CLAUDIO MARRERO
“CREAM GROOVE”
Claudio Marrero, saxo tenor i soprano
Jose Alberto Medina, Fendre Rhodes i Hammond
Mariano Steinberg, bateria i percussió
Productor: Claudio Marrero
Claudio Marrero, saxo tenor i soprano
Jose Alberto Medina, Fendre Rhodes i Hammond
Mariano Steinberg, bateria i percussió
Productor: Claudio Marrero
1.- Cream Groove (C.Marrero) 7m26s
2.- Improve (C.Marrero) 4m43s
4.- Sparkle Green (C.Marrero) 4m54s
5.- Black
Narcisus (J.Henderson) 4m36s
7.- Bubblicius (M. Steinberg) 5m28s
PERICO SAMBEAT
“ELÀSTIC”
Perico
Sambeat, saxos alt,
soprano i tambourine.
André
Fernandes, guitarra
Eric
Legnini, piano i piano Fender.
Thomas
Bramerie, contrabaix.
Jeff
Ballard, bateria percussió.
Producció: Produccions Contrabaix
Distribució: Karonte
KAR-7838
Tots els temes són
composicions de Perico Sambeat.
2.- Elàstic (P.S) 8m22s
3.- Ouija (P.S.) 8m22s
El saxofonista alt
Perico Sambeat està considerat un
dels grans músics de Jazz de la península. Aquest “títol” que li han donat els millors “crítics” i que evidentment li
donem nosaltres, se l’ha guanyat a pols i així ens ho mostra la seva
extraordinària carrera professional, tant aquí com fora. Amb més de 20 discos
com a líder i prop d’un centenar com acompanyant, destaquen els seus treballs
amb grans figures com són Brad Mehldau,
Kurt Rosenvinkel, Tete Montoliu, Michael Brecker, Pat Metheny, Dave Douglas, Bob Sands, ChrisKase, George
Colligan, Chano Domínguez, Llibert Fortuny, Lluís Vidal , Albert Sanz i un
llarg etcètera. Amb més de 20 anys de
carrera professional, aquest gran músic, és el saxofonista peninsular de major
projecció internacional. Atresora una forta base clàssica, havent iniciat els
seus estudis de música moderna en el Taller
de Músics de Barcelona, on va tenir mestres de la talla de Ze Eduardo. El 1991 es va traslladar a Nova York on va ingressar a la New School, on va tocar amb mestres com
Lee Konitz, Jimmy Cobb o Joe Chambert.
8.- Dilema (P.S.) 5m47s
9.- Bugalú (P.S.) 4m47s
GENI BARRY TRIO
“I WANT TO TALK ABOUT YOU”
Geni Barry, vibràfon
Albert Bover, piano
Horacio Fumero, contrabaix
Editat per Fresh Sound Records secció Swing Alley
SA-015
Enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa el 12 de maig de 2007 per Oriol Bacardit
Geni Barry, vibràfon
Albert Bover, piano
Horacio Fumero, contrabaix
Editat per Fresh Sound Records secció Swing Alley
SA-015
Enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa el 12 de maig de 2007 per Oriol Bacardit
1.- I want to talk about you (Billy Ecstine) 8m41s
Música i Estils:
Juga amb el llenguatge del “Be-Bop” i “Hard-Bop”, i també fa incursions en el
“Latin Jazz” i “Funky” amb arranjaments propis basades amb harmonies amb sentit
pianístic boper.
Formacions: Ha tocat a duo amb piano i guitarra. Trios amb piano
i contrabaix. Quartets amb guitarra o piano, contrabaix i bateria. Quintets de
Latin Jazz amb piano, contrabaix,
bateria i percussió llatina. Quintets de Jazz amb piano o guitarra, contrabaix,
bateria i saxo o trompeta.
Músics: Participa amb els músics més representatius de l’escena Jazzística
peninsular.
Pianistes: Tete Montoliu, George Arvanitas, Albert
Bover, Joan Díaz, Germàn Kucich, Joan Monné, Roger Mas, Alain Guiu.
Vibrafonistes: Bobby Huchterson, Claude
Gillot.
Contrabaixistes: Luigi Trussardi, Horacio
Fumero, Miguel Angel Chastang, Nono Fernández, Jordi Gaspar, Ray Ferrer,
David Mengual, Alexis Cuadrado, Giulia Valle, Tom Waburton, Gonzalo Tejada.
4.- Stablemates (Benny Golson) 8m52s
4.- Stablemates (Benny Golson) 8m52s
Bateristes: Peer Viboris, Aldo Caviglia,
Marc Miralta, David Gómez, Xavi Maureta, Jo Krause, David Xirgu, Jordi
Gardeñas, Julian Vaugan, Pau Bombardó, Angel Pereira.
Percussionistes: Ricardo Hochberger, Nan
Mercader, Dani Forcada, Enildo Rasua.
Guitarristas: Albert Cubero, Dave Michel ,
Manolo Bolau, Javier Juanco, Jordi Bonell, Jordi Farrés.
Organistes:
Benjamín León, Lluis Coloma.
Trompetistes:
Raynald Colom, Josep Mª Farrás, Mathew Simon,
Juan de Diego.
Saxofonistes:
Ricard Roda, Bob Sands, Alfons
Carrascosa, Bobby Stern, Juan Chamorro, Dave Pibus, Toni Solá, Victor de Diego, Guim Garcia Balasch
.
5.- Have you Meet miss Jones (Richard Rogers) 10m08s
Big Band de Terrassa: Especial Terry Gibbs. ( Geni Barry , vibráfono )
Palau de la Música de
Barcelona; Jazz Cava de Terrassa; Auditori Nacional de Mallorca; T.V.E.1 Madrid
Jazz en España Geni Barry quartet ( 75 minuts); Clamores Madrid; Galileo
Galilei Madrid; Bogui Jazz Madrid; Cova del Drac Barcelona; Club Good Bait de
Santander; Auditori de Sabadell; Jazz Cava Huchette Paris (6 diess) ; Club
Altxerri Jazz Donosti ; La Bilbaina Jazz Club Bilbao ; Distrito Jazz
Bilbao; Teatre Grec Barcelona; Jamboree Barcelona; Bel Luna Barcelona; Festival
internacional de Barcelona ; Festival internacional de Terrassa; Festival
internacional de Albacete; Festival internacional de Reus; Festival Jazz de
Arenys; Festival Jazz Memorial Tete Barcelona; Homenatge Tete Montoliu de
Andorra. Festival internacional de Big Bands (Pertuis - Francia); 22 Festival
Internacional Jazz de Calvi (Còrsega); Festival Jazz de Figueres; Festival Jazz
de Terol; Festival Jazzamora; Festival les Vinyes (Subirats); Festival Mas i
Mas; Festival Jazz Vall d'Uixó; Festival JazzBelorado; Festival Jazz Aranda del
Duero; Festival Jazz de Sitges. Totes estes actuacions a nom de Geni Barry.
DISCOGRAFIA
Disc “Giant Steeps” a nom propi y formació
de quintet. Editat por el Taller de
Músics de Barcelona.
Disc “Yes Or No” Editat por Blue Moon Inner Jazz (divisió
internacional) a nom propi i formació de quintet.
Disc “A Touh of Jazz “ de José Garber i Xavier Garriga.
(participació) . Gravació “ Jazz en
España Geni Barry quartet “ para T.V.E.1
Madrid.
Disc “I Want to Talk About You” a formació trio amb Albert Bover piano i Horacio Fumero contrabaix. .Gravat en directe el 12.5.2007 a la Nova Jazz Cava Terrassa.
Disc “I Want to Talk About You” a formació trio amb Albert Bover piano i Horacio Fumero contrabaix. .Gravat en directe el 12.5.2007 a la Nova Jazz Cava Terrassa.
Disc "Snake with surprise " - GENY BARRY & DANIEL CROS es un disc
ple de vitalitat y bon swing que conté tots els elements d’un disc de Jazz.
Mentre que amb músics argentins, sol col·laborar amb Rodolfo Mederos, Pablo Mainetti, Adrián Laies, Susana Rinaldi, Horacio Ferrer, Luis Salinas, Liliana Herrero, etc. Horacio Fumero viu a Barcelona, i és professor de la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de BCN.
Un altre programa dedicat a l’editorial Fresh Sound Records en la seva secció New Talent.
ALBERT CIRERA & TRES
TAMBORS
“ELS ENCANTS”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-411
Enregistrat i mesclat per Pere
Aguilar als estudis Nòmada 57 el 20 i 21 d’abril de 2011.
Produït per Albert Cirera
Productor executiu Jordi Pujol
Albert Cirera, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Oscar Domènech, bateria
Totes les composicions són d’Albert
Cirera
1.- Ornett’s Museum 8m49s
Notes:
"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."
"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."
-Roger Roca (El Periódico, Sept. 2012)
"Albert Cirera i tres tambors, és el nom suavitzat de “Cireren tres
tambors” proposat originàriament per un dels amics del grup.
Cal dir que aquests tambors no venen, sinó que hi van, a la guerra, amb els seus instruments com armes ben preparades, amb els arguments de les seves amplies i diverses idees, solida i coherentment lligades, amb una excel•lent dinàmica i una conjunció plenament llibertària.
Un gresol amb proporcions diferents de blues, rock, jazz, free-jazz i música improvisada..., més una fina capa d’ironia. Tot plegat genera un magma de fragàncies, atmosferes i textures que recorda el assaborit, per un en el seu dia, amb les propostes de Roscoe Mitchell and the Note Factory, Tarbaby o el darrer quartet de Daniel Humair, per citar-ne tres.
2.- Tempo Di Prati 6m27s
Presentaven “Els encants” (Fresh Sound New Talent, 2012), d’ell van
desgranar peces tant interessants i potents com, “Ornette’s Museum”, “Paco el
Bala” (dedicada a un empaquetador mega ràpid de croquetes ) o “Beautiful”
(balada exquisida de tall clàssic).
Les quatre feres, d’esperit obert i desfermat, van comptar en les dues peces finals, “El camí més curt” (dedicada a Wayne Shorter) i “Mandinga”, amb la col·laboració d’un altre músic de calibre parell , el trompetista Julián Sánchez.
Resulta sorprenent i gratificant veure i escoltar com aquests cinc joves han arribat assimilar, pair i fer-se seu, un bon tros del discurs jazzístics més important de les darreres dècades."
-Joan Cortès (Scoop.it! Octubre, 2012)
7.- Paco el Bala 4m31s
Originari d’Igualada, aquest saxofonista tenor eclèctic i aventurer, ens
mostra una gran sensibilitat. Albert
Cirera s’inicia en la música l’any 1987 a l’Escola de Música d’Igualada amb el violí, ja que el saxo arribaria
més tard, cap a l’any 1993. Es trasllada a Barceloba
per estudiar Jazz. Més tard aconsegueix una beca Erasmus i passa un any al Conservatori
de La Haia, estudiant Jazz. Quan torna passa per l’Esmuc on es gradua. Ha actuat en diversos festivals de Jazz, així
com en nombrosos Clubs de Jazz. Projecte
Zero, Happy House, Spice Berberchos, són alguns dels projectes vinculats a Albert Cirera. El seu so és personal i
intransferible, havent-se convertit en una peculiaritat més de la “nocherniega”
de Barcelona.
Deme Gómez -Saxsoundsmagazine.com (16 Octubre, 2012)
6.- Beautiful 7m13s
SERGI SIRVENT OCTOPUSY CATS
“INFERÈNCIES”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-413
Enregistrat per Miquel Roger a
l’Auditorium Anacrusi Recording Studio a Jafre, Girona, el 30 i 31 de març de
2012.
Enregistraments també al The
Samurai Hotel Studio, Brooklyn, New York.
Produït per Sergi Sirvent Escué
Productor executiu Jordi Pujol.
Booking: Galbany Produccions.
Totes les composicions són de Sergi
Sirvent.
Tot i haver-hi variacions en la composició de la formació en cadascun
dels temes, els músics que formen part d’aquest projecte són:
Sergi Sirvent. Piano
Jordi Gaspar contrabaix
Jordi Gardeñas bateria
Jaume Llombart, guitarra
Voro García, trompeta i fiscorn
Hugo Astudillo, saxos alt i
soprano
Albert Cirera, saxos tenor i
soprano
Pau Doménech, clarinet baix i
flauta
CD 1
Sobre aquest primer tema ques escoltarem, segon del CD1, Sergi ens diu que va ser composat amb
la idea de tenir només una successió d’acords com si fos una successió de
colors.
02. Interlúdic 8m20s
Com el títol ens diu, (transcending) es tracte de transcendir el so,
ficant-nos dintre de la música i ascendint a algun lloc indeterminat.
03. Trascending 10m35s
CD 2
Sobre el següent tema, tercer del CD2, (concèntric) ens diu en Sergi que és un tema molt divertit per
tocar, és maco per ell mateix. Es tracta de barrejar diferents cercles,
repetits en diferents longituds, però que també es podrien relacionar amb la
concentració, ja que és difícil d’escoltar.
03. Concèntric 9m43s
"[...] Inferències és un projecte de gran banda, o de jazz de cambra, que reflecteix la inquieta personalitat musical de Sirvent, que fa nou anys ja va tenir una experiència amb el gran format al disc "9 Muses" (2003).
“Era un projecte molt interessant. Vam fer un parell o tres de concerts i es va quedar així. Només en va quedar constància al disc 9 muses. Érem molt més joves i no teníem tants recursos”, diu Sirvent. Ara reprèn l’aventura des d’una altra perspectiva. L’any 2009 va fer un disc de piano sol, "El pes de les balances", que “d’alguna manera enllaça amb l’octet”.
“Inferències seria una mica el que vaig fer amb el piano sol però amb una gran formació, sobretot amb instruments de vent”, assegura el pianista. Per tirar endavant el projecte va triar músics de vent que fossin poli-instrumentistes per “poder tenir varietat en el timbre”. En aquest octet l’acompanyen Pau Doménech (clarinet i flauta), Hugo Astudillo (saxos), Albert Cirera (saxos i tenora), Voro García (trompeta), Jaume Llombart (guitarra), Jordi Gardeñas (bateria) i Jordi Gaspar (contrabaix).
Les composicions de Sirvent filtren estructures del jazz i la música
contemporània, la improvisació i la pauta clàssica. Wayne Shorter i Béla Bartók
són influències que viatgen en tots dos sentits. “Sempre vaig canviant i
buscant, però sóc molt d’escriure la música que tinc a dins”, diu. Aquest
moviment constant dóna coherència a tot el que fa."
X.C. -Diari Ara (Cultura, Nov. 17, 2012)
Sergi Sirvent, un octet al cos
"Fa un parell d’anys li preguntàvem a Manel Camp, que de pianística en sap un niu, qui creia, entre els joves pianistes catalans de jazz, que marcava la diferència, i la seva resposta va ser instantània: Sergi Sirvent. Demà, Sirvent, que assegura tanmateix que mai no s’ha sentit “pianista pianista”, sinó que s’ha acabat adonant que “l’autèntic instrument és el propi cos”, puja a l’escenari de Luz de Gas per presentar, dins el 44è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, el disc Inferències (Fresh Sound New Talent), fet amb un format poc habitual en temps de crisi: l’octet.
“Al principi era difícil que ens els assajos hi fóssim tots, però més que un problema, això ens va permetre visualitzar el que anàvem fent des d’angles prou diversos”, explica Sirvent, que situa la formació, anomenada Octopussy Cats, entre les big bands i la música de cambra.
Es va proposar, d’entrada, tocar amb set músics amb qui no hagués coincidit en cap projecte, i assumint la condició d’alquimista que requereix –segons diu– teixir una banda així, va acabar configurant un projecte que li ha permès posar a prova les seves inquietuds compositives. “Quan, fa un parell d’anys, vaig fer un disc a piano sol, ja tenia un octet al cap, amb la diferència que totes les veus les feia jo. Ara he donat resposta a les necessitats que tenia de sentir aquestes veus amplificades.”
Pianista de jazz arrelat, també, a la música contemporània, els reptes de Sirvent per divulgar el seu discurs als músics que l’acompanyen no han estat menors. “El més important era que entenguessin el concepte de l’obra, ja que s’articula en temes llargs que es basen en temes més petits –explica–. Són clau els canvis de dinàmiques, els matisos... els vents, per exemple, toquen tota l’estona, la qual cosa no és gaire habitual en el jazz, on després de fer un solo descanses.”
Instruït a la New School University de Nova York amb músics com Reggie Workman, Fred Hersch i Charles Tolliver, Sirvent cita Lee Ann Ledgerwood quan se li demana per un consell que encara tingui ben present. “Em deia que, si toques un estàndard, t’ha d’agradar i te l’has de fer teu. Els temes són com els amics, hi ha gent amb que t’entens i n’hi ha que no.”
Guillèm Vidal -El Punt Avui (Suplement Cultura / Emergents, Nov. 16, 2012)
GIULIA VALLE GROUP
“LIVE”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-415
Enregistrat per JoaquimPuigtió
en un concert al Jamboree Jazz Club el 1er de juny de 2012.
Producció artística Giulia
Valle
Management: Galbany Produccions.
Productor executiu Jordi Pujol
Giulia Valle, contrabaix i
líder
Martí Serra, saxos tenor i
soprano
Gorka Benítez, saxo tenor sax i
flauta
Marco Mezquida, piano i teclats
David Xirgu, bateria
Totes les composicions de Giulia Valle.
1.- Intro 03m23s
2.- Drama’n Bass 12m20s
En aquest enregistrament en directe al Jamboree Jazz Club de Barcelona,
el Giulia Valle Group ens presenta
un programa mesurat i consistent, d’una gran fluïdesa i tot amb composicions originals de la seva
líder.
D’una bella concepció i executat de manera brillant, ha estat realitzat
amb grans interpretacions personals, amb composicions vibrants que van des de
temes amb gran propulsió rítmica fins a magnífiques i reflexives balades.
De manera clar, Giulia ens
reafirma les seves qualitats com a compositora i instrumentista, i ens mostra
tot el seu talent, el qual ha anat desenvolupant després de llargs anys de
treball. El seu concepte musical conté profunditat emocional i bellesa
transcendent, ple d’un toc inusual, d’una agredolça malenconia.
La música generada per aquesta potència entusiasta d’un grup totalment
cohesionat es veu transportada en tota la seva força i potència. No solament
per la excel·lència dels solos, sinó també per la manera com els membres del
grup treballen plegats, sentint cadascú la música dels altres i donant-se
suport mutu.
Hi ha moments extraordinàriament brillants com és el cas de la
interpretació instintiva entre els dos homes dels vents, Gorka Benítez i Martí Serra,
un al tenor i l’altre al soprano. Intèrprets de gran capacitat i d’una
improvisació molt imaginativa, ells desenvolupen les seves idees amb una
sensibilitat emocional, oferint-nos dels seus magnífics instruments colors
addicionals els quals s’afegeixen a l’harmonia del grup. Reforçats per una gran
secció rítmica, ells mantenen un esperit d’eloqüència competitiva, construint
tensió i riquesa en llargues línies melòdiques; en alguns passatges ells se
superposen amb la resta del grup en improvisacions col·lectives. Gorka utilitza la faluta afegint encara
més una altra dimensió a la música.
Al piano, Marco Mezqiuda, ens
mostra la seva sensibilitat i comprensió dels canvis de contorn melòdics, i
així contrastar deliciosament la seva veu en aquesta sessió. Els seus solos fan
que el grup ampliï el marge de colors i de possibilitats de textures.
Molt de l’èxit d’aquesta música se li pot atribuir a la secció rítmica, mitjançant d’una líder i contrabaixista, Giulia Valle, de gran solvència i maneres, amb un to ferm, fresc i exuberant i percudint el seu contrabaix. Afegit a això, la mestria en les polirítmies d’en David Xirgu a la bateria. I el millor de tot els originals multi tempos parits per Giulia, la qual sempre hi és present, encenent el foc sota els vents de canyes, i subministrant imaginació, precisió i gust a través d’aquesta sessió.
Això és el que fa que aquestes temes siguin tan excitants, perquè el
Grup de Giulia Valle és un dels pocs
que toca per la seva audiència. Cada membre de la formació fa perfectament el
que s’espera que faci en cada cas. Tan sigui tocant amb una potència
incendiària, de manera suau o creant atmosferes especials, tot això fa que
aquest grup sigui tan especial.
(Traducció aproximada del text que Jordi Pujol va penjar al seu web i en
la ressenya d’aquest magnífic disc)
8.- Berenice 4m38s
“BRISA”
JAVIER MORENO new york ensemble
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-382
Enregistrat per Joe Marciano al
Systems Two Studios, NYC el 2009
Produït per Javier Moreno
Productor executiu Jordi Pujol
Tots els temes són de Javier
Moreno.
Javier Moreno, contrabaix i
composicions
George Dulin, piano i fender
rhodes
Tony Moreno, bateria
I la col·laboració especial de
George Garzone, saxo soprano
(2) i saxo tenor (6 i 8)
En el seu blog i te escrit això ....
Tristeza en el asfalto.
Te encuentro y tu me
encuentras, bebes de mis adentros,
de la hiel amarga, del pasado, y del pozo de azul profundo.
Casi negras son mis lágrimas al
enfrentarme
con tu inconfundible hálito de
soledad...
Y sin embargo, por momentos te
busco y te vislumbro a lo lejos...
graciosa figura de escarcha
oscura, estás allí, al borde del abismo;
Una luna morada te alumbra, y
me haces sentir dichoso de mi alegría,
porque sin ti, ella se
convierte en el polvo eterno del cuál se alimenta el
infinito ...
2.- Menilmontant (J.M.) 6m56s
Javier Moreno és un contrabaixista nascut a Madrid i amb residència més o menys
estable a Nova York, on és molt
actiu dins l’escena jazzística de la ciutat com a “sideman” o com a líder de
diverses formacions la qual cosa li permet enriquir la seva sensibilitat
musical i creativitat.
A nivell internacional, Javier
ha tingut la oportunitat de treballar amb artistes com són George Garzone, Gerald Clever, Abbasy Rez, Tony Moreno, Badal Roy,
Didier Ithursarry, Mat Maneri, Craig Taborn, Joe Morris, Ralph Lalama i Tony
Malaby.
3.- Brisa (J.M.) 8m04s
En l’escena jazzística de l’estat espanyol, Javier ha col·laborat amb reconeguts artistes com són Federico Lechner i Albert Bover entre
molts altres, mentre que en l’ambient Flamenc
ho ha fet amb artistes com són ara Carmen
Linares, Agustín Carbonell "El Bola", Javier Ruibal, David Dorantes i
Esperanza Fernandez.
Com a director musical i compositor, està treballant en projectes de
teatre multidisciplinaris inspirat pel llibre de Federico Garcia Lorca “Poeta en Nova York” anomenat “Wearing
Lorca’s”. Obra que es podrà veure el desembre de 2012 en el Duke Theatre de Broadway (Manhattan).
6.- Igor’s doubt (J.M.) 7m24s
Javier va estudiar contrabaix clàssic al Conservatori de Música al carrer Ferraz de Madrid. Posteriorment va
marxar al Real Conservatori de Música de
La Haia per a obtenir el seu graduat en Jazz. Finalment va ser admès a la Universitat de Nova York per seguir el Master en Jazz Performance i Composició.
Javier ha estudiat amb mestres com: Kenny Werner, Ralph Alessi, Ron McClure, Hein Van De geyn, Larry
Grenadier, Eric Revis i Ben Street. Ha participat en seminaris com els del Banff Centre de Canadà dirigit per Dave Douglas.
Entre les beques i premis rebuts en
suport de la seva carrera tenim: Beca completa
atorgada per la Fundació Caja Madrid, Beca "Tete Montoliu" atorgada per l'IEA i el d'una entitat privada
atorgada pel "Centre Banff de les Arts Creatives" al Canadà.
Entre 2011 i 2012 Javier ha
realitzat tres àlbums com a líder. “Brisa” (Fresh
Sound New Talent), "Kunveno" "From the other side"
amb Clara
Luna, Albert Bover i Xavi Maureta, i
"Bajo Cero" amb Eva
Novoa i Ramón Prats (New Mood Jazz)
i actualment està preparant el seu nou projecte que es farà el 2013.
8.- Duessertation (J.M.) 7m53s
“UNCLE JUNE” BE IT
AS I SEE IT
GERALD CLEVER
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-375
Produït per Gerald Clever
Productor Executiu Jordi Pujol
Enregistrat als estudis
Scrootable Labs, el 21 d’octubre de 2009 per andy Taub. Mesclat i masteritzat
per ell mateix i Ben Liscio als Brooklyn Recording
Totes les composicions són de Gerald
Clever.
Gerald Cleaver (bateria, percussió,
veus), Andrew Bishop (flauta, saxo soprano, clarinet baix, saxo tenor), Tony
Malaby (saxo soprano, saxo tenor), Craig Taborn (piano), Drew Gress (contrabaix),
Mat Maneri (viola). Ryan MacStaller (guitarra a #1 & 8), Andy Taub (banjo a
#11), Jean Carla Rodea (veu a #8 & 11) i John Cleaver (veu a #8).
El disc es composa de dues parts, To Love i He Said. Posaré integrament la segona part on comença recitant un
poema que diu.....
HE SAID
“He
Said
I
See
The
eyes see
Craters
Filling
up
With
good things falling down
Just
because you said it
Doesn’t
mean you mean it
Unless
of course
You
you said it
And
you mean it
Now
as I see it
Now
as eyes see it
All
that is left
Truth
Telling Truth.”
08.- He Said (G.C.) 1m54s
Gerald Clever, Detroit,
4 de maig de 1963. Gerald és un
producte de la rica tradició musical de la ciutat. Inspirat pel seu pare, el
bateria John Cleaver, va començar a
tocar la bateria de molt petit. També va tocar el violí a l’escola elemental i
la trompeta ja de jove a la Junior High
School i posteriorment a la High
School. A l’època d’adolescent va adquirir una incalculable experiència
tocant amb els mestres de Jazz de Detroit,
com són ara Ali Muhammad Jackson, Lamont
Hamilton, Earl Van Riper, i Pancho
Hagood.
09.- Gremmy (G.C.) 6m33s
Mentre esperava per entrar a la Universitat
de Michigan per estudiar música principalment, li van concedir una
subvenció per estudiar Jazz des del
National Endowment for the Arts amb el bateria Victor Lewis. Es va graduar el 1992 i va començar a donar classes
en el mateix Detroit on va poder
treballar amb en Rodney Whitaker, A.
Spencer Barefield, Marcus Belgrave, Donald Walden, Wendell Harrison, i amb
músics que els varen visitar com són ara Hank
Jones, Tommy Flanagan, Barry Harris, Kenny Burrell, Frank Foster, Cecil
Bridgewater, Ray Bryant, Eddie Harris, Dennis Rowland, Howard Johnson, Diana Krall
i Don Byron.
10.- Charles street quotidian (G.C.) 6m20s
El 1995 va acceptar feina com a professor assitent dels Estudis de Jazz de la Universitat de
Michigan, i el 1998 també es va ajuntar al grup de professors de la Facultat de Jazz de la Universitat de
l’estat de Michigan. Se’n va anar a New
York el 2002.
11.- 22 minutes (the wedding song) (G.C.) 4m56s
Ha tocat o enregistrat amb músics com, Franck Amsallem, Tim Ries, Henry Threadgill, Roscoe Mitchell, Lotte
Anker, Reggie Workman, Marilyn Crispell, Matt Shipp, William Parker, Craig
Taborn, Kevin Mahogany, Charles Gayle, Mario Pavone, Ralph Alessi, Jacky
Terrasson, Jimmy Scott, Muhal Richard Abrams, Dave Douglas, Tim Berne, Jeremy
Pelt, Ellery Eskelin, David Torn i Miroslav Vitous, entre d’altres.
El seu disc “Adjust” enregistrat el 2001 per Fresh Sound New Talent, va ser nominat en la categoria del millor
disc debutant per la Jazz Journalists
Association. L’altre disc, "Gerald Cleaver's Detroit",
també de Fresh Sound New Talent, és
un homenatge a la seva ciutat i finalment als grans bateries de Detroit, Roy Brooks, Lawrence Williams,
George Goldsmith i Richard "Pistol" Allen. Cleaver lidera els grups Violet
Hour, NiMbNl, Uncle June i Farmers
By Nature.
12.- From A Life Of The Same Name (G.C.) 6m14s
“PERSONAL
TONAL”
RUSS LOSSING
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT- 365
Enregistrat el 4 de març de 2009 per Joe Marciano al
Systems II, Brooklyn, Nova York.
Produït per Russ Lossing
Productor Executiu Jordi Pujol
Russ Lossing, piano
Loren Stillman, saxo alt
John Hebert, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Dels 10 talls del
disc, 7 són composicions pròpies...
Russ
Lossing ha
penetrat el món del Jazz
Modern, de la improvisació i composició d’avui i dia i podem trobar-hi un
dels artistes més estimulants i innovadors. Russ Lossing està cridant
l'atenció a tot el món per la seva visió única,
de profunda integritat i pensativa veu humanista. És conegut per la seva musicalitat examinadora. És
un líder provocatiu creant alternatives a les concepcions musicals enquistades.
La seva veu individual, com a intèrpret i compositor, sobresurt dels camps del Jazz i de l’Avant-Garde emergents en la música que es fa avui dia.
1.- Personal
Tonal (Russ Lossing) 6m27s
Participar en els treballs de Lossing és poder conversar de manera
elegant: un contrapunt que implica oient, músic i compositor de la mateixa
manera. Posseïdor d’un inherent sentit de la forma, ell fa que els elements
estructurats de la música siguin creatius. Russ
va començar a articular aquesta perspectiva a través de la composició, fen
força gires i concerts al final de l’adolescència i a l’inici de la vintena. Ha realitzat el
fet del plaer de tocar; encara més, incrementant el sentit refinat i el desig
madurat que li demanava la seva pròpia veu. Una gran, única i personal veu del
jazz improvisat ha aparegut. Russ
Lossing ha composat més de 400 obres i és particularment sol·licitat per
tot el món com a pianista de jazz i compositor. Ha fet 12 discos com a líder i
ha participat en més de 30 treballs com a acompanyant, “sideman”,
col·laborant amb els músics més aclamats
mundialment com són Paul Motian, Dave Liebman, John Abercrombie, Mat Maneri i Mark
Dresser. Lossing
ha fet 4 discos com a líder sota el prestigiós segell discogràfic Suís de
l’avant-garde, el HatHut Records.
2.- School Days (Örnette Coleman) 6m49s
Ha composat 21 banda
sonora per a pel·lícules, des de curts avant-garde fins a llargs documentals
per a la PBS, BBC, així com per a
pel·lícules dramàtiques pel mercat americà i per la resta del món. Manté una
agenda bastant carregada per fer actuacions en clubs i festivals arreu del món.
La seva manera innovadora, dinàmica i arriscada com a compositor i executant en
viu, el fa aparèixer en molts diferents tipus de concerts. Ha estat una figura
en molts dels millors festivals de Jazz d’arreu. Ha tocat en els millors locals
de Nova York, com el Village Vanguard, on ho va fer integrat
en el quintet del desaparegut Paul
Motian. Russ Lossing s’ha refermat
com a un mestre innovador. La seva experiència com a pianista clàssic i de Jazz
li ve de dècades d’esforç i treball seriós en ambdós disciplines. Aquestes
riques experiències les trasllada directament als seus estudiants Ha dirigit
multitud de classes de treball i master classes dins els Estats Units i per Europa.
Tenint des de sempre una passió per la teoria de la música i el seu anàlisi, Russ Lossing ha desenvolupat la seva
pròpia sintaxi per improvisar i compondre: una perspectiva que
li permet la capacitat de barrejar la música escrita
i improvisada a les
obres amb molta facilitat.
3.- Turn (Russ Lossing) 5m58s
Donada la seva capacitat
evolvent de la sempre inquisitiva ment, Russ
busca nous projectes en els quals poder explorar la seva visió creativa, tan si
és el líder de la seva formació com si va de “sideman”. Ha desenvolupat les
seves pròpies estructures a través del so, fent que les percepcions auditives
tinguin referències psicològiques relacionades amb la melodia, des de la complexa fins la simple, amb construccions
formals d’harmonia i ritme. Manté una “fe” formal en la necessitat del què ell
diu que és la “intuïtiva forma de la teoria”. Una creença en la restauració del
pensament intuïtiu del discerniment i la participació amb la música. En una era
on la música contemporània s’ha convertit en una habilitat especialitzada, Russ encara dóna un valor excepcional a
les orelles i al cor. La ment segueix la complexitat de les seves composicions.
No obstant això, hi ha una qualitat suau enervant,
una expressió profunda i apassionada que
sorgeix d'aquest única auto-exploració
de l’artista.
-Barbara Droubay, N.Y.C.
10.- Scrapple
From The Apple (Charlie Parker) 5m51s 27m
El tonal és
una illa. I en aquesta illa hi ha de tot. Hi ha un tonal personal per a cadascú
de nosaltres, i n’hi ha un de col·lectiu per a tots nosaltres per un temps
determinat que li podem dir el tonal dels temps.
Hi ha, parlant
de manera planera, dues cares per a cada tonal. Una és la part de fora, la
franja, la superfície de l’illa. Aquesta és la part relacionada amb l’acció i
l’actuació, el costat més aspre. L’altre part és la decisió i el judici, el
tonal interior, més delicat i més complex.
El tonal
adequat, correcte, és un tonal on els dos nivells estan en perfecta harmonia i
equilibri. Al principi, un ha de parlar-li al tonal. És el tonal qui ha de
cedir el control. Però això s’ha de fer amb satisfacció. En altres paraules, el
tonal es fa per renunciar a coses innecessàries
com l'auto importància i la auto indulgència, cosa que només
ens enfonsa en l'avorriment.
El problema més gros és què el tonal s’aferri a aquestes
coses quan hauria d’estar content d’alliberar-se d’aquesta porqueria. La feina
consisteix en convèncer el tonal per
esdevenir lliure i fluid. Això és el que el bruixot necessita abans que res
més, un tonal lliure i fort.
Don
Juan
Contes
de Poder , Carlos Castaneda
Subscribe to:
Missatges (Atom)
