Enllaç directe a l'àudio del Programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Doncs aquesta setmana us proposo escoltar els darrers treballs acabats de  publicar per la discogràfica americana, la dirigida per l’amic John Bishop, Origin Records, i per això a la caràtula del programa he posat això,  “I al principi hi hagué l’Origen”. Escoltarem el sextet liderat per Jordan Vanhemert, “Deep in the Soil” i dues Big Bands, la Geoff Stradling & StradBand, “Nimble Digits” i la Ben Patterson Jazz Orchestra, “Groove Junkies” i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.



Abans però deixeu-me que us parli d’un parell de Festivals que es faran aquests dies, i posteriors. El dissabte 1 de juny comença la 12ena edició de l’Estival De Jazz – Igualada 2024 amb una “Jam de Swing” amb l’Enric Peidró Swintet a l’Escorxador a partir de les 21h. I també comença la 13ena edició del Cicle de Jazz – Ametlla del Vallès e
dissabte 1 de juny a les 20:00 hores a l’escenari Jardins de la Residència Millet Park amb Eva Fernán-dez, saxofonista, cantant i compositora, que proposarà un viatge sonor per alguns dels temes que l’acompanyen durant els darrers anys.


I ja començarem el programa amb el Jordan Vanhemert i disc anomenat “Deep in the Soil”, publicat el 26 d’abril i enregistrat el maig de 2023, mesclat i masteritzat per Corey DeRushia als Troubadour Recording Studios, East Lansing, MI. Ajudant de producció: Andrew Kim. Fotos de portada de SWAK Photography. Foto de la banda de Chris Hovan. Disseny i maquetació de la portada fets per John Bishop. Produït per Michael Dease i Jordan VanHemert. Amb Terell Stafford, trompeta; Michael Dease, trombó; Jordan VanHemert, saxo alt; Helen Sung, piano; Rodney Whitaker, contrabaix, Lewis Nash, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82892.
 
Amb una banda d'estrelles i un monumental swing al remolc, el saxofonista Jordan VanHemert torna a les seves arrels a “Deep in the Soil”, deixant de banda el seu saxo tenor habitual, passant a l'alt, i revisant els sons i la força vital de Charlie Parker, la música del qual primer va donar forma a la seva manera de tocar. Amb els seus socis a la primera línia —el trompetista Terell Stafford i el trombonista/coproductor Michael Dease— i la secció de ritme del trio a de Helen Sung, Rodney Whitaker i Lewis Nash, VanHemert explota amb un conjunt d'originals de jazz modern, composts per ell mateix, Dease, Stafford, Jimmy Heath i Sharel Cassity, juntament amb un arranjament efervescent de "Superwoman" de l’Stevie Wonder.
 
I sí que hi tenim a Charlie Parker, sí, cosa que podem notar tot i escoltant la preciosa balada composta pel líder Jordan VanHemert i anomenada....
 
1.4.- Everything Changes, Everything Stays the Same (J. VanHemert) 7:42.
 
I ja veieu de quina dolça manera hem començat el programa d’avui, amb una balada amb tots els aires de Bird, de Parker. I és curiós que el líder, essent com és un saxo tenor, s’hagi volgut involucrar en el seu món, i esclar que per això ha agafat el saxo alt en aquest projecte. Un tema fet a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria, amb una melodia d’una bellesa remarcable, després de la qual ell mateix ha encetat la seva improvisació feta amb igual sentiment. Se’ns ha mostrat com a molt bon solista, també pel so “parkerià” que n’obté, que és força proper al del nostre gran geni. Sí que el trio liderat per la pianista Helen Sung l’ha acompanyat des del principi, seguint ella amb la seva delicada improvisació. Ens ha agradat també el seu “pianíssim”, ens ha acaronat, sí. Tema de nou i final, ideal composició del líder Jordan VanHemert per començar-los a escoltar.
 
I seguirem ara amb un altre d’aquests grans temes, a tot Funk en el tema que ens recorda als que feia Cannonball Adderley amb Joe Zawinul al piano...i és el compost per Terell Stafford el magnífic...
 
2.8.- Blues For JT (Terell Stafford) 6:23.
 
Eps, amb aquest tema ens hem posat a tope, un Blues amb una trempera brutal, a tot Funk, coses que ens ha marcat la base rítmica. I aquí sí que hem escoltat més vents, sí perquè hem escoltat un quintet. Jordan l’ha començat amb melodia, curteta com totes les dels Blues, per després fer la seva increïble improvisació. Ha demostrat domini del llenguatge del Blues alhora que ha sabut conjuminar-lo amb d’altres línies melòdiques. Terell Stafford amb la trompeta ens ha enlluernat per la seva brillantor en el registre agut de l’instrument fent també un gran solo, tècnic, sí, però també melòdic. I de fons el “Merci Merci Merci” de Joe Zawinul pels acords de la pianista, això sí, a un tempo més vital. Ella mateixa ha seguit la tanda de solos, i de nou ens ha impressionat la seva mestria alhora que interpretat amb elegància. També el baixista ha fet una bona tasca solista en aquest “Blues for JT”, que no sabem de qui són les inicials de J. i T. ell que és Rodney Whitaker, contrabaix, sense oblidar a  Lewis Nash, a la bateria. I de nou els dos vents han recuperat la curteta melodia d’aquest Blues per acabar-lo de cop. Brutal.


L'ofici de músic, de líder, és ajustat, la sensació és refrescant, el so és ràpid i precís, fent que les veus individuals dels músics esdevinguin en un col·lectiu. Robin James, All About Jazz.
 
I encara els escoltarem en el tema a tot Swing compost per Michael Dease i anomenat...
 
3.7.- ST in the House (Michael Dease) 5:11.
 
I doncs quin brutal tema que acabem d’escoltar. És un sextet, però peten com si fossin una Big Band, que sí, aquestes ja vindran després. Una melodia inicialment entretallada en les As i més lligada en la B del tema, on la base rítmica ha marcat els tempos. Un tema amb una empenta impressionant on la base rítmica ens ha portat a tot Swing, de manera particular amb el “Walking” del baixista Rodney Whitaker, i els copets als plats del baterista Lewis Nash, sense oblidar els acords de la pianista Helen Sung. De solos n’hem escoltat una colla i tots magnífics començant pel brillant per so i registre del trompetista Stafford, per després fer-lo el líder amb un so un pèl més baix que el del trompetista, però amb igual llenguatge de lo més jazzero, fraseig increïble i històries explicades. En les seves improvisacions s’ha allunyat de les línies melòdiques de Parker fent les pròpies, com és normal. La pianista Sung ha fet el seu, amb bon marcatge rítmic, arpegis inversemblants i digitació precisa, alhora que llenguatge. També Whitaker al contrabaix ens ha clavat una molt bona improvisació, melòdica alhora molt tècnica i afinació perfecte. I després, tots ells han deixat pas a uns “quatres” primer i després solo sencer del baterista Nash per ja recuperar la melodia del tema i acabar-lo magistralment.
 
"Creatiu, fonamentat i sorprenentment apassionat". Jazz Sensibilities.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar amb el tema més vital i primer track compost per Sharel Cassity anomenat...
 
4.1.- Call to Order (Sharel Cassity) 6:16.
 
I vaja quin tros de temarro que ens acaben de fer, a tot Swing i a un tempo frenètic impressionant, i abans de recuperar la melodia, hem pogut gaudir amb un llarg i brutal solo del baterista Lewis Nash, quina passada de solo, increïble. I la melodia l’han compartit els dos vents, saxo alt i trompeta, Jordan VanHemert i Terell Stafford, no haven escoltat el trombó de Michael Dease  en cap dels temes seleccionats, què hi farem. I de nou uns solos inversemblants i el primer i increïble, el del trompetista Terell Stafford, ell de nou tocant allà a dalt de tot del registre agut i amb una perfecta afinació. Ja ni en parlem del llenguatge jazzísric, de la tècnica, de res, que ja ho he dit tot d’ell. És un dels mestres de la trompeta d’ara mateix. I de la pianista Helen Sung què voleu que us digui, de nou ella ha estat increïble. El so del seu piano és ple, consistent, tocant al registre del mig, amb una destresa increïble, velocitat de digitació, tot això de la mà dreta, mentre que l’esquerra l’ha acompanyat amb diversos acords i sovint amb les notes més greus. I la base rítmica de Rodney Whitaker, contrabaix i Lewis Nash, bateria, han estat brutals tots dos. I sí que també el líder Jordan VanHemert els ha seguit amb una altra magistral improvisació amb un so personal, consistent i ple, i amb una tècnica esfereïdora, llenguatge i bon gust de lo més jazzero. I sí que després, solo brutal del baterista, melodia del tema i final feliç, magnífic i vital tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Terell Stafford, Michael Dease, Jordan VanHemert, Helen Sung, Rodney Whitaker i Lewis Nash.


I seguirem amb Geoff Stradling & The StradBand, “Nimble Digits” publicat el 26 d’abril i enregistrat el 20 i 21 de juliol de 2023 per Ben Burget a l'EastWest Studio 1, Los Angeles, CA. Assistent de gravació: Logan Taylor. Teclats gravats per Geoff Stradling a StradMan Music, juliol - octubre de 2023. Enregistrament addicional de Glen Berger, Jeff Driskill, Kye Palmer, Aaron Janik, Stan Martin, Barbara Laronga i Cooper Appelt. Mesclat per Ben Burget a 206 Studios, Van Nuys, CA. Masteritzat per Dave Donnelly a DNA Mastering, Woodland Hills, CA. Tècnic de piano: Teri Meredyth. Fotos de Curt Sletten. Fotografia addicional de Ben Burget, Geoff Stradling. Portada de Clive Watts. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Geoff Stradling. Productors executius: Rick i Enid Wood.  I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:  
A la StradBand hi ha molta colla, i per això els podreu veure al blog, però ja parlaré dels solistes i base rítmica tot i comentant els temes...
 
VENTS DE FUSTA: Alex Budman, Phil Feather, Kirsten Edkins, Tim McKay, Jeff Driskill, Dan Kaneyuki, Tom Luer, Glen Berger.
TROMPETA / FLUGELHORN: Javier Gonzalez, Kye Palmer, Barbara Laronga, Matt Fronke, Stan Martin, Rob Schaer, Aaron Janik.
TROMBONS: Dave Richards, Erm Navarro, Lori Stuntz, Juliane Gralle, Ryan Dragon, Erik Hughes, Francisco Torres, Scott Whitfield.
BASE RÍTMICA: Geoff Stradling, Bruce Lett, Cooper Appelt, Ross Schodek, Adam Alesi, Kristin Olson, Michael Spiro, Joey De Leon, Nate Werth.
 

Totes les composicions i arranjaments són de Geoff Stradling, excepte “Poinciana”, composta per Buddy Bernier i Nat Simon.

El compositor, arranjador i teclista de Los Angeles, Geoff Stradling, ha passat la major part de la seva carrera de dècades centrada en l'èxit de pel·lícules, programes de televisió i àlbums d'altres persones amb què ha estat associat, inclosos molts anys com a director musical dels Globus d'Or. Durant tot el temps, la seva StradBand va actuar com un taller dels seus conceptes i un projecte col·lectiu per a molts dels seus companys. Amb “Nimble Digits”, la banda pren el protagonisme, destacant l'àmplia amplitud de l'orquestra de jazz modern, des dels estils originats per Gil Evans, fins a la fusió post-Miles, passant per influències afrocubanes i afrobrasileres. Manega el seu grup de músics de la manera que sempre ho fan els millors líders de banda, jugant amb les fortaleses dels músics individuals alhora que manté una temàtica harmònica, contrapuntística i textural forta i personal. El grup de músics talentosos de L.A. té dotzenes de valors a cada cadira de cada músic, i moltes de les seves estrelles més brillants són aquí, amb trenta-un músics que donen vida a la música de Stradling.

 
I tot i que hi ha una baladeta anomenada “Here in Spirit”, ja els començarem escoltant en el tema dedicat a la memòria del gran Michael Brecker i anomenat...
 
5.2.- Brecker Sketch (Geoff Stradling) 7:42.
 
I sí que les músiques seguiran amb aquesta majestuositat, la de les Big Bands com aquesta. I el tema l’he volgut posar perquè és força maco i perquè li han dedicat al genial Michael Brecker, que ja fa massa que ens va deixar. I aquí hem escoltat un magnífic solo al saxo tenor a càrrec de Glen Berger, ell honorant a Brecker. També ens l’ha fet el baixista Bruce Left amb el seu contrabaix i posteriorment, i amb el trombó, en Ryan Dragon. Un tema on hi ha hagut també “Solis” de la secció de vents, ells que han estat una colla i que podreu llegir al blog del programa. La melodia ha estat molt maca, i en els moments inicials, encara amb molt calma rítmica i so força contingut, i també ha començat delicadament la improvisació de Berger al saxo tenor. La secció de vents l’ha acompanyat fent uns “licks”, frases de suport, quasi de manera permanent. I sí que cal parlar de la secció rítmica, amb un baterista força consistent amb el marcatge a la caixa, ell que ha estat Adam Alesi, sense oblidar a Kristin Olson a les percussions, que també hi ha estat, i esclar que el líder Geoff Stradling al piano, ell que n’és a més el compositor del tema, dels temes. Al final, els “Solis” dels vents han fet créixer la intensitat emocional del tema tot i recuperant a Berger al tenor, acabant el tema amb una seva gran improvisació i final delicat, tema ideal per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I un altre tema magnífic és el compost per
Buddy Bernier i Nat Simon, el conegut...
 
6.3.- Poinciana (B. Bernier & N. Simon) 6:27.
 
I quina magnífica versió ens han fet d’aquest “Poinciana” que el gran Ahmad Jamal es va encarregar de popularitzar arreu del món. Un tema on la secció rítmica de nou està superba amb la bateria d’Alesi, els baixos fets per Left i els acords del líder Stradling al piano. I en aquest tema hi ha hagut també les percussions de Kristin Olson, Michael Spyro i Joey de Leon, amb les congues, bongos i timbales, de fet, ja els hem escoltat d’entrada, als primers compassos, tot i acompanyant la resta de músics. I uns moments de la melodia l’ha feta la trompeta Stan Martin per després en Tom Luer al saxo alt, ell que també n’ha iniciat les improvisacions. Han estat uns moments increïbles els del seu solo, per la seva interpretació però també per com l’han acompanyat la resta de companys, a tot Latin Jazz. Molt bonic ha estat també el solo de Stan Martin a la trompeta, molt melòdic i alhora amb unes frases inversemblants amb el suport de la resta de vents, i després amb el llarg “Soli” que ens han fet, brutal. I el Latin ha seguit amb el piano del líder, el bo d’en Geoff Stradler el qual, molt amablement em va fer arribar des de Califòrnia tota la informació que li vaig demanar, via Internet, esclar, ell que ha començat el tema amb els acords del tema, ell i els percussionistes. Un preciós “Poinciana”.


I encara seguirem escoltant-los en un altre magnífic tema del líder a tot Swing i anomenat...
 
7.7.- Don't shoot the messenger (Geoff Stradling) 6:41
 
I un altre gran tema del líder que s’ha anat desenvolupant de mica en mica augmentant-ne les intensitats sonores i emotives. Tema iniciat per la base rítmica i les percussions de nou, amb els acords del líder i notes guia del baixista. Melodia feta per trombó i saxo tenor, i ja ben aviat la primera improvisació, la brillant i brutal del trompetista Kye Palmer, ell que ha pujat al registre alt, i allà a dalt de tot, encara ens ha impressionat més. I la resta de companys apareixent per darrera recolzant-lo. També el trombonista Francisco Torres ens ha deixat estabornits i clavats a la cadira per com ha fet la seva. I sempre, sempre la base rítmica amb tota la seva potència, alhora que la resta de companys, els vents, canyes i metalls fent els seus “Solis”, que han estat brutals. També hem escoltat el solo increïble del saxo tenor d’en Kirsten Edkins. Una Big Band amb uns solistes increïbles, i en aquest tema, també amb les percussions solistes de Kristin Olson a les congues, al final del tema, tot just abans de recuperar-ne la melodia per trombó i saxo tenor, jo diria i acabar-lo amb un preciós i potent final.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc, també del líder i anomenat...
 
8.4.- Nimble Digits (Geoff Stradling) 5:16.
 
I quin brutal i vital tema que acabem d’escoltar, ideal per ja deixar-los d’escoltar, en un tema on hi ha hagut uns solistes magnífics, “Solis” dels vents ja cap al final. Melodia feta per tots els vents a tota marxa, la que ha imposat la secció rítmica. I tota la Big Band ha sonat fent improvisacions escrites, els “Solis” tot i conjuminant-los amb la melodia. I de solistes n’hem tingut alguns, el primer d’ells i al trombó el bo d’en Scott Withfield, qui ens ha mostrat també les seves qualitats, moltes, entre les quals la velocitat del fraseig i llenguatge. També hem escoltat la trompeta de Kye Palmer, potser el “primer” trompeta de la seva secció de metalls, que hem escoltat també fent solos en un altre tema, el “Don't shoot the messenger”. I al saxo soprano hem escoltat a Alex Budman, ell que l’ha començat després d’un curtet “break” introductori i que l’ha fet també brutal, com també han estat de brutals tota la secció de vents fent de nou un altre increïble “Soli”. I quin final més brutal amb el solo del baterista Adam Alesi i ja acabar el tema a tot vent, què brutal, què brutals tots els temes i músics, o sigui que felicitats noies i nois, i sobretot al líder Geoff Stradling.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
I després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com ens ho expliques sempre, amb la teva dolçor musicada per les músiques dels artistes d’avui.


I ja per anar encarant el final del programa d’avui seguirem amb l’altre Big Band, la Ben Patterson Jazz Orchestra, “Groove Junkies”, publicat el 17 de maig i enregistrat i mesclat per Bob Dawson del 20 al 21 de novembre i l'1 de desembre de 2023. Enginyeria addicional de Brian Jacobs al BIAS Studios, Springfield, VA. Masteritzat per Mike Monseur a Axis Studios, Nashville, TN. Fotos de Kevin Burns. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Ben Patterson, Rich Sigler i Bob Dawson.
 
I la Ben Patterson Jazz Orchestra són una llarga colla que podreu llegir al blog. Jo us en parlaré dels solistes de cada tema i alguna vegada de la base rítmica i per descomptat que també del líder Ben Patterson i el seu trombó.
 
Antonio Orta - saxo alt i soprano, Mike Cemprola - saxo alt, flauta, clarinet, Tedd Baker - saxo tenor, flauta, clarinet, Xavier Pérez - saxo tenor, flauta, clarinet, Doug Morgan - saxo bari, flauta, clarinet baix, Bill Mulligan - piccolo (1), flauta (3). Brian MacDonald - trompeta principal, Kevin Burns - trompeta (principal a “Stank Face”), Luke Brandon i Alec Aldred – trompeta. Ben Patterson - trombó principal, Kevin Cerovich i Dave Perkel – trombó, Ben Polk - trombó baix. Shawn Purcell – guitarra, Chris Ziemba - piano, Fender Rhodes, teclats, Paul Henry - baix elèctric, Todd Harrison - bateria, percussió, Fran Vielma - congues, percussió (#3,4,6). Totes les composicions i els arranjaments són de Ben Patterson, Pro Jazz Charts (ASCAP), excepte "Exclamation", composta per Chris Potter, Chris Potter Music (BMI).  I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: 
Entre l'avantguarda dels compositors i arranjadors de grans bandes actuals, el trombonista Ben Patterson i la seva banda amb seu a Washington, DC, ofereixen aquest conjunt de funk electrificat que és brutal. La seva música és còmoda alhora que potent aprofitant el poder de la secció de metalls tradicional de big band amb la barreja de l'electrònica per aconseguir una visió singular i complexa. Envoltat per la secció rítmica d'elit del pianista Chris Ziemba, el guitarrista Shawn Purcell, el baixista Paul Henry i el bateria Todd Harrison, Patterson modela una profunda màgia musical al voltant dels seus grooves.
 
I com a primera mostra, un botó amb l’interessant tema anomenat...
 
9.2.- Stank Face (Ben Patterson) 6:15
 
I què bo aquest tema i nova Big Band, ara amb més Funk que Swing, un projecte també amb molt de Latin Jazz, com aviat escoltareu. Aquest és un projecte amb sonoritats més agosarades i ritmes més matxucons, marcats pel baterista Todd Harrison,  el percussionita Fran Vielma a les congues i resta de la base rítmica, amb en Paul Henry baix elèctric i Chris Ziemba als diversos teclats. Les electròniques hi són pel fet d’aparèixer sons dels teclats i els de la guitarra de Shawn Purcell. I la melodia l’han fet tots plegats amb una potència brutal. I els solos els ha començat la trompeta de Luke Brandon, aquest amb un so més situat en el registre del mig, tot i pujar en algun moment puntual al registre més agut. Ha estat un solo força melòdic i bonic. El que ens ha sorprès ha estat el de la guitarra de Purcell, que sembla que l’hagi fet passar per un sintetitzador de sons, per com ha sonat. Què brutal. I de nou els vents fent les tasques de la melodia tot just abans del solo del Xavier Pérez al saxo tenor, qui també ens ha impressionat molt gratament, per sonoritat i pel seu llenguatge més Funk. I quina trempera la resta de companys donant-li el seu suport, amb uns moments brutals fets a base de “vuits” amb ell i el líder Ben Patterson i la resta de  trombonistes Kevin Cerovich, Dave Perkel i Ben Polk, al trombó baix, i amb un final increïble i brusc, ideal per començar-los a escoltar.
 
Ben Patterson mai decep, i aquestes noves composicions i arranjaments per a  Big Band a tot "Groove" són brutals...escriu de manera creativa amb girs i girs tant en les partitures com amb el seu trombó... Super hip! Randy Brecker.
 
I seguim a tot Latin Jazz i tema anomenat...
 
10.6.- Espíritu Valiente (Ben Patterson) 6:01.
 
I quin altre tema més brutal i ara sí que a tot Latin Jazz on les percussions i base rítmica tenen una importància preponderant. De fet el tema ha començat amb un so de percussions força present, les de Fran Vielma a les congues. Els acords del pianista també l’han acompanyat, ell que és Chris Ziemba. Un tema i melodia que han fet tots els vents i base rítmica per ja aparèixer el primer solo, el del trombonista Kevin Cerovich, ell que ens ha tornat a captivar per sonoritat i llenguatge. Gran solo d’en Kevin amb tots els aires llatins. I què potents els de la base rítmica, marcant el ritme i tempo i fent-nos ballar a totes i a tots, i on més s’ha notat ha estat en la “B”, el pont del tema. I després del solo del trombonista, hem escoltat uns moments de relax i ja ben aviat, el “Soli” dels vents fent la seva aportació. Qui n’ha seguit les improvisacions solistes ha estat en al saxo alt Antonio Orta, ell que ha brillat per so “vintage” i llenguatge de lo més jazzero. I per sota de nou els companys de la secció de vents recolzant-lo. Magnífic també aquest solista. Recuperació de la melodia per tots els vents, i ja per acabar-lo de cop. Què brutal.
 
"...Patterson aprofundeix en oferir una mica d'art elegant i seriosament intel·ligent... un disc de festa brillant, que és alhora sofisticat i accessible". All About Jazz.
 
I una mica de Groove també i percussions i tema anomenat...
 
11.3.- The Way of the Groove (Ben Patterson) 7:17.
 
I quina marxa també amb aquest brutal tema del líder, com ho són tots. Uns inicis de tota la secció de vents fent la melodia, secció rítmica portant-los a bon port. Moments també de sonoritats inversemblants a càrrec del teclista amb els seus efectes estrambòtics. Ara hem escoltat a Alec Aldred en la seva molt bona improvisació, ell molt en el registre del mig, però amb un bon llenguatge. El líder ens ha deixat clavats a la cadira per com de reeixida ha estat la seva improvisació, el gran Ben Patterson, que ens ha fet un llarg i brutal solo, amb una gran velocitat bellugant la “vara” del seu trombó. En Chris Ziemba l’ha seguit amb un so del seu teclat passat per sedassos electrònics increïbles, on de nou la secció de vents de la Big Band ha fet unes línies de suport magnífiques i posterior “Soli” que han fet. Han seguit així també en la improvisació del guitarrista Shawn Purcell, el qual ha tornat a estar brutal, i ara potser amb un so més terrenal, però amb una gran tècnica, recuperació de la melodia per tots els vents per ja acabar el magnífic tema de Ben Patterson i fer-ho també de cop.
 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i brutal compost per Chris Potter i anomenat...
 
12.1.- Exclamation (Chris Potter) 6:57.
 
Doncs què impressionant aquest tema de Chris Potter, ell que el va incloure en el seu disc “Circuits” amb gent com en James Francies, Linley Marth i Eric Harland publicat el 22 de febrer del 2019 amb 9 temes increïbles i enregistrat dos anys abans. I la versió que ens ha fet aquesta magnífica Big Band ha estat força fidel al tema original, també per tempo, que és el mateix emprat per Potter en el seu disc. Una melodia súper entremaliada i vital que ha deixat pas a la primera improvisació, primer amb uns moments d’una certa tranquil·litat. Tedd Baker n’ha estat el protagonista, ell que ha fet de Potter amb molta fermesa, amb molta versemblança, en fi que ha fet un més que brutal solo per tècnic i per velocitat de fraseig. I qui l’ha seguit ha estat el teclista Chris Ziemba, ell també amb uns inicis més calmats per manca de sons dels de la Big Band. El seu teclat l’ha passat per sedassos electrònics aconseguint una sonoritat molt propera a aquella que feien els mestres d’aquest instruments en aquells anys del Jazz Fusió, diguem-ne que un tal Herbie Hancock, Chick Corea i d’altres aventurers. Un brutal solo al qual s’hi ha afegit la resta de companys de la Big Band, amb una tremprera increïble per un tema súper increïble de Chris Potter i que la gent d’aquesta magnífica Big Band han executat de manera increïble, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noies i nois, i esclar que felicitar sobretot al líder, compositor de tots menys aquest, el bo d’en Ben Patterson.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Doncs el programa d’avui anirà d’una part del Jazz que es fa ara mateix a casa nostra a Catalunya amb dos treballs publicats per The Changes, el d’Irene Reig – The Bop Collective, “Coratge i Decisió” i el “Bud in Green” del Luismi Segurado Quintet, però també el darrer del Fredrik Carlquist, “Cool Jazz with Fred”, aquest darrer autoproduït.


I començarem el programa molt delicadament a tot “Cool Jazz with Fred” amb l’amic Fredrik Carlquist en formació de quartet. Enregistrat a Barcelona l'11 de novembre de 2023. Enregistrat i produït per Fredrik Carlquist. Foto de portada de Noa Lundgren. Amb Fredrik Carlquist, clarinet; Jaume Llombart, guitarra; Marc Cuevas, contrabaix, Carlos Falanga, bateria.
 
El clarinetista Fredrik Carlquist publica un nou àlbum celebrant el Gran Cançoner americà, el The Great American Songbook. L'àlbum es va gravar en directe a l'estudi en una sessió seguint la tradició de la gran era del jazz. El quartet reuneix alguns dels millors intèrprets barcelonins de l'escena jazzística catalana actual. L'estil de la música saluda una barreja dels enregistraments fets per Capitol de Benny Goodman i els enregistraments del quartet del saxofonista alt Paul Desmond amb el guitarrista Jim Hall, algunes de les principals influències de Carlquist. El repertori ofereix una selecció de jazz de primera classe que no s'escolta avui dia juntament amb la “Samba Cantina” original de Paul Desmond. Fredrik Carlquist s'ha guanyat el reconeixement com a excel·lent intèrpret de la West Cool Jazz Coast en àlbums anteriors i aquí continua en aquesta línia juntament amb tres intèrprets de jazz molt ben articulats i compenetrats, no endebades en el trio de Llombart hi ha Cuevas i Falanga.
 
I ja els començarem escoltant en el tema compost per  Whiting i Chase, el preciós...
 
1.1.- My Ideal (Richard A. Whiting/Newell Chase) 5:20.
 
I què bonic el “My Ideal” i què bé l’han interpretat. Fredrik primer amb melodia i posterior improvisació on ens ha deixat clares les intencions en aquest projecte, sonoritat de clarinet per temes i per so Cool, ell que n’és un gran intèrpret. Una improvisació que ha seguit l’estela de l’harmonia ben a prop, car aquí no es tracta de marxar-ne gaire lluny. Calidesa de so i llenguatge més o menys com el del Jaume a la guitarra, ell que és un altre mestre en això d’explicar històries delicades solejant i acompanyant-se amb acords. I Marc ens ha acaronat amb el so dels seus més greus, amb una improvisació marca de la casa, ell que domina la “Berra” d’una dolça manera. I recuperant la melodia amb el clarinet del líder han acabat aquest preciós tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
I resulta que aquesta cançó va ser gravada per primera vegada el 15 d’agost de 1930 per Maurice Chevalier pe a la pel·lícula “Playboy of Paris”. Posteriorment el 1944 per la Jimmy Dorsey Orchestra, per Chet Baker l’octubre de 1956, Sonny Rollins Quartet el 1958, sempre amb algú cantant-la, i de manera instrumental ja el 1944 amb en Coleman Howkins with  Leonard Feather’s All Stars, Erroll Garner Trio el 1956, etc.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguirem delicadament amb el també molt bonic tema de Victor Herbert i anomenat..
 
2.5.- Indian Summer (Victor Hebert) 3:59.
 
I quina altra preciositat de cançó acabem d’escoltar, amb aquest “Indian Summer”. La veritat que la gràcia de tot plegat, de projectes com aquest i en general de qualsevol, rau en la selecció del repertori. I en això Fredrik l’ha clavat. El disc parla de Cool Jazz, sí, aquell que es va parir a la Costa Oest, el West Coast Jazz, tot i ser aquest darrer derivat o sorgit del Hard Bop però més orquestrat i sense massa Gospel ni Blues. El Cool Jazz de Lester Young i demés i que Miles també acabà utilitzant i desenvolupant. I el tema és una delícia per melodia, pel seu ritme i tempo mèdium, on la base rítmica de Marc i Carlos fan una gran feina i també amb els acords de Jaume. Si Fredrik l’ha començat amb la molt bonica melodia, ha estat Jaume qui primer n’ha iniciat les improvisacions. Ell ens ha tornat a acaronar per com l’ha feta. Va creant línies melòdiques, l’una darrera l’altra, amb una facilitat aparent magistral. També és un mestre dels vents el líder, i així ens ho ha tornat a mostrar en la seva bonica improvisació on desgrana sentit musical i un gust exquisit. I el tema l’ha acabat delicadament ell mateix i de nou amb la melodia.
 
I aquest "Indian Summer" és un estàndard de Jazz escrit originalment com a peça per a piano pel prolífic compositor Victor Herbert. Al Dubin va escriure la lletra de la melodia el 1939, vint anys després que Herbert escrivís la melodia. Herbert va compondre la melodia l'any 1919, però no es va convertir en un estàndard fins molt més tard, després d'afegir-hi la lletra.


I amb un punt més de tempo i a tot Samba, els escoltarem en el tema de Paul Desmond i anomenat...
 
3.3.- Samba Cantina (Paul Desmond) 5:25.
 
I quina “Samba Cantina” més maca, també. Un tema de Desmond no massa conegut pel gran públic. El tempo és un pèl més viu i Carlos ens ha marcat el ritme amb els copets al canto de la caixa, alhora que Marc amb les notes i línia de baixos a mode de contrapunt amb el baterista. I de nou la melodia l’ha feta el líder al clarinet amb un so ara un pèl més brillant per pujar una mica de registre i també per com és el propi tema. Jaume ha completat la tasca harmònica amb els seus acords. I Fred ha passat a la improvisació quasi sense adonar-nos-en, tan suau ho ha fet. Quina impressionant improvisació ens ha fet de nou, ara quasi que amb més recursos harmònics, a base d’arpegis i escales inversemblants alhora que bonica sonoritat. Jaume l’ha seguit primer amb acords i ja després amb tasca solista immensa, ell que també ens ha acaronat amb alguna línia melòdica de d’altres temes en l’ona brasilera, fent-nos en definitiva un solo brutal.
 
I resulta que Paul Desmond va fer un àlbum el 1965 anomenat “Bossa Antigua” on hi hagué Jim Hall, Eugene Wright i Connie Kay. Un disc dedicat a aquestes músiques i ritmes tan càlids on hi hagué el “Samba Cantina”. Stan Getz va arribar al punt més alt de popularitat i va fer arribar-hi també la Bossa Nova en el seu disc “Jazz Samba” el 1962. Desmond fa un joc de paraules amb la “Bossa Nova” o “New Thing” en anglès i la seva “Bossa Antigua”, que seria el “Old Thing”. També saxofonistes com Zoot Sims, Coleman Hawkins, Gene Ammons, Cannonball Adderley, van gravar discos dedicats a la Bossa Nova.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el vital tema dels germans Gershwin tot i ser instrumental i anomenat...
 
4.4.- Soon (George & Ira Gershwin) 5:51.
 
I ves per on que "Soon" és una cançó de 1927 composta per George Gershwin, amb lletra d'Ira Gershwin. Va ser introduïda per Margaret Schilling i Jerry Goff en la revisió de 1930 del musical “Strike Up the Band”.
 
I un altre tema molt maco, i ara a tot Swing i tempo força viu. Fredrik de nou amb melodia primer i posterior solo al clarinet, i de quina manera l’ha fet, magistral per vivaç, per bon gust melòdic. I com ha entrat el Swing vital amb el “Walking” de Marc al contrabaix i els copets al plat de Carlos, ells dos que acompanyaran a Toni Saigi i Jaume Ferrer  en el concert que farem el 14 de juny al Jazz Club la Vicentina. I si Fredrik ens ha noquejat per la seva excel·lència interpretativa, també ho ha fet Jaume a la guitarra. Un solo precís carregat de contingut melòdic i amb clares referències a l’harmonia del tema, interpretat amb elegància i pulcritud, alhora que amb una gran mostra de la seva tècnica. I el darrer en improvisar ha estat Marc qui de nou ha fet una gran tasca solista. I el líder ha recuperat la melodia del tema acabant-lo amb un llarg “Turn Around” on de nou han fet tasques d’improvisació i on la feina de la base rítmica ha estat remarcable. I l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Fredrik Carlquist, Jaume Llombart, Marc Cuevas i Carlos Falanga.


I seguirem amb el treball de la gran saxo alt, compositora, docent i líder de banda, na Irene Reig – The Bop Collective, “Coratge i Decisió” publicat per The Changes el 17 de novembre de 2023. Gravat per Marc Pinya al Local Estudi el 29 i 30 August 2023.  Edició d'àudio i Master: Jan Valls. Diseny: Joan Casares. Notes de folre: Verónica Nieto. Pintures i dibuixos de Maria Fuster i Julia Bueno. Amb Irene Reig, composicions i arranjaments, saxo alt, saxo soprano i flauta; Marta Garrett, veu (#1, #2, #3, #4, #8); Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta; Alba Pujals, trombó; Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix & Joan Casares, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/decisi-i-coratge.
 
Com es fa música amb la literatura... com ho fa Irene Reig. Em passo la vida intentant imitar la música amb la literatura, buscant que l'escriptura soni i frasegi i sigui veloç i sempre precisa. Escolto “Decisió i Coratge” i imagino que el teu disc fa el mateix que busco jo però al revés. Usar la precisió de la teva música per dir coses que frasegen i sincopen. És clar que la música diu coses musicals perquè té el seu propi llenguatge, però tot llenguatge sempre acaba comunicant. Aleshores imagino que el teu disc explica una història que arrenca amablement. “Decisió i Coratge” és anhel deliciós; “Ginesta” és un matí assolellat. Decideixo que “Alfareros” desgrana enginy Cool. Enveja em dóna la música que aconsegueix comunicar-se amb l'emoció sense intermediaris i que ja comença a acomodar-se en aquesta zona del plexe solar amb “Carinhoso”. Remeno el cap perquè ara sí la sorpresa d'“Entendre't”, i la curiositat em serpenteja i es va ficant entre el blau que hi ha a la meva ment. Podria parlar d’un ham amb esquer, de fascinació. Aleshores prenc aire, somric, perquè tot torna a cremar amb ironia a “Camí Romeu”. Arriba “Kirs” i quelcom lleument inquietant conté la respiració. Hi ha urgència per dir-ho tot, encara que faci mal. Aquí s'acaba el disc i també les coses que el teu disc em va explicar, Irene Reig. Verónica Nieto.
 
I res més a dir per mi després d’aquest preciós text de Verónica Nieto, o sigui que ja els escoltarem delicadament en el tema compost per Pixinguinha i anomenat...
 
5.4.- Carinhoso (Pixinguinha) 5:11.
 
Quina cançó més maca acabem d’escoltar, i sí, també escoltarem a Marta cantant amb aquesta veu tan dolça, ella que s’està entre nosaltres de fa alguns anys. La melodia és una preciositat, i esclar que la improvisació d’Irene al saxo soprano, sí, soprano, potser la primera vegada que l’ha he escoltat amb el soprano, i què brutal que ho ha fet. So brillant i característic el d’aquest instrument més agut en registre que el saxo alt, el seu més habitual. Quan un músic, home o dona, sap tocar un vent, em sembla que els pot saber tocar tots, estudiant-los, esclar. Ha fet un llarg i impressionant solo, d’un gran nivell tècnic. Dir-vos que la base rítmica amb Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix & Joan Casares, bateria, han estat sobris i precisos, fent que tot vagi la mar de quadrat. Hem escoltat els altres vents acompanyant-los també, a moments puntuals, ells que són Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta i Alba Pujals, trombó, i també una flauta, la d’Irene. Preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I ves per on que “Carinhoso” és una de les obres més importants de la música popular brasilera. Va ser composta per Pixinguinha entre 1916 i 1917, però gravada per primera vegada l'any 1928, només amb la part instrumental. Més tard, “Carinhoso” va ser reeditat amb lletra de João de Barro i cantada per Orlando Silva el 1937, i va tenir un gran èxit comercial.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I amb una mica més de tempo l’escoltarem a ella i a ells en el tema propi i a tot delicat Swing i anomenat....
 
6.3.- Alfareros (Irene Reig) 6:59.
 
I què dir-vos d’aquest tema on hem pogut escoltar un llarg, brillant i impressionant solo del Joan Mar a la trompeta, ell què és un dels millors exponents d’aquest instrument actualment, conjuntament amb alguns més, joves també com ell. També l’Héctor Floría ha fet un gran solo al saxo tenor, ell que també està entre els bons d’aquest instrument. Un tema on els vents han pres protagonisme, i la primera part encara sense la líder, car, després dels dos nois hem pogut escoltar com la noia del trombó, l’Alba Pujals n’ha seguit l’estela dels dos primers fent també una molt bona improvisació. I el tema té també uns moments on els vents, tots plegats, fan “Solis”, que ja sabeu que són moments que toquen junts una línia melòdica escrita a mode de solo. Un tema que ha començat amb veu i vents fent un primer tros amb el ritme trencat, per ja aparèixer el Swing suposo que en la B del tema. Un tema on la líder s’ha abstingut de fer cap improvisació, si n’exceptuem la de la part escrita dels “Solis”, que sí déu haver tocat el saxo alt. Magnífica composició pròpia d’Irene Reig.


I encara escoltarem un altre magnífic tema d’aquest projecte compost per Irene Reig i anomenat..
 
7.6.- Camí Romeu (Irene Reig) 7:18.
 
I déu-n’hi-do de tema propi d’Irene, què bo, i quins canvis rítmics hi ha incorporat. Un tema que ha anat també amb un bon Swing, sobretot en les improvisacions, i on hem pogut escoltar a solistes fent tasques impressionants, el darrer en fer-ho, Joan Casares a la bateria. Ell ens ha fet una magnífica tasca solista, ha fet un molt bon solo, però m’ha sorprès la delicadesa emprada, amb un control sobre els plats i finor precisa i preciosa. Després ens ha acaronat amb el colpeix a les timbales i caixa, fent redobles inversemblants, tot plegat amb un bon gust. I el tema ha començat amb tots els vents fent-ne la melodia, tot a partir dels arranjaments de la líder. Uns vents han fet les As del tema i els altres la B o el pont. I Joan Mar ha tornat a fer-nos tremolar per la seva increïble interpretació, amb un so net, polit i a vegades potent alhora que afinació perfecta. L’altre Joan ens ha fet una bona improvisació al piano, ell que n’ha estat el seu mestre a l’Esmuc. El trio s’ha quedat sol i el Swing l’han fet Giuseppe i Joan, contrabaix i bateria. I després del pianista, de nou el “Soli” dels vents on tots ells han brillat per la seva interpretació col·lectiva. En fi, un gran tema i grans interpretacions de tots ells i elles.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el potent i vital tema d’Irene Reig i anomenat...
 
8.5.- Entendre’t (Irene Reig) 9:21.
 
I quina brutalitat de tema, i de quina manera l’han acabat, de nou amb Joan Casares fent un solo final i brutal. Però esclar que també l’ha començat ell amb tocs delicats als plats i demés estris de la seva bateria. I no sé pas si el trosset inicial que ha fet la líder ha estat la melodia,  potser sí. El que ella ha fet ha estat iniciar una llarga i súper brutal improvisació, a duet de saxo alt i bateria, Irene i Joan, Joan i Irene. I després d’aquests moments amb aquesta brutal “Intro”, hem escoltat els vents fent-ne ara sí la melodia. El pianista de Molins de Rei ha fet una gran tasca solista, ell que n’és el més ganàpia del grup, el “mestre” de quasi totes elles i ells. Bon gust interpretatiu el de Monné, ell pianista habitual en les formacions d’aquesta colla de noies i nois. I ja teníem ganes de tornar a escoltar la líder al saxo al fent una brutal improvisació amb un so increïble, vintage, alhora que fraseig i llenguatge inversemblants. I a moments intermedis de la seva tasca solista, la resta de vents també han fet una bona feina per ja després recuperar la melodia i anar encarant el final del tema en un tema llarg de més de 9 minuts, i amb el gran solo de  Joan a la bateria, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noies i nois,
Irene Reig, Marta Garrett, Héctor Floría, Joan Mar Sauqué, Alba Pujals, Joan Monné, Giuseppe Campisi i Joan Casares.


I ja per acabar el programa escoltarem el darrer disc de Luismi Segurado Quintet, “Bud in Green” publicat per The Changes el 3 de maig de 2024. Gravat per l'Alberto Pérez el 6 de març de 2024 a Sol De Sants Studios i mesclat per Jordi Vidal. Il·lustracions de Luismi Segurado. Fotografia: Nil Mujal. Disseny gràfic: Joan Casares. Amb Luismi Segurado, piano i composicions; Adrian Cunningham, saxo tenor; Oriol Vallès, trompeta, Marc Cuevas, contrabaix; Joan Casares, bateria amb Fede Álvarez, saxo alt #3. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/bud-in-green.
 
En Luismi és un autèntic melòman. El seu coneixement de la música alimenta la seva creativitat i les seves composicions ho reflecteixen, estant dedicades als seus grans herois. “Bud in Green”, que dóna nom al disc, és un homenatge al seu ídol Bud Powell. El també tema “Strayhorn”, també de referència directa, recorda les balades del gran escuder del cèlebre Duke Ellington. El “Timo del Capellán”  és una doble dedicatòria, per un costat a un altre dels seus referents, Bobby Timmons, i també al seu antic professor i amic Francesc Capella. Al més pur estil dels Jazz Messengers, “Lee” està dedicada al trompetista Lee Morgan. “Don Zángano” va dedicada a Jordi Pujol Baulenas, qui ha confiat en la seva música i ha produït els seus discs a trio. “Corvo”, peça animada en l’estil d’Horace Silver, està dedicada al seu primer professor, Chema Corvo. “Lambicus”, per tancar el disc, va dedicada al seu bon amic Cesítar. Totes aquestes peces han estat escrites amb el so del clàssic quintet de Hard Bop en ment, essent les més recents de tan sols fa uns mesos, mentre que les altres ja tenen més de tres anys. En Luismi ha esperat pacientment a encaixar les peces que conformen aquest grup. “Bud in Green” n’és el resultat, espero que ho gaudiu. Joan Casares.
 
I després de tot això que ens ha dit el Joan, res més puc dir jo, o sigui que els escoltarem delicadament i així sabrem com fan les balades, amb la molt preciosa composta pel líder, com ho són tots els temes, la dedicada a Billy Strayhorn i anomenada...
 
9.2.- Strayhorn (Luismi Segurado) 5:55.
 
Carall, què bonic aquest tema, aquesta baladeta “Strayhorn”, dedicada a Billy Srayhorn. I aquí ens ha acaronat el dolç so del saxo tenor de l’australià Adrian Cunningham, i és que nosaltres que l’hem vist manta vegades, en som uns fans. Ell mateix ha acabat el tema i amb la mateixa sensibilitat que l’ha començat, ell que ens ha fet tota la melodia. Un tema a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria, on ves per on tenim a Marc Cuevas i de nou a Joan Casares. I l’Adrian ens n’ha iniciat les improvisacions al tenor, i de quina subtil manera ens l’ha feta. Una línia melòdica creada preciosa, interpretada amb tot el sentiment del món i delicadesa, bravo. I és que el tema és així de bonic, que “totes li ponen”. I el líder Luismi Segurado ha fet també una improvisació també molt bonica i sentida, amb arpegis i escales delicades, tot plegat amb molt bon gust. Preciós tema per començar-los a escoltar.


I ara els escoltarem a tot Swing en el tema dedicat a Lee Morgan i anomenat...
 
10.4.- Lee (Luismi Segurado) 6:49.
­
I quina trempera de tema que acabem d’escoltar, per la melodia, però també pel seu aspecte rítmic. I sí que està dedicat a Lee Morgan i a ritme de “marxa”, no endebades Lee  va formar part dels llegendaris Jazz Messengers amb l’Art Blakey al capdavant de tots ells. Aleshores Lee formava part del front line de vents amb l’encara viu Benny Golson. I ves per on que un dels temes emblemàtics de la banda havia estat el “Blue March” de Golson, i abans també el “Moanin’” de Timmons. I aquest “Lee” de Luismi ben bé podria estar entre aquests dos anteriors, car té totes les virtuts que ha de tenir un tema a tot Hard Bop com és aquest. Una melodia enganxosa; un ritme a tota marxa; Uns moments de Swing en les improvisacions, tot i el ritme de marxa. I ara hem escoltat l’altre exponent del metall més daurat, la trompeta amb l’Oriol Vallès. Ell ens ha mostrat també les seves virtuts, que en són moltes. Un so més ple, fraseig inversemblant, velocitat d’execució, línies melòdiques i un llenguatge jazzero com el tenen tots ells, i elles en l’anterior treball d’Irene. Adrian al tenor ha fet de nou una feina brutal, veloç com el raig, brillant per so un tan estripat a moments i a voluntat. Frases increïbles, lligades i també arribant al registre més agut, allà a dalt de tot, esclatant l’instrument. I encara Luismi ha fet el seu, tot i començant a base d’acords una bona estona, cercant els més inversemblants, els invertits, els més complexos. I ja tots ells fent-ne la melodia, potent en la A del tema, i més delicada en la B, i ja acabar-lo de manera brutal i de cop.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I encara els escoltarem en un altre magnífic tema de l’amic Luismi Segurado el dedicat a Bobby Timmons, i també al seu antic professor i amic Francesc Capella  i anomenat...
 
11.3.- El Timo del capellán (Luismi Segurado) 7:32.
 
I de nou ens han deixat clavats a la cadira, i és que aquest tema té una melodia que els dos vents han fet i que ha resultat molt entremaliada. Què bé ho han fet. El tema l’ha començat la base rítmica a mode d’Intro amb alguns compassos. Tema d’estructura gens típica de 64 compassos i de la forma AB AB, cadascuna de 16 compassos, essent la part B el que seria el pont, i a tot vals. I Luismi ha estat el primer en improvisar, i de nou fent gal·la del domini dels acords a la part final del seu solo, mentre que a l’inici l’hem pogut escoltar amb una mà dreta força lleugera i gràcil, amb uns arpegis inversemblants i línies melòdiques farcides de bon gust. I aquí hem pogut escoltar a un saxo alt argentí, en Fede Álvarez, ell que el vam veure per primera vegada al Big Bang Bar Barcelona a les Jams que allà s’hi fan els divendres, ell, i també els dissabtes amb Joseph Derteano. Fede ha decidit quedar-se entre nosaltres, i tot i que fa quatre dies que va arribar, ja s’ha fet el seu lloc. I és que és increïble aquest noi, també. Vallès també ens ha impressionat pel vibrato que ha fet, i no només, car, tot i seguin els acords ha fet fet unes línies precioses per so i per contingut, per missatge. I esclar que Cunningham ha tornat a deixar-nos bocabadats per com de nou ha fet la seva inversemblant improvisació, ell que va decidir deixar-se caure pel nostre país, i on hi viu, tot i que va sempre per tot el món, fent bolos per tot arreu. I tots ells, els tres vents, han recuperat la melodia i l’han acabat amb una impro col·lectiva brutal, d’un brutal tema de Luismi Segurado.


I ara ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital, el dedicat a Bud Powell i anomenat..
 
12.1.- Bud in Green (Luismi Segurado) 6:27.
 
I quin brutal tema de nou que acabem d’escoltar de l’amic Luismi Segurado amb tot els aires ara del Bop, que per això és el que ha dedicat a Bud Powell, el seu guia espiritual, sembla ser. El tempo és endimoniat, i es nota per com de boig per ràpid va el Walking de Marc Cuevas, ell que no ens ha fet cap improvisació en aquests temes que hem escoltat. També Joan Casares va a tota hòstia fent el seu Swing quan no Latin, i amb una gran compenetració amb en Marc. Un tema amb solos de l’Oriol Vallès, primer, i brutal que l’ha fet de nou amb tots els aires de Brown; de l’Adrian, que ha anat a tot drap, a tot tren, seguint l’estela del trio de la base rítmica; de Luismi que ha anat un pèl més tranquilet per melodia creada, tot i volar el baixista, literalment; solo també del Joan Casares, ara força llarg i també brutal pels canvis encabits, pel control de les dinàmiques. I ja després d’ell, amb els dos vents recuperant-ne l’endimoniada melodia a tot Bop, a tot Bud Powell. I el títol vol fer un joc de paraules amb el “Blue in Green” de Bill Evans i per això, enlloc de Bill és Bud in Green, per Bud Powell, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |