PROGRAMA Nº 95 DEDICAT A LA BIBLIOTECA “LES VOLTES”
Avui la música no sonarà de manera cronològica sinó més aviat seguint els estils de més assequibles a menys, espero que us agradi la selecció d’avui.
IKE QUEBEC
Músic influenciat per Coleman Hawkins i Ben Webster, va ser un dels tenors més fins i amb més swing dels anys 40s i 50s. El crític Alex Henderson diu d’ell....
“Tot i que no va ser un innovador, Quebec tenia un gran so, amb molta respiració al darrera i que era totalment reconeixible, el qual era molt consistent quan tocava blues, balades sexis i fins i tot quan el tempo era molt alt.”
“BLUE & SENTIMENTAL”
IKE QUEBEC
Editat per Blue Note
Enregistrat el 16 i 23 de desembre de 1961
Ike Quebec, saxo tenor
Grant Greene, guitarra
Paul Chambers, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
1.- Blue & Sentimental (C.Basie, Livingston i David) 7m26s
4.- Blues for Charlie (G. Greene) 6m46s
SONNY ROLLINS
Influït per C. Parker en el discurs i per C. Hawkins per la sonoritat, Sonny evolucionarà fins aconseguir un estil personal que l’ha convertit en un dels més grans saxofonistes tenors de la història viva del Jazz, a més a més de ser un improvisador genial. Fidel al Bop i al Hardbop, va realitzar algunes incursions en el Free Jazz i en la Fusió, mantenint una actitud constant de treball i perfeccionament fins i tot actualment.
“GLOBAL WARMING”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Victor See Yven, percussió
Perry Wilson, bateria
Aquest músics varen enregistrar el 28 de febrer de 1998 els temes:
1.- Island Lady 9m07s
4.- Mother Nature’s Blues 11m26s
La seva polifacètica activitat supera el paper de virtuós instrumental per convertir-se en un qüestionador constant de sí mateix i de la seva obra, així com en un creador de solucions melòdiques brillants i innovadores a les complexes situacions harmòniques del bop i del hard bop. La seva facilitat per convertir materials musicals de tot tipus en Jazz, els seus passejos improvisats sense acompanyament, la seva llibertat rítmica, les seves distorsiona tonals, el seu tractament temàtic entre els “motius”, la paràfrasis i el pur desenvolupament melòdic, són els seus trets principals, servits sempre per la seva congènita força expressiva.
“THIS IS WHAT I DO”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Jack deJohnette, bateria
Varen enregistrar el 8 i 9 de maig de 2000 el tema
4.- A Nightingale Sang in Berkeley Square 8m06s
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Perry Wilson, bateria
Varen enregistrar el 29 de juliol de 2000 el tema
Avui la música no sonarà de manera cronològica sinó més aviat seguint els estils de més assequibles a menys, espero que us agradi la selecció d’avui.
IKE QUEBEC
Músic influenciat per Coleman Hawkins i Ben Webster, va ser un dels tenors més fins i amb més swing dels anys 40s i 50s. El crític Alex Henderson diu d’ell....
“Tot i que no va ser un innovador, Quebec tenia un gran so, amb molta respiració al darrera i que era totalment reconeixible, el qual era molt consistent quan tocava blues, balades sexis i fins i tot quan el tempo era molt alt.”
“BLUE & SENTIMENTAL”
IKE QUEBEC
Editat per Blue Note
Enregistrat el 16 i 23 de desembre de 1961
Ike Quebec, saxo tenor
Grant Greene, guitarra
Paul Chambers, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
1.- Blue & Sentimental (C.Basie, Livingston i David) 7m26s
4.- Blues for Charlie (G. Greene) 6m46s
SONNY ROLLINS
Influït per C. Parker en el discurs i per C. Hawkins per la sonoritat, Sonny evolucionarà fins aconseguir un estil personal que l’ha convertit en un dels més grans saxofonistes tenors de la història viva del Jazz, a més a més de ser un improvisador genial. Fidel al Bop i al Hardbop, va realitzar algunes incursions en el Free Jazz i en la Fusió, mantenint una actitud constant de treball i perfeccionament fins i tot actualment.
“GLOBAL WARMING”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Victor See Yven, percussió
Perry Wilson, bateria
Aquest músics varen enregistrar el 28 de febrer de 1998 els temes:
1.- Island Lady 9m07s
4.- Mother Nature’s Blues 11m26s
La seva polifacètica activitat supera el paper de virtuós instrumental per convertir-se en un qüestionador constant de sí mateix i de la seva obra, així com en un creador de solucions melòdiques brillants i innovadores a les complexes situacions harmòniques del bop i del hard bop. La seva facilitat per convertir materials musicals de tot tipus en Jazz, els seus passejos improvisats sense acompanyament, la seva llibertat rítmica, les seves distorsiona tonals, el seu tractament temàtic entre els “motius”, la paràfrasis i el pur desenvolupament melòdic, són els seus trets principals, servits sempre per la seva congènita força expressiva.
“THIS IS WHAT I DO”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Jack deJohnette, bateria
Varen enregistrar el 8 i 9 de maig de 2000 el tema
4.- A Nightingale Sang in Berkeley Square 8m06s
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Perry Wilson, bateria
Varen enregistrar el 29 de juliol de 2000 el tema
5.- Charles M. 10m16
Compositor minimalista, els seus temes semblen més trossets i riffs creats en plena improvisació que construccions intencionades. S’entén de primera amb Thelonious Monk a qui deu molt musicalment parlant, ja que va ser ell qui li va ensenyar qüestions d’harmonia i d’altres conceptes. També el va ajudar molt Coltrane. Sempre el varen comparar amb aquest darrer, la qual cosa va emmascarar les seves grans virtuts, avui dia tant evidents. Els seus pares eren de les Illes Verges Americanes, d’on segurament va adquirir aquest gust per les músiques rítmiques, introduint el Calipso en el món del Jazz, amb temes tan emblemàtics com el que va dedicar a la seva capital St. Thomas i els que avui estem escoltant.
“SONNY, PLEASE”
SONNY ROLLINS
Editat per Doxy Records
Productor executiu, Sonny Rollins
Enregistrat i mesclat per Richard Corsello als Avatar Studios
Entre el 20 de desembre de 2005 i el 10 de febrer de 2006
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Bobby Broom, guitarra
Bob Cranshaw, contrabaix i baix elèctric
Kimati Dimizuli, percussió
Steve Jordan, bateria
Richard Corsello, bateria (6)
1.- Sonny Please (S. R.) 7m59s
JOSHUA REDMAN
Nascut el 1969 i fill de Dewey Redman, saxofonista que va seguir la via del Free Jazz amb l’Ornette Coleman i d’altres, Joshua però, no va seguir l’estil arriscat del seu pare, ans al contrari, primer però va ser un revitalista del Hard Bop per passar després a la recerca del seu propi so a l’estil groove. El disc que us presentem avui te remors de Sonny Rollins, ja que com ell va fer, explora el concepte de trio sense piano. Quelcom similar va fer també Brandford Marsalis. Sembla doncs, que en aquest disc Joshua ha après tot i més del seu mestre Sonny Rollins.
“COMPASS”
JOSHUA REDMAN
Editat per Nonesuch Records
Produït per Joshua Redman
Enregistrat el 24 i 26 de març de 2008 als Avatar Studios de N.Y.C.
Tots els temes són composicions de J. Redman
Joshua Redman, saxo tenor i soprano
Larry Grenadier, contrabaix
Brian Blade, bateria
2.- Faraway 6m44s
Quatre ratlles sobre George Russell....És un dels més grans teòrics i millors compositors de la història del Jazz. Ell va ser qui va introduir el Lydian Chromatic Concept of Tonal Organization, que va ser la primera contribució del Jazz a la música en general. La seva aportació constitueix la base sobre la qual varen evolucionar Bill Evans, Miles Davis i John Coltrane, desenvolupant l’estil modal. Com tants altres innovadors, va haver d’anar a la vella Europa per ser reconegut i admirat.
“EZZ-THETICS
GEORGE RUSSELL SEXTET
Editat originalment per Riverside
I produït per Orbin Keepnews
Enregistrat el 8 de maig de 1961 a New York
George Russell, piano i arrengaments
Don Ellis, trompeta
Dave Baker, trombó
Eric Dolphy, saxo alt i clarinet baix (2 i 4)
Stephen Swallow, contrabaix
Joe Hunt, bateria
2.- Nardis (Miles Davis) 4m40s
5.- Honesty (Dave Baker) 9m04s
Compositor minimalista, els seus temes semblen més trossets i riffs creats en plena improvisació que construccions intencionades. S’entén de primera amb Thelonious Monk a qui deu molt musicalment parlant, ja que va ser ell qui li va ensenyar qüestions d’harmonia i d’altres conceptes. També el va ajudar molt Coltrane. Sempre el varen comparar amb aquest darrer, la qual cosa va emmascarar les seves grans virtuts, avui dia tant evidents. Els seus pares eren de les Illes Verges Americanes, d’on segurament va adquirir aquest gust per les músiques rítmiques, introduint el Calipso en el món del Jazz, amb temes tan emblemàtics com el que va dedicar a la seva capital St. Thomas i els que avui estem escoltant.
“SONNY, PLEASE”
SONNY ROLLINS
Editat per Doxy Records
Productor executiu, Sonny Rollins
Enregistrat i mesclat per Richard Corsello als Avatar Studios
Entre el 20 de desembre de 2005 i el 10 de febrer de 2006
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Bobby Broom, guitarra
Bob Cranshaw, contrabaix i baix elèctric
Kimati Dimizuli, percussió
Steve Jordan, bateria
Richard Corsello, bateria (6)
1.- Sonny Please (S. R.) 7m59s
JOSHUA REDMAN
Nascut el 1969 i fill de Dewey Redman, saxofonista que va seguir la via del Free Jazz amb l’Ornette Coleman i d’altres, Joshua però, no va seguir l’estil arriscat del seu pare, ans al contrari, primer però va ser un revitalista del Hard Bop per passar després a la recerca del seu propi so a l’estil groove. El disc que us presentem avui te remors de Sonny Rollins, ja que com ell va fer, explora el concepte de trio sense piano. Quelcom similar va fer també Brandford Marsalis. Sembla doncs, que en aquest disc Joshua ha après tot i més del seu mestre Sonny Rollins.
“COMPASS”
JOSHUA REDMAN
Editat per Nonesuch Records
Produït per Joshua Redman
Enregistrat el 24 i 26 de març de 2008 als Avatar Studios de N.Y.C.
Tots els temes són composicions de J. Redman
Joshua Redman, saxo tenor i soprano
Larry Grenadier, contrabaix
Brian Blade, bateria
2.- Faraway 6m44s
Quatre ratlles sobre George Russell....És un dels més grans teòrics i millors compositors de la història del Jazz. Ell va ser qui va introduir el Lydian Chromatic Concept of Tonal Organization, que va ser la primera contribució del Jazz a la música en general. La seva aportació constitueix la base sobre la qual varen evolucionar Bill Evans, Miles Davis i John Coltrane, desenvolupant l’estil modal. Com tants altres innovadors, va haver d’anar a la vella Europa per ser reconegut i admirat.
“EZZ-THETICS
GEORGE RUSSELL SEXTET
Editat originalment per Riverside
I produït per Orbin Keepnews
Enregistrat el 8 de maig de 1961 a New York
George Russell, piano i arrengaments
Don Ellis, trompeta
Dave Baker, trombó
Eric Dolphy, saxo alt i clarinet baix (2 i 4)
Stephen Swallow, contrabaix
Joe Hunt, bateria
2.- Nardis (Miles Davis) 4m40s
5.- Honesty (Dave Baker) 9m04s
California boppin´ 1947
SONNY CRISS Saxo alt
Howard Mc Ghee, trompeta -Wardell Gray, saxo alt.
Dodo Marmarosa, piano - Red callender, baix
Jackie Mills, bateria - Teddy Edwards, saxo tenor
Al Killian, trompeta - Russ Freeman, piano
Barney Kessel, guitara -Harry Babasin, baix
GROOVIN´HIGH
BODY AND SOUL
THE CREEP
BLUE “ M” BOOGIE
SEMI-QUIET (SONNY´S BOOGIE)
BLUE LOU
BACKBREAKER
WOODY HERMAN & TITO PUENTE
BLUE STATION
MIDNIGHT FLIGHT
BALU
LULLABY OF BIRDLAND
LATIN FLIGHT
MAMBO HERD
CHA CHA CHICK
TITO MEETS WODY
MARLENA SHAW VEU
Buddy Montgomery. piano
Larry Ball, baix - Paul Humphrey, bateria
DAY IN-DAY OUT
IT IS LOVE
UNFORGETTABLE
ON THE STREET WHERE YOU LIVE
SONNY CRISS Saxo alt
Howard Mc Ghee, trompeta -Wardell Gray, saxo alt.
Dodo Marmarosa, piano - Red callender, baix
Jackie Mills, bateria - Teddy Edwards, saxo tenor
Al Killian, trompeta - Russ Freeman, piano
Barney Kessel, guitara -Harry Babasin, baix
GROOVIN´HIGH
BODY AND SOUL
THE CREEP
BLUE “ M” BOOGIE
SEMI-QUIET (SONNY´S BOOGIE)
BLUE LOU
BACKBREAKER
WOODY HERMAN & TITO PUENTE
BLUE STATION
MIDNIGHT FLIGHT
BALU
LULLABY OF BIRDLAND
LATIN FLIGHT
MAMBO HERD
CHA CHA CHICK
TITO MEETS WODY
MARLENA SHAW VEU
Buddy Montgomery. piano
Larry Ball, baix - Paul Humphrey, bateria
DAY IN-DAY OUT
IT IS LOVE
UNFORGETTABLE
ON THE STREET WHERE YOU LIVE
Seguint amb el programa d’Eric Dolphy, ara ens toca posar un disc enregistrat amb la Big Band de l’Eddy Lockjaw Davis, on Eric tocava el segon saxo alt, el primer el tocava l’Oliver Nelson i el tema, la gran composició d’aquest..
Stolen Moments 7m47s
Després van ser els viatges a Europa d’on varen quedar referències discogràfiques amb diversos àlbums “Eric Dolphy Live in Europe Vol 1, 2 i 3”, i els enregistrats a Berlin, Copenhagen, Stockholm i Uppsala. També va ser, quan va tornar d’Europa, quan va enregistrar amb Coltrane les meravelles enregistrades al Village Vanguard, l’Impressions, i d’altres fets en una gira que va fer amb Coltrane per Europa. Una altra meravella enregistrada en sessions diferents del 1960 i setembre de 1961 va ser el “Here and there”, d’Original Jazz Clàssics i posteriorment editat per Prestige. Un disc on continuà col•laborant amb el Booker Little i amb el pianista Mal Waldron. Els músics de la sessió varen ser:
Eric Dolphy, saxo alt, clarinet baix i flauta
Booker Little, trompeta
Mal Waldron, piano
Richard Davies, contrabaix
Ed Blackwell, bateria
Tot i que he parlat de tots els músics, en el tema que escoltareu d’aquest disc, només toca el mateix Dophy, i toca el seu magnífic clarinet baix, i el tema és el conegut:
God bless the child (Herzog i Holiday) 5m34s
Ja finalitzant el 1961 va muntar el seu quartet, The Eric Dolphy Quartet, amb el qual va enregistrar en diverses ocasions. El 1962 va editar acompanyant a Pony Poindexter, Benny Golson i Charles Mingus, enregistrant el Eric Dolphy Quintet Live At Gaslight Inn, el 7 d’octubre de 1962, aquesta vegada amb el Herbie Hanckok al piano.
Ja situats en el 1963, any en el qual va enregistrar 8 discos com a líder o acompanyant a d’altres, com per exemple Orcherta USA, Freddie Hubbard, Teddy Charles i Charles Mingus, ens trobem amb una sèrie de enregistraments, dels quals es van fer una mena de compilacions de diversos temes amb diverses formacions, i va sorgir el disc “Vintage Dolphy”. Disc eclèctic per la barreja on, des de la formació de quartet amb tres temes, per després acompanyat d’una gran quantitat de músics, varen interpretar composicions de Gunter Schuller, l’iniciador de la tercera via, el Third Stream, on es barrejaven conceptes de Jazz amb Música Clàssica. Hi ha també un tema de Charlie Parker, el “Donna Lee”, en el qual hi ha Benny Golson, Phil Woods, i així fins arribar al septet. El tema que posaré d’aquest disc es va enregistrar en directe al Carnegie Hall, el 18 d’abril de 1963, i la formació de quartet va ser:
Eric Dolphy, clarinet baix
Richard Davies, contrabaix
Edward Armour, trompeta
J.C. Moses, bateria
El tema, raresa en ella mateixa és el:
Half notes triplet (Eric Dolphy) 8m47s
Durant el 1963 va enregistrar el Illinois Concert, Iron Man i Conversations. En propers programes hi haurà més de l’Eric Dolphy, concerts en directe amb temes de llarga durada i també els discos on hi col•laborava amb Mingus, Coltrane, etc... Es varen fer cinc sessions de gravació en dos dies amb músics que també deixarien empremta en el món del Jazz. D’aquestes sessions varen fer-se dos discos, l’Iron Man i el Conversations. Del magnífic Iron Man, de Westwind, enregistrat l’1 i 3 de juliol de 1963, posarem un parell de temes amb formacions diferents, ja que hi va haver diferents sessions de gravació. Els músics de la primera sessió varen ser:
Eric Dolphy, clarinet baix i flauta
Richard Davies, contrabaix
I el tema és el magnífic:
Come Sunday (Duke Ellington) 6m27s
i els de la segona sessió:
Woody Shaw (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis, Eddie Khan (b)
J.C. Moses (d)
El tema és el que dóna títol a l’àlbum
Iron Man (Eric Dolphy) 9m09s
Del disc Conversations, de RestLess Records, de la sessió del 3 de juliol, posarem un vals preciós. Els músics varen ser:
Woody Shaw (tp -1)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib -1)
Eddie Khan (b -1)
J.C. Moses (d -1)
Jitterburg Waltz (Maltby, Waller, Waller) 7m17s
L’any 1964 va ser fructífer realitzant 31 discos, la majoria acompanyant Charles Mingus, en una nova visita a Europa. Ell però, va realitzar el seu darrer disc als EEUU “Out To Lunch”, enregistrat el 25 de febrer de 1964 a l’estudi Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, i editat per Blue Note. La formació en aquest darrer treball va ser:
Freddie Hubbard (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis (b)
Tony Williams (d)
El tema que posarem serà:
Straight up and down (Eric Dolphy) 8m20s
I ja per acabar, el darrer disc que va enregistrar Last Date, amb músics europeus i enregistrat a Holanda en directe, 27 dies abans de la seva desgraciada mort a Berlin, a l’edat de 36 anys!!!
El disc que tinc entre les mans, és un vinil de la col•lecció de Maestros del Jazz, i del qual posarem dos temes:
Epistrophy (C. Mingus) 11m14s
You don’t know what love is (Paul, Raye) 11m21s
Stolen Moments 7m47s
Després van ser els viatges a Europa d’on varen quedar referències discogràfiques amb diversos àlbums “Eric Dolphy Live in Europe Vol 1, 2 i 3”, i els enregistrats a Berlin, Copenhagen, Stockholm i Uppsala. També va ser, quan va tornar d’Europa, quan va enregistrar amb Coltrane les meravelles enregistrades al Village Vanguard, l’Impressions, i d’altres fets en una gira que va fer amb Coltrane per Europa. Una altra meravella enregistrada en sessions diferents del 1960 i setembre de 1961 va ser el “Here and there”, d’Original Jazz Clàssics i posteriorment editat per Prestige. Un disc on continuà col•laborant amb el Booker Little i amb el pianista Mal Waldron. Els músics de la sessió varen ser:
Eric Dolphy, saxo alt, clarinet baix i flauta
Booker Little, trompeta
Mal Waldron, piano
Richard Davies, contrabaix
Ed Blackwell, bateria
Tot i que he parlat de tots els músics, en el tema que escoltareu d’aquest disc, només toca el mateix Dophy, i toca el seu magnífic clarinet baix, i el tema és el conegut:
God bless the child (Herzog i Holiday) 5m34s
Ja finalitzant el 1961 va muntar el seu quartet, The Eric Dolphy Quartet, amb el qual va enregistrar en diverses ocasions. El 1962 va editar acompanyant a Pony Poindexter, Benny Golson i Charles Mingus, enregistrant el Eric Dolphy Quintet Live At Gaslight Inn, el 7 d’octubre de 1962, aquesta vegada amb el Herbie Hanckok al piano.
Ja situats en el 1963, any en el qual va enregistrar 8 discos com a líder o acompanyant a d’altres, com per exemple Orcherta USA, Freddie Hubbard, Teddy Charles i Charles Mingus, ens trobem amb una sèrie de enregistraments, dels quals es van fer una mena de compilacions de diversos temes amb diverses formacions, i va sorgir el disc “Vintage Dolphy”. Disc eclèctic per la barreja on, des de la formació de quartet amb tres temes, per després acompanyat d’una gran quantitat de músics, varen interpretar composicions de Gunter Schuller, l’iniciador de la tercera via, el Third Stream, on es barrejaven conceptes de Jazz amb Música Clàssica. Hi ha també un tema de Charlie Parker, el “Donna Lee”, en el qual hi ha Benny Golson, Phil Woods, i així fins arribar al septet. El tema que posaré d’aquest disc es va enregistrar en directe al Carnegie Hall, el 18 d’abril de 1963, i la formació de quartet va ser:
Eric Dolphy, clarinet baix
Richard Davies, contrabaix
Edward Armour, trompeta
J.C. Moses, bateria
El tema, raresa en ella mateixa és el:
Half notes triplet (Eric Dolphy) 8m47s
Durant el 1963 va enregistrar el Illinois Concert, Iron Man i Conversations. En propers programes hi haurà més de l’Eric Dolphy, concerts en directe amb temes de llarga durada i també els discos on hi col•laborava amb Mingus, Coltrane, etc... Es varen fer cinc sessions de gravació en dos dies amb músics que també deixarien empremta en el món del Jazz. D’aquestes sessions varen fer-se dos discos, l’Iron Man i el Conversations. Del magnífic Iron Man, de Westwind, enregistrat l’1 i 3 de juliol de 1963, posarem un parell de temes amb formacions diferents, ja que hi va haver diferents sessions de gravació. Els músics de la primera sessió varen ser:
Eric Dolphy, clarinet baix i flauta
Richard Davies, contrabaix
I el tema és el magnífic:
Come Sunday (Duke Ellington) 6m27s
i els de la segona sessió:
Woody Shaw (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis, Eddie Khan (b)
J.C. Moses (d)
El tema és el que dóna títol a l’àlbum
Iron Man (Eric Dolphy) 9m09s
Del disc Conversations, de RestLess Records, de la sessió del 3 de juliol, posarem un vals preciós. Els músics varen ser:
Woody Shaw (tp -1)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib -1)
Eddie Khan (b -1)
J.C. Moses (d -1)
Jitterburg Waltz (Maltby, Waller, Waller) 7m17s
L’any 1964 va ser fructífer realitzant 31 discos, la majoria acompanyant Charles Mingus, en una nova visita a Europa. Ell però, va realitzar el seu darrer disc als EEUU “Out To Lunch”, enregistrat el 25 de febrer de 1964 a l’estudi Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, i editat per Blue Note. La formació en aquest darrer treball va ser:
Freddie Hubbard (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis (b)
Tony Williams (d)
El tema que posarem serà:
Straight up and down (Eric Dolphy) 8m20s
I ja per acabar, el darrer disc que va enregistrar Last Date, amb músics europeus i enregistrat a Holanda en directe, 27 dies abans de la seva desgraciada mort a Berlin, a l’edat de 36 anys!!!
El disc que tinc entre les mans, és un vinil de la col•lecció de Maestros del Jazz, i del qual posarem dos temes:
Epistrophy (C. Mingus) 11m14s
You don’t know what love is (Paul, Raye) 11m21s
Un programa dedicat a OLIVER NELSON i CHARLIE BYRD. En breu, tota la informació.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
