Programa 348: Albert Sanz & Javier Colina ij Javier López Jaso & Marcelo Escrich Quartet, dimecres 19_12_18
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Dir-vos que he tornat a agafar un bon grip, amb una veu
que s’ha esfumat, i que per tant, és possible que els comentaris que sempre
faig els pengi al blog del programa, i per tant, us proposi haver d’escoltar
alguns temes seguits, sense la meva veu, la qual cosa a més d’una o d’un l’hi
encantarà, ha.
Doncs sembla que aquest serà el darrer programa d’aquest
any 2018, un any convuls, injust en molts aspectes. Però és clar que no en té
cap culpa, pobre 2018. Els qui tenen la culpa de totes les nostres desgràcies,
o quasi totes, s’estan a 635Km de distància. Des d’allà maneguen i han manegat
tota la vida i des de fa més de 300 anys, 304 concretament. A partir
d’aleshores van iniciar la campanya dedicada al nostre anorreament econòmic car
mai aconseguiran el moral. Un any que ha vist com la injustícia espanyola
mostrava la seva pitjor cara empresonant innocents i obligant-ne d’altres a
l’exili. Ara mateix, alguns d’aquests valents empresonats estan en vaga de fam
de fa massa dies i espero que al final passi alguna cosa que els faci desdir-se,
l’acabin i es recuperin del tot, física i anímica. I és que tot i parlant que
aquest és el darrer programa del 2018, doncs això, que no tot és Jazz.
I ara sí parlant de la música del programa dir-vos que el
farem dedicat a dues de les editorials que ens donen suport, Errabal Jazz i Youkali Music. Ambdues en van fer arribar projectes alguns dels
quals ja he posat, però em faltaven aquests dos magnífics projectes i que seran
el d’un duet extraordinari format per Albert
Sanz & Javier Colina disc aquest
de Youkali, i anomenat “Sampa”, mentre que el segon és el de Javier López Jaso & Marcelo Escrich
Quartet anomenat “Aporía”, d’Errabal Jazz. I aquesta vegada sense el
micro conte de Carme de la Fuente
que ja s’ha agafat vacances.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Doncs comencem amb les músiques i ho farem amb el
projecte anomenat....
“SAMPA”
Javier Colina
& Albert Sanz
Editat per
Youkali Music Youkali
154
Enregistrat per
Javier Trebla el 5 i 6 de setembre de 2017 al Estudis Oldale València.
Mesclat i
masteritzat per Gonzalo Lasheras el 22 d’abril de 2018 als estudis Grove,
Galapagar, Madrid.
Direcció
musical, arranjaments i producció d’Albert Sanz i Javier Colina
Javier Colina,
contrabaix de Carlos Sousa
Albert Sanz,
piano
I la
col·laboració de Sílvia Pérez Cruz en #2
Quan dos músics de la sapiència, l'estil i el mestratge
del contrabaixista JAVIER COLINA - pedra fonamental del so Jazz Flamenc del
Segle XXI - i l'eclecticisme, la inventiva i l'elegància del pianista ALBERT
SANZ, uneixen les seves forces per enfrontar junts els seus estàndards brasilers
favorits, el natural és esperar un plaer musical diferent als altres, a tots
els altres ...I naturalment, "Sampa", és el fruit d'aquesta joiosa
trobada. Aquest és un treball forjat a foc lent en proves de so, esbossant
melodies d'amagat, descobrint l'amor de tots dos per la música brasilera, entre
l'alegria i la sorpresa de compartir artistes i cançons, i que acaba acomplint
les millors expectatives. Un exquisit treball d'orfebreria i precisió d’un duet
de Contrabaix i Piano – a més a més de la màgica aparició de Sílvia Pérez Cruz
recreant amb cura i esquinçament "Sampa" (composició de Caetano Veloso
que dóna títol al disc) i l’efervescent acordió del propi JAVIER COLINA a
"No Assento Do ônibus" (d'Alessandro Penezzi) - tan sorprenent com
emocionant. Piano i Contrabaix policromàtics i multifuncionals, generant un so
personalíssim, capaç d'harmonitzar miraculosament nuesa i exuberància,
ascetisme i filigrana, saudade i carnaval, essència i fantasia. El millor del Brasil en
la visió captivadora, aventurera i genial de dos grans sacerdots del ritme i la
melodia. Música gran. Paraules grans.
I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la
pàgina web d’aquest magnífic disc de Youkali
Music:
Escoltem per començar el programa amb la preciosa balada
amb la veu de Sílvia Pérez Cruz, en
el tema de Caetano Veloso
anomenat...
2.- Sampa (Caetano Veloso) 3m54s
“Alguna cosa acontece en el meu coraçao.....”, comença la
cançó, i crec que hem sí, hem començat de la millor manera possible amb aquesta
cançó amb la veu de Sílvia Pérez Cruz,
ella que tot just fa pocs dies que ha cantat al Palau de la Música amb el nostre estimat Marco Mezquida. La seva veu i presència enalteix qualsevol
projecte, o sigui que al Marco el
catapultarà a l’exterior, per descomptat, perquè aquí ja sabem qui és i el què
és capaç de fer. Aquesta preciosa cançó de Veloso
també es veu enaltida per la veu de Sílvia.
Cançó que han iniciat tots tres, veu, piano i contrabaix, l’una tan dolça,
l’altre tan brillant i el darrer tan profund i greu, tota una amalgama de
sonoritats. Colina ha fet un duet
amb la veu de Sílvia, preciós, en
una mena d’improvisació d’ambdós músics tot i seguint la melodia. Sense cap
interrupció hi han tornat amb aquesta preciosa melodia tots tres, la vellutada
veu de Sílvia amb els dos líders del
projecte. I un es preguntarà el perquè la presència d’aquesta magnífica veu
alhora que persona, Sílvia Pérez Cruz,
i us diré doncs perquè la relació amb Javier
Colina ve de lluny, amb magnífics discos fets per tots dos, acompanyats d’altres
músics, discos que també han sonat a Jazz
Club de Nit. Aquesta cançó de Caetano
Veloso és tot un himne, allà al Brasil,
cantant ell davant de milers de persones i totes elles cantant aquesta seva
cançó i segurament totes les seves altres. No oblidem no la versió que en va
fer de “Paloma Blanca”, no.
Segueixo doncs amb més música d’aquest preciós projecte,
ara però ja sense la Sílvia però amb
dos masters com són el Javier Colina i
Albert Sanz, potser més conegut per a tots vosaltres el primer que el segon,
aquest, un dels millors pianistes del país, conjuntament amb Albert Bover, Ignasi Terraza i alguns
més. I el tema que us proposo escoltar és el primer track del disc, i és de Chico Buarque i s’anomena..
1.- O velho Francisco (Ch. Buarque) 6m46s
Aquesta preciosa cançó apareix en el disc “Francisco” de Buarque, enregistrat el 1987, un altre gran “monstre” de la música
popular del Brasil, música però
d’una gran qualitat farcida moltes vegades de lletres crítiques amb tot el que
allà passà. Aquesta és una cançó vital, de tres minuts i una mica més en
l’original, però que nosaltres hem gaudit de més de sis minuts de preciosa
música, arranjaments i improvisacions. La melodia principal ha anat a càrrec de
l’instrument solista en aquest duet, el piano de l’Albert. Ben aviat l’hem pogut escoltar en un gran solo farcit de
llenguatge jazzístic alhora que amb un magnífic ritme, gràcies a la pulsió del
mestre Colina. Aquest mateix ha
desenvolupat un altre gran solo, farcit de tècnica alhora que melòdic, cantat
pel ell mateix, mentrestant el soci al piano el recolza amb arpegis, notes, i
l’harmonia del tema. Després, Sanz /
Colina han tornat amb la melodia vital d’aquest tema, també himne allà al
seu Brasil i cada vegada menys
nostre, si considerem les desgràcies socials i ecològiques que hi passen, i més
que hi passaran amb els qui han assolit el govern del país més gran de
l’Amèrica del Sud.
Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació
podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I segueixo amb aquesta meravella de projecte amb tot de
músiques del Brasil ara amb el tema
de Nelson Cavaquinho i Amancio Cardoso
anomenat...
7.- Luz Negra (N. Cavaquinho & A. Cardoso) 4m28s
Una lletra poètica on ens mostra tota la tristor i
soledat d’una ànima solitària. Una cançó que canta un tal Cazuza en una versió increïble tot i acompanyant-se de guitarra i
d’un saxo soprano. Els nostres dos herois l’han feta però a un tempo més viu de
l’original, i de les versions que es poden escoltar, totes elles encabides en
el punt tràgic de la lletra, on al final diu que “estoy llegando al fin”.
L’homenatge que Sanz
& Colina fan a tots aquests compositors brasilers és magnífic pel fet
de no encabir-hi temes molt coneguts, que sí, que n’hi ha que els coneixem,
però que no són aquells tan trillats, i el motiu crec jo que rau en el fet que
no són aquelles súper conegudes bossanoves i sí en canvi precioses cançons
encabides en el món popular. Una cançó que sí denota un punt de tragèdia en tal
i com va seguint la seva harmonia, tot i haver-hi un canvi harmònic a la B que
sembla reeixir, el retorn al tema és un pèl tràgic. El solo de Javier Colina és potent, amb l’ànim de
poder superar la frustració de la soledat, és rítmic, i com abans cantat i
entonat, cosa que no gaires contrabaixistes fan. Albert Sanz creix a cada nota que toca, i desenvolupa un solo
farcit d’emoció, com tot el tema és, i sobretot en el pont. Avui heu conegut un
increïble pianista valencià Albert Sanz
si és que no el coneixíeu d’abans.
I segueixo oferint-vos més música, la que aquests dos
mestres ens estan oferint, magnífica, ara amb una composició de l’Alesandro Penezzi i amb el Javier Colina a l’acordió, tot i situant-nos en les músiques
que ben aviat escoltareu, amb el tema anomenat....
5.- No assento do onibus (A. Penezzi) 3m03s
Un tema curtet, de poc més de tres minuts, vital i no
massa conegut. I és que hi ha un tal Guilherme
Patussi que en fa una versió cantada, acompanyant-se de guitarra i una bona
banda, que és preciós, en aquesta immersió a la música del Brasil que ens han proposat aquests dos mestres. El tempo dels
nostres herois és una mica més viu, resultant doncs un tema també vital i ple
d’energia i positivitat. L’acordió de Colina
que ves per on jo no sabia pas que el toqués, és força brillant i encoratjador.
I ja veieu de quina manera l’ha tocat, com si fos el seu primer instrument, que
potser sí ho havia estat, de jovenet, ves a saber. L’Albert l’ha començat amb una intro súper curta, i ja per deixar pas
a la melodia a càrrec del contrabaixista, ara acordionista Javier Colina. Després de l’exposició sencera del tema, l’Albert ha fet la seva versió melòdica
del tema en la A, mentre que Colina
ha seguit desenvolupant el tema fins
arribar al final, acabant-lo de cop. I quina varietat i riquesa de proposta que
ens han ofert aquests dos grans mestres, amb aquest, el seu homenatge a una
part de la música de Brasil.
Acabo ja aquest projecte amb el tema més viu de tempo,
compost per Edu Lobo i Chico Buarque,
anomenat....
3.- Na carreira (E. Lobo & Ch. Buarque) 5m43s
Aquest és un tema amb música de Edu Lobo i lletra de Chico
Buarque, tema que van encabir en el disc del 1983 anomenat “O Grande Circo Místico”. Hi ha un
vídeo d’ells dos primer explicant Lobo
què és “Na carreira” tot i preguntat per Buarque,
però és que després són ells dos els qui es posen a cantar, acompanyats d’un
bon pianista. Els nostres dos herois l’han fet al tempo original, viu, i amb
quina sonoritat, la del profund i greu contrabaix i la més brillant del piano,
aconseguint una riquesa cromàtica inversemblant. I és que Javier Colina ja sabeu que és un dels grans contrabaixistes del
país, i ara us recordo el gran projecte que comparteix amb Perico Sambeat i Marc Miralta, anomenat C_M_S. Una melodia molt maca i encoratjadora, vital, a tota
carrera, que comenta el compositor. Una vegada han presentat el tema sencer,
aquest mestre del contrabaix és qui s’encara amb els solos, fent-ne un “marca
de la casa”, magnífic, melòdic i amb una pulsió rítmica impressionant, després,
ell acompanyant el solo de l’Albert,
solo magnífic d’una pulcritud i brillantor excel·lents. Després del solo, tema
de nou per encarar el final, acabat amb tota dolçor.
I ara sí deixem aquest preciós projecte de Colina & Sanz. I després d’escoltar
aquestes precioses músiques, ara seria el moment pel micro conte de Carme de la Fuente però ja serà l’any
vinent.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I ara segueixo i ja per acabar el programa amb el
projecte anomenat.....
“APORÍA”
Javier López
Jaso & Marcelo Escrich Quartet
Editat per
Errabal Jazz ER101
Enregistrat per
Mikel Eceiza el 26 i 27 de gener de 2018 als Mecca Recording Studios, Oliarzoa.
Mesclat i
masteritzat per Mikel Eceiza el febrer de 2018
Javier López
Jaso, acordió
Marcelo Escrich,
contrabaix
Luís Giménez,
guitarra
Daniel
Lizárraga, bateria
I la
col·laboració de:
Alberto Arteta,
saxo tenor #3 i #9
Gerardo
Fitanovich, rapsoda
Un projecte de 9 temes amb composicions compartides dels
dos líders del projecte que ja us comentaré en el seu moment.
"Aporía" és música viatgera i improvisació
jazzística. Una mena d'equació del sentiment. Laberint de sensacions i amalgama
de ritmes i influències a priori incompatibles però que conflueixen i s'uneixen
en un tot per acabar, després de la seva escolta, aclarint la paradoxa
plantejada pels propis autors. Ja en el seu primer disc junts
"Pagoda" van demostrar l'originalitat de la proposta i l'inusual
d'aquesta combinació instrumental obsequiant l'oient amb una més que destacable
col·lecció de cançons. L'acordionista navarrès Javier López Jaso i el
contrabaixista argentí Marcelo Escrich, a més de la col·laboració d'Alberto
Arteta al saxo tenor, també estan acompanyats per Luis Giménez a la guitarra i
Daniel Lizárraga a la bateria conformant així el projecte un cop més com a
quartet.
I també us posaré l’enllç a la pàgina web d’aquest disc
d’Errabal Jazz conjuntament amb les
dels sues dos líders:
Comencem doncs amb la música i ho farem amb un dels temes
dolços que hi ha, i que ai las, no és la balada “Hugo vuelve a casa” i sí que
serà el tema on també hi participa el saxo tenor Alberto Arteta, tema compost per Marcelo Escrich, tercer track del disc anomenat..
3.- La Banda y El Conjuro (M. Escrich) 5m16s
I és que ells també ens diuen que “Aporía”, es fruit de la combinació i procedència dels seus autors.
Un treball ple d’harmonies i silencis, ple de vivències i amb tota seguretat,
resultat de probabilitats impossibles i del domini de la improvisació. Un
treball fet des de l’honestedat i la maduresa musical que soluciona la paradoxa
plantejada pels seus autors en el títol del projecte. I és que el terme aporia,
de vegades escrit com aporima, fa referència als raonaments en els quals
sorgeixen contradiccions o paradoxes irresolubles; en aquests casos les apories
es presenten com dificultats lògiques gairebé sempre d'índole especulativa,
dificultats que ells han sabut solucionar.
I aquest tema ben bé ens ho han mostrat en aquest tema a
ritme ternari complex de 6x8, em sembla, i carregat d’emotivitat gràcies a les
harmonies i al so de l’acordió del Javier.
El so del saxo tenor d’Arteta ha
ajudat també a la melangiosa sonoritat d’un tema iniciat pel contrabaix del
compositor Escrich. La melodia ha
aparegut amb les veus d’acordió, saxo tenor i guitarra. No és ben bé tristesa
però sí enyorança de llunyania, possiblement. El solo d’Arteta al tenor ens ha recordat que això és jazz, encabit però en
una preciosa melodia. De la mateixa manera Javier
ens ha mostrat la melangia del seu solo a acordió, farcit de Jazz, d’aquell que
es va treure de la màniga Astor Piazzola.
Un mestre el Javier en això de tocar
l’acordió tan ple de tecles i botons, i difícil de tocar. Després d’ell, hi ha
retornat amb el tema tal i com l’han començat, amb el contrabaix iniciant-lo i
afegint-s’hi la resta de companys després, fent un final la mar de dolç. Un
tema aquest que ha transitat des de clares reminiscències de música popular
argentina, a partir de la melodia del contrabaix i que ha evolucionat fins les
veus de l’acordió, guitarra i saxo tenor d’Arteta.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I segueixo amb un altre tema d’aquesta formació un tant
eclèctica, a ritme viu de vals i compost pel Javier López Jaso, anomenat...
4.- Cantus (J.L. Jaso) 5m33s
Doncs aquest tema sembla haver-nos omplert de bon rollo,
de bones vibracions, d’optimisme. Iniciat per la guitarra de Giménez a mode d’intro delicada
recolzat per sons diversos de plats picats amb dolces masses, la melodia
principal ha aparegut ben aviat mitjançant el mateix compositor i acordionista,
després però de diverses notes soltes de guitarrista i acordionista. Les mateixes
notes prèvies han aparegut de nou abans del solo del guitarrista Giménez. Un magnífic solo d’aquest molt
bon guitarrista, sobri, elegant, pulcre i amb un bon llenguatge jazzístic,
seguint fil per randa la melodia principal. De nou les notes soltes han deixat
pas al solo del compositor i acordionista. No n’hi ha gaires de músics que
dominin l’acordió i n’hi facin músiques encabides en el Jazz, i aquest n’és un d’ells. Un llarg currículum,
l’enllaç al qual us penjaré al blog. L’altre líder i també compositor, el
contrabaixista Marcelo Escrich ha
fet també la seva aportació solista al tema i després d’ell hi han tornat amb
la preciosa, vital i optimista melodia del co-líder Javier López Jaso. Tema aquest de clar ascendent folklòric d’Euskal Herria, i que ha passat també
per la música francesa.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Ara us proposo escoltar els temes més vitals rítmicament
parlant, i és que en aquest projecte d’aquests n’hi ha així com cinc dels nou
del total. La balada comentada i tres temes més a mig tempo, i el darrer un pèl
viu que acabem d’escoltar. Ara doncs podreu escoltar el tema compost també pel Javier López anomenat...
6.- Nene (J. L. Jaso) 6m12s
Aquest és un tema que Jaso li ha dedicat al seu fill, o que està inspirat en ell, amb una
melodia propera a la d’una “nana” però que tempera l’energia rítmica de la
cançó per deixar pas als solos. L’ha iniciat el compositor amb el seu acordió on
ja hi hem pogut constatar la pulsió rítmica. Aquesta s’ha vist confirmada amb
l’afegitó del baterista Lizarraga
però també amb les notes del guitarrista Giménez.
La “nana” ha aparegut amb la melodia un tant rítmica del compositor en la A, acompanyat
de la resta de companys, mentre que en el pont, o la B, la dolçor ha aparegut
dolçament amb el so de l’acordió. El retorn a la A ens l’han mostrat tots
plegats. Hem tingut temps d’escoltar un curtet solo del baterista, i també del
colíder al contrabaix, Marcelo Escrich.
Sembla però que ha estat un diàleg entre el contrabaixista i l’acordionista Jaso i que han fet plegats una bona
estona. Giménez a la guitarra ha
desgranat pulcritud, bon gust i sonoritat oberta, clara i nítida com la
vitalitat del nou vingut, “Nene”. Rl retorn a la melodia l’hem tornat a tenir
amb l’acordió i resta de companys, acabant un tema la mar de preciós.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat a mb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs encara escoltarem més música, la d’aquesta parella
de bons músics i compositors, ells anomenats Javier López Jaso i Marcelo Escrich, i serà de nou un tema del Javier López Jaso anomenat....
8.- Donostia-Pamplona, Iruñea-San
Sebastián (J. L. Jaso) 5m47s
Aquest és un tema inspirat en els viatges entre ambdues
ciutats i on podem constatar la vitalitat del missatge, del viatge. Tot i
copsar-lo després, els inicis han estat més relaxats, amb una mena d’intro amb
notes bàsiques de contrabaix i guitarra i llargues de l’acordionista. El motiu
principal, i crec que de la A del tema, ha aparegut ben marcat per
l’acordionista amb una mena d’arpegis a tot tren. La B o el pont ha estat molt
més relaxat i melòdic, i hi ha tornat a tot tren amb l’acordió primer i després
afegint-s’hi el guitarrista. El break rítmic ha aparegut amb el melòdic solo
del contrabaixista i co-líder Marcelo
Escrich, preciós solo, aixoplugat per acords subtils del guitarrista. El
compositor ha extret lo millor de sí mateix en aquest preciós solo, i sempre
amb el suport quasi soterrat del baterista i per descomptat del contrabaixista.
José López els ha seguit amb el seu
reeixit solo a l’acordió, acabant-lo amb una sèrie d’arpegis, tot just abans de
tornar-hi amb la melodia principal i així acabar el tema.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs amb aquest darrer tema i track del disc, acabem
projecte i programa, tema del contrabaixista argentí Escrich anomenat...
9.- Diálogos y secuelas (M. Escrich) 4m49s
I de quina manera hem acabat projecte i programa, d’una
magnífica manera, a tot ritme a moments, mentre que també amb moments per la
calma. El so del saxo tenor ens ha omplert de joia, tal és la seva sonoritat.
Bateria i guitarra l’han començat amb un punt de força, fins i tot us diria,
d’agressivitat, deixant pas però als suaus arpegis d’aquest músic. L’acordió ha
començat els solos amb la seva sonoritat un pèl melancòlica, però missatge
vital per rítmiques. Ja sabem que el seu so el relacionem en un entorn de mode
menor, tals són les seves vibracions. Amb un solo magnífic, López Jaso ha deixat pas al preciós i
melòdic solo del guitarrista amb una sonoritat força aconseguida,
electronificada sí, però no massa. Uns sons estratosfèrics han deixat pas al
solo del saxo tenor Arteta, magnífic
i amb un punt de tendresa alhora que melancolia. El tema l’acaben però de cop,
i sense avisar.
Doncs ja he acabat aquest darrer programa del 2018, i ho
he fet amb dos magnífics projectes, primer amb el de Youkali Music, anomenat “Sampa”
de l’Albert Sanz i Javier Colina
havent escoltat la preciosa veu de Sílvia
Pérez Cruz, i acabar com ho hem fet, amb el d’Errabal Jazz anomenat “Aporía”
amb Javier López Jaso & Marcelo
Escrich Quartet, i avui amb el micro conte de Carme de la Fuente.
Us desitjo a totes i a tots que passeu un molt bon Nadal
i que el 2019 sigui l’any de la llibertat, de la justícia i de la dignitat per
a tots nosaltres. Com que encara no ha passat, crido “Llibertat Presos
Polítics”, “Retorn a casa dels exiliats” i sobretot que aquestes vagues de fam
s’acabin el més aviat possible, i que els valents que les han començat, es
recuperin el més aviat possible. Ens retrobem després de Reis.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs abans de començar el programa d’avui, us voldria
dir que aquest divendres 14 farem el darrer concert de Jazz del 2018 a la Sala Xica de la Societat Cultural La
Vicentina, amb el gran trombonista Víctor
Correa en format trio d’ell mateix, amb Txema Riera, orgue i Pep Mula, bateria. Un trio que serà realment
quartet pel fet que l’orgue incorpora els més baixos alhora que acords i
melodies. És possible que tinguem algun o alguna convidada, que de manera
altruista els acompanyi. Un concert patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada
gratuïta.
Bé, doncs avui farem un programa dedicat a Fresh Sound New Talent, que ja feia
dies que no en feia cap, i considerant el total recolzament que tinc d’aquesta
editorial i del seu director i ànima, en Jordi
Pujol Baulenas, des dels inicis d’aquest programa allà pel 2009, doncs
només puc fer que dedicar-li els programes. Coincideix també que els artistes
que ell inclou en el seu catàleg són de lo milloret de l’actualitat, alhora que
les seves músiques, sempre sorprenents i magnífiques. O sigui que avui podreu
escoltar un parell de projectes, entre els quals el del jove trompetista Jonathan Saraga anomenat “Journey to the new world”. Acabarem el
programa amb un projecte innovador, el del pianista Joshua White anomenat “13
Short Stories”. Tota aquesta música és original dels propis líders,
exceptuant-ne algun tema que ja us comentaré. També avui podreu escoltar
el micro conte de Teresa Tuset.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta
nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el projecte d’aquest magnífic
trompetista i compositor, anomenat....
“JOURNEY TO A
NEW WORLD”
Jonathan Saraga
Editat per Fresh
Sound New Talent FSNT 535
Enregistrat per
Peter Karl a Peter Karl Studios, el 25 de novembre de 2015 a Nova York
Masteritzat per
Dave Darlington a Bass Hit Recording
Produït per
Jonathan Saraga
Productor
executiu: Jordi Pujol
Jonathan Saraga,
trompeta
Remy Le Boeuf,
saxo alto
Aki Ishiguro,
guitarra
Chris
Pattishall, piano
Rick Rosato,
contrabaix
Kenneth Salters,
bateria.
Totes les cançons compostes i arranjades per Jonathan
Saraga, excepte #3 compost per Cedar Walton, # 4 de J.Bock-S. Harnick i # 7 de
J.Lennon-P.McCartney.
Aquest és un projecte magnífic amb una hora, tretze
minuts i uns quants segons d’una magnífica música, amb cinc impressionant temes
propis d’aquest jove trompetista alhora que amb tres meravelles dels
compositors comentats abans. Amb només vuit temes i fer una i quart de música,
això ens indica que els temes són llargs, un de més de set minuts, el més
curtet, un de més de deu i els altres de nou i pico. Més aviat sembla un disc
enregistrat en un concert en directe, car no és massa habitual el fet de
confegir en un disc tot de temes tan llargs. Això només vol dir el que sempre
jo dic, que la generositat dels músics és il·limitada, bé, en aquest cas està
limitada a l’hora i quart de música. El tempo dels temes és mig, mig alt, amb
tres balades, per dir-ho d’alguna manera, amb una d’impressionant, tema d’un
lirisme aclaparador anomenat “Sabbath Prayer”. “Lullaby” és la segona a tempo
slow, preciosa també, alhora que el darrer track del disc, “New World”, també
és força delicada, totes tres del jove trompetista. Temes a tempo mig són el
“Firm Roots”, i la resta inclouen modificacions en el tempo amb temes com el
llarg “The Great Journey”, la meravella d’arranjament del tema dels Beatles, “The Fool on the Hill”,
l’impactant “The Guardians” i el més vital i primer track del disc, “Uprising”.
I doncs com habitualment em sol passar, el problema rau
en decidir quina música no us poso, en el ben entès que ja compto que mirareu
d’adquirir-lo, o sigui que tampoc no serà tan greu, només una qüestió de dies.
Així doncs us posaré al blog la pàgina web del disc del Jonathan Saraga:
Som-hi doncs amb les seves músiques i per començar ja
sabeu que m’agrada fer-ho amb els temes més delicats, i el que us proposo
escoltar no és només delicat car també és quelcom de més com una pregària, i
així es diu doncs...
4.- Sabbath Prayer (J. Saraga) 9m49s
Jonathan Saraga va néixer i es va criar a Manhattan, Nova York, i va tenir la
sort de començar a escoltar música a una edat primerenca. Al llarg de la seva
infància, Jonathan es va adormir
mentre a casa seva tocaven diferents tipus de música (majoritàriament
clàssica). Per la part de la família de la seva mare van ser molt talentosos en
les arts, però només com a aficionats: la seva mare, una cantant i pintora
especialitzada, i el seu avi, artista i artesà. A més de tenir el gen creatiu en
la seva sang, des de la seva infància, Jonathan
estava sotmès a la música que la seva mare, escoltant a casa Motown, Swing, i Rock and Roll dels anys 70,
80 i 90, artistes com The Beatles, Elton
John, i Billy Joel, així com Mozart,
Chopin i Bethoven. Fins i tot sense saber-ho, va absorbir música de diferents
colors, riques i obertes, a un ritme accelerat.
Doncs estareu d’acord amb mi que aquesta cançó és una
profunda meravella amb una melodia que t’enganxa ben aviat per la seva bellesa.
Però la introducció a trompeta solo del líder i compositor ha estat magnífica
també, donant pas a la melodia. Un reconeix fàcilment les dues parts del tema,
primer la A, que fan dues vegades, per després retrobar-nos amb el pont o la B,
preciós canvi harmònic, que torna a retrobar la A inicial, en un tema típic de
32 compassos, d’estructura típica AABA. Després d’interpretar-lo sencer, ha
estat el gran contrabaixista qui ha fet el primer solo, en les dues As, per
deixar pas al guitarrista fer-ho en el pont, aconseguint un canvi de colors
d’una gran bellesa. Ell mateix ha enllaçat amb la darrera A per així fer la
primera roda del tema de solos. El líder ha seguit la roda de solos amb un so,
el de la seva trompeta, brillant, però centrat en el registre mig, mig-alt, so
personal que es podria situar en el d’una obra clàssica, un so clàssic, a
vegades. Un llenguatge jazzístic el d’aquest jove mestre impressionant però,
ell havent fet tot el tema en el seu solo i així arribar tots plegats a la
dolçor de la melodia d’aquest reeixit tema, “Sabbath Prayer”.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb una mica més de ritme, un ritme on no hi
trobarem res que puguem anomenar “Swing”, sí però el conegut concepte ja
comentat diverses vegades anomenat “Groove”. I és que tot i els canvis rítmics,
aquesta música camina que dóna gust. Escoltem ara el tema també del líder,
anomenat...
5.- The Guardians (J. Saraga) 8m48s
Als 11 anys, va poder tocar la trompeta per primera
vegada, i no va passar molt de temps en ser reconegut per la seva música.
Aquest any va ser seleccionat per actuar a la pel·lícula "Changing Lines"
de Paramount Pictures, i ja abans
d'entrar a l'escola secundària Jonathan
havia actuat al Carnegie Hall on va
tenir l'experiència i la possibilitat de mantenir la posició de primer trompeta
de la secció d’aquets metalls durant 3 anys consecutius. El director de la
banda de secundària, Michael Pitt,
un multi-instrumentalista de bronze competent, va comprendre que Jonathan tenia un gran potencial com a trompetista,
i li va proposar que comencés a estudiar en privat amb el trompetista, doctor i
director de la Gramercy Orquestra Brass
de Nova York, John Lambert. John no només va fer la feina com a
primer professor privat de Jonathan,
sinó també com un amic i mentor molt estimat. Quan es va graduar de la Wagner JHS amb un premi en excel·lència
musical, els estudis de Jonathan amb
Lambert varen seguir però aquest no
li va voler cobrar res.
Així és doncs que la seva capacitat d’entendre, de gaudir
amb la diversitat cultural de la música que va escoltar de petit, el va situar
en el seu futur camí que per descomptat està construint d’una manera molt
eficient. Aquest tema ha estat una altra mostra de bon gust en les
composicions, alhora que interpretacions amb la trompeta. Però és que
l’acompanyen uns altres mestres, i aquí ho hem escoltat amb el duet que han fet
amb el gran saxo alto Remy le Boeuf,
un duet magnífic. El so d’aquest alto és impressionant alhora que fraseig, i el
situaria en l’ona de Jacky McLean,
per sonoritat i fraseig. El magnífic contrabaixista Rick Rosato ens ha captivat amb la seva profunditat de so i melòdic
solo, alhora que la prístina digitació de Chris
Pattishall al piano. Sense adonar-nos-en, tot i que crec que sí, hem
escoltat al gran baterista Kenneth
Salters acompanyant-los a tots des de l’inici, com si no hi fos, però
carall si hi és, i de quina manera més impactant. Al final, ens hem retrobat
amb la curta melodia, acabant-lo sense avisar. Un motiu principal repetitiu amb
el qual l’han començat tot i afegint-s’hi un a un, i amb espais per a la calma
amb els acords del guitarrista japonès. Després, solos i final, cosa que ja us
he comentat.
Seguim encara amb un altre gran tema i ara serà el més
llarg del disc, amb quasi onze minuts d’excelsa música, tema anomenat....
2.- The Great Journey (J. Saraga) 10m51s
Doncs acabem d’escoltar una meravella, complexa, amb
canvis rítmics i una curta melodia inicial a tempo slow preciosa, la qual ha
donat peu a un posterior i sorprenent desenvolupament amb tot un reguitzell de
magnífics moments i interpretacions ja ben aviat amb els canvis rítmics i
primers solos. El ritme ha aparegut amb guitarra, contrabaix i bateria, per
després afegir-s’hi els dos vents, un a un. Amb un ritme així com trencat, ens
han captivat ben aviat, encara amb posteriors sons de la melodia i a punt
d’encarar els posteriors solos. Qui primer ho ha fet ha estat el líder amb un
preciós so el de la seva trompeta, o sigui el del seu so, car és el músic qui
la fa sonar així. So brillant, i delicat alhora que preciós missatge transmès
en la seva improvisació. Fraseig, tècnica i un llarg etcètera de virtuts
musicals les d’aquest magnífic
trompetista i compositor, Jonathan
Saraga. Mentrestant, haureu escoltat l’incansable baterista Salters de quina manera l’ha
acompanyat. Moments per la calma han deixat pas al solo del saxo alto Le Boeuf, amb un preciós so. Gran
tècnica també la d’aquest músic alhora que també constatar el bon gust de les
seves idees, música i sonoritat en el seu reeixit solo. Moments de la melodia
del tema de nou a un ritme trepidant que ens acosten al final d’aquest gran
tema amb els acords relaxants del guitarrista i posterior i final motiu
principal, tal i com l’han començat.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
L'art visual va ser (i encara és) una gran part de la
vida de Jonathan en entrar en una de
les escoles secundàries d'arts especialitzades més prestigioses del món, l'Escola Secundària LaGuardia de Música i
Art i Arts Escèniques. Va ser acceptat per a l'art i la música, i va
decidir que aquest fos el seu punt focal. Al final del seu primer any, després d'aconseguir
els primers locs de trompeta tant en la banda de concerts com en el cor de
metalls, i familiaritzant-se amb l'estil clàssic, Jonathan va escoltar l'àlbum Clifford
Brown "With Strings" i es va fascinar amb el jazz i va començar a
estudiar amb el trompetista, doctorat i l'oficial de la marina nord-americana, Bill Dunn, que durant els propers tres
anys va ajudar a Jonathan a
comprendre realment el seu propi potencial com trompetista i músic. A través de
Bill, Jonathan es va convertir en un
músic disciplinat en la pràctica de la trompeta, es va familiaritzar amb el
jazz vernacular i va començar a desenvolupar la seva pròpia veu a l'instrument.
Amb una nova comprensió del compromís i la disciplina que es necessitava per
convertir-se en un instrumentalista veritablement competent, durant els propers
quatre anys, Jonathan guanyaria les
audicions de l'All City Jazz Orchestra,
The Jazz Standard Youth Orchestra i New York Youth's Jazz Band Classic. Va
ajudar al màxim a les bandes amb les quals va tocar en competicions per tot el
país, incloent el Berklee College of
Music Jazz Competition i el Duke
Ellington Jazz Competition. Va actuar al Rose Hall, Alice Tully Hall, el Jazz Standard, el National Arts Club, i a través del seu propi estudi, va començar a
créixer com a músic i va ampliar els seus horitzons del seu instrument.
I acabarem aquest projecte amb el primer tall del disc,
tema també del líder, anomenat....
1.- Uprising (J. Saraga) 9m28s
Després de la graduació de LaGuardia, Jonathan va decidir començar immediatament el seu estudi
de pregrau al SUNY Purchase. Va continuar amb l'escola de postgrau en aquesta
institució, i després de 6 anys havia adquirit un títol de llicenciat i màster
en estudis de jazz. Va estudiar amb els pesos pesats Jim Rotondi, Scott Wendholt i Jon Faddis i va ser assessorat de
prop per altres artistes de jazz com Hal
Galper, Steve Wilson, Jon Gordon, Jimmy Greene, Pete Malinverni, Charles
Blenzing, Todd Coolman, Ray Vega i Arturo O'Farrill. La formació extensa i
rigorosa que va rebre mentre estava a Suny
Purchase va ser insubstituïble. L'efecte acumulatiu d'haver estat part de
diversos conjunts, juntament amb la seva pròpia pràctica i l'experiència de
treballar i aprendre d'alguns dels músics més enginyosos del món, van modelar
la seva consciència musical i la van convertir en una màquina ben oliada, ben
construïda. Tota una experiència vital i de creixement com a músic, la d’aquest
jove mestre, com heu pogut escoltar avui.
Doncs amb quin altre tema força impactant per ritmes,
melodies i harmonies, i ara sí, havent escoltat al magnífic baterista en un
solo impressionant mentre els seus companys l’han acaronat, uns marcant ritme
amb piano i contrabaix i els altres de manera melòdica. Tot just després d’ell,
tots plegats han tornat a la melodia inicial, la qual han utilitzat per
finalitzar el tema. Un tema que ha començat amb la delicada guitarra i també
contrabaix, per després piano, bateria, i així deixar al líder iniciar-la
conjuntament amb el saxo alto. Una primera presentació del tema que ha donat
ales als solistes, fàcil volar així amb aquests coixins de suport. I com a
marca de la casa, del projecte de Saraga
el concepte del ritme així com trencat i ternari, m’ha semblat. El líder els ha
iniciat seguint amb el mateix llenguatge i fraseig que ens ha acompanyat durant
tot el programa. Igualment ens ha acaronat el saxo alto Le Boeuf magnífic en el modern fraseig i llenguatge, el d’una
música encabida en el Jazz Contemporani
i no tant pel concepte de l’Avant Garde.
Els moments del solo del baterista Salters
han estat brutals, com he comentat abans. En fi, un altre magnífic tema que
m’ha anat molt bé per acabar aquest projecte.
Doncs deixem-lo, el projecte, i ara crec què és un bon
moment per escoltar el micro conte de Teresa
Tuset....
.................................
Gràcies Teresa
per la teva particular manera d’explicar-nos-ho. Fins el divendres a la Sala Xica
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Us presento ara el darrer projecte de Fresh Sound New Talent per acabar el programa
d’avui. Us haig de comentar que ara farem un salt estilístic i que ens
endinsarem en la música del Jazz
Contemporani i així doncs, si hem escoltat el swing en els temes anteriors,
ara no el trobarem a faltar, no per què no hi sigui, que no hi serà, sinó pel
fet que no ens caldrà. El projecte s’anomena.....
“13 SHORT
STORIES”
Joshua White
Editat per Fresh
Sound New Talent FSNT 536
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Talley Sherwood el 9 de març de 2017 a Tritone
Recording.
Produït per
Joshua White
Productor
executiu: Jordi Pujol
Joshua White,
piano
Josh Johnson, saxo
alto
Dean Hulett, contrabaix
Jonathan Pinson,
bateria
Totes les composicions de Joshua White
Fresh Sound
Records ha
estat sinònim del jazz de la West Coast
des dels seus inicis el 1983. A través dels anys, hem enregistrat molts dels músics
que van construir l'escena, destacats solistes que s'han convertit en part de
la història del jazz que coneixem i estimem. Ara tornem a les arrels amb aquest
nou projecte, i branca de la nostra sèrie New
Talent, dedicada a la generació emergent de grans artistes que provenen de Califòrnia, el sub-segell West Coast. Per començar aquesta etapa
emocionant, estem orgullosos de presentar un dels joves lleons que està
treballant de valent per fer-ho realitat, el talentós pianista Joshua White. El
seu estil individual i la seva nova concepció del jazz us deixaran frapats i
esperem que gaudiu del seu àlbum de debut. Benvingut al segell, Joshua! Això ens ha dit el mateix Jordi Pujol des del web del disc que us
posaré al blog.
Aquest és un projecte també llarg, i és una casualitat
que duri com l’anterior, 1h13m i uns quants segons. Projecte amb cinc temes a
piano solo catalogats com a “CG1....CG5” on desenvolupa tota una amalgama de
composicions encabides en el concepte més modern de la música actual farcides
de creativitat. Música personal, a vegades íntima i a vegades més extravertida
i rítmica de la qual miraré de posar un dels seus temes. Un projecte aquest
encabit en el Jazz Contemporani amb
tots els “ets i uts”, amb tota la diversitat que això implica. Una magnífica balada anomenada “Morning”,
alguns altres temes a mig tempo i un parell de temes més vius de tempo,
afegint-hi també un tema llarg de més de 10 minuts, “Curiosity Lending”, són la
oferta d’aquest músic impressionant que és Joshua
White.
Doncs us proposo començar amb la balada, anomenada....
11.- Morning (J. White) 6m32s
Doncs amb quina preciosa sonoritat de l’alto de Josh Johnson han començat aquesta
delicada cançó de White. Una balada
típica i preciosa composició que poc ens situa en el projecte per la música que
ben aviat escoltareu. El contrabaixista Dean
Hulett ha fet un llarg i reeixit solo, sol del tot, cosa no gaire habitual,
car sempre hi sol haver algú més d’acompanyant. En aquest cas, Hulett se les ha vist ell sol amb el
tema, sense cap referència harmònica, cosa una mica més complicada. Pràcticament
el tema ha estat la curteta melodia inicial, el seu llarg i magnífic solo, i de
nou, la curteta i preciosa melodia al final i així acabar aquest preciós
“Morning”.
El pianista Joshua
White (nascut el 17 d'agost de 1985) va tenir una formació musical
paral·lela tant en les tradicions clàssiques com en la música gospel abans de
conèixer la música més coneguda com "jazz" a la Universitat de Califòrnia, campament d'estiu de San Diego el 2003.
Va començar formalment a tocar el piano a l'edat de set anys amb un professor
privat, i posteriorment es va veure immers en la música de Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Rachmaninoff i altres. Després de
competir en diversos concursos de música de piano clàssics i també organista /
pianista a la seva església local, Joshua
(a l'edat de 18 anys) va optar per centrar els seus estudis musicals en el jazz
i les tradicions musicals improvisades, inspirant-se en els seus nombrosos
innovadors.
"Joshua
té un talent immens ... Em va impressionar el seu atrevit i valent enfocament
de la improvisació en l'avantguarda de la innovació. És el seu propi
home".- Herbie Hancock".
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats,
quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al
blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I segueixo amb més música d’aquest mestre al piano i a
les composicions, i tan ben acompanyat, amb el sisè track del disc anomenat....
6.- Scarlet Tanager (J. White) 6m06s
Doncs amb aquest tema sí en hem situat en el context de
modernitat que és aquest projecte. El saxo alto està immens amb un llarg i
reeixit solo, i acaronant-nos amb la seva moderna sonoritat. La secció rítmica
de piano, contrabaix i bateria, l’han aixoplugat la mar de bé, amb tot un reguitzell de motius rítmics. Cadascun
dels tres semblà anar a la seva bola, però no, res de res. I ho dic perquè si
el saxo alto improvisà, també semblà que ho feien els altres tres, per com
l’han acompanyat. Més modern ens ha semblat el solo del líder i compositor White en una demostració de tècnica i
concepte modern de l’harmonia. Amb ell, els altres dos de la base rítmica han
seguit el mateix rol emprat amb el saxo alto, i sinó l’han ampliat amb més
llibertat. Ja ho dic sempre, i és que el trio de piano, contrabaix i bateria és
una màquina que funciona sola. Després d’aquest magnífic i modern solo, hi ha
tornat amb la melodia del tema, tot i deixant un espai pel final solo del
baterista, magnífic per acabar així el tema de White.
“Joshua no
només és un tècnic sorprenent i improvisador fluid, sinó que es basa en la
història completa de la música en les seves múltiples formes i expressions per
la seva manera personal de tocar i composar, cosa especialment notable a causa
de la seva edat relativament jove. És el tipus de persona que sovint es
classifica com un talent fenomenal, fins i tot freaky, el tipus de músic que no
només impressiona per la seva habilitat i concepte artístic, sinó que fa que
comenci a considerar seriosament la possible realitat de la reencarnació
".- Alex Cline”.
Seguint amb Joshua
White... Va ficar-se de cap a la
música amb l'ajuda de músics de renom mundial com el compositor Anthony Davis, el saxofonista David Borgo, el flautista Holly Hofmann i el mestre de piano Mike Wofford. "Josuè va ser
l'estudiant que més s’hi ha dedicat amb qui he treballat amb molt de
temps", diu Wofford.
"Absolutament centrat i amb una gran i intuïtiva comprensió de la música,
fins i tot en aquesta primera etapa".
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I encara amb més música, i ara us proposo escoltar un
dels cinc temes catalogats amb CG1 i
fins el CG5, tots cinc a piano solo a mode d’improvisació més o menys lliure, o
sigui que escoltareu el....
12.- (J. White) 3m50s
Doncs sembla que amb aquest tema resumiríem el concepte
d’aquest projecte de Joshua Whiten,
tot i haver-hi quelcom més tal i com heu escoltat i més que escoltareu. Aquests
cincs temes a piano solo amb una durada de més de 19 minuts tots cinc, que deu
n’hi do, resulten mostrar doncs el tarannà d’improvisador lliure del líder,
pianista i compositor. L’ha iniciat amb una aproximació melòdica que després ha
abandonat i ben aviat s’ha passejat per una estructura, que sembla ser-hi, per
després abandonar-la aparentment, tan allunyat ha volat dels inicis. La creativitat
d’aquest mestre és aclaparadora, com heu pogut escoltar. El seu concepte rítmic
amb la mà esquerra és imponent, permetent-li a la dreta desenvolupar tot el seu
geni. La tècnica és immensa també, la d’aquest mestre de les 88 tecles que ha
volgut afegir aquestes cinc petites i solistes meravelles en el context global
d’un projecte a quartet, amb tot de temes propis de diversa indole però
encabits en el Jazz Contemporani.
En els anys següents, White va fer increïbles moviments a través de la comunitat de jazz
del sud de Califòrnia, tocant amb el
virtuós trompetista Gilbert Castellanos,
la llegenda de saxofon alto, Charles
McPherson, el contrabaixista Marshall
Hawkins, el saxofonista tenor Daniel
Jackson i l'ex sideman d’Anthony
Braxton, Mark Dresser. Dresser va
escollir el jove músic pel seu West
Coast Quintet, que va comptar amb el saxofonista Ben Schachter, el virtuós trombonista Michael Dessen i el bateria Kjell
Nordeson. "Josh és un súper-dolent" jove pianista, va dir
Dresser. "El veig com un talent singular: porta molt a sobre". El
virtuosisme de White no és mai sobre conceptes buits de tècnica. Té la
extraordinària habilitat de combinar la lírica oberta amb passatges de tensió
tumultuosa sense perdre l'oient en el procés. És, en definitiva, un
improvisador cultural, prenent la seva herència i la possibilitat
d'aventurar-se.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I segueixo amb més temes encabits en el Jazz Contemporani i ho farem amb el
track vuitè anomenat...
8.- Memories of Motian (J. White) 5m32s
Doncs el final, així com molt delicat, ha estat com
l’inici, més o menys. Però entremig s’han passejat per lo millor i més granat
del concepte contemporani del Jazz. Unes músiques on el concepte rítmic no és
l’habitual i on les melodies i harmonies tampoc ho són. Tot plegat resulta un
jazz molt modern, que requereix tenir les oïdes ben obertes per anar assaborint
el missatge, que hi és. La llibertat en el Jazz és total i així és que en
aquest projecte ho podem constatar. White
em recorda a Cecil Taylor i no tant
pel concepte percussiu d’aquest gran mestre i sí per la concepció de tot
plegat, melodies i harmonies. Tot i semblar que hi hagi un sol solista que faci
el seu solo, no és ben bé així, car aquí, cadascun d’ells és solista tocant
tots plegats, a mode d’improvisació col·lectiva, res a veure però amb la que
feien aquells primers herois del jazz primerenc a New Orleans. Després d’aquesta remoguda interna, han tornat a la
delicadesa de l’inici, per així acabar aquest tema.
El 2011, White
va ser admès al prestigiós Thelonious
Monk International Piano Competition de Washington D.C., en última
instància, situant-se al final en segon lloc dels 160 competidors de tot el
món. Herbie Hancock era un dels
jutges. "Joshua té un talent immens", va dir Hancock al crític de música George
Varga del San Diego Union Tribune.
"Em va impressionar el seu atrevit i valent enfocament de la improvisació
en l'avantguarda de la innovació. Crec que Thelonious
Monk s'hauria mostrat orgullós de l'actuació d'aquest gran jove artista".
El crític de jazz del New York Times,
Ben Ratliff, va estar a la competició i va comentar. "Va pressionar
durament contra la secció de ritme i va improvisar amb la forma, explicant al
baixista Rodney Whitaker i al
bateria Carl Allen què fer i quan,
accelerant i desaccelerant de sobte. (Ningú ho va fer). El Sr. White va utilitzar molta dissonància i
desordre, però va ser provocativa, una confusió relacionada amb l'acord i no la
del brillant solista que ho fa majoritàriament amb la mà dreta."
I ara sí que acabo el programa d’avui, i ho faré amb el
tema on hi podreu una bona estona de swing, que em sembla el necessiteu. Abans
però passaran d’altres coses. Escoltem doncs el tretzè track del disc
anomenat...
13.- The Lower Case (J. White) 7m43s
Doncs ens han deixat un magnífic solo del líder i també
del saxo alto a tot Swing, però després d’ell, el del baterista, grandíssim
també el qual ha encarat el final del tema, tal i com l’han començat. I és que
els inicis no ens indicaren cap pista per pensar que trobaríem un solo amb el
swing comentat. I així és aquest projecte, de no gaire fàcil. El piano solo
inicial del tema, o més aviat, el piano fent la melodia del tema, si és que
podem parlar de melodia. La modernitat d’aquest projecte rau en aquest
concepte, i així és que ho estem escoltant des de després del primer tema, aquest
una preciosa balada. El pianista ha anat desenvolupant el tema tot i
afegint-s’hi els seus companys fins trobar-nos a tot swing. Magnífic canvi
rítmic, amb un gran “walking” del contrabaixista i els tocs del xarles tancat
tot i invitant a bellugar el cap d’un cantó a l’altre. Gran solo, a moments en
l’ona Monk, però igualment molt
personal, el del Joshua White. El
solo del saxo alto ha estat igualment modern, encara que no ho sembli pel fet
de lligar les notes i no sonar tan dissonant com el del piano. Johnson ha estat genial, per idees i
fraseig, acaronant-nos amb el seu so, magnífic so del seu alto. I després
d’ell, el baterista Pinson ens ha
deixat clavats a la cadira tot i escoltant-lo a ell sol, i després, el final
com us he comentat abans.
Durant els darrers anys, White ha estat reclamat com un dels pianistes més creatius i
tècnics de Califòrnia del Sud. Toca
regularment al Dizzy's (San Diego), Blue
Whale (Los Angeles), The Loft (La Jolla), La Biblioteca d'Arts i Arts de
l'Ateneu (La Jolla), i nombrosos altres llocs a la Costa Oest.
Format el gener de 2014, el Joshua White Quartet és un grup bi-cost, de dues costes, centrat en interpretar composicions originals, així com en explorar els límits de la improvisació col·lectiva. El JWQ inclou David Binney (Alto Sax), Harish Raghavan, Hamilton Price (baix), Damion Reid, Mark Ferber (bateria). Més aviat un quintet però amb dos contrabaixistes i dos bateristes. Per cert, no és el quartet que hem escoltat.
Format el gener de 2014, el Joshua White Quartet és un grup bi-cost, de dues costes, centrat en interpretar composicions originals, així com en explorar els límits de la improvisació col·lectiva. El JWQ inclou David Binney (Alto Sax), Harish Raghavan, Hamilton Price (baix), Damion Reid, Mark Ferber (bateria). Més aviat un quintet però amb dos contrabaixistes i dos bateristes. Per cert, no és el quartet que hem escoltat.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui tot i esperant que
us hagi agradat la proposta força trencadora que avui heu escoltat. I recordeu
que hem començat no tant contemporanis, sí però molt moderns, amb el projecte
del trompetista Jobathan Saraga
anomenat “Journey to a new World”, magnífic i més melòdic projecte que acabem
d’escoltar, el del pianista Joshua White
anomenat “13 Short Stories”, tretze curtes històries, i sí que han estat
tretze, però no han estat tan curtes.
I abans d’acomiadar-me us voldria recordar que aquest
divendres 14 farem el darrer concert de Jazz del 2018 a la Sala Xica de la Societat Cultural La Vicentina, amb el gran
trombonista Víctor Correa en format
trio d’ell mateix, ambTxema Riera, orgue
i Pep Mula, bateria. Un trio que serà realment quartet pel fet que l’orgue
incorpora els més baixos alhora que acords i melodies. És possible que tinguem
algun o alguna convidada, que de manera altruista els acompanyi. Un concert
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
