Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja hi tornem amb un programa temàtic, i aquesta setmana dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz. Podreu escoltar tres dels seus darrers discos entre els quals el del guitarrista britànic Emmet Crowley, “The Inward Eye” a duet amb el contrabaixista Ander García. Després el “NOI”, de Marco Martínez, també guitarrista, en format base de trio a més d’haver-hi tres convidats més. I finalment i el més potent, el del NO-LAND Trio “Irudiak”, a trio base de p-c-b, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I doncs avui toca parlar primer que.... tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i el programa d’avui n’és un exemple, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

Comencem amb el projecte “NOI” de Marco Martínez, editat també el 2021 per Errabal Jazz. Enregistrat per Fernando Arias el 8 i 9 de gener de 2021 al Meldinerz Jazz Club de Gijón. Produït per Marco Martínez i Sergio Gayol. Aquí hi tenim a Marco Martínez, guitarra, veu i samples; Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria. I la col·laboració de Eladio Díaz, saxo tenor en dos temes; Cesar Latorre, piano en dos temes i Fernando Arias, percussió en un. I com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del music i projecte: https://marcomartinez.es/noi/    http://www.hotsak.com/shop/noi 

Així doncs proposo que escolteu el segon tema del disc anomenat... 

1.2. Cizalla (Marco Martínez) 7m09s 

Doncs ja heu pogut escoltar quin tema més deliciós, iniciat a base d’una “intro” molt subtil del baterista Bruera, per ben aviat aparèixer la guitarra del líder alhora que les notes seguides del contrabaixista García. El tema té uns moments molt delicats, alhora que un Groove suau que se’t va emportant. La melodia principal és molt bonica i la pulsió de la base rítmica de bateria i contrabaix és magnífica. Els moments solistes del líder, ens el mostren amb un domini de la tècnica i la sonoritat de la seva guitarra. En fi, una delícia per començar el programa d’avui amb aquest tema de Marco Martínez. 

I res, del Marco ja li havíem posat el seu anterior disc TRIO, també d’Errabal Jazz, i ja ens va sorprendre i agradar força. I ens diuen, des de la seva pàgina web que: "NOI, aconsegueix situar-se fora de l'espai i del temps. Mitjançant la subtilesa de les melodies obre una porta a l'emoció; qui l'escolta pot indagar-hi o simplement deixar-se portar d'un costat a l’altre. En definitiva, NOI apel·la directament a les emocions". Doncs sí, això mateix ens ha passat a totes i a tots nosaltres en aquest tema, i de ben segur en els altres que li escoltarem. 

I tot i ser un programa Errabal Jazz, deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I seguim ara amb la delicada música del guitarrista britànic Emmet Crowley i el seu projecte “”The Inward Eye”. Editat el 2021 per Errabal Jazz i enregistrat, mesclat i masteritzat per Javier Monteverde a Cezanne Producciones, Madrid. I aquí hi tenim a Emmet Crowley, guitarra i Ander García, contrabaix. 

I aquest terme “The Inward Eye” l’ha agafat prestat de William Wordsworth. Un projecte i col·lecció de cançons fetes amb l’ànim d’acompanyar a l’oient en un viatge interior, el d’aquest petit però infinit món de cadascun de nosaltres, fent un descans d’aquest món tan atrafegat.  I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del projecte: http://www.hotsak.com/tienda/the-inward-eye 

Comencem doncs amb la seva música, o sigui que proposo que escolteu el tema anomenat.. 

2.2.- Song for Pahola (Emmet Crowley) 8m28s 

I ja heu vist de quina altra delicada i preciosa manera ha començat aquest tema. S’ha anat desenvolupant, de mica en mica, i també amb una pulsació rítmica i Groove molt maco i suau. És curiós que essent només dos músics, i sense baterista, el tema tingui aquesta vitalitat rítmica. És també d’una bellesa remarcable. La guitarra de l’Emmet té una calidesa esfereïdora alhora que sonoritat neta, prístina, la d’una guitarra de caixa, la d’una Gibson per descomptat que deu ser. La seva aportació solista és també molt maca en aquest tema llarg, de 8 minuts i mig. L’Ander García al contrabaix també ens ha mostrat la seva sapiència, coses que nosaltres ja coneixíem, car li hem posat alguns dels seus projectes en aquest programa. Al final recuperen la melodia principal i l’acaben amb una dolçor i gran calidesa. Un preciós tema per començar el projecte del guitarrista britànic Emmet Crowley. 

I aquest és un projecte de 6 temes i d’una durada propera als 40 minuts. Música delicada, com ja heu pogut escoltar, no exempta de Groove, d’un ritme, amb cadències harmòniques molt boniques, totes elles, les composicions del guitarrista britànic que ves per on dóna classes a la Universitat Alfons X el savi, de Madrid. I tot i haver-hi només dos instruments, guitarra i contrabaix, la pulsació rítmica de la guitarra, fa que els temes tinguin un bon ritme. El Groove hi és de manera fefaent, tot i semblar que hi estigui emmascarat. El trobo molt interessant i bonic, o sigui que felicitarem des d’aquí al seu autor Emmet Crowley i també al company Ander García, del qual ja li hem posat els seus projectes en aquest programa. 

Song for Pahola indaga en el concepte taoista de la inevitable dualitat entre la foscor i la llum (A play of light and shade), dues forces oposades i complementàries, totes dues relatives, que coexisteixen al llarg de tota la peça i que Crowley equilibra a tots i cadascun dels seus passatges. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I considerant les músiques del programa d’avui, crec convenient seguir amb aquests dos projectes i acabar amb el més potent de la formació NO-LAND. Així doncs que escoltarem de nou el del guitarrista Marco Martínez acompanyat ell de l’Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria en el bonic tema.. 

3.10.- Todo está allí (Marco Martínez) 5m19s 

I ens hem tornat a trobar amb un altre tema delicat de sonoritats sí, alhora que també amb una dolça pulsió rítmica, la de la base de contrabaix i bateria. Una altra melodia força maca, la creada pel guitarrista i líder del trio, melodia principal que han recuperat al final, després del reeixit solo del contrabaixista García, tot i que ha estat curtet. I és que així l’han començat, amb aquesta dolça melodia a càrrec de Marco a la guitarra. Un tema amb un pont on es nota el canvi tonal i que el fa molt més ric, com passa amb tots els temes amb una estructura d’aquelles que ja coneixem, les típiques del Jazz. I ell mateix ha iniciat la seva aportació solista en la seva magnífica i dolça improvisació, i sempre amb el recolzament de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria. Una altra bona composició de Martínez, alhora que bones interpretacions de tots tres. A remarcar, la reverberació que se li nota quan toca la seva guitarra, la qual omple de calidesa l’espai sonor, el de les nostres oïdes. Preciós tema de nou. 

I de Marco comentar que és un Titulat Superior de Jazz pel Centre Superior de Música del País Basc-Musikene, Marco Martínez és professor de l'Escola de Música Moderna i Jazz d'Oviedo i director pedagògic del Seminari d'Improvisació de Siero. A Musikene va rebre classes de Joaquín Chacón, José Luis Gámez, Jordi Rossi, Javier Juanco, Andrzej Olejniczak, Guillermo Klein, Francesc Capella, Roger Mas i Gonzalo Tejada, titulant-se com a instrumentista de jazz el 2010. Un any després rebé classes del prestigiós guitarrista Peter Bernstein. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I seguim amb el de l’altre guitarrista, el del britànic Emmet Crowley, “The Inward Eye”, amb l’Ander García, contrabaix i tema anomenat... 

4.5.- Cabuya Island (Emmet Crowley) 7m51s 

I seguim amb aquestes delicades sonoritats però fixeu-vos que el Groove, que és això que fa que un tema “camini”, no l’hem abandonat. La manera com el britànic toca la guitarra, la seva pulsació rítmica, la manera com són els seus temes, fan que aquesta rítmica delicada aparegui en cadascun dels seus temes com aquest preciós “Cabuya Island”. I ha començat molt dolç, amb el fregat de l’arc del contrabaix i la “Intro” del líder amb la guitarra. Ben aviat hem reconegut el motiu principal, i ja farcit de la qüestió rítmica. La melodia ha aparegut després, i de nou amb la seva càlida sonoritat. Ell mateix ha desenvolupat la seva improvisació, quasi sense adonar-nos-en de quan acaba el tema i comença aquesta. Ander García ha fet també la seva aportació, que ha estat melòdica, alhora que farcida de tècnica i control de la pulsació de les cordes del seu contrabaix. I mentrestant, Emmet l’ha anat acaronant amb els seus arpegis i acords, situant-nos a totes i a tots en l’harmonia del preciós “Cabuya Island”. 

The Inward Eyes, ostensiblement aliè a etiquetes, transcendeix les sendes del  Jazz contemporani ja des del seu inici amb la peça que dóna títol a l'àlbum, inspirada en el poema “I Wandered Lonely as a Cloud” del poeta romàntic William Wordsworth. Crowley i Ander García, al compàs de 11/4, transiten magistralment pels terrenys de l'oníric, convidant a l'oïdor a introduir-se en la seva pròpia mirada interna. Cabuya Island, al costat de Alana Painting Pictures aprofundeixen en l’intemporal de l'instant, en lo etern del moment, capturant i evocant paisatges sonors inspirats en la immensitat de l'oceà. Aquests dos temes, són els que posen punt i final a aquest treball. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I hi tornarem amb el projecte “NOI” del guitarrista Marco Martínez, ell amb l’Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria i el tema propi anomenat... 

5.4.- Acto Cuarto (Marco Martínez) 5m46s 

I estem escoltem dues guitarres amb uns sons delicats però ben diferenciats, coses aquestes que segur ja fa estona que esteu copsant. Un altre tema magnífic de Marco Martínez, i amb quin tempo més maco. Ha començat però molt delicadament, quasi que amb un so imperceptible. S’ha desenvolupat ben aviat amb el motiu principal a càrrec del guitarrista. Ara bé, baterista  i contrabaix han començat amb una pulsació rítmica increïble, i l’han mantingut, tot i que de manera suau durant tot el tema. Imperceptible ha estat el canvi de melodia principal a improvisació, tot això a càrrec del líder i guitarrista, així en són de delicades les seves músiques. Una improvisació que ha estat de nou brutal, rítmica, vital, carregada de control tècnic i modernitat. Al final, després de la seva impro, ha aparegut el tema de nou, i ja ho heu escoltat, de la mateixa manera delicada que l’han començat. Quins temes més macos que estem escoltant. I el seu estil és proper per sons i modernitat a Kurt Rosenwinkel, per parlar només d’un, i sense afegir-hi en Marco cap ni un dels efectes que a vegades li posa el bo de Kurt. Ara recordo que fa pocs dies ens deia que s’havia mort el seu pare, o sigui que des d’aquí li fem una forta abraçada. Recordo quan el vam poder saludar al Jamboree, ara ja fa massa temps. 

Durant tots aquests anys ha liderat els seus propis projectes, els de Marco Martínez Quartet, Groovelation o Marco Martínez Special Trio i ha tocat entre d'altres amb Conexión 4tet, ED Hip Hop Experience, Cinema, Eladio Díaz Control Z i els duos al costat de Mapi Quintana i el guitarrista Joaquín Chacón. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 21 de maig, on tindrem a Toni Saigi Quartet amb el seu TRONIK presentant el seu disc “La Prinsire de la Sal”. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I encara un altre tema del duet Emmet Crowley, guitarra i Ander García, contrabaix i tema anomenat... 

6.4.- Anaia (Emmet Crowley) 5m24s 

I què bonics són aquests temes, i és que avui ens està sortint un programa molt delicat. Ara bé, aquestes sonoritats canviaran en el tercer projecte de la nit, amb el trio NO-LAND. De moment seguim a base de guitarres, ara la del britànic Crowley. Ens ha tornat a acaronar amb la seva sonoritat, amb la melodia, amb aquestes cançons tan boniques. Un duet de guitarra i contrabaix, amb uns temes que tenen una determinada pulsió rítmica, i sobretot, molta bellesa. La subtil passa endavant vers la seva improvisació també ens l’ha fet quasi que sense adonar-nos-en, coses aquestes les del gran guitarrista britànic Emmet Crowley. I Anaia fa referència al músic tunisià Anouar Brahem i la seva música, des del punt de vista més personal i intransferible del guitarrista britànic. Aquest equilibri que torna a imposar-se en Alentejo Sam amb la magistral introducció d'Ander García al contrabaix i on Crowley camina entre el romanç i l'alegria, en contraposició a la tragèdia i la malenconia. 

I encara amb les músiques d’aquests guitarristes, i amb els temes cada vegada més vius de tempo, ara proposo que escoltem de nou el projecte “NOI” del guitarrista Marco Martínez, ell amb l’Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria i ara amb l’Eladio Díaz, saxo tenor en el tema propi anomenat... 

7.6.- Quebranto (Marco Martínez) 5m35s 

I de quina manera ha començat aquest tema, amb la guitarra del líder a nota única i repetitiva, i de mica en mica, anar-se’n afegint la resta. I la pulsació ha aparegut ben aviat, i també la melodia principal, ara amb el suport magnífic del saxo tenor de l’Eladio Díaz. I el canvi del pont rítmic i tonal, ha estat també magnífic. Contrabaix i bateria, tots dos, però sobretot aquest darrer, ha estat constantment marcant la pauta rítmica. I ara, amb el saxo tenor hem guanyat en colors, els que hi afegeix la dolça canya del saxo. Tema potent, tot i la delicadesa dels sons, potent sí, per la rítmica. També per la seva reiteració, a base d’un motiu principal que no ens ha abandonat en tot el tema. Un motiu recurrent en un tema que, tot i aparentar ésser d’una certa senzillesa, té la seva gràcia, i també per com l’han interpretat els nostres herois. 

El 2019 publica el seu primer treball com a líder per al segell Errabal Jazz, Marco Martínez [TRIO], el qual vam posar a Jazz Club de Nit, obtenint molt bona acollida per part de la crítica. A la fi de 2020 escriu la música de "Todo está allí", obra de Teatre del Cuervo dirigida per Sergio Gayol i que desemboca en un nou treball discogràfic fonamentat en les composicions pròpies i l'emoció derivada de la presència escènica. NOI, el nou àlbum, es va publicar al març de 2021.

 

I ja per acabar amb els temes d’aquests guitarristes, escoltarem de nou el de l’Emmet Crowley, amb l’Ander García, contrabaix i tema anomenat que titula el projecte... 

8.1.- The Inward Eye (Emmet Crowley) 4m54s 

I què bé, acabar aquests temes dels guitarristes amb aquestes músiques, tan maques, rítmiques alhora que tan delicades per sonoritats. El que us dic sempre, el Groove, allò que fa que “camini” un tema doncs ben bé que ho hem constatat de manera fefaent. I ha començat ja així, amb aquesta pulsió rítmica amb les notes i línia de baixos a càrrec del contrabaixista Ander García. Els brillants i delicats arpegis del britànic, la melodia principal del tema, i després el pont, amb un canvi rítmic i tonal. I com sempre ens passa, el solo ha aparegut de manera continuada després de la melodia del tema. I l’Emmet l’ha tornat a “clavar”, per pulsió, per nítida digitació i un gust exquisit, com també ha tingut el Marco Martínez. Un solo preciós, el del guitarrista, el qual ha allargat fins retrobar de nou la melodia del tema amb aquells bonics arpegis. Un tema molt maco per acabar el que seria la primera part del programa d’avui. 

La mirada interna d'Emmet Crowley ens trasllada al lloc on tot comença i on tot acaba, retornant a la màgia originària del que realment som. La bellesa de “The Inward Eye” ens allunya de la tempesta que tenim davant dels nostres ulls i ens convida a l'instant infinit que tots portem dins. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..gràcies Carme per sempre fer-ho amb dolçor i relacionat amb les músiques del programa. 

I tot i ser un programa Errabal Jazz....recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I el darrer projecte de la nit és el “Irudiak” dels NO-LAND Trio. Editat el 2021 per Errabal Jazz. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Juanan Ros. Aquí hi tenim a Jorge Fernández, piano; Juanma Rodríguez, contrabaix i Aitor Bravo, bateria, i la col·laboració de Paloma Salom en el primer tema del disc. Tots els temes són del trio, excepte l’”Stella by Starlight” i “Nana de Sevilla”, el primer de Victor Young & Ned Washington, i el segon, un arranjament i poema de Federico García Lorca d’una cançó popular. I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/tienda/irudiak 

Acabarem el programa amb aquest trio de piano, contrabaix i bateria, car la majoria dels seus temes, per no dir tots, tenen una trempera molt bèstia, allunyada de la delicadesa de les músiques dels dos guitarristes que hem escoltat. O sigui que els escoltarem ja amb el tema.... 

9.6.- Beltza’s Song (No Land Trio) 5m55s 

I ja heu escoltat que hem canviat d’estil, de músiques, de sensibilitat, car, amb aquesta cançó dedicada a Beltza, ens hem endinsat un pèl en el món clàssic, això sí, farcit de Jazz. I aquest és el tema més tranquil d’aquest potent trio de piano, contrabaix i bateria, de tres joves que no arriben a la trentena. I si el tema, o melodia principal, té aquests aires un tan clàssics, en la improvisació del contrabaixista ja ens situem en el Jazz. Bon solo de Rodríguez, amb molta pulsió rítmica alhora que contingut melòdic. El pianista Fernández s’ha esplaiat més en la seva reeixida improvisació, on ja li hem notat l’estil potent, percussiu, incisiu, i és clar, amb tot el bagatge del Jazz en les seves línies creades, quasi més rítmiques que melòdiques, les que ens ha regalat. Ha fet també escales inversemblants, molt ben trenades, ascendents i descendents, arpegis, i tot això farcit amb un gust exquisit. Un bon tema per començar a tastar-los. 

Aquest és el segon disc del trio NO-LAND, "Irudiak", que va debutar amb l'obra del mateix nom. Aquesta espectacular confirmació i difusió de totes les promeses que es percebien en aquell primer, s’ha vist refermada per aquest  últim treball, amb composicions pròpies i arranjaments de diferents melodies de cultura popular i un tema jazzístic arranjat per ells. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I seguim amb ells ara amb el tema encara més potent amb la versió que ells fan del conegut.. 

 10.4.- Stella By Starlight (V.Young & N.Washington) 7m05s 

I aquesta melodia la va escriure Victor Young el 1944, i formà part de la banda sonora de la pel·lícula, “The Uninvited”, “La no convidada, el no convidat”. Posteriorment, el 1946, Ned Washington li va posar la lletra. Aquest és un tema interpretat milers de vegades, que encara es toca com acabem d’escoltar, tot i l’arranjament tan personal que ells li han fet. És una balada, bàsicament, però es pot tocar a tempo mèdium també i amb d’altres aires, com aquests. De la manera com l’han començat, ja es veu que hi ha un treball d’harmonització i de voler posar el segell propi. També l’acaben amb un “turn around”, a partir del qual el pianista ha iniciat la seva improvisació. La melodia l’hem reconegut a l’inici, tot i les modificacions, que hi són. La improvisació de Fernández al piano ha seguit amb una certa aproximació l’harmonia del tema. Una bona feina, la d’aquest pianista, amb unes “maneres” de mestre, tot i la seva joventut. I si primer ha iniciat la seva “impro” delicadament, ben aviat li hem notat la trempera de l’arranjament. Rodríguez al contrabaix ens ha agradat força també, per la seva determinació rítmica, pulsió potent i llenguatge jazzístic. Es nota que aquests nois han passat pel Superior, el del Musikene. I al final encara hem pogut gaudir amb una delicatessen a càrrec del baterista Bravo recolzat pels dos companys a base d’acords i notes, fent-li un riff. Una molt bona manera de recuperar un estàndard de Jazz amb aquesta altra visió. 

NO-LANd és un projecte format pels joves músics Jorge Fernández (Alacant, 1994), Juanma Dominguez (Còrdova, 1991) i Aitor Bravo (Araya, 1997). Ex-alumnes de Musikene (Centre Superior de Música del País Basc) i CNSMDP (Conservatoire National Superieur de Musique et Danse de Paris), el grup es va formar el 2017 i des de llavors ha estès la seva màgia en diversos espais, sales  i festivals: Altxerri Bar & Jazz, 38Riv, El Plaza Jazz Club, Jimmyglass o Heineken Jazzaldia, Adarretatik Music Jaialdia Festival i les 8enes Jornades d'Art Contemporani. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació. 

I seguirem amb aquesta marxeta ara amb el tema on el pianista ens acaronarà amb el so del piano elèctric Rhodes, i tema propi del trio anomenat... 

11.7.- Siruela (No Land Trio) 5m29s 

I quin tema propi ens han fet més ben aconseguit. El so del piano elèctric Rhodes, perquè no sabem si és un Fender, ens agrada d’allò més, i sempre el podríem relacionar amb aquells anys 60s i 70s i el Jazz Fusió, i no només. I el tema té una pulsió rítmica més o menys permanent, tot i haver-hi un break al bell mig. El motiu principal i també recurrent l’hem escoltat des de l’inici, a partir del qual, el pianista Fernández ha desenvolupat el seu reeixit solo, i sempre amb el suport de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria. Aquest darrer té una preponderància vital i impressionant durant tot el tema. De fet, el break silenciós, també l’ha protagonitzat ell amb un solo inicialment força delicat, per després anar-lo desenvolupant més enèrgicament amb profusió de redobles diversos a caixa, timbales, cops als plats i demés virgueries executades. 

Hi ha molts altres projectes i col·laboracions paral·leles, entre ells iniciatives flamenques com les de l'Orquestra de Guitarres de Còrdova, grups de dansa com Kukai i grups de hip hop (The Red Velvets i 12 Carpas). També amb mestres jazzístics com són Gustavo Díaz, Miguel Martins Konnections Trio / Quartet, Clarke Reid Band, Luis Casado Trio/Quartet, Iñaki Salvador o Gonzalo Tejada, ells mestres de jazz. Totes aquestes col·laboracions són el resultat de l'actitud valenta i generosa d'aquests joves, amb una perfecta realització la d’aquesta bella obra anomenada “Irudiak”, "Imatges". Essencialment és una invitació a perdre'ns, a deixar els vells hàbits i endinsar-nos en els carrers laberíntics, on podem trobar un nou món ple de colors brillants. Sense prejudicis, sense purisme i sense por. Pur plaer. 

I acabarem el seu projecte i programa amb el tema a tot funk i anomenat... 

12.8.- Araia (No Land Trio) 5m19s 

I de quina manera més funky hem acabat el programa, amb aquest ritme tan marcat, tot i que a un tempo mèdium molt guapu. Un marcatge en tota regla el del baterista Bravo, el qual té una importància cabdal en aquest projecte. No només, és clar, perquè el mateix pianista Fernández és molt percusiu en la seva pulsació, i la feina que fa el contrabaixista Rodríguez és igualment remarcable. En aquest tema en concret, el baterista s’ha marcat un solo impressionant, afegit això a la seva tasca rítmica durant tot el tema. El motiu principal, senzill i bàsicament rítmic l’hem escoltat ja dels inicis. El contrabaixista s’ha marcat el primer solo del tema, magnífic, seguint l’ona rítmica d’aquest “Araia”. Fernández al piano l’ha seguit amb molta gràcia i recorrent a alguns trossets de temes coneguts, coses aquestes que fan els solistes molt sovint. Un tros de solo del pianista que ha deixat pas al grandíssim del baterista. Magnífic tema per acabar el seu projecte i programa d’avui dedicat a Errabal Jazz. 

I sí, hem acabat el programa dedicat a l’editorial basca i hem escoltat a Marco Martínez, Emmet Crowley i als NO-LAND Trio, i escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. I com sempre, espero que us hagi agradat el programa, res a veure amb el de la setmana passada, coses aquestes que passen a Jazz Club de Nit. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs quin goig haver pogut fer el concert el dissabte passat, presentació del , del disc “Abril 10/18”, amb el Ramón Ángel Rey, Manel Fortià, Jon Robles i un alumne d’aquest darrer, en Marc Domínguez, que ves per on el vam tenir el 16 de gener en el combo del Conservatori del Liceu, en un concert endarrerit del Festival de Jam Sessions. Gràcies a tothom qui va venir i a l’Ajuntament de SVdH pel suport. El proper serà el 21 de maig amb Toni Saigi i TRONIK, del qual ja en parlarem més endavant. 

Avui tenim un programa un tant especial, divers alhora que delicat, i no només, amb músiques diverses les de Namina i la seva veu, qui ens presenta “Un Udol”; també tindrem la delicadesa de l’Scott du Bois i el seu eteri “Summer Water” i la molt sorprenent música i veu també de Anthus i el seu “Acrobatic Hearth”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

 

Doncs comencem amb el projecte de Namina, pseudònim de Natàlia Miró do Nascimento, ella cantant i acompanyant-se amb la guitarra, amb Pep Gol, Josep Traver, Xevi Matamala i Pinyu Martí, els quals col·laboren en els seus temes i que va en parlaré més endavant. 

I crec que podem començar amb el tema que titula el projecte, “Un Udol”, música i lletra de Namina amb ella mateixa veu i guitarra i Pep Gol, trompeta, arranjaments, i en el vídeo que van fer, edició àudio i vídeo del Pep. 

1.1.- Un Udol (Namina) 3m07s 

I avui el programa tindrà aquestes delicadeses, i de nou amb una veu femenina, la de Namina. El recolzament del Pep hi és en tota la resta de l’aspecte musical, car aquí hi tenim un baix, una bateria, un teclat i esclar, la seva trompeta. El tema té un tarannà melancòlic amb un groove magnífic marcat per les notes i ritme del baix, que marca la línia de baixos. En una de les baixades melòdiques de Pep Gol he recordat a un moment del Rehab de l’Amy Winehouse, o potser no. La composició de Namina té un sentiment que ens situa en aquests moments que estem patint, totes i tots plegats. Ella mateixa, creadora musical i gràfica, ho pateix com totes les seves companyes, artistes de tots els àmbits que estan patint aquesta vida quasi, i sense quasi, feina.  

I ella ens diu sobre aquest tema que, “Un udol”, composada durant el confinament, es va estrenar a les xarxes, iniciant una col·laboració amb Pep Gol que s’ha mantingut en la resta del projecte i que ha aportat nous colors i profunditat a les cançons. Totalment gravada aquells dies estranys d’abril, des de casa i a distància, Un udol volia ser un gemec que finalment pot sortir rabent, després d’haver estat contingut al ventre. El confinament radical que ens va caure a sobre el passat més de març del 2020 va tallar en sec la música en directe, però també va tallar a sac la vida en directe, el contacte físic i la matèria primera dels que fan històries i cançons. El que ens ha caigut a sobre és la manca d’esperança i d’horitzons, sumada sovint a la precarietat econòmica. Mals temps pel subsòl. Un udol udola a la distància de la pell, udola a la carn i a l’abraçada. I ara què farem? / Seguir endavant / Pintar-nos les llàgrimes / de colors llampants. I ara ella mateixa ens explicarà de què va tot plegat.

I un altre tema que he pogut escoltar és “M'ho venc tot per un petó”, Música: Pep Gol i Lletra: Namina. Amb Namina: veu i guitarra. Pep Gol: melòdica, baix, teclats. Xevi Matamala: bateria.

 

I després de donar veu a Namina, deixarem ara que ens acaronin els sons de la guitarra molt dolça, la del guitarrista americà Scott du Bois i el seu projecte “Summer Water”, ell que em va enviar el seu disc a casa. Disc que va enregistrar ell mateix el desembre de 2019 al Watertone Music Studio de Chicago, mesclat i masteritzat per Klaus Scheuermann. I aquí el tenim a ell sol amb la guitarra i les seves composicions, totes relacionades amb l’aigua de l’estiu, temes que va compondre durant un hivern d’extrem fred a Chicago. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp d’aquest projecte, penjat des del 2 d’abril de 2021: https://scottdubois.bandcamp.com/album/summer-water 

Escoltem-lo doncs amb el tema anomenat. 

2.2.- River Otters (Scott du Bois) 4m58s 

Hi ha alguna cosa fascinant sobre el cicle natural de l’aigua. Hi ha un flux constant. També hi ha les variacions gairebé il·limitades, com la lleugeresa de la pluja ruixant, els rierols baixant o la força implacable de les onades i tempestes que cauen. La varietat i la fluïdesa de les masses d’aigua sempre ha fascinat el guitarrista/compositor Scott DuBois i inspira el seu primer enregistrament en guitarra en solitari, Summer Water, que també és el primer enregistrament de la seva nova discogràfica / editorial, Watertone Music. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I ara us presentaré un altre projecte cantat, el de Anthus, cantant sicilià establert a casa nostra, al qual ja li vam posar el seu primer projecte. Aquest es diu “Acrobatic Hearth”, enregistrat per Jan Valls entre novembre del 2020 i gener del 2021, en plena pandèmia doncs, a l’Estudi Medusa. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla. Aquí hi tenim a l’Anthus, veu i composicions; Oriol Vallès, trompeta; Max Villavecchia, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Ramón Díaz, bateria amb la col·laboració de Jordi Guasp, trompa en el tema que titula el projecte. 

Escoltem-lo ja amb el delicat tema anomenat... 

3.6.- Portrait (Anthus) 5m23s 

I amb aquest tema “Portrait”, Anthus ens parla, ens canta en anglès, però aquest és un projecte on les llengües s’agermanen, la catalana, la castellana, i també una llengua inventada, fent referència a les llengües perdudes de la mediterrània, i a totes les que aquest món ha perdut. El tema l’ha iniciat Max amb una preciosa “intro” al piano, per deixar pas a la veu d’Anthus. És una composició molt maca, amb un Groove delicat gràcies a les escombretes del Ramón i contrabaix de Giuseppe. Després d’escoltar la melodia a càrrec del líder, el contrabaixista italià establert a casa nostra, Campisi, ha fet un magistral solo, amb una pulsació lleugera i fraseig melòdic alhora que rítmic, amb el Ramón subtilment al darrere com el piano de Max. Anthus recuperarà el tema en el que seria la B o el pont per ja acabar-lo dolçament.

Doncs ara ell mateix, l'Anthus ens explicarà de què va el seu nou disc, o sigui que....hola Anthus, ja veig que tot va prou molt bé, així doncs que tu mateix....

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació a la seva pàgina web.

I recuperant el projecte de Namina i seguint així de delicats, ara escoltarem una versió que han fet sobre el “I'm your man” de  Leonard Cohen. Amb Namina: veu i guitarra; Pep Gol: trompeta, baix, melòdica; Josep Traver: guitarres i Pinyu Martí: bateria. 

4.2.- I’m your man (L. Cohen) 5m06s 

I resulta que a “A Orlando, 2014” Namina, a través del personatge de la novel·la de Virgina Woolf, exposava el no binarisme com a lectura lògica des d’on posicionar-se al món. Versionar I’m your man de Leonard Cohen és un joc i una declaració pel que fa al significat i un plaer per l’elegància de la cançó, diu ella. I Cohen va fer un àlbum amb aquest títol el 1988, i posteriorment el 2006, la pel·lícula biogràfica “Leonard Cohen: I’m your man” a partir d’un concert a Sidney l’any anterior. I Namina ha comptat ara amb el suport del Josep Traver a la guitarra rítmica i baixos, d’en Pinyu Martí, bateria a les delicades escombretes i sempre amb el Pep a la trompeta i ara amb la melòdica. I la veu de Namina, ara més sensual, allunyada aparentment del patir quotidià, tot i que amb aquell punt de melancolia. Ella té una veu situada en el registre mig, on ella s’hi troba a gust i gestiona molt bé els sentiments. Una veu dolça, a voluntat, car jo mateix la he escoltat molt enrabiada i amb més sentiments també d’enuig en aquell projecte “Maleïdes les guerres, i aquell qui les va fer”, ja fa una mica, al Forn Romà, sota la biblioteca les Voltes de SVdH. Per cert, un disc que també va sonar en aquest programa. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...

Gràcies Teresa per la teva empenta i vitalitat narrativa alhora que creativitat.

 

I seguirem amb el projecte molt delicat del guitarrista de Chicago, Scott du Bois i un altre dels seus temes a guitarra sol.

 5.3.- River Driftwood (Scott du Bois) 5m13s 

Al llarg dels últims vint anys, DuBois ha mirat la naturalesa i les estacions per conformar les seves composicions. Recentment ha començat a expandir la seva escriptura per incloure música orquestral, compondre una simfonia i un concert per a violí, entre les seves altres obres clàssiques. Aquestes experiències han ampliat el seu estil compositiu i la forma en que escolta la música, car DuBois ha començat a afegir aquesta influència simfònica en tota la seva música, sense importar el gènere. Ha creat Watertone Music per capturar aquesta nova direcció, la seva editorial discogràfica. 

I poques coses puc dir jo sobre aquesta música de l’Scott. L’estat de relaxació que ens aporta és no només necessari sinó quasi que imprescindible considerant tot el que ens està passant. Sí que el so és “aquós”, el so de les cordes, la ressonància que generen, en fi, tot plegat ens omple de joia. Com juga amb la ressonància de la caixa de la seva guitarra, les cordes, els harmònics que fa. Una delícia. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I recuperem el projecte de l’Anthus tot i recordant a qui escoltarem, i que són  l’Anthus, veu i composicions; Oriol Vallès, trompeta; Max Villavecchia, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Ramón Díaz, bateria, en el tema. 

6.5.- Noudia (Anthus) 5m14s 

I la faceta de cantar en “scat” és una de les seves característiques més interessants, les més relacionades amb el Jazz. I en aquest “nou dia” no li hem escoltat cap lletra, en un tema vital gràcies a la base rítmica de piano, contrabaix i bateria. I l’Anthus improvisa la mar de bé, en aquest projecte però també en l’anterior que també va sonar en aquest programa on comptà també amb el Max i Ramón. En aquest hi ha afegit un vent magnífic, un metall molt daurat, el de l’Oriol Vallès a la trompeta, ell, jove mestre a qui he pogut veure créixer personalment i musicalment. L’Oriol ens ha fet un gran solo, en el registre mig del seu instrument, càlid, a l’estil de Benet Palet, Chet Baker i d’altres mestres que ell ha escoltat i de qui ha aprés. No li perdeu la pista a aquest jove crac com tampoc li perdeu al líder d’aquest projecte, Anthus, músic d’ascendència Siciliana que viu i parla en català, com el contrabaixista italià Campisi. Aquesta és la normalitat; la gent que viu en un país ha de parlar i per tant entendre també la llengua d’aquest país. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara escoltarem a Namina amb un tema propi amb ella a la veu, Xevi Matamala, piano i Pep Gol, trompeta. 

7.3.- Damunt del genoll (Namina) 5m25s 

Una mà damunt del genoll, no és una mà, no.....I és que Namina escriu unes lletres carregades de simbolisme, de profunditat humana. I les músiques, doncs també tenen molt bona qualitat, allunyades del Jazz, sí, però amb alguns aires que ens les apropen, també pel Pep, ell fundador de la Vella Dixieland amb el Pau Casares i on hi canta Marian Barahona. I aquest tema té unes variacions sobre el motiu principal que són molt maques. L’ha iniciat Xevi amb el piano amb aquest motiu, per després la veu de Namina, cantant, recitant, i la trompeta de Pep. El fet de cantar, en Namina, és quelcom més. Hi ha una part artística, de representació, de performance, d’aquelles coses que es fan en directe dalt d’un escenari. I en aquesta cançó ens la podem imaginar fent-ho, en un escenari, car ella i nosaltres en tenim tantes i tantes ganes que ja no podem més. Xevi, baterista les més de les vegades però també pianista, acompanya perfectament Namina, amb melodia i pulsació rítmica, o sigui que ja ho tenim tot. Un tema molt maco de Namina. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I un altre tema de l’Scott du Bois serà aquest que ara mateix escoltarem.. 

8.6.- Storm when the river meets the sea (Scott du Bois) 4m33s 

Summer Water és el tercer projecte d’aquesta sèrie i un veritable punt de partida per a DuBois. La vista del llac Michigan des de la finestra de casa seva era un recordatori diari de la varietat de forces expressives de l'aigua. Durant l'esgarrifós hivern del 2019 a Chicago, va escriure peces per a guitarra sola que no només utilitzarien la seva veu compositiva simfònica, sinó que emularien el so sense l'ús de sobregrabaciones, loops o capes. DuBois ha capturat les textures i els colors d'una orquestra i ha mantingut un so audaç, no només en termes de volum, sinó en la intensitat, com s'escolta en una orquestra, ja sigui fort o suau. També ha creat una gran varietat en el so i les composicions, aspecte important del seu treball. Tot això es va aconseguir amb el més bàsic: amb una guitarra, només. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I encara escoltarem a l’Anthus i els seus companys en el tema... 

9.3.- Acrobàcies d’un cor al trapezi (Anthus) 7m48s 

I quin altre tema que ens ha fet l’Anthus, iniciat pel piano de Villavecchia, i ben aviat amb la rítmica de contrabaix i bateria alhora que amb la veu del líder, i de nou en “Scat”, fent la melodia primer, per després posar-se a improvisar, amb unes percussions magnífiques a càrrec del Ramón Díaz. I al cap d’una estona, canvi tonal i intervenció de l’Oriol amb un solo espaterrant a la trompeta. Càlid, dolç, temperat, i amb una pulsió rítmica del Ramón, Giuseppe i Max, brutal. Vallès, s’ha anat esplaiant, creixent, arribant més amunt en tots els aspectes. Així mateix ens ha impressionat el solo de Max al piano, ell qui ens havia acompanyat en un Festival de Jam Sessions representant al combo del Taller de Músics, d’on és per una altra banda aquest projecte. El duet posterior de cantant i trompeta ha estat també impressionant, essent bàsicament, el tarannà principal d’aquest projecte, el fet de la improvisació amb tot el ritme possible. I ja heu pogut escoltar de quina manera ho ha fet el Ramón amb la bateria. Brutal, de nou. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 21 de maig que farem també un altre concert cancel·lat per coses de la Covid-19, el del Toni Saigi & TRONIK, amb Toni Saigi, piano i composicions; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I ja anirem acabant amb els projectes, així és que proposo que escoltem dos temes seguits, el primer sobre un tema de Tom Waits, i el segon de la mateixa cantant,  guitarrista i compositora. 

10.4.- Chocolate_Jesus (Tom Waits) 3m11s

11.5.- Azul (Namina) 2m38s 

I el primer tema, un cover de Tom Waits, l’han fet Namina: veu i guitarra. Josep Traver: guitarra i banjo i Pep Gol: trompeta, melòdica, baix i bateria.  I aquest és un dels temes emblemàtics de Tom Waits, un entre molts d’altres. Tema relacionat amb el seu sogre, amb uns dolços de menta anomenats “Testamints” enlloc de testaments. I comença dient que ...jo no vaig a missa els diumenges; i no m’agenollo per resar, ni memoritzo la bíblia, tinc el meu propi i especial camí, etc..i el ritme marcat per la guitarra de Traver i demés instruments que toca en Pep, ens situen en el tema. El banjo del Josep li dóna la versemblança adequada per com ho va fer Waits. Namina canta però amb la veu normal i no com ho feu Waits, car a ell se’l veu amb un megàfon tot i arengant el personal. La nostra heroïna ens torna a captivar per la seva sensualitat, càlida alhora que dolça veu. Pep eixampla l’aspecte melòdic amb la seva trompeta i sordina, tot plegat fent del tema un quelcom més. 

I el preciós i anomenat “Azul” l’han fet Namina: veu i guitarra. Josep Traver: guitarres Pep Gol: melòdica i baix i Pinyu Martí: bateria. Un tema propi cantat en portuguès, de lletra i melodia curta, tot i que molt maca. I se li nota perfectament la seva estructura i també el canvi tonal en el pont, la qual cosa el fa molt més ric. Josep a la rítmica li dóna l’empenta adequada, alhora que en Pinyu amb les escombretes de la seva bateria. I la melòdica del Pep, també ens situa en un “tempus fugit” per sonoritats, com les de la veu de la cantant i compositora. Dolç, sentit, emotiu i càlid tot plegat, amb espurnes de Jazz amb ella mateixa improvisant en Scat de manera delicada en aquest “Azul”. Un parell de temes preciosos per acabar el projecte de Namina i els seus i nostres amics. Bravo. 

I el darrer del guitarrista de Chicago serà el darrer tros del llarg tema anomenat.. 

12.8.- Summer Light on Billowing (Scott du Bois) 7m25s 

I aquest és el darrer tros, els darrers 7m i escaig del tema sencer que en dura 11 i mig. M’ha semblat que és un tros força potent per acabar el seu projecte, considerant la delicadesa de tots els seus temes. I és que, un servidor de totes i tots vosaltres, fa això, donar suport als músics i els seus projectes, i més en aquest cas que és un de tant personal, fet per ell mateix i editat per la seva discogràfica. I el programa dóna cabuda a projectes que tenen o no relació directa amb el Jazz, sempre però amb la qualitat al més alt nivell. 

I extret del seu bandcamp podem llegir-hi:

El riu és consumit per la boira, les llúdrigues aviat apareixen com a formes ombrívoles a través de la boira. Driftwood es queda al llarg de la costa abans de continuar el seu viatge cap a un lloc remot. Els raigs de sol apareixen entre la boira i brillen sobre els ràpids del riu, plens de vida. Més lluny, una tempesta es prepara per trencar la llum. El tro, els llamps i el vent ferotge clamen per sobre del xoc del riu i del mar, arrasats per la pluja. Els núvols de carbó persegueixen el cel. La llum del sol brilla a les onades poderoses del mar. Driftwood continua la seva odissea mentre les llúdrigues es burlen. La boira envolta el mar. 

Poesia instrumental i un text que ens ho acaba d’aclarir tot plegat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I el darrer de l’Anthus serà el magnífic.. 

13.7.- Journey to Sicilia (Anthus) 4m19s 

I amb aquest potent tema de l’Anthus acomiadem projecte i programa. De nou, el músic sicilià-català ens ha fet un tema sense lletra, fet directament en “Scat”, primer en la melodia i després en la seva improvisació. Quin domini que en té d’això d’improvisar, alhora que fent-ho amb afinació i la seva característica veu. I ha estat Max qui l’ha començat, també amb en Giuseppe i Ramón, la perfecte màquina rítmica, una base sòlida. Oriol amb la trompeta l’ha acompanyat en els dos moments on el cantant ha fet la melodia. La pulsió rítmica del trio base ha estat increïble recolzant totalment al cantant en la seva improvisació, i durant tot el tema. Tema on no hem escoltat a l’Oriol improvisant, i sí acompanyant al líder tal i com hem dit abans. Bon tema per acabar el seu projecte i programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat força, i sí, molt diferent al de la setmana passada, coses aquestes que passen aquí, a Jazz Club de Nit.

 I ja hem acabat, i us recordo que hem escoltat a Namina i el seu “Un Udol”, a l’Scott du Bois i el seu “Summer Water” i a l’Anthus i el seu “Acrobatic Hearth”, i escoltat el conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col•lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col•lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I després del programa instrumental de la setmana passada i dedicat al Jazz més contemporani, per l’època i sí modern post o neo del que sigui, aquesta setmana podreu escoltar un programa eminentment vocal, i de quatre veus femenines de casa nostra, de "4 veus de dames, nostres". Amb el "Big Little Dream" de Marian Barahona, editat per Swit Records. "Nit de setembre" de l'Helena Rosich, editat per Temps Record.  "Pecata Beata" de Carola Ortiz,  editat per Segell Microscopi, i "Mireia canta Feliu amb David Mengual Maitia" de Mireia Feliu i David Mengual i també de Temps Record. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs ja fa dies que la gent de Segell Microscopi en fan arribar els seus projectes, o sigui que agrair-los el seu suport. I avui n’és un dels dies, n’hi ha hagut d’altres, no fa gaire, i per això començarem amb el projecte de Carola Ortíz, “Pecata Beata” editat el 2021 pel Segell Microscopi. Enregistrat per l’Alberto Pérez el desembre de 2019, (tècnic, Aniol Bestit) a  l’Estudi Sol de Sants, Barcelona i el novembre de 2020 (tècnic, Denys Sanz) a casa i estudi de Bart Barenghi. Tot i que els clarinets, cors i percussions ho va enregistrar Denys Sanz el desembre de 2020 a l’Estudi Saudades, Canovelles. I aquí hi tenim a Carola Ortiz, veu clarinet i clarinet baix; Heloise Lefebre, violí; John King, viola; Sandrine Robilliard, violoncel; Bart Barenghi, guitarres diverses i veu; Pau Lligades, contrabaix i Aleix Tobies, percussions diverses que en són moltes i no m’hi caben al programa. Els arranjaments els ha fet, pràcticament, alguns dels músics que hi col•laboren, mentre que tota la música és de Carola Ortiz i ella mateixa l’ha produït musicalment i executiva. 

Aquest és un projecte dedicat “A la poesia femenina que teixeix la nostra història”. Així és que podrem escoltar la música que ha parit aquesta inquieta dona anomenada Carola Ortiz amb textos i poesies de l’Anna Gual, Mercè Rodoreda, Montserrat Abelló, Rosa Pou, Carme Guasch, Maria Mercè Marçal, Catarina Albert (Victor Català), Joan Salvat Papasseit a més d’un  tema propi instrumental. Un projecte de 10 cançons, on només una n’és instrumental, i com totes, amb la música de Carola. 

I ja per començar proposo que escoltem un poema de Rosa Pou editat en un recull de versos de l’autora i editat per Edicions Tremendes, 2020 i anomenat.. 

1.5.- Ala, Bat! Sí, Adéu! (R. Pou & C. Ortiz) 4m35s 

Doncs ja heu escoltat de quina manera hem començat el programa d’avui, amb la magnífica veu de Carola, ella també gran clarinetista i compositora. Ella ha musicat aquest i tots els poemes del seu projecte, poemes de dones, com ella mateixa ens explicarà tot seguit. L’acompanyen els seus amics, i amigues com la cellista Sandrine Robilliard. I també l’amic nostre Bart Barenghi, gran guitarrista de totes les cordes, acústiques, elèctriques i darrerament també amb el violoncel. Una cançó que han iniciat les cordes que no fregades, les de la guitarra i/o violoncel puntejat amb els dits. La melodia de la cançó és d’una bellesa molt remarcable, com també ho és la subtil improvisació de Bart a la guitarra, tot i que curteta en una cançó que va agafant intensitat amb les cordes ara sí fregades, les del violoncel de Sandrine. La coda final, delicada i dolça com tot el tema ha estat és d’una tendresa i també profunditat immenses. Bravo Carola. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I avui podreu escoltar a les protagonistes parlant dels seus projectes, o sigui que escoltem què em va dir Carola del seu projecte. 

I què bé ens ho ha explicat Carola, i quin empoderament de les dones, allò que diem, que ja tocava, toca i tocarà. Doncs això, ja sabem on i quan la podrem anar a veure....jo crec que al Cat Tradicionàrius no hi faltaré, i us recomano que vosaltres tampoc hi falteu. 

I com que els temes són curtets, proposo que n’escoltem un altre de tant bonic com el que acabem d’escoltar, i així serà que un poema de Montserrat Abelló, que apareix en el recull de versos de l’autora a “Més enllà del parlar concís” editat el 2014 per l’Editorial Denes, i anomenat...

2.4.- Visc per no morir – l’Exiliada (M. Abelló & C. Ortiz) 3m56s 

I quina altra composició més remarcable i bonica ens ha fet Carola, a ritme de vals delicat. La introducció instrumental és una meravella. Una melodia molt ben aconseguida, molt bonica, i més que n’és la seva veu. I ara Bart Barenghi amb la guitarra elèctrica, amb sons subtils, tot i que electrificats, i la percussió de l’Aleix Tobias, i el violoncel de Sandrine. Impressionant el canvi tonal entremig, que també li ha donat un plus de riquesa musical. La veu de les dues dones, la nostra artista cantant, i la de la poetessa Montserrat Abelló plasmada en el seu recull de versos, ambdues dones magnífiques, quina gran conjunció el d’aquest treball on la música s’agermana amb la poesia, com ha fet tantes vegades, potser no tantes, i en aquest cas, amb la poesia escrita i cantada en la nostra tant minoritzada llengua. I quina gran feina la del contrabaix de Pau Lligades, qui fa el complement ideal al violoncel de Sandrine, ells dos situats en el registre més greu, més l’un que l’altre. 

I ara seguirem amb les presentacions, i ara ho farem amb el que ha fet la neboda de la gran Núria Feliu, Mireia Feliu projecte anomenat “Mireia canta Feliu”, amb Mireia Feliu & David Mengual “Maitia” on ella ha volgut cantar les cançons més representatives de Núria (a qui des d’aquí li fem una forta abraçada i donem el nostre suport en aquests moments tan delicats que li toca viure, ànims Núria Feliu). També ha volgut cantar les cançons que a ella, a Mireia l’han marcat més, coses totes elles que ens explicarà després. El disc també es va enregistrar a Sol de Sants Studios. I van enregistrar 3 temes just abans de la pandèmia i els altres entre el 3 i 4 de gener del 21. I aquí hi ha Mireia Feliu, veu; David Mengual, arranjaments i piano; Joan Mas, saxo alto; Marc Cuevas, contrabaix i Oriol Roca, bateria. 

I em sembla que la primera cançó que podem escoltar és la que incorpora la veu de la mateixa Núria Feliu en un tema a mode d’obertura i composició pròpia de David Mengual i lletra de Mireia Feliu amb el quartet al complet...

3.1.- Obertura (D. Mengual & M. Feliu) 4m44s 

I aquest és el primer tema del projecte, esclar, amb la veu de la mateixa Núria Feliu començant-lo i acabant-lo. Era evident que totes i tots havíem d’escoltar-la en una composició del David i lletra de la seva neboda i ara la nostra artista, Mireia Feliu. La cançó compta amb el suport del saxo alto de Joan Mas, ell, columna vertebral de molts projectes del director, contrabaixista i ara pianista David Mengual. Seguim amb la delicadesa rítmica alhora que amb la tendresa de la veu, encara en català. Mireia ens acarona també amb la seva veu, i molt que se li nota el delit i goig que sent ella cantant en aquest projecte dedicat a les músiques que cantà la seva tieta, tot i que aquest tema sigui propi de pianista i cantant, aquest, dedicat a la Núria. Molt bonic i tendra. La composició té un tarannà fins i tot clàssic, enriquit pel so del saxo alto del Joan, sense oblidar la base rítmica de Marc Cuevas i Oriol Roca, la resta dels que componen la formació David Mengual & Maitia. I escoltem a Mireia Feliu a veure què ens explica de tot plegat. 

I seguim-los ara amb un dels temes que cantà Núria Feliu, el conegut tema que Louis Prima es va encarregar de popularitzar tot i tocar-lo abans Thelonious Monk, el conegut “Just a Gigolo”,  i que la Núria en deia.

4.8.- És un Gigolo (L. Casucci & J. Brammer) 3m19s  

Aquesta és una cançó popular, adaptada el 1929 per Irving Caesar a l'anglès del tango austríac "Schöner Gigolo, armer Gigolo", composta el 1928 a Viena per Leonello Casucci d’un text del 1924 d’en Julius Brammer. I sapigueu que tot i que Louis Prima li va donar un tarannà divertit i vital a aquest tema que ell va fer tan famós, el genial Thelonious Monk l’havia tocat també de manera delicada a piano sol. Els nostres herois, i ella, la nostra heroïna ens l’han fet també de manera delicada, coses aquests que són un tarannà també dels Maitia & David Mengual. I l’arranjament és del David, i la “intro” a saxo alto del Joan Mas i la resta del quartet ha estat molt bonica i dolça, com la veu que després li hem escoltat a Mireia. Una cançó que ella ha escollit del repertori de la seva tieta i que el quartet ha sabut integrar al seu univers musical delicat, les més de les vegades. La veu de Mireia ens ha tornat a acaronar, per la dolçor i sentiments afegits, tots per a la Núria. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I ara farem un salt estilístic amb el projecte a tot boleros i no només, el de l’Helena Rosich, “Nit de setembre”, disc editat el 2020 per Temps Record i enregistrat l’estiu de 2020 al Medusa Estudio i mesclat i masteritzat per Ferran Conangla, una abraçada Ferran. La direcció musical i arranjaments han estat a càrrec de Joel Moreno Codinachs i la vocal coach va ser l’Anna Luna. I aquí hi tenim a l’Helena Rosich, veu; Joel Moreno, guitarra; Alexandre Carbonell, piano; Xavier Figuerola, saxo tenor i clarinet; Horacio Fumero, contrabaix, Santi Colomer, bateria i la col•laboració de l’Anna Luna, cors en un tema. 

Aquest és un projecte amb 11 temes a base de boleros i alguna cosa més, com són els ritmes brasilers i demés delicadeses. Unes cançons força boniques i conegudes en un determinat context però on els arranjaments de Joel i músics tots de l’entorn del Jazz ens les fan situar en aquest context, sobretot per les seves improvisacions. 

Comencem escoltant-los, a ella i a ells en el tema més delicat i boleret de l’Ernesto Duarte, el conegut. 

5.8.- Como fué (Ernesto Duarte) 4m29s 

I ja heu pogut quin canvi hem tingut....de llengua, d’estil i ara amb més punt de Jazz, que per això hi ha qui hi ha, o sigui tot un quintet de músics de Jazz amb lo millor de cada casa amb l’Horacio, Xavier, Alexandre, Joel i Santi, tots ells amics nostres i a tots menys el pianista els hem tingut al Jazz Club la Vicentina. I els boleros són cançons ideals per fer-les en clau de Jazz, i el mateix Tete Montoliu ens ho havia mostrat en aquell disc anomenat “Boleros” amb el Tete, Manuel Elías, Peer Wyboris i Rogelio Juarez. La veu de l’Helena ens ha omplert ara de sensualitat, la d’una veu més plena, càlida, i amb un gust exquisit. L’Alexandre és qui primer ha iniciat les improvisacions, ell, amb un pianíssim delicat acompanyat de la mateixa manera per la base rítmica amb l’Horacio i en Santi. I molt remarcable l’arranjament de Joel Moreno, ell que apareix ja en la dolça “intro” que ens han fet. La subtilesa del saxo tenor de l’amic Xavi Figuerola ens ha acompanyat seguint l’arranjament del director musical i guitarrista en un boleret preciós de tempo slow, ideal per començar el projecte de l’Helena i amics. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ara és el moment d’escoltar-la a ella explicant-nos aquest projecte. 

I una altra de molt bonica és la de Chico Novarro anomenada. 

6.2.- Algo contigo (Chico Novarro) 5m44s 

I quin altre magnífic arranjament n’ha fet el Joel d’aquest boleret que tantes vegades hem escoltat. El ritme és un 5x4, o això m’ha semblat a mi, com aquell “Take Five” que de bolero res de res, per situar-nos. Un tema iniciat amb una “intro” molt maca amb el Xavi Figuerola amb saxo tenor i melodia. La veu de l’Helena ens ha tornat a omplir de calidesa les nostres oïdes, tal és el gust que imprimeix a la seva veu. I sí, després d’ella, ell, en Xavi al saxo tenor i gran i delicat solo, on hi hem trobat tot el Jazz del món, així com també amb el del Joel Moreno a la guitarra, ell també seguint el tarannà delicat del tema, i ell és qui s’ha encarregat de reconvertir-lo a aquest ritme 5x4, ritme tan jazzero. I segons sembla, en Chico Novarro es va inspirar en una actriu per compondre aquest bolero que va incloure en el seu disc del 1976, o sigui que no tant vell com puguin ser-ne d’altres. I aquest cantant va preguntar-se en la seva autobiografia “Algo conmigo” si va ser millor escriptor de boleros o amant, ell que també va ser baterista de Jazz, entre moltes altres facetes artístiques. 

I acabem les presentacions, i ara ho farem amb una passa més endavant i pel que fa a l’aspecte d’estils i ritmes, ara sí, a tot Jazz amb el projecte de Marian Barahona, on ves per on, vaig tenir el goig de poder escriure les meves dèries sobre aquest disc, coses moltes que vaig dir i que seran algunes de les que escoltareu, i que ella i ells van resumir en un text que surt escrit en el disc, amb algunes modificacions, què hi farem. Gràcies Marian i companys per pensar en mi per aquesta tasca. El projecte es diu “Big Little Dream”, Marian Barahona Trio. Editat el 2021 per Swit Records i enregistrat al Medusa Studio, mesclat per Dani Espinet; masteritzat per Tom Warburton, amb producció musical de Marian Barahona i fet possible gràcies a Míriam Guardiola de Swit Records, sense oblidar a l’Ignasi Terraza. Aquí hi tenim a Marian Barahona, veu; Kike Angulo, guitarra i Tom Warburton, contrabaix. Hi ha però col•laboracions de luxe en alguns temes que ja comentaré, i que són les de David Pastor i Ivó Oller, trompeta; Fredrik Carlquist, clarinet i saxo tenor i Dani Bonnin, bateria. I dic jo què... 

En termes generals jo diria que aquest és un projecte que ha vist la llum en format físic a partir de les moltes hores d’actuacions i assajos del Marian Barahona Trio. Un trio de veu, guitarra  i contrabaix molt adequat per “rodar” per locals diversos del territori, al qual li han volgut afegir “diferents colors” que acaben fent que el projecte tingui una entitat superior. I és clar, aquests colors els afegeixen alguns dels seus amics, com és normal i aquests amics són David Pastor, Ivó Oller, Fredrik Carlquist, i Dani Bonnin. Un projecte amb 11 magnífics temes i prop de tres quarts d’hora de precioses interpretacions, millors improvisacions i músiques. És també un homenatge a alguns dels compositors bàsicament del “The Great American Song Book” sense oblidar el tema amb aires brasilers de Jobim. 

Escoltem-la a ella i a ells en el delicat tema de Jimmy Mc Hugh & Clarence Gaski anomenat. 

7.10.- I can’t believe that you’re in love with me (J. McH, C. G.) 5m23s 

I quin tema més bonic a tot Jazz Clàssic ens han fet, més lent de tempo del que va fer Billie Holiday amb una guitarra a tot swing de ritme i molt més del que va fer Charlie Parker, tema inclòs a la pel•lícula  Bird que va fer Clint Eastwood el 1988. I en aquest tema hem escoltat la trompeta de David Pastor, ja d’entrada, per després gaudir amb la dolça veu de Marian i la seva interpretació en aquest tema arrastradet de ritme, a tot delicat swing per guitarra de Kike Angulo i contrabaix de Tom Warburton. I amb un preciós “pick-up” ha entrat David en la seva improvisació que de bonica se’ns ha posat la pell de gallina, i més encara en el “pont” de marcat canvi harmònic respecte les As del tema. El trompetista valencià ens ha fet un solo magistral, tot i recordant al gran Louis Armstrong, que així eren les sonoritats de les trompetes de l’època. I recuperant la melodia amb veu i trompeta, l’han anat acabant delicadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I ara és el moment per escoltar el què ens diu Marian sobre aquest projecte. 

I encara i delicadament escoltem-los en el preciós tema de Sammy Fain & Irving Kahal on hi col•labora Fredrik Carlquist al saxo tenor, tema anomenat. 

8.3.- I’ll be seeing you (S. Fain & I. Kahal) 3m47s 

I ves per on que aquest mateix tema el va cantar Billie Holiday, però a un tempo molt i molt delicat, slow, cosa que no ha fet Marian i companys, car el que acabem d’escoltar té una certa vitalitat, tot i el tempo mèdium. Un tema compost pels autors el 1938 basat en el sentiment de la nostàlgia, i representat a Broadway com a Right this Way, tot i que només els quinze primers dies. I el tema ha començat amb els darrers acords i ja amb el saxo tenor de Fredrik Carlquist, per ja entrar la melodia amb la veu de Marian, tot i acaronant-nos de nou. La participació de Dani Bonnin a la bateria i només amb el delicat fregat de les escombretes, acaba d’omplir l’espectre rítmic del tema aportat per guitarra i contrabaix, ells dos amb una insistència delicada, com si d’un “walking” es tractés, i ser més aviat un caminar dolçament, amb dues notes i acords a cada compàs. Remarcable és el reeixit i delicat solo de Fredrik al saxo tenor, tot i mostrar-nos la seva vena baladística al més alt nivell. Ens ha omplert de joia escoltar-lo crear aquesta nova melodia a partir de l’harmonia del tema. Una preciositat de tema que ha inclòs Marian en aquest compendi de temes del divers món del Jazz, tots ells encabits en el “The Great American Song Book”, el dels estàndards de Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I després de la presentació dels projectes, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. 

Gràcies Carme per fer-ho tant dolçament i encabit en les músiques del programa. 

I seguim escoltant-les a elles i a ells, i així és que recuperem el projecte de Carola Ortiz, “Pecata Beata” i recordeu que hi tenim a Carola Ortiz, veu clarinet i clarinet baix; Heloise Lefebre, violí; John King, viola; Sandrine Robilliard, violoncel; Bart Barenghi, guitarres diverses i veu; Pau Lligades, contrabaix i Aleix Tobies, percussions diverses. 

Escoltem-los amb el tema instrumental compost per Carola anomenat. 

9.9.- Carmeta (Carola Ortiz) 3m14s 

I quina altra composició ens ha fet Carola, ara instrumental i tot i escoltant-la amb el seu clarinet baix, sembla, i els canvis que el tema incorpora, canvis i breaks que enriqueixen el tema en el que seria la melodia. Més encara ens ha impressionat en la seva improvisació amb el clarinet en el registre més agut, i prou i que es nota com sona un i l’altre. Moments abans d’iniciar la seva improvisació, m’ha semblat reconèixer un duet amb els dos clarinets aconseguint un enriquiment de colors musicals. Les percussions a càrrec de l’Aleix Tobias marquen el ritme i tempo d’aquesta composició amb aires mediterranis, car un es pot imaginar a colles de balladores i balladors gaudint-ne. I sí, el solo de la líder al clarinet ha refermat el que ens ha dit abans, relacionat amb l’aspecte jazzístic del projecte. També hem constatat el seu exquisit gust alhora de plasmar la seva visió improvisada de la seva composició, i ja d’entrada com ha entrat i amb quina dolçor ho ha fet, en el registre més greu. I la Coda del tema amb les veus prou que ens han enriquit amb el ritme vital i al final acabant-lo de cop. 

També tenim una bona col•laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I per acabar el seu projecte els escoltarem en el poema de Catarina Albert, de pseudònim Victor Català, i que apareix a ”El cant dels Mesos” de 1901, editat el 2020 per Edicions Vitel•la, i amb la música de Carola, anomenat. 

10.8.- Cant de Juliol (C. Albert & C. Ortiz) 2m28s 

I quina composició més dinàmica, i a moments quasi a ritme de marxa, de vida que no de mort. I la poesia de Catarina Albert està farcida de la vida del sol del juliol, un sol roent, en els moments de sega i demés feines del camp. I la guitarra acústica de Bart primer amb la seva aportació solista amb total delicadesa, so que s’ha emmirallat amb el posterior del clarinet de Carola en la seva curta improvisació. I sempre les percussions de l’Aleix recolzant la composició. I amb quin canvi ens hem trobat ja quasi al final, aturant-se la música, la veu i el tempo, per de mica en mica tornar a aparèixer cada vegada més amb més potència, per acabar-lo també de cop, “no t’estimo juliol”, déu meu com bulls, juliol roent, passa corrent”. 

I seguim ara amb el projecte  “Mireia canta Feliu”, amb Mireia Feliu & David Mengual “Maitia” amb Mireia Feliu, veu; David Mengual, arranjaments i piano; Joan Mas, saxo alto; Marc Cuevas, contrabaix i Oriol Roca, bateria. 

Escoltem-los a ella i a ells en la cançó que cantà Núria Feliu, anomenada. 

11.4.- La flor de París ( ) 5m22s 

I aquesta cançó del disc "Homenatge a Mistinguett", adaptada al català per Josep Maria Andreu, Núria Feliu la va presentar en el seu espectacle "Núria a la carta" a la mítica sala del Paral•lel de Barcelona "El Molino", per festejar els 25 anys de la cantant en el món de la música. Entre el públic hi hagué el grup "La Cubana", Mary Santpere, Joan Monleón, Tete Montoliu, Enric Majó, Madame Arthur i Amparo Moreno entre d'altres. I la seva neboda ens l’ha cantat amb arranjament de David Mengual, on el piano d’ell i el contrabaix de Marc Cuevas tot i fregant-lo amb l’arc, fan una preciosa “intro”, afegint-s’hi després l’Oriol Roca amb la bateria. I Mireia apareix després d’ells, dolça, delicada i tot i acaronant-nos amb la veu, i també amb la lletra. El ritme marcat pels acords del pianista li donen una vitalitat exquisida, i més encara amb la sonoritat del saxo del Joan Mas ell sempre en un segon pla mentre cantava la cantant, i després amb el seu so, ara del soprano, en la seva improvisació, la d’un tema que es va diluint de mica en mica, coses aquestes que passen en un directe, i que s’allargaria segons públic  i músics. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i serà el proper dissabte 17 d’abril on podrem gaudir amb el projecte que ens presenten Ramón Ángel Rey i Manel Fortià amb convidat de luxe, i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I ja per acabar el seu projecte els escoltarem amb el vital i icònic tema que Núria tantes vegades cantà, el conegut tema compost per Josep M. Andreu i lletra de Lleó Borrell. 

12.2.- Anirem tots cap el cel (J.M. Andreu i Ll. Borrell) 2m22s  

I quina il•lusió veure a la Núria en un vídeo cantant aquest tema, segurament en un programa de TV3, i amb gent com en Lucky Guri, piano; Oriol Romaní, clarinet; Pau Bombardó, bateria, amb en Joan Masachs, trombó i sense poder reconèixer contrabaixista ni trompetista. I l’arranjament que ens ha fet David Mengual en aquest tema, un dels més mítics cantats per Núria Feliu, doncs és força reeixit, brillant i vital, que per això el títol. El picar de mans també ens situa en d’altres àmbits, i després de la melodia i veu de Mireia hem escoltat un duet de saxos, alto i soprano amb un so preciós, i també per com en fan ells la preciosa i curta melodia. I el solo curtet del Joan Mas al saxo alto també ha estat brutal, i amb quin so més dolç que n’obté ell i quin bon gust musical que ens ha mostrat. Un tema curtet però ple de joia, a més de ser un dels més emblemàtics que cantà Núria Feliu a qui desitgem des d’aquí que estigui la mar de bé. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col•laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I anem de cara als bolerets i no només, els temes del projecte “Nit de Setembre” amb l’Helena Rosich, veu; Joel Moreno, guitarra; Alexandre Carbonell, piano; Xavier Figuerola, saxo tenor i clarinet; Santi Colomer, bateria, i els escoltarem a ella i a ells amb la petita festa de Toti Soler & Li Po on hi col•labora l’Anna Luna en els cors.  

13.11.- Petita Festa (T. Soler & Li Po) 4m05s  

I quins records els d’aquest tema del Toti i què maco l’han fet amb aquests aires i ritme de vals amable, com és la cançó d’aquest insigne músic de rock i posterior mà dreta de l’Ovidi Montllor, durant els darrers anys d’aquest actoràs i vaixell insígnia de la Cultura i de la llengua dels Països Catalans alhora que de la Llibertat en majúscules. L’arranjament d’en Joel Moreno és d’allò més maco, amb en Santi a la bateria acaronant-la amb les masses, ell mateix amb la “intro” a la guitarra marcant ja el ritme, el tempo i el tarannà del tema. El clarinet ara del Xavi li dóna aquell punt “murri” i entremaliat, el de la “Petita Festa”, i la veu de l’Helena ho acaba de “farcir” tot amb el respecte i l’amor que ella l’hi afegeix. El solo del Xavi al clarinet és una joia de dolçor, de bon gust, seguint perfectament el tarannà de l’arranjament, coses que ha fet tota l’estona el mateix arranjador, amb la seva guitarra. I quin goig poder comptar amb un puntal tan consistent com el de l’Horacio, i tot i no fer cap solo, és la base sobre la qual se sustenta tot. Un reconeixement de l’Helena a una música, a una època, a un músic com és en Toti Soler i el que ell ha representat per a totes i tots nosaltres que vam viure aquella època. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne’n la programació. 

I acabarem amb el seu projecte de manera vital en el tema de Zenet, anomenat. 

14.7.- Mereció la pena (Zenet) 4m27s 

I tant que mereció la pena, car en aquest tema hem pogut escoltar un parell de magnífiques improvisacions, la primera a càrrec d’en Xavi Figuerola al saxo tenor, i la posterior de Joel Moreno a la guitarra, en un tema com tots, arranjats per ell. Un tema vital, amb un Swing magnífic en un tema de Zenet que ells han fet a un tempo i ritme del tot jazzístic, coses que no passen en el tema original d’aquest music. Escoltant ambdues versions em quedo amb la que acabem d’escoltar, a tot swing i per descomptat que també per les improvisacions dels dos amics nostres Xavi i Joel, saxo tenor i guitarra. I sempre amb la feina de la base rítmica on no oblidem que tenim a l’Horacio Fumero, contrabaix i Santi Colomer, bateria, sense oblidar les mans de l’Alexandre Carbonell al piano. I ves per on que la veu de l’Helena en home seria la de Santiago Auseron, coses que em semblen a mi i que potser a vosaltres no us ho semblen. Un tema i arranjament magnífic amb tot el Jazz del món i amb uns aires dels crooners actuals, homes i dones. 

I ja encarant el final del programa amb el darrer projecte de Marian Barahona, “Big Little Dream” amb el trio base de Marian Barahona, veu; Kike Angulo, guitarra i Tom Warburton, contrabaix en el tema a tot samba del genial Antonio Carlos Jobim on hi col•laboren Fredrik Carlquist, clarinet i Dani Bonnin, bateria, anomenat. 

15.11.- Só Danço Samba (A. C. Jobim) 4m22s 

Doncs aquesta preciosa samba és de Jobim, sí, però la lletra de Vinicius de Moraes, la seva parella perfecte, sense oblidar al gran Joao Gilberto, que parí la bossa conjuntament amb ells, i la seva guitarra. Una cançó que van fer 1962, anys 60s del segle XX que va ser quan esclatà de manera internacional tota la música que venia del Brasil. I en la seva versió, iniciada per la base rítmica de dos, contrabaix i guitarra, Tom i Kike, i d’entrada amb el clarinet de Fredrik i ja la veu de Marian cantant-ne la preciosa melodia amb la seva delicada veu. Ella mateixa ens ha seguit acaronant en la seva improvisació en “Scat”, coses aquestes que ens la mostren encabida en el món del Jazz, com feren aquelles grans mestres, Ella, Sara i tantes altres. La improvisació de Carlquist al clarinet ens ha agradat d’allò més, en un tema vital de tempo, i harmonies molt boniques, i així les hem notat des de l’inici i més en les improvisacions, i la d’ell, magnífica al clarinet, ell mestre de totes les canyes i estimat músic suec, més o menys com estimat és el Tom, music americà, ells dos establerts entre nosaltres i vivint a Sitges. 

I ara sí que acabarem amb el tema més vital del projecte on hi col•labora l’Ivó Oller, trompeta, tema de Count Basie anomenat. 

16.6.- Flight of the Foo Birds (Count Basie) 3m11s 

I crec que acabar el programa amb aquest tema tan vital ha estat força bé, i ara amb una trompeta ubicada al Maresme, bé, la trompeta no i sí el trompetista Ivó Oller. Doncs d’aquest tema hi ha un vídeo del 65 on es veu el domini i control de la situació, el d’un director d’orquestra i pianista en un tema que ells tocaren a un tempo brutal de ràpid. Marian i els seus han optat per un tempo més tranquil, on tots poden gaudir d’una manera més pausada, i ja veieu que el tema és déu n’hi do de vital i ràpid. Bon tema on hem pogut escoltar a Marian cantant-ne la melodia un tant divertida, alhora que fer-ho a mode de duet amb la trompeta de l’Ivó. Ells dos han fet el tema sencer d’aquesta manera, per després ésser Marian qui ens ha impressionat per com de bé manega l’Scat, coses que hem escoltat sobradament en aquest programa. El trompetista de Mataró, Ivó Oller, ha fet també un magnífic solo mostrant-nos tot el seu saber fer, que és molt. Ell, amb discos propis al seu nom que hem posat en aquest programa alhora que encabit en diversos projectes com la Big Band del Maresme dirigida pel Gerard Nieto. Un bon tema i bones interpretacions per acabar el seu projecte i programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat força. 

Avui us recordo que l’hem dedicat a quatre veus de dones de casa nostra i els seus diferents projectes, per així copsar la diversitat de la música, de les veus que canten a casa nostra. I hem tingut a Carola Ortiz, Mireia Feliu, Helena Rosich i Marian Barahona, i un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.