Programa 212: David Ambrosio; Lucky Dog; Jeff Davis i Matt Pavolka, 24 i 25 de juny de 2015.
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida
dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2, aquesta sintonia que heu escoltat i els
programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai
oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora, excepte el tercer dijous de cada mes. Ens podeu escoltar en
directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Doncs avui hi tornem amb quatre novetats i pot ser que siguin les
darreres de l’editorial Fresh Sound New Talent, al menys en el format d’un
programa íntegrament Fresh Sound per aquesta la sisena temporada que aviat
s’acabarà. Potser en posarem alguna altra compartint programa amb d’altres
editorials i amb la incertesa si en Jordi Pujol Baulenas ens mantindrà el
suport que any darrere any ens ha donat; esperem que sí. Ja us diré quan serà
el proper programa, que potser no surt per antena però sí que el faré i el
penjaré al blog del Jazz Club de Nit.
Anem ja a escoltar el primer disc Fresh Sound New Talent amb....
“GONE”
David Ambrosio, amb Stillman & Meissner
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 440
Enregistrat per Tom Tedesco el 18 de desembre de 2012
als Tedesco Studios, Paramus, NJ.
Produït per David Ambrosio
Productor executiu Jordi Pujol
David Ambrosio, contrabaix
Loren Stillman, saxo alto
Russ Meissner, bateria
Comencem amb el primer tema del disc, segon tall i una composició de
Loren Stillman anomenada.....
2.- Verse (L.
S.) 5m37s
I de quina manera comencem el programa d’avui oi? Amb una magnífica
modernitat mitjançant aquest increïble saxofonista, Loren Stillman, amb un tema
propi clarament identificat amb la seva sonoritat. Bona intervenció del líder
de la formació en el seu solo, un David Ambrosio involucrat en projectes
rítmics cubans des que va trepitjar la illa i allà hi va tocar on es va
aficionar a tocar un instrument de percussió anomenat Bata...
David Ambrosio, originari de l’àrea de Nova York, resideix a N.Y.C. on
treballa com a músic freelance i professor. Comparteix el lideratge de bandes
col·laboratives com Grupo Los Santos i el 40Twenty, a la vegada que forma part
de molts grups incloent-hi George Schuller’s Circle Wide, the Matt Renzi Trio, Eri
Yamamoto Trio i the BMI/New York Jazz Orchestra liderada per Jim McNeely. També
ha pogut tocar amb grans del jazz com el pianista Kenny Werner, Buddy DeFranco,
George Garzone, Joseph Harmon i Ralph Alessi.
Seguim ara amb el tercer tall del disc també d’Stillman anomenat...
3.- Let it Go (L.
S.) 7m15s
Doncs seguim amb aquestes característiques seqüències de notes, les
quals ja identifiquem clarament com a notes Stillman. Modernitat i bon gust,
sense ser massa abstracte, que aquests sons ja vindran d’aquí no gaires minuts.
Netedat i claredat sonora amb saxo alto, contrabaix i bateria, sense cap
instrument harmònic. Inventiva seguint un marcat estil de la mà del compositor
però també amb el suport del líder i contrabaixista.
Amb diversos graus i postgraus en
composició clàssica i en
Performance de Jazz, David té
un ampli paladar musical
que s’ha intensificat per algunes
experiències de viatges en els últims anys.
El 2001 va tenir l'oportunitat
d'actuar a Cuba amb el Grupo Los Santos i amb Rumbatap de Max Pollack,
així com també va treballar amb conjunts
de música folklòrica Afro/Cubana
i dansa. Poc després d'aquesta experiència el seu interès pels tambors Afro/Cubans anomenats Bata va començar i, en conseqüència, en els
últims sis anys ha estat estudiant Bata amb
el baterista i mestra Carlos
Gómez. En nombroses ocasions ha realitzat gires per Amèrica Central i el sud-est d'Àsia en nom
del Departament d'Estat dels
Estats Units com a intèrpret
i clínic. Ha
actuat i gravat amb membres de Uzbekistan's Folk Instruments
Chamber Orchestra Sogdiana
i
amb la majoria dels músics del folklore reconeguts del Kirguizistan.
Seguim ara amb el primer tall del disc, també de Stillman anomenat....
1.- The Proof is in the pudding (L. S.) 6m58s
Doncs seguim amb la magnífica sonoritat d’aquest magnífic saxo alto al
qual vam escoltar no fa gens ni mica en un altre especial Fresh Sound. La
sonoritat del projecte és força delicada, tot i la seva delicada modernitat,
amb un trio bàsic sense piano i sense metalls.
Des de All About Jazz ens diu Donen Bilawsky
Aquests tres homes són improvisadors
dotats d’unes magnífiques oïdes; aquesta
és una refrescant alternativa als ideals particulars i hiper constructius que
són omnipresents en el jazz
d'avui" –
Acabem ja aquest projecte amb el cinquè tall del disc, aquest sí de
David Ambrosio...anomenat...
5.- Gone (D.
A.) 7m20s
Doncs amb aquest tema ja amb un clar swing, tema del líder de la
formació, acabem aquest projecte amb ganes de continuar amb les músiques les
quals van darrera d’un fil conductor invisible amb unes temàtiques molts
similars, avui i com sempre que puc, amb un programa la coherència del qual em
confirmareu una vegada hagi acabat...la
clau de volta, els magnífics projectes que enregistra i produeix en Jordi
Pujol, mestre en això de descobrir les millors novetats i posar-nos a disposició
de tots plegats aquestes meravelles.
Doncs seguim amb el següent projecte però abans deixeu-me que us recordi
que aquest divendres tenim el darrer Concert-Jam de la 6ena temporada amb el
projecte del gran guitarrista italià Bart Barenghi “D’Ebano” Trio, amb el
grandíssim clarinetista i saxofonista Gabriel Amargant i Giampaolo Laurentacci
al contrabaix. Primer una horeta de concert, patrocinat per l’Ajuntament de
Sant Vicenç dels Horts, i després jam session amb els músics que vinguin a
tocar i vulguin compartir escenari amb aquests mestres. Això serà a la Sala
Xica aquest divendres a partir de les 22h i per només 5 Euros, a banda de la
beguda.
Seguim doncs amb el següent projecte de la nit anomenat....
“DRAGON FATHER”
Jesse Davis
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 444
Enregistrat Joseph Branciforte el 29 de març de 2013
al Cornelia Street Cafe, Brooklyn, N.Y.
Produït per Jeff Davis
Productor executiu Jordi Pujol
Kirk Knuffke, corneta
Oscar Noriega, saxo alto, clarinet i clarinet baix
Russ Lossing, piano
Eivind Opsvik, contrabaix
Jeff Davis, bateria
Totes les composicions són de Jeff Davis.
Comencem amb el primer tema del disc, tot i recordant-vos que aquest és
un disc enregistrat en directe al Cornelia Street Cafe, un tema anomenat....
1.- Dirt Farmer (J.
D.) 6m49s
Doncs seguim amb sons de metalls i canyes ara amb un corneta, el Kirk,
el qual va sonar en un no gens llunyà anterior programa. Han començat el tema
amb el ben trobat motiu principal del tema tots dos vents, un motiu com si
d’una cantarella fos, per després iniciar el solo el metall daurat força ben
reeixit. Vet aquí que qui ens ha sorprès pel so i per la sonoritat i
musicalitat moderna és aquest saxofonista i clarinetista, Oscar Noriega, el
qual ha brillat plenament en la seva participació. Russ Lossing, vell conegut
nostre també, atura la màquina rítmica en la seva esplèndida intervenció tot i
que poc dura, ja que després es desfermen a tota hòstia mentre ell va repetint
un lick quasi latin. Aplaudiments i hi tornen plegats per acabar entre
aplaudiments.
Vegem qui és el Jeff Davis....
Jeff Davis Greeley, Colorado és un dels pilars a l'escena de la música
creativa de la ciutat de Nova York, la seva textura, i la seva il·lustrativa
manera de tocar la bateria, eleva els treballs de Robin Verheyen, Jesse
Stacken, Kirk Knuffke i d’altres. Els seus anteriors treballs, Leaf House i We
Sleep Outside, anaven cap al Free i l’abstracte, amb les seves explosions
rítmiques i experiments com en un foc rítmic de signes de puntuació.
Seguim ara amb un altre tema de Jeff Davis, el tercer tall anomenat...
3.- May 16th (J.
D.) 7m44s
Doncs ja vegeu quina música més avantguardista i contemporània, aquí amb
metall i clarinet en un tema farcit de motius repetitius amb clara connotació
abstracta. Davis, bateria ell ha farcit unes composicions ideals per a la
perfecte evolució dels vents a cotes elevades d’imaginació. I aquests, mestres
en aquest art, s’enlairen sense cap temor resultant una música alliberada de
premisses. Ell mateix enceta un singular discurs amb les baquetes i demés
estris de la seva bateria, omplint l’espai sonor amb els seus impressionants
tocs de mestre. Després hi tornen tots ells per acabar el tema així,
delicadament.
El Dragon Father que estem escoltant, és similar en esperit, però
ampliat a un quintet amb Kirk Knuffke (corneta), Oscar Noriega (saxo alto /
clarinet), Russ Lossing (piano) i Eivind Opsvik (baix). La música trontolla de
nou entre els viatges abstractes. No importa el lluny que aquest quintet
explora, el swing és la seva moneda comuna, ja sigui gairebé com Albert Ayler.
Gravat al Cornelia Street Cafè a la ciutat de Nova York el març de 2013, la
música està molt ben desenvolupada....i algunes coses més ens diu
-Ken Micallef (novembre de 2014)
The New York City Jazz Review
Seguim ara amb un meddley de dos temes, dos trossos de temes enllaçats
formant tot un fantàstic poti-poti...som-hi amb aquestes músiques per acabar
aquest projecte...
4.- Pavillom of temporary happiness (J.D.) a
partir del minut 4 i 20s
5.- Eli’s Progress PT1 (J. D.) a partir del minut 0
Doncs ja heu pogut escoltar quina meravella de projecte, representatiu
del Jazz més evolucionat de l’actualitat sense cap mena de limitacions pel que
fa a estructures, harmonies i ritmes..allò que es diu, passant de tot i parint
els projectes personals sense pensar gens ni mica en el què diran...només
faltaria.
Seguim ara amb el projecte de....abans però i tot i que el programa
d’avui està dedicat a Fresh Sound New Talent, us recordo que podeu trobar el
millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant
Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada
Som-hi amb el projecte de.....
“LUCKY DOG”
Borey-Loustalot-Pasqua-Zelnik
Editat per Fresh Sound New Talnet FSNT 443
Enregistrat i mesclat per Alexandre Tassel &
Jonathan Marcoz el 12, 13 i 14 de desembre de 2013 a Studio Barge de Vannes,
França.
Produït per Lucky Dog
Productor executiu Jordi Pujol
Yoann Yustalot, trompeta, fiscorn i composicions
Fréderic Borey, saxo tenor i composicions
Yoni Zelnik, contrabaix
Fréderic Pasqua, bateria
Les composicions se les reparteixen en Yoann Yustalot i Fréderic Borey.
Comencem amb un tema de Yoann Loustalot anomenat...
2.- Pass’ Crap (Y.
Y.) 4m46s
Doncs ja vegeu que aquest és un tema una mica entremaliat amb uns inicis
ben trencats rítmicament parlant, amb el motiu principal a duo de trompeta i
saxo tenor. És després quan en Yoni desenvolupa el seu solo al contrabaix
deixant pas a una impro curteta d’en Yoann. Frederic Borey s’endinsa en la seva
improvisació a base d’unes escales i arpegis descendents força reeixits. El
tema apareix de nou i és llavors quan en Yoann fa la seva aportació amb la
trompeta. Tot i que ja heu escoltat de quina manera ho han combinat tots dos en
aquest el primer tema d’aquesta formació de mestres francesos.
Veiem què ens diuen des de citizenjazz.com....
"S’han reunit amb freqüència els ex Bordelesos, Yoann Loustalot i
Frederic Borey, i ja ens han deixat algunes belles petjades de la seva
complicitat. Aquesta vegada es tracta d'una obra mestra que ens ofereixen, que
podria augurar bé (si els temps moderns estan disposats a mirar una mica els
vells temps) d'una associació de llarga durada, en la prolongació del que varen
ser (per exemple) l'obra de Art Farmer i Benny Golson. La referència no és
només al·lusiva i història: es pot escoltar algunes d'aquestes grans persones en
el seu treball i composicions.
Anem-hi ara amb un tema de Fredéric Borey anomenat.....
7.- Interferénces (F.
B.) 6m20s
Doncs ja heu pogut escoltar quins magnífics canvis han trenat aquests
músics, aquesta vegada amb un tema de Borey, on la intro inicial ben marcada
per la secció rítmica acompanya al motiu principal del tema tot just abans que
comenci el magnífic swing amb solo de metall daurat del Yoann. Després d’ell la
sonoritat soft del tenor de Borey amb les seves elucubracions sonores i sempre
el ritme que no s’atura de contrabaix i bateria. Quines interferències més
sofisticades d’aquest gran saxo tenor francès del qual ja li hem posat d’altres
treballs sempre amb Fresh Sound New Talent.
Tenim doncs aquí una música molt ben ornamentada, escrita i arranjada amb una cura extrema en el sentit dels matisos, una música que es nega a llençar res extern a la seva pròpia intimitat, una música on el fons és melancòlic però la forma és perfecte, que indueix una sensació de felicitat i ben estança on el títol de l'àlbum és atribuït a una mascota, a un animal domètic irònicament potser, i potser amb una mica de veritat. La felicitat no s'amaga en algun lloc de la submissió al que ens és?
Escoltem ara un altre tema de Frederic Borey anomenat...
9.- Involved (F.
B.) 6m24s
I ja vegeu que seguim amb un tempo força interessant, allò de res de
dormir-nos en un dia com avui, festiu, i aquí amb el Programa 212. Després
d’una curteta intro el motiu del tema es desenvolupa amb un swing impressionant.
Poc després uns detalls genials del bateria i s’inicia el solo del
contrabaixista Zelnik ben recolzat per Pasqua a la bateria. El metall de Yoann
s’hi immisceix delicadament, tot i la seva desimboltura estilística...Borey ja
comença a sonar per sota i aviat hi tornen tots dos amb el tema abans d’iniciar
el saxo tenor la seva participació en un break rítmic impressionant i amb tot a
punt per a continuar a tota màquina com fan ben aviat...uff, quin tros de
tema...
En aquest quartet sense piano, i no oblidem que un dels primers a provar el gènere va ser Ornette Coleman, el qual ens va deixar la setmana passada, tot va de cara l'alegria paradoxal de fer música bella, encara que el seu contingut es marqui amb múltiples ombres. La dansa mai està gaire lluny, la qual segueix els moviments del cos en la seva complexitat, de vegades en la seva contradicció. Loustalot és un cim, però en pujarà uns altres, Borey és sovint en un registre a la vegada retingut i càlid però tirant a so de músic blanc, com sabia Júnior Cook; pel que fa a Yoni Zelnik i Frédéric Pasqua, és a ells a qui devem en gran mesura, que això de la música ens portés fins al fons ".
Tot això ens ho ha dit en Philippe Méziat, publicat el 2 juny 2014 a...
Acabem ara amb un tema del Yoan Yustalot anomenat...
5.- Jacky’s method (Y.
Y.) 4m29s
Doncs i de quina manera acabem aquest projecte, amb quina trempera i
quina música més moderna amb dos vents i sense piano, com Ornette, Sonny
Rollins, Brandford, alguns a quartet i d’altres a trio. Tema iniciat per
contrabaix i bateria però que ràpidament els vents encapçalen el protagonisme
amb el motiu principal del tema. Una posterior i delicada juguesca entre els
vents i secció rítmica permet desenvolupar i compartir el lideratge als dos
vents, l’un contestant a l’altre a mode de diàleg entre germans. I mentre Yoann
al metall brilla d’allò més, Borey executa tot un seguit de rifs repetitius
impressionants i ja encaren tots dos el final amb el motiu principal del tema,
magnífic tema per acabar aquest projecte.
Doncs seguim amb projectes de Fresh Sound i deixeu-me que us digui que podeu
anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran
en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant
del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Acabem el programa d’avui amb un magnífic projecte on els vents hi són
de manera evident en una banda que es diu....
“THE HORNS BAND”
Matt Pavolka
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 447
Enregistrat per Pete Rende el 7 de juny de 2013 al
Samurai Hotel.
Produït per Matt Pavolka
Productor executiu, Jordi Pujol
Matt Pavolka, contrabaix i trombó
Kirk Knuffke, corneta (fiscorn)
Loren Stillman, saxo alto
Jacob Garchik, trombó
Mark Perrer, bateria
Totes les composicions són de Matt Pavolka.
Comencem amb el segon i magnífic tall del disc, un tema d’11 minuts i 11
segons on podrem esplaiar-nos escoltant aquest projecte de Matt Pavolka
anomenat...
2.- The Evening Redness In The West (M. P.) 11m11s
Doncs ja vegeu què escoltarem durant alguns minuts més, quina delícia de
música i de composicions...un tema iniciat de manera dolça amb una melodia o
motiu principal que ja ens situa en el tema. Un tema que es desenvolupa i agafa
diverses dimensions de la mà del cornetista Kirk Knuffke, vell conegut del
darrer programa dedicat a Fresh Sound i a qui acabem d’escoltar en el projecte
de Jeff Davis. I de quina manera més delicada canvia el tema. El líder i
compositor ens mostra el seu magnífic so al contrabaix mentre que en Mark
Ferrer és el que fa sonar aquest magnífic trombó, primer ell sol i després
acompanyat pels altres vents tot i fent la melodia principal, moment en el qual
el tempo es duplica i llavors entra en Loren Stillman, a qui també hem escoltat
en el projecte de David Ambrosio. I de quina manera acaba aquest llarg i
magnífic tema, com ha començat.
Seguim ara amb el tall quart anomenat...
4.- That Night The blind Man Dream That He Was Blind (J.D.) 7m42s
I de quina manera ha començat aquest tema, amb quina pulsió del
contrabaix amb el motiu principal, per després fer-ho en Kirk, ja amb la
melodia que identifica el tema, afegint-s’hi la resta dels metalls i canyes en
una preciosa melodia que identifiquem ràpidament. El tema però s’atura i la
música es torna encara més delicada i dolça per després esdevenir repetitiva i
melancòlica..i així anar-se desenvolupant amb la improvisació col·lectiva dels
vents...
"Pavolka se’l coneix per fer música reflexiva, gràcies
als seus simultàniament lleugers
resultats d’emprar la metodologia
rigorosa en un programa que capta l'oïda amb
l'exposició repetida. Tant Knuffke, amb
Ted Brown per
exemple, i Stillman
han captat la forma, i mentre aquesta música podria ser vista com una actualització
obliqua de l'escola
Tristano, el fet és que a moments és
alhora massa "hot"
i massa rítmicament animada per caure en aquest
ideal. Sens dubte, pot ser
considerada com francament interessant
".
-NIC Jones (Jazz Journal, octubre 2015)
Seguim doncs amb el sisè tall del disc anomenat...
6.- Guermo (M.
P.) 8m17s
Un altre tema viu iniciat pel contrabaix del líder i ja ben acompanyat
de tots els vents en unes sonoritats marca de la casa les quals ja identifiquem
sense problema. També el lick ben marcat pel líder al contrabaix ens situa
rítmicament en aquest el se món. I ja heu vist com i de quina manera han doblat
el tempo seguint la melodia inicial ara amb molt més color i vitalitat. El
trombó que hauria de ser el de Mark Ferrer però que segur seu ser el del líder
el qual es dobla a sí mateix al contrabaix en una segona presa de gravació,
doncs això que hem escoltat un magnífic contrabaix per després deixar pas a la
improvisació col·lectiva de Loren Stillman i Kirk Knuffke, alguna cosa com
brutal. En acabar tornen al tempo i licks melòdics inicials, per anar acabant
el tema, magnífic tema que ens situa ja cap al darrer tema del projecte i
programa d’avui, dia festiu.
Hi ha més comentaris que parlen d’aquest monstre de la música, del Jazz,
però us deixo que tingueu les ganes de buscar-los al web de http://www.freshsoundrecords.com.
Acabem ja el programa amb el darrer tall del disc, amb una melodia força
enganxosa la qual permet desenvolupar posteriorment els solos...en el tema
anomenat...
9.- Anti-Green Plate Gives Mr. H. More Power (M. P.) 6m28s
Doncs amb aquest magnífic tema acomiadament el Programa 212 tot i
esperant que hàgiu gaudit escoltant-nos, avui, dia especial dedicat a Fresh
Sound New Talent també amb un programa d’una coherència musical esclatant. Cosa
fàcil i cap mèrit de qui us parla, el qual només ha sabut enllaçar aquestes
magnífiques músiques editades pel Jordi Pujol Baulenas. Recordeu entrar al web
de fresh sound o anar a la botiga Blue Sounds del Carrer Benet Mateu 26 al
barri de Sant Gervasi de Barcelona...i divendres ja ho sabeu, la cloenda dels
concerts de la sisena temporada al Jazz Club La Vicentina amb Bart Barenghi,
Gabriel Amargant i Giampaolo Laurentacci...concert i posterior jam session....
Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos, bona nit i bon jazz club de nit en
el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 211: ARÇDUO; Demian Cabaud; Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio; Gorka Benítez & David Xirgu: Julián Sánchez New Quartet, 17 de juny de 2015
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora, excepte el tercer dijous de cada mes. Ens podeu escoltar en
directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
De nou estic a punt de presentar-vos algunes novetats i d’altres no tant
però recuperades del no massa llunyà passat. Projectes de músics de casa nostra,
o que tenim molt sovint entre nosaltres, o de músics forans que editen en
segells de casa.
Comencem doncs el programa d’avui amb un disc que em va cedir una de les
seves dues autores, la Trini Mujal, un diumenge de Caramelles a Avià. La Trini
és professora de piano al Berguedà i aquest dia, tot i parlant prenent una
cervesa després de cantar amb la Coral d’Avià a la Plaça del Padró, em va donar
el seu disc després que jo hi col·laborés amb la meitat del seu valor de venda.
És un disc de cançons, velles i noves, interpretat per una veu soprano i un
piano, i tot i que el projecte no és jazzístic, sí que hi ha una o dues cançons
que ben bé les hi podré posar. Som-hi doncs amb el projecte anomenat....
“DE VELLES I NOVES CANÇONS”
ARÇDUO
Editat el 2013
Enregistrat per Toni Paris entre els mesos d’octubre
i novembre de 2012 a l’Estudi 44.1 d’Aiguaviva, Girona.
Producció i autoedició, ARÇDUO
Christina Koch, veu soprano
Trini Mujal, piano
I la
col·laboració en els dos temes que escoltarem de:
Nil Mujal, saxo tenor i soprano
Jordi Blanes, baix elèctric
Andreu Moreno, bateria
Les composicions s’alternen entre les pròpies de les dues protagonistes
amb d’altres autors, així com els arranjaments de les cançons populars
catalanes les ha fet la Trini Mujal, ves per on, tieta del Nil.
ARÇDUO, Christina Koch i Trini Mujal, proposa aquest treball eclèctic i
variat, però amb una línia molt clara, fruit de la coincidència en l’estimació
que ambdues han compartit vers diferents estils i han conreat al llarg dels deu
anys de la seva trajectòria. Encara que s’han decantat més per la música
clàssica, han mantingut i ampliat el seu repertori tant d’arrel tradicional com
jazzística i moderna, amb creacions i arranjaments propis.
La Trini ens diu...que sempre han ballat dins el meu cap les cançons que
cantava la meva àvia Trinitat. Passava moltes hores del dia cantant bo i
feinejant o bressolant els petits de la mainada. Si no en tenia prou amb el seu
repertori, improvisava melodies i cantarelles que de manera impagable et feien
sentir la calidesa propera d’una persona que canta la vida i t’arrela a la
creativitat espontània..etc...
Escoltem doncs ja el primer tema de tarannà jazzístic d’aquest preciós
disc, súper ben editat a tots colors, amb cartolines amb dibuixos de colors i
fet amb el màxim amor, la qual cosa es palpa físicament i també
acústicament...anem-hi doncs amb el tema delicat amb lletra en català de la
Trini, i lletra en anglès de la Christina i música de la Trini Mujal amb el
trio de Jazz acompanyant...
10.- La nit (T.
M. & C. K.) 4m52s
Doncs ja vegeu que un tema com aquest, de delicat caire jazzístic i tan
ben acompanyat pel Nil, l’Andreu i el Jordi, ens ha embolcallat d’una manera
molt suau i delicada, també per la veu de la Christina i la delicada pulsió al
piano de la Trini. Els joves músics de Jazz que les acompanyen introdueixen els
sons més jazzístics, tot i ser-ho prou el tema. És clar que en escoltar aquest
trio t’adones de la importància dels sons que ens apropen més al món musical
nostre que tan ens apasiona.
I la Christina ens diu...què sentir cantar a casa..Qui no es recorda de
les cançons que sentíem cantar de petits a casa? Melodies, lletres que ens
acompanyaven com si fos la cosa més natural del món. Ara, de més grans, ens
adonem cada cop més del seu valor i, potser en un acte d’agraïment, les fem
sonar de nou. Velles cançons....i això li passava a Alemanya, on ella va
néixer..
Després, ja establerta a Catalunya, vaig treballar amb persones grans i
petites en cors i escoles que em van fer conèixer i estimar les seves cançons
tradicionals de tota la vida. Ha estat un plaer a través d’aquests arranjaments
de la Trini, endinsar-me en el món sonor de la seva àvia. Cançons que conviden
a sentir el batec de temps passats, per obrir-nos al que està per descobrir.
Velles canons...noves cançons.
I acabem aquest treball de cançons populars on hi ha hagut cabuda per
dos temes jazzístics com aquest que clourà el projecte d’Arçduo, amb lletra de
Christina i música de Trini anomenat...
9.- De dos en dos (T.
M. & C. K.) 4m33s
Doncs amb aquest tema més viu hem pogut gaudir i recolzar la música feta
i editada pels mateixos músics, en aquest cas un projecte fet al Berguedà per
gent d’allà que han tingut la gràcia i encert d’incloure aquests dos temes
immiscits entre “El Rossinyol”, “Ai Granota”, etc...aquí en Nil ens mostra el
domini sobre el seu soprano amb un magnífic solo i el Jordi amb el seu control
del baix elèctric. Fins i tot la veu de la Christina s’ha adaptat perfectament
al canvi d’estil, i vet aquí que la Trini també ha fet els seus “quarts” amb
bateria i saxo. Quin gust per la tieta poder convidar al seu nebot en aquest
projecte i que segur que en seran més.
Doncs deixem aquest treball de la Trini i Christina, tot i agraint-les
haver inclòs aquest parell de temes i així engrandir més aquest estil de música
que és la nostra vida.
Seguim ara amb el projecte preciós i delicat d’una de les veus més
personals i carismàtiques de casa nostra, la entranyable Sílvia Pérez Cruz, que
ves per on vaig poder veure a curta distància aquest dilluns al Jamboree, ella
sola amb la seva guitarra. Al final vaig adquirir el disc que escoltareu i en
acabar el seu bolo, me’l va dedicar pel Jazz Club La Vicentina..
“EN LA IMAGINACIÓN”
Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio feat.
Perico Sambeat
Editat per Contrabaix KAR
723
Enregistrat el 18 de gener de 2011 per Mario
Barreiros als estudis Cata de Madrid.
Mesclat i masteritzat per Mario Barreiros el març de
2011.
Producció artística: Javier Colina i Sílvia Pérez
Cruz
Producció executiva: Contrabaix i Nuba
Records/Karonte
Sílvia Pérez Cruz, veu
Albert Ssanz, piano
Javier Colina, contrabaix
Marc Miralta, bateria
Amb la col·laboració del Perico Sambeat en els tres
temes que escoltareu.
Vegem què és aquest projecte...
Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina Trio presenten 'En la imaginación'
(Nuba Records / ContraBaix, 2011), una revisió de clàssics de la música cubana,
seleccionats i arranjats pel contrabaixista navarrès. A aquesta feliç trobada
de tots dos talents se sumen Albert Sanz al piano i Marc Miralta a la bateria,
i la col·laboració especial de Perico Sambeat al saxo alto. El disc es va
gravar el mes de gener de 2011 als estudis Cata de Madrid, en un ambient
còmplice i intimista, que es respira a la gravació.
Al llarg de la seva intensa i extraordinària trajectòria, Javier Colina, un dels millors i més celebrats contrabaixistes actuals, sempre ha mostrat un clar interès per la música llatina, i molt especialment, pels sons i ritmes cubans. Tan en la seva faceta com a líder o com prestigiós sideman, Colina ha revisat en freqüents ocasions el cançoner popular de grans compositors cubans, partint sempre des del llenguatge del jazz contemporani.
Escoltem ja el primer tema del projecte, tercer del disc, un tema de
José Antonio Méndez anomenat...
3.- Mi mejor canción (J.
A. M.) 6m41s
Doncs ja vegeu quina veu més extraordinària la de la Sílvia Pérez Cruz,
en una balada abolerada, delicada com tot aquest projecte, en un tema càlid,
marcat pels desamors, com tot el projecte. Primer amb el trio base i després
deixant a Perico la oportunitat de presentar-nos la seva preciosa i melancòlica
visió del tema en un solo impressionant per tot, la calidesa, sonoritat i
tècnica d’aquest, un dels grans del saxo alto a la pell de brau. Després hi
torna la calidesa de la veu de la Sílvia, la qual, tantes vegades haurem
escoltat, i fins i tot la vam posar en un llunyà programa amb Joan Díaz i el
seu disc dedicat a Bill Evans.
Sílvia Pérez Cruz és una de les veus més importants que ha donat la música popular a Catalunya en els últims anys. Una veu lluminosa, càlida, delicada i versàtil, que combina la improvisació del jazz, la força i el ritme del flamenc, els melismes del fado i la proximitat de la cançó de taverna. La personalitat de la veu fa de cada repertori una experiència única.
Seguim ara amb un altre tema on intervé Perico en el tema de Félix Reina
anomenat....
9.- Si te contara (F.
R.) 6m27s
De nou hi tornem amb un bolero delicat amb lletra de tristors i desamors
amb dignitat, però. Després de la melodia cantada per Sílvia, Perico enceta la
seva improvisació carregat de swing en un solo increïble que dóna peu al de
l’altre monstre de la formació, Javier Colina. Un solo d’aquells on sents la
melodia en cada nota i saps perfectament la ubicació en el tema, així de
melòdic és el seu treball. Sílvia hi torna amb el tema de nou i així encara ja
el final d’aquesta trista i digna història. Al final acaben fent un turnaround
a ritme de salsa i patapam, final.
A 'En la imaginación', la incorporació de la veu de Sílvia al trio de Colina il·lumina amb matisos nous aquest repertori amb profundes arrels populars. Amb una sintonia excepcional entre la clàssica formació de trio jazzístic i la veu principal, cançons com 'Debí llorar', 'Què dirías de mi' o 'Mi mejor canción', es mostren com a veritables i definitius estàndards de jazz llatí, que aconsegueixen emocionar per la seva sinceritat i magistral interpretació.
Escoltem ara ja per acabar el projecte de la Sílvia, el darrer tema del
disc, imbuït de l’ambient de l’estudi de gravació amb la espontaneïtat
característica d’aquesta magnífica i humil persona, us ho dic jo que hi vaig
parlar uns minutets mentre em signava el disc i la vaig escoltar presentar els
seus temes al Jamboree. El tema és de Abelardo Barroso, aquest darrer amb uns
aires més de Latin Jazz en el tema anomenat...
10.- El panquelero (A.
B.) 6m41s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera el van enregistrar, amb el
bon ambient imperant a l’estudi i l’espontaneïtat de tots ells. Després de
cantar el simpàtic tema amb la seva personal i carismàtica veu, Perico enceta
un altre magnífic solo a ritme càlid de salsa i després és l’Albert Sanz qui ho
fa, mentre Marc el marca amb la percussió i el Javier amb la pulsió del
contrabaix. És després quan Marc ens fa una demostració del control que te de
les timbaleres típics elements de la percussió cubana, llatina. Sílvia hi torna
amb la melodia ben recolzada per tota la formació a ritmes de salsa....acaben
amb un altre turnaround o millor amb una mena de pedal...ai ai que em renyaran
els músics.
Doncs deixem aquest preciós disc d’aquesta formació de mestres amb la
Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina al capdavant...però...
Deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer
Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
I seguim ara amb el projecte del contrabaixista nascut a Argentina,
Demian Cabaud, disc editat per Fresh Sound New Talent anomenat...
“EN FEBRERO”
Demian Cabaud
Editat el 2013 per Fresh Sound New Talent FSNT 428
Enregistrat per Joao Bessa el 27 d’octubre de 2012 a
l’estudi “Boom”, Porto, Portugal.
Produït per Demian Cabaud
Productor executiu Jordi Pujol
Ernesto Jodos, piano
Demian Cabaud, contrabaix
Marcos Cavaleiro, bateria
I la veu de la Akiko Pavolka en el tema En Febrero
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte que és també el primer del
disc, tema de Demian anomenat....
1.- Menos mal (D.
C.) 5m54s
Doncs aquesta és la sonoritat d’aquest projecte ben marcat per la pulsió
al piano de l’Ernesto Jodos amb un magnífic i llarg solo, i la del mateix
Demian al contrabaix. Marcos a la bateria està sublim fent el seu solo tot i no
ser la seva hora. Ell com el David Xirgu els hi agrada fer sempre els solos no
només quan toca. I sí que fa el seu en Marcos, mentre els dos companys
repeteixen un senzill lick, i ja després acaben el tema.
Demian, nascut el 1977 nadiu d'Argentina, es va graduar a l'Institut Tecnològic
de Música Contemporània, Graduat més tard pel Berklee College of Music Network
a l'Argentina. El 2001 va rebre una beca del Berklee College of Music a Boston,
Massachusetts, on es va graduar al maig de 2003.
Va estudiar contrabaix amb Hernán Merlo i Miguel Ángel Villarroel, i avui dia està sota la tutoria d'Alejandro Oliva Erlich.
Va estudiar contrabaix amb Hernán Merlo i Miguel Ángel Villarroel, i avui dia està sota la tutoria d'Alejandro Oliva Erlich.
Seguim doncs amb el segon tema del disc, tercer tall, seguint la mateixa
delicada ona ara amb un tema de Bill Evans, enregistrat el juliol i agost de
1962 i editat per Riverside, un disc que Evans va fer amb Jim Hall, guitarra;
Freddie Hubbard, trompeta; Percy Heath, contrabaix i Philly Joe Jones,
bateria..el conegut...
3.- Interplay (B.
E.) 7m17s
Bé, tot i ser el contrabaixista el líder de la formació es fa difícil
exercir-ne havent-hi un tros de pianista com l’Ernesto, i en aquest magnífic
tema ho hem pogut constatar. Una presència quasi permanent de les 88 tecles en
un tema de més de 7 minuts i amb un solo que n’ha durat uns quants. Tot i
iniciant-se delicadament com el propi tema fa, després és l’obra constructiva
primer del Demian en un magnífic solo per després ser-ho de l’Ernesto amb la
seva magnífica improvisació on s’embranca en una demostració de imaginació i
tècnica, acompanyat de la subtil delicadesa de la sonoritat del projecte. I el
swing hi és i de quina manera ens el mostra el bateria Marcos acompanyat pel
subtil walking del contrabaix mentre l’Ernesto ens meravella en un tema de Bill
Evans.
Demian ha tingut l'oportunitat d'estudiar amb alguns dels músics de jazz
més destacats del món, incloent a Joe Lovano, Hal Crook, Ed Tomassi, Dave
Samuels, Dave Santoro, John Lockwood, Whit Brown, George Garzone, Danilo Pérez,
Ernesto Jodos, entre d'altres.
Ell és membre regular de la prestigiosa Orquestra de Jazz de Matosinhos.
Com a líder va realitzar "Taronja" a TOAP Records el 2008, "Ruïnes" a TOAP Records el 2010 i "I tu?" a TOAP Records el 2011, mentre que aquest disc que estem escoltant el va realitzar el 2013.
Com a líder va realitzar "Taronja" a TOAP Records el 2008, "Ruïnes" a TOAP Records el 2010 i "I tu?" a TOAP Records el 2011, mentre que aquest disc que estem escoltant el va realitzar el 2013.
Escoltem ara el següent i darrer tema d’aquest projecte composat pel
Demian anomenat...
7.- 9:30 (D.
C.) 6m01s
Doncs aquest és un altre tema amb un sinwg a mig tempo amb un motiu
principal repetitiu que ràpidament identifiquem i n’és el piano el principal
autor. Bateria i contrabaix s’encarreguen de fer córrer aquesta màquina,
clavada, mentre l’Ernesto interpreta ostensiblement retardat accentuant encara
més aquest swing. Doncs vet aquí que estem escoltant a un gran pianista dins el
projecte d’un gran contrabaixista. Una digitació nítida i percudida mentre fa
un solo molt ben trenat i un walking permanent del contrabaix i swing de tots
tres, fins arribar a un break on la delicadesa apareix de nou amb el swing i el
motiu principal, i així acabar el tema i amb ell el projecte d’aquest magnífic
trio, on també hi ha una cantant, la Akiko Pavolka que no sentirem.
Ha tocat amb Lee Konitz, Joe Lovano, Chris Cheek, Mark Turner, Bill McHenry, Rich Perry, Rick Margitza, Seamus Blake, Ohad Talmor, Perico Sambeat, Jesús Santandreu, David Schnitter, Maria Schneider, Kurt Rosenwinkel, Phil Grenadier, Darren Barret, Russ Johnson, Jason Palmer, Juan Cruz Urquiza, Jason Moran, Bill Carrothers, Leo Genovese, Bernardo Sasseti, Albert Sanz, Mario Laginha, Maria Rita, Maria Joao, Theo Bleckman, Sheila Jordan, John Riley, Jorge Rossy, Gerald Cleavert, Francisco Mela, Dan Weiss, Ferenc Nemeth, John Hollenbeck, entre molts altres.
Ha tocat en un dvd instructiu de Joe Lovano “Developing a personal approach”, de la Berklee Press.
Seguim ara amb els dos darrers projectes que segueixen la modernitat de
l’anterior però que fins i tot ens la mostren amb més contundència... però
abans deixeu-me que us digui que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada
doncs fem-ho amb el primer i que serà el projecte de Julián Sánchez
anomenat....
“JULIÁN SÁNCHEZ NEW QUARTET”
Editat per Whatabout Music
Enregistrat el 7 i 8 de febrer als Estudios FJR a
Granada.
Mesclat per Fernando Romero i Julián Sánchez
Masteritzat per Fernando Romero
Julián Sánchez, trompeta
Marco Mezquida, piano
Bori Albero, contrabaix
Ivo Sans, bateria
Totes les composicions són originals de Julián Sánchez excepte Corazón
al Sur, que és de Eladia Bláquez.
Per saber millor qui és aquest músic us convido a visitar la seva pàgina
web on hi trobareu de tot i més.... http://www.juliansanchezmusic.com/biografia
Escoltem doncs el primer tema d’aquest projecte anomenat...
1.- Viaje al Oeste (J.
S.) 10m32s
Aquesta és la sonoritat de projecte i trompetista, amb uns
extraordinaris acompanyants com ell mateix és. Un tema llarg on hem pogut
escoltar de quina variada manera s’ha anat desenvolupant, com si d’un permanent
improvisació es tractés. Aquest és un d’aquells temes que és com si n’hi
haguessin diversos dins, i diferents, tot i seguint la evolució d’un a
l’altre...Reconec la dificultat de parlar d’un tema de més de 10 minuts...
Recupero la crònica d’aquest concert al Jamboree...
Julián ens va presentar el seu nou quartet, amb un disc a la mà editat
....amb ell mateix, trompeta; Marco Mezquida, piano; Bori Albero, contrabaix i
Ivo Sans, bateria. En aquest concert Julián ens va parlar de com havia
recuperat alguns temes que va compondre anys endarrere, recuperant també la
persona que era en aquells anys. Aquell jo, ens deia ell, que ara era diferent
però que havia existit component aquells temes. Uns temes alguns dels quals els
podem escoltar en aquest disc però d'altres segur que compondran els d'un
proper. "Vamonos que nos vamos", i alguns més són els temes que van
sonar i que formen part d'aquest disc enregistrat el febrer d'enguany. A
vegades em va recordar una etapa de Miles, potser la de transició cap a mons
més rítmics i populars.
Seguim ara amb el tema segon del disc, anomenat...
2.- Camino (J.
S.) 5m25s
Aquest és un tema que manté un ritme potent fins just la meitat del tema
amb una perfecta compenetració entre Bori i Ivo a més a més de Marco, mentre
Julián, quasi de manera permanent desenvolupa el tema i el solo. A la meitat,
amb el tempo aturat, és Marco qui desenvolupa tota la seva amalgama de sons i
ritmes al piano, per després seguir de nou tota la formació a tope i així
acabar el tema de cop.
Temes amb un tempo suau, i crec que alguna balada també, van
acompanyar-ne d'altres una mica més vius, però en cap cas massa vius de tempo.
La sordina la va utilitzar crec en la balada, amb un so molt controlat i sense
fer ús del so massa potent. Marco al piano va estar com sempre en ell és
habitual, imaginatiu i amb una comprensió total del missatge que volia
donar-nos Julián. Bori Albero, contrabaixista que viu plenament l'escena
Valenciana i més avall, ens va meravellar amb la seva perfecte interpretació i
en els seus magnífics solos, així com l'Ivo Sans, bateria que com en Marco es
deixa caure a les Sessions de Free Jazz a 23 robadors. Ivo va mantenir-se
perfectament en un segon pla, no deixant mai que el seu so sobresortís al dels
companys. Un projecte modern, tot i ser les composicions de fa uns anys, interpretat
de la manera com aquests músics ara ho interpreten. Julián i Marco, venien del
dia anterior de col·laborar amb el projecte de Toni Vaquer a la Sala Fènix, on
van lluir ambdós com tota la resta amb les seves modernes intervencions.
Doncs acabem el projecte de Julián amb el sisé tema que ens diu....
6.- Vámonos que nos vamos (J. S.) 8m06s
Doncs amb aquest tema, iniciat pel motiu principal pel Bori al
contrabaix i Julián amb la sordina com una de les èpoques daurades de Miles,
quedem encara més enlluernats per aquesta magnífica solvència de les
composicions del líder però també de la gran intervenció de tota la formació.
Un Bori Albero magnífic amb una pulsió rítmica que fa caminar aquest tema
conjuntament amb l’Ivo i Marco, bateria i piano, mentre Julián desenvolupa una
magnífica improvisació amb el característic so apagat de la sordina. Un
magnífic tema per acabar aquest projecte i seguir endavant el programa i ara
ja, després d’aquesta modernitat de temes de fa anys del Julián, actualitzats
pel sedàs de la seva pròpia evolució i la dels seus companys, acabarem el
programa amb el projecte de Gorka Benítez i David Xirgu anomenat..
“A MARTE OTRA VEZ”
Gorka Benítez i David Xirgu
Editat per Artimaña Records AR0062
Enregistrat per Javeta entre les 11h i les 15h del 8
de juliol de 2009, mesclat i masteritzat als Vumeter Studios (Cabezón de la
sal).
Producció de Gorka Benítez.
Producció executiva, d’Artimaña Records
Gorka Benítez, saxo tenor i flauta
David Xirgu, bateria
Tots els temes són composats per Gorka Benítez.
Us vull llegir un magnífic article que ha fet la Cristina Comaposada,
Estudiant de Musicologia de l'Esmuc sobre aquest disc...som-hi:
El treball discogràfic “A Marte otra vez” format per el duo David Xirgu
–bateria– i Gorka Benitez –saxo tenor i flauta– ens ofereix una experiència
sonora amb una mirada molt pròpia que ens transporta en un mar de sonoritats on
la melodia i el ritme es situen en un primer pla, agafant les regnes més que
mai i governant tot aquest viatge. Un viatge que, sota la producció de la
companyia discogràfica Artimaña records, ha estat guardonat per votació popular
com el millor disc de jazz de 2012 als premis Enderrock. El disc es va estrenar
en el Cafè del Conservatori del Liceu al 25 de setembre del 2012, en el context
del 22è Festival L’hora del jazz com a Memorial de Tete Montoliu.
Trobem temes molt diversos, on cadascun guarda algun relat particular:
Amarte otra vez, Alejandro Pérez, Salto de presa, Cocinita de la ventana, Aire
de un verso, Tentaten, Años de tu luz, Llave de perro, Lila, Barcota, Once
varas, S.o.esa, Cuenta atrás i Elvin.
Comencem doncs aquest projecte amb un tema que s’ha convertit en
emblemàtic per ells dos, havent-lo escoltat diverses vegades, entre les quals
la que van fer amb “La Banda del Foro” al Restaurant El Foro, i també en
l’actuació d’ells dos a més a més de l’Stefan al Jamboree..estic parlant del
preciós tema que dóna nom al disc...
1.- A Marte otra vez (G.
B.) 2m57s
Doncs aquests son els sons que escoltarem uns quants minuts i aquesta és
la melodia majestuosa, quasi un himne que ens obre la perspectiva musical
d’aquets dos grans mestres. Seguim amb la crònica de la Cristina....
Gorka Benitez és l'arquitecte principal d'aquest joc de paraules que ens
obsequia amb temàtiques i estils molts variats. Amb una llarga trajectòria i
una llista interminable de treballs i gires, el bilbaí ens demostra la fluïdesa
i el poder de la melodia junt amb el ritme, que traçant nota rere nota crea un
edifici que es sustenta amb dos elements sense trobar-hi a faltar més
engranatges que aportin més verticalitat a cada tema.
Seguim ara amb el tema desè del disc anomenat...
10.- Barcota (G.
B.) 3m07s
Hem encetat un ritme que no abandonarem i fins i tot l’incrementarem
donant-li la força rítmica al programa que potser necessitàvem. Els riffs
Coltranians sonen a dojo així com els licks repetitius per a una millor
sincronització amb la proposta. Aquests dos amics estan perfectament
compenetrats, l’un sense l’altre, l’altre sense l’un, ells dos a duo, són només
un. David campa en total llibertat, com a ell li agrada tocar, improvisant quan
ell vol no només quan toca fer-ho...i la Cristina segueix...
Davant d'una formació com la del saxo i bateria, en un primer moment,
més d'un podria arrancar a córrer esquivant estils complexos i minoritaris de
l’àmbit del free jazz, però s'equivoquen: “ Esto no va de diálogos entre
grandes músicos, ni rollo formato arriesgado, ni pretende sonar crudo, ni cosas
así..¿vale?", declarà Benítez. Ens trobem davant d'una manera de pensar la
música, innovadora i audible per a tothom on cadascú escolta les conversacions
d'aquest dos músics interpretant-ho de forma pròpia.
Doncs ara escoltareu dos temes seguits, de ritmes similars i pel fet de
ser la majoria de temes de només 3 minuts, o sigui que us enllaçaré dos temes
anomenats...
8.- Llave de perro (G.
B.) 3m04s
6.- Tentaten (G.
B.) 3m33s
En el primer, encetat per una melodia curta però recurrent i força ben
trobada, moderna i amb licks repetitius que permeten al bateria
desenvolupar-se. El segon tema amb un fort contingut rítmic on David llueix uns
solos mentre Gorka repeteix i repeteix el motiu principal del tema i així
acompanyar al David...
David Xirgu que és el còmplice perfecte per acabar de donar forma i
aportar el seu toc tan particular: “nos conocemos hace ya muchos años y con una
mirada nos lo decimos todo, es un musicazo excelente y resulta muy fácil
trabajar con alguien con este nivel" manifesta Benitez. Les infinites
combinacions dels canells hàbils d'en Xirgu, que acompanyen subtils una melodia
sensual i luxuriosa, es manifesten marcant un camí carregat d'una extrema
maduresa i experiència. El reptes i l'atreviment ja acompanyen l'actitud del
nostres músics amb un constant interès d'aportar una nova perspectiva els seus
treballs
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera aquest llenguatge tan modern
d’ambdós músics ens ha deixat quasi ben estabornits....però no us preocupeu que
això passarà amb els tres temes enllaçats que ara us poso per acabar aquest
projecte i programa, temes de 1 minut i alguns segons, anomenats...
11.- Once Varas (G.
B.) 1m19s
13.- Cuenta atrás (G.
B.) 1m49s
3.- Salto de presa (G.
B.) 1m16s
Doncs ja heu vist de quina manera aquests dos músics ens han anat
embolcallant amb la seva mestria, només un saxo tenor i un bateria, però quins
dos músics, de lo milloret. Els tres temes són d’un minut i no gaire més i el
tempo del segon és més viu que el del primer i així us els he volgut enllaçar
per acabar el projecte amb la força adequada. Segur que haureu gaudit d’allò
més escoltant-los, escoltant a un dels millors saxofonistes i flautistes de
l’estat, el basc establert a casa nostra, Gorka Benítez, el més amics dels
germans de Diego, Juan i Víctor, ells dos també amb nosaltres de fa anys. Amb
el darrer tema, ells dos excel·leixen a un tempo endimoniat de la mateixa
manera que ho han fet en tots els temes que heu escoltat...i la Cristina ens
acaba dient....
Gorka Benitez, sota una aparença dura i rigorosa, amaga un autèntic
alquimista que és capaç de transformar unes sonoritats en una extrema
sensibilitat que ens fa trontollar d'una manera o altra. La bona rebuda del
públic de A marte otra vez i el reconeixement rebut és segurament, el resultat
de posar-hi la marca Benitez, "este cariño a la hora de hacer
música", com diu ell.
Doncs amb aquesta explicació tan ben feta d’aquest projecte de la mà de
la Cristina Comaposada acabem el programa 211, tot i esperant que l’hàgiu
gaudit i esperant veure-us aquest divendres 19 de juny a la Sala Xica de La
Vicentina amb un quartet extraordinari muntat per a la ocasió anomenat
“Mole-Stars” amb Vicent Maciàn, saxo tenor; Albert Bover, piano; Jordi Gaspar,
contrabaix i Gonzalo del Val, bateria...això serà a partir de les 22h a la Sala
Xica de La Vicentina aquest divendres 19 de juny.
Gràcies per ser-hi, per acompanyar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
