Programa 302 Piano players: Nelsa Baró, Lluís Capdevila i Xavi Torres Trio, dimecres 29 de novembre de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 a Ràdio Molins de Rei 91.2
a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Aquesta setmana us presentaré tres projectes amb el piano com a
instrument determinant i protagonista, car els nostres herois i líders
respectius dels projectes són això, pianistes de casa nostra. Primer podrem
escoltar alguns temes del primer disc de Nelsa
Baró a piano solo anomenat “Espejos”, editat per Temps Record. Seguidament el primer projecte del pianista Lluís Capdevila anomenat “Diàspora”,
disc auto produït amb l’esforç personal que això significa, i acabarem el
programa amb el darrer treball del jove pianista tarragoní Xavi Torres amb el seu trio, anomenat “Unknown Past” editat per Berthold Rec.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs començarem com hem dit amb el treball de la pianista Nelsa Baró, ella que no és ben bé una
pianista de Jazz però que nosaltres encabirem en aquest programa amb ganes
d’eixamplar les vostres mires i de passada recolzar la nostra estimada
editorial de Terrassa. Som-hi doncs
amb el projecte anomenat....
“ESPEJOS”
Nelsa Baró solo piano
Editat per Temps Record TR1634-GE17
Enregistrat per Ferran Conangla
i Enric Giné a l’Auditori “Josep Carreras” de Vila-Seca el 9 i 10 de setembre
de 2015.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla als FMC Studios.
Produït per Aníbal Martínez
Productor executiu Josep Roig
per a Temps Record
Tots els temes són composicions pròpies de Nelsa Baró excepte “El Manisero” i “Perla Marina”.
Esteu a punt d’escoltar unes cançons fetes amb tota la sensibilitat i
amor per aquesta pianista cubana, Nelsa
Baró. Cançons pròpies a piano solo sota l’aixopluc dels miralls, “los
espejos”, dels quals diversos grans escriptors n’han dit algunes coses com per
exemple Jorge Luís Borges, Umberto Eco,
Vasili Kandinsky i Eduardo Galeano.
De tots ells, Nelsa ha seleccionat
uns petits fragments dels quals us poso el del darrer autor Galeano.
“Los espejos están llenos de gente. Los invisibles nos ven. Los
olvidados nos recuerdan. Cuando nos vemos, los vemos. Cuando nos vamos, ¿se
van?.
Ella acaba dient-nos. “Acaso un espejo de la divinidad. La música”.
Escoltem doncs la primera cançó composta per Sindo Garay dedicada a Magui
germana de Nelsa anomenada...
11.- Perla Marina (Sindo
Garay) 3m32s
Ja veieu de quina manera hem començat avui, amb la màxima dolçor
possible. Però penseu que altres i més músiques d’aquest projecte encara ho són
més, de dolces i delicades de les que escoltareu. Us encoratjo doncs a cercar
el disc al web de Temps Record i
mireu d’adquirir-lo per així gaudir vosaltres i col·laborar en el manteniment
de la música i ajudar a aquesta autora a tirar endavant. Ja sabem quin és el
gran nivell musical dels músics cubans, tots havent après música clàssica i els
qui després han derivat cap el Jazz, l’han viscut pels carrers, pels espais
privats, per la ràdio, etc, i quins mestres hem escoltat ja en aquest programa
provinents de la illa de Cuba.
Pianista, arranjadora i compositora radicada a Barcelona, nascuda i formada musicalment a Cuba en els Conservatoris “Manuel Saumell”, “Amadeo Roldán” i “l’Instituto
Superior de Arte” (ISA), tal com l’illa, és receptora de múltiples influències
culturals, que li han aportat una visió de la música oberta i sense fronteres. Diferents
gèneres i estils musicals li han servit de font d’inspiració i estudis, per
després inserir-los en un llenguatge propi, on la música clàssica, tradicional
i popular cubana, a més del jazz i la clàssica contemporània tenen una
presència vital.
Seguim escoltant a aquesta magnífica pianista ara amb un tema dedicat a
la seva família “porteña”, anomenat..
8.- Valsecito sureño (Nelsa
Baró) 3m32s
Doncs hem escoltat un preciós vals compost per aquesta no gaire coneguda
intèrpret, compositora i arranjadora. La seva tècnica depurada està acompanyada
d’una gran sensibilitat en les composicions i el bon gust interpretatiu. Les
melodies ens recorden espais càlids i el ritme ens fa imaginar balls d’aquells
que fèiem quan érem joves. La música clàssica s’hi barreja amb la de cançons
més populars i l’amalgama de sons és amplia i diversa, com la seva
personalitat, enriquida per tantes experiències viscudes.
Des dels inicis de la seva carrera professional es va perfilant aquesta
concepció artística a l’incloure en els seus recitals com a intèrpret, alguna
composició o improvisació original. Treballa com a pianista acompanyant a l’Institut del Teatre de Barcelona, i
és la pianista i arranjadora de Mayte
Martín, amb la qual ha col·laborat en tres dels seus discos “Temps
d’Estimar”, “Al cantar a Manuel”, i “Cosa de Dos“, realitzant també amb ella
concerts i gires per Europa i Llatinoamèrica. Moltes altres col·laboracions
tant en l’àmbit musical, com en el de la dansa i les arts escèniques omplen una
activa vida musical de constant exploració i renovació.
Seguim ara amb un tema que segur reconeixereu, tot i que potser no tant
al principi, però sí, quan n’escolteu la primera frase, del....
4.- El Manisero (Moisés
Simons) 3m36s
Doncs ja l’heu escoltada, quina intro més impressionant amb un riff
recurrent de la mà esquerra com a motiu principal per deixar pas poc després a
la melodia tan i tan coneguda de “El Manisero”. I és que en el llibret interior
explica ella una llegenda o mite de com Moisés
Simons, acompanyat de Sindo Garay,
va composar aquesta cançó tot i buscant
una ploma estilogràfica i un tovalló per a dibuixar-hi un pentagrama. Li acabava
de comprar una paperina de cacauets a un venedor asturià a qui encara escoltava
pregonant pel carrer...”Manííííí´, maníííí”, i vet aquí que va escriure “El
manisero”. No sabem pas si el venedor ho va saber mai. Ella n’ha fet un
arranjament força impressionant per a piano solo on s’hi poden escoltar algunes
frases dissonants que també havíem escoltat en l’original. En el bell mig del
tema Nelsa se’ns mostra també com a
molt bona improvisadora, ja ho heu pogut comprovar. En fi, que quan vulguem
anar a veure a la Mayte Martínla Nelsa Baró
Acabem aquest petit recull de cançons d’un disc que en té 11, totes
recomanables i la majoria molt més delicades que les que jo he seleccionat,
car, un programa de ràdio demana implícitament musicalitat i ritmes
lleugerament vius. Som-hi doncs amb el darrer tema de Nelsa Baró, dedicat a David
Martínez i anomenat...
6.- Tribal Seven (Nelsa
Baró) 3m05s
Doncs amb aquest tema haureu verificat la diversitat d’aquesta gran
pianista i compositora on ara, la modernitat i contemporaneïtat ha estat
evident. Alhora la ja esmentada tècnica igualment no para de sorprendre'ns. Les variacions encabides en el tema van
apareixent i recorrent els diversos móns musicals, on sembla poder-hi ser tot.
La seva magnífica sonoritat i potència ens captiva també, tot i considerant les
músiques anteriorment escoltades i encara més, les que no us he posat, molt més
delicades i dolces interpretades amb la sonoritat més suau possible. El tema és
magnífic amb una mà dreta solista i l’esquerra recurrent amb feines
d’acompanyant, situacions que han canviat durant tot el tema, essent la dreta
acompanyant i l’esquerra la recurrent i solista que ens ha acompanyat al final
d’aquest magnífic “Tribal Seven”. Doncs deixem aquesta magnífica pianista Nelsa Baró i seguirem amb més
pianistes, però vosaltres...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim doncs amb el treball de Lluís
Capdevila anomenat...
“DIÀSPORA”
Lluís Capdevila
Aquest és un treball autoeditat
Enregistrat per Tom Tedesco el
juny de 2015 al Tedesco Studio, New Jersey.
Mesclat i masteritzat per
Jeremy Loucas als Sear Sound Studios, New York.
Produït per Lluís Capdevila i
Petros Klampanis
Lluís Capdevila, piano i Rhodes
Petros Klampanis, contrabaix i
percussions
Luca Santaniello, bateria i
percussions.
Totes les composicions són de Lluís
Capdevila excepte “My Romance” que és de Rodgers & Hart.
Aquest és un projecte amb nou temes magnífics on la diversitat melòdica
i rítmica són la clau de volta de tot plegat. Si li afegim que en algun tema
deixa el piano per posar-se amb el piano elèctric Rhodes que ben bé deu ser l’original Fender Rhodes doncs la varietat és així completa. Els temes propis
ens mostren a un compositor creatiu i amb una gran capacitat per a enaltir-nos
escoltant la seva música i belles improvisacions. Si a tot això li afegim el
fet d’encabir-hi una preciositat de tema que tots coneixem com és el “My
Romance”, doncs convindreu amb mi que el goig serà absolut. Som-hi doncs amb la
música d’aquest preciós tema...
6.- My Romance (Rodgers
& Hart) 5m31s
I quina delícia de tema, aquest “My Romance” d’aquesta parella de grans
compositors. Una primera introducció del tema ens ha deixat pas al gran solo
d’aquest magnífic contrabaixista grec Petros
Klampanis resident també a la
Ciutat mundial del Jazz, N. Y. Lluís Capdevila l’ha seguit també amb una magnífica i delicada
improvisació amb un swing increïble el qual ha anat apareixent així com per art
de màgia gràcies als dos companys de la base rítmica, contrabaix i el bateria Luca Santaniello. El tema apareix de
nou al final i també el retorn a la calma inicial. Quina preciositat el “My
Romance”, el qual ha estat el seu homenatge als estàndards de Jazz del Great American Song Book.
Lluis Capdevila va créixer prop de les vinyes de EL PRIORAT.
La seva recerca de llibertat, expressió i creativitat aviat el va connectar amb
la improvisació i la composició. La música del jazz el va portar a Nova York, on va assistir a l'Aaron Copland School of Music (amb
ajuda d'una beca Fulbright, completa) i va obtenir el títol de Doctor en Arts Musicals per la Universitat de Stony Brook. Amb seu a Manhattan, ha compartir escenari amb
músics consolidats com Ray Anderson,
Ugonna Okegwo i Elliot Zigmund i els talents emergents Stan Killian, Bryan Copeland i Kush Abadey en Clubs de Jazz com són
el 55 Bar, Whynotjazz, Harlem Tavern i el
Cleopatra’s Needle. El seu disc debut DIASPORA presenta les seves composicions
originals i els talents de Petros
Klampanis (contrabaix) i Luca
Santaniello (bateria).
Escoltem ara el primer tall del disc anomenat...
1.- Long Time Ago (Ll.
Capdevila) 5m49s
Un tema personal, i així el títol ens ho indica, creiem, on els inicis
calms ben aviat esdevenen més vius, tot i que no massa, i això ens fa entendre
la base rítmica amb una constant pulsió del baterista. En la improvisació del
líder ho veiem més clar, i el tempo sembla haver-se doblat. Els escoltem i
notem una gran compenetració, i jo no oblido que no vaig poder anar-lo a veure
al Nota 79 un dia que va presentar
aquest projecte i on el va acompanyar el gran contrabaixista grec. On no
fallarem serà el dia del Campari Milano
que crec serà el 6 de desembre, un dels molts dies de la seva gira per aquestes
terres, cosa que podeu constatar entrant al seu web http://www.lluiscapdevila.com/.
Escoltem-los ara amb el tema on toca el Fender Rhodes tema anomenat..
5.- Workshop (Ll.
Capdevila) 5m42s
I com ha anat apareixent el swing entremig de la seva improvisació. Els
inicis han estat però igualment swingats però molt més suaus a base de les
escombretes del Luca i el walking
suau de Petros. Després de la
introducció melòdica del tema ha començat tot a rular, a córrer amb el millor
swing. La seva interpretació a les mans del piano elèctric amb el seu preciós i
característic so, aquell so que tant havíem escoltat allà pels anys 70s i
posteriors a les mans de mestres com Chick
Corea i Keith Jarrett i ara ell ens en torna a resituar. Petros ens enlluerna de nou amb un solo
on la afinació és perfecta cosa força complicada amb un contrabaix. Igualment
la seva tècnica i llenguatge jazzístic són extraordinaris. Els quarts i curtet
solo del baterista Luca ens tornen a
situar en les melodies bàsiques d’aquest treball del músic del Priorat, Lluís Capedvila.
Acabarem aquest projecte amb un dels temes vius que ha compost aquest
músic que fa temps, abans de la crisi econòmica el 2007, va marxar als Estats
Units a construir-se el seu món musical i créixer envoltat de joves cracs com
ell. El tema es diu doncs....
8.- Cabana Leo (Ll.
Capdevila) 4m34s
Amb aquests aires i flaires de tanta vitalitat acabem el projecte del Lluís Capdevila, jove però no tant i ja
amb el farcell ple d’experiències, les millors que pugui absorbir un músic
després d’haver-se estat uns bons anys el lloc més adient per aprendre-les. I
quina canya de tema amb un descomunal solo del baterista Luca Santaniello després del qual l’han acabat de cop. Doncs amb aquest tema vital i positiu
envoltat de melodies clàssiques que no ritmes ens acomiadem de tots tres tot i
agraint-li al Lluís haver-me fet
arribar el seu preciós disc. Ens veurem segur el dia del Milano, Lluís.
Felicitats per aquest treball tan ben polit.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I ja acabem el programa amb el darrer disc del pianista tarragoní Xavi Torres el qual em va cedir en
acabar el magnífic concert que van fer al Café
de l’Auditori de Sant Cugat en un esdeveniment organitzat pels amics de JazzenViu, germans Jubany, Oriol i Guillem, i Marc Menier. Som-hi doncs amb el...
“UNKNOWN PAST”
Xavi Torres Trio
Editat per Berthold Records.
Enregistrat per Paul Pouwer el
novembre de 2016 al Power Sound Studio, Amsterdam.
Mesclat per Vic Moliner.
Produït per Xavi Torres i Vic
Moliner.
Xavi Torres, piano
Vic Moliner, contrabaix
Joan Terol, bateria
Totes les composicions són de Xavi
Torres.
Recordo que en acabar l’actuació al Café
de l’Auditori de Sant Cugat tot i comentant el concert, li vaig dir que
d’on havien sortit tots aquells canvis rítmics car aquesta va ser la
característica més impactant del concert, alhora que les seves magnífiques
composicions i interpretacions de tots tres. Doncs sí, això és el que esteu a
punt d’assaborir. Grans interpretacions, músiques i diversitat de ritmes.
Som-hi doncs amb el primer tema del Xavi
Torres.
Doncs comencem amb la música i ritmes del projecte d’aquest jove músic
que ha fet moltíssima feina amb poquet temps, i ho farem escoltant el segon
tema del disc, anomenat...
2.- The Unknown (X.
Torres) 5m27s
Doncs ja heu pogut escoltar quina meravella de tema i projecte, car més
o menys, les músiques són així amb els canvis rítmics inclosos. Sobre aquest
tema, que també van tocar a Sant Cugat
en Xavi ens va explicar una
història. O sigui que les músiques tenen històries que les fan més versemblants
i autèntiques, parides d’experiències viscudes les més de les vegades i per
tant més riques i potents. En aquest primer tema escoltat ens ha sorprès la
manera com ha anat canviant melòdicament i rítmica. En el primer aspecte el
líder n’és el responsable mentre que pel segon, ho són els dos amics i companys
de la base rítmica, Moliner i Terol
els quals fan una tasca impressionant. El tema sembla estar dividit en dues
parts i això és el que ens ha semblat la mena de break sonor després de la
llarga exposició melòdica del tema, a partir del qual Xavi ha iniciat el seu magnífic solo. El Concept Trio de Bill Evans sembla respirar aquí amb la
màxima plenitud gràcies a la llibertat interpretativa que tenen els dos
companys, contrabaix i bateria, realçant amb la seva creativitat la
interpretació solista del líder. Un tros de tema per a començar.
I no ho oblidem, no, que Xavi
Torres Trio varen ser els guanyadors del "Dutch Jazz Competition
2016". Al juny del 2016, la banda va guanyar el concurs més prestigiós del
jazz holandès. La final va tenir lloc al Bimhuis,
i el jurat va declarar: "Tenien una superioritat lírica, tècnica i
rítmica, amb un gran potencial d'energia i interplay. Són harmònicament molt
interessants, amb molts moments divertits. Una història musical excitant i molt
sorprenent.”
Seguim amb un altre tema on la qüestió rítmica és la mare dels ous, i
aquí amb el líder amb piano i Rhodes, en el tema anomenat...
3.- Hesitació (X.
Torres) 5m18s
Doncs i quin tros de tema de nou, encara amb més profusió de canvis
rítmics alhora que magnífica composició i melodia principal. Ja als inicis ens
ha semblat escoltar, sí, els sons elèctricament delicats d’un Rhodes o similar. La participació del Joan Terol a la bateria ja en els
inicis ens ha mostrat la faceta més característica del tema. Després, mentre el
líder ha iniciat la seva improvisació, contrabaix i bateria han anat a l’uníson
amb una mena de motiu principal executat pel Vic Moliner. Moments de piano clàssic també els hem pogut escoltar
per ben aviat passejar-se per la concepció més moderna d’aquest, i sempre per
sota, una base rítmica impactant. El final ha arribat amb la mateixa delicadesa
que ha aparegut aquest motiu a l’inici del tema.
I no em cansaré de dir que en Xavi
Torres va venir formant part del sextet de l’Esmuc en el 3er Festival de Jam Sessions que fem cada estiu a Sant Vicenç dels Hoerts. Un sextet de
joves estudiants de l’Esmuc amb gent
com Lluc Casares, Albert Costa, Pol
Omedes, Pau Lligades i Joan Casares, tots ells ara mateix catapultats vers
el món del Jazz internacional uns a Àmsterdam,
d’altres havent passat per Gratz, Texas,
Philadelphia, Nova York, etc. A tots ells els hi desitjo la millor de les
sorts i que tinguin oportunitats de poder mostrar tot el seu saber, què és
molt.
Seguim amb un altre tema de fort contingut rítmic i composició rica en
matisos, amb el tema anomenat...
5.- Scipio (X.
Torres) 6m01s
Doncs si l’anterior tema ha estat sorprenent rítmicament, aquest ha
arribat a cotes difícils de superar. Dificultat haurà tingut sobretot en l’aspecte
compositiu amb tot aquest conjunt d’elements rítmics per a gaudi del Joan i també nostre, però per a ell,
“oli en un llum”, ha. Quina meravella de
tema i com també ha anat canviant rítmicament. Un riff persistent amb la mà
esquerra serveix per a lluïment de la dreta i els estris percussius del Terol. Ben aviat els canvis rítmics han
encabit l’espai alhora que les melodies gens habituals. El persistent riff de
piano serveix al mestre de les baquetes per desenvolupar una màster class de
bateria. El ritme es converteix en “beat” després del seu solo mentre que el
líder al piano torna a agafar les regnes, que mai ha deixat, per tornar-nos a
situar en el tema força impressionant melòdica i rítmicament. El final ens
recorda l’inici i per això sabem que tot s’acaba, llàstima.
I abans que s’acabi us voldria redirigir al web del Xavi per així conèixer-lo
més i millor tot i llegint la seva biografia, concerts, projectes i demés. Aquí
la teniu:
I així és que nosaltres acabem el programa amb el darrer tema d’aquest
magnífic músic i projecte tan ben acompanyat pels seus amics. El tema serà
doncs el magnífic....
7.- Madiba (X.
Torres) 4m57
I quina altra meravella per acabar el projecte i programa, no m’ho
negareu pas, oi? De fet, el tema ens ha sorprès per la manera com després de la
intro melòdica i exposició ens hem trobat amb un break rítmic amb solo inclòs
de contrabaixista tot i que curtet, però sí per deixar pas de nou al líder per
fer el seu i de quina manera si han posat tots tres. El motiu principal torna a
aparèixer ja quasi al final moment on també hi ha el curtet break rítmic per
acabar tots tres així com delicadament. Un Xavi
Torres que va fer el grau professional de piano clàssic a Tarragona per després i enlluernat pel
Jazz, entrar a l’Esmuc a fer el Grau
Superior d’on va sortir per anar a Àmsterdam
a fer el seu màster al Conservatorium
van Amsterdam, lloc on s’hi ha quedat a viure i treballar i on també hi ha
d’altres músics de casa nostra que hi viuen i hi treballen. Magnífica feina Xavi i merescuts tots els premis que
t’atorguen,us atorguen al Xavi Torres
Trio i abans amb la formació a quintet anomenada Trempera que també va estar guardonada per les institucions més
importants d’Àmsterdam i el Jazz.
Doncs ves per on que ja hem acabat el programa 302 dedicat a pianistes i
així doncs programa temàtic com m’agraden a mi, i també espero que a totes i
tots vosaltres. Avui primer amb la pianista cubana establerta a casa nostra Nelsa Baró i el seu íntim treball a
piano solo anomenat “Espejos”, més íntimes les músiques d’ella que no hem posat
i tot i així el més íntim dels tres projectes d’avui, després amb el del Lluís Capdevila anomenat “Diàspora” ja
amb més trempera i acabant a tots ritmes diversos amb el del Xavi Torres Trio anomenat “Unknown
Past”.
Res més, espero que hàgiu gaudit avui amb un altre programa diferent del
tot del de la setmana passada, i cadascun ja ho veieu amb la seva identitat. Gràcies
per ser-hi aquí o al blog del programa
http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha
parlat, realitzat i seleccionat les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aquesta setmana honorem al Jazz Argentí Contemporani amb dos
projectes que es van poder escoltar més o menys en els mateixos dies, a Barcelona. Jo en vaig poder escoltar
un, el primer que escoltareu, car a l’altre no hi vaig poder assistir. Els dos discos me’ls van
lliurar els dos músics, un col·laborant-hi econòmicament i l’altre, el segon,
cedit molt amablement pel seu autor gràcies a l’Alejandro di Costanzo. Estic parlant de dos saxofonistes i
compositors d’una gran vàlua, reconeguts a gran nivell al seu país Argentina com són Luís Nacht i Jorge Torrecillas, els quals han vingut algunes
vegades a casa nostra. Si la setmana passada vàrem gaudir amb les veus de dues
magnífiques cantants i temes estàndards de Jazz farcits de swing, en aquest
programa la “cosa” serà diferent i les avantguardes seran la clau de la música
que ben aviat escoltareu. Ja sabeu que cada programa és diferent i nosaltres hi
volem encabir tota, tota la música.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
També us voldria convidar al concert que farem el divendres 24 de
novembre al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts on podreu gaudir
amb un magnífic quartet liderat pel Pere
Masafret, trombó molt ben acompanyat ell per Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan Vilalta,
bateria, concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Hora d’inici a quarts de 10
del vespre.
Doncs comencem ja amb el primer, què és una obra completa, on, a més a
més de les músiques hi ha textos de Ricardo
Piglia recitats per ell mateix. Alhora hi ha dibuixos, imatges creades per Eduardo Stupia amb la tècnica del
Collage compartint els textos. Tota una feinada de gran nivell artístic amb
llibret inclòs dins el disc el qual té
una mida lleugerament més gran. El projecte es diu....
“LA INCERTIDUMBRE”
Piglia + Nacht + Stupia
Editat per Ultrapop i Club del
Disco, el 2014 a Buenos Aires.
Enregistrades les músiques
l’agost de 2012 a l’estudi Ion de Buenos Aires
Declarat d’interès nacional pel
Ministerio de Cultura Presidencia de la Nación.
Producció artística de Ramiro
Flores.
Luis Nacht, saxo tenor i alto
Juan Pablo Arredondo, guitarra
Patricio Carpossi, guitarra
Jerónimo Carmona, contrabaix
Carto Brandán, bateria
Ricardo Piglia, veu en track 8
Collage de so, imatges i paraules, a “La incertidumbre” reviu la
llegendària tradició de diàleg entre els músics de jazz, els escriptors i els
artistes. Piglia, Nacht i Stupía travessen
les fronteres per crear en comú una obra múltiple, lúdica, original. A la
cruïlla entre música, literatura i arts plàstiques, el detall reverbera i les
idees i els sentits es multipliquen, obrint-nos a la incertesa més bella.
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte anomenat...
2.- Lo Invisible (L.
Nacht) 7m07s
Doncs ja veieu que no s’estan per mandangues i que la música que ens
ofereix el líder i compositor s’emmarca directament en l’àmbit de la creació
més contemporània i avantguardista. La formació és però força atípica per a una
formació de Jazz, contemporani o no. Les dues guitarres elèctriques, una per a
cada canal de l’estèreo, ens situaria en un món més del rock i sí, progressiu.
Tot i l’aparició dels sons elèctrics, les músiques que n’obtenen s’allunyen del
rock i s’apropen a l’espai melòdic i sonor del líder, compositor i saxofonista.
La delicadesa de la música està també acompanyada de la harmonia, i aquesta no
és ben bé senzilla. L’estètica del tema sembla tenir diversitat segons el
moment i intèrpret i per tant ens ho posa encara més difícil a l’hora de fer el
comentari. Em sembla que ens convé a tots, els oients, deixar-nos portar per
l’exquisidesa del projecte, tal i com segur haurem fet tot i escoltant aquest
primer tema anomenat “Lo invisible”.
Luis Nacht va néixer el 17 de gener de 1959 a Bs AS, i
de nen va estudiar flauta i guitarra, però va ser als 15 anys que va començar
estudis formals de flauta amb el mestre R. Illes a la Ciutat de Mèxic. És allà on comença a treballar professionalment
com a flautista i cantant de música llatina i llatinoamericana, viatjant per Amèrica Central i Europa. (Grup Sud). Més
tard incorpora el llenguatge del Jazz amb l'estudi del saxo. Va prendre algunes
lliçons de musica i saxòfon amb George
Coleman, Richard Beirach (N.York), E.Beilin, C.Lastra, Chachi. Ferreira
(Argentina).
Treballa regularment a Argentina,
on va gravar els seus discos i toca amb músics de jazz i altres estils com Afro Jazz, En el Aire, E.Fazzio (Itàlia),
Pepi Taveira, Pablo Bobrowicky, M.Iannaconne, Carlo Actis Dato (Itàlia), J
.Crawford (G. Bretanya), E.Beilin, Ernesto Jodos, Enrique Norris, Oscar Giunta,
Rodrigo Domínguez, Fernando Tarrés, Lucía Pulido, Sergio Verdinelli. Fernando
Otero, Mariano Otero, Hernan Hecht, Bruno Chevillon, Joel Holmes, Eric
Echampard, Oscar Jan Hoogland.
Seguim amb més música d’aquest iconoclasta i creador innat amb el tema que
titula el projecte, l’anomenat...
4.- La incertidumbre (L.
Nacht) 6m01s
Dons ja veieu quina inquietant música ens ofereix el líder amb aquest
tema. El contrabaix sembla fer el motiu principal tot i canviar tonalment,
deixant després la melodia pel líder i saxo tenor. I com ha anat canviant
melòdicament el tema. De nou la delicadesa de les guitarres, primer pel canal
dret, ha embolcallat aquesta incertesa que tenim tots en molts moments de la
nostra vida. Nacht també hi ha
col·laborat amb una improvisació de
complexitat tècnica important alhora que gust interpretatiu. Les notes
de més curta durada han fluït del seu interior catapultades a l’exterior pel
seu tenor. La melodia inquietant ha tornat a obrir-nos el cor per encabir-hi
els nostres sentiments.
És a partir de 1999 que lidera el seu propi projecte amb el qual va
editar el seu primer CD "Nacht Musik" pel segell "BAU" Records tot i tocant regularment en el circuit
cultural i de clubs d'Argentina. Per
l'activitat desplegada durant l'any 2001, va obtenir el premi "revelación"
en el “rubro músico de jazz”, per la critica especialitzada "Premio
Clarín". El juny del 2002 presenta la seva música a Barcelona al costat d'Horacio
Fumero, Dani Perez, i Mariano Steimberg, al "Jamboree", i a la "Nova
Jazz Cava", a més de tocar regularment per Argentina, on edita el seu CD "Nacht Mood" amb BAU records (2003), amb excel·lent
crítica de la premsa especialitzada. El seu primer CD "Nacht Musik",
va ser triat com un dels cinc millors discos de l'any 2002 per la prestigiosa
revista Europea "Cuadernos de
Jazz".
Dir-vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb la música d’aquest investigador argentí anomenat Luís Nacht i ara ho farem amb el tema
anomenat...
5.- El Zorzal (L.
Nacht) 3m16s
Doncs ja m’explicareu quina amalgama de sons, sonoritats diverses, i
ritmes existents però gens normalitzats i tampoc gens evidents. Amb un inici
que més aviat semblaria un final per la intensitat, ens hem situat de nou en un
altre tema on la creativitat en l’àmbit de l’avantguarda és totalment evident.
Els acords i notes aèries dels dos guitarristes omplen l’espai sonor amb una
gran bellesa, mentre el líder desenvolupa lliurement la seva improvisació. Les
campanes eclesiàstiques ens situen en un espai de més relaxació i pau, però no
haurà de durar, acabant el tema tal i com l’han començat.
El 2004, va realitzar gires per Mèxic
(abril i novembre), N.York i Miami.
El 2005, edita el seu tercer disc solista "El cuento del tio". Va estar
convidat als festivals de Jazz de l'Havana,
Sto Domingo i el festival BAU
internacional per E.U.A, Mèxic, Colòmbia
i Brasil. Al març del 2006 va estar de gira amb el seu quartet per Europa, el
14 de març al Festival de jazz de
Terrassa (Barcelona), després a Cadis
i Puerto de Santa Maria i al juny una nova gira per Mèxic. Edita el seu 4 disc "El Presente". El 2008 torna a
Europa i es presenta al Festival de Lugo, Terrassa i el Fest de jazz de Recife Brazil.
Acabarem el projecte de Luís
Nacht amb una part del darrer tema amb el poeta i escriptor, un dels tres
artífexs del projecte, en Ricardo Piglia
omplint l’espai dels seus textos, fragments del seu llibre “Prisión perpetua”
editat per Anagrama el 1988. Primer
però escoltarem una introducció musical adequada per les lletres que vindran i
després l’escoltarem llegint-nos una part dels textos tot i acompanyat per les
músiques, tan contemporànies com aquests.
8.- Lecturas (L.
Nacht & Ricardo Piglio) 7m00s
Bé, doncs deu ni do, oi? Em sembla que avui ha estat la primera vegada
que hem fet encabir una lectura de textos en un programa al Jazz Club de Nit. M’ha semblat que ho
havia de fer, car aquest projecte és de tres. La música és d’un d’ells, Luís Nachat, els collages que hi ha en el magnífic llibret interior són de
l’altre, Eduardo Stupia i els textos
són del Ricardo Piglia. Vet aquí que
els textos s’han vist acompanyats de músiques d’avantguardia, quasi música
concreta. Unes lectures que duren 24 minuts i dels quals nosaltres només n’hem
posat els primers set, abans del relat “La Fábrica”.
El 2010 edita el seu 5è disc "En las nubes" i el presenta en
una extensa gira per Europa al mes
de novembre. En octubre de 2011 realitza una gira europea per Espanya, França, Dinamarca, Suïssa i Itàlia.
Al juliol del 2012 presenta el seu 6è disc "Lo Invisible" a trio al
costat d'Ernesto Jodos i Jerónimo
Carmona. El setembre de 2012, gira del quartet per Mèxic. L’abril de 2013 gira per Mèxic, Palacio Nacional de Bellas Artes, Festival 5 de maig (Puebla) i N.York. En 2014 desplega una intensa
activitat a l'Argentina i viatja a Mèxic pel novembre amb el seu quartet. El
2015 edita al costat de Ricardo Piglia
i Eduardo Stupía el Llibre-disc
"La Incertidumbre” declarat d'interès cultural pel Ministeri de Cultura de
la Nación i editat per "Club del disc", el projecte del qual n’hem
escoltat una bona part.
Deixem doncs aquest primer projecte del Luís Nacht i la seva particular visió del Jazz, el contemporani i
seguim amb l’altre del Jorge Torrecillas,
però...
Dir-vos que al Jorge el vaig
conèixer el dia del Wallace Rooney al
Jamboree i gràcies a l’Alejandro di Costanzo qui me’l va
presentar. Del disc que em va donar anomenat “Una búsqueda infinita” n’escoltarem un parell de temes i un parell
més seran del primer treball que va enregistrar, el qual me’l va fer arribar
via wetransfer anomenat “Indigo”.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Som-hi doncs amb el treball
anomenat...
“UNA BÚSQUEDA INFINITA”
Jorge Torrecillas Ensamble
Editat per Discordian Records DR098
Enregistrat per Florencio Justo
el 13 de desembre de 2013 als Estudios “Doctor F”, Bs As, Argentina.
Mesclat i masteritzat per
Florencio Justo.
Agustin Zuanigh,
trompeta/flugelhorn
Inti Sabev, clarinet/clarinet
baix
Santiago Lacabe, bateria
Pablo Vazquez, contrabaix
Jorge Torrecillas, saxos tenor,
alto i composicions
Amb la col·laboració de...
Maria Eugenia Irianni, flauta
travessera en el tema #4
Carolina Tierhs, veu i violí en
el tema #4.
Comencen amb el Jorge Torrecillas
Ensamble tot i dient-vos que la música que escoltareu està encabida en
formats de lliure improvisació col·lectiva, música serial i d’altres conceptes
avantguardistes. Una mica més de canya per anar acabant el programa. Escoltem
el tema anomenat...
3.- Lucky Loser (J.
Torrecillas) 9m10s
Doncs ja heu escoltat quina vertadera obra encabida en la més
contemporània modernitat amb aquest llarg tema ple de canvis rítmics i molt bones
execucions dels músics en les seves inversemblants improvisacions. El swing
apareix i desapareix com per art de màgia i la mestria de Inti Sabev al clarinet baix és total i esbromadora. Després d’ell,
han fet un break rítmic on s’ha aturat quasi tot, i dic quasi perquè l’Agustín a la trompeta no ha parat. Amb
ell s’hi han afegit la resta de vents i ara sí de nou amb la secció rítmica amb
un Groove molt aferrissat a l’espera del swing que ha aparegut ben aviat. El
walking del contrabaix ben bé ens ho indica i de la mateixa manera el “Ride” de
la bateria, parlant estem de Pablo
Vazquez i Santiago Lacabe, respectivament. El final és un retrobament amb
el principi.
Jorge Torrecillas Ensamble, formació que s'estableix a mitjans de 2011,
va néixer amb la inquietud d'experimentar noves possibilitats tímbriques i
rítmiques a partir de patrons establerts on es fusionen formes de jazz modal,
avantguarda i improvisació col·lectiva tenint com a base composicions pròpies.
El contrapunt, els recursos de politonalitat i polimodalidad són part de les
composicions com així també la música serial. Es destaca que si bé aquests
recursos són propis de la música d'avantguarda no jazzística es barregen en
l'Ensamble amb la utilització de "grooves" propis del jazz. La
improvisació lliure també forma part de les interpretacions deixant la creació
de seccions i arranjaments improvisats a l'habilitat i intuïció dels músics. El
primer treball va ser Indigo (2013),
de producció independent mentre aquest que estem escoltant, Una búsqueda infinita (2017) és de Discordian Records (Barcelona).
I posem ara el segon tema
d’aquest projecte, anomenat...
5.- Pulsar Celeste (J.
Torrecillas) 5m11s
Doncs ja hi hem tornat amb aquesta música encabida en la màxima
modernitat on els conceptes són molt importants, i així és que aquesta és una
música envoltada també d’una determinada filosofia, i ara penso en la filosofia
discordiana que en alguna ocasió hem comentat, en els programes de l’editorial
Discordian, com és també aquest disc. Els ritmes trencats inicials no han
entorpit el camí musical de la trompeta amb sordina de l’Agustín, i així és que després d’aquesta primera introducció del
tema, els ritmes han aparegut alhora que el solo del líder a l’alto, el
magnífic Jorge Torrecillas
afegint-s’hi la resta de músics en alguns trossos, tot i que bona part del solo
l’ha fet ell sol amb contrabaix i bateria. La trompeta ha tornat ha sonar, ara
però sense sordina, amb el contrabaix marcant un tempo seguit pel baterista. De
nou el solo d’un envoltat per la resta de companys mentre la secció rítmica no
s’atura, i mare meva quina trempera més impressionant. El final s’acostava
però, i així ha arribat, amb el ritme trencat com a l’inici d’aquest magnífic
tema, tot i acabant-lo de cop.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I anirem acabant el programa i ara ho farem posant-vos una mica de la música
de l’altre projecte del Jorge, el
primer que va editar el 2013 anomenat...
“INDIGO”
Jorge Torrecillas Ensamble
Autoeditat
Enregistrat, mesclat i
masteritzat als Estudis Casa Frida (Bs As juliol de 2013).
Tècnic d'enregistrament,
Mariano Coll
Mescla i mastering, Hernan
Caratazzolo
Franco Espindola, trombó
Pablo Vazquez, contrabaix
Marcelo Blanco, bateria
Jorge Torrecillas, saxos alto,
tenor i composició.
Totes les composicions són de Jorge
Torrecillas excepte “Pannonica” què és de Thelonious Monk.
Escoltem doncs el tema anomenat....
4.- 4 4 2 (J.
Torrecillas) 7m36s
Doncs ja veieu quina trempera amb el contrabaix marcant el tempo en el
tema amb ben poques notes però amb un ritme persistent. El saxo alto del líder
ben aviat s’ha mostrat avantguardista en la seva improvisació acompanyada ben
aviat per la sonoritat del trombó de Espindola.
Mentrestant, la base rítmica ha seguit imparable amb contrabaix i bateria
únicament. La compenetració dels dos vents en una improvisació totalment
deslligada d’harmonies típiques de II – V – I ni res que se li assembli, és ja
ho heu vist, total. Potser es situen doncs en el context IV – IV – II tal i com
diu el títol. El baterista es desferma ja quasi al final amb una bona
demostració de destresa i control rítmic. Al final, els vents alhora i el
persistent riff del contrabaix l’han acabat amb la més avantguardista i
melòdica modernitat.
S'han presentat al circuit de jazz de Buenos Aires i província. De Buenos
Aires i Uruguai per exemple als Virasoro Bar, Onyx Jazz Club, La Casa del Árbol,
Rondo (Mar del Plata), Casa Presa, Antonino (Tandil), Cultura Palmera (Tandil),
Frankenstein (Olavarria), Deshoras (Adrogue), Teatre 25 de Mayo (CABA), Teatre
28 de Febrero (Mercedes, Uruguai), Teatre Municipal de Lomas de Zamora,
Festival de jazz Tandil 2015, Teatre Ensamble de Lomas de Zamora, Borges 1975,
Casa de la Cultura del Fondo Nacional de les Artes, i l'octubre d’enguany realitzaren
presentacions a Madrid i Barcelona presentant-se en els més destacats clubs de
jazz d'avantguarda d'Espanya (Robadors23; Sinestèsia; Soda Acustic, Cicle Rares
Músiques, etc.).
Doncs acabem el programa amb el darrer tema d’aquest músic iconoclasta,
gran compositor i saxofonista anomenat ja ho sabeu Jorge Torrecillas, al qual li vull agrair la seva bona
predisposició en la preparació d’aquest programa. Escoltem doncs el tema amb
més swing del projecte, anomenat....
6.- Circulación vertical (J. Torrecillas) 6m44s
Doncs sense cap remissió ha aparegut el swing ja d’entrada amb els dos
de la secció rítmica quasi alhora que el riff del trombonista. Ben aviat s’hi
ha afegit el líder al saxo tenor amb la seva improvisació. El trio sense
instrument harmònic, ja ho diem sempre, sona més net alhora que també podríem
dir que hi trobem a faltar el piano o guitarra, però no, no és així. Això
camina sol i no necessita res més. També diem que quan piano i guitarra hi són
ens semblen imprescindibles. En els dos projectes que hem escoltat del Jorge no els hem trobat en falta. El
solo del trombonista és magnífic i demostra una gran tècnica per com manega l’instrument.
En fi, quina millor manera d’acabar el programa d’avui que amb aquest tema. El
contrabaixista també s’aha volgut acomiadar de tots nosaltres amb un molt bon
solo també, mentre el baterista ha anaat colpejant amb la màxima suavitat i
swing el Ride. Els dos vents hi han aparegut ben bé al final per acabar el tema
suaument.
Doncs ja heu pogut escoltar quina és la diversitat de músiques d’aquest
programa, les d’aquesta setmana a les antípodes de les de l’anterior, i
aquelles tampoc res a veure amb les anteriors, anteriors. En fi, espero que us
agradin les variades propostes per així anar ampliant les mires sonores de tots
vosaltres.
Abans però us voldria convidar al concert que farem el divendres 24 de
novembre al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts on podreu gaudir
amb un magnífic quartet liderat pel Pere
Masafret, trombó molt ben acompanyat ell per Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan Vilalta,
bateria, concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Hora d’inici a quarts de 10
del vespre.
Gràcies doncs per ser-hi aquí o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i ha seleccionat les músiques us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 300 Jazz Vocal: Nàdia Basurto and Trio i Guillem Arnedo & Celeste Alías Band, dimecres 15 de novembre de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui farem el programa 300 del nostre caminar i ves per on que n’hi
hauria per celebrar-ho, oi? Segurament que sí, però com que estem en una època
i moment històric on no tenim res a celebrar, doncs nosaltres tampoc celebrarem
el número 300, que només és un número. I si considerem que encara hi ha presos
polítics a la presó i el nostre president ha hagut de marxar a la capital
Europea per guarir-se ell i d’altres membres del Govern, doncs cap ni una
alegria excepte la de tenir la nostra Presidenta del Parlament a casa seva,
conjuntament amb els altres membres de la Mesa.
El programa d’avui el dedicarem al Jazz vocal i ho farem amb dos
projectes de gent de casa nostra com són el del Guillem Arnedo i Celeste Alias amb la música del gran lletrista Oscar Hammerstein II. Aquest és el
segon treball que dediquen a les cançons
de musicals i així és que el primer ja el vam posar en aquest programa ja fa
alguns mesos i per tant aquest és el “Lets Sing O. Hammestein II”. Aquest és un
disc editat per Swit Records
editorial que porten l’Ignasi Terraza i
Míriam Guardiola. L’altre projecte vocal el vaig poder escoltar en directe
a 23 Robadors no fa massa i va ser
quan la cantant i professora al Conservatori
de la Haya ,
Nàdia Basurto va venir i que va ser durant les vacances de l’estiu. Aquest
és un altre projecte dedicat als estàndards anomenat “For All We Know”.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte de la cantant resident als Països Baixos,
ells alts en Democràcia anomenat...
“FOR ALL WE KNOW”
Nàdia Basurto and Trio
Editat per Fresh Sound Swing
Alley sa 029
Enregistrat el 7 i 8 de juny de
2015 a l’Estudi Auditorium, Jafre de Ter, Catalunya.
Produït per Nàdia Basurto
Productor executiu Jordi Pujol
Nàdia Basurto, veu
Roger Mas, piano
Bori Albero, contrabaix
Ramon Prats, bateria
Aquesta mateixa formació, si exceptuem a Bori Albero que no va poder venir, els vam tenir al Jazz Club La Vicentina ja fa
algun temps tot i presentant-nos un projecte seu anomenat Arce, aquest però amb temes propis i no com el que avui escoltareu,
bàsicament dedicat als estàndards. Nàdia
s’està a Holanda on viu i treballa
fent concerts i donant classes de Jazz Vocal al Caonservatori de la Haya. RecordoLa Haya
a fer el Grau Superior, i no només el va fer sinó que a més a més s’hi va
quedar donant classes.
Escoltem doncs el primer tema d’aquest projecte tan i tan delicat amb
força balades, temes a mig tempo i algun de més viu, aquests darrers a tot
swing. El que escoltarem serà el preciós tema de Johnny Griffin anomenat....
2.- When We Were Gone (J.
Griffin) 5m02s
Doncs ja vegeu amb quina preciosa i molt personal veu passarem la
primera mitja hora, veu delicada com la pròpia melodia. Si la veu ja ens
captiva d’entrada doncs els acompanyants també. Sembla que quan ella canta no
hi siguin però ja ho heu vist, i de quina manera. Més evident en Roger Mas en el seu càlid i contingut
solo. I dic contingut perquè sembla que tot plegat estigui així com agafat amb
pinces, unes delicades pinces. Ella que s’està a
Holanda des de fa cinc anys, i que té una veu emocionant i que presenta aquest
darrer projecte amb nou estàndards de l’American
Song Book que prenen vida i intensitat amb el sòlid piano de Roger Mas, el baterista
multidisciplinari Ramon Prats i el contrabaix
vigorós de Bori Albero. Per a molts,
Nadia Basurto és la cantant amb el
més impressionant estil de jazz del país que ha sabut captivar l'escena
europea.
Això hem pogut traduir del web de Fresh SoundsI ara us proposo escoltar un tema que segur reconeixereu, el preciós tema de Hoagy Chamichael i sí,...
8.- Skylark (H. Charmichael) 4m12
Una preciosa cançó interpretada milers de vegades per tothom que digui que és cantant, sí, però convindreu amb mi que aquesta versió, tot i no haver-hi arranjaments que la modifiquin, és sí una gran versió. La cantant només s’ha limitat a cantar la melodia, el tema sencer, aquest de 16 compassos comptats de 4x4 en cada part de l’estructura del tema AABA de 64 compassos, tot i que deuen ser 32 però doblats pel tempo utilitzat. Roger ha continuat fent un magnífic solo al piano amb el swing, ara ben marcat pel “Ride” de la bateria del Ramon i el magnífic i sòlid acompanyament del Bori Albero al contrabaix. Nàdia hi ha tornat amb la melodia però al pont, ala B , per després seguir amb la darrera A i així
acabar el magnífic tema amb el Ramon
de final. Preciós.
Això hem pogut traduir del web de Fresh SoundsI ara us proposo escoltar un tema que segur reconeixereu, el preciós tema de Hoagy Chamichael i sí,...
8.- Skylark (H. Charmichael) 4m12
Una preciosa cançó interpretada milers de vegades per tothom que digui que és cantant, sí, però convindreu amb mi que aquesta versió, tot i no haver-hi arranjaments que la modifiquin, és sí una gran versió. La cantant només s’ha limitat a cantar la melodia, el tema sencer, aquest de 16 compassos comptats de 4x4 en cada part de l’estructura del tema AABA de 64 compassos, tot i que deuen ser 32 però doblats pel tempo utilitzat. Roger ha continuat fent un magnífic solo al piano amb el swing, ara ben marcat pel “Ride” de la bateria del Ramon i el magnífic i sòlid acompanyament del Bori Albero al contrabaix. Nàdia hi ha tornat amb la melodia però al pont, a
Seguim però....Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb un tema amb una mica més de swing, encara però amb un tempo mig,
amb el tema de Frank Loesser anomenat...
5.- Never Will I Marry (F. Loesser) 5m32s
O sigui que diu que no es casarà mai, mira què bé. Una
decisió intel·ligent, donada la situació actual. Un tema iniciat de manera suau
i que ben aviat ens situa a ple swing amb la magnífica improvisació en “Scat”
de la cantant, una de les que millor ho fa conjuntament amb la Clara Luna.la Clara
que ves per on també va venir al JCLV.
Després de la impro de la cantant el mestre de molts i gran pianista Roger Mas el qual va compartir molts
escenaris amb en Roger Blàvia el qual
ens va deixar la setmana passada, formant part del Carles Benavent Trio. Un gran solo d’en Roger, rítmic i vital que ha deixat pas de nou a la melodia del
tema amb la líder i gran cantant, acabant el tema delicadament.
En Rafa Martínez li va fer una petita ressenya des de La Vanguàrdia que diu així....
“La barcelonina Nadia
Basurto, emigrada a Holanda en
l'actualitat com tants altres col·legues, va gravar aquest disc de debut el
passat 2015. Ho va fer molt ben acompanyada pel trio de músics Roger Mas, Bori Albero i Ramón Prats.
La selecció de les composicions arriba, de ben segur, com a resultat dels
gustos que la vocalista ha anat adquirint al llarg d'aquests anys de formació.
D'aquesta manera podem escoltar uns temes molt escoltats de Cole Porter (It's All Right With Me) o Richard Rodgers (It Never Entered My Mind) amb altres de Johnny Griffin (When We Were One) o Hoagy Carmichael (Skylark). Això, i la
connexió entre el trio i una Basurto
que es mostra al seu aire, fa d'aquest disc una petita joia per escoltar una
vegada i una altra. "
Rafa Martínez (23 octubre 2016)
Seguim encara amb un altre tema, un pèl més viu i sí quasi
a tot swing, amb el preciós tema de Jule
Styne anomenat...
1.- Make Someone Happy (J. Styne) 4m31s
Amb els acords de Roger
comença Nàdia cantant aquest tema
tot i afegint-s’hi els companys a tot swing i és que aquesta música estava
pensada per això, per ballar-la, per cantar-la, per gaudir-la i per fer-hi les
millors improvisacions com la que ha fet l’amic Roger Mas. La base rítmica precisa de Albero i Prats fan que la màquina rítmica s’emporti al pianista als
llocs més amables i agradables del swing i ell ho ha fet amb el seu gran solo.
La melodia ha tornat de la mà de la cantant i dels companys, tot i situant-nos
al final d’una manera com en el millor Music-Hall, al Cotton Club.
I nosaltres acabem ja aquest projecte amb el tema més viu
del projecte amb un tema de Frederick
Loewe anomenat...
7.- Almost Like Being In Love (F. Loewe) 3m39s
O sigui que el tema ens diu “Com si quasi ens haguéssim
enamorat”, i jo diria que sí, que ens hem enamorat d’aquesta veu, dels seus
acompanyants i de les músiques que han fet plegats i que han volgut compartir
amb tots nosaltres. La cantant ha iniciat el tema quasi al primer temps del
primer compàs i ja ha tot swing. Després de cantar tot el tema, Roger ens ha tornat a enlluernar amb la
seva mestria i digitació precisa alhora que imaginació i creativitat, la qual
cosa ha fet en tots els temes que hem escoltat. Una secció rítmica que s’ha
limitat a servir-los d’acompanyants sense fer cap solo, tot i fer aquí en Ramon els coneguts “quarts” amb la
líder, ella improvisant en “scat” i ambdós durant tota l’estructura del tema,
després del solo d’en Roger. Una
magnífica demostració del què és això del Jazz, o sigui la improvisació, els
solos, els quarts i demés altres particularitats que tan ens agraden. Un tema
que acaben tots plegats i de cop. Gran tema per acabar el projecte de Nàdia Basurto.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb el darrer projecte de la nit amb la música
d’uns quants però amb les lletres de només un, el gran lletrista Oscar
Hammerstein II amb el segon
projecte de Guillem Arnedo Band i
Celeste Alías....anomenat.
“LETS SING O. HAMMERSTEIN
II”
Guillem Arnedo Band &
Celeste Alías featu Michael Kanan
Editat per Swit Records swit23
Enregistrat per David
Casmitjana el 15, 16 i 17 d’agost de 2016 a l’Estudi de Jordi Rossy a Begues,
Catalunya.
Mesclat i masteritzat per David
Casmitjana el novembre de 2016 a l’Espai Sonor Montoliu, Montoliu de Segarra.
Celeste Alías, veu
Michael Kanan, piano
Jaume Llombart, guitarra
Jordi Rossy, vibràfon
Dee Jay Foster, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
Guillem Arnedo Band &
Celeste Alías presenten avui
el seu segon treball després del celebrat "Let's sing again" que han
vingut presentant els dos passats anys. En aquest, “Let's Sing Oscar Hammerstein
II”, centren el seu repertori en cançons del lletrista Oscar Hammerstein II en les seves principals col·laboracions amb
els compositors Jerome Kern, Richard
Rodgers i algun més. Cançons que ens resulten familiars des de sempre sonen
aquí amb tal brillantor i frescor que semblen haver estat compostes ahir
mateix. Els oients, en sentir-les poden acabar cantant-les, ja que l'impuls
melòdic és irresistible. Guillem i
companyia han creat un meravellós paisatge sonor deliciosament variat i
completament estimulant, en el qual Celeste
fa gala tant d'una tendra timidesa com d'una enèrgica determinació. Celeste amb Guillem i la seva banda connecten ràpidament amb el públic
practicant un Jazz pròxim de gran swing.
Som-hi doncs amb la primera baladeta a tempo mig d’aquesta formació
interpretada en el musical Showboat
i anomenada...
13.- Can’t Help Lovin’ Dat Man (J. Kern & O. Hammerstein II) 5m45s
Una preciosa cançó del cançoner americà, o sigui encabida en els
estàndards de Jazz que els músics van aprofitar dels compositors de temes per a
musicals. El Jazz tindria després creacions pròpies, bé, de fet sempre les
havia tingut, però el fet de reconvertir aquestes cançons en temes de Jazz va
ser quelcom que tots els músics van fer. Aquest és un tema compost el 1936, ves
per on, per a la pel·lícula Showboat a tempo de Blues, inicialment i que Billie Holiday va cantar ja el 1937.
Posteriorment ho va fer Shirley Bassey
en el disc homònim del musical. També, i en la pel·lícula sobre la vida del
compositor de la música, Jerome Kern,
va ser Lena Horne qui la va cantar. Ella Fitzgerald, i fins i tot Ava Gardner la van cantar, conjuntament
amb moltes i molts altres, també de manera instrumental. Aquest tema l’han
interpretat a quartet bàsic de piano, contrabaix i bateria amb la delicada veu
de Celeste Alías, amb un gran solo
del pianista americà i amic de tots ells, Michael
Kanan. Gran, aquest músic i persona.
Seguim amb el The Great American
Song Book ara amb el tema de la pel·lícula Oklahoma, composta la música per Richard Rodgers i tema anomenat..
10.- Out of my dreams (R.
Rodgers & O. Hammerstein II) 2m40s
Doncs quina altra delícia que hem escoltat, ara però Celeste s’ha vist acompanyada per un
delicat trio de guitarra, contrabaix i bateria, amb amb la participació del
gran guitarrista Jaume Llombart el
qual podreu escoltar en el concert del desembre al Molí dels Frares. Els altres dos, Dee Jay Foster i Guillem Arnedo ves per on van venir en el concert
d’abril, el dia que el Guilemm feia
anys. Una suavitat a l’abast de pocs músics la que hem escoltat en el solo del Jaume i els seus dos amcs. Celeste ha acabat delicadament aquesta
cançó curta però molt maca a ritme de vals. Un tema basat en el musical homònim
del 1943 i que es va convertir en una pel·lícula el 1955.
I no oblideu que vam tenir al Guillem
i Dee Jay acompanyats pel pianista José
Carra al Molí dels Frares en el
concert que vam fer l’abril i que també recordo al Guillem de públic en el concert que va fer Gonzalo
del Val amb el seu trio amb Marco
Mezquida i David Mengual a la Sala Xica.la Clara Luna.La
Vicentina , així és que si ens esteu escoltant,
apunteu-vos la data i els músics que vindran en el proper. Pere Masafret Quartet, amb Pere
Masafret, trombó; Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan
Vilalta, bateria, el divendres 24 de novembre. No us preocupeu que us ho
tornaré a recordar.
Doncs seguim amb més swing i una mica més de tempo i ara ho farem amb el tema del musical The King and I compost per Richard Rodgers i el nostre heroi, anomenat...
7.- Getting To Know You (R. Rodgers & O. Hammerstein) 4m06s
Doncs aquest va ser el cinquè musical que van composar aquesta parella
d’amics, que bé ho devien ser, estrenat el 1945 com el musical The King and I del qual i després
d’onze anys es va fer la primera adaptació cinematogràfica protagonitzada per Yul Briner i Debora Kher. En aquest
tema ja hem escoltat d’entrada les brillants notes del piano de Jordi Rossy, i també les del piano de Kanan, o sigui que Celeste aquí es veu acompanyada per un magnífic quartet amb la base
rítmica del líder de la formació i baterista Guillem Arnedo i el contrabaixista Foster. El gran i poli-instrumentista Rossy ha iniciat els solos amb la seva sempre sorprenent i personal
manera d’entendre les harmonies, i sense sortint-ne massa tot i podent
seguir-lo amb una certa i molt relativa facilitat. La veu clara i prístina de Celeste l’ha presentat primer
cantant-ne la melodia, deixant els solos pels instrumentistes, car n’hi ha i
són dels més bons. Kanan també ens
ha mostrat la seva particular visió del tema en la seva impro, i la seva
compenetració amb aquesta formació és més que evident, després d’uns quants
anys venint a Begues cada estiu al Begues Jazz Camp.
I seguim, seguim que estem llançats a tot swing i ara ho farem amb un
altre tema del musical Oklahoma anomenat....
9.- People Will Say We’re In Love (R. R. & O. H.) 4m47s
El swing ha anat pujant, ja ho heu notat, i la manera com estem gaudint
avui també. Un tema a quintet amb la secció rítmica de piano, contrabaix i
bateria però ara de nou amb la mestria a la guitarra, tot i que amb un solo
molt curtet del Jaume Llombart. Kanan l’ha seguit i sempre però ha
estat acompanyant la cantant durant tot el tema col·lectiu, en aquest tema tan
positiu que diuen els dos enamorats, “que la gent dirà que estem enamorats”, si
ens veuen tant feliços.
Òscar Hammerstein II va néixer el 12
de juliol de 1895 i va morir el 23 d'agost de 1960 amb només 65 anys. Va ser un
lletrista nord-americà, productor teatral
(generalment no acreditat) i director de teatre de musicals durant
gairebé quaranta anys. Hammerstein
va guanyar vuit Premis Tony i dos Premis de l'Acadèmia a la Millor Cançó
Original. Moltes de les seves cançons són en el repertori estàndard per a
vocalistes i músics de jazz. Va escriure 850 lletres de cançons. Hammerstein era el líric i dramaturg en
les seves aliances; els seus col·laboradors van escriure la música. Hammerstein va col·laborar amb
nombrosos compositors, com Jerome Kern,
amb qui va escriure Show Boat, Vincent Youmans, Rudolf Friml, Richard A.
Whiting i Sigmund Romberg; però és més conegut per les seves
col·laboracions amb Richard Rodgers,
com el duo Rodgers i Hammerstein,
que inclou Oklahoma, Carrusel, South
Pacific, The King and I i The Sound of Music.
Seguim encara amb més marxa, ara amb una bossa a tempo viu
amb un altre tema del musical The King
and I anomenat...
5.- We Kiss In a Shadow (R. Rodgers & O. Hammerstein II) 3m41
I quin tema més viu a ritme de bossa el que hem escoltat per anar acabant el
programa. Un tema on la Celeste s’ha vist
acompanyada ara per un quintet amb tres veus instrumentals solistes com són les
del Michael Kanan al piano, Jordi Rossy al vibràfon i la del
guitarrista Jaume Llombart. Les
escombretes del Guillem i la
permanent pulsió del contrabaixista Foster
han fet que el tema “caminés” i de quina manera. El solo del gran guitarrista
després d’haver presentat el tema la cantant, és d’una delicadesa i mestria
abassegadora, alhora que creativitat encabida en l’harmonia. Jordi al vibràfon ens deixa unes
espurnes primer en el seu solo, i també l’hem escoltat poc o molt durant tot el
tema, un magnífic tema per anar acabant el programa.
I ara sí que acabarem el programa a tot swing amb el tema
del musical South Pacífic compost
pel nostre heroi amb la música de Joshua
Logan i el tema anomenat....
1.- Happy Talk (J. Logan & O. Hammerstein) 2m29s
Doncs d’aquesta manera tan feliç de parlar, ens diu el
tema, hem acabat el programa 300 i ja ho veieu de quina manera, a tot swing i
amb dos magnífics projectes amb magnífics músics i dues grans cantants i
amigues Nàdia Basurto i Celeste Alías.
Un tema molt curtet en formació de trio base de piano, contrabaix i bateria,
amb un Dee Jay Foster llançat a tot
walking mentre les escombretes ajuden a configurar el swing permanent en tot el
tema. Ben bé a la meitat, Kanan ha
brillat amb delicadesa en el seu curtet solo deixant pas a la melodia cantada
per Celeste Alías i així anar
acabant el tema de cop tots quatre.
Doncs ja hem acabat les músiques, les cançons i melodies
cantades d’aquest programa 300. Ha estat un programa més, això sí, dedicat al
Jazz Vocal amb dues magnífiques veus de casa nostra i dues formacions
magnífiques primer amb Nàdia Basurto,
Roger Mas, Bori Albero i Ramon Prats i acabant-lo amb Celeste Alías, Jordi Rossy, Jaume Llombart, Michael Kanan, Dee Jay
Foster i Guillem Arnedo, la majoria d’aquests músics havent passat pel Jazz Club La Vicentina en algun
determinat moment. En fi, que espero que us hagi agradat la proposta musical
d’avui, ja ho veieu si em seguiu cada setmana, diferent d’anteriors programes,
i ara penso en el dedicat al Jazz-Rock-Progressiu
però no tant lluny del de la setmana passada amb el swing també com a estendard
amb en Pol Omedes i Carmell Jones.
No voldria acomiadar-me sense demanar una vegada més la
llibertat dels dos Jordis, Sánchez i
Cuixart com també la de l’Oriol
Junqueras i la resta de conselleres i consellers empresonats a Madrid. Afortunadament Carme Forcadell ha pogut sortir sota
fiança de molts i molts diners, i és que s’han tornat bojos aplicant les multes
tan abusives i fiances que també deu ni do. I el dissabte hi vam ser, donant
escalfor simbòlica als detinguts amb els nostres mòbils i les nostres veus tot
i cridant llibertat, llibertat i llibertat.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo
Miquel Tuset i Mallol qui ha
realitzat el programa i seleccionat les músiques us desitjo molt bon nit i molt
bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Subscribe to:
Missatges (Atom)
