Programa 654 - Italy Jazz: Pasquale Mega, Matteo Pastorino i Enrico Pieranunzi, dimecres 22 d'octubre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”. No ens fiem de vosaltres!
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana amb un programa dedicat al Jazz que es publica a Itàlia ara mateix, i per això amb projectes de discogràfiques amigues com són Dodicilune de Maurizio Bizzochetti; A.MA Records de l’Antonio Martino i CAM JAZZ. I avui amb un micro conte de Carme de la Fuente. 
 

I començarem amb una meravella la que ha fet Pasquale Mega, “Concerto in tre colori” i publicat per Dodicilune. Gravat en directe el 14 de novembre de 2021 per Piero Ancona, Pino Dimichele al Teatro Mariella, Monopoli (Ba), Itàlia. Mesclat i masteritzat febrer/març de 2024 per Tommy Cavalieri a Studio Sorriso, Bari, Itàlia. www.dodicilunedischi.it. Produït per Pasquale Mega i Maurizio Bizzochetti, Dodicilune. Amb Pasquale Mega, piano; Gabriele Mirabassi, clarinet; Pasquale Bardaro, vibràfon; Marcella Carboni, arpa; Federica Del Gaudio, violoncel; Camillo Pace, contrabaix; Giovanni Angelini, bateria. Composicions de Pasquale Mega (1, 2, 3, 4); Esbjörn Svensson, Dan Berglund, Magnus Öström (5, 6, 7, 8, 9); Lars Danielsson (10, 11, 12, 13, 14). Tots els arranjaments són de Roberto Salahaddin Re David, Pasquale Mega.
https://presskits.adeidj.it/component/music/display/1460.
 
I com el títol del disc indica, aquesta és una música a tres colors, és a dir, amb tres compositors, en Pasquale Mega, Esbjörn Svensson i Lars Danielsson. Del primer en tenim 1) Via tu! 2) Future Link 3) Di più 4 ) Origami. Del segon 5) Believe, Beleft, Below 6) Seven Days of Falling; 7) Elevation of Love; 8) Viaticum; 9 ) Dolores In A Shoestand. Del tercer 10) Prado 11) Passacaglia 12) Liberetto 13) Driven To Daylight i 14) Africa. La diversitat rítmica i d’estils està garantida. La de tempos, també, alhora que la subtilesa de les seves músiques. Miraré de posar-vos el tema que més representi l’autor de cada color.
 
Doncs ja els començarem escoltant en un tema de Pasquale Mega anomenat...
 
1.3.- Di Piú (Pasquale Mega) 6:39.
 
Doncs què em dieu d’aquesta bellesa de composició de Pasquale. Situada en un tempo slow, mantingut fins a la meitat, l’han anat desenvolupant delicadament fins arribar al bell mig del tema, on ha aparegut un canvi rítmic i de tempo que l’ha reconvertit en quelcom més vital. La melodia però, ha seguit el tarannà inicial, passada pel sedàs de la modificació rítmica. I ai las quin tros de solo al clarinet que ens ha fet Gabriele Mirabassi; brutal interpretació d’ell, alhora que recolzament indispensable dels de la base rítmica, Camillo Pace, contrabaix; Giovanni Angelini, bateria. I quina bellesa de final del tema, car ha tornat als inicis d’aquest preciós “Di piú”, de Pasquale Mega, ideal tema per començar-los a escoltar, i ara amb aquest primer color musical, el seu propi.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Produït per Dodicilune, distribuït a Itàlia i a l'estranger per IRD i a les principals botigues en línia per BELIEVE DIGITAL, el dimecres 1 d'octubre de 2025 es va  publicà "Concerto in tre colori", el nou àlbum del pianista i compositor nascut a Matera, Pasquale Mega, al capdavant de l'original "PolíCroma Ensemble", un quintet típic de la música jazz (clarinet, piano, vibràfon, contrabaix i bateria) acompanyat per dos instruments clàssics, l'arpa i el violoncel. Enregistrat en directe al Teatre Mariella de Monopoli (Ba), el "Concerto" va ser creat amb la intenció de conciliar una àmplia varietat de timbres (entre el jazz europeu i l'americà) amb un so i un repertori molt particulars a través de tres moments, cadascun dels quals fa referència a peces del mateix Pasquale Mega, el pianista Esbjörn Svensson i el contrabaixista Lars Danielsson. Els arranjaments originals són de Roberto Salahaddin Re David i del mateix Pasquale Mega. El projecte es veu potenciat amb la presència del clarinetista Gabriele Mirabassi, una figura destacada de l'escena internacional del jazz, i les notes de folre del crític musical Davide Ielmini.
 
Escoltem ara un altre color, el de l’Esbjörn Svensson i tema anomenat..
 
2.6.- Seven days of falling (Esbjörn Svensson) 7:07.
 
I ves per on que el 22 de setembre de 2003, els E.S.T. van publicar aquest àlbum i tema homònims, ells que varen ser Esbjörn Svensson, Dan Berglund i Magnus Öström. I sí que ens hem trobat amb un altre color musical, tot i haver-hi un substrat, el mateix, el de la base rítmica, però també pel fet que tots els temes han estat arranjats per Roberto Salahaddin Re David, Pasquale Mega. I si el tema ha acabat delicadament, ha començat amb un tarannà rítmic un pèl consistent. Uns moments de motiu repetitiu fet pel pianista, allà dalt tocant una única nota, el bo del líder al piano, Pasquale Mega. Quin canvi quan ell ha encetat la seva improvisació, sobretot pel motiu recurrent fet pel baixista Camillo Pace . Els copets al canto de la caixa del baterista Giovanni Angelini i la molt bona improvisació del líder al piano. I al bell mig del tema, gran solo del vibrafonista Pasquale Bardaro el qual ens ha regalat un record pel bo del Dizzy Gillespie i el seu “Salt Peanuts”, i gran solo aplaudit per tots els presents. I per acabar-ho d’adobar, el solo brutal al clarinet de Gabriele Mirabassi que també ens ha deixat bocabadats per la seva tècnica i domini alhora que per la bellesa de la seva creació musical, acabant el tema d’aquesta delicada manera. Preciós tema de l’Esbjörn Svensson.

 
Pasquale Mega va néixer a Matera el 1958 i va estudiar al Conservatori Duni de la seva ciutat natal. El 1985, va assistir als cursos de jazz de Siena amb Enrico Pieranunzi, i el 1991, va assistir als cursos avançats de Zetema dirigits per Ettore Fioravanti. Ha tocat en diversos grups: Jazz Portrait, Aromatic Circus, Crazy Art Quintet, Alma Dançante Sextet i el Pasquale Mega Ensemble, que va publicar l'àlbum "Coloriade" (Dodicilune) el 2007, inspirat en el tango i el jazz modern. Els projectes actuals inclouen el "PolìCroma Ensemble", el Trio, el New Ensemble, el Quartet i el Comic Jazz Sextet. Ha estat finalista en importants concursos nacionals de jazz i ha rebut el Premi Internacional Astor Piazzolla amb l'Alma Dançante Sextet. Durant més d'una dècada, ha estat una figura clau en escoles i festivals de Basilicata, on presenta les seves "classes-concert" sobre músics de jazz com Michel Petrucciani, Jaco Pastorius i Luca Flores com a part dels festivals "I Grandi del Jazz" i "Gezziamoci". Mega combina talent interpretatiu i rigor compositiu, creant música que entrellaça històries, colors i inspiracions, portant el jazz al context cultural de Matera amb passió i originalitat.
 
I ja els acabarem d’escoltar en un tema de Lars Danielsson anomenat...
 
3.11.- Passacaglia (Lars Danielsson) 6:43.
 
I aquest tema Lars Danielsson el va encabir en el seu “Liberetto II”, disc publicat el 29 d’agost de 2014, amb Tigran, John Parricelli i Magnus Öström.
I ves per on que la versió que han fet els nostres herois té un tarannà similar a la original. D’entrada, el tema apareix més dolçament, tot i ser el tempo força similar si no igual. Té uns canvis i breaks que el fan més contingut, com quan el líder ha encetat la seva molt reeixida improvisació. És curiós que el baterista Angelini fa també la seva feina amb les escombretes, com en la versió original. Aquí però hi ha més colors musicals, com el del vibrafonista Bardaro, el qual ha brillat amb solvència i passejant-se amb elegància per l’harmonia del tema. I quin final de solo, quasi a Latin Jazz, i ja per aparèixer el clarinet primer i el piano després fent-ne la melodia i ja apropar-nos al final, amb sons del violoncel de Federica Del Gaudio i posterior solo al contrabaix de Pace per ja arribar al dolç final d’aquest gran tema de Lars Danielsson, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Pasquale Mega, piano; Gabriele Mirabassi, clarinet; Pasquale Bardaro, vibràfon; Marcella Carboni, arpa; Federica Del Gaudio, violoncel; Camillo Pace, contrabaix; Giovanni Angelini, bateria.  
 
I després d’aquesta delícia de temes, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies per la dolçor del teu missatge, tan necessari en aquets temps, dolorosos per tanta gent.
 

I després d’haver escoltat aquesta bellesa de músiques, situades entremig de lo clàssic i lo modern, seguirem amb el següent disc, el d’A.MA Records, i  clarinetista baix Matteo Pastorino, “LightSide”. Enregistrat per Clive Simpson a Extrabeat Studio, Roma. Amb Matteo Pastorino, clarinet baix; Domenico Sanna, piano; Dario Deidda, contrabaix ; Armando Luongo, bateria. https://presskits.adeidj.it/component/music/display/1405.
 
«Una illa no és realment una illa si no es converteix en el lloc d'on es parteix i al qual es torna. Això és el que Matteo Pastorino ha fet —i continua fent— en el seu intent de definir els límits dels seus pensaments. Ha estat passant durant molts anys, mentre viatjava des de la seva Sardenya natal a través de l'Europa actual, aterrant finalment a París, on finalment es va trobar amb músics de diversos orígens dels quatre racons del món. Això demostra, com la riquesa del futur ha de residir en l'esperança inspirada pels fluxos migratoris, que revelen la bellesa de la diversitat.
 
I dels 9 temes que té el disc, la majoria tenen una trempera rítmica important. Tot i això hi ha alguna balada, curteta, com és “Elvira”, que no arriba als 3m. Una altre delicada composició de Matteo és “Goree”, però ja amb la durada adequada per poder-la escoltar, com també “Marzo”, que és molt delicada també, i per això els començarem escoltant en aquest tema....
 
4.9.- Marzo (Matteo Pastorino) 5:33.
 
I quina bonica composició de Matteo i amb quin so preciós i profund que l’ha fet, el del seu clarinet baix. La cadència rítmica ens ha acaronat, com també ho ha fet la melodia. Una base rítmica molt continguda, la de Domenico Sanna, piano; Dario Deidda, contrabaix ; Armando Luongo, bateria. Amb uns moments molt delicats a càrrec del líder al clarinet baix, i també els que ens ha regalat Sanna al piano, en la seva molt més que reeixida improvisació. Les escombretes fregades tota l’estona, igualment ens han acaronat. Gran solo del líder al clarinet baix, abans de recuperar el “tema” i ja acabar-lo dolçament, aquest “Marzo”, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
LightSide marca el retorn d'un llarg viatge a través de la memòria i el temps, així com a través de latituds. Construïdes i reviscudes amb Domenico Sanna, Dario Deidda i Armando Luongo, les seves canyes pinten un paisatge que abasta els variats colors d'un Mediterrani en diàleg amb el Vell Continent. És una obra que busca afirmar la importància i l'originalitat del llenguatge i la funció de l'arquetip, capaç de construir i generar contrast i llum en una interacció de la brillantor del migdia i el crepuscle ennuvolat. El so del clarinet baix em porta de tornada a les meues primeres trobades amb la música dels anys vuitanta, en particular "Scales" de Manfred Schoof, amb la inspirada contribució de Michael Pilz. Era l'any 1976, i aquella música, que emanava del cor d'Europa, feia ressò dels contorns d'una nova geografia que s'estava configurant dins del procés creatiu de l'Europa Central.


I un altre tema molt interessant del Matteo és aquest....
 
5.7.- Scarabocchio (Matteo Pastorino) 6:42.
 
I amb aquest tema hem fet una passa endavant vers la contemporaneïtat. Un tempo un pèl més vital ens ha  acompanyat des de l’inici, el d’un tema que ha començat amb una curteta “Intro” amb acords de piano, i ja la melodia amb el clarinet baix, i suport logístic dels de la base rítmica. Gran solo al contrabaix de Dario Deidda, llarg i molt ben “currat” solo. Sanna al piano de nou ha brillat per com d’elegant s’ha expressat. Pulsió rítmica alhora que gust musical, tècnica i magnífica història  explicada. També la del líder Pastorino al clarinet baix ens ha tocat la fibra. Creativitat a dojo, tècnica i bon gust alhora que amb la seva magnífica sonoritat, la del seu clarinet baix. I quin final més espaterrant el d’aquest “Scarabocchio”.
 
No sé si en Matteo ha respirat profundament en aquest, el seu moment artístic, però estic segur que els seus ulls han capturat els preciosos moments del seu viatge, i que aquest s'ha nodrit dels sons que ha trobat a la cruïlla del planeta. Això és LightSide. Una obra fluida, dinàmicament en moviment, que expandeix el temps i ofereix espai al silenci, perquè encara puguem imaginar allò que encara no existeix." PAOLO FRESU”.
 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat...
 
6.5.- Coming Back (Matteo Pastorino) 7:48.
 
I quin tros de brutal tema acabem d’escoltar, aquest “Coming Back”. I ja haureu notat que el Walking del baixista Deidda ha estat increïble. I tot i la seva velocitat d’execució, els altres semblen anar amb una marxa de menys. Esclar que això ha canviat en la brillant improvisació del líder al clarinet baix; què impressionant, quin solo més brutal. I esclar que ha comptat amb tot el suport de la base rítmica, el baixista ja comentat, però també la gran feina del baterista Luongo, i esclar que la del pianista Sanna. Matteo Pastorino ha resultat ser un dels pocs “mestres” en això de tocar el clarinet baix. Una magnífica improvisació, feta amb gràcia, feta amb gran demostració de tècnica i recursos, alhora que gust musical i modernitat. Sanna al piano l’ha tornat a brodar, ell que  de nou ens ha fet gaudir d’allò més amb la seva mestria. I ja per acabar, el grandíssim solo del baixista Deidda, que l’ha clavat de totes, totes. Retorn als orígens, amb redobles del baterista, per ja acabar aquest “Coming Back”, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui felicitats nois, Matteo Pastorino, clarinet baix; Domenico Sanna, piano; Dario Deidda, contrabaix ; Armando Luongo, bateria.

 
I ja acabarem el programa d’avui amb el disc enregistrat també en viu i publicat per CAM JAZZ, “Hindsight” amb Enrico Pieranunzi, Marc Johnson, Joey Baron enregistrat a La Seine Musicale. Enregistrat a Boulogne-Billancourt el 13 de desembre de 2019 a l'Auditorium de La Seine Musicale. Productor executiu en directe: François Lacharme. Mesclat a Cavalicco (UD) el gener de 2020 a l'estudi de gravació Artesuono. Enginyer de gravació i mescla: Stefano Amerio. Masteritzat per Danilo Rossi. Producció artística: Ermanno Basso. Amb Enrico Pieranunzi, piano; Marc Johnson, contrabaix; Joey Baron, bateria. Tota la música és d'Enrico Pieranunzi excepte el tema 2, de Cole Porter. Produït per Ermanno Basso.
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/pasquale-mega-policroma-ensemble-concerto-in-tre-colori/.
 
I aquest és un altre directe, i tot i això, els temes no són massa llargs, o sigui que les improvisacions s’han mantingut en una llargària diguem que normal. Sí que hi ha un tema de més de 9 minuts i dos de més de 7. Set temes, dels quals només un de Cole Porter, car els altres són del líder Pieranunzi, un monstre del piano italià. Un disc amb molta trempera rítmica, i per tant un directe que va ser brutal i que tothom ho devia gaudir d’allò més. I sí, només hi ha un tema que podríem encabir en les balades, i aquest és el bonic “Molto Ancora”. La resta tenen tots una determinada trempera, alguns més que d’altres. N’hi ha un de molt delicat a un tempo un pèl més viu i anomenat....”Je ne sais quoi”...i aquest és el primer que escoltarem...
 
7.1.- Je Ne Sais Quoi (Enrico Pieranunzi) 6:54.
 
I ves per on que ens hem trobat amb un virtuós del piano, el gran Enrico Pieranunzi, esclar que acompanyat de dos cracs com ell, el Marc Johnson al contrabaix i a les baquetes, el gran Joey Baron. Un trio súper compenetrat aleshores, ells fent una sèrie de concerts per la vella Europa, de ben segur. Una melodia molt bonica la feta pel líder al piano, recolzat per les escombretes de Baron i les molt ben posades notes del baixista Johnson. Un tema llarg, amb melodia barrejada amb espurnes d’improvisació, i ja la primera, la del baixista Johnson, que ha estat molt ben trenada. Velocitat d’execució, llenguatge a tot Jazz i ja la del líder al piano, ell que segueix essent un dels millors exponents del piano Jazz a Itàlia. Un mestre de cap a peus, reconegut a nivell mundial, i esclar que molt estimat al seu país. Una mà dreta lleugera i gràcil, en un tema ternari, a 3x4 i a tot vals. Més melodia i final d’aquest primer tema amb el qual van començar el seu concert, ideal per començar-los a escoltar.
 
Si mai sembla que l'art del trio de piano de jazz ha arribat tan lluny com qualsevol persona pot raonablement portar-lo –donat el llegat de grans artistes com Art Tatum, Bill Evans, Cecil Taylor, Ahmad Jamal i Keith Jarrett–, la nova gravació del mestre italià Enrico Pieranunzi és una afirmació triomfal de la durabilitat i la vitalitat creativa de la forma. Treballant amb dos dels músics més musicals del negoci, el baixista Marc Johnson i el bateria Joey Baron, Pieranunzi evita en gran mesura el cançoner de Broadway a favor de composicions originals tenyides pel seu profund amor i comprensió del jazz, però també pel seu coneixement de la forma clàssica i barroca, el folk i altres músiques populars.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 
I sí que el tema més llarg és molt interessant, pels seus diversos canvis, sí, l’anomenat “Don’t Forget The Poet”. Més vital és el tema que titula el disc, “Hindsight”, tema a 3x4 a tot vals i melodia preciosa feta pel pianista, i amb una primera i impressionant improvisació a càrrec del baixista Johnson. I un pèl més viu de temps és el tema “Castle Of Solitude” amb uns moments inicials a duet de piano i contrabaix, fent ells dos la melodia, i ja uns primers moments de solo del genial Joey Baron. I amb els dos darrers temes acabarem el programa, primer un i després l’altre, els dos més potents, el darrer potent del tot. O sigui que els escoltarem en el tema de Cole Porter anomenat...
 
8.2.- Everything I Love (Cole Porter) 5:28.
 
I aquesta cançó Cole Porter la va fer el 1941 pel musical “Let’s Face It!”. I Enrico l’ha començat amb uns acords introductoris, per ja aparèixer la molt maca melodia. Un tema d’aquells encabits en els Estàndards de Jazz amb una estructura típica de 32 compassos. I després de la melodia, de nou el baixista ha estat el primer en improvisar, i igualment, la seva mà ha volat amunt i avall pel mànec de la seva “Berra”, tot i seguint les evolucions harmòniques del tema, afegint-hi però algunes notes allà, a les superestructures dels acords, notes més enllà de l’acord elemental de 4 notes. I el màster Pieranunzi l’ha clavat de nou, per mestria, per gust musical, per tècnica, per la bellesa de les seves melodies creades. I després, els 8 compassos improvisant ell amb el baterista Baron, què brutals tots dos, compenetració d’ells dos, mestres. I ja de nou la melodia del gran Cole Porter i ja per acabar-lo delicadament, aquest “Everything I Love”.
 
Com a títol, Hindsight pot implicar una mirada enrere, però Pieranunzi reconeix que aquesta és l'única manera de fer avançar la música. Els temes aquí poden semblar alhora persistentment familiars i completament frescos. És música de gran generositat i obertura, no una declaració magistral i conscient d'un gran artista que es conforma amb la seva pròpia reputació, sinó un contracte de promesa amb el públic que el jazz està lluny de quedar-se sense coses noves per dir i nous sentiments per expressar. (Brian Morton). Experimenteu les melodies encantadores de Hindsight, un viatge de jazz jubilós que marca 40 anys des de la creació d'aquest trio fascinant el 1984.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui dedicat al Jazz que es publica a Itàlia amb el tema de Pieranunzi anomenat...
 
9.8.- Surprise Answer (Enrico Pieranunzi) 6:00.
 
I sí que van acabar el seu concert amb aquest tema del líder, iniciat amb les escombretes a càrrec de Joey Baron, per ja aparèixer la melodia amb una primera part així com molt trencada rítmicament, no però la B del tema que ha anat a tot Swing. I així han seguit, de fet, el líder fent la seva brutal improvisació, a tot tren pel Walking del baixista Johnson i per tant a tot Swing. Baron a la bateria mostrant-nos tot el seu poder rítmic que és immens. I sí que després de gaudir amb el solo del líder, ha estat el baterista qui s’ha quedat una estona tot sol desgranant els seus recursos rítmics que són molts. I ja després d’ell, de nou els acords i notes inversemblants del líder al piano, de nou improvisant en la seva melodia, Walking de Johnson i final, tot i recuperant aquest tema tan ben parit, per com de diferents en són les dues parts. Final de tema i aplaudiments del públic en el seu darrer tema, i també per nosaltres, ideal per acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi i per això moltes gràcies mestres, Enrico Pieranunzi, piano; Marc Johnson, contrabaix; Joey Baron, bateria.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 21 de novembre, on tindrem al Lluís Coloma Trio, concert que es farà a la Sala Xica de la Vicentina, i que serà de pagament, mitjançant Entrapolis i també a taquilla. Al blog hi trobareu l’enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/lluis-coloma-trio.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol. 

 

Programa 653: Francesc Capella Trio & Laura Simó, Juan Torres Fernán

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I de nou un programa divers amb discogràfiques i gent de casa i d’una mica més lluny, com són Temps Record i disc de Francesc Capella Trio & Laura Simó, “West Side Songs”; Sotrack Records i el de Josep Traver Organ Trio, “Tribute to Grant Greene” – Live at Aclam; Club del Disco, el “Cambios” de Juan Torres Fernández.


Començaré el programa amb el primer, disc dedicat a la música que va escriure Leonard Bernstein per a la pel·lícula West Side Story amb Francesc Capella Trio & Laura Simó i disc anomenat “West Side Songs”. Acabat de publicar fa quatre dies i enregistrat per David Val al Medusa Studio el 28 i 29 de març de 2025. Masteritzat  per Ferran Conangla. Agraïments a Pere Foved i a Zildjan i Evans. Amb Francesc Capella – piano, Guillem Prats – contrabaix, David Simó – bateria, Laura Simó – veu.l al blog hi trobareu l’enllaç: https://www.tempsrecord.cat/albums/jazz/maria.
 
I aquest és un disc dedicat a la música que va fer Leonard Bernstein per a diversos musicals. Hi ha 11 temes no massa llargs, on hi ha balades com “Maria” i “Some Other Time”, la darrera del On the Town, la primera, ja ho sabeu. I del mateix musical, hi ha un tema a mèdium slow que és “Lucky To Be Me” fet a duet de piano i veu. I tema amb un pèl més de trempera és “Tonight” fet amb una rítmica molt encoratjadora. Un altre d’interessant del On the Town és “Lonely Town”, més o menys al mateix tempo. També amb aquesta vitalitat n’hi ha tres del ”West Side Story” com són “I Feel Pretty”, “Something’s Coming” i “Jet’s Song”, aquest darrer a tot Swing. I els dos més vitals són “Cool” del West i “It’sLove” del Wonderful Town.


Doncs tot i haver-hi la coneguda “Maria”, els començarem escoltant en el no tant conegut tema del On the Town, anomenat..
 
1.7.- Some other Town (L. Bernstein) 5:10.
 
I ves que acabem d’escoltar una de les millors veus del país pel que fa a cantants de Jazz. Afinació perfecte, pronunciació, missatge en l’entonació i fraseig de la seva veu, alhora que càlida i molt bonica veu, aquesta és la de Laura Simó. Ella mateixa me’l va donar un dia de reunió informativa a càrrec dels de l’AMJM amb advocadesses i advocats; i allà que hi érem na Conxita i jo mateix, tresorera i president de l’AJCSV. Un tema que és una delícia per la veu, però també per l’arranjament i feina del trio base. Guillem Prats ha estat qui ha fet la primera i única improvisació amb el seu contrabaix, ben recolzat per les escombretes de David Simó i acords delicats del piano de Francesc Capella. Ella n’ha recuperat la melodia després del solo del baixista i ja han encarat el final d’aquest preciós tema encabit en el musical On the Town.
 
Amb “West Side Songs”, nou àlbum de Francesc Capella Trio & Laura Simó, el quartet proposa un viatge apassionant pel món dels grans musicals de Bernstein, des del mític West Side Story fins a peces d’On the Town, Wonderful Town o Candide. Un repertori ple de nostàlgia, energia i sofisticació, interpretat amb la sensibilitat i la llibertat creativa que defineixen aquests quatre músics d’excel·lència. Un àlbum per deixar-se portar per melodies icòniques com “Maria”, “Tonight”, Somewhere, “I Feel Pretty” o America, reinterpretades amb el toc elegant del jazz contemporani.


I els escoltarem en el primer track del disc i tema del West Side Story i anomenat..
 
2.1.- Something’s Coming (L. Bernstein) 4:13.
 
I una mica la sinopsi és aquesta: «Something’s Coming» és una cançó del primer acte i és el primer solo de Tony. En aquest punt encara no ha conegut Maria. S'ha desil·lusionat amb la guerra de bandes i espera un futur millor. Vol deixar els Jets, però accepta unir-s'hi per anar a un ball més tard aquella nit, etc.
 
I el tema té una Intro curteta i molt interessant abans d’escoltar la melodia. I de nou ens ha encantat la veu de Laura introduint el tema, i què bonic el canvi tonal del pont, tema amb diverses parts fora dels estàndards de Jazz i forma AABA o similars. I després d’ella, el primer solo de Francesc Capella al piano, llarg i molt reeixit solo del nostre amic. Ha executat una improvisació amb tot de  moments brillants, per la seva tècnica, però també per la història que ens ha explicat.  El tema té un ritme a 4x4 ben marcat pels de la base rítmica, amb una feina rellevant del baixista Prats i baterista Simó. El tempo és un mèdium up, que ens ha mantingut en tensió fins arribar al magnífic final i tema acabat de cop!
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I tot i que “Cool” és un tema amb un Swing increïble, ja els acabarem d’escoltar a ella i a ells, en el magnífic tema del musical Wonderful Town i Swing brutal i tempo brutal, anomenat...
 
3.10.- It’s Love (L. Bernstein) 4:17.
 
I què bé han sabut encabir aquest tema d’aquest musical del 1953, per vital però també perquè és el darrer tema del segon acte i també de l’obra, on canten tots junts amb Ellen, Bob i Ruth. La vitalitat del tema és però gràcies a la feina dels de la base rítmica, i esclar pels segurs arranjaments de Capella. Un Swing aparegut ja d’entrada i que s’ha mantingut durant tot el tema, si n’exceptuem els moments puntuals de “breaks”, que n’hi ha alguns de molt curtets. Swing i copets al canto de la caixa, Walking del baixista, acords del pianista i per sobre de tots ells, la magnífica veu de Laura. De nou Capella ens amb acords quan toca, en fi, brutal. També n’ha fet una de potent el baterista i germà de Laura, en David. I ja amb la melodia de nou, han encarat el final del tema per acabar-lo també de cop. Impressionant tema i treball dedicat a la música de Leonard Bernstein ells que ho han fet a tot Jazz, o sigui que felicitats Laura Simó, Francesc Capella, Guillem Prats i David Simó.

 
I seguim i ara fent un canvi estilístic amb el disc publicat pels amics de Club del Dico, “Cambios” de Juan Torres Fernández amb Pablo López Ruiz enginyer de gravació i mescles. Amb Juan Torres Fernández, saxo tenor; Leandro García de la Maza, piano; Flavio Romero, contrabaix; Fernando Moreno, bateria, amb Cristian Cáceres, trompeta #6,7; Emmanuel Famon, saxo alto #7, clarinet baix #8. Al blog hi trobareu l’enllaç al canal Youtube:
 
I aquest és un disc on es respira modernitat, alhora que s’albiren músiques i melodies properes al folklore del seu país, Argentina, en algun tema. Dels 8 temes n’hi ha tres que tenen el tempo de la balada, com són “Canción para Almendra”, “Ocho días” i “Gracias”, aquesta darrera amb una bonica Intro a saxo sol i un pèl més viva i marcaatge rítmic persistent. A partir d’ara augmentarà la consistència musical, coses de la base rítmica, i tot i ser el tempo no massa viu, gaudirem molt en temes com “Hasta pronto”.
 
I per això els començarem escoltant en aquest primer tema, primer track del disc...
 
4.1.- Hasta pronto (J. T. Fernández) 5:54.
 
I quin canvi musical amb aquest tema del saxofonista argentí. 10-n’hi-C. Músic nascut el 1985 a Bahía Blanca. Aquest ha estat un tema amb una estructura allunyada dels estàndards de Jazz de 32 compassos i forma AABA. Té una estructura una mica més complicada de seguir, ja ho haureu notat. És crucial la tasca del baterita i baixista, ells dos amb marcatge rítmics consistent que marquen el tema. El pianista ha ajudat amb els acords, mentre el líder al saxo ha desgranat un llarg, potent i molt ben interpretat solo al saxo tenor. De fet ha estat brutal la seva intervenció. I quin break més delicat quan el pianista s’ha quedat sol. I com el baixista ha aparegut amb el motiu principal, i també el pianista amb la mà esquerra, i ja de nou la melodia entremaliada per complexa la  d’aquest impressionant primer tema de J. T. Fernández ideal tema per començar-los a escoltar amb un brutal final de cop.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I hi ha un tema molt interessant amb aires folklòrics evidents per melodies i ritme, i aquest és "Nuevos caminos". Al bell mig del tema gaudirem molt en el solo del pianista García de la Maza.

I encara els escoltarem en el tema que titula el disc..
 
5.6.- Cambios (J. T. Fernández) 7:28.
 
I aquest ha estat un altre tema amb diversitat de moments musicals, com quan ha aparegut la trompeta i solo de Cristian Cáceres. Un tema que ha començat amb el marcatge del baterista Moreno, amb un bombo molt present. La melodia a duet de vents, saxo tenor i trompeta, ha aparegut ben aviat, ells dos recolzats per la secció rítmica de de la Maza al Rodhes, Romero al contrabaix i Moreno a la bateria. I després de presentar la melodia del tema, quin moment més impactant amb els dos vents a duet fent una ziga zaga amb el motiu principal del tema. El solo del líder ha entrat després, fent-nos unes frases i motius recurrents tot plegat amb una gràcia musical evident alhora que amb tota la modernitat possibles. I sí, molt maco el break on el trompetista Cáceres ens ha fet una preciosa improvisació marcada per la delicadesa de la seva sonoritat. I el fons dels de la base, hi ha estat encara, però més continguts. De  mica en mica s’ha anat estirant tot agafant més trempera sonora i ja arribar a recuperar la melodia a duet i acabar el tema de cop amb el motiu recurrent a duet de saxo i trompeta. Brutal tema.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja queden els dos darrers temes força vitals, com són “Blues 2852” i “Vida virtual”, aquest darrer una mica més vital. La veritat és que tots dos són brutals, i se’m fa difícil escollir-ne un.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema escollit, com tots, del líder Juan Torres Fernández i aquest és l’anomenat..
 
6.4.- Blues 2852 (J. T. Fernández) 4:29.
 
I quin brutal tema acabem d’escoltar, sí, i a més ha estat a tot Blues, i melodia curteta i entremaliada. El tempo, viu; el Walking del baixista, potent. I ja el solo més que inversemblant del líder Juan Torres al saxo tenor. Llarg solo del Juan que s’ha esplaiat la mar de bé en els 7 chorus que ha fet improvisant. Velocitat de fraseig, llenguatge a tot Jazz, tècnica, la que vulgueu. Gust interpretatiu, imaginació, en fi, Jazz del bo a tot Bop. Després d’ell hem escoltat una estona el solo brillant del pianista de la Maza, i com de bé l’ha fet, també a tot tren pel tempo del tema. I quin Swing dels de la base. I al final uns compassos improvisant saxo tenor i piano amb el baterista Moreno i ja recuperar la melodia del tema, d’aquest brutal Blues 2852 de Juan Torres Fernández ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Juan Torres Fernández, Leandro García de la Maza, Flavio Romero, Fernando Moreno, Cristian Cáceres, i Emmanuel Famin que no hem escoltat.

 
I ja acabarem el programa d’avui escoltant alguns temes d’un disc enregistrat en directe al Aclam Club i ves per on un dia que nosaltres hi vam anar i aquest és Josep Traver Organ Trio, “Tribute to Grant Greene” – Live at Aclam, publicat per Sotrack Records i enregistrat en directe per Adrià Vidany de Sotrack. Amb Josep Traver, guitarra; Gerard Nieto, orgue i Esteve Pi, bateria.
 
I ens duen això....Aquesta és una mostra del concert realitzat a Aclam Club, de Barcelona, el 15 de febrer de 2024. Josep Traver, Gerard Nieto i Esteve Pi ens van oferir un selecció dels temes que va enregistrar el guitarrista Grant Greene, un referent de la guitarra de jazz d’influències hardbop, bebop, soul i latin.
 
I jo us dic que vaig tenir la sort d’enregistrar-ho en vídeo, tots els temes, i que Josep en  va fer una selecció dels que podreu veure al meu canal del Jazz Club Sant Vicenç
https://www.youtube.com/channel/UCal3PtuEE19CnB4EmIN1xXA.
I dels 7 temes escollits d’aquell concert, hi ha una única balada la preciosa “I Can’t Stop Loving You” de Don Gibson i que Grant va enregistrar el 30 de novembre de 1962 i incloure en el seu disc “Goin’ West”. El compositor ho havia fet el 1957, ell també guitarrista. Un altre tema maco és “Blues in Maude’s Flat” de Grant Greene, tema encabit en el “GrantStand” de Blue Note i publicat l’abril del 1962.


I tot i que aquests temes són molt macos, els escoltarem en el tema de Charlie Parker el conegut..
 
7.2.- My Little Suede Shoes (Charlie Parker) 7:11.
 
I aquest tema Parker el va encabir en el seu disc de 1952 ”Bird is Free” publicat el 1961, on hi hagué Charlie Parker, saxo alt; Mundell Lowe, guitarra; Walter Bishop, Jr., piano; Teddy Kotick, contrabaix i Max Roach, bateria. Mentre que Grant Greene el va encabir en el seu “The Latin Bit” del 1962 disc de Blue Note amb Grant Green, guitarra; John Adriano Acea, piano; Wendell Marshall, contrabaix; Willie Bobo, bateria; Carlos "Potato" Valdes, conga i Garvin Masseaux, chekere.
 
I els nostres herois l’han fet a tot organ jazz trio, que parí el bo de Jimmy Smith, entre d’altres mostrus del Jazz. I el simpàtic tema de Parker té uns aires positius a tot Latin Jazz, i que ells han quadrat la mar de bé. Si hem escoltat primer la melodia del tema a càrrec del líder a la guitarra, en Josep Traver, després l’hem escoltat a ell improvisant i quin so més càlid que en treu de la guitarra Aquisto. I ves per on que del Latin inicial, han passat al Swing durant la seva improvisació. Quin gust més delicat té el Josep, i nosaltres que estàvem a primera fila i que ho vàrem gaudir  d’allò més. Gust i creativitat melòdica la de les seves frases improvisades. I acabat ell, ha retornat el ritme trencat a tot Latin en la primera part del tema, ja improvisant en Gerard  amb el seu orgue. Nieto és un dels grans de l’orgue a casa nostra, conjuntament amb l’Abel Boquera. Ens ha clavat una brutal improvisació on l’hem pogut escoltar recreant-se en les seves línies inversemblants amb un Swing impressionant fet per la seva mà esquerra que ha fet els més greus. Al final uns quatres amb l’Esteve i els altres dos, improvisant, i ja per recuperar la melodia del tema i acabar-lo de cop, ideal tema per ja començar-los d’escoltar.
 
I en Josep ens diu...Per aquest concert, en Marcel Cavallé ens va deixar una guitarra molt especial de la col·lecció de l’Aclam Club, una guitarra que va construir Jimi d’Aquisto per a Grant Greene l’any 1972, i que ell mateix va tocar. Més tard la va comprar George Benson i ara forma part de la col·lecció de l’Aclam Club Museum. El so, la definició i la construcció d’aquesta guitarra amb història la fan única.


I ara els escoltarem en el tema potent  que va fer Nat Adderley i anomenat...
 
8.5.- Work Song (Nat Adderley) 5:57.
 
I ves per on que Greene va encabir aquest tema en el seu disc “Iron City!”, també a Organ Jazz Trio publicat el 1972, enregistrat però el 1967, amb ell mateix a la guitarra, “Big” John Patton, Hammond B3 i Beb Dixon, bateria.
 
I el tema ha començat de la típica manera que sempre tothom fa, la de l’original de Nat. El Swing però ha aparegut ben aviat en la inversemblant improvisació de Traver. Ha destil·lat bon gust, de nou, alhora que ens ha mostrat la seva polida tècnica, el seu bon gust en el fraseig, la seva creativitat i velocitat de punteig. Un fons potent li ha donat tot el suport. I ves per on que Nieto ha tornat a frapar-nos per la seva consistència solista, rítmica, alhora que seguint portant els més greus amb la seva mà esquerra, car no recordo veure-li cap pedalera. Llarg solo del bo d’en Gerard ell sempre amb l’Esteve Pi al seu costat. Melodia de nou del conegut tema de Nat Adderley i ja per arribar al final i acabar-lo delicadament entre forts aplaudiments dels qui allà hi érem.
 
Grant Greene va treballar com a músic de sessió pel segell Blue Note, on va coincidir amb el productor i tècnic Rudy Van Gelder. Junts van crear una sèrie d’àlbums històrics amb la complicitat de músics com Art Blakey, Elvin Jones, Jack McDuff, Jimmy Smith, Joe Henderson, Hank Mobley, Ike Quebec, Herbie Hancock, McCoy Tyner, Lou Donaldson, etc. Aquest disc és un homenatge a la figura de Grant Greene, guitarrista de referència i inspiració màxima per als qui ens agrada i ens dediquem a la música. Josep Traver.


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema de Sonny Rollins tot i que a la contraportada posa Charlie Parker, el conegut Rh&Ch...
 
9.7.- Oleo (Sonny Rollins) 6:33.
 
I aquest tema Rollins el va fer el 1954 i podríem dir que el toca, l’ha tocat, i el tocarà tothom. És un Rh&Ch, o sigui que té la mateixa seqüència d’acords que el “I got Rhythm” de Gershwin. I Grant Greene el va encabir en el seu disc homònim enregistrat el 1962 i publicat per Blue Note el 1980 on hi hagueren també Sonny Clark, piano; Sam Jones, contrabaix i Louis Hayes, bateria.
 
I els nostres amics l’han fet a bon tempo i Swing pels més baixos a tot Walking, els que ha fet Nieto amb el seu orgue. I la melodia ja la coneixem totes i tots nosaltres, car és un dels tantíssims importants temes del Jazz. I de nou en Josep ens ha frapat per la seva inversemblant improvisació, per la seva perfecte sincronització amb els dos de la base rítmica. Per la seva creativitat que sembla no tenir límits i sembla estratosfèrica. Nieto l’ha seguit amb el seu so a tot Hammond B3 tot i no ser-ho, car era una altre marca. L’Esteve ha estat brutal portant-los a ells dos a un cel benefactor, però també pel seu impressionant i llarg solo ja a les acaballes del tema. Josep i Esteve es coneixen la mar de bé, pel fet de formar part del Andrea Motis Quintet durant una colla d’anys, i ves per on que els vaig poder portar el 2013 en un concert de Festa Major al teatre de La Vicentina on hi van venir 347 persones d’arreu de Catalunya. I després del solo de Pi, encara els darrers moments de melodia d’aquest magnífic Oleo de Sonny Rollins ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, i per això felicitats amics Josep Traver, Gerard Nieto i Esteve Pi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 21 de novembre, on tindrem al Lluís Coloma Trio, concert que es farà a la Sala Xica de la Vicentina, i que serà de pagament, mitjançant Entrapolis i també a taquilla.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 652 - Origin Records: Marc Seales, Shawn Purcell i Jovino Santos Neto, dimecres 8 d'octubre de 2025.

0 comentaris

 Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza. Llibertat per a Palestina i llibertat per a Cisjordània”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja tocava fer un programa dedicat a l’editorial de John Bishop, “Origin Records”. I de les seves darreres produccions en podrem escoltar algunes d’elles, com són les de: Shawn Purcell, “Oblivity”; Jovino Santos Neto, “Mais Que Tudo – Live at Kerry Hall 1995” i Marc Seales “People & Places” amb Ernie Watts.


Començarem amb el disc de Marc Seales “People & Places”. Publicat el 22 d'agost de 2025. Enregistrat per Paul Tavenner a Big City Recording, Granada Hills, Califòrnia. Enregistrat el 5 i 6 d'agost de 2022 i el 10 de febrer de 2023. Mesclat per Steve Rodby, Seattle, WA. Masteritzat per Rich Breen a Rich Breen Mastering, Los Angeles, Califòrnia. Fotos dels músics: Steve Korn (Seales, portada); Paul Tavenner (Banda); Jim Levitt (Seales/Lucas); Don Saban (Bruce Lett). Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Marc Seales i Steve Rodby. Produït per Marc Seales i Steve Rodb. Amb Ernie Watts - saxo tenor, Marc Seales - piano, teclats, Bruce Lett - contrabaix i Moyes Lucas Jr. - bateria. Tota la música de Marc Seales (Second Floor Music, BMI), excepte: (2) Wayne Shorter (Iska Music, BMI); (8) Marc Seales/Ernie Watts (Second Floor Music/Urban Renewal Music, BMI). https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82930.
 
I ves per on que aquest disc de Marc Seales és una vertadera delícia, sobretot pels amants del piano envoltat de músiques delicades a tempo slow i mèdium slow, car la majoria dels temes tenen aquest tarannà. I així és de preciosa “Prelude” a piano sol i tema que et fa estremir. I ja amb la resta de companys i el líder als teclats creant una determinada atmosfera hi tenim “For You My Dear”, ell també al piano en el seu solo. I sí que els temes són llargs com aquest amb uns aires un tant “gospel-soul” de quasi 9 minuts i mig “Home Light”. I “The Gingi” comença amb un motiu recurrent a càrrec del baix i baixos del teclat del líder Marc Seales força ben trobat, per ja el saxo tenor de Watts, tot plegat molt contingut però amb un bon marcatge rítmic.
 
I per això els començarem escoltant en el tema anomenat..
 
1.6.- The Gingi (Marc Seales) 7:37.
 
Doncs ja haureu notat que ens hem situat en un Jazz embolcallat d’altres continguts melòdics. També la qüestió rítmica està allunyada relativament d’un determinat classicisme jazzístic. Una melodia dintre de la qual també sembla haver-hi les notes i motiu principal que fa el baix i el teclat en els més greus. I sí que la melodia l’han fet a duet saxo tenor de Watts i teclat del líder Seales. Ernie n’ha iniciat les improvisacions, ell amb un fraseig veloç i vital alhora que inversemblant per la tècnica emprada. Més tranquil ha aparegut el teclat i solo del líder Marc Seales. Ell però, de mica en mica, també l’ha anat desenvolupant però sempre amb una determinada contenció interpretativa. Remarcable la feina dels dos de la base rítmica, Bruce Lett - contrabaix i Moyes Lucas Jr. - bateria. Bonic i interessant tema per començar-los a escoltar.
 
...coloracions electròniques sorprenentment vívides equilibrades amb actuacions acústiques... Potser la faceta més forta de la interpretació de Marc Seales és que sempre està "en el moment". All About Jazz.
 
I el primer track “Rue Clear” és el tema més llarg de 9m iniciat amb un motiu recurrent i rítmic a càrrec del teclat del líder, amb un fons del baixista, escombretes del baterista i el so brillant del saxo tenor de Watts i dolça melodia inicial. Els copets al canto de la caixa el faran viure amb més vitalitat. I també té un tarannà similar “Ascending Truth” per la qüestió rítmica, amb una melodia un pèl més sofisticada i igualment amb les magnífiques impros de saxo tenor i líder al piano. I ves per on que m’ha sorprès el magnífic Blues que han fet amb tots els aires de Chicago i tema “The Muddy Chicago Blues”, un Blues amb tots els seus ets i uts autèntics que toquen els músics de Blues.
 
I per això us el posaré....
 
2.5.- The Muddy Chicago Blues (Marc Seales) 8:53.
 
I mare de 10 sr quin tros de Blues que ens acaben de fer, com he dit abans, d’aquells de traca i mocador, sobretot a partir de la presentació del tema i ja amb la improvisació d’Ernie Watts al saxo tenor. Haureu notat la contundència dels de la base rítmica, baixista i baterista, com han marcat el ritme i tempo, brutals. També el líder ha fet una bona tasca amb els seus acords. I esclar que el solo de Watts ens ha captivat d’allò més, ell que ha seguit l’estela del Blues-blues i no la del Blues-jazz, coses decidides pel líder, esclar. Ell de nou ha aparegut dolçament primer amb el teclat, i ja més repetitivament amb les notes al piano. Motius recurrents, seguir fil per randa l’harmonia del Blues, enlluernar-nos per les seves melodies creades. I encara hem tingut temps per escoltar el magnífic solo del baixista Bruce Lett. Brutal tema, brutal Blues.
 
El seu enfocament expansiu, profundament líric i amarat de blues al jazz modern ha convertit el pianista de Seattle Marc Seales en un músic acompanyant preferit de figures destacades en gires durant dècades. En particular, les llargues associacions amb Mark Murphy, Larry Coryell i Ernie Watts es van convertir en àlbums, gires i amistats duradores. Seales retorna la invitació a People & Places fent un viatge a la terra natal del saxofonista Ernie Watts a Los Angeles, fent equip amb ell i el seu company de banda de tota la vida, el baixista Bruce Lett, i aprofitant l'ambient per retrobar-se amb el bateria Moyes Lucas, Jr., que torna amb Seales a principis dels anys 80 a Seattle. Mentre reunia una col·lecció d'originals que abasten els darrers 30 anys, juntament amb una versió de "Palladium" de Wayne Shorter, la línia conductora de l'àlbum es va fer lentament evident: tot gira al voltant de la gent i els llocs, i les col·laboracions trobades i cultivades al llarg dels anys. Tot i que es va retirar després d'una inspiradora carrera de 38 anys a la Universitat de Washington, Seales continua per aquest fructífer camí.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I sí que destaca el darrer tema a comentar i 2n track del disc pel fet de ser el més vital, i ja per deixar-los d’escoltar i aquest és “Palladium”.
 
3.2.- Palladium (Marc Seales) 8:31.
 
I ja aquest tema un tant funky que ens permet acabar d’entendre el contingut del missatge que Marc Seales ens ha volgut mostrar amb aquestes seves composicions. Allò de....”això també és Jazz...”. Tema que ha començat amb el motiu a càrrec de teclat i saxo tenor, amb recolzament de baterista, i ja un motiu recurrent del baix i posterior melodia a càrrec de Watts al tenor. Haureu notat el canvi tonal en el pont del tema, molt interessant. I ja ben aviat ell mateix iniciant la seva més que reeixida improvisació. Gran recolzament dels dos de la base rítmica, baixista i baterista. I de nou melodia a càrrec del tenor de Watts i també amb el líder al teclat, i tot plegat abans de començar la seva  improvisació, la del saxo tenor. I què brutal el canvi de tempo i ja amb la seva improvisació. Un Swing brutal pel “walking” del baixista, doblant el tempo, aparentment. Gran i potent solo de l’Ernie Watts al saxo tenor, i encara amb temps per encabir-hi un gran solo del baterista Moyes Lucas Jr. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Ernie Watts - saxo tenor, Marc Seales - piano, teclats, Bruce Lett - contrabaix i Moyes Lucas Jr. - bateria.


I segueixo amb aquestes meravelles d’Origin Records i ara fent un canvi subtil amb un Jazz un tant més NeoBop però també on hi ha la guitarra del líder sovint molt electronificada passada per efectes potents, amb el disc de Shawn Purcell, “Oblivity”. Publicat per Origin Records el 19 de setembre de 2025. Enregistrat de l'11 al 13 de març de 2025 per Charlie Pilzer al Tonal Park Studio, Takoma Park, MD. Editat per Rich Sigler, Sigler Music Productions. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York, NY. Notes del disc de Wolf Marshall. Foto de portada de Stas Mukhin. Foto de banda de Suzette Niess Photography. Disseny i maquetació de portada de John Bishop. Produït per Shawn Purcell, Darden Purcell, Rich Sigler. Amb Shawn Purcell - guitarra, guitarra sintetitzador (2,10), Walt Weiskopf - saxo tenor (excepte 5), Darden Purcell - veu (2,3,6,7), Ben Patterson - trombó (2,6), Chris Ziemba - piano, Fender Rhodes (4), Jeff Reed - contrabaix i Steve Fidyk - bateria i plats, percussió (4,7). Tots els temes són de Shawn Purcell. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82931.
 
Doncs ves per on que aquest disc és més potent rítmicament que el de Seales. Tot i així hi ha temes delicats com el que va a tempo de balada i anomenat “Gentle Giant” tema a quartet de guitarra, piano, contrabaix i bateria, la formació bàsica sobre la qual s’hi aniran afegint d’altres músics. Una altre delicadesa la trobarem en el tema a tota Bossa “Meu Amor” amb el saxo tenor del gran Walt Weiskopf i preciosa melodia. I a partir d’ara els temes ja tenen una determinada trempera com el que comença delicadament amb la veu de Darden Purcell, “Verdigris” i esdevindrà quelcom més potent per com el baterista mantindrà una pulsió rítmica molt present, tema amb una melodia un tant entremaliada a càrrec del tenor de Walt a duet amb la guitarra del líder Shawn Purcell. I un altre de similar és el “Quiet the Chaos” amb el trombó de Ben Patterson encara però a tempo mèdium slow.
 
I per això ja els començarem escoltant en aquest tema a 5x4....
 
4.2.- Quiet the Chaos  (Shawn Purcell)  8:20.
 
I ves per on que en aquest tema, tampoc estem gaire lluny de les músiques del projecte anterior. Iniciat primer amb un motiu recurrent pel baix, afegint-s’hi piano i bateria, i ja amb la veu de Darden a duet amb el saxo tenor de Walt. I ves per on que després hem flipat amb el gran solo de Patterson al trombó. Un fraseig veloç, llenguatge jazzístic evident, tot plegat amb bon gust musical. Una base rítmica present, sobretot per com gestiona el baterista aquest ritme ternari 5x4. Shawn ens ha enlluernat per la solidesa del seu discurs executat amb la seva guitarra, també mostrant-nos una més que evident tècnica, i per això la gran velocitat de les seves frases. També dir-vos que el so de la seva guitarra l’ha passat per un sintetitzador. I seguint l’ona, el bo de Walt ha fet també un gran solo, amb un so potent el del seu saxo tenor, nosaltres que el vam veure a Sitges en un concert organitzat pels companys que remenen el Jazz a la ciutat, com és en Xavi Plaza. Walt Weiskopf és un d’aquells monstres del Jazz que ves per on, tens la sort de veure un dia ben a prop. Un solo del baterista Steve ens ha situat de nou a la melodia, amb la veu de Darden i encara, i ara amb un so de la guitarra passat per sedassos electrònics brutals, i improvisació esfereïdora, han acabat el tema d’aquella manera que sempre us dic segons músics i públic, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I “Flow” és un tema amb un motiu melòdic i rítmic recurrent a càrrec del pianista, i on el líder ens sorprendrà pels usos d’efectes força potents en la seva guitarra. I sí que el Swing el trobarem en el tema a 3x4  i Blues anomenat “Sunday Best” i també en el “Lazy Day Reverie”, pel walking del baixista i copets a plats i caixa del baterista, on de nou la guitarra de Shawn i el saxo tenor de Walt ens deixaran bocabadats. I un tema a tot Funk és “Primaries and Spares”, tema d’una trempera increïble tot i el tempo mèdium més viu.
 
I per això encara els escoltarem en aquest tema...
 
5.4.-  Primaries and Spares (Shawn Purcell)  5:57.
 
I ves per on que de nou estem amb un tema a tot Funk i trempera rítmica. Melodia a càrrec del duet de saxo tenor i guitarra del líder, i el Fender Rhodes ben al costat d’ells dos. Brutal entrada de Walt a la seva improvisació, que de nou ha brillat per la seva contundència, exhibint una tècnica esfereïdora, i per això el seu ràpid fraseig i llenguatge força contemporani. Un solo brutal que ha deixat pas a una llarga sèrie de “quatres” compassos improvisant el líder amb una guitarra passada per sedassos electrònics diversos i el Fender Rhodes de Chris Zemba. Ambdós músics han estat a un nivell altíssim, per històries explicades mostrant també una gran compenetració. Melodia de nou i final d’aquest altre gran tema del líder Shawn Purcell.
 
Amb una fluïdesa virtuosa d'ampli abast, el guitarrista Shawn Purcell, amb seu a Washington DC, s'inspira en una abundància d'influències musicals i una cohesió de conjunt refinada per elaborar el viatge que encapçala Oblivity. Convidant l'aclamat saxofonista Walt Weiskopf a compartir la primera línia, energitzen aquest quintet dinàmic de composicions totalment originals, juntament amb els companys de banda de Purcell de tota la vida Chris Ziemba al piano, el baixista Jeff Reed i el bateria Steve Fidyk. Darden Purcell també orquestra diverses melodies amb la seva veu sense paraules i amb el trombonista Ben Patterson com a convidat en dues composicions. Des de moments abrasadors i propers a la fusió, fins a un post-bop ardent i balades espaioses i sensibles, Oblivity mostra una experiència sonora artística i convincent.
 
I “Move the Needle” va a tempo brutal i Swing ben marcat per la base rítmica, tot i els canvis rítmics encabits; i com a final i cirereta, el tema que titula el disc i primer track del disc, “Oblivity” que té el mateix tarannà vital i mateixes i increïbles improvisacions dels solistes, i una, la del baterista, quasi única en tot el disc. I tot i ser “Oblivitiy” el tema estrella del disc homònim, els acabarem d’escoltar a tot Swing i tempo vital en el tema anomenat...
 
6.9.- Move the Needle (Shawn Purcell) 8:24.
 
I quin altre brutal tema acabem d’escoltar, ara amb un Swing esfereïdor per la velocitat del “Walking” del baixista Jeff Reed, tema iniciat amb una Intro amb el piano de Zemba i companys de la base rítmica, per ja aparèixer la curta melodia a càrrec del saxo tenor de Walt Weiskopf  a duet amb la guitarra del líder, com ja ens han acostumat, ell en Shawn Purcell, melodia, la d’un Blues, car això és un blues brutal. I esclar que ell mateix ha endegat les improvisacions, fent-ne una altre d’increïble per la seva velocitat de fraseig, la d’un tema que va a un tempo fast, brutal. Creativitat inversemblant la d’aquest gran saxofonista americà nascut a Augusta el 30 de juliol del 1959. I ves per on que de nou la modernitat sonora de la guitarra del líder Shawn Purcell ens ha noquejat. Brutals els seus recursos tecnològics, brutal la seva mestria a la guitarra. Increïble la seva creativitat que sembla no tenir fi, dóna la impressió que s’hi podria estar, ell i el saxofonista, hores i hores improvisant sobre una mateixa harmonia. I encara hem pogut escoltar uns quants chorus improvisant el baterista Steve Fidyk amb Walt i també amb Shawn per ja arribar a un final brutal, gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Shawn Purcell - guitarra, guitarra sintetitzador (2,10), Walt Weiskopf - saxo tenor (excepte 5), Darden Purcell - veu (2,3,6,7), Ben Patterson - trombó (2,6), Chris Ziemba - piano, Fender Rhodes (4), Jeff Reed - contrabaix i Steve Fidyk - bateria i plats, percussió (4,7).
 
...De tant en tant, apareix un àlbum que delecta i impressiona l'oïda. Com les estrelles fugaces, no són esdeveniments completament rars, però és la persona afortunada qui gaudeix de l'experiència... Aquest àlbum fa una gran declaració d’intencions i ens diu moltes coses. Peter Erskine.


I ja acabarem el programa d’avui amb el disc enregistrat en viu, el de Jovino Santos Neto, “Mais Que Tudo – Live at Kerry Hall 1995”. Publicat el 19 de setembre de 2025. Enregistrat en directe per John Burrough al Kerry Hall, Seattle, WA, el 28 d'abril de 1995. Mesclat per Michael Anthony Shanks, Houston, TX. Masteritzat per Ed Brooks a Resonant Mastering, Seattle, WA. Notes del llibret de Bruce Phares. Fotografia del quartet per Ed Littlefield. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jovino Santos Neto. Amb Jovino Santos Neto - piano, Hans Teuber - flauta, saxòfons, Chuck Deardorf - contrabaix i Mark Ivester - bateria. Tota la música està composta per Jovino Santos Neto (Real Angle Music), excepte: (5) per Hermeto Pascoal; (7) basat en Feliç aniversari.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82933.
 
I quina sort que des d’Origin hagin decidit publicar aquest disc gravat en directe el 1995, car és una vertadera meravella, i el temps no ha passat  pel que fa a la mestria de tots els músics. És un disc potent, car de balades n’hi ha una, la molt bonica “Mais Que Tudo” que titula el disc amb la preciosa flauta de Hans Teuber. Un pèl més vital és “Hoping for the Day” tot i la delicada Intro del piano del líder Jovino Santos i ja després la bonica melodia amb el baixista. I com que va ser un directe, hi ha un tema de 12m i mig iniciat amb la flauta de Hans, tema a un tempo mèdium marcat per la secció rítmica, coses que duraran una bona estona. Però ai las que les coses canviaran, el tempo creixerà de mica en mica i ja ens situarem en plena bogeria d’improvisació col·lectiva a tot Jazz Avantgarde i posterior solo del baterista, i...etc, etc.
 
I ja els començarem escoltant amb “Chorelético” que comença amb una Intro a càrrec del baixista, ell ben sol fent una improvisació ja d’entrada de més de 2m.
 
7.4.- Chorelético  (Jovino Santos) 7:18.
 
I avui tenim un programa potent, car, tot i haver-lo començat amb un llarg i gran  solo de contrabaix de dos minuts, el d’en Chuck Deardoff, al cap d’una miqueta, ja els hi hem escoltat la melodia, ara a càrrec del saxo alt de Hans Teuber en un tema a ritme ternari i un pèl vital i sons un tant aràbics, els del seu saxo. Gran i brutal solo de Hans aplaudit pel públic, que ja sabeu que és un directe, de fet ha estat l’únic en improvisar, o sigui que ha estat l’única estrella d’aquest firmament. Llarga demostració de la qualitat que tenia el dia del concert, allà pel 1995, o sigui ara mateix fa 30 anys; com déu tocar ara, com els àngels; el mateix us dic per la resta de companys, esclar. Brutal tema per començar-los a escoltar, què bo el bo d’en Hans.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I hi van fer un “Happy Birthday” dedicat a un tal Ariel tema iniciat pel líder a piano sol en una llarga Intro, per ja aparèixer la resta de companys a tot tempo vital. I encara “Caranavalha” és sorprenent per la qüestió rítmica per com de potent i complexa és, alhora per les improvisacions dels solistes, brutals.
 
I per això els seguirem escoltant en aquest tema...
 
8.3.- Caranavalha (Jovino Santos) 7:08.
 
I un altre tema vital i consistent, per com n’és la qüestió rítmica, força trencada, i ara amb en Hans al saxo soprano, el qual ens ha fet l’entremaliada melodia. I quins moments posteriors amb el baix i piano del líder més impressionants, seguint amb la complexitat de la cosa rítmica, trencada. I el saxofonista s’hi ha posat amb el saxo alt per fer la seva improvisació, i com ha seguit la rítmica i com la melodia en la seva impressionant improvisació. De nou ens ha deixat estabornits i clavats a la cadira, per ell, però també per com de potent m’ha sortit el programa d’avui. Aplaudiments merescuts i ja la impro amb el piano del líder  Jovino Santos, que ves per on ens ha semblat magnífic, com a pianista, però també com a compositor, on hi ha un Latin Jazz per ritmes, però força elaborat. Gran solo de Santos acabant-lo recuperant uns acords rítmics i deixar pas al brutal solo del baterista Mark Ivester i ja el saxo soprano de Hans Teuber i ja acabar el  tema delicadament i amb els aplaudiments merescuts.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
I nosaltres ja fins el 21 de novembre que tornarem a la Sala Xica per gaudir de la música i l’espectacle que ens oferirà el Lluís Coloma Trio, a partir de les 22h, i repeteixo que a la Sala Xica. Per entrar a aquest concert, cal fer una donació. Us hi esperem.
 
I ja per acabar, el tema més potent és el primer track del disc, que si van començar l’actuació així, doncs quina trempera de “Metamorph”, tema a tempo vital i melodia a duet de piano i flauta, per cert molt entremaliada i amb canvis rítmics amb un pont a tot Bossa súper vital, increïble tema del líder, com ho són tots, el bo de Jovino Santos.
 
9.1.-  Metamorph (Jovino Santos)  6:18.
 
I de quina manera més bèstia els hem acabat d’escoltar en aquest gran tema del líder Jovino Santos, tema fet a tot Latin Jazz contemporani, amb una brutal intro i ja la melodia feta a duet de piano i flauta. Un pont increïble que fan també a duet a una velocitat esfereïdora, què bons tots dos, tots quatre, car els dos de la base rítmica són igualment molt bons. I sense pensar-s’ho dues vegades Jovino ha fet la seva improvisació que de nou ens ha frapat, això enregistrat a la primera en un directe al Kerry Hall, increïble. Com també el bo de Hans Teuber i ara de nou amb el saxo soprano volant allà dalt de les altures, fent una música celestial. Increïble improvisació, per fraseig, per melodies creades, per tècnica, la d’ell, la del líder, i esclar que amb el suport imprescindible de la base rítmica, brutal tema acabat de cop, i aplaudit esclar per tothom, inclosos nosaltres, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi i per això felicitats, aleshores nois, ara ja no, mestres Jovino Santos Neto - piano, Hans Teuber - flauta, saxòfons, Chuck Deardorf - contrabaix i Mark Ivester – bateria.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |