Programa 333: Rossy, Landolf & Beck; Jamie Reynolds i The Bop Collective, dimecres 18 de juliol de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ves per on que encarem la setmana del final del 9è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç
dels Horts, i que serà el 21 de juliol, en plena Festa Major d’Estiu. Serà
a la mateixa hora, de 19h a 22h però a la plaça de la
Vila VellaLa
Vicentina.
També acabarem la temporada 2017-2018 del Jazz Club de Nit, amb 333 programes a Ràdio Sant Vicenç i nou anys d’emissions, 79 programes a Ràdio Abrera i dos anys d’emissions, i
44 programes a Ràdio Molins després
del primer any en antena. Deu n’hi do tot plegat. Agrair la confiança a les
tres emissores de part de qui aquest programa realitza, o sigui jo mateix, i
desitjar que també us hagin agradat a tots vosaltres les meves diverses
propostes. Mentre tinguem bateries, el motor elèctric no pararà. Gràcies per la
vostra confiança.
I ja posats en el programa d’avui, el darrer en antena amb les tres
emissores, però sense descartar penjar-ne algun directament al meu blog sempre
i quant hi hagi càrrega a les bateries, dir-vos que avui podreu escoltar tres magnífics
treballs essent el primer el que em va donar el Jordi Rossy i del qual ja us n’havia parlat i és el realitzat a
trio amb ell mateix al vibràfon i marimba, Domenic
Landolf saxo tenor i clarinet baix i Michael
Beck piano i vibràfon en un tema, disc editat a Suïssa per Unit-Records.
Seguirem amb el disc de Fresh Sound New
Talent darrer de la temporada, disc de Jamie
Reynolds anomenat “Grey Mirror”, i acabarem el programa
amb el darrer disc de The Bop Collective
amb tot de temes de Irene Reig
excepte tres, un d’ells de Coltrane
en un disc editat per Discmedi ”, i també amb el darrer micro conte de
Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs som-hi ja amb els darrers projectes d’aquesta temporada 2017-2018,
i ho farem amb el molt íntim treball anomenat
“CHROMOPHILIA”
Beck, Landolf & Rossy
Editat per Unit Records UTR 4842
Enregistrat per Adrian Mateo el
9 d’abril de 2018 a l’Estudi Bon Repos, Begues.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Domenic Landolf, sax tenor i
clarinet baix
Michael Beck, piano i vibràfon
en #3
Aquest és un dels projectes més íntims que he escoltat darrerament, amb
tot un farcit de precioses composicions on el món clàssic s’apropa al del Jazz.
Diversos “Interludis”, tals com tres i d’altres temes delicats ens apropen a
aquesta proposta on l’amor pels diferents “colors” hi és evident, i no només
pel títol del projecte i també per les seves músiques. La selecció que jo us
faré anirà més en l’ona jazzísitica, o sigui que així podreu escoltar l’altre
gamma de colors i diversitats musicals, les que ens ofereixen aquests tres
mestres en els 15 temes de l’àlbum.
Al blog us posaré la pàgina web d’aquest disc de Unit Records, editorial discogràfica Suïssa.
Comencem amb les músiques i ho farem amb el primer tall del disc en el
tema compost per Landolf i
anomenat..
1.- What happens in Begues (D. Landolf) 3m25s
Doncs ben bé sabem el que passa a Begues
i tot el que hi passa, o quasi tot, gira al voltant de Jordi Rossy. I dic quasi tot, perquè també el Juli Casado hi fa activitats musicals mitjançant la seva escola de
música o espai artístic general i des d’on va sorgir la Begues Bigla Sala Xica
El trio d’aquests mestres, liderat col·lectivament, es va formar el 2013 i ha realitzat concerts tant a Suïssa com a Barcelona. El març de 2014 es va enregistrar el primer àlbum a Begues, Espanya i aparegué el 2015 editat
per Unit Records. Beck, Landolf i Rossy interpreten una
varietat de jazz modern, antidogmàtic, però melòdic i emocionalment autèntic, i
sempre buscant el nucli de la melodia i seguint la intuïció del moment. El
conjunt de temes, poc comú i desafiant, es presta a una gran varietat de colors
i estructures des d'una hipotètica càmera de música, com la transparència fins
a la densitat gairebé orquestral, deixant espai per a la interacció espontània.
Els tres actors assumeixen el paper de la secció solista, acompanyant i de
ritme, aprofitant la seva vasta experiència com a instrumentistes, líders de
bandes i compositors. El repertori es compon principalment de composicions
originals amb l'addició de composicions seleccionades de Monk, Mingus, Weill i
altres, cosa que passa en els directes i no en el disc.
Seguirem amb calidesa ara amb un tema de Jordi Rossy anomenat...
2.- Sleepin’ In (J.
Rossy) 5m36s
Amb una mica més de tempo i evidentment amb un Swing emmascarat potser
per la no existència de la bateria, Jordi
ens ha ofert una de les seves magnífiques composicions. Tingueu per descomptat
que els “colors” sonors que estem escoltant, delicats i càlids, no serien els
mateixos havent-hi una bateria. Serien diferents, i per descomptat que també
magnífics. Així han volgut que soni tot plegat, delicat i amb el ritme
bàsicament a les mans del pianista, que també a les del vibrafonista tot i que
no tant, car, ja us ho vaig dir la setmana passada en el disc de l’Albert Sanz on també vàrem escoltar a Rossy en algun tema al vibràfon, que
aquest grandíssim músic toca el vibràfon a dues masses, i per tant més solista
que acompanyant, que també però no tant. Landolf
i Rossy han encetat la melodia a
duet d’aquest preciós “Sleepin’ In”, mentre Beck acompanya amb acords i ritmes als seus companys. El compositor
ha encetat el seu solo només acompanyat pel pianista amb una clara demostració
de les intencions del projecte, immiscint-nos en una atmosfera càlida per les
melodies i harmonies d’aquest preciós tema. Beck a piano solo ens ha captivat igualment per la seva
improvisació i pulsió nítida. Ell mateix ha servit de base rítmica pel reeixit
solo de Landolf ara al saxo tenor,
captivant-nos també per la calidesa obtinguda, fent que cadascuna de les
cançons estigui sota una òrbita melòdica determinada per la concepció general
del projecte, si voleu, un tant melancòlic, però igualment preciós.
Seguirem....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Escoltem ara un tema compost a duet per Rossy & Beck, que hauria d’ésser un Blues segons el títol, però
que serà el que escoltareu ara mateix...
6.- Blues 400 (Beck
& Rossy) 4m40s
Doncs la melodia inicial no ens aclareix si escoltarem un Blues, però sí
que hem escoltat clares connotacions bluseres en el solo del pianista Beck. Magnífic i delicat solo del
pianista Michael Beck. Més encara les hem escoltat en
l’exposició solista de Rossy, al
vibràfon i aconseguint captivar-nos de nou amb la seva creativitat i
sensibilitat. De fet, ells dos
semblen haver-nos volgut mostrar la diversitat i àmplies mires musicals en
qualsevol dels estils musicals. Aquest “Blues 400” ha començat a duet de saxo
tenor i vibràfon en l’exposició melòdica del tema i com sempre, Beck, acompanyant-los rítmica i
harmònicament. Ell mateix ha encetat els solos i com ja hem comentat amb
espurnes bluseres en un altre tema on la calidesa hi és present alhora que un
punt de melancolia. Jordi ha deixat
pas al preciós solo de Landolf al
tenor, acompanyat per les harmonies de Beck
al piano, gaudint nosaltres per la seva delicadesa interpretativa en el seu
solo al tenor. Sense adonar-nos-en, ens han situat a la melodia inicial, tot i
acompanyant-nos a un càlid final.
i Jordi Rossy ens diu
"Crec que hi ha una profunda afinitat estètica en aquest trio.
Sinó, seria difícil d'explicar lo còmodes que ens sentim tocant les melodies
dels altres. També la instrumentació és poc convencional i que ens ajuda a
alliberar les nostres ments i les nostres oïdes. Estem desitjant explorat el so
d’aquest trio, d'aquesta unitat, deixant-la desenvolupar de manera natural en
cada actuació ".
I nosaltres acabarem ja aquest projecte delicat amb un dels temes més
vius del projecte compost per Michael
Beck i anomenat....
9.- New Toy (M.
Beck) 4m12s
Amb el ritme i harmonies marcades pel piano i clarinet baix, i volant
per sobre les melodies de piano i vibràfon, ens han presentat aquest tema
rítmicament ben marcat tot i que suau i delicat. El Groove hi és de manera
evident amb un ritme aparentment ternari, segons qui això diu. Magnífic tema
sobre el qual cadascun dels solistes, quan ho són, ens ha meravellat per la
seva solidesa i ganes d’explorar els possibles sons, com diu el Jordi Rossy. La funció d’acompanyar se
la van tornant essent compartides també les experiències solistes com han fet
en els temes que hem escoltat i com fan en la resta, i ja sabeu, fins arribar a
15 magnífiques composicions. Jordi inicia
el solos en aquest tema marcat pel concepte rítmic i per descomptat també
harmònic. Cada vegada que l’escoltem tocant el vibràfon podríem dir que
al·lucinem. Ha esdevingut, passat el no massa temps que fa que el toca,
darrerament, car sembla que l’havia tocat de jovenet, un mestre de l’instrument
a dues masses, i per tant bàsicament solista. Les seves improvisacions són
inversemblants, les d’un mestre total, en qualsevol dels instruments que tingui
a l’abast. Beck també ens ha
enlluernat en aquest tema i solo, que per això és de la seva autoria. Magnífica
exposició harmònica del tema i solo del compositor, el qual ah donat pas al de Landolf ara al clarinet baix. I com ens
agrada el so d’aquest instrument, càlid i profund com el que més. I ves per on
que sempre ens recorda al nostre estimat Eric
Dolphy, salvant-ne les distàncies, car Dolphy
és per a mi el millor instrumentista del clarinet baix. Landolf l’ha fet sonar també magníficament, per descomptat, i al
final tots plegats l’han acabat de cop tot i dient-nos adéu siau.
Deixem doncs aquest projecte i ara seria el moment per a escoltar el
micro conte de Carme de la Fuente.. .....
..........
Gràcies Carme, per la teva
calidesa. Ens tornarem a veure el setembre? Nosaltres hi començarem la propera
temporada i potser estiguis tu de vacances, o sigui que ja ens diràs. Un
petonet.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguirem el programa d’avui amb el projecte del pianista Jamie Reynolds anomenat...
“GREY MIRROR”
Jamie Reynolds
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 528
Enregistrat a The Clubhouse,
Rhinebeck, Nova York, els dies 1 i 2 de desembre de 2015
Enregistrament addicional a The
Bunker Studio, Brooklyn, Nova York, 5 de gener de 2016
Mesclat i editat per Pete Rende
Edició addicional de Zach Brown
Masteritzat per Nate Wood
Produït per Matthew Stevens i
Jamie Reynolds
Productor executiu: Jordi Pujol
Jamie Reynolds, piano Wurlitzer
200A
Matthew Stevens, guitarra
Orlando LeFleming, contrabaix
Eric Doob, bateria.
I la col·laboració de The
Westerlies [ # 1,8,11,13 & 15]:
Andy Clausen i Willem de Koch,
trombons
Zubin Hensler i Riley
Mulherkar, trompetes.
Totes les composicions són de
Jamie Reynolds
Temes # 1,6,9,11 i 13 arranjats
per Andy Clausen i Jamie Reynolds
Al blog us posaré la pàgina web del disc de FSNT.
I el mateix Jamie Reynolds
ens diu....
La idea d'aquest disc em va arribar fa uns anys. Em preguntava com
transmetre l'energia i la realitat particular de certes emocions i pensaments
que tinc. Em vaig adonar que alguns d'ells estaven lligats al so de la
guitarra: aquell so gran, dinàmic, rítmic, vibrador que tots coneixem i estimem.
Uns altres estaven relacionats amb els sons càlids i brillants dels conjunts de
llautó, dels metalls, amb els quals vaig créixer, escoltant i tocant (vaig
tocar la trompeta a l'escola secundària). La pregunta va sorgir doncs: com
aprofitar el so de la guitarra i els dels metalls per al meu pròxim disc? La
resposta: utilitzar la guitarra i un conjunt de metalls. Simple. El teclat Wurlitzer 200A és un instrument
significatiu per a mi ... sembla que el seu so és similar al de l'interior del
meu cap. Així és que també està en el disc, de vegades solitari amb la banda i
altres vegades posat al capdavant.
Us proposo escoltar per a començar, un tema on els metalls en són els
protagonistes amb la formació The
Westerlies en l’anomenat...
6.- Lake Cycle (J.
Reynolds) 4m05s
Doncs d’aquesta manera hem donat veu a la part íntima del líder i
compositor Reynolds amb els metalls
d’aquesta magnífica formació The
Westerlies amb els trombons de Andy
Clausen i Willem de Koch i les trompetes de Zubin Hensler i Riley Mulherkar. Reynolds ha compost aquest tema com a transmissor de les seves
primerenques emocions, quan ell tocà la trompeta d’adolescent. Ha deixat però
que fossin aquests mestres, músics de cambra amb metalls, els quals l’han
ajudat a encaminar les esmentades emocions. Preciós tema per a començar un
projecte molt divers, amb temes com aquest, a metalls, però amb d’altres on el
piano de cua i el Wurlitzer 200A tenen
tot el protagonisme. Dels 14 temes d’aquest sorprenent projecte, cinc estan
interpretats exclusivament pels metalls. En d’altres, el piano hi participa a
solo o acompanyat per la base rítmica, mentre que també hi ha els magnífics i
vibrants temes on hi participa la guitarra elèctrica de Matthew Stevens.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
Us proposo escoltar ara dos temes seguits, curtets, on el piano té tot
el protagonisme, i també la resta de companys de la base rítmica amb sons també
de la guitarra de Stevens. Els temes
són:
8.- Green Wood (J. Reynolds) 2m17s
10.- Untitled Interlude (J.
Reynolds) 2m00s
Doncs ja heu pogut escoltar quin diversitat musical la d’aquest projecte
de Jamie Reynolds, amb el primer
tema de metalls, i ara aquests dos, amb el primer tema súper delicat,
reiterativa composició a piano i guitarra, en una mena de permanent motiu
melòdic i rítmic el qual no ens abandonarà, tot i afegint-s’hi el so brillant
també de la guitarra. Ideal per a enllaçar-hi “l’Interludi sense títol”, amb
força més consistència rítmica. En aquest tema, també hem pogut escoltar el
motiu melòdic principal per la mà esquerra del pianista i notes del
contrabaixista, en una reiterativa seqüència ascendent que van repetint des de
l’nici fins el final del tema. El líder ens acarona amb els sons de la seva mà
dreta, en un solo rítmicament potent, i percusiva la seva manera de tocar el
piano de cua. Persistència, insistència i reiteració a la vegada que bon gust
en les composicions i interpretacions, ens han acompanyat fins ara. Veiem què
seguirà.
I Jamie Reynolds ens continua
dient....
Matthew Stevens (jo li dic Matt Stevens) i jo vàrem créixer tocant música junts a Toronto. Ens vam conèixer als 8 o 9
anys, i un dels nostres primers treballs musicals va ser interpretar l’"Ave
Maria" de Bach-Gounod en un recital fet a la sala d'estar de casa meva. Ho recordo amb
tanta claredat ... Matt s'ha
convertit en una veu única de l'instrument, de la guitarra. Sé que el seu so és
molt bo i que és molt diferent al que jo faig, tot i que sempre m'he sentit
totalment còmode i feliç quan toquem junts. Matt també té una gran oïda musical i pot pensar ràpidament i
trobar les maneres d'apropar-se a les coses que fem d'una manera diferent i
resoldre determinats problemes, per la qual cosa va ser una opció òbvia per
ajudar a produir aquest disc.
Seguim ara amb el tema que dóna títol al disc, on comptarem amb la
guitarra del seu amic Matt Stevens
en el tema anomenat...
4.- Grey Mirror (J.
Reynolds) 7m10s
Magnífic tema que acabem d’escoltar on la guitarra de Stevens te força protagonisme. Molt bon
tema, amb una melodia força maca i agradable alhora que bons els canvis rítmics
inclosos. El so del piano Wurlitzer 200A
que tan li agrada l’hem pogut escoltar abastament en aquest magnífic tema. Una
melodia inicial tocada a duet de piano i guitarra que ha deixat pas al solo del
líder, solo que ha estat força reeixit. El so a Fender Rhodes del Wurlitzer
200A és magnífic i càlid a la vegada. La creativitat del líder en la seva
exposició solista ens els fa veure com un gran músic i instrumentista que és,
alhora que molt bon compositor i creador. La base rítmica del contrabaix Orlando
LeFleming, i la bateria de Eric Doob,
han estat superbs des del principi al final. Matt Stevens ha reafirmat amb el seu so i solo tot el que ens ha
dit el líder del seu amic, que te un grandíssim so i que és un gran solista. Orlando ens ha demostrat la seva vàlua
amb un magnífic solo al contrabaix, alhora melòdic i rítmic i d’una bellesa
remarcable. Així ho ha pogut fer gràcies a la persistència del seu “soci” a la
bateria, Eric Doob. Després, tots
plegats tornant als inicis però encara amb un espai perquè Eric insisteixi amb els seus redobles, tot i acabant aquest
magnífic tema.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I nosaltres seguirem amb dos temes seguits on la guitarra, piano i
teclat tornen a tenir la significació més important, en els anomenats...
2.- Sleep (J. Reynolds) 2m19s
3.- Good Help (J. Reynolds) 5m34s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més reiterativa han començat
el “Sleep” marcat el ritme per baterista però com a motiu melòdic i rítmic pel
piano del líder. Els sons estratosfèrics del guitarrista han aparegut com si
d’estels fogasses es tractessin. Un altre tema curtet però insistent i
reiteratiu, marca de la casa. El “Good Help”, o bona ajuda, s’ha enllaçat la
mar de bé amb l’anterior, i tot i no ésser tant persistent com l’anterior, ha
seguit l’estela rítmica ben marcada pel baterista. El so del Wurlitzer A200 a Rhodes és remarcable i la seva interpretació força reeixida amb
molts moments d’harmonies i melodies disminuïdes. Un magnífic solo del líder,
com tots els que ha fet, i que ens el mostra com a magnífic intèrpret, solista,
acompanyant i compositor, alhora que molt bon líder de banda. Després d’ell, Orlando ens ha acaronat amb el seu solo
al contrabaix, magnífic també, per tornar després d’ell al motiu potent
principal i així anar acabant aquest magnífic tema de Jamie Reynolds. Deixem-lo però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Us proposo escoltar per acabar-ho d’arrodonir i com a plat fort per
acabar aquesta 9ena temporada, el darrer treball dels The Bop Collective amb Irene
Reig al cap davant....
“THE BOP COLLECTIVE”
The Bop Collective
Editat per Discmedi Blau
Enregistrat el febrer de 2018 al
Lex Tanger de CvA Studio, Amsterdam, Holanda
Mesclat i masteritzat per Quim
Puigtó “Kato”
Produït per Irene Reig
Irene Reig, saxo alto
Joan Mar Sauqué, trompeta
Hector Floria, saxo tenor
Alba Pujals, trombó
Miguel Rodríguez, piano
Giuseppe Campisi, contrabaix
Joan Casares, bateria
I la col·laboració de:
Marta Garrett, veu en #2 i #7
Fuensanta Méndez, veu en #4
Totes les composicions són de Irene
Reig excepte #1 de John Coltrane,
#2 de Victor Schertzinger i #7 de Adoniran Barbosa. Aquest és un disc
dedicat a Abel Pàmies i Viola del Rio.
Doncs potser ja ho he dit alguna vegada en aquest programa però ho
tornaré a dir. Ja fa alguns anys, dos o tres, concretament el 29 de maig de
2015, quan encara aquests nois estudiaven a l’Esmuc i concretament la Irene Reigla Imma Prat
Doncs us proposo escoltar una composició pròpia en record a l’1
d’octubre de Barcelona, lletra i
música de la Irenan i cantada en català per Marta Garrett....
4.- Barcelona 1 d’octubre (Irene Reig) 5m50s
“veus com la teva gent cau per aquells racons....” Serà la primera
vegada que posi la lletra d’una cançó al blog, així és que la escanejaré. Una
de les úniques cançons dedicades al què va passar aquell 1 d’octubre de 2017 a Barcelona des del món del Jazz, no en
tinc cap dubte, o sigui que gràcies Irene.
Una melodia melancòlica interpretada però lluny de dramatismes i com a record
trist del què va passar. Llarga exposició del tema sencer per ja iniciar els
solos i ho fa primer el contrabaixista italià company d’ells en el Conservatorium Van Amstredam, Giuseppe Campisi per després escoltar
el preciós i melòdic solo d’Alba Pujals
al trombó. Amb una lletra llarga i plena de tristor, han retrobat de nou la
melodia, fer de nou el tema sencer per així acabar el tema amb un “turn
around”, magnífica i primera composició dels nois i noies de The Bop Collective.
Irene Reig neix a Barcelona
l'any 1993. Gràcies al seu interès per la música, comença a rebre classes de
piano clàssic passant per conservatoris com l'Oriol Martorell o el Conservatori
Municipal de Música de Barcelona. Paral·lelament, als 11 anys, comença a
tocar el saxo alt, però no serà fins als 15 que s'endinsarà en el món del jazz
i la música afroamericana. Al 2011 inicia el seu pas per l'ESMUC on tindrà com a professors principals l'Eladio Reinón, en Gorka
Benítez i en Xavi Figuerola i,
més endavant a Ferdinand Povel, Simon
Rigter i Jasper Blom al Conservatorium van Amsterdam.
Fem un canvi estilístic i rítmic amb el tema també de la líder anomenat...
3.- San Saor (Irene
Reig) 6m43s
I quin tema més sorprenent si ens atenem al concepte rítmic podríem dir
com una mica trencat. La mà esquerra del pianista alhora que el baterista, han
començat l’exposició d’un tema d’una certa complexitat melòdica i sobretot
rítmica, obra i gràcia de la líder de la formació, Irene Reig. Si això passa a la
A del tema, a la B ,
les coses tenen un caire més seguit de ritme. El solo de la líder amb el seu
saxo alto ens situa en la seva sonoritat i excel·lència en la interpretació i
creativitat. Alba Pujals omple de
metalls l’espai amb el seu trombó, amb un magnífic so i reeixit solo, que això
del trombó de vares, és un instrument no gens fàcil i per això que té molt de
mèrit. Després d’ella hi han tornat amb el tema sencer, amb totes les seves i
diverses variants, i al final, amb un espai pel Joan Casares i el seu magnífic i curtet solo.
Entre 2008 i 2011 va ser membre oficial de la
Sant Andreu Jazz
Band, dirigida per en Joan Chamorro
i amb la qual ha enregistrat diversos Cds. També va ser part de la Star
Wood Band fins
el 2015, formació dirigida per en Pau
Casares. Estar en aquestes bandes l'ha portat a compartir escenaris amb Perico Sambeat, Dick Oatts, Jesse Davis,
Josep Mº Farràs, entre d'altres. Paral·lelament, ha col·laborat amb
projectes com Lluís Vidal Sextet, Joan
Casares Sextet, Esmuc Dab, Fluid Collective i l'Esmuc Jazz Project Univers Keith Jarret, del qual s’està editant
el seu primer disc.
Seguim a tot swing, a tot Hard Bop, amb el tema icona d’aquesta formació,
jo diria, i és l’anomenat....
6.- Miss Stromboli (Irene
Reig) 7m59s
Doncs jo diria que aquest és un dels temes que més m’han frapat dels
composts per l’Irene però és que el
Hard Bop torna a ser-hi de manera plenipotencial. La melodia i swing són brutals,
alhora que els arranjaments fets per la líder i que cada músic ha de tocar. La
llibertat la tindran quan exposin les seves idees en els respectius solos, però
si hi ha coses escrites, s’han de llegir i tocar tal qual. És una magnífica
composició a un tempo magníficament marcat per la base rítmica amb el Joan Casares a les mans de la màquina
rítmica. Piano i contrabaix recolzen al baterista i tots ells han donat el
suport necessari a la líder en el seu reeixit solo, amb un magnífic so, el del
seu saxo alto i millors improvisacions. Joan
Mar, nova incorporació com a trompetista on en els inicis hi haver l’Oriol Vallès, ara ell molt embolicat en
els seus projectes d’aquí i de fora d’aquí. Magnífic en Joan Mar que d’ençà no gaire ha fet una passa de gegant, potser
després del seu primer disc amb Joan
Chamorro presenta Joan Mar Sauqué, o perquè el seu nivell d’estudis a l’ESMUC ha assolit el tope, que crec que
sí, que enguany serà el seu darrer en aquesta prestigiosa Universitat de
Música. El solo de Rodríguez al
piano, substitut d’en Jöel González,
ha estat magnífic, arrodonint la feina de la resta de companys i amics. Un gran
septet amb col·laboracions de dues veus femenines, tot un projecte amb
majúscules.
Durant el segon any del seu Màster a Àmsterdam, es traslladà a Philadelphia
per viure-hi i estudiar amb Dick Oatts
a la Temple University
durant mig any. És allà on enregistrà el seu primer disc com a lider, VIEWS, que també ha sonat en aquest
programa, on hi apareix John Swana,
un dels trompetistes més reconeguts a nivell internacional. Irene resideix a Àmsterdam on treballa en diferents projectes com aquest The Bop Collective el qual va
enregistrar el seu primer disc a finals de febrer.
Escoltem doncs per acabar el tema de John Coltrane anomenat....
1.- Moments Notice (John
Coltrane) 4m30s
Coltrane mai va registrar "Moment's Notice"
després de la versió que va fer a “Blue Train”. Però altres solistes
l’han tractat com un estàndard, especialment des de la dècada de 1970. Ha estat
gravat per artistes com McCoy Tyner
(a “Supertrios” 1977), Harry Connick, Jr., Dexter Gordon (a “Manhattan Symphonie” 1978), George Coleman (a “Playing Changes”, 1979), Fred
Hersch (a “Fred Hersch Plays”
... 1994), Mark Turner (a “Yam
Yam” 1994), Arturo Sandoval (a “Swingin'”, 1996), i Billy Hart (a “On Quartet”, de 2005).
Després d’aquesta llarga exposició de qui l’ha tocat, el que més m’ha
sobtat en la exposició dels nostres herois és l’arranjament de la líder, amb
ritmes trencats de nou, o així ho entenc jo i espero que també vosaltres. I no
només aquestes estructures rítmiques canviants i sí, i de nou, l’excel·lència
interpretativa d’aquests joves músics, noies i nois de vint i tants, els
coneguts, car els altres no ho tinc tan clar. Un magnífic tema de Coltrane i tan ben interpretat crec que
és la cirereta del pastís i així espero que hagi estat per a totes i tots
vosaltres. I quins músics que tenim tan bons. Ja sabeu que li podeu enviar un
mail a la Irene Reig
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres ja hem acabat el darrer programa de la 9ena temporada a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i estem parlant
del Programa 333, poca broma
companyes i companys, que en són uns quants, i ho hem fet amb tres magnífics
projectes primer amb el dels mestres Beck,
Landolf i Rossy i el seu “Chromophilia”,
per seguir amb el sorprenent “Grey
Mirror” de Jamie Reynolds, i acabar amb aquest magnífic treball dels The Bop Collective primer disc com a
grup després de diverses i reeixides actuacions com la que van fer al JCLV el 2015 i també per descomptat amb
el conte de Carme de la Fuente.
Espero que hàgiu gaudit aquesta temporada amb la diversitat de músiques
que us he seleccionat, crec també que totes d’altíssima qualitat. També vàrem
incorporar a mitja temporada o més endavant, a Carme de la Fuente
i Teresa Tuset les quals ens han
acompanyat amb els seus contes, una setmana una i una setmana, l’altre.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la temporada vinent a la segona setmana de
setembre, si podeu, voleu i en teniu ganes. Que passeu totes i tots unes molt
bones vacances. Llibertat als nostres presos polítics i retorn a casa dels
exiliats polítics i cantants, tot i reclamant la llibertat d’expressió. Us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 332: Albert Sanz Trio, Francis Posé & Daniel Amat i Or Bareket, dimecres 11 de juliol de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs després d’haver passat un magnífic cap de setmana, un dels més
complets que jo recordo, amb el divendres assistint a la inauguració del Sabadell ViJazz Penedès 2018 amb un
magnífic Charles Lloyd i resta de
grandíssims músics, haver passejat per Vilafranca
tot i tastant els seus magnífics caldos i amb la millor companyia, la dels meus
amics i bojos aficionats al Jazz com jo mateix, el dissabte vam inaugurar el 9è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç
dels Horts amb els combos de l’Esmuc
i Conservatori del Liceu, i el diumenge vam anar a Santa Maria de Mirallas a Ca
la Mary Gumàla Mary
organitza a casa seva amb tota una colla de músics professionals consagrats com
el Aldo Caviglia, Pau Bombardó, Josep Ma
Farràs i d’altres molt més joves i magnífics com l’Òscar Latorre i algun d’aficionat com jo mateix. Esdeveniment
gratuït on el públic dels pobles del voltant porta menges i beures per berenar
tots plegats després de la primera hora de música. En fi, si us dic que vaig
quedar esgotat és ben poc. Esgotat però ple de Jazz.
I parlant del 9è Festival de Jam
Sessions dir-vos que aquest dissabte 14 de juliol hi tornarem i ho farem
amb el combo de G.S. del Taller de
Músics ESEM i els joves del Musical
de Bellaterra amb l’Eladio Reynón,
Marian Barahona, Jordi Gaspar, Jordi Martínez, Adrian Mateo i amb els
músics que vulgueu venir a tocar a la posterior Jam Session
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
Doncs ara ja ens podem centrar en el programa d’avui el qual torna a ser
temàtic i el dedicarem a dos projectes a trio tot i haver-hi col·laboradors
diversos. El primer que escoltareu me’l va cedir Jordi Rossy, com sempre fa quan l’anem a veure als seus concerts, i
és el de l’Albert Sanz Trio disc
auto editat i produït pel mateix Albert.
Després podreu escoltar el darrer treball de Francis Posé contrabaixista editat per Quadrant Produccions i que em va enviar el Josep Ramon Jové a casa. I acabarem el programa amb el darrer
treball del contrabaixista Or Bareket
disc editat per FSNT en formació
base de quartet tot i haver-hi diversos col·laboradors i que s’allunyarà una
mica de les músiques primer escoltades. Un disc anomenat OB1 que si ho dieu en anglès seria Oveone i seguiríeu amb Kenobi,
ha. I com sempre amb un micro conte, i també per Carme de la Fuente
car la Teresa s’ha agafat vacances, ha.
Som-hi doncs amb aquest delicat projecte d’aquest magnífic pianista
valencià anomenat Albert Sanz, al
qual hem vist algunes vegades al Jamboree.....
“LIVE AT THE BIRD’S EYE”
Albert Sanz Trio
Auto editat
Enregistrat en directe per
Andre Fritzsche el març de 2015 i el gener de 2017 al Bird’s Eye Jazzclub a
Bassel, Suïssa.
Mesclat i masteritzat per Jorge
Pérez
Produït per Albert Sanz
Albert Sanz, piano
Larry Grenadier, contrabaix
Jordi Rossy, bateria i vibràfon
Aquest és un projecte on l’Albert
ret homenatge a compositors americans com Cole
Porter, Gil Evans i Bud Powell però que també al seu amic i nostre, Perico Sambeat alhora que a Kristos Leontis en el seu tema “Carta a
l’exili” tot i afegint-hi un tema propi de l’Albert dedicat a aquest emblemàtic club de Jazz suís, el “Bird’s
Eye”.
Comencem doncs amb les músiques i ho farem amb el tema compost pel líder
i anomenat...
5.- Bird’s Eye (A.
Sanz) 9m05s
Doncs d’entrada el que primer capta la nostra atenció en tenir el disc a
les mans és la durada dels temes, d’entre 7 i 10 minuts. Un se n’adona que és
lo normal si considerem que es va enregistrar en directe al Bird’s Eye Jazzclub tot i no ser-ho
tant considerant que “només” i ho poso entre cometes, són tres músics. En
aquest tema hem pogut escoltar la combinació que més li agrada a Geni Barry, ell, un dels millors
vibrafonistes, i és la de vibràfon, piano i contrabaix. Hem de considerar que
el piano i el vibràfon són alhora instruments melòdics, harmònics i rítmics,
per tant no sembla imprescindible la inclusió d’un bateria. Hem escoltat un
molt bon tema de l’Albert amb un Larry Grenadier magnífic acompanyant
amb notes guia, les adequades, mentre Jordi
i Albert han desenvolupat els seus solos. Rossy està creixent a passes de gegant com a vibrafonista i el dir
“créixer” només vol dir que ha evolucionat i après a manegar-lo i ara ja ho fa
com un mestre. El toca a dues masses, per la qual cosa els acords de dues notes
no són tan rics com els de quatre, amb les quatre masses. No obstant això, el
seu concepte melòdic i harmònic en les improvisacions supera en escreix aquest petit
handicap. Jordi és un dels millors
músics que tenim, i en tenim alguns més, i no para de sorprendre’ns a cada
concert que el veiem. Aquest disc (i un altre) m’el va donar al Nota 79 després de veure’l amb Billy Hart, Javier Vercher, Marco Mezquida
i Masa Kamaguchi. Mare de 10 quin concert, i mare de 10 quin tema hem
escoltat per a començar.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb el primer track del disc, tema de Cole Porter anomenat...
1.- I concentrate on you C. Porter) 8m44s
"I Concentrate on You" és una cançó escrita per Cole Porter per a la pel·lícula Broadway Melody de 1940 on va ser
cantada per Douglas McPhail. Aquest
és un tema fet per a ésser cantat, com la majoria de musicals, havent-ho fet
gent com Frank Sinatra, Lena Horan, Ella Fitzgerald, Tony Bennet, Carmen McRae
i una llarga llista, però que també ha estat interpretat de manera instrumental
com acabem d’escoltar amb gent com Oscar
Peterson, Russell Malone. Els nostres herois ho van fer en aquest directe
de manera exquisida amb una perfecció a l’abast dels mestres i ara en el format
de trio típic de piano, contrabaix i bateria, en la concepció emprada pel gran Bill Evans on cadascun dels membres del
trio són els protagonistes. Amb un tema d’estructura típica AABC de 32
compassos, i desenvolupat sencer pel trio, l’Albert ha iniciat els seus “chorus” en el seu solo, tot i
acompanyat amb la màxima delicadesa pel Jordi
que sembla toqui la bateria amb les mans, i pel gran contrabaixista Grenadier sí, sí, aquell que acompanyà
a Brad Meldhau amb el Jordi durant quasi 10 anys. La
compenetració de Grenadier i Rossy
és per tant la més sòlida possible i així és que ho anem constatant a cada
tema. El magnífic solo que ha realitzat aquest mestre del contrabaix ha estat
igualment esclatant, mostrant-nos el domini del tempo constantment, alhora que
la seva tècnica i bon gust en la seva interpretació solista.
I acabarem aquest projecte de llargs temes enregistrats en directe amb
el tema de Bud Powell anomenat....
6.- The Fruit (B.
Powell) 10m14s
El disc “The Genius of Bud Powell”, originalment anomenat “Bud Powell’s
Moods” és un àlbum d'estudi del pianista Bud
Powell, es va editar el 1956 per Mercury
/ Clef, amb dues sessions que Powell
va gravar el 1950 i 1951. L'àlbum va ser reeditat en CD per Verve el 1992, amb dues preses addicionals de "Te for
Two". Aquestes sessions també apareixen en el box editat “The Complete Bud
Powell on Verve” del 1994. En aquestes sessions Powell va anar acompanyat de Ray
Brown i Buddy Rich com és el nostre cas, amb l’Albert, Larry i Jordi. Un tema en el més que evident BeBop style,
on Powell mostrà la seva vena com a
compositor però també com a solista, un dels grans. Aquí l’Albert fa de Powell
salvant-ne les distàncies temporals que no estilístiques, car el nostre heroi,
tot i estar immiscit en la concepció més actual i moderna del jazz que es fa
avui dia, no ha oblidat en cap cas el concepte de la “tradició” que no el “jazz
tradicional” que això és una cosa. Sanz
es mostra exquisit i ric en idees tot i situant-nos en el Minton’s dels anys 50s del segle passat en plena ebullició Bopper.
La veritat és que ha realitzat un magnífic solo, com també magnífics han estat
els solos que hem escoltat i com varen ésser tots els de cadascun dels temes
interpretats en el Bird’s Eye. El
“walking” de Grenadier mentre l’Albert solejava, l’ha permès volar literalment amb la seguretat del suport rítmic
del contrabaixista però també del nostre estimat amic Jordi Rossy. Aquest, finalment ha fet els seus “vuits”, o sigui
crec que vuit compassos del tema fent solo a la bateria, per després ser Sanz qui també ha fet els seus vuit
compassos. Sovint, de vuit passen a quatre i a vegades a dos, acabant la roda i
tornar al tema. En aquest cas, acabats els “vuits” han tornat al “tema” i l’han
acabat amb els aplaudiments del públic assistent.
Deixem doncs aquest magnífic projecte però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I crec que ara pot ser el moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.. ..
...................
Gràcies Carme per la teva
sempre clara i dolça exposició de les teves impressions..
I nosaltres seguim amb el treball anomenat...
“HERMANO”
Francis Posé – Daniel Amat
Editat per Quadrant Produccions
Enregistrat per Manolo Toro a
Estudio Puerto Records, Málaga.
Mesclat i masteritzat per
Manolo Toro
Produït per Francis Posé i
Daniel Amat per a Quadrant Records
Daniel Amat, piano
Francis Posé, contrabaix
Andrés Litwin, bateria
I la col·laboració de
Yamila Terry, veu
Bárbaro Pimienta “Barbi”,
percussions
Andrés Litwin i Francis Posé,
cors
Aquest és un projecte personal amb tot de temes dels dos líders si
n’exceptuem un de Margarita Lecuona.
De Francis Posé li vaig posar el seu
projecte a trio anomenat Maria
editat també per Quadrant essent
potser aquest el seu primer fet a duet i col·laboradors diversos. Som-hi doncs
amb aquestes també delicades músiques amb el quart track del disc, tema compost
per Daniel Amat i anomenat....
4.- El Kito no quiere a nadie (D. Amat) 8m59s
Doncs sí, una de les característiques d’alguns dels temes d’aquest
projecte és la de començar-los delicadament i esdevenir després carregats plens
de ritmes, llatins o no, com heu pogut comprovar en aquest primer tema llarg de
9 minuts. Daniel al piano, ha
iniciat amb dolçor i tendresa una música que poc ens podíem imaginar com seria
el seu futur. Han calgut alguns minuts per què es produís el canvi, amb la
incorporació prèvia i puntual de Francis
amb l’arc, interpretant la preciosa melodia de “El Kito no quiere a nadie”,
pobret. El compositor ha omplert de calidesa l’espai i tot d’una, les
percussions de Barbi i algun crit de
“ritmo” han aparegut i ja no han desaparegut. La compenetració de contrabaixista
i pianista és total, tot just amb el solo de Posé, magistral per cert, melòdic i farcit de tècnica i velocitat
interpretativa. Gran solo de Francis
Posé que ha donat peu al del compositor cubà, tot plegat a “tot ritme
latin” amb el suport del jove baterista Andrés
Litwin. Daniel Amat no és per a
nosaltres un pianista massa conegut, o sigui que la sorpresa ha està majúscula,
per les seves idees, pel seu ritme i melodies en aquest el seu primer tema.
Després, igualment hem pogut gaudir d’allò més amb el solo del baterista Letwin, magnífic, llarg i molt ben
executat també amb el suport de la base de piano i contrabaix, ambdós executant
un “riff” repetitiu i amb tot això poder encarar el final sobtat del tema.
Seguim ara amb un “boleret” compost pels dos líders, Daniel Amat i Francis Posé anomenat....
3.- Hermano (Amat
& Posé) 6m24s
I quina delícia que acabem d’escoltar, oi? I resulta que hem escoltat
molts i molts boleros al llarg de les nostres vides, i semblava que ja s’havia
dit tot relacionat amb ells, i ja heu vist, heu escoltat que no, que ara mateix
ens han acabat d’explicar una història diferent a ritme de bolero, el qual ha
anat creixent en força a mida que ha anat vivint el tema. La melodia iniciada
pel delicat piano de Daniel Amat ens
ha situat en un espai i temps relativament llunyà, però sí que estem rodejats
d’aigües clares al mig del Carib. Ben aviat ha encetat el seu precís i reeixit
solo, seguint fil per randa l’harmonia del bolero, però amb una elegància
magistral. El sentit rítmic de tot plegat ha anat creixent, també amb alguns
“riffs” rítmics reconeguts, i ell, mentrestant, ha crescut, i nosaltres amb
ells. I quin mestre què és aquest pianista cubà anomenat Daniel Amat, del qual
n’haurem de seguir-ne la evolució. Tot i fer aquest un llarg solo, Francis Posé ha tingut uns moments
magistrals per a desenvolupar el seu, curtet, però a un nivell extraordinari.
Melodia del bolero, delicada per així encarar el final del tema del
contrabaixista malagueny Posé.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I veiem què ens diu Josep Ramon
Jové d’aquest projecte.....
De la unió en un projecte comú de dos músics com el contrabaixista
malagueny Francis Posé i el pianista
cubà Daniel Amat, només podien sorgir fruits interessants. Una afirmació com
aquesta no es basa tan sols en l’evidència de dues trajectòries impecables,
sorgeix també de la seva habilitat dels dos instrumentistes i compositors a
l’hora de submergir-se en un parell de tradicions musicals, l’espanyola i la
caribenya, que ells coneixen molt bé i amb les que, com era d’esperar, han
volgut relacionar utilitzant el jazz com a denominador comú.
Doncs ja seguirem després amb els savis comentaris del Josep Ramon però ara hi tornarem amb un
altre tema de contingut latin, compost pel Daniel
Amat anomenat...
6.- Mi Guajira (D.
Amat) 5m05s
I quina altra demostració d’excel·lència ens han fet aquests dos
mestres, tan ben acompanyats pel jove baterista Letwin. Una excel·lència relacionada amb el desenvolupament dels
temes alhora que per les seves magnífiques intervencions. Sembla ésser el senyal
d’identitat el de començar-los amb la màxima dolçor i anar-ne incrementant la
vitalitat arribant a cotes molt altes de clímax, d’èxtasi. Després de fer
l’exposició del tema, Francis Posé
ha tornat a brillar amb un solo potent, melòdic, carregat de força lírica,
tècnica i velocitat. Han fet uns “quarts” entre ells dos, pianista i
contrabaixista, mostrant-nos la capacitat de compenetració, mentre baterista
els ha acompanyat de manera sòlida. Un Daniel
Amat que haurà begut de la saviesa de Bebo
Valdés i amb el seu fill Chucho
mestre i fill de màster, i tant és així que no deu haver-hi cap pianista cubà
que no hi hagi begut, i no només cubà, esclar. Al final ens hem trobat de nou
amb el tema i així l’han acabat. I el Josep
Ramon Jové ens segueix explicant.....
El disc presenta també a Andrés
Litwick, un dels bateries més originals de l’escena espanyola actual i un
percussionista totalment idoni per a un projecte on el modern i el contemporani
es barregen amb singularitat i atreviment. La música del disc, amb temes
signats al cinquanta per cent i una composició compartida (“Hermano”, que van
gravar a duo per al projecte), intenta també ser un reflex de diverses
experiències, individuals o comuns, viscudes per Posé i Amat. Es tracta
doncs d’una feina que li posa so i música a la vida, al pas dels dies i la
interpretació de com i què s’ha viscut. Un exercici, al meu entendre molt ben
resolt, que en cap moment deixa d’evidenciar la germanor entre dues formes de
fer i entendre la música que ells ens fan arribar amb el seu art carregat de
bellesa i intensitat.
Acabem el projecte d’aquests dos mestres amb el tema més vital del disc,
compost també per Francis Posé
anomenat....
2.- Aquí sí sale el sol (F. Posé) 7m44s
Doncs aquí també surt el sol cada dia, i aquesta és la música alegre que
ens el fa rebre, tot i que nosaltres voldríem compartir aquesta alegria amb els
nostres presos i exiliats polítics, alhora que amb els rappers imputats com a
terroristes per dir quatre veritats dalt d’un escenari. En fi, des d’aquí un
clam per a la llibertat d’expressió i reclamar la llibertat dels empresonats i
retorn a casa dels exiliats. I un tema aquest que ha començat a tot tren amb un
riff persistent del contrabaixista amb suport melòdic del pianista i amb un
baterista controlant a la perfecció la màquina rítmica. Daniel ens ha tornat a impressionar amb la seva mestria i potser
encara més en aquest tema tan vital, tot i mostrant-nos les seves i diverses
virtuts. Suposo que haureu captat el motiu principal del tema, el que fan el
pianista amb la mà esquerra i el propi contrabaixista. Motiu a partir del qual
semblen haver desenvolupat tot el tema. De nou Francis al contrabaix ha brillat amb el seu solo ràpid i precís
alhora que farcit de ritme, melodia i harmonia, ha, més o menys com són tots
els solos. El motiu principal marcat per piano i contrabaix ha servit al
baterista per a fer-nos una altra demostració de control tècnic, rítmiques
diverses, i precisió milimètrica. Al final, entre Posé i Amat han calmat
les aigües i hi ha tornat de nou per a situar-se ja al final d’aquest magnífic
i vital tema i així nosaltres acabar aquest projecte.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim i ho fem amb el treball d’un altre gran
contrabaixista anomenat Or Bareket
del qual estrenem disc editat per Fresh
Sound New Talent el seu primer i sí que n’hi hem posat del seu germà Eden Bareket concretament en el
Programa 275, o sigui que som-hi doncs amb el primer disc de Or Bareket editat al seu nom i per
tant...
“OB1”
Or Bareket
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 527
Enregistrat per Luis Bacque els
dies 21 i 22 de desembre de 2015 a Bacque Recording, Roselle, NJ.
Mesclat i masteritzat per Ziv
Ravitz
Produït per Or Bareket
Productor executiu: Jordi Pujol
Or Bareket, contrabaix
Shachar Elnatan, guitarra
Gadi Lehavi, piano
Ziv Ravitz, bateria
Convidats:
Vitor Gonçalves, acordió
Keita Ogawa, percussió
Totes les cançons compostes per Or Bareket, excepte # 8 per Carlos Aguirre, i # 9 per Shalom Hanoch.
Dir-vos, que a aquest mestre del contrabaix el vam poder veure a un pam
de nas al Jamboree tot i acompanyant
a algun crac americà del qual ara mateix no en recordo el seu nom, coses
d’haver-ne vist uns quants, i de l’edat que no perdona.
I com sempre dir-vos que al blog hi penjaré la pàgina web d’aquest disc
de FSNT:
Disposem-nos doncs a escoltar un projecte allunyat dels dos anteriors,
amb una proposta delicada gràcies a les composicions del líder Or Bareket però també a la inclusió de
la guitarra etèria de Elnatan sonant
a lo Metheny en un projecte on la
modernitat hi és i el Jazz també en improvisacions i harmonies que per això Fresh Sound Records té la seva filial New Talent, pels nous talents i
projectes diversos, tots emparats sota la tutela del mestre i director Jordi Pujol Baulenas qui se’ls escolta
tots abans, els aprova i en verifica la seva gravació escoltant-los una vegada
editats per a donar-los el vist i plau. Feinada ingent considerant la producció
d’aquesta nostra editorial de casa nostra, crec que la més potent, ara per ara,
sense desmerèixer-ne cap ni una altra.
Som-hi doncs amb les seves músiques i primer començarem amb el tema més
delicat, d’un projecte força vital, tema anomenat...
6.- Misdronoth (Or
Bareket) 5m57s
Doncs ja heu pogut escoltar el salt estilístic realitzat, amb una música
delicada, per les composicions però també pel so de la guitarra de Shachar Elnatan. Un quartet de músics
israelians, si ens atenem als seus noms, i segurament residents tots a la
ciutat mundial del Jazz, New York.
Després de la presentació del tema hem pogut escoltar al líder Bareket amb el seu delicat i magnífic
solo de contrabaix, i de nou tornar a la melodia principal de la mà de
contrabaix i guitarra mentre el pianista Lehavi
acaronava les tecles tot i encarant tots plegats el final. Preciosa melodia
d’aquest projecte delicat del qual en posarem d’altres temes amb alguna
diversitat però sempre amb quelcom que els identificarà al projecte global.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Veiem què en va dir Roger Farbey,
de Jazz_Journal_Magazine el novembre de 2017:
"Or Bareket va néixer a Jerusalem, es va criar a Buenos Aires i Tel Aviv, però està
establert a la ciutat de Nova York
des del 2011 i en aquest any va obtenir el primer premi en el concurs de jazz
de la Societat
Internacional de Baixistes. Ha tocat i enregistrat amb músics
com Ari Hoenig, Leon Parker, Aaron
Goldberg, Sam Yahel, Rodney Green, Fred Nardin, Camila Meza, Dan Tepfer, Ziv Ravitz, Shai Maestro, Cyrille
Aimee i molts alters, i a les seves composicions s’inclouen elements del
folklore mediterrani, sud-americà i nord-africà i amb inclusions modernes pel
seu profund coneixement del jazz. OB1 és
el disc debut de Or Bareket.
Seguim ara amb un tema preciós amb una mica més de tempo i igual
delicadesa amb el també tema del líder, anomenat....
3.- Snosh (Or
Bareket) 6m16s
I quina delicada composició de Bareket
on ens ha captivat el so i els seus ritmes mediterranis, en un tema amb un
motiu principal melòdic interpretat pel guitarrista Elnatan el qual ens recorda el primer Larry Coryell i que ha servit per a fer-ne la introducció. Ben
aviat ha estat el líder qui ha desenvolupat un magnífic solo reeixit i d’una
gran tècnica alhora que melòdic. Després d’ell, i amb un riff repetitiu hem
pogut escoltar al baterista Ravitz
fent una demostració de control rítmic i de percussions diverses a càrrec de Keita Ogawa. El pianista Lehavi també ha brillat en la seva
exposició del tema, amb molt bones maneres i gust musical. Al final, i tots
plegats dirigits pel líder, ens han retornat a les melodies primigènies tot i
servint-les per a gaudi del baterista, el qual s’ha esplaiat a dojo en una
demostració de tècnica, acabant però suaument aquest preciós i melòdic tema
anomenat “Snosh”.
La música està principalment, però no exclusivament, dominada pel
guitarrista Shachar Elnatan que interpreta
en un estil fluid i glitzant a l’estil de Pat
Metheny. Però aquí també hi ha un altre virtuós en forma de pianista i què
és Gadi Lehavi qui va ser descobert
per Ravi Coltrane i el va convidar a
tocar al Village Vanguard i a Birdland. El contrabaix ressonant de Bareket proporciona un recolzament
sòlid a tots els temes, aportant-ne també uns sòlids i magnífics solos.
I nosaltres encara seguirem amb un parell de temes més d’aquest magnífic
contrabaixista i també, ho estem escoltant, magnífic compositor de temes on el
folklore està relligat per les concepcions del jazz, i ho farem amb més
trempera rítmica amb el tema i primer track del disc amb aires a Jimi Hendrix un tema anomenat...
1.- Patience (Or
Bareket) 6m03s
I no em digueu que no us ha recordat a Jimi Hendrix perquè no m’ho crec. Quasi diria jo que ben bé en
podria ser un homenatge, car el motiu principal que es va repetint ben bé ens
ho recorda. Tot i això els diversos breaks rítmics fan d’aquest tema una
meravella de composició on sembla cabre-hi tot. Com ha passat amb els altres,
després de la presentació del tema a càrrec bàsicament del guitarrista, el
líder ha desenvolupat de nou un grandíssim i potent solo després del qual
guitarrista i pianista han fet un tete a tete magnífic tot i recolzats per la
potent base rítmica de contrabaix i bateria. El tempo s’ha disparat amb ells
però de nou s’ha calmat arribant al final i tot i abans de tornar a escoltar el
motiu principal, primer pel líder i després pel guitarrista en un tema que es
va acabant amb els sons de les percussions de Keita Ogawa.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem ja aquest programa d’avui amb el
7.- Joaquin (Or
Bareket) 5m20s
Un tema viu iniciat pel líder marcant el ritme i ja ràpidament escoltant
el motiu principal de la mà del sempitern so del guitarrista Elnatan. Després d’entendre com aniria
tot plegat, amb melodies i harmonies, ha estat el líder qui de nou ens ha
meravellat amb la seva potent intervenció en el seu solo profund, per sonoritat
i conceptes. El guitarrista l’ha seguit amb el seu, tot i mostrant-nos de nou
la seva versatilitat i sonoritat, la qual no ha canviat en tot el projecte, amb
aquest so aeri i delicat, el so d’una estratocaster probablement, no ben bé una
guitarra de jazz. Amb una calma momentània ha aparegut el pianista Lehavi amb el seu esclatant solo ben
recolzat per contrabaixista i baterista, ambdós, una magnífica i sòlida base
rítmica amb qui han arribat al final del tema conjuntament amb les notes del
guitarrista. Final de tema, projecte i programa d’avui.
Doncs sí, ja l’hem acabat i probablement sigui el penúltim d’aquesta
temporada 2017-2018, 9ena a Ràdio Sant
Vicenç, 2na a Ràdio Abrera i
1era a Ràdio Molins de Rei. Si us ha
agradat la proposta ja ho sabeu, ens tornarem a trobar el setembre a partir de
la segona setmana. I recordeu que avui hem escoltat a l’Albert Sanz Trio, Francis
Posé i Daniel Amat havent acabat
el programa amb el darrer treball del contrabaixista Or Bareket i amb el micro conte de Carme de la Fuente
car la Teresa s’ha agafat vacances, ha.
I de nou recordar-vos que el 9è
Festival de Jam Sessions segueix aquest dissabte 14 de juliol i que el
farem amb el combo de G.S. del Taller de
Músics ESEM i els joves del Musical
de Bellaterra acompanyats dels mestres Eladio
Reynón, Marian Barahona, Jordi Gaspar, Jordi Martínez, Adrian Mateo i amb
els músics que vulgueu venir a tocar a la posterior Jam Session.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
