Programa 619: Chris Cheek 5tet, Albert Bover Trio, Pilon - Denson - Blade i Ricardo Pinheiro, dimecres 18 de desembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs el programa d’avui tornarà a sortir llarg per la versió completa, la que trobareu al blog i ivoox. I ves per on que el programa gira, més o menys, al voltant d'actuacions fetes al Jamboree com és el cas del trio liderat per l'Albert Bover i disc Albert Bover Trio, "Parisian Affair", amb Yoni Zelnik i Philippe Soirat, de Fresh Sound Records. També vam veure el trio de Romain Pilon, Jeff Denson i Gonzalo del Val, i disc però amb el Brian Blade, "Between Two Worlds", de Ridgeway Records. I també el Chris Cheek va liderar el seu quintet amb Jorge Rossy, Steve Cardenas, David Soler i Jaume Llombart, havent fet concerts posteriors i enregistrat vídeos en el "JazzHall Summer Festival Hamburg" del mateix repertori i projecte anomenat, "Saturday Songs". I en el disc de Ricardo Pinheiro, "Tone Stories" hi ha també el Jordi i el Chris, amb Michael Formanek, també de Fresh Sound, ells però, no havent-lo presentat a la nostra estimada cova-cava.


Començarem doncs amb alguns dels temes que el Chris Cheek Quintet van enregistrar al JazzHall Summer Festival Hamburg els dies 15, 16 i 17 de juliol de 2024, temes que també van sonar al Jamboree on els vam poder veure. I el projecte es diu “Saturday Songs” Enregistrament d'àudio de Wanja Hüffell, mescles d’aùdio de Ken Rich i vídeo de Reiner Damisch. Amb Chris Cheek, saxos tenor i soprano; Steve Cardenas, guitarra elèctrica; David Soler, guitarra pedal steel; Jaume Llombart, baix elèctric i Jordi Rossy, bateria i vibràfon.
 
I una preciosa balada que van fer, amb uns aires de les Illes Verges va ser la preciosa..
 
1.7.- Along The Santa Fe Trail (Chris Cheek) 6:35.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema, preciós per començar el programa d’avui. I aquest tema va ser el penúltim que van tocar al Jamboree, el títol que no la música del tema enregistrada al ja comentat Festival d’Hamburg. Un tema que pels sons de la Pedal Steel Guitar del David, ens situa allà al mig del Pacífic, a la Polinèsia al costat de Paul Gaugin. Una cadència rítmica també molt ben aconseguida, alhora que el tempo, també molt suau. Hem pogut escoltar com l’han començat, a mode de bonica “Intro”, i ja la melodia a càrrec del líder amb el saxo tenor. I per sota, acords de la guitarra de Cardenas, els sons eteris del David amb la Steel en el pont, i l’acompanyament del baix del Jaume, i sons dolços també del vibràfon del Jordi, i ja la primera improvisació del líder al tenor. Preciosa improvisació, melòdica, alhora que passejant-se per l’harmonia. I també David ha improvisat en la B del tema o el pont, i acabant la darrera A, i també d’una meravellosa manera. I esclar que el Jordi s’hi ha afegit amb la precisió que el caracteritza amb el vibràfon, i bonica improvisació en les dues As del tema. I David en el pont, de nou improvisant i d’una delicada manera, la del so d’aquesta guitarra tan especial i ja Chris acabar el tema recuperant la melodia. Quin bonic tema per començar-los a escoltar i nosaltres el programa d’avui.
 
I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=925Geicp3PY.

Temes Jamboree

I recordar-vos que els temes que esteu escoltant els van enregistrar al JazzHall Summer Festival Hamburg en tres dies del passat juliol. I un altre dels temes que van fer al Jamboree és..
 
2.6.- Up Early (Chris Cheek) 6:23.
 
Doncs amb aquest tema força tranquilet els hem continuat escoltant i gaudint, quin goig. I el tema l’ha fet el líder Cheek al tenor. Aquí hem escoltat llargament el solo de Cardenas a la guitarra, què bé que l’ha fet. Una improvisació continguda, gens d’escarafalls ni sons estridents, tot molt suau i delicat. I sí que Cheek ha fet un gran solo i de nou al tenor, del qual n’extreu un so força personal i ben temperat. El suport de la base rítmica és ara amb el Jordi a la bateria i sempre el baix elèctric del Jaume. I en David fa sempre sons estratosfèrics, eteris, amb la seva Pedal Steel Guitar quan no fa solos, que n’ha fet un, després del líder al saxo tenor. I aquesta guitarra típicament americana no és usada gaire en el món no anglosaxó, però en David se l’ha fet seva, ell, únic músic que la toca a la península amb una grandíssima dignitat. I el solo que ha fet ha estat reeixit, mesurat, contingut també, com és aquest tema.  Un tema de Cris Cheek força interessa. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=8Z9XcV9xGn8.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 31 de gener de 2025 que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet una setmana després de la Festa Major d’Hivern organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Bon Nadal per a tothom i Bon Any Nou.


I ja els acabarem d’escoltar amb el vital tema amb el qual van acabar el concert al Jamboree i anomenat...
 
3.8.- Ginger Something (Chris Cheek) 5:35.
 
I amb aquest tema van acabar el concert al Jamboree, el d’un quintet que inaugurà la gira precisament a la nostra estimada cova-cava. Els temes van anar sonant millor i millor a mida que els tocaven, i els que heu escoltat, ja sonaven la mar de bé després d’haver-los rodat, i per això Cris Cheek va decidir enregistrar-los amb bon so i vídeo, aconseguint un treball final d’una gran qualitat, coses que podreu constatar clicant als enllaços de cada vídeo. Aquest tema ha estat força potent, amb una secció rítmica potent amb el Jordi a la bateria i el Jaume al baix elèctric, marcant força bé el ritme amb la melodia feta pel líder Cheek. Solos n’hem escoltat també, com el primer del líder i de nou al saxo tenor. Ens ha impressionat força la seva capacitat creativa, la seva manera d’interpretar-ne l’harmonia, el seu potent so. I sempre, sempre en David de fons amb els sons de la seva Steel. I ves que en Cardenas ha seguit al líder i de nou amb un solo brutal, amb un fraseig força elegant, sonoritat fosca, en aquests concerts, el de la seva guitarra Fender Telecaster sense passar per cap efecte. I de nou el tema amb ritme matxucat sobretot pel Jordi a la bateria, acabant-lo magistralment i així ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Chris, Steve, David, Jaume i Jordi.
 
I aquest és l’enllaç al vídeo d’aquest tema:
https://www.youtube.com/watch?v=ndr62osKfSE


I seguim ara amb el disc Albert Bover Trio, "Parisian Affair" publicat per FSR 5132 aquest 2024. Enregistrat per Julien Bassères a Studio de Meudon, França, 19 de gener de 2023. Mesclat per Sergi Felipe. Masteritzat per Pieter De Wagter a EQUUS, Bèlgica. Produït per Albert Bover. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora és © 2024 de Fresh Sound Records, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.​ Amb Albert Bover, piano; Yoni Zelnik, contrabaix; Philippe Soirat, bateria.
https://www.freshsoundrecords.com/albert-bover-albums/57364-a-parisian-affair.html.
 
I aquest és un projecte generós amb 11 temes, 7 dels quals són de l’Albert. Els altres quatre són de Sam Rivers, Michael Leonard, Manning Sherwin i Wayne Shorter.
 
I el mateix Albert Bover explica llargament vicissituds relacionades amb la seva vida i miracles, i tot al voltant del disc i acompanyants.
 
Passo, he passat la major part de la meva vida on vaig néixer, a Barcelona. Vaig aprendre a tocar jazz principalment a Barcelona i Nova York, on vaig viure una temporada, i després vaig seguir visitant sovint per seguir fent classes magistrals amb grans professors de clàssica i jazz, com Sophia Rosoff, Fred Hersch, Barry Harris, Jaki Byard, Sal Mosca i altres en aquest darrer període de la meva vida. El jazz per a mi és música urbana, la música de les grans ciutats amb gent que ve de molts llocs diferents, amb un gran respecte a la comunitat afroamericana que sempre ha estat la part més important d'aquesta tradició i estil. Recordo haver sentit aquella energia a Nova York que em fa entendre el PER QUÈ toquem aquesta música, no només com o què toquem. I això també ho he viscut vivint a París, des de l'any 2019, que m'atreviria a dir que no hi ha falta de respecte cap a altres ciutats i comunitats importants, car, és la primera capital d'aquesta música a Europa.
 
I el disc té tres precioses balades com són “Wednesday” de l’Albert, “Why Did I Choose You” de Michael Leonard, “A Nigthtingale Sang on Berkeley Square” de Manning Sherwin. I la seva, dedicada a la seva filla “Song for Maia”, té un pèl més de tempo. I ja els escoltarem en aquest tema...
 
4.10.- Song for Maia (Albert Bover) 5:49.
 
I què bonic aquest tema de l’Albert, a tot vals, com una mena de “Waltz for Debby” que Bill Evans li va dedicar a les seva petita neboda Debby Evans de 3 anys. I el tema té diferents trams musicals com són primer el de la “Intro”, posterior melodia feta per l’Albert i acompanyants, i primera improvisació feta per ell mateix. La consistència del tema, el Swing, el tempo “mèdium up”, tot plegat se’ns emporta vers el paradís. I el tema ha començat suau, però s’ha anat estirant d’energies, agafant cada vegada més trempera, i sobretot aconseguida en la improvisació inversemblant de l’Albert al piano. Què podem dir que no sapigueu de la seva mestria. És un dels grans del piano Jazz del país, sinó el que més ho és. La seva velocitat de digitació, el seu “pianíssim” és d’una qualitat de totes i tots reconeguda. Gran solo que ens ha fet. Per descomptat que els dos acompanyants han brillat abastament tot i acompanyant-lo i més encara el baixista Yoni Zelnik que ens ha clavat una magnífica improvisació. Pulsió rítmica, discurs amb contingut melòdic també tot i anant amunt i avall pel mànec de la seva Berra. I el tema l’acaben amb una mena de “Vamp” on de nou l’Albert s’ha esplaiat una bona estona improvisant per ja arribar al final d’aquest preciós tema dedicat a la filla d’ells dos, de l’Alba i d’ell, la Maia.
 
Després de tot aquest temps, tenint l'oportunitat de tocar una mica a l'escena del jazz a París, vaig pensar que era el moment de fer un disc de trio amb grans intèrprets de jazz francesos. Vaig conèixer als anys 90 a Philippe Soirat, encara un dels millors bateristes de l'escena del jazz francès, tocant i gravant amb Carlos Barreto, un gran baixista portuguès. Vaig conèixer el gran baixista Yoni Zelnik més recentment en una sessió a l'estudi de Philippe i vaig gaudir molt de la seva musicalitat i vaig pensar que tots tres sonàvem molt bé junts. Així que vam anar a l'estudi Meudon a gravar el 19 de gener de 2023. A l'estudi em van donar l'opció d'escollir entre dos pianos de cua, un Steinway i un Fazioli. Sense ni tan sols anar a provar-los, vaig dir que tocaria l’Steinway. Encara penso que Steinway i els vells Bechstein i Blütner són els millors pianos del segle XX.


Sí que hi ha temes magnífics com el dedicat a Gorka Benítez, “Like Gorka”, com el “Like Sonny” de Coltrane, sí. També és maco el primer track i tema propi del líder “Douce Amertume”. Aquest, “Sol en Vigo” i “O Castro”, són les tres, composicions al voltant de Galicia. I si hi ha un Blues, vaig i el poso i més encara el seu i dedicat a Monk..
 
5.6.- Blues for Monk (Albert Bover) 5:07.
 
I ves quin altre gran tema de l’Albert i ara a tot Blues, i dedicat a Monk i per això sonen les notes del seu “Misterioso”, què bé, quin detall. I després de la curteta melodia d’aquest “Blues for Monk” ell mateix s’ha posat a volar improvisant i nosaltres que hem volat amb ell. De quina manera l’ha desenvolupat, amb quina mestria, amb quin Swing més impressionant, amb quin llenguatge més brillant. I de nou el baixista Zelnik ens ha meravellat per la seva subtil contundència, presència, pulsió rítmica i fraseig. So profund i afinació acurada, i exquisidesa interpretativa, la d’ell, la de l’Albert, per descomptat però també per la tasca del baterista i seu amic, en Philippe Soirat que tot just al final del tema ha fet uns “vuits” compassos improvisant amb el líder, i ja recuperar les notes del quasi “Misterioso” de Monk i acabar el tema. Un Blues atípic de 24 compassos, crec, i de la forma AABACA cadascuna de quatre compassos.
 
Vull donar les gràcies a Julien Baseres, el tècnic de so, per ser tan professional. També vull donar les gràcies a Jordi Pujol per creure i donar suport a aquest projecte. El meu primer disc de trio, “Esmuc Blues”, també va ser a Fresh Sound, amb Chris Higgins i Jordi Rossy, i abans en molts discos com a sideman o en duo amb el baixista Horacio Fumero.

 
Els meus originals van ser compostos majoritàriament dos mesos abans al Conservatori El Castro de Vigo, per això dos títols són: “O Castro” i “Sol a Vigo”, aquest darrer, un tema complicat; així que tinc aquest nom a una composició original a 7/4. La gravació va anar molt bé. Abans vam assajar dues vegades quines cançons volia tocar, una barreja d'originals i estàndards no tan tocats. No vam fer gaire més de dues preses majoritàriament. l fins i tot només una d'un tema gràcies al gran talent musical de Yoni i Philippe al qual estic molt agraït. Després de no editar gaire, potser vam reunir diferents seccions de les dues versions d'una melodia, però no vam tocar ni una nota, perquè aleshores a mi el producte no sonaria natural sinó massa fabricat. Aquest és el meu so, com toco, "errors o no". Vull que sigui el més honest possible sobre el meu toc en aquell moment, perquè, com va dir tan bé Paul Bley, una gravació és com una foto on toqueu en aquell moment.
 
I ja per acabar d’escoltar-los ho podríem fer en un dels temes vitals, el de Wayne Shorter i anomenat “Pinnocchio”, on fan una magnífica interpretació, però ho farem amb un altre original seu també vital, tot i que no tant, anomenat..
 
6.4.- Cyclic Episode (Albert Bover) 4:15.
 
I amb quin brutal tema els hem acabat d’escoltar. I és que la capacitat de compondre de l’Albert és impressionat. En aquest tema ens han deixat bocabadats per les seves interpretacions a tempo viu i Swing emprat. La melodia del tema l’hem copsat sí, però ben aviat ha desaparegut deixant pas a la inversemblant improvisació de l’Albert al piano. Velocitat de digitació anant amunt i avall del teclat amb una precisió magistral. Digitació prístina i pura, llenguatge jazzístic de primer nivell, tècnica, la que vulgueu, alhora que bon gust musical. Fraseig bopper i Swing brutal gràcies al contrabaix i “Walking” de Zelnik. I ves per on que després del solo del líder, el baterista Soirat ha fet el seu i de quina manera més impressionant que l’ha fet. Contundent, sí. Redobles a dojo i de nou fent uns “vuits” compassos compartint la improvisació amb l’Albert per ja ell recuperar el motiu principal i acabar el tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Albert Bover, Yoni Zelnik, Philippe Soirat.

 
També vull agrair la mescla de Sergi Felipe a Underpool Studio de Esplugues de Llobregat, Barcelona, músic i tècnic de so. Després d'això vam tenir l'oportunitat de presentar aquesta música un parell de vegades. Una vegada al Jamboree Jazz Club el febrer de 2023 amb gran èxit, i al Cafe Laurent de París el desembre de 2024. M'alegro que finalment aquesta sessió d'enregistrament estigui disponible per a altres persones per escoltar-la, car tocar aquesta música em motiva cada cop més per seguir cada dia estudiant i practicant per ser un millor músic i ser més capaç de comunicar com em sento a cada moment fent aquesta música.
 
Gràcies a l'Alba, per compartir aquest viatge vital amb mi durant tots aquests anys, i a la Maia, la nostra filla parisenca, que ara té quatre anys, inspiració de la meva "Cançó per a Maia" original. I gràcies a tota la gent que hi ha per escoltar, organitzar música en directe, ajudar a mantenir viu el jazz. —Albert Bover.


I seguiré amb els projectes del programa, i ara amb el del trio de Romain Pilon, Jeff Denson i Brian Blade, "Between Two Worlds", publicat el 2019 per Ridgeway Records. I ells tres toquen Romain Pilon, guitarra; Jeff Denson, contrabaix i Brian Blade, bateria.
 
I el disc té 10 temes, i ves per on que 5 són de Pilon i 5 de Denson; en té tres que són unes exquisides balades, com la que titula el disc “Between Two Worlds”. També és així de bonica “Song of a Solitary Crow” com també “Nostalgic Farewell”, totes tres de Denson. Però els escoltarem un pèl més vius en el tema també compost per ell i anomenat..
 
7.8.- Lost and Found (Jeff Denson) 6:03.
 
I quin tema més maco i amb quin delicat Swing l’han fet ells tres, gràcies esclar al “Walking” del baixista i compositor Denson, que ves per on va ser qui em va lliurar aquest disc al Jamboree el passat 26 de novembre, no fa pas gaire, no. Un “Lost and Found” que ha començat amb una “Intro” amb els darrers compassos i ja esbrinar la melodia a càrrec del guitarrista resident a París, Romain Pilon. Aquest guitarrista amb aquest so tan fosc toca una guitarra de mitja caixa que no és cap Gibson, no, guitarra de Luthier personalitzada, sembla ben bé. I ves per on que Pilon té com a baixista en d’altres projectes al que hem escoltat a l’Albert Bover Trio, en  Yoni Zelnik. I després de les notes profundes del baixista Denson, melodia del guitarrista i ja la seva inversemblant improvisació. El Swing gràcies al “Walking” del baixista es percep abastament en la improvisació del guitarrista. Llenguatge jazzísitc, fraseig, sons del passat reconvertits al present, ell que ha begut de les fonts dels més mestres en això de la guitarra de Jazz, i per això l’hem escoltat amb tota la “Tradició” del Jazz. Un gran solo del compositor posterior, ens ha copsat força, i encara els recordem a tots dos al Jamboree executant les seves improvisacions. So profund de Denson, pulsió, llenguatge, melodia, que també n’hi ha d’haver. I de nou la melodia a càrrec del guitarrista i ja per acabar aquest magnífic tema del baixista Jeff Denson ideal per començar-los a escoltar.


Quan aquests intèrprets virtuosos es troben al quiosc, el resultat és pura màgia. La unió del venerat guitarrista francès Romain Pilon, el baterista Brian Blade i el baixista, vocalista i compositor Jeff Denson aclamat internacionalment fa que celebrem el seu àlbum de Ridgeway Records “Between Two Worlds”. L'enregistrament inclou originals de Denson i Pilon, que es van conèixer fa dues dècades com a estudiants al Berklee College of Music de Boston. Després de graduar-se, van seguir les seves pròpies carreres, però es van reunir de tant en tant per recuperar la seva camaraderia musical. Quan Denson va tocar amb Blade en una gira del 2017 amb l’”Spirit House” de Joel Harrison, van fer un “clic”. "Ens vam connectar profundament de seguida, des de les primeres notes de la prova de so", diu Denson. “Se sentien com esperits afins, rítmicament; darrere dels solistes s'estava fent un altre llenguatge, i era totalment apassionant”. Denson pensà en Pilon com a tercer soci ideal. "És un intèrpret virtuós però molt sensible i molt musical, les mateixes paraules que utilitzaria per descriure Brian". Denson va convidar a Pilon i Blade, que van acceptar amb entusiasme. El resultat és un dels nous grups més captivadors del jazz, un trio d'intèrprets amb unes sonoritats inconfusibles, una creativitat inqüestionable i una sensibilitat insondable. Això diuen des de la pàgina web del disc: https://ridgewayrecords.com/within-2/.


I hi ha temes magnífics com són “En Trois Temps”, “Genération” i “Madrid”, tots tres de Pilon. I els escoltarem en el primer track també compost pel guitarrista Pilon i tema anomenat...
 
8.1.- Sucré (Romain Pilon) 7:30.
 
I aquest tema de Pilon ha tingut diversos i diferents moments, primer amb la melodia i encara tot molt calmat, parlant d’intensitats sonores. I tot i que es percep un tempo prou ràpid, encara no l’han desenvolupat. Els primers moments han estat continguts, fins i tot en la improvisació del líder. Tot i això, de mica en mica tot es va estirant. El baterista Brian Blade, un dels màsters mundials en això de la bateria, no ha parat d’improvisar darrera dels seus companys, i tot plegat va agafant embranzida. També el baixista fa de les seves fent línies que semblen més solistes que acompanyants. El ritme és així com trencat, sobretot en la part de la melodia. En els primers moments del solo del guitarrista, tot és molt delicat, tot és força contingut. El seu so fosc, el seu fraseig, de mica en mica tot va tirant. No hi ha clars moments de Swing en aquest tema, que per això Blade fa el que fa amb la bateria. Pilon a la guitarra ens ha tornat a meravellar, ell que segueix l’estela de la guitarra moderna també amb aires de Kurt Rosenwinkel, sense oblidar la “tradició”. Llarg i molt reeixit solo del guitarrista. I la recuperació del tema ens ha apropat al final d’aquest tema de Romain Pilon, amb un fons de solo del baterista Blade impressionant.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en un altre magnífic tema i ara compost per Jeff Denson i anomenat...
 
9.6.- Listen Up (Jeff Denson) 6:28.
 
I quin tros de tema acabem d’escoltar, iniciat amb un solo de bateria impressionant de l’increïble Brian Blade, màsters de màsters, del qual ja en necessitàvem una intervenció solista de les seves. I després, aparèixer la melodia a càrrec del duet de guitarra i contrabaix conjuntament amb el baterista, tots tres a mode de diàleg a tres força interessant. Una melodia força entremaliada que han fet a duet els dos de les cordes. I ja ben aviat les improvisacions, i la primera i de nou inversemblant ha estat la del guitarrista parisenc Pilon. Un “Walking” del baixista impressionant ha fet que el Swing fos increïble, per vital, i mentre, les línies del solista, i al final amb arpegis i un “break” que ha deixat pas al solo del compositor i baixista americà, de Califòrnia. De nou s’ha esplaiat la mar de bé improvisant de màster, i amb un fons sonor força delicat, car ni el guitarrista ni el baterista han sonat forts, ans al contrari. I els arpegis del guitarrista han donat pas a la melodia a tres, diàleg a tres o sigui triàleg en un tema molt interessant. Gran tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Romain Pilon, Jeff Denson i Brian Blade.

 
I acabarem el programa amb el disc de Ricardo Pinheiro, “Tone Stories” publicat per Fresh Sound Records aquest 2024 i FSR 5131. Enregistrat per André Fernandes als Timbuktu Studios, Lisboa, Portugal, juny de 2023, dissenyat, mesclat i masteritzat per ell mateix. Notes de folre: Ricardo Pinheiro i David Liebman. Produït per Ricardo Pinheiro. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquest enregistrament sonor és © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.​ Amb Ricardo Pinheiro (guitarra), Chris Cheek (soprano i saxo tenor), Michael Formanek (contrabaix), Jorge Rossy (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/ricardo-pinheiro-albums/57331-tone-stories.html.
 
I aquest és un disc amb tot d’estàndards de Jazz magnífics, on també hi ha precioses balades com són ara: “The Peacocks”, de Jimmy Rowles; “Blame It on My Youth” d’Oscar Levant, aquest no gaire conegut. També ho és la magnífica “If You Could See Me Know” del gran Tadd Dameron. I amb una mica més de tempo i delicat Swing hi ha el preciós tema de Victor Young que serà el primer que escoltarem i anomenat...
 
10.5.- Weaver of Dreams (Victor Young) 4:37.
 
I ves per on que el gran Kenny Burrell va fer un àlbum titulat així i el va enregistrar el 1960 i 1961 publicat per Columbia. També Ben Riley en té un així titulat, aquest però del 1963, tema de Young que Nat King Cole va enregistrar el  setembre de 1951 i que Bing Crosby va primer publicar el novembre del mateix any.
 
Una meravella de tema a mig tempo iniciat pel contrabaix de Michael Formanek, ell havent-ne fet tota la melodia, què maco. Ja Chris s’ha posat a improvisar amb el saxo tenor, fent-ho amb una gran delicadesa, so dolç i millor llenguatge jazzísitc. I què bé tancar el cicle del programa amb ell, car l’hem començat amb el seu quintet. I hem gaudit força amb el solo del guitarrista portuguès i líder del grup, Ricardo Pinheiro, el qual ens ha agradat força. Un so més net que els anteriors que tampoc ens sona a cap Gibson pel so clar i sense cap efecte electrònic afegit. Ricardo ha fet tasques d’acompanyant mentre Cheek improvisà, com també ha fet aquesta labor el nostre estimat Jordi Rossy el qual conjuntament amb el baixista Formanek han porta un tempo clavat i Swing magnífic pel “Walking” del baixista. I després del solo del líder, de nou la molt bonica melodia que interpretaren tants i tants músics entre els quals Sonny Rollins en el seu disc del 21 de febrer de 1959 enregistrat en directe a Holanda al Singerzaal.
 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I hi ha grans temes com aquest “When You Wish Upon a Star” de Leigh Harline amb un delicat Swing. I ves per on que dels 10 temes, 5 són vitals de tempo i a tot Swing com són el “Soul Eyes” de Mal Waldron amb en Cheek al saxo soprano i ja força vital;?”, però els escoltarem en el de l’Elmo Hope, anomenat..
 
11.2.- De Dah (Elmo Hope) 4:29.
 
I quin tros de tema que acabem d’escoltar. I ves per on que Elmo Hope el va fer el 1961. 'De-Dah' d'Elmo Hope és del seu àlbum de 1962 "Here's Hope". Va gravar amb Clifford Brown, John Coltrane, Sonny Rollins i Jackie McLean, però no va ser massa celebrat ni reconegut. Les composicions de Hope són un bon exemple de les Formes Avançades de la Tonalitat Destinacional.

 
I el tema ja comença amb la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, per ja aparèixer la primera i llarga improvisació a càrrec de Rossy a la bateria, ell, sempre tan subtil. I sí que el Swing l’hem tingut en el solo del líder Pinheiro a la guitarra, el qual ens ha demostrat el seu gran nivell solista, com a tècnic, com a creatiu i inventiu. So net, precisió en la digitació i fraseig i llenguatge jazzístic de primer nivell. Però si a més a més tot plegat té un bon gust musical, doncs que la música entra molt millor. També Chris l’ha seguit amb igual mestria i seguint amb el Swing gràcies als dos de la base rítmica, el baixista Formanek i el seu “Walking” i els copets a caixa i plats de l’estimat Jordi Rossy. Cheek és també un dels puntals del Jazz al saxo tenor com són Mark Turner i Joshua Redman. Ell ha fet també un llarg solo on ha demostrat les seves qualitats interpretatives, que en són moltes, i ja recuperar la melodia, amb el ritme trencat en les As i Swing en la B del tema. Brutal tema d’Elmo Hope.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I també hi ha temes vitals com són el de l’l’Ornette Coleman, “When Will the Blues Leave”, on Jordi Rossy fa un llarg solo tot just després de la curta melodia del tema.

 
I els acabarem d’escoltar en dos temes seguits, i nosaltres el programa d’avui...
 
12.1.10.- There Is No Greater Love (Isham Jones) 3:44.
12.2.4.- Fried Bananas (Dexter Gordon) 3:39.
 
I què bé acabar el programa amb aquests dos temes seguits, dos temes magnífics encabits en Jazz American Song Book, i si el primer hi va entrar primer és perquè Jones el va compondre més aviat, car és del 1936 i el va publicar ell amb l’orquestra de Woody Herman el mateix any. És un tema, com tots, que es pot interpretar a un tempo més tranquilet. El tempo emprat pel líder és vital i amb un Swing brutal i per això el “Walking” de Formanek i els copets delicats a la bateria que ha fet l’estimat Jordi. Després de la melodia feta pel líder a la guitarra, compartida amb el saxo tenor Cris Cheek, les dues As, la B la fa també el líder i la darrera A de nou Cris. Ell ha estat qui primer ha improvisat, i de nou amb gran tècnica, so preciós, recorregut pels més greus, fraseig lligat i bon gust. D’això també n’ha tingut el líder en el seu solo a la guitarra, alhora que gran demostració de com es passa per l’harmonia d’un tema i ell ho ha  fet amb total solvència.
 
I el “Fried Bananas”, Dexter Gordon el va incloure en el disc del 1969 publicat per Prestige, després de quasi una dècada sense enregistrar-ne cap. L’acompanyaren Barry Harris, Buster Williams i Albert Heath. I els nostres herois l’han interpretat a un tempo impressionant, com també havia fet el gran Desideri. La melodia es va fer ràpidament famosa, també per ser un tan entremaliada i tocada a aquest tempo ràpid. I ves per on que després d’escoltar-la interpretada a duet de saxo i guitarra, ells dos s’han posat a improvisar a mode de pregunta-resposta en una llarga demostració de tècnica i bon gust. Després han estat els altres dos els que han fet el duet solista a mode de pregunta i resposta, ells que han estat Formanek i Rossy,brutals tots dos, brutals tots quatre, i tema de nou per acabar-lo i nosaltres deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Ricardo Pinheiro, Chris Cheek, Michael Formanek , Jorge Rossy. I amb aquest tema ja he acabat el programa d’avui, llarg en la versió completa que ja sabeu podeu trobar al blos i a l’ivoox del programa, que per cert, com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol. 

 

Programa 618 - Origin Records: Jason Keiser,Andy Wheelock i Western Jazz Collective, dimecres 11 de desembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa: 

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I sí que la setmana passada vàreu poder escoltar jazz del segle XX, anys 60s, amb tot de projectes recuperats per Jordi Pujol Baulenas per a la seva Fresh Sound Records – Jazz Workshop, sí. Però pel programa d’avui farem un salt estilístic endinsant-nos en la modernitat més actual, la que fan músics americans ara mateix i que apareixen a Origin Records i filial OA2 Records, i ara gràcies a John Bishop. És per això que podreu escoltar la música de (No per Abrera) Jason Keiser - "Kind of Kenny", Andy Wheelock Whee 3 Trio - "In The Wheelhouse", de OA2 i el Western Jazz Collective - "Dark Journey" de Origin, tots publicats el 25 d’octubre de 2024. Gràcies John Bishop. I avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
I algunes de les músiques seran delicades i algunes no, i totes elles allunyades de concepcions clàssiques dins el que es coneix com a Jazz. Serà una bona manera de percebre què està passant als EEUU en aquests moments.


Començaré el programa amb el disc publicat per OA2, i amb unes músiques que giren al voltant del gran trompetista i compositor Kenny Wheeler, i per això el disc es diu "Kind of Kenny" de Jason Keiser. Enregistrat i mesclat per Steven Glaze als Tone Freq Studios, San Jose, CA. Enregistrat el 12 de febrer de 2024. Masteritzat per Ron Rice a Rice Mastering, Falls Church VA. Notes de folre d'Andrew Gilbert. Fotos de la banda de Tom Ehrlich i Steven Glaze. Disseny de la portada i presentació de John Bishop. Produït per Jason Keiser. Amb Jason Keiser, guitarres acústiques amb cordes d’acer i de niló. John Stowell, guitarra elèctrica i baríton fretless. Danielle Wertz, veu; Erik Jekabson, trompeta, fiscorn i Michael Zilber saxo tenor i soprano. I per tant sense contrabaix ni bateria, força sorprenent, la veritat. Tota la música és de Kenny Wheeler, excepte: (1,5,10) Jason Keiser, (9) Kenny Wheeler i Norma Winstone.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22236.
 
"... un sincer homenatge a Kenny Wheeler amb inspiració, compassius solos de guitarra del líder i John Stowell on la interacció intricada i intuïtiva d’ells dos  recorda les col·laboracions fonamentals entre Ralph Towner i John Abercrombie. Això han dit els de Minor 7th Acoustic Guitar Magazine.
 
I ja els escoltarem en un d’aquests delicats temes, compost pel líder i anomenat...
 
1.1.- Kind of Kenny (Jason Keiser) 4:37.
 
I què bé començar el programa amb una música tan bonica, tan agradable, cosa que ja heu pogut constatar. I sí perquè una part del programa anirà d’aquestes músiques, les que giren al voltant de Kenny Wheeler amb temes d’ell, i aquest que ha estat compost pel líder Jason Keiser. Delicadeses sonores, homenatge, respecte, ganes de dedicar-li un treball al mestre que tan ens va captivar per la seva personalitat i musicalitat tan especial. Un tema on hem pogut escoltar un duet de guitarres, de dos mestres, del líder Keiser i de Stowell, ells dos acompanyats de dos vents, la trompeta de Erik Jekabson, i el saxo tenor de Michael Zilber. Una formació totalment atípica sense piano, bé, ja s’enten, car si hi ha dues guitarres no fa cap falta un piano; però sí que és sorprenent que ho hagin fet sense contrabaix ni bateria. De fet una de les guitarres és baríton, o sigui que alguns greus ja hem tingut. Quins moments més macos amb els dos guitarristes fent com una mena de diàleg. Tema preciós per començar el programa d’avui i escoltar-los a ells.
 
Buscant interpretar la música del trompetista/compositor Kenny Wheeler amb el sentit infinit de l'aventura i els matisos necessaris per honrar la seva escriptura única, el guitarrista de Bay-Area Jason Keizer estava particularment intrigat per la inclinació de Wheeler per muntar configuracions instrumentals inusuals mentre feia els preparatius per “Kind of Kenny”. En equip amb el guitarrista únic i mestre John Stowell com a base rítmica i harmònica del conjunt, Keizer va comptar amb improvisadors lírics com el trompetista Erik Jekabson, el saxofonista Michael Zilber, i la vocalista Danielle Wertz, actuant com una veu melòdica semblant a un instrument de vent i com a cantant en el tema "For Jan" de Wheeler i Norma Winstone. “Hi ha molts joves músics que fan que els coneixedors del jazz s'asseguin, escoltin atentament i valorin els seus àlbums de debut. Aquest és el cas també del guitarrista Jason Keizer.
 
I els escoltarem el tema compost pel Kenny Wheeler on hi tindrem la càlida veu de Danielle Wertz i anomenat....
 
2.7.- Kind Folk (Kenny Wheeler) 6:59.
 
I quina altra delicadesa musical que acabem d’escoltar. Iniciada amb un diàleg del trompetista Jekabson i la guitarra del líder Keiser ells dos amb uns primers moments preciosos, fent el que seria la melodia quasi que a mode d’introducció. I ja ben aviat els meus greus amb la guitarra baríton de Stowell i ara el saxo soprano de Zilber ells també fent un diàleg i ja la veu de Danielle  ella a duet amb la guitarra del líder. I ja la primera improvisació a càrrec de  Jekabson a la trompeta, curteta però reeixida; seguida de la del líder amb la guitarra acústica, posterior la del saxo soprano i la de Stowell amb la guitarra baríton. Diàlegs permanents entre ells, sons de fons mentre d’altres estan en primera línia, tot plegat com una mena d’improvisació col·lectiva seguint però uns determinats patrons harmònics, els del tema en concret, aquest “Kind Folk” que Wheeler va incloure en el seu disc del 1997 d’ECM, “Angel Song” amb cracs com Bill Frisell, Lee Konitz i Dave Holland, ni més ni menys. Un tema que també surt a l’àlbum recopilatori “Dream Sequence” publicat per Psi el 2003. Una meravella de tema amb un final preciós per la veu de Danielle i tots plegats acabant-lo delicadament.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 

I seguirem amb un altre tema de Kenny Wheeler anomenat...
 
3.2.- Hotel le Hot (Kenny Wheeler) 6:43.
 
I aquest magnífic tema de Wheeler va aparèixer a l’àlbum “Widow in Window”, Kenny Wheeler Quintet publicat per ECM el 1990 on hi hagué  John Abercrombie, John Taylor, Dave Holland i Peter Erskine. Un tema amb un punt més de tempo i on ens han tornat a frapar per la seva compenetració, pels seus diàlegs permanents. I sí perquè el tema ja ha començat així, amb un diàleg entre els dos guitarristes, a mode dels que feren Ralph Towner i John Abercrombie. I després un altre diàleg, els de la trompeta de Jekabson i el saxo tenor de Zilber. I ell mateix s’ha posat a improvisar i ara amb el suport de la guitarra baríton de Stowell. I quin tros de solo que ens ha fet, brutal. El líder Keiser amb la acústica l’ha seguit fent de nou una meravella subtil amb el fons de la guitarra de Stowell, preciós. Com també ha estat el solo del trompetista Jekabson ell amb el fons de les dues guitarres. Moments subtils increïbles, com els del solo de Stowell amb la guitarra elèctrica i de fons l’acústica del líder i sons d’algun dels vents. Preciós tema i ja recuperant la melodia principal a càrrec del líder i vents. Brutal tema de Kenny Wheeler.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema...
 
4.4.- Kayak (Kenny Wheeler) 4:55.
 
I ves per on que aquest tema, Kenny Wheeler el va incloure en el seu àlbum del mateix títol, i publicà l’1 del 9 del 1992. I al blog us posaré el bandcamp del disc: https://kennywheeler.bandcamp.com/album/kayak on hi és ell i amb quasi una Big Band. Un tema que ha començat el saxo soprano de Zilber a mode d’Intro, per ja aparèixer la melodia a duet de trompeta i guitarra per després afegir-s’hi la resta fent també la curteta melodia. El saxo soprano de Zilber ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i amb quin so més increïble que l’ha fet alhora que fraseig súper modern amb intervals amplis. La guitarra elèctrica de Stowell l’ha seguit i també amb una gran mestria interpretativa. Un so un tan fosc, coses que ens indiquen que probablement sigui una guitarra de caixa. El líder Keiser l’ha seguit amb la acústica amb cordes de niló, pel so que n’extreu. Increïble el líder a la guitarra, un músic totalment desconegut per nosaltres, com la resta, si n’exceptuem al bo de John Stowell. I aquest tema de 5 minuts ha passat com una exhalació de ràpid, tot i no ser gens curt, que 5 minuts donen molt de sí, com ha estat el cas. En definitiva, hem escoltat uns temes increïbles amb tot l’encant i calidesa de Kenny Wheeler i també la pròpia del líder Jason Keiser que li ha volgut fer aquest homenatge. Hem gaudit també amb la resta de companys, John Stowell, Erik Jekabson i Michael Zilber, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois.
 
I després d’aquestes delicades músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva delicadesa interpretativa i curtets contes al voltant de les músiques del programa.


I jo segueixo posant-vos música, seguint amb l’altre producció, la de l’Andy Wheelock Whee 3 Trio - "In The Wheelhouse". Publicat per OA2. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Colin Bricker a Mighty Fine Productions, Denver, CO. Enregistrat del 24 al 25 de febrer de 2024. Foto de la banda de Marlon Rissato. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Andy Wheelock. Amb Andy Wheelock, bateria i percusions; Walter Gorra, piano; Gonzalo Teppa, contrabaix i com a convidat, Gilad Hekselman, guitarra. Tota la música és d'Andy Wheelock, excepte (2) de Gonzalo Teppa.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22235.
 
I ens diuen això des de la pàgina web:
Una rica barreja de jazz, afrollatí i musica de l'Àfrica Occidental són les inspiracions que estan al cor del baterista Andy Wheelock; composicions melòdiques, alegres i saltarines en aquest debut de gravació del seu WHEE3Trio. Mentre escoltà com s'utilitzà el timbre i les escales pentatònics del xilòfon de fusta de Ghana Gyil com a eina de composició, Wheelock va imaginar també la inventiva veu del guitarrista Gilad Hekselman com a complement perfecte pel pianista Walter Gorra, el baixista Gonzalo Teppa i per a ell mateix, Wheelock i la pròpia bateria i percussió per orquestrar l'escombrat de paisatges del tema "Finn", la dansa intricada de "Your Poor Mother," o la festa de carrer afro-pop que és "Empire", per parlar només d’aquests tres temes. Ple d'alegria, ascens i sorpreses rítmiques, el debut de WHEE3Trio segur que us entusiasmarà i inspirarà.
 
Doncs ja els escoltarem en el tema compost per Gonzalo Teppa...
 
5.2.- Well Luck Indeed (Gonzalo Teppa) 6:33.
 
I ves per on que tot i que aquest trio és de piano, contrabaix i bateria, el convidat Gilad Hekselman amb la seva guitarra n’ha estat quasi que el protagonista definitiu, si n’exceptuem el final amb el piano de Walter Gorra. De fet però, sembla que la melodia l’han fet ells dos a duet. La B del tema l’ha fet però el guitarrista ell sol. Ha estat impressionant durant tot el tema el contrabaix del compositor Gonzalo Teppa, amb un motiu que ben bé podria ser el principal. Més impressionant ha estat el solo de Hekselman a la guitarra, excels quasi que diria jo. Amb un so brillant, potent, un fraseig modern amb aires també de John Abrecrombie. I ves per on que després del guitarrista, ha estat el líder Andy Wheelock a la bateria qui ha fet el seu brutal solo. Un tema que han acabat recuperant la llarga melodia principal i amb un “vamp” al final on el pianista Gorra ha fet la seva improvisació. Un gran tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I els seguirem escoltant en una altra d’questes belles composicions, tema compost pel líder Andy Wheelock  i anomenat ..
 
6.8.- Finn (Andy Wheelock) 7:17.
 
I de nou un tema on la qüestió rítmica és la important, i esclar perquè aquest tema ara és del baterista i líder Andy Wheelock. I de quina manera ha començat amb ell a la bateria i el baixista amb el ritme ben marcat i així com trencat, i el tempo. Una “Intro” impressionant on també s’hi ha afegit la guitarra de Gilad. Sorprenent però ha estat el canvi quan ha aparegut la melodia a càrrec d’ell mateix, el bo de Hekselman. De nou un so molt present el del guitarrista. A primera fila, en podríem dir. Una melodia molt bonica també, la d’aquest tema de Wheelock, melodia que acaba amb un “pedal” amb un o dos acords. I què impressionant ha estat la improvisació del convidat Hekselman a la guitarra, que de nou ha estat quasi el màxim protagonista, sí, per melodia i per solo. Un llarg i inversemblant solo que ens ha mostrat de nou la seva qualitat, que ja li coneixíem, però que aquí ens l’ha tornat a constatar. I esclar que mentre ell ha estat improvisant, els dos de la base rítmica, baixista Teppa i líder Wheelock a la bateria, han estat incommensurables, brutals. I ves per on quin final, recuperant la melodia i posterior “pedal” i de nou amb el piano de Gorra fent una impro ha estat brutal, impressionant.


I encara els escoltarem en el positiu tema, alegre i demés virtuts rítmiques que té, i anomenat...
 
7.1.- Empire (Andy Wheelock) 4:50.
 
I què impressionant aquest tema que acabem d’escoltar, amb uns ritmes així com molt africans i vitals, iniciat pel líder Andy Wheelock. Aquest és un tema on la qüestió del ball, de la dansa, sembla ser la cosa més important. Realment és impressionant la marxa que té aquest tema on hem pogut escoltar improvisacions a càrrec del baixista Teppa, també del pianista Gorra i esclar que un llarguíssim solo del líder Wheelock a la bateria. Ha estat increïble el solo del líder, potent, precís, amb profusió de redobles i demés virgueries que ell ens ha fet. I sempre, sempre, la guitarra de Hekselman apareixent per tot arreu, en aquest tema també havent-lo escoltat en una seva improvisació, tot i que curteta. I quin final més sorprenent, amb els sons i efectes de la seva guitarra. Escoltem unes músiques allunyades de les típiques amb Swing per exemple del programa de la setmana passada. Aquestes són les que sonen ara mateix als EUA, les que l’amic John Bishop publica a les seves editorials, i concretament aquesta, la OA2 Records. O sigui que són les que s’estan coent allà. Brutals músiques, brutal tema de nou de Andy Wheelock.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el darrer track del disc i tema que titula el disc..
 
8.10.- In The Wheelhouse (Andy Weelock) 8:39.
 
I què impressionant ha estat també aquest tema, on de nou la guitarra de Gilad Hekselman ha brillat abastament, per melodia i pel seu llarg i brutal solo. El tema ha acabat també amb una altra demostració del líder a la bateria amb un increïble solo, tot plegat abans d’acabar-lo definitivament havent recuperat el motiu principal i melodia, i fent-ho de cop. Els inicis però ja ens deien per on aniria tot plegat. De nou el piano, baix i bateria fent el motiu principal, rítmic i de tempo. La guitarra de Hekselman ha fet la melodia, i per sota el baix i el piano i motiu principal. Un tema amb un canvi o break rítmic en la B del tema, cosa que hem pogut constatar. I ves per on que qui primer ha improvisat ha estat el baixista Teppa el qual ens ha fet una increïble improvisació marcada per la consistència, contundència del seu discurs, de la seva pulsió rítmica alhora que amb la melodia al darrera. Gorra al piano, i en aquest tema, sí que ha brillat per la seva improvisació, tot i que sembla quedar un pèl per sota de la sonoritat dels dos de la base, la del contrabaix i sobretot de la bateria del líder. Jo l’hauria amplificat una mica més durant la gravació. Fixeu-vos com ha sonat sempre la guitarra de Gilad Hekselman, súper, amb un volum molt present. Increïble solo de nou d’aquest gran de la guitarra moderna, no tan reconegut com d’altres més mediàtics, però igualment, un crac. I sí, solo del líder, recuperació de la melodia i final brutal de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Andy Wheelock, Walter Gorra, Gonzalo Teppa i  Gilad Hekselman.


I ara ja encarem el final del programa i ho farem fent un lleuger salt estilístic, el del projecte publicat per Origin Records del col·lectiu Western Jazz Collective - "Dark Journey". Enregistrat per Ian Gorman a La Luna Studios, Kalamazoo, MI, del 18 al 19 de novembre de 2021. Mesclat i masteritzat per Michael Marciano al Systems Two, Nova York. Fotografia de Nebojsa Markovic i Israel Sundseth. Fotos de la banda de Casey Spring. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Andrew Rathbun. I els Western Jazz Collective són: Greg Jasperse, veu; Scott Cowan, trompeta; Andrew Rathbun, saxos soprano i tenor, clarinet baix, WX7; Matt Landon, guitarra; Matthew Fries, piano acústic i elèctric; John Hébert, contrabaix; Keith Hall, bateria i convidat especial, Kevin "Bujo" Jones, percussió. Totes les composicions són d'Andrew Rathbun (Broatchmusic, SOCAN).
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82907.
 
“Les línies de Rathbun ballen i llisquen, totes dues, com si fossin infantils meravelles i sobretot, un art ben perfeccionat". JazzTimes.
 
La Facultat de Jazz que la Western Michigan University va reunir en silenci al llarg dels anys és una col·lecció impressionant d'artistes d'importància internacional. Havent-se reunit a Kalamazoo des de les seves bases a Nova York, Los Angeles i Boston, els col·legues d'ensenyament es van convertir en companys de banda amb la formació del Western Jazz Collective, i “Dark Journey” revela la màgia quan el temps, el lloc i l'atzar xoquen. Ofereix noves vistes sobre la música del saxofonista i compositor Andrew Rathbun, el septet de Rathbun, amb el trompetista Scott Cowan, el guitarrista Matt Landon, el pianista Matthew Fries, el baixista John Hébert i el baterista Keith Hall, juntament amb les contribucions vocals especials de Greg Jasperse, desvetllen paisatges musicals expansius, rics en matisos, dinàmiques i textura. "...Rathbun mereix ser classificat entre els millors arranjadors/compositors actuals". JAZZIZ.
 
I ja els començarem escoltant en el tema anomenat...
 
9.2.- Infinite Being (Andrew Rathbun) 9:03
 
I sí que després de l’energia demostrada en el projecte anterior, m’ha semblat que ens feia falta una mica de calma, la que hem escoltat en aquest tema, si n’exceptuem el solo final del baterista, que 10-n’hi-C lo brutal que ha estat. El tema però és melòdicament força tranquilet, tot i la intensitat prèvia al final, un final que s’ha anat diluint vers el silenci. Els inicis han estat però molts delicats, amb la melodia a duet de veu i guitarra, i després amb els vents fent-la, la molt bonica melodia, i també un tan entremaliada. De mica en mica el tema va agafant embranzida sonora per l’afegitó de la resta de companys. Un primer i molt delicat solo de trompeta, la de Scott Cowan ens ha calmat l’esperit. De nou, el motiu principal interpretat pel col·lectiu i ja una altra improvisació, a duet, de guitarra i contrabaix, què interessant. I després el “Soli” del vents, i demés que hi han participat. I improvisació de Matt Landon a la guitarra, en un programa on podríem dir que aquest instrument ha estat molt protagonista. Gran solo de Landon amb aires de modernitat, bon gust i mestria, més que evident. I un break posterior amb quasi el silenci trencat per les percussions del convidat Kevin "Bujo" Jones i després de la bateria de Keith Hall. Increïble tema per començar-los a escotar, tot i recuperant la melodia principal i final delicat diluint-se en el no res.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguirem escoltant-los en el magnífic tema anomenat...
 
10.7.- Echoes (Andrew Rathbun) 9:24.
 
I aquest tema, els temes d’aquest àlbum, són la mar d’elaborats. Hi ha canvis diversos, intervencions inversemblants, breaks, i demés virgueries, tot plegat ple de musicalitat. I sí, perquè tot i després d’haver escoltat la curteta melodia amb els vents, ja d’entrada hem tingut el primer break amb el baix i piano, amb un fons rítmic brutal. Després ha seguit una part de la melodia amb els vents fent-ne la part B del tema. Posteriorment hem escoltat  la llarga improvisació del líder Andrew Rathbun al saxo tenor. Un solo impressionant, farcit de mestria i modernitat. Realment ens ha impressionat per com l’ha desenvolupat. Un altre break ha donat pas al delicat solo del pianista Matthew Fries,el qual també ens ha agradat força. I com de nou apareix un crescendo sonor, musical, amb l’afegitó dels companys i també la veu de Greg Jaspere. Un altre break quasi al bell mig del silenci ha donat pas a la improvisació del trompetista Scott Cowan. Què impressionants aquests moments amb la guitarra, el baix bateria i percussions per sota fent-li de coixí rítmic al trompetista, que també ens ha enlluernat, ell també amb un llarg solo, i situant-lo bastant en el registre agut.  I recuperant el motiu principal s’han apropat al final, i de nou un tema brutal del líder Andrew Rathbun.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres podem dir que hem acabat aquest 2024 d’una manera excel·lent gràcies a  totes les amigues i amics que han vingut als concerts, i esclar que a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Que tingueu un Bon Nadal i un millor any 2025. 
 
I ja els acabarem d’escoltar en el llarg tema i primer track del disc anomenat...
 
11.1.- Making no Sense (Andrew Rathbun) 12:30.
 
Mare de 10 sr, quin tros de llarg tema que hem acabat d’escoltar, de més de 12 minuts. De nou els canvis i breaks han estat els protagonistes. Esclar que els vertaders protagonistes han estat aquesta colla de grans músics, i esclar que les composicions inversemblants del líder Andrew Rathbun. I el tema ha començat amb una mena d’Intro on el motiu principal l’han fet els vents i un fons amb el baix fent-lo també. Uns primers moments brutals amb un contrapunt impressionant. Melodia a mode “Soli” de vents, brutal també, tot formant part d’aquest entramat musical tan increïble, una entrada prou llarga que ha deixat pas al primer break del tema. Delicadeses de la guitarra de Landon, també dels vents i veu de Greg, i fons in crescendo de la resta de companys i la calidesa de la trompeta de Cowan, encara tot així com molt delicat. De mica en mica ha anat creixent tot d’intensitat sonora, i ell també pujant de registre, i afegint-s’hi els companys, arribant a  un clímax final. I de nou un break, amb veu, vents i demés companys i ja  el solo del líder al soprano, el bo de l’Andrew Rathbun, ell fent uns “vuits” compassos improvisant,  compartits amb la guitarra de Matt Landon. Què brutals aquests moments, també amb un crescendo sonor impressionant. I per sota els de la base rítmica fotent-li d’una manera brutal, piano, baix i bateria. Esclar que els solos d’ells dos han estat increïbles. I de nou, tota la colla recuperant el motiu principal amb un clímax allà a dalt de tot, arribant de nou a un altre break, increïble. El so del teclat solitari, els arpegis de la guitarra, tot plegat molt delicat, ens han situat en un altre espai musical, ara amb la veu de Greg Jasperse, i de nou el crescendo sonor agafa embranzida, pujant tot a un nivell estratosfèric arribant ja al definitiu final que ves per on ha estat força delicat. Un tema impressionant pels canvis que ha tingut, per la pròpia composició i arranjaments del líder i esclar per les interpretacions de tots ells, tema ideal per deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que ha resultat llarg en la versió completa, la que trobareu al blog o a l’ivoox del programa, o sigui que felicitats nois Greg Jasperse, Scott Cowan, Andrew Rathbun, Matt Landon, Matthew Fries, John Hébert, Keith Hall i Kevin "Bujo" Jones.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |