produït per l’Albert.
 
I Keith LaMar va escriure la seva història en el seu llibre biogràfic “CONDEMNED”, que curiosament està imprès per Amazon Italia Logistica i que vaig adquirir el dia del concert a Granollers, conjuntament amb aquest CD.
També l’Albert ha explicat la història des de la seva perspectiva en el llibre “El jazz suena en el corredor de la muerte” (Keith LaMar, un pianista y la realidad de las prisiones en Estados Unidos), editat per Crítica el setembre de 2023 que he adquirit i llegit, i que m’ha deixat estorat per la gran tasca d’investigació que Albert ha fet al voltant dels sistemes penitenciaris, bàsicament el dels Estats Units, sovint comparant-lo amb el de l’estat espanyol, i també amb el d’algun dels països on encara s’aplica la pena de mort.
 
I seguint amb la guia espiritual que ha tingut i sempre tindrà LaMar al voltant de la immensa figura que és John Coltrane, els escoltarem en el seu...
 
5.6.- Acknowledgement (John Coltrane) 6:22.
 
I aquest increïble tema que Coltrane també va encabir en el seu “A Love Supreme” ens l’han fet Caroline Davis, saxo tenor; Albert Marquès, piano; Scott Calberg, contrabaix i Zack O’Farril, bateria. Produït per Albert Marquès.
 
I l’Esteban Beltran, director d’Amnistía Internacional a Espanya, va escriure el pròleg del llibre de l’Albert Marquès el 26 de juny de 2023. Aquestes són algunes de les seves paraules i reflexions:
 
“Aquest llibre extraordinari reflexiona sobre la injustícia de la pena de mort amb nom i cognoms; no és una amenaça abstracta, no és un problema conceptual sense víctimes ni victimaris sinó que relata, a vegades amb un detall que et colpeja emocionalment, situacions increïblement dures com, per exemple, quan l’estat d’Ohio li fa escollir a Keith el mètode amb el qual vol morir; o la lluita de 30 anys pels seus drets i la seva reclamació d’innocència que es perllonga fins avui mateix quan ja la sentència és inapel·lable. L’estat d’Ohio té un 14% de població afroamericana, però els negres representen el 52% dels presos al corredor de la mort”....
 
I l’Albert també ens explica què els americans dels Estats Units, una vegada han passat per la presó, i per tant ja en llibertat sense cap càrrec, han perdut la possibilitat de votar en les eleccions. I com que la majoria solen ser “negres”, d’aquesta manera seleccionen els votants fent que cada vegada n’hi hagi menys de “negres”.
 
I ja sabem que el fet de viure no és una tasca fàcil, no, tenint en compta les desgraciades guerres arreu, les desigualtats, les traves socials en determinats països, les injustícies i més concretament la que a ell li toca viure de fa 30 anys, i per això escoltarem què ens diu ell i què ens diuen ella i ells, musicalment parlant en el...
 
6.7.- On Living (Albert Marquès & Nazim Hikmet) 8:18.
 
I en els seus primers 34 segons, ell ens diu això d’aquest poema de Nazim....
 
“Viure no és cosa de riure, heu de viure amb gran seriositat com un esquirol, per exemple. És a dir, sense buscar quelcom més enllà i més important que el fet de viure. Vull dir que viure ha de ser l’únic propòsit de la vostra vida. Viure no és cosa de riure: Us ho heu de prendre seriosament, moltíssim i fins al punt que, per exemple, amb les mans lligades a l’esquena, i l’esquena contra la paret, o si no en un laboratori, amb la bata blanca i unes ulleres protectores, estigueu disposats a morir per altres persones, fins i tot per a aquelles a qui no heu vist mai la cara, encara que sapigueu que viure és el més autèntic, la cosa més bonica. Vull dir que us heu de prendre la vida tan seriosament que fins i tot amb setanta anys, per exemple, planteu oliveres però no pels vostres fills, - perquè encara que tinguis por de la mort, no t'ho creus- sinó perquè el fet de viure acaba prevalent...”
 
I a més a més hi ha hagut Erin Corine, veu; Milena Casado, fiscorn; Albert Marquès, piano; Manel Fortià, contrabaix i Marc Ayza, bateria, tema enregistrat per Marc Piña, el 21 de febrer de 2022 a Girona, mesclat i masteritzat per Milton Ruiz i Albert Marquès, com ho són quasi tots i també produït per l’Albert. I la veu d’en Keith també la va enregistrar Amy Gordiejew a la presó de Youngstown. I ja veieu que aquest tema el van enregistrar pocs dies abans del concert que van fer a l’Auditori de Granollers.
 
I un altre dels temes que m’han impressionat és el que ara escoltareu amb Roy Nathanson, saxo alt i tema de títol més que evident....”alguna trista merda que els humans ens fem els uns als altres”...
 
7.9.- Some Sad Shit We Humans Do to Each Other (Roy Nathanson) 3:10.
 
I aquest trist tema el va enregistrar ell mateix el 4 de gener de 2022 a Brooklyn, NY i el va mesclar i masteritzar Hugo Dwyer, tema produït per ells dos.
 
I l’Albert ens fa un resum de tot plegat a la “Introducció” del seu llibre, amb paràgrafs com aquest:
 
“Keith és negre*....l ell aclareix el per què ha utilitzat aquest terme i no el d’”afroamericà emprat a partir dels 90 gràcies als activistes pro drets civils com el reverend Jesse Jackson...car el DRAE el recull i defineix com....”descendent dels esclaus africans portats a Amèrica. I segueix dient...
I ja era a la presó per matar a un home en defensa pròpia als 19 anys durant un tiroteig entre drogoaddictes i camells i, després d’una revolta a la presó on complia la condemna, va ser jutjat per l’assassinat de 5 reclusos. Després d’un procés ple d’irregularitats i a pesar dels dubtes que plantejava el seu cas, un tribunal format només per blancs -després que la fiscalia rebutgés als altres candidats afroamericans- el va declarar culpable i el condemnà a la pena capital. Porta 34 anys esperant la mort a la seva cel·la. Aïllat. Sense quasi contacte humà i, sorprenentment, sense tornar-se boig. La seva única companyia han estat els llibres i la música, tant, que ha arribat a convertir-se en un especialista en temes com el dret i la història afroamericana i en un gran expert en Jazz. És un autodidacte que s’ha convertit en un expert en un món, en una societat que no coneix de fa dècades. Ha estudiat un país que el va portar a la pobresa i el condemnà. És un especialista d’una realitat que fa molt temps desconeix....Més de mitja vida tancat entre quatre parets, amb una petita finestra per on només veus el sol si t’estires al terra, donen per a molt. I només saber-te innocent, saber-te víctima d’una justícia injusta, saber què és la veritat, pot mantenir-te mentalment sa”.
 
I un altre tema amb títol més que punyent....
 
8.10.- No Man’s Land (Roy Nathanson & Keith LaMar) 4:55.
 
I en aquest tema hem escoltat a Keith LaMar, veu; Nick Hakim, veu; Roy Nathanson, saxo alt; Albert Marquès, piano; Bam Rodríguez, baix elèctric i Zack O’Farril, bateria,  enregistrat per Nathanson el 7 de desembre de 2021 a Brooklyn, NY i mesclat i masteritzat per Hugo Dwyer.
 
I els primers moments del text recitat per Keith parlen d’això.. i més clar, l’aigua..
“Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar sobre què vols, què entens i et deixa tirat en terra de ningú. Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar què vols, què entens i et deixa tirat en terra de ningú.
Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar què vols, què entens
i et deixa tirat en terra de ningú. Navegar per aquesta bogeria requereix molta energia, molt de moviment, un escrutini constant. Els dies sencers floten en peces. La meva feina: reunir els moments, fer que signifiquin alguna cosa.
Però algunes vegades el principi és el final i la part que va aquí apareix fora de la seqüència, obligant-me a avançar a tota pastilla o a tornar de nou al principi.
Naturalment, les coses es tornen confuses i acabo perdent la noció del temps.”
 
I en el llibre de l’Albert hi ha quatre capítols bàsics que són aquests:
1.- La Història de Keith LaMar
2.- La “vida” al corredor de la mort
3.- El poder de la música
4.- Freedom First: la llibertat de la música, on ens els explica fil per randa, cosa que m’ha fet entendre que hi ha un treball molt conscient i ben estructurat d’investigació repassant la seva vida i dificultats per les quals va haver de  passar bàsicament només pel fet de ser “negre” i pobre. També ha estudiat les moltes irregularitats del procés, del judici, com per exemple el pagament quasi míser dels advocats de la defensa, els d’ofici, però també com aconsegueixen fer fora del jurat popular als afroamericans posant-los totes les traves possibles. També quan explica els mètodes d’ajusticiament i com ofereixen als reus, la possibilitat d’escollir la manera de morir. Darrerament sembla que hi ha problemes amb el mètode de la injecció letal, pel fet què, entitats humanitàries anti pena de mor han estat pressionant a les farmacèutiques que fabriquen els compostos, veient-se obligades aquestes a no fabricar-ne.
 
I en La “vida” al corredor de la mort, i en l’apartat “Una política destinada a augmentar els presos.....negres”, ens explica el que va estudiar el sociòleg Bruce Western..”que quasi el 60% dels escolars nois de raça negra nascuts entre el 1965 i el 1969 que van abandonar els seus estudis, varen ser condemnats al menys una vegada a presó per delictes greus abans de complir els 35 anys. I sí, Keith LaMar compleix aquest perfil.
 
I un dels temes que tocà John Coltrane és aquest..
 
 9.12.- Afro Blue (Mongo Santamaria & Keith LaMar) 8:55.
 
“Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento una mà acariciar un tambor. Fills d’esclaus, amos de ningú. Déu és viu i resideix dins de nosaltres.
Tot el que hem de fer és confiar i tenir fe, aturar la bogeria i agrair-li les benediccions que donen forma a les nostres vides. Hem de mirar endavant en comptes de mirar sempre cap al passat, anar més a poc a poc en lloc d’anar tan de pressa, i riure, conèixer-nos millor i tenir el coratge de somniar en dies bonics i en diferents maneres de donar, amb amor... en pau. Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento una mà acariciar un tambor. Llavors del plaer, del goig, color de cacau. Fills d’esclaus. La terra dels valents. Afro blue.”
 
I seguint en el mateix paràgraf, l’Albert ens explica com el fet d’haver privatitzat els sistema de presons, ha convertit en un negoci el gestionar les que són privades, que no totes ho són. Això ha provocat que policies hagin entrat en aquest joc empresonant sense cap motiu a persones “negres”. De fet, si el 1970 hi havia més de 350.000 presoners, ara mateix n’hi ha més de 2,3 milions.
 
I encara escoltarem un altre tema d’aquest gran projecte on hi tindrem a Brian Jackson, piano; Scott Colberg, contrabaix i Zack O’Farril, bateria i anomenat, com no podria ser de cap més manera....
 
10.13.- The Only Freedom (Brian Jackson) 6:11.
 
I aquest tema el va gravar el mateix Brian el desembre de 2021 a Portland, Oregon, i Peter Karl a Brooklyn, NY el gener de 2022. Mesclat i masteritzat per Milton Ruiz i Brian Jackson i produït per aquest darrer i l’Albert Marquès.
 
En el capítol El poder de la música i en l’apartat “El Jazz suena en las calles de Brooklyn”, ens diu l’Albert:
“El primer concert de Freedom First es va fer l’agost de 2020 a la Grand Army Plaza de Brooklyn, durant la pandèmia, amb 25 músics de Jazz professionals. Vàrem tocar durant tres hores amb un calor insuportable i rodejats de policies.... Entre totes les manifestacions i concerts del Freedom First hi ha hagut un total de 70 músics que s’hi han involucrat. És impossible agrair aquí als qui es van involucrar en aquest moviment. Freedom First no és la banda de Keith LaMar i Albert Marquès, és un col·lectiu en moviment...
 
I també a “La trobada a Youngstown” ens explica un dels moments més emotius d’aquesta aventura, la primera vegada que ells dos es van poder veure cara a cara i estar junts en una habitació. El juny de 2021 vaig fer un viatge a la “Penitenciaria de l’Estat de Ohio a Youngstown” per a conèixer-nos personalment -vaig repetir un any després i a l’abril del 2023 el vaig tornar a veure, però aquesta vegada amb la meva dona i els meus fills-.
 
I el darrer capítol, Freedom First: la llibertat de la música ens explica les peripècies que va haver de passar pel fet d’enregistar la veu de Keith des de la presó de Youngstown, car Freedom First és el primer disc gravat amb un convicte del corredor de la mort...Aquest títol, és un ullet a l’àlbum “We Insist! Freedom Now Suite” que va gravar Max Roach amb Coleman Hawkins  i Abbey Lincoln.....La portada d’aquell disc mostra als membres de la banda asseguts davant d’una cafeteria, a fora: els músics són negres, el cambrer és blanc....on els músics se solidaritzaven amb els quatre de Greensbor, activistes negres, que denunciaven la política segregacionista de la cadena Woolworth al sud dels Estats Units.
 
I ja per acabar el programa i aquest tan colpidor projecte endegat per l’Albert Marquès i tota la colla de col·laboradores i col·laboradors, escoltarem el duet de veu-recitació i text de Keith LaMar i el piano de l’Arturo O’Farril en un tema arranjat per aquest darrer a partir d’un seu tema anomenat “When You There (When They Crucified My Lord)”, i com sempre que parla en Keith, gràcies a l’enregistrament fet per Amy Gordiejew a la presó de Youngstown, Ohio, i tema enregistrat per Peter Karl el 5 de gener de 2022 a Brooklyn, NY i anomenat...
 
11.14.- The Drowned and The Saved  (Keith LaMar & Arturo O’Farril) 5:16.
 
I el títol traduït és: Els Ofegats i els Salvats...i jo us en dic una mica, i la resta ho podreu llegir al blog del programa:
 
“Ja saps que en aquest país la majoria de nosaltres vivim enganyats,  convençuts d’estar en el segle XXI, i que d’alguna manera sense haver fet realment el necessari, hem vençut la nostra història. No és veritat.
En comptes de penjar gent dels arbres, ara utilitzen el pretès sistema de justícia criminal per realitzar linxaments legals i ens ho prenem com un signe de progrés. Estem confonent la forma amb la substància.
 
Quan vaig emprendre aquest viatge fa vint-i-nou anys, vaig poder escollir entre declarar-me culpable per una cosa que no havia fet o enfrontar-me a la pena de mort. Aleshores tenia vint-i-cinc anys i la idea que hauria de renunciar a la meva vida em resultava una enorme càrrega, una càrrega que no estava segur si podria suportar.
 
No entenia llavors que hi ha una cosa més valuosa que estar simplement viu,
encara que ja intuïa que existir no és el mateix que viure. També d’alguna manera vaig comprendre que per estar en pau amb mi mateix, havia de ser fidel amb allò que creia i que per això hauria de pagar un preu altíssim.
 
Després que em condemnessin a mort i m’apartessin en confinament solitari,
em sentia com si m’haguessin deixat enmig de l’oceà. Intenteu imaginar-ho:
aigua per tots quatre costats i tu sol intentant flotar. És així com un se sent quan està en confinament solitari.
 
En situacions com aquesta, Déu deixa de ser una abstracció, ja no és una cosa aliena del que ets i del que fas. Aquest és el domini dels ofegats i dels salvats.
La vida és molt real aquí i els sentits són més importants per tu que mai abans:
allò que veus, allò que sents, allò que pots agafar amb les teves mans són les coses que t’importen més.
 
Aleshores comences a comprendre que, en aquestes circumstàncies, Déu pot ser un tronc a la deriva. Amb això vull dir que les coses més petites poden salvar-te la vida o canviar-te-la. I aquest tronc a la deriva, ja sigui un llibre, un somni, o un estrany qualsevol, que no ha vingut a preguntar-te per la teva raça o religió, sinó que ha estat enviat per fer-te una pregunta més senzilla:
Vols viure?
 
Però què significa estar viu? Què estem fent aquí? Si ho pregunteu a Nazim Hikmet, que és un dels meus poetes preferits, us respondrà que: “viure no és cosa de riure”. Això, per a mi significa que nosaltres no venim al món a jugar,
a divertir-nos. Si això és cert, llavors puc viure aquí, on soc ara, en el corredor de la mort. Necessitava saber-ho.
 
I el que és més important, necessitava saber que és possible perdre-ho tot i encara ser salvat. En algun moment, vaig haver d’estar disposat a acceptar que la immensitat que tant temia era Déu, el qual existeix dins meu, dintre de tots nosaltres. Per acceptar aquesta veritat, vaig haver d’anar al meu interior i ensenyar-me a mi mateix com no tenir por. Però de què havia de tenir por?
De la mort? De l’infern?
 
Bé, com va dir una vegada James Baldwin, “Quan un està contínuament sobrevivint al pitjor que la vida pot oferir-li, al final un deixa d’estar controlat per la por d’allò que la vida pugui fer-li venir”. M’adhereixo plenament a aquesta claredat. L’arc de l’univers moral s’inclina cap a la justícia, se’ns diu. Això pot ser molt útil, però nosaltres, amb les nostres pròpies mans i ment, hem de doblegar-ho. Hem de fer la feina. S’estan morint persones que podrien salvar-se.”
 
I com que aquest disc de l’Albert Marquès és tan colpidor, no he fet referència ni a locals de Jazz ni a discogràfiques, perquè sí que al blog hi trobareu tots els seus enllaços.
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
 
I sí que parlant del Jazz Club Sant Vicenç dir-vos que nosaltres aquest  divendres 20 de juny tindrem als JAZZSPIRIT amb Carles Pineda, Enric Carreras, Pep Coca i Adrià Font en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta al Molí dels Frares i a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 642 - FSNT: Mathias Højgaard, Holly Channell, Julien Bertrand - New Fly i Giuseppe Cucchiara Quartet, dimecres 11 de juny de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja hi som de nou amb un programa dedicat a Fresh Sound Records – FSNT de l’estimat Jordi Pujol Baulenas, i per això aquests discos: Holly Channell, “Not Just a Standard”; Giuseppe Cucchiara Quartet, “Music for your Soul”,  Julien Bertrand - New Fly i el seu nou “Waxmen” i el “IS AS IS” de  Mathias Højgaard Jensen i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. I esclar que tots aquests discos estan produïts pel Productor Executiu, Jordi Pujol. I aquestes gravacions de so, són © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.


I començaré amb el disc de Mathias Højgaard Jensen, “IS AS IS”, Enregistrat per Chris Benham a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York, 29 de setembre de 2022. Mesclat i masteritzat per Eivind Opsvik. Amb Mathias Højgaard Jensen, contrabaix; David Mirarchi, saxo alt; Jacob Sacks, piano; Steven Crammer, bateria. Obra gràfica de David Mirarchi. Produït per Mathias Højgaard Jensen. Tots els temes són del líder Mathias Højgaard Jensen.
https://www.freshsoundrecords.com/mathias-hojgaard-jensen-albums/57299-is-as-is.html.
 
I sí que hi ha quatre temes tranquilets tot i haver-hi canvis de ritmes, i no que no n’hi ha cap d’allò que en diem una balada, i aquests són: 02. Sleeping Silver 05. Forbigået 04. Afklaret 07. Is As Is, que titula el disc. I tot i no ser una baladeta, començarem escoltant-los amb un tema divers, que sí comença delicadament, però que va canviant i acabarà amb una certa trempera, i tema, en anglès anomenat..
 
1.3.- Hometown (Mathias Højgaard Jensen) 4:28.
 
I ves per on que hem escoltat el piano reconegut del David Sacks al qual i  amb Sperrazza  i Kamaguchi hem escoltat aquí també en discos de FSNT. El tema l’ha començat el pianista amb una Intro amb el motiu principal del tema a piano i ja el líder Mathias a contrabaix fent la melodia, que quasi ens ha passat desapercebuda. I abans de la improvisació del pianista, l’hem escoltat amb la mà esquerra fent un duet amb el baixista amb les notes més greus. I després, ja la improvisació d’aquest mag de les tecles, de les més minimalistes, i no només. Solo amb persistència rítmica, tot plegat gràcies a les bones maneres rítmiques del baterista Steven Crammer en un tema a trio base. El mateix baterista acabarà el tema fent ell la seva aportació solista. Un molt bon tema per començar-los a escoltar.
 
La música per a mi, com per a altres músics, és (entre altres coses) un mitjà per processar l'experiència i l'emoció d'una manera que pot ser tant catàrtica com terapèutica. De vegades ens resulta opac el que estem passant o el que sentim, i la música ens pot ajudar a navegar i entendre. En el moment, i a distància, quan escoltem enrere, ens adonem, en una distància més profunda que les paraules, de què va tractar un cert temps o període.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguim amb les seves músiques, i ara amb el magnífic tema amb un Groove i sovint un Swing increïbles, en el primer track i tema anomenat..
 
2.1.- Off-Set (Mathias Højgaard Jensen) 6:13.
 
I ves per on que la modernitat més agosarada, melòdicament i harmònica, l’acabem d’escoltar, també pel so del saxo alt de David Mirarchi. Aquest ha iniciat el tema fent la melodia i ja, uns moments estel·lars amb el baterista Crammer. El Swing ha aparegut de la mà del líder i baixista tot i acompanyant el gran solo de David al saxo alt, el qual ens ha enlluernat pel seu so contemporani, alhora que llenguatge. Sacks al piano s’ha passejat amb lleugeresa pel seu piano, amb una gran varietat d’escales ascendents i descendents, arpegis, i moments on la mà dreta també ha brillat. I sí que Crammer ha fet al final un gran solo a la bateria, i ja per deixar pas a la melodia del saxo alt i acabar aquest magnífic tema.
 
De vegades ens és molt clar i transparent, i només necessitem un mitjà més contundent i directe que el llenguatge. Les composicions d'aquest disc reflecteixen un període de transició de la meva vida, però també un període de trobar-me musicalment. Expressen les meves emocions passant per un període desafiant de la meva vida i, com a tal, formen una història cohesionada d'enfrontament i moviment a través de l'ansietat, el caos i la frustració, però també la bellesa, l'esperança i l'humor.
 
I els podríem escoltar en temes tan inversemblants com aquests dos, 06. Kastle i 09. Post August Blues, però ja els acabarem d’escoltar en el també sorprenent i més que modern.......
 
3.8.- Hill (Mathias Højgaard Jensen) 7:13
 
I de nou delicadeses sonores, alhora que barrejades amb la més actual modernitat i concepte del Jazz Contemporani. Un tema on de nou el Swing ha aparegut en les improvisacions, i la primera la del pianista Sacks, qui de nou ens ha colpit,i ara per com de percussiva ha estat, a moments i amb la mà esquerra. Esclar que de nou ha volat la seva dreta amunt i avall del teclat del piano, fent escales inversemblants i agosarades. Un llarg i brutal solo d’aquest insigne pianista que ha donat pas al del saxo alt, en David Mirarchi. Aquest ens ha tornat a noquejar per com d’atrevit ha estat el seu discurs, per la seva velocitat d’execució, per la seva modernitat i so vintage. I sí que el líder ha volgut acabar les improvisacions fent ell la seva. Una impro marcada per la contundència, per la cosa rítmica, per la pulsió potent sobre les cordes, i per descomptat que també per la seva història explicada. I tot i recuperant la melodia, han acabat aquest preciós tema ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Mathias Højgaard Jensen, contrabaix; David Mirarchi, saxo alt; Jacob Sacks, piano; Steven Crammer, bateria.
 
Estic molt agraït d'haver tingut la meravellosa musicalitat d'Steven, Jacob i David ajudant-me a fer realitat les meves idees i visions, d'una manera tan personal i honesta. També vull expressar el meu profund agraïment a la meva família i amics per donar-me suport. Sense aquesta gent tan important aquest disc no hauria estat una realitat. —Mathias Højgaard Jensen.
 
I després d’aquestes músiques tan modernes i delicades, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme, sempre t’agraïm la teva delicadesa narrativa dels teus micro contes musicals, de contingut.


I seguirem amb el disc de Holly Channell, “Not Just a Standard”. Gravat per Clark Rigsby als Tempest Recording Studios, Tempe, Arizona, el 28 d'abril de 2023. Masteritzat per Nathan James a Vault Mastering a la ciutat de Nova York. Amb Holly Channell, bateria; Jason Palmer, trompeta; Mike Kocour, piano; Ben Hedquist, contrabaix. Tots els temes han estat arranjats per Holly Channell. Disc produït per Holly Channel.
https://www.freshsoundrecords.com/holly-channell-albums/57395-not-just-a-standard.html.
 
Aquest és un projecte molt especial per a mi. Vaig triar fer el meu àlbum debut amb estàndards de jazz arranjats perquè així va ser com vaig aprendre a tocar i apreciar aquesta música. La música negra americana és música sagrada per a mi. És molt profunda, i estic agraïda de ser una convidada d'aquesta forma d'art. Em vaig quedar encantada amb aquesta música el gener de 2017 en una classe d'Història del Jazz impartida pel Dr. Ryan Nielsen. Va ser en aquesta classe on la meva vida va canviar. Ell no tenia por d'ensenyar el significat real d'aquesta música, d'on venia realment i les realitats de la història real dels Estats Units i on estem amb aquestes realitats, avui. En aquesta classe vaig aprendre sobre Billie Holiday, Louis Armstrong i molts altres éssers humans increïbles que van utilitzar els seus dons en la música per lluitar pels seus drets humans bàsics i explicar les seves històries. Vaig saber allà mateix que volia estar en aquest costat de la història.
 
I sí que hi ha una meravellosa balada a tota bossa, la preciosa 07. Triste  de l’Antonio C. Jobim però els començarem escoltant en l’arranjament molt delicat que han fet del...
 
4.3.- There Will Never Be Another You (Warren-Gordon) 7:31.
 
I ja heu pogut escoltar que aquesta és una versió molt dolça i tranquil·la d’aquest tema, el qual es toca sovint a un tempo més vital. I aquí hi tenim la molt brillant trompeta de Jason Palmer, i que l’ha presentat fent-ne la melodia. I sí que en Mike Kocour al piano ens ha acaronat amb la seva interpretació, feta amb tota la delicadesa del món, com també, tot i que molt més brillant pel fet d’haver pujat al registre agut, la que ha fet Palmer amb la seva trompeta, ambdós mostrant-nos la gran classe. I la líder i baterista ha estat qui ens ha fet una llarga improvisació, que ha estat magnífica, mostrant-nos de quina delicada manera controla els estris de la seva bateria. El domini de les dinàmiques és fonamental per a un baterista, per a una baterista, com ella ha sabut mostrar-nos. I ja després d’ella, de nou Jason ha recuperat la melodia del tema per ja acabar-lo delicadament, amb el motiu recurrent fet pel baixista Ben Hedquist en aquest preciós tema per començar-los a escoltar.
 
Des d'aquella classe em vaig dedicar a l'ofici, i no només tocant, sinó esforçant-me per entendre i respectar el seient on ara estic asseguda i a qui estava assegut abans que jo. Sempre m'esforçaré per reconèixer-ho i acceptar-ho. Tinc un deute d'agraïment amb el doctor Ryan Nielsen per la seva valentia, coratge i voluntat d'ensenyar la veritat en un lloc on això no sempre s'accepta. Vull donar les gràcies a Lewis Nash i el seu suport incondicional per a mi i els meus somnis i ànims durant el temps que vaig estudiar amb ell. La seva positivitat i constant ànim i suport, m'han ajudat per poder tenir la confiança suficient per fer aquest àlbum i continuar el meu viatge musical.
 
I després els tempos dels temes ja són més vitals, tot i que n’hi ha un que manté un tempo força mèdium tranquil·let com és 05. I Can't Give You Anything but Love. I sí que els podríem escoltar en un dels grans temes i estàndards que hi ha en aquest disc 4. 'S Wonderful, tema dels germans Gershwin, però els escoltarem en el Rh&CH que va fer Sonny Rollins i tema conegut de totes i tots vosaltres, i anomenat ....
 
5.2.- Oleo (Sonny Rollins) 4:42.
 
I de ben segur que totes i tots heu reconegut aquest tema de Sonny Rollins qui encara viu, que ho pugui fer uns quants anys més. I ja sabeu que aquest tema es va fer seguint l’estructura d’acords del “I Got Rythm” dels germans d’or Gerhswin. Molts músics ho han fet i algú devia decidir que això es deia un Rh&CH, car també és un “contrafact” que és qualsevol melodia que s’ha fet partint de la progressió d’acords d’un altre tema, com és el cas.
 
I sí que hem gaudit força amb la interpretació que ens n’han fet tots quatre, en aquest tema de Sonny Rollins i qui ha brillat de manera especial ha estat la líder, la qual ha acabat la tanda de solos fent ella uns quants compassos improvisant compartint-ho amb els companys. El tema però l’han començat pianista i trompetista a duet, ells dos fent la melodia, súper coneguda, amb el pont al mig, on hi ha quatre acordes descendents en 8 compassos. I qui primer ha improvisat ha estat Jason qui ho ha fet amb la sordina per barret a la trompeta. So maco, amb alguns sons a lo Dizzie Gillespie i també per frases fetes, les del “Salt Peanuts”. I sí que el pianista Kocour ha estat elegant i sobri en la seva improvisació, alhora que un tant  fosc per so. I després han vingut els 8 compassos improvisant la líder Channell amb el Jason Palmer ara sense sordina, i ja arribar a la melodia del tema i acabar-lo de manera magistral.
 
Gràcies a Mike Kocour, director d'Estudis de Jazz de l'estat d'Arizona per acceptar-me i voler formar part d'aquest projecte. Per tocar també a duo amb mi al seu despatx i veure sempre les possibilitats de qui jo podria ser. Això va ser una gran part del meu desenvolupament musical. I un agraïment a Ben Hedquist, actual director de Jazz i Música Popular de GCC per estar sempre disposat a tocar amb mi i ser un pols constant sempre que ho vam fer. Jason Palmer, la teva orientació ha estat crucial per a la meva confiança i èxit. Gràcies per la tutoria continuada, l'orientació i per ser la persona, el músic i l'home de família absolutament increïble que ets.
 
I dels dos temes restants, un de Parker i l’altre de Golson 06. Stablemates, doncs sí que se’m fa difícil escollir quin haig de posar, sí. Al final m’he decidit pel de Charlie Parker per l’arranjament que la líder ha fet i també perquè és més llarg, i hi ha més música i tema conegudíssim anomenat.
 
6.1.- Now's the Time (Charlie Parker) 7:04
 
I 10-n’hi-C de tema de Parker que ens han fet, i sobretot la líder, la qual amb la bateria ens ha fet una “Intro” magnífica a base dels seus redobles, que per cert, sempre estan apareixent, encara que només acompanyi. I tot i no reconèixer d’entrada el tema, la melodia del tema, sí que hem percebut que és un Blues de 12 compassos. I a la piscina s’ha llençat el gran Jason amb la trompeta, qui ens ha clavat una magnífica improvisació, brillant per pujar al registre agut, tot i que no al súper agut. I també Mike Kocour ens ha fet un solo força minimalista, per les poques notes que ha tocat, al menys en la primera part de la seva exposició solista. Tampoc després s’ha extralimitat i s’ha mantingut força tranquil. I esclar que hem gaudit molt amb el grandíssim solo que ens ha fet la líder a la bateria, ella que és Holly Channell, què bona és com a baterista. I sí que encara no n’ha tingut prou, i ha volgut fer uns quants compassos improvisant, compartint-ho amb pianista i trompetista i ara sí recuperar ells el motiu principal del conegut tema de Charlie Parker i acabar-lo delicadament, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i nois Holly Channell, bateria; Jason Palmer, trompeta; Mike Kocour, piano; Ben Hedquist, contrabaix.  
 
Gràcies a Clark Rigsby pel seu temps i talent a Tempest Recordings! El vostre suport, ànim i il·lusió per aquest projecte són increïbles. Has fet que la meva bateria sonés millor que jo. I gràcies a Nathan de Vault pel Mastering per prendre aquest projecte com a propi i posar la cirereta a sobre. Finalment, als meus pares, a la meva magnífica  filla i al meu meravellós marit, pel seu ànim i suport incondicional. Aquest àlbum no s’hauria pogut fer sense tu, per tot el que tens i em segueixes donant. I gràcies, és clar, a Jordi Pujol i Fresh Sound Records per arriscar-se i treure aquest disc! Espero que totes i tots els que escoltin aquest disc ballin una mica. Amb amor, —Holly Channel.


I ara ens endinsarem en la música de Julien Bertrand - New Fly, el seu nou “Waxmen”. Gravat per Sergi Felipe a Underpool Studio, Barcelona, ​​els dies 5 i 6 de març de 2023. Masterització de Pieter De Wagter a Equus, Brussel·les. Disseny i concepció gràfica: Delphine de La Morinerie. Il·lustracions del llibret d'Isaiah Bertrand. Fotos: Jules Azelie. Produït per Julien Bertrand. Amb Julien Bertrand, trompeta, fiscorn; Liam Szymonik, saxo alt; Etienne Deconfin, piano; François-Régis Gallix, contrabaix; Arthur Declercq, bateria. Totes les composicions de Julien Bertrand, excepte "Groove" de Stacy Dillard i "Penelope" de Wayne Shorter.
https://www.freshsoundrecords.com/julien-bertrand-albums/57296-new-fly.html.
 
I en aquest disc hi ha també uns temes magnífics, amb varietat de tempos i ritmes, havent-hi sí alguns temes delicats com són 08. A Little One For The Little One aquest curtet de menys de 3 minuts, i també un tema on el líder el toca ell sol amb la seva trompeta i anomenat, 02. Let’ Spread Some Love #1, primera versió d’un altre del mateix nom i de més de 7 minuts, però els començarem escoltant en el molt bonic...
 
7.6.- Precious Feelings (Julien Bertrand) 5:20.
 
I sí que ens ha agradat força aquesta balada de Julien ell amb el seu fiscorn, per com de càlid ha sonat el seu metall. Ell mateix l’ha començat ja amb la bonica melodia, i amb el rerefons del trio base de piano, contrabaix i bateria, i què maco ha estat el final de la melodia, pas previ a la seva improvisació. I si que la seva improvisació ha estat emmarcada en un context farcit de tradició, on la melodia creada ens ha seguit acaronant. Hi ha hagut moments més agosarats, però ha estat envoltada de melodia, de càlida melodia. El trio base li ha donat tot el seu suport, amb unes escombretes del baterista força delicades, ell l’Arthur Declercq. També el pianista Etienne Deconfin ha fet la seva tasca solista, seguint fil per randa l’aspecte harmònic, amb uns arpegis inicials d’una gran bellesa i pulcritud. Un solo delicat, maco, profund, que ha deixat pas a la melodia del líder al fiscorn, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I Julien Bertrand, llicenciat del CNR de Boulogne Billancourt (clàssica) i Chambéry (jazz), Julien porta des de l'any 2000 de gira, amb Miguel Fiannaca, la Big Band Turquoise, Ompa Bompa, i el seu propi grup, el Julien Bertrand Quintet (guanyador de diversos concursos locals i nacionals)  i, després i des del 2006 amb el pianista americà Joel Hoemes que va conèixer a Nova York, antic membre del Roy Hargrove Quintet.
 
I podríem escoltar-los en molt interessant tema del qual n’ha fet dues versions com ja he comentat i versió més llarga 3. Let' Spread Some Love #2, però els escoltarem en el magnífic..
 
8.4.- Burning Brains (Julien Bertrand) 7:02.
 
I 10-n’hi C de com ha començat aquest tema, per agosarat i modern, i ara també amb el so del saxo alt del Liam Szymonik. Una llarga Intro delicada tot i els redobles de la bateria de Declercq i ja la melodia feta a duet pels dos vents. I què interessant el pont amb el seu canvi tonal i de ritme. I què brutals els dos metalls a duet tot i preparant la improvisació del saxo alt amb tota la contemporaneïtat possible. Aquest ens ha impressionat, pel so, pel seu fraseig i llenguatge. I més que ho han fet tots dos, els dos metalls improvisant alhora, a mode d’impro col·lectiva, amb tots els aires de la contemporaneïtat. I també Deconfin al piano ha brillat abastament, amb unes maneres properes a les de Sacks per modernitat, per històries explicades, fent un solo on l’aspecte rítmic ha estat important. I recuperant el motiu principal els dos vents, han arribat al final d’aquest magnífic “Burning Brains” de Julien Bertrand.
 
Va signar amb Fresh Sound Records per al qual va gravar dos discos "Free Revolution Zone" el 2019 (revista Révélation Jazz, Révélation Radio Jazz UK), disc que va sonar en aquest programa,  i ara aquest "Waxmen" del 2024 amb la seva nova formació New Fly. També participa com a sideman en nombrosos projectes (Earz Quintet, Vincent Périer Septet, David Bressat Quintet, MN Big Band, etc...). Tocant amb noms tan reconeguts com Keith Brown, Tony Hewitt, Lolo Bellonzi, Jeff Ballard, Eric Le Lann, Sangoma Everett, Seleno Clarke, Anne Sila, Vaudou Game, Célia Kameni, Sébastien Joulie i molts altres.
 
I hi ha temes magnífics com són 07. Fear and Healings, 01. Waxman i 05. Groove (Stacy Dillard), però els escoltarem en el tema on també en fa dues versions, i escoltarem la més llarga de quasi 8 minuts i tema de l’estimat Wayne Shorter anomenat..
 
9.10.- Penelope (2) (Wayne Shorter) 7:53.
 
I ves per on que aquest “Penelope” el va incloure l’estimat Wayne Shorter en el seu “Et cetera” disc del 1981 amb Herbie Hancock, Cecil McBee i Joe Chambers essent inicialment una preciosa balada, res a veure de com l’acabem d’escoltar, tot i que jo diria que Shorter també l’havia interpretat així de vital posteriorment al disc. Igualment, un magnífic arranjament del líder i trompetista. Melodia feta a duet dels dos vents, trompeta i saxo alt, i pel darrere els de la base rítmica fotent-li a tot drap. I sí que el pianista ha estat el primer en improvisar amb els dos companys a tot Swing, baixista i baterista, l’un amb el “Walking” i l’altre quasi que improvisant amb la seva bateria, què brutals tots tres. Etienne al piano ha estat realment increïble, per com ha volat amunt i avall remenant les tecles del seu piano amb total mestria i creativitat. I ja heu escoltat la brillantor de la trompeta del líder Julien i de quina brutal manera ha improvisat situant-se en el registre agut, i sempre fent un fraseig inversemblant. I sí que ha aparegut una primera calma en la improvisació de Liam al sax alt, coses però que aviat han canviat. El brutal Swing del baixista, el baterista, brutal i ell al saxo alt, increïble en la seva impressionant improvisació en aquest tema de Shorter que tots ells han brodat, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Julien Bertrand, trompeta, fiscorn; Liam Szymonik, saxo alt; Etienne Deconfin, piano; François-Régis Gallix, contrabaix; Arthur Declercq, bateria.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 
I ja acabarem el programa d’avui amb un altre d’aquests magnífics discos de FSNT i ara amb el de Giuseppe Cucchiara Quartet, “Music for your Soul”, Enregistrat en directe per Jimmy Katz a l'Ornithology Jazz Club, Brooklyn, Nova York, els dies 20 de març i 17 d'abril de 2023. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio. Amb Giuseppe Cucchiara, contrabaix; Ben Solomon, saxo tenor; Chris McCarthy, piano; Adam Arruda, bateria. Tots els temes són del líder Giuseppe Cucchiara. Fotos de Jimmy Katz i Michelle Sierra Laffitte. Produït per Giuseppe Cucchiara i Jimmy Katz.
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-cucchiara-albums/57309-music-for-your-soul.html. Temps total de música del disc: 49:48 min.
 
I sí que aquest disc té uns temes que ens toquen el moll de l’os, sí, com és el delicat i trist tema dedicat a George Floyd assassinat amb tota la sang freda, la d’un poli feixista que ara volen alliberar de tota culpa, gràcies a un desgraciat i feixista, que ja sabeu qui és i tema anomenat 07. For George Floyd. I un altre amb un punt més de tempo és el que ara mateix escoltarem..
 
10.3. A New Set of Changes (Giuseppe Cucchiara) 5:33.
 
I no ha estat una balada amb tots els ets i uts però sí una molt bona composició, i interpretació i ja heu pogut escoltar que va ser una gravació en directe, pels aplaudiments, i per les dades de gravació. Tenim de nou un saxo, i ara aquest és tenor, el jove i amic Ben Solomon que ves per on hem tingut al Jazz Club Sant Vicenç encabit en un magnífic Félix Rossy Quintet. Preciosa melodia que ha deixat pas a la primera improvisació, la del baixista i líder Giuseppe Cucchiara on ens ha mostrat el seu domini del contrabaix,  fet el solo amb una bona pulsió rítmica. També després hem escoltat una preciosista improvisació al piano de Chris McCarthy, amb un so brillant, una mà lleugera i gràcil, una esquerra potent amb acords i compenetració total entre elles. Una creativitat que ha aconseguit plasmar amb les melodies  creades a partir de l’harmonia del tema. I recuperant Ben la melodia del tema, l’han acabat delicadament, preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I sí que hi ha temes interessants com són 02. Mogadishu, 08. Bass Outro, i 04. Drum Interlude, però els escoltarem en el tema que titula el disc i magnífic què és...
 
11.6.- Music For your Soul (Giuseppe Cucchiara) 8:07.
 
I sí que el tema ha començat ja amb una bona trempera, tema que a mi em recorda a alguns que John Coltrane va fer en una de les seves èpoques. Hi ha frases de Ben que ens situen en el A Love Supreme, i no només ell, car també per com el baterista fa el ritme del tema, coses esclar que parides pel compositor i líder del disc, en Giuseppe. Un solo brutal de Ben Solomon que realment ens ha impressionat, per tècnica, història explicada, per feeling, “sentiment”, car semblava com si li fes un homenatge a ell, a Coltrane. I sí que MacCarthy l’ha seguit amb igual mestria, ell ben acompanyat pels dos de la base rítmica, líder al contrabaix i l’Adam Arruda a la bateria. De nou un solo vibrant del pianista, ell seguint amb un mode rítmic potent d’improvisar. Esclar que els dos de la base han estat brutals, líder Giuseppe al contrabaix i Arruda  a la bateria. Un tema de poc més de 8 minuts, més llarg dels habituals, coses que solen passar en els directes, com és el cas d’aquesta formació liderada per Giuseppe, arribant al final després que Ben Solomon recuperés la melodia i l’acabessin tots ells de manera magistral.
 
Escoltar aquesta música va ser l'experiència de tota la vida. Els músics es comuniquen entre ells sobre les nostres esperances, pors, somnis i aspiracions, perquè la cançó i l'oient esdevinguin un. Conec moltes de les dificultats que pateixen els músics. I tanmateix, ploren, canten, juguen extasiats com si els impulsés el dolor de la vida. Estan recitant el poema de la vida. La seva música és una benedicció, una poderosa valentia que és l'Amor. I sé per instint que ens devem a la nostra ànima experimentar aquest nivell de l'art.
—Mitch Borde.
 
I sí que hi ha un molt potent i llarg tema de quasi 11 minuts 1. Fill the Holes, Pass the Ball, i els podríem escoltar en aquest, però no, car ho farem, i aquest serà el darrer amb el qual els escoltarem i nosaltres acabarem el programa d’avui, amb el tema súper vital anomenat...
 
12.5.- Leonida (Giuseppe Cucchiara)  7:37.
 
I de nou un brutal tema el que ens han ofert aquest quartet de cracs, en un disc que té tots els aires del quartet de John Coltrane, per formació, però també per les composicions fetes pel líder i baixista en aquest disc “Music for your Soul” com també Coltrane feu en aquella època, música per les ànimes, música que sortia de l’ànima. Un tema súper ràpid on de nou Ben Solomon ens ha deixat bocabadats per com ha fet la seva més que brutal improvisació, amb un llenguatge increïble a tot Coltrane també per so del seu saxo. Esclar que el trio de la base rítmica li han donat el seu suport, amb el “Walking” del baixista i líder Cucchiara, els acords del pianista McCarthy i el Swing del baterista Arruda. Impressionant i llarg solo de Ben Solomon, increïble. I sí que Chris al piano ha començat força suau, però ai las que les coses han anat canviant de mica en mica, arribant també a uns nivells energètics i rítmics brutals, on el joc d’ambos mans ha estat crucial, amb la dreta súper vivaç i gràcil. I en aquest tema només han improvisat ells dos, o sigui que bravo pel líder que no va voler improvisar en cada tema, i felicitats nois Giuseppe Cucchiara, contrabaix; Ben Solomon, saxo tenor; Chris McCarthy, piano; Adam Arruda, bateria, car amb aquest brutal tema els deixarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el divendres 20 de juny que tindrem als  JAZZSPIRIT amb Carles Pineda, Enric Carreras, Pep Coca i Adrià Font en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta al Molí dels Frares i a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |