Programa 330: Sophie Newick, Marina Ferrer i Natalie Williams, dimecres 27 de juny de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic i aquesta vegada estarà
dedicat a cantants femenines, i sigui també pel meu posicionament, contrari a
la resolució judicial respecte als salvatges de la manada. Salvatges uns i els
qui els han deixat lliures. Doncs això, que escoltarem tres magnífiques veus
amb tres projectes personals, dos dels quals editats pels amics de Youkali Music amb les veus de Marina Ferrer i el seu “Imagination” i Sophie Newick i els seus amors perillosos “Dangerous Love”. Per acabar-ho d’arrodonir podreu escoltar a Natalie Williams i el seu “Where You Are” disc que vaig adquirir
al Jamboree després de gaudir d’allò
més amb el seu concert. I com sempre també amb un micro conte, potser el darrer
de Teresa Tuset d’aquesta temporada.
I doncs Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Shindowsky ja veieu que estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg i adquirir els discos que vulgueu.
Comencem doncs amb el delicat treball de Sophie Newick anomenat...
“DANGEROUS LOVE”
Sophie Newick
Editat per Youkali Music
Enregistrat a Andalucía
Sophie Newick, veu
Lino Díaz Solís, piano i resta d’instruments excepte
Daniel Escudero Newick,
guitarra #3
Raúl Ruíz Navarro, guitarra
flamenca #5
Al blog us posaré la pàgina web de youkalimusic
dedicada a aquest projecte..
"Dangerous Love" és l'àlbum de debut de l'exquisida vocalista
britànica SOPHIE Newick. Gravat a
Andalusia, l'àlbum consta de 12 peces originals, totes compostes i arreglades per
la pròpia SOPHIE, al costat del
productor, compositor i músic cubà Lino
Díaz Solís.
Combinant amb sobrietat, gust, delicadesa i saviesa, el Jazz més
tradicional amb les aromes, colors i suggeriments del Flamenc, el Són Cubà, la Chanson Francesa ,
el Ska o la bossa nova, "Dangerous Love" sorprèn i sedueix des de la
primera escolta per la profunda elegància, 100% jazzística. Sobre
l'extraordinària veu de SOPHIE Newick podem dir què és una veu memorable,
descendent en línia directa de la raça de les Deesses del Jazz, trufada de
records de Carmen McRae o Anita O'Day, però amb un metall i una
personalitat decidida i senzillament pròpies.
Unes qualitats excepcionals al servei d'un bellíssim ramell de cançons,
fermament arrelades al Jazz, que es beneficien, a més, d'uns enlluernadors
arranjaments del cubà Lino Díaz Solís,
que embriaguen "La Vie En
Rose" amb essències carioques, toquen la lluna jamaicana amb el Ska Jazz a
la irresistible "Storyville" o gaudeixen amb el Cha Cha Chá
"Influenciat" en un "Dangerous Love" de intoxicant sabor
habanero, o s'emocionen amb els ritmes negres del Flamenc a "Spain",
potser la peça més complexa i sofisticada d'un àlbum que només es pot
qualificar d'excepcional ... i d'una cantant, SOPHIE Newick, més excepcional encara. Quedeu avisats.
Doncs comencem amb les músiques delicades i la magnífica veu de Sophie Newick amb el tema anomenat...
6.- La
Vie en Rose (S.
Newick) 3m46s
Doncs de quina manera més dolça hem començat el programa. “La vida de
color de rosa” no és ben bé el que viuen les noies, les dones violades en
manada, no. Més aviat la pateixen i és de color negre, el color de l’ànima dels
violadors. Una cançó maca d’aquesta cantant anglesa que va presentar aquest
projecte el gener d’enguany a Barcelona
i ves per on, que no hi vam poder assistir. La seva veu càlida i molt ben
temperada, amb una perfecte afinació i molt bon gust interpretatiu, es veu
perfectament acompanyada per una secció rítmica prefecte, i amb el arranjador i
pìanista Lino Díaz alhora que hem
escoltat un metall daurat amb sordina i la pulsió d’un contrabaix, tot a les
mans del polifacètic pianista Díaz.
Preciós tema per a començar el projecte i programa.
Seguim amb una mica més de tempo, tot i no massa, amb el tema que dóna
títol al projecte...
3.- Dangerous Love (S.
Newick) 4m17s
Doncs si tots els amors perillosos fossin com aquest no tindríem cap
problema de caure-hi de quatre grapes. El ritme suau de cha-cha amb la
percussió i acords del piano serveixen de magnífic coixí al so de la guitarra
més aviat rocker i no tan jazzísitc com sí és el projecte, la guitarra del fill
de Sophie, Daniel. La combinació
però està força ben trobada. Un tema molt ben compost i sobretot molt ben
arranjat i interpretat majorment pel pianista Lino Díaz. La veu de la líder ens corprèn també per la seva
delicada sensualitat com la de la Anita O
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim creixent de tempo i ganes d’escoltar a Sophie Newick ara amb el tema..
8.- Sundance (S.
Newick) 4m15s
Doncs quina paleta de colors diversos que ens està presentant aquesta
cantant anglesa, i de moment ja en portem tres, i tres de diferents. Un gran
encert la inclusió de la percussió en aquests temes, formant una base rítmica
amb el baterista potent però no sorollosa. La base rítmica de piano i baix, que
sona a baix elèctric, i les percussions, basteixen de gala aquest projecte, per
les bones interpretacions del polifacètic instrumentista. I un es pregunta com
pot ser que toqui tots aquests instruments? Perquè no sonen a midi, ni a
instruments per software i sí sonen a reals. En fi, tot un crac aquest màster Lino Díaz.
Els de La Vanguardia li van
fer una entrevista en motiu del seu concert de gener d’enguany, o sigui que us
adreçaré al web respectiu.
Seguim amb aires una mica més caribenys amb el tema anomenat...
10.- Caribbean Moonshine (S. Newick) 3m24s
Doncs si aquestes són les llunes brillants de les nits del carib me n’hi
hauré d’anar. D’entrada el tema ha començat amb un “groove” increïble amb el contrabaix,
teclat i melodies de la trompeta amb sordina i elements de la bateria que també
ajuda a fer caminar aquest tema. Un magnífic però curtet solo del pianista i
arranjador, que sembla ésser l’ànima musical d’aquest projecte anant de la mà
de la pròpia líder, compositora i cantant, ha aparegut després de la melodia de
la cantant. Aquest és realment un tema força reeixit, molt ben compost i
evidentment molt ben cantat on les harmonies apareixen modernes fent una passa
endavant en la concepció del projecte. Ens ha semblat el tema més atrevit, més
complex melòdicament i harmònica amb l’apartat rítmic assolint també el seu
protagonisme.
Doncs acabarem el projecte de Sophie
Newick amb el tema més vital i viu que apareix com a “bonus track”,
anomenat....
12.- Storyville (S.
Newick) 3m44s
Doncs un tema que ha començat com fent veure que es posava en marxa la
gramola i així hem escoltat com ha arrencat des del repòs fins la velocitat
normal. Storyville va ser el nom amb què es va conèixer un districte de la
ciutat de Nova Orleans, a Louisiana, EE.
UU. entre els anys 1897 i 1917. Amb una superfície d'unes trenta-vuit
pomes, les autoritats municipals van declarar aquesta àrea zona de prostitució
tolerada, prenent el seu nom del regidor de l'Ajuntament Sidney Story, a qui es deu el decret que el 1897 va aïllar el barri
amb la intenció de controlar millor la prostitució, ja reglamentada, i de
protegir de l'escàndol als ciutadans. No només hi havia la prostitució, car, en
cadascun dels “antres de mal viure” hi havia un piano i algú que el tocava a
més a més dels altres músics. Amb aquest tema carregat d’energia acabem el
magnífic projecte de Sophie Newick,
i el nostre primer passeig per les veus femenines. Un no acaba d’entendre com
un sol home pot ser un “home orquestra”, tot i haver-ho escoltat en tots els
temes, en aquest és encara més sorprenen la quantitat de música que sorgeix de
les seves i úniques mans, les del Lino
Díaz, molt més que magnífic.
Abans de continuar, dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I sembla que ara és el moment d’escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.......................................
Magnífic Teresa. Ens veiem a
partir del setembre, i que tingueu bones vacances. Una abraçada a tots dos.
I nosaltres seguirem amb l’altre projecte de Youkali Music el de la cantant Marina
Ferrer anomenat....
“IMAGINATION”
Marina Ferrer
Editat per Youkali Music
Enregistrat per Pedro i Pablo
Baselga el 2016 als Infinity Studios, Madrid.
Bob Sands, saxo tenor i arranjaments dels temes #9 i #11
Norman Hogue, trombó i veu en el tema #11
Jorge Vera, piano excepte en el tema #6
Francisco López, contrabaix
Daniel García, bateria
Miguel Ángel López Blázquez,
arranjaments excepte els
temes #9 i #11 i piano en el #6.
Com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del disc de Marina Ferrer on el podreu adquirir i
així col·laborar en mantenir la flama del Jazz, de la música en general.
MARINA FERRER, versàtil cantant de formació lírica, amb
una llarga trajectòria dins de l'ample i apassionant camp de la música negra
(ex component de la banda de soul i funk "The Tribulettes" on
componia i arranjava, vocalista titular de "El Molino Big Band" dirigida
per Bob Sands, i vocalista ocasional
de Bob Sands Big Band, a més de
liderar la seva pròpia jam session de jazz a "La Quinta del Sordo",
presenta "Imagination", el
seu primer treball com a solista.
Comencem doncs amb una de les més precioses balades del Jazz, composta per
Dennis & Brent l’anomenada...
3.- Angel Eyes (Dennis
& Brent) 5m20s
"Angel Eyes" és una cançó popular del 1946 composta per Matt Dennis, amb lletra de Earl Brent que va esdevenir un
estàndard de Jazz. Va ser presentada en la pel·lícula Jennifer de 1953. Posteriorment la van cantat mil i una cantant i també interpretada de manera
instrumental. És una cançó que “frapa” per la melodia en la A , però que encara més ho fa en
el pont, la B. Després
Un homenatge al jazz en estat pur on la veu directa, expressiva i plena
de matisos de Marina, esplèndidament
flanquejada per un quintet internacional d'autèntic luxe i perfectament
acompanyada pels exquisits arranjaments de Miquel
Àngel López Blázquez, imprimeix el seu segell personal sobre un meticulosament
seleccionat repertori d'estàndards eterns, popularitzats, en la seva integritat
per llegendàries veus femenines, dotant de nou alè a unes composicions
atemporals tals com "What a Little Moonlight Can Do", "Come Rain
Or Come Shine", "Angel Eyes", "Comes Love" etc, i creant una atmosfera vibrant, seductora i
d'alt voltatge emocional. Tradició, elegància, delicadesa i molt swing són els
senyals d'identitat d'un disc, "Imagination",
i d’una intèrpret, compositora i arranjadora, MARINA FERRER, d'enorme talent i infinites possibilitats.
Seguim amb una altra preciosa baladeta a mig tempo, composta per Harold Arlen & Johnny Mercer la
també coneguda...
5.- Come rain or come shine (Arlen & Mercer) 4m03s
"Come Rain o Come Shine" és una cançó de música popular
escrita per Harold Arlen, que va
compondre la música, i on Johnny Mercer
en va escriure la lletra. La cançó va ser escrita pel musical St. Louis Woman, i es va publicar el
1946. Els primers enregistraments es van fer el 1946 per Sy Oliver (amb la
Tommy Dorsey Orquestra), Dinah Shore, Helen Forrest i
Dick Haymes, Margaret Whiting i Ray Charles. Aquesta és una altra cançó del
Great American Song Book
reconvertida en un estàndard de Jazz. Un tema a tempo mig-slow farcit de swing
ben marcat per la base rítmica, molt més evident en el magnífic solo de Bob Sands pel canal dret. Marina ha fet una magnífica introducció
melòdica al tema amb la seva característica veu que ben aviat ens ha captivat. Recordo
una de les actuacions de Bob Sands
al Jamboree, ara ja algun temps: una
actuació que em va frapar per diversos motius entre els quals la enorme
generositat del saxofonista en la seva llarga execució dels seus solos,
magnífiques interpretacions on la tècnica, bon gust i creativitat hi eren a
cabassos plens. Potser que us digui que Bob
Sands ha estat durant molts anys director de la
Big Band
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim com dèiem amb un altre magnífic estàndard, car aquest disc és
només això, però aquest només no és pejoratiu, car és l’homenatge que els fa Marina Ferrer a tots ells, magnífics
compositors i lletristes sense els quals no sabem per on hauria anat el Jazz.
Recordeu que a l’origen de tot plegat sempre hi havia un musical. El cert és
que a partir d’aquí els músics tornarien a crear afegint arranjaments i
improvisacions, modificant-ne els estils, etc, etc...Escoltem dons el tema que
us proposo de la magnífica parella Rodgers
& Hart, anomenat...
8.- I didn’t know what time it was (Rodgers & Hart) 4m26s
"No sabia quina hora era", “I didn’t know what time it was” és
una cançó popular. La música va ser escrita per Richard Rodgers i la lletra per Lorenz Hart per al musical Too
Many Girls (1939). Les primeres versions d'èxit inclouen les de Benny Goodman i Artie Shaw. Va ser
interpretada per Trudy Erwin -
doblat per Lucille Ball en la versió
cinematogràfica de 1940 produïda per la
RKO - i interpolada en la partitura de la pel·lícula Pal Joey de 1957, on va ser cantada per
Frank Sinatra. Aquest és un altre
tema que ha passat a formar part dels estàndards de Jazz i així ben bé ho hem
pogut escoltar gràcies a la veu de Marina
i tan ben recolzada per tots els músics acompanyants. El primer i curtet solo
després de la melodia l’ha fet Bob Sands
que més aviat ha estat una petita intro al més llarg i magnífic solo del
trombonista Norman Hogue, després
del qual ens hem retrobat amb la melodia
i final del tema.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Doncs encara seguim amb un altre estàndard i ara serà el compost per Maceo Pinkard el simpàtic tema
anomenat...
11.- Sugar (M.
Pinkard) 4m21s
El primer que m’ha vingut al cap en escoltar aquest tema ha estat la
imatge de Louis Armstrong
cantant-la. Marina ha volgut retre
el seu homenatge ara al Jazz primigeni, més en l’ona New Orleans i posterior a Chicago,
en un tema que tothom haurà reconegut. La veu del trombonista Norman Hogue ha acompanyat la veu de Marina amb una clara referència a Louis Armstrong. Ell mateix ha encetat
un magnífic solo farcit de swing i en l’ona càlida del Jazz Clàssic. Bob Sands pel canal dret ha seguit fent
gal·la de la seva exquisida sensibilitat i bon gust interpretatiu en el seu
gran solo. La veu de l’alter Arsmtrong,
Norman Hogue i després la de la líder, i tots dos plegats ens han acomiadat
del tema dolçament.
"Sugar", també conegut com "That Sugar Baby o
'Mine", és una cançó popular de Maceo
Pinkard, Edna Alexander, la seva
dona i Sidney D. Mitchell.
Enregistrada per Ethel Waters el 20
de febrer de 1926, aviat va assolir èxit a les llistes. Hi ha una altre cançó titulada
"Sugar" de 1927 que no te res a veure amb aquesta escrita per Jack Yellen, Milton Ager, Frank Crum i Red
Nichols. La cançó ha estat enregistrada per nombrosos artistes i es
considera un estàndard de jazz. Els artistes que han gravat la cançó inclouen a
Adrian Rollini, Louis Armstrong, Earl
Hines, Fats Waller, Bing Crosby, Benny Goodman, Count Basie, Fletcher
Henderson, Billie Holiday, Teddy Wilson, Gene Krupa, Kenny Davern, Ralph
Sutton, The Manhattan Transfer i Lee Wiley.
I acabarem el projecte de Marina
Ferrer amb el magnífic tema amb el qual obre el disc, el primer track
compost per Harry M. Woods
anomenat..
1.- What a little moonlight can do (H. M. Woods) 4m05s
Doncs amb aquest tema més vital i positiu a tempo més viu acomiadarem el
projecte de Marina Ferrer farcit de
bon gust, amb 11 temes magnífics, tots ells estàndards de Jazz que per això
aquest disc és l’homenatge que els hi fa amb la seva particular veu i
acompanyada d’una magnífica base rítmica de piano, contrabaix i bateria, i ja
heu pogut escoltar també la mestria del pianista Jorge Vera en el seu increïble solo. Els dos vents, Bob Sands i Norman Hogue saxo tenor i trombó i veu, respectivament, han acabat
d’arrodonir la proposta de la cantant dedicada a les músiques que més l’han
captivat, que per això les ha escollit entre tantes i tantes que n’hi ha, i de
rebot també ens han captivat a tots nosaltres. Espero que amb aquest recull del
cançoner americà, dels nostres estimats estàndards de Jazz, tan ben interpretat
i cantat, entreu al web del disc de Marina
Ferrer a youkalimusic.com i ajudeu-nos a mantenir la flama del Jazz que
tant ens fa falta.
I nosaltres seguim amb el darrer projecte del programa d’avui amb la
tercera veu femenina d’avui, cantant londinenca que vam poder escoltar al Jamboree anomenada Natalie Williams la qual ens va presentar tot un seguit de
estàndards i algun tema propi molt ben acompanyada per l’Albert Bover, Stephen Keogh, etc....un projecte allunyat una mica
del que ara mateix escoltarem del disc que vaig adquirir tot just acabar
d’escoltar-los...
“WHERE YOU ARE”
Natalie Williams
Editat per Litle Girl Records LGR 1301
Produït i mesclat per Robin
Mullarkey
Tom Cawley, Phil Peskett, piano
Al Cherry, Ben Jones, guitarra
Robin Mullarkey, baix elèctric
Ben Reynolds, bateria
I les col·laboracions de
Mark Brown, saxo tenor
Quentin Collins, trompeta
Trevor Wires, trombó
Aquest és un disc de temes personals escrits per membres de la banda mà
a mà amb la mateixa Natalie alhora
que temes d’altres músics com són el “Gone at Last”, de Paul Simon. L’estil és “Jazzy” o sigui que acompanyant la seva
preciosa veu podrem escoltar a diversos solistes com en Tom Cawley, guitarra en la baladeta composta per John Hartley, Tom Cawley i Natalie Williams anomenada..
8.- The Flame (H.
C. & Williams) 4m39s
Doncs ja veieu com estem avui de càlids i relaxats, tot i ha ver
escoltat abans els projectes de Sophie
Newick i Marina Ferrer més en l’ona
jazz, sobretot el segon. Amb Natalie
Williams gaudirem amb la seva veu i composicions compartides alhora que
també amb solos com el magnífic del guitarrista Cawley. Ara feia temps que no fèiem un programa amb veus femenines,
i per això em fa il·lusió afegir-hi el projecte d’aquesta magnífica cantant
londinenca que tant ens va agradar al Jamboree
amb el seu projecte d’estàndards de Jazz.
Una de les artistes més estimades i populars del Regne Unit, la cantant
britànica Natalie Williams compta
amb 7 àlbums aclamats per la crítica i un seguit de “fans” que s'estén per tot
el món. La seva residència al Ronnie
Scott, amb els Soul Family Sundays,
esgota tots els mesos les entrades des de fa més de 10 anys, on l’han vist
cantar més de 30.000 entusiastes aficionats del prestigiós club de jazz
londinenc.
Natalie ha recorregut el món com a artista solista i
vocalista principal dels Jazz-Funk
Sensation, Incognito, i ha actuat en molts dels principals esdeveniments i
locals de música en directe del món, com ara el London Jazz Festival, el Royal Albert Hall, Barbican Center, Montreux
Jazz Festival, BB Kings a Nova York, Jakarta Jazz Festival, Blue Note a Tòquio,
Love Supreme Festival, Glastonbury i molts més ...
Seguim amb una mica més de ”trempera” tot i que dolça amb el tema
compost pels mateixos compositors del tema anterior amb l’immortal tema
anomenat...
5.- Immortal (H.
C. & Williams) 6m18s
Doncs amb aquest cançó anomenada “Immortal” i referida a una
possibilitat remota o sigui una impossibilitat, Natalie i els companys ens han presentat un tema, la melodia del
qual s’englobaria en la cançó popular amb referències al món del Gospel. Tot i
això ja haureu notat la sonoritat a Jazz del solo del pianista Tom Cawley el qual ha donat el plus de
qualitat i so jazzy al projecte de Natalies
Williams. Recalcar també la molt maca veu d’aquesta imponent cantant, la
qual, amb la seva dolça sonoritat quasi que ens fa somiar en la immortalitat, i
sí, la de la música en general. El magnífic solo de Cawley ha estat esclatant amb uns ritmes de la mà esquerra
suportats per la resta de la base rítmica alhora que amb el suport dels vents Mark Brown, Quentin Collins, Trevor Wires
i en aquest tema, amb la guitarra de Al
Cherry.
El talent vocal adaptable de Williams
i la capacitat d'escriure cançons han abraçat la majoria dels estils musicals.
Per al món de la música comercial, és una artista subterrània coneguda per les
seves veus particulars que han aparegut a les pistes d’icones de la percussió i
el baix, com ara Hospital Records DJ,
Nu: Tone, amb qui ha col·laborat extensament.
A l’agost de 2016 se la va veure recolzant a la llegendària icona del
Jazz, Herbie Hancock a la
Queen Mary 2 que creuava de Southampton a Nova York. El
seu darrer àlbum 'Kaleidoscope' va
ser recolzat en gran mesura per Jazz FM que va afegir a la seva llista d’èxits
el seu duet amb el multi-instrumentista virtuós i guanyador dels Grammy, Jacob Collier, en 'For The Longest
Time' de Billy Joel.
I seguim amb més delicades músiques les d’aquesta magnífica cantant que
ens va visitar al Jamboree amb un
quartet de luxe amb l’Albert Bover
al piano. Escoltem ara el tema compost per Tom
Cawley i Natalie Williams, música i lletra del tema anomenat...
4.- For The Next Time (T.
C. & N. W.) 5m21s
Doncs i quina altra delicada composició del pianista Tom Cawley en aquesta ona “soft jazzy”,
d’un tema que vola a les més altes esferes del Jazz gràcies a la mestria del
compositor Cowley en un altre magnífic
i reeixit solo al piano ara també amb la guitarra acompanyant de Al Cherry i la base rítmica de Robin Mullarkey i Ben Reynolds. Avui
estem molt dolços, ja ho podeu escoltar, tot i que la processó va per dins, car
no oblidem pas no que els salvatges de la “Manada” són al carrer gràcies a la
justícia espanyola, i que aquest programa de dolces veus femenines és també per
a defensar-les, per a no oblidar el que van fer aquells salvatges i que encara
poden repetir. Fins quan? Així doncs que no és aquest no, de fa força temps, un
país de pau i llibertat, amb estructures d’estat de pensament modern ans al
contrari. Lo més ranci de tot plegat amb l’església inclosa, formen el substrat
ideològic de comportaments que gràcies a la permissivitat de jutges carques i
fiscals, alhora que actituds pederastes d’alguns membres que van de negre, fan
que la vida i seguretat de les dones i canalla ara mateix no tingui les
garanties adequades.
Acabem ja aquest projecte i programa, i ho farem amb el tema vital de Paul Simon anomenat...
13.- Gone At Last (P.
Simon) 4m57s
Que sigui aquest l’himne de la llibertat, de la vida, amb una banda de
músics i veus, les que fan els cors. Aquí hem escoltat a Phil Peskett, piano i la base rítmica de Robin Mullarkey i Ben Reynolds amb la guitarra de Al Cherry. Unes background vocals
magnífiques han acompanyat a la líder en aquest, el tema més vital de la nit,
vital per esperança de vida, per alegria de viure. Poquet però reeixida ha
estat la participació de Cherry a la
guitarra, més country-blusy-rocker que Jazzy, en un final de programa-trampa,
car ja sabeu que en aquest programa hi cap quasi de tot, i avui encara més,
considerant la sentència wertgonyosa aplicada als de la “Manada”, i per això, i
no només, les tres veus femenines d’avui tot i les diversitats estilístiques
que estic convençut us hauran agradat.
Doncs rés més, que hem escoltat tres magnífiques veus amb tres projectes
personals, dos dels quals editats pels amics de Youkali Music amb les veus de Marina Ferrer i el seu “Imagination” i Sophie Newick i els seus amors perillosos “Dangerous Love”, arrodonint-ho havent escoltat a Natalie Williams i el seu “Where You Are” disc que vaig adquirir
al Jamboree després de gaudir d’allò
més amb el seu concert. I com sempre amb un micro conte, el darrer de Teresa Tuset d’aquesta temporada.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 329: Sergi Sirvent Trumpet Affairs, MUT & Masa Kamaguchi i Jeremy Udden, dimecres 20 de juny de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs avui us proposo escoltar un programa on la música d’avantguarda en
serà la protagonista amb tres projectes dos dels quals amb músics de casa
nostra. Escoltarem doncs la música de Sergi
Sirvent Trumpet Affairs, projecte
col·lectiu de tot el trio i el seu “Likewise”
editat pel seu propi segell Selffish
Records. També escoltarem el projecte anomenat “My Ship” dels Mut &
Masa Kamaguchi i a Jeremy Udden
i el seu “Folk Art”, aquest projecte
allunyat de l’Avantgarde i ambdós editats per FSNT. I com sempre amb un micro conte a càrrec de Carme de la Fuente.
Abans de començar les músiques del programa voldria convidar-vos al
concert que farem el proper divendres 22 de juny al Molí dels Frares, organitzat pel JClV i patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i per tant, gratuït, on podrem gaudir escoltant a l’Oriol González Crazy Trio + Matthew Simon.
Una formació amb grans músics liderada per l’Oriol González, bateria; Ariel Vigo, saxo alto; Jordi Griso, orgue i
Matthew Simon, trompeta. El proper 22 de juny a partir de les 22h al Molí dels Frares
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant
a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem amb les músiques de la formació Sergi Sirvent Trumpet Affairs - David Mengual & Ramon Prats on
el primer és un gran pianista, bàsicament, i avui trompetista, però que un
servidor de vostès també l’ha vist agafant el contrabaix i assegut tocant la
bateria. Som-hi doncs amb els seus...
“LIKEWISE”
Sergi Sirvent Trumpet Affairs
Editat per Selffish Records
Enregistrat per Jordi Vidal el
28 de Desembre de l'2016 a Estudis Laietana.
Sergi Sirvent, trompeta
David Mengual, contrabaix
Ramon Prats, bateria
Totes les composicions són improvisacions col·lectives fetes al moment
de l’enregistrament.
Havent-li demanat que m’expliqués alguna anècdota de tot plegat em va
comentar que el disc es va fer perquè va haver de cuidar la seva filla petita i
va tenir temps per tocar la trompeta força dies i així és que va fer llavis
obtenint també un bon so. Així és que va avisar al David i Ramon per anar a
enregistrar unes “impros”. També va comentar que de l’actuació al Sinestesia on hi vaig assistir, un
periodista va fer un article al Periódico
i que de cara el setembre, i al cine Texas
de Gràcia, aquesta formació
inaugurarà el Festival LEM cosa que
passarà el migdia. Hi anirem, com vam fer l’any passat amb l’estimat Francesc Martí malauradament
traspassat. Que descansi en pau.
Doncs això és, estar-se amb la seva filla, tocar la trompeta i fer el
disc, llegir una crònica al Periódico i després, pel setembre, fer la
inauguració del Festival LEM al cinema Texas. Per cert, l’any passat hi vam
anar amb el Francesc Martí, i
malauradament i tristament enguany no podrà venir.
Considerant que van enregistrar 18 cançons on la majoria són curtetes,
us proposo escoltar les que he seleccionat agrupades en temàtiques rítmiques, o
sigui que començarem amb “Nice and Profound”, tema càlid, per seguir amb el
“Surrounded”, una mica més free.
13.- Nice and Profound (S. M. i P.) 2m14s
17.- Surrounded (S.
M. i P.) 2m21s
Doncs el primer que m’ha sorprès és la sonoritat de la trompeta de Sirvent, un instrument tècnic com el
que més, i que ell ha anat controlant i polint. Encara recordo quan va venir el
juny de 2009 a la inauguració del JCLV
on va portar la trompeta i la va tocar tot i acompanyant a la meva filla Marina, aleshores amb 15 anyets. Amb el
primer tema, quasi una balada i dic el quasi per la manca d’un ritme dolç
explícit, tot i haver-lo implícit, amb el contrabaix tocat amb l’arc i una
trompeta lírica sobretot. Amb el “Surrounded” ha aparegut ja la “vena” FREE que
tots tres músics incorporen en el seu ADN. No oblidem qui és David Mengual, el qual, a banda de
contrabaixista, liderà la seva David Mengual Free Spirits Big Band amb
tota una colla de grans músics, i músiques força avantguardistes. Ramon Prats és un dels bateristes més
eclèctics que tenim a casa nostra, i creador de les Free Sessions de 23 Robadors.
Aquest trio és una experiència sonora única, on Sirvent - conegut pianista de jazz i músiques d'avantguarda - ens
sorprèn amb la trompeta, amb influències i conceptes del free jazz buscant un
so molt bonic, pausat, més típic de músiques més "cool". Acompanyat
d'aquests dos músics impressionants i imprevisibles com són David Mengual i Ramon Prats -amb qui ja
ha tocat nombroses vegades com a pianista- van teixint una música bastant
tranquil·la des de punts totalment lliures, en alguna ocasió amb un petit
criteri o motiu formal.
Seguim amb un parell de temes més enllaçats, i recordeu que tota la
música que esteu escoltant la van parir al mateix moment, en un matí d’enregistraments
i sense cap edició posterior. Escoltem doncs...
7.- Supramelodic Interharmonic (S. M. P.) 2m08s
4.- Tempus Fugit (S.
M. P.) 2m21s
Doncs a un se li queda la cara de babau tot i escoltant aquestes
composicions creades i enregistrades al moment. Se n’ha de saber molt, tenir la
música com a concepte totalment interioritzat, i tenir una gran compenetració
amb la resta de companys per parir això a la primera i amb tanta qualitat
interpretativa. Tots tres són uns grans mestres en els seus instruments, i
parlo de Mengual i Prats, però és
que el Sirvent pianista, se’ns ha
descobert també com a molt bon trompetista. Aconsegueix un so melós, “cool”, i
amb una perfecte afinació. Amb el “Supramelodic Interharmonic”, aconsegueixen
captivar amb una preciosa melodia a la primera part, mentre que després és Ramon Prats qui ens mostra el perquè és
un dels “cracs” de la bateria de casa nostra. Amb “Tempus Fugit”, la melodia és
més avantguardista en els inicis, però entremig, apareix el “swing” a
batzegades, i sempre, amb les improvisacions de Prats i Mengual, mentre Sirvent desgrana la part melòdica del
tema.
Seguim però abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb un parell de temes més pujats de ritme i on la creativitat no
s’atura, amb....
12.- Blues not that sad waltz (S. M. P.) 2m53s
8.- Into the ritmic innerchord (S. M. P.) 1m08s
Doncs ja ens han dit que el Blues no és aquell vals trist, i això hem
escoltat en el primer tema “Blues not that sad waltz”, tema a ritme de vals que
ja ens ha mostrat ben aviat el Ramon
a la bateria. La melodia mitjançant el metall més daurat del Sergi ha anat envoltant les
elucubracions solistes de Mengual,
ell impertèrrit i concentrat me l’imagino i com sempre que l’he vist tocar. Ramon no para d’improvisar anant jugant
amb els diferents elements de la seva bateria, mentre Sirvent continua servint el seu instrument com a base melòdica. En
el súper curt tema “Into the ritmic innerchord”, ens ha sorprès la presentació
melòdica del trompetista en l’ona Davis
situada en l’època del seu segon quintet. Una intro curta del metall però
sempre amb l’avidesa rítmica del baterista Prats
i les incursions del baixista i creador Mengual,
en un tema curtet que acaba el Ramon
a mode d’impressionant solo baterístic.
L'espai que es genera en no tenir instrument harmònic no és un
impediment perquè aflorin moltíssimes harmonies, mentre van buscant la bellesa,
el matís, el discurs i la forma així com també la diversió i l'humor des de la
complicitat que implica improvisar. Sirvent
començà a tocar la trompeta l’any 2000 de manera esporàdica, però va estar
sobretot el 2016 que va començar a estudiar-la més i a notar que el seu so
s'enfortia. Arran d'això, convocà els seus col·legues per fer un enregistrament
des del no-res en els estudis Laietana.
Així és com en un sol matí i sense edicions gravaren un disc fantàstic anomenat
"Likewise" i que es
publica al març del 2017 amb el segell digital de Sirvent, Selffish Records.
I acabarem aquest magnífic projecte d’aquests tres iconoclastes músics
amb tres temes seguits i que seran...
16.- Fanfarra (S.
M. P.) 2m56s
15.- On Purpose (S.
M. P.) 2m28s
18.- Pistonuts (S. M. P.) 1m56s
Doncs amb el primer tema “Fanfarra” la cosa s’ha desmadrat amb una
alegria desfermada, la d’una fanfàrria, tema iniciat amb aires Parkerians amb alguna frase que li hem
reconegut, tot i que de passada, car Sergi
ha seguit volant a la recerca de noves melodies. Ramon ha utilitzat un d’aquells plats que fot el xivarri idoni per
a les festes, que per això és un tema a ritme i vida de “Fanfarria”. Amb el
següent “On Purpose”, la intro inicial més desmadrada encara que l’anterior ens
situa en el nou context melòdic i rítmic, on ben aviat ha aparegut un “break”
rítmic d’aquells que et permeten considerar de bell nou tot el que estàs
escoltant i així tenir consciència de la seva magnitud i magnificència. El
final, amb el Ramon desbocat ha
estat impressionant. I hem acabat amb el tema “Pistonuts” què és la manera
educada de dir “Collonuts”. I doncs sí que ho són de collonuts aquests tres
grans músics de l’escena de casa nostra, Sergi
Sirvent, David Mengual i Ramon Prats. Un altre tema inferior als dos minuts
on han pogut condensar tanta música i ritmes que fins i tot sembla impossible. Doncs
nosaltres deixem aquest projecte dels nostres amics Sirvent, Mengual i Prats però abans...
.........deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I ara serà un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
..................................................
Gràcies Carme per com ens ho
expliques, i fins d’aquí 15 dies, si és que no fas vacances, car, estimats
oïdors, aquesta situació ens pot passar, la que les nostres col·laboradores
s’agafin unes merescudes vacances, mentre que nosaltres ens hi estarem fins el
22 de juliol.
I nosaltres seguim amb el projecte de gent amiga nostra i aquests són
els Mut i el seu....
“MY SHIP”
Mut & Masa Kamaguchi
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 523
Enregistrat per Dave Bianchi a
Dry Town Studios, Barcelona, març de 2016
Mesclat i masteritzat per Josué
Pasqual
Produït per MUT
Productor executiu: Jordi Pujol
Miguel Fernández, saxo tenor i
soprano
Albert Juan, guitarra
Oriol Roca, bateria
i la col·laboració de
Masa Kamaguchi, contrabaix
Doncs del Mut Trio ja en
coneixíem projectes però el que avui us presentem amb el grandíssim
contrabaixista Masa Kamaguchi és
impressionant per com n’han desenvolupat els temes, composicions diverses de
cadascun dels membres del trio. Llibertat absoluta en la creació i avantguarda
total també en l’execució, per altra banda magistral de tots ells. La inclusió
del més vital dels contrabaixistes, però també cerebral, Masa Kamaguchi només fa que “sustentar” encara més el projecte. Si
no l’heu vist mai, us recomano que l’aneu a veure i de passada l’escoltareu. O
a l’inrevés. Aquest és un projecte amb set temes d’una durada mitja llarga,
superior als sis minuts, on podríem parlar de temàtiques rítmiques diverses,
amb dos temes més tranquils que la resta. El que no canvia en cap dels temes és
el modern concepte de la creació situada en l’Avantgarde, i tampoc la capacitat interpretativa al més alt nivell.
Doncs com sempre, us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT
Sobre aquet treball hi ha un parell de comentaris inclosos en el disc,
l’un a càrrec del guitarrista Albert
Juan i l’altre d’un dels millors divulgadors i especialistes del Free Jazz
i les músiques de lliure improvisació, en Dave
Foxall, aquest darrer també fent-li una entrevista a Miguel Fernández al seu blog www.aJazzNoise.com.
Comencem doncs amb la música d’aquest trencador projecte amb un tema
compost per algun desconegut, “unknown”, anomenat...
4.- What’s Now? (Unknown) 9m28s
Doncs ja heu pogut escoltar que hem fet una passa endavant vers el
projecte anterior seguint-ne però la idiosincràsia de la improvisació lliure.
Avui ens hem posicionat ben al mig de l’avantgarde actual oferint-vos la
possibilitat d’escoltar una música sense concessions, oberta, lliure, i amb la
creativitat a flor de pell, on cadascun dels músics desenvolupa la seva
imaginació en tot moment amb el ben entès de seguir les evolucions de la resta
de companys. No oblideu que això del Free Jazz ho va parir gent com Ornette Coleman, amb primeres
gravacions on no es respectava cap tipus d’harmonia di melodia ni ritmes. Avui
nosaltres estem escoltant una música emmarcada en determinats contextos
harmònics, melòdics i rítmics, fent-la doncs més assequible, dins la seva
complexitat.
Veiem què en va dir l’agost de 2017 Michael
Tucker de Jazz Journal Magazine.
Sempre he trobat el material de Fresh
Sound New Talent d'interès i aquest llançament convincent del grup MUT de Barcelona, curiosament anomenat MUT, no és una excepció. En general és una formació a trio, però aquí
el grup s’ha incrementat amb el baixista
japonès Kamaguchi. Pizzicato a tot
arreu del baixista, on s’escolta la potència de les seves figures dins de
l’estructura d’aquest edifici musical, les textures gruixudes del grup en el
tema dedicat a Torrance o la
claredat del pacient solo de Kamaguchi a
“A Is to B”, on s'adapta a la perfecció al que diu l’escriptor de Dave Foxall i que ell anomena “les
estructures de recanvi i la improvisació eloqüent” característica d’aquesta
música.
Seguim ara amb el tema comentat dedicat a Jack Torrance també d’autoria desconeguda...
2.- En honor a Jack Torrance (Unknown) 6m56s
Bé, doncs seguim bocabadats per aquest terratrèmol musical i ja heu
pogut escoltar al gran Miguel Fernández,
un dels referents del saxo tenor a casa nostra, ell pamplonès però que va
decidir quedar-se amb nosaltres de fa força anys. Miguel lidera diversos projectes i no tots emmarcats en aquest
estil tan avançat de conceptes musicals i filosofies. Els seus discos els hem
posat en aquest programa, alguns editats per FSNT i d’altres en d’altres editorials, i tots ells, magnífics.
Aquest tema ha estat una improvisació del Miguel
però també col·lectiva des de l’inici fins quasi el final quan ha estat Masa Kamaguchi qui l’ha acabat ell sol.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb el que ens diu Michael
Tucker de Jazz Journal Magazine.
Cada músic és un molt bon intèrpret. Fernández mostra un control incisiu però també pictòric de la
dinàmica de sons i arcs texturats, testimoni del qual és l'obertura del tenor
en el primer tema anomenat What's Now?, mentre que Juan i Roca són força
sensibles a la interacció dels "petits sons" i de subtils colors.
Qualsevol que apreciï els aspectes més lleugers o oblics de Sonny Rollins, Wayne Shorter o
Sam Rivers, i que gaudeix amb la interacció musical de Joe Lovano, Bill Frisell i Paul Motian, per exemple, trobarà molt
per a gaudir aquí: com a mostra poden ser primers moments de l’obertura del
primer tema que hem escoltat “What’s Now?
Seguim encara amb el tema de l’Oriol
Roca anomenat...
7.- Cançó sense lletra (O. Roca) 6m09s
Doncs aquesta ha estat ben bé una cançó sense lletra, com totes ha. Ha
estat però una composició amb tot el que això significa, i és que hi ha algú
que l’ha parit i ordenat les seves parts i estructura, i aquest ha estat el
magnífic baterista Oriol Roca, ell
també embolicat en projectes diversos com el de la David Mengualla Piccola Orquestra
MUT et pot cremar, com a la unitat offset de What's
Next? i Robot Skin, ambdues que caracteritzen a Juan en la seva forma més
lineal i lírica. Però, si hi ha cops de benvinguda del drama tocat per blues a
Cançó sense lletra, les delicades figures de guitarra d'obertura de My Ship
recorden les reflexions atemporals de Derek Bailey, una impressió reforçada per
les figures breument arrencades al final de Caned. Es tracta de la tensió
creativa entre l'abstracció de l'ad libitum i un vigorós assenyalament que, per
tot el precedent històric abans esmentat, dóna una impactant cada vegada més
impactant a aquesta sorprenent sessió ".
I acabem aquest trencador projecte amb un altre tema de Oriol Roca anomenat...
5.- What’s Next? (O.
Roca) 5m44s
Doncs amb quina melodia acabem reconeixent aquest tema. Complexa però
amb la bellesa implícita en la seva modernitat, interpretada a duet de saxo
tenor i guitarra i mentre contrabaix i bateria feien de les “seves” en una
improvisació inicial. Miguel amb el
tenor l’ha seguit desenvolupant amb un llenguatge d’allò més trencador per
modernitat, tècnica i gust tot això en el seui solo. Una creativitat, la
d’aquest mestre del tenor a l’abast de pocs músics de l’escena actual de casa
nostra. Juan a la guitarra ha sonat
modern però amb unes “maneres” més assequibles, aparentment. El seu so nítid
ens ha permès escoltar clarament Masa i
Oriol en una voràgine improvisadora
extraordinària, amb el “walking” del contrabaixista i improvisació permanent
del baterista, que no ha parat en tot el seu tema de fer això, improvisar a
dojo per al final acabar tema i projecte.
Voldria aprofitar per recordar-vos alguns dels locals i actuacions que
es poden veure a Barcelona. I si
parlem de locals dir-vos que podeu anar al Jamboree,
Campari Milano, JazzSi Taller de Músics, JazzMan, Sinestesia, 23 Robadors entre
alguns més. Concretament al Jamboree
i per aquest dimarts tenim a Dahood
Salim Quintet amb Daahoud Salim
piano, Bruno Calvo trompeta, Pablo Martínez trombó, Hendrik Müller contrabaix,
Sun-Mi Hong batreia i pel dimecres
tindrem a la magnífica Irene Reig 5tet
“Plays Views” amb gent com Irene
Reig saxo, Joan Mar Sauqué trompeta, Xavi Torres piano, Pau Sala contrabaix,
Joan Casares bateria i podeu entrar al web per veure’n la programació
completa.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
I després d’aquest bany musical a les més altes esferes de l’Avantgarde,
acabarem el programa d’avui amb un canvi estilístic rebaixant la tensió tot i endinsant-nos
en una música més delicada no exempta de modernitat i tot gràcies a la sàvia
mixtura instrumental que ben aviat escoltareu, la del projecte de
“JEREMY UDDEN – FOLK ART”
Jeremy Udden
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 410
Enregistrat a Brooklyn, Nova
York, 2010.
Produït per Jeremy Udden
Productor executiu: Jordi Pujol
Jeremy Udden, saxos alto i
soprano
Brandon Seabrook, banjo
Jeremy Stratton, contrabaix
Kenny Wollesen, bateria
A # 9-10, Pete Rende, Rhodes,
Whirlitzer; Eivind Opsvik, contrabaix; R.J. Miller, bateria, Nathan Blehar,
guitarra de corda de niló.
Totes les cançons són de Jeremy
Udden, excepte "Jesse" de Pete
Rende, "Thomas" i "Dress Variations" de Nathan Blehar.
I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT..
Comencem el projecte del Jeremy
Udden amb músiques allunyades del concepte Avantgarde però situades en una
modernitat agradable, amb el tema anomenat....
4.- Portland (J.
Udden) 6m35s
Doncs sí que el canvi s’ha notat però convindreu amb mi que deu n’hi do
de la modernitat del projecte, considerant que hi ha un banjo entremig. El
motiu melòdic i rítmic iniciat pel contrabaixista sembla ésser el motiu
principal a partir del qual gira tot plegat. Un primer solo del líder i
compositor al saxo alto, dolç ha donat pas a les cordes no fregades i més aviat
puntejades d’en Brandon al seu
banjo, després del qual ens hem trobat de nou amb l’inici del tema per
acabar-lo de manera delicada.
Dir-vos que també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web.......
I seguim amb una altra composició de Jeremy Udden anomenada....
6.- Alexander (Part 2) (J. Udden) 5m19s
De nou la sonoritat del saxo alto i la melodia del tema, delicat tot
plegat, ens ha situat en un context melòdic força modern, i més ho hem pogut
discernir escoltant-lo improvisar. Com en el projecte anterior, salvant les
distàncies, escoltem com el baterista improvisa, i ves per on, que també el
contrabaixista ha sonat força modern en el seu solo. De nou el líder al saxo
alto ens ha reconduït cap al final passant pel principi melòdic d’aquest tema
amb aires folklòrics.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim amb un altre tema del líder anomenat
7.- Bartok (J.
Udden) 4m05s
Deu n’hi do de la concepció d’aquest projecte, recordeu que us he dit
que es va enregistrar el 2010 a Brooklyn
i editar el 2012 per FSNT. El tenia
aparentment amagat i l’he volgut recuperar i afegir en el context d’aquest
programa que crec que hi entra la mar de bé. Una melodia a banjo i contrabaix,
folklòrica sense cap mena de dubtes, s’ha anat desenvolupant majestuosament però
en un context instrumentista molt més modern, amb els sons del saxo soprano del
líder, el banjo, la profunditat del contrabaixista i la magnífica rítmica del
baterista. Hi ha hagut moments de clímax amb els dos solistes fent un tete a
tete magnífic que ens ha situat de nou en el motiu melòdic principal, ara amb
tres, saxo, banjo i contrabaix amb un final delicat.
I acabem el projecte i programa amb el tema de Pete Rende anomenat..
9.- Jesse (P.
Rende) 4m14s
Doncs un molt bon tema per acabar projecte i programa i és que hi ha
participat gent com aquesta Pete Rende,
Rhodes, Whirlitzer; Eivind Opsvik, contrabaix; R.J. Miller, bateria, Nathan
Blehar, guitarra de corda de niló amb el líder Jeremy Udden de nou al saxo alto. Una obra complexa, moderna de
concepció amb sons estratosfèrics i improvisació col·lectiva a vegades aparent
i sovint evident. Un tema que ben bé podria durar força estona més i segur que
així seria en un directe. Tot i parlar d’una guitarra amb cordes de niló, jo el
que he escoltat han estat uns sons distorsionats que haurien d’ésser d’una
guitarra elèctrica força modificada en els seus sons. És clar que tot això ho
poden fer els teclats també modificats i d’altres estris. Magnífic i emotiu
final de projecte i programa amb un tema força majestuós de Pete Rende amb gent que he pogut veure
algunes vegades per casa nostra com són Eivind
Opsvik i R.J. Miller, i jo diria que a Jamboree i 23 Robadors.
Doncs amb aquest projecte de Jeremy
Udden hem acabat el programa d’avui tot i havent-lo començat amb el Sergi Sirvent Trumpet Affairs per
després passejar-nos més encara per l’Avantgarde amb MUT Trio i el seu MY Ship.
Un programa descarat de propostes que segur us haurà impactat, tant com a mi.
Abans d’acomiadar-nos voldria recordar-vos que el proper divendres 22 de
juny i al Molí dels Frares farem un
magnífic concert de Jazz organitzat pel JClV
i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH
i per tant, gratuït, on podrem gaudir escoltant a l’Oriol González Crazy Trio + Matthew Simon. Una formació amb grans
músics liderada per l’Oriol González,
bateria; Ariel Vigo, saxo alto; Jordi Griso, orgue i Matthew Simon, trompeta.
El proper 22 de juny a partir de les 22h al Molí dels Frares, us hi esperem.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
