Programa 321: Sabina Witt, Leandro Guffanti i The Santiago Acevedo Ensemble, dimecres 25 d'abril de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui farem un programa especial i divers per les músiques i projectes
encabits, i ho dic perquè us presentaré el darrer disc de la gran cantant i
amiga Sabina Witt i el seu homenatge
a les cobles cantades en l’època de la república, entre el 1930 i el 1936, disc
anomenat ”Republicoplas” disc
editat per AdeM, Allanamiento de
Mirada. No fa gaire vaig conèixer a un saxofonista argentí acabat d’arribar
a casa nostra anomenat Leandro Guffanti
el qual m’ha fet arribar el seu disc enregistrat al seu país i anomenat ”Once”, disc totalment auto produït.
Finalment podreu escoltar el magnífic i darrer projecte de Santiago Acevedo anomenat “La Travesía ”. I com
sempre també amb un micro conte, aquesta setmana amb la Carme de la Fuente.
Abans de començar amb el programa us voldria recordar que per aquest
diumenge 29 d’abril tenim un gran concert organitzat pels amics de Daltabaix amb Marco Mezquida i Chicuelo a les 19h de la tarda a La Traska Trusca
Deixeu-me però que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb aquest homenatge a les músiques fetes durant La República des del 1931
al 1936, disc d’actualitat, considerant les ínfules quixotesques de la corona
espanyola....som-hi doncs amb..
“REPUBLICOPLAS”
Sabina Witt 1217-2017
Enregistrat per Cheluis
Salmerón els dies 7, 8 i 9 de juny de 2017 als FJR Studios de Granada.
Mesclat per Cheluis Salmerón i
Paco Espínola
Idea, guió i producció de Paco
Espínola per AdeM
Sabina Witt, veu
Javier Galiana, piano
I la col·laboració de Javier
Viana, bateria i percussió en alguns temes.
Aquest recull de cançons populars estan arranjades per Sabina i Galiana.
De Sabina Witt ja li hem
posat els seus anteriors projectes en aquet programa, o sigui que avui hi
tornem tot i estar, aquest darrer, allunyat de l’estètica musical de Jazz Club de Nit, considerant però que
el Javier Galiana, magnífic pianista
ell, introdueix una sonoritat que se’ns apropa una mica. Aquesta dona
relativament jove i que ben aviat tindrà el seu primer fill, parella d’un gran
contrabaixista com és l’estimat Oriol
Roca, és una gran cantant amb una dolça
veu súper afinada i amb molt bon gust en la concepció dels seus
projectes com són els que li vaig posar, “Chiquilladas
pintorescas” i “Vistes al Mar”. O sigui que comencem amb cobles de La República amb la preciosa
cançó popular...i que visqui La
República.. .
9.3.- Un pajarillo en su nido (popular) 4m38s
Doncs ja veieu que per a començar aquesta cançó és una delícia. Els
acords inicials al piano del gran Galiana
i la intro amb aquest motiu recurrent a modo de obstinatto que durarà tota
l’estona, donen peu a la veu de Sabina.
Una cançó dedicada a la
Llibertat , que ja ens fa falta a tots plegats, ja. No és un
projecte jazzístic musicalment parlant per les cançons interpretades però té un
bon regust a Jazz per tal i com l’han concebut i per el llarg historial
jazzístic dels músics implicats. El company de Sabina, Oriol Roca me’l va donar un dia d’assajos del quartet amb
la coral Som Cor en el projecte Som Jazz, que per cert van sonar aquest
diumenge a la plaça de la Vila
de Sant Vicenç dels Horts en el que
va ser el segon i potser definitiu concert d’aquest projecte. Així és que, Oriol i Sabina, aquí el teniu.
Seguim amb una altra cançó preciosa que segur haureu escoltat més d’una
vegada....música de Mostaza i lletra
de Perelló...anomenada....
6.8.- Ojos Verdes (Perelló
i Mostaza) 4m12s
Ojos Verdes, clavaitos en mi corazón...i com que estem a punt de “maig”,
vet aquí, que ens va bé escoltar aquesta cançó tan primaveral i il·luminada pel
color intens dels ulls, verdes como el limón. Haureu notat el contrast sonor
entre la veu prístina i lleugera de Sabina
i la profunditat del piano de Javier
Galiana; doncs una mica aquest és el “quid” del projecte. Una veu aguda,
prima, contrastada pel so més greu del piano. Galiana s’esplaia amb acords i arpegis que ens recorden el so del
Jazz, encara que sigui de refilada i en aquest context. Sabina ens agrada com canta, com sempre, i més encara amb aquest
projecte insòlit i valent, ara, en èpoques que si ets o vols ésser Republicà
estàs en perill d’extinció.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs ara és el moment d’escoltar a la Carme de la Fuente i el seu conte relacionat amb aquestes
conegudes cobles...
..................................
Gràcies Carme per la teva
particular visió de tot plegat, fins d’aquí quinze dies.
Seguim amb la coneguda cançó del mestre Quiroga i lletra de Valverde
amb la...
4.4.- Maria de la O (Quiroga
i Valverde) 5m17s
Doncs ja heu pogut escoltar, ara ja molt més evident, de quina manera
hem escoltat el tarannà jazzísitc de l’arranjament del pianista Javier Galiana, en aquesta coneguda
cançó, on Sabina fa una magistral
versió, potent i esfereïdora. Els acords del músic andalús són, en alguns
moments, de la corda harmònica de Thelonious
Monk, i ell mateix, intervé en un clar solo, tot i que no massa llarg, car,
aquí, la lletra i la veu són preponderants. La veu, trencada per la emoció i
també per la força de la veu de Sabina
ens la mostren dramàtica, com és aquesta cançó. Magistral versió d’ambdós
músics que han tingut la valentia d’endegar aquest projecte tan valent.
I nosaltres acabarem el projecte de Sabina
Witt i Javier Galiana amb la cançó vital i alegre també del mestre Quiroga i música però de León anomenada...
5.6.- Rocío (Quiroga
i León) 4m56s
Doncs amb una lleugera percussió han començat aquesta preciositat, amb
moments interns magnífics, doblant-se ella mateixa a la veu, i ara encara més
la incidència en el jazz a base d’uns arranjaments fets a mida per sonar a
jazz, amb el so d’aquest magnífic piano i a les mans d’aquest mestre Javier Galiana. Per si no ho sabeu, Galiana donava classes de piano
flamenc-jazz a l’Esmuc i dic que ho
feia quan tenia alumnes, i ara no sé si en deu tenir algun. És possible que no,
car, sembla que s’està per la seva terra, tocant amb multitud de projectes com
el magnífic “Tumbando a Monk” que
també va sonar en aquest programa, alhora que també deu estar ensenyant piano.
Deixem doncs aquest preciós projecte i nosaltres seguirem amb més
música..
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb un to melòdic, el de la música d’un saxofonista argentí
que fa quatre dies què és entre nosaltres. Ens vam conèixer al Nota 79 veient un magnífic projecte, el
del músic Julien Hucq Quartet amb
tres bèsties sagrades, músics afroamericans ja molt granadets i amb la
col·laboració de Bart Barenghi, guitarra
i Gianni Gagliardi, saxo tenor. Allà mateix ens vam donar els mòbils i
xerrar després de presentar-nos, i així és que em va arribar el seu disc no fa
massa. Som-hi doncs amb el projecte anomenat...
“ONCE”
Leandro Guffanti
Auto produït
Enregistrat per Ricardo Sanz el desembre 2010 al Soundrec
Studio de Buenos Aires, per Julien Basseres el maig de 2011 a l’Studio Meudon
de França.
Mesclat per Yannick Cayuela
Produït per Leandro Guffanti
Leandro Guffanti, saxos tenor i
soprano, flauta i clarinet
Hi ha una formació base amb
Fernando Silva, contrabaix excepte en el tema 5
Martin Bruhn, bateria excepte en el tema 5
I la col·laboració de diferents músics en diversos temes i que ja
comentaré en el seu moment, però de moment aquí els teniu...
Jean-Pierre Como, Andrés
Beewsaert, piano
Mariano Delgado, Juan Pablo
Arredonedo, Quique Sinesi, guitarra
Fernando Taborda, bandoneón
Olivier Her Ourio, harmònica
Christophe Wallemme, contrabaix
Minimo Garay, bateria
La majoria de temes són del Leandro
tot i que també n’hi ha de Egberto
Gismonti entre d’altres...
Aquest és un projecte de mixtures i fusió amb la música de la seva
Argentina natal com a base i amb el Jazz com element vertebrador. Tangos i
Milongas interpretades amb molta calidesa i mestria per aquest músic que ha participat
en gravacions de gent com Julieta
Venegas, Monyca Lipso, Minino Garay i d’altres més, i que ara segur
col·laborarà en diversos projectes a casa nostra.
La seva música està plena del folkclore de l'Argentina, el seu país, la
influència del jazz, però també per les seves exploracions d'aquest immens
continent anomenat música mundial. Però més enllà de les qüestions de la
geografia i l'etiqueta, les composicions de Leandro Guffanti són especialment
valuoses per la seva expressivitat, els moments melòdics i harmònics que a
primera vista semblen venir d'un univers sonor conegut, però que en realitat
s'apropen a altres universos, estranys, nous i autèntics, que només pertanyen a
ell.
Comencem amb el primer tema d’aquest disc que s’anomena “once”, que en anglès vol dir, “una
vegada” però que en castellà “once” vol dir només això, que són onze les
cançons que hi ha, que el va fer el 2011 i que són 11 els músics que hi
col·laboren....doncs som-hi ja amb la preciosa baladeta original del Leandro anomenada...
3.- Los viejos (L.
Guffanti) 5m17s
Aquesta preciosa cançó, a ritme de “zamba”, està dedicada a la gent
gran. I m’ha explicat el Leandro que
aquest ritme ve del nord-oest de l’Argentina
tot i haver esdevingut ja un ritme nacional on gent com Mercedes Sosa entre molts altres, l’ha utilitzat per fer-hi
cançons. La idea ve de la col·laboració amb la seva companya, Leticia Moreau, directora de curts, que
va fer un documental dedicat a la gent gran i on Leandro hi va col·laborar amb aquesta composició. Hem escoltat una
melodia que destil·la amor i respecte, alhora que bellesa harmònica. Subtil, la
interpretació del Leandro al saxo
tenor i delicades notes les del pianista Andrés
Beewsaert. Una preciositat per a començar amb la música del Leandro Guffanti.
Però veiem qui és aquest músic argentí que ja porta un any entre
nosaltres...
Leandro Guffanti va néixer el 1967 a Buenos Aires. Als sis mesos, els seus pares van decidir unir-se a
la revolució castrista i així és que van partir cap a l'Havana. El seu pare ballà al ballet nacional de Cuba, mentre que la seva mare treballà
com actriu. D'aquell primer exili avui només hi ha records fugitius: el mar, el
jardí d'infants, la calor i la música, omnipresents, el seu únic país al cap i
a la fi. Els seus pares es separaren i tornà a l'Argentina amb la seva mare. Tornà a Gualeguay, província d'Entre
Ríos, a la Mesopotamia Argentina.
Era com un lloc allunyat del temps, tancat entre dos poderosos rius, el Paraná
i l’Uruguai. Aquesta és una terra generosa, com els homes i les dones que hi viuen.
Aquí, corríem i corren encara descalços pels carrers, ens banyem en aigües
fangoses i compartim matrimoni i música, el Chamamé.
Seguim amb la música del Leandro ara amb una cançó de Carlos Teró Buschini anomenada....
7.- La suspendida (Carlos
Tero Buschini) 6m05s
Doncs aquesta altra meravella del Carlos
Tero també té la seva història. El Carlos
Tero és un amic del Leandro de Córdoba però que viu a Itàlia i amb qui ha crescut musicalment
parlant, aquí a Europa. Aquest és un
tema que tocaven plegats en un grup anomenat “Córdoba Reunion” amb Minino
Garay i Gerardo di Giusto,
formació a quartet que va tocar al Jamboree
ja fa molts anys, em diu el Leandro.
Un tema que s’ha anat desenvolupant rítmicament mica a mica, partint d’uns inicis
força delicats, arribant a un clímax final amb el potent solo del Leandro, animat per l’ànima del gran Gato Barbieri, tot i no estripar el so Leandro com feia el gran mestre
argentí.
Als 9 anys hi ha de nou una sortida direcció Buenos Aires. L'Argentina
passa per les hores més fosques de la seva història. Leandro aprèn a viure amb el silenci com a còmplice. No s'ha de dir
que va créixer a Cuba, per no dir
que el seu pare encara hi és, per no dir que li agradaria tornar-hi. L'estiu
dels seus 15 anys troba el seu pare a Itàlia
que li regala el seu primer saxofon. De tornada a l'Argentina, l’hi roben.... Ja s’ha acabat la música. Dos anys més
tard, obté el títol de “mestre d’obra” i inicia una carrera com a arquitecte.
Va ser llavors quan el seu pare va suggerir-li que s'unís a ell a Europa. Per tant, és a Roma on realment comença els seus estudis
de música a l'escola popular de Testaccio
(Roma). Aquests són anys decisius:
descobreix el jazz, i a Massimo Urbani,
Bob Berg i Steve Grossman i aquests li mostren el camí a seguir. A partir
d'aquest moment mai no tornarà a deixar el seu instrument. Va ser al Conservatori d'Amsterdam que va decidir
perfeccionar la seva formació musical. Aleshores tenia 23 anys. Combina feines
estranyes, conservatori i melmelades. Ja ha viscut en quatre països i parla
cinc idiomes. Però també és atrapat per una realitat: és sud-americà i el seu
passaport italià no canvia el cas. És en aquest moment que entén que és un
exiliat, un immigrant que mai deixarà de tornar a connectar amb les seves
arrels. París li ofereix aquesta
oportunitat.
Seguim amb més música del Leandro
ara amb un tema original anomenat...
9.- El zorro de arriba (L. Guffanti) 5m09s
Aquest seria el segon títol relacionat amb un tema anterior, més lent,
una “vidala”, balada anomenat “El zorro de abajo”. Ve del títol d’un llibre de José Arguera anomenat “El zorro de
arriba y el zorro de abajo”, i com que li faltaven títols per a dos temes, va
agafar aquests dos, només això. La cançó que hem escoltat és una “chacarera tronca”
ritme típic de Santiago del Estero
del centre nord oest d’Argentina.
Buscava títol per aquestes dues cançons i va obrir el llibre de Eduardo Galenao, “Venas abiertas de
América Latina”, i l’Eduardo parlava
d’un escriptor peruà molt compromès amb la societat peruana anomenat José Arguera, que havia escrit “El
zorro de arriba y el zorro de abajo”, i d’aquí ja agafar els dos títols. Doncs
aquest tema ha començat amb una clara intenció de ritme viu, el d’aquesta
“chacarera tronca” amb una melodia força interessant i enganxosa. Després de la
intro del tema, Fernando Silva al
contrabaix dóna l’entrada al solo del líder i compositor acompanyat de les
percussions delicades i típiques del seu país. Magnífic solo que es va
desenvolupant a mida que incrementant-ne la potència sonora del tema fins
arribar de nou al motiu principal d’aquesta composició del líder. Al final un
duet amb el contrabaixista, permetent al baterista Martín Bruhn realitzar un magnífic solo i acabar de cop tots
plegats. Un tema on hem pogut comptar també amb la col·laboració de Mariano Delgado a la guitarra.
I dèiem què....
París li ofereix aquesta oportunitat on va arribar-hi al 1994.
La salsa està en plena marxa. Aviat, Leandro
es va unir a la formació del pianista cubà Alfredo
Rodríguez, tocà amb Angá Díaz i
coneix a Minino Garay. Aquesta
trobada és un punt d'inflexió perquè troba una família musical esdevenint també
una família personal. Des que Leandro
feu de França el seu país d’adopció,
aquí fou on va madurar una música rica i singular. Paral·lelament, desenvolupà
una carrera de sideman al costat de Cheb
Khaled i Julieta Venegas, dos
artistes a qui els agrada la cruïlla de diverses cultures. El 2008, va decidir
tornar a viure a Argentina per
presentar als seus fills el seu país. Per tornar a connectar amb el seu país,
amb la seva història, també calia tornar a connectar amb els seus músics.
Reprengué el tema d'una història interrompuda vint anys abans. Actuà llavors
amb un quartet que interpretà i gravà a Buenos
Aires. Va ser a partir d'aquesta experiència de vida molt forta que va
néixer el seu primer àlbum "Once".
Doncs acabarem el projecte del Leandro
Guffanti amb el primer tall del disc compost pel pianista Gerardo di Giusto anomenat...
1.- Endeveras (G.
Di Giusto) 5m37s
Doncs aquest és un tema d’un compositor i pianista de Córdoba,
Argentina, anomenat di Giusto,
amb qui va coincidir a París ja fa
força temps. Una magnífica introducció a la guitarra de Mariano Delgado, per seguir-lo al contrabaix Fernando Silva, i seguint la melodia inicial el líder de la
formació ara amb el saxo soprano. Després de la introducció melòdica de tots
tres, amb espurnes de plats de la bateria de Martín, el tema es desenvolupa ja un tempo més viu amb una segona
part, o la B , per
després acabar amb un canvi més marcat a lo que podria ser la tercera part del
tema. La delicadesa encetada amb el break rítmic, dóna peu a la intervenció del
guitarrista Fernando Delgado amb un
solo esclatant a guitarra clàssica. Al final, i ja al tempo viu que ja havíem
viscut, se li ajunta el líder al soprano per tornar-hi amb les dues darreres
parts. El mateix recorregut vital i rítmic fa el líder al soprano, primer
delicadament i després amb la trempera rítmica que ja hem reconegut amb un
magnífic solo després del qual ens retrobem amb el final a tot drap. Magnífic
tema per acabar el projecte del Leandro
Guffanti i amics.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguim per ja acabar el programa i ho farem amb un projecte
proper al dels ritmes fins ara escoltats i que serà el del gran contrabaixsta
colombià Santiago Acevedo anomenat...
“LA TRAVESÍA ”
The Santiago Acevedo Ensemble
Auto produït
Enregistrat per Jordi Grifell
el gener de 2018 a l’Estudi Laietana.
Mesclat i masteritzat per Tom
Pérez i Santiago Acevedo.
Santiago Acevedo, contrabaix
Gabriel Amargant, saxos i
clarinet
Vicenç Solsona, guitarras, tres
i cors
Joan Monné, piano
Marcio Ramírez, congues,
timbales i banjo
Ramón Ángel Rei, bateria
I la col·laboració de força músics en els diferents temes, parlant de
tots ells en els temes que posarem.
Totes les composicions i arranjaments són del Santiago Acevedo.
Aquest és un projecte on els ritmes calents ens apropen als que hem
acabat d’escoltar tot i les diferències evidents, que pel fet de compartir el
con sud, la diversitat rítmica hi és de manera evident. Un projecte amb 10
temes amb clares i evidents referències al que en diem “Latin Jazz” però també
als ritmes més “salseros”, amb un parell de temes esclatants, i tot això fet
amb tota una colla d’amics músics de l’escena de casa nostra, bàsicament en
l’entorn del Taller de Músics.
Considereu que molts del que ara estan ensenyant a les diferents escoles, varen
passar pel Taller. Afegir que quasi
la mateixa “trouppe” va acompanyar a Santiago
en el primer projecte ”Raíces” que també vam posar en aquest
programa ja fa un parell d’anys, magnífic projecte també com aquest que esteu a
punt d’escoltar.
Doncs comencem ja amb aquest projecte ple de vitalitat però que també te
espai per a la calma, amb un tema amb lletra de Marcelo Rosero i la veu de Rocio
Faks amb el tema anomenat..
2.- Hombre viejo que viene y va (S. Acevedo & M. Rosero) 5m02s
Una preciosa cançó per iniciar el projecte del Santiago, amb la delicada veu de Rocio Faks, una cantant que també vam tenir ja fa temps a la
Sala XicaLa Vicentina amb un quartet de luxe amb Gorka Benítez al capdavant. Gabriel ens ha enlluernat amb el
clarinet ja des dels inicis encetant la melodia introductòria del tema abans
d’escoltar a Rocio. Guillermo Gómez l’ha acompanyat amb el
“quatro”, ja sabeu, la guitarreta petita de quatre cordes. Rocio ha cantat el tema sencer i ha deixat pas al preciós solo del Gabriel al clarinet, per després fer-ho
el Joan Monné al piano, també en la
mateixa ona delicada com el tema és. La veu càlida de Rocio ens ha tornat a la melodia, lletra i final d’aquesta
meravella de tema a tempo mig, interpretat de manera magistral per tots ells.
Una bona manera de començar el projecte de Santiago
Acevedo.
El contrabaixista, compositor i arranjador Santiago Acevedo Casas, porta als seus músics a una autèntica
experiència de convivència musical. En el seu nou disc "La Travessia ", el
Jazz, la música Afro-Cubana, el Folclor Colombià i la Cançó , dialoguen en
meravellosa concordança enriquida pel seu virtuosisme individual. Recolzat per
un equip de primera, Gabriel Amargant
als saxos i clarinet, Joan Monné al
piano, Vicenç Solsona a la guitarra,
Ramon Àngel a la bateria i Marcio Ramírez a les congues, Santiago porta una proposta que està
sorprenent a l'entorn professional de la música i al seu apassionat públic.
Seguim ara amb més i càlid ritme amb el tema anomenat....
3.- El gato del Raval (S.
Acevedo) 5m25s
Doncs ja veieu com estem de calents amb aquests ritmes i concretament
amb aquest magnífic tema “El gato del Raval”. Gabriel, Santiago i Marcio han iniciat la melodia força
entremaliada però magnífica troballa melòdica i rítmica. Amargant ha encetat el seu solo amb el seu increïble i reconeixible
so, el del seu vell saxo tenor, alhora que amb una demostració esclatant de
tècnica i bon gust. Vicenç Solsona
l’ha seguit amb la precisió de la qual en fa estendard alhora que igualment amb
una sonoritat càlida, la de la seva guitarra. L’amic i molinenc Joan Monné, els ha seguit també amb un
magnífic solo, ben recolzat per una base rítmica increïble. Joan és un dels més versàtils pianistes
alhora que una bellíssima persona i en el seu solo ens ha mostrat lo primer.
Per lo segon, només heu de tractar-lo per a copsar-ho. El seu franc i ampli
somriure ho diu tot. El líder ha fet també un gran solo a contrabaix, només
acompanyat per bateria i percussions, amb un so net i clar, i alguns acords de
la guitarra del Vicenç. Magnífic
solo per tècnica i bon gust, el d’aquest contrabaixista colombià establert a
casa nostra de fa anys. Bateria i percussió, Ramón Ángel i Marcio comparteixen solo per deixar pas posteriorment
al motiu principal del tema i acabar-lo de cop.
The Santiago Acevedo Ensemble ens presenta un disc que te el sabor de Sud-Amèrica i fa olor de Barcelona. Una experiència cosmopolita
pròpia de la capital catalana amb cultures i sons que es fonen en cada cançó,
fidel reflex de la proposta avantguardista present en cada treball de Santiago. A "La Travesia ",
l'essència de la música és meravellosament orquestrada per la figura del
contrabaix que potencia i emmarca cadascun dels instruments del grup.
Escoltarem ara un tema, dels dos que hi ha, que clarament estan immersos
en el context més folklòric de la música d’aquest disc, amb un magnífic tema
clarament “salsero” i ho farem amb el tema anomenat.....
10.- Una noche más (S.
Acevedo) 4m59s
Doncs ja veieu quina marxa més increïble, amb aquesta música que incita
a ballar encara que no vulgueu, amb un tema homenatge als ritmes del carib.
Aquí hi col·labora quasi una orquestra completa, i sense el quasi car hem
tingut a la veu i cors a Ray Cuza,
al Vicenç Solsona al tres i als
cors, al piano a l’Ivan Santaeularia,
a la trompeta a l’amic Paul Evans,
al trombó Lluis Caldu, al saxo
baríton al també amic Ariel Vigo, a
les percussions diverses Marcio Ramírez
i Climent Campá i finalment a Yadira Ferrer, cors. Doncs una
magnífica orquestra salsera amb uns músics increïbles i més que ho és el tema
del Santiago.
recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al
web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
La diversitat d'estils musicals en els quals es mou Santiago Acevedo l'ha portat a treballar amb artistes i projectes de
diversos gèneres com el Latin Jazz, el Swing, la Salsa , el Folklor,
acompanyat artistes com Perico Sambeat,
José Alberto El Canario, Eddie Palmieri, Original Jazz Orquestra, entre
molts altres. "La
Travesia ", producció personal, valenta, sincera i, sobretot
precisa, del projecte The Santiago
Acevedo Ensemble, ens ensenya com el sentit de pertinença no sempre és
sinònim d'arrels marcides, sinó de l'extraordinària capacitat per incloure el
passat i el present de cara a un futur prometedor.
I nosaltres acabem projecte i programa amb el tema que dóna títol al
projecte....
1.- La
Travesia (S.
Acevedo) 4m48s
Doncs amb aquest magnífic tema i arranjament, on es nota de quina manera
està feta l’escriptura pel que fa a la puntuació de notes i sobretot lo referent
al ritme de la melodia. L’han iniciat a plena percussió i amb piano, i ben
aviat la música lligada i marcada per saxo tenor i guitarra d’aquests dos
mestres Gabriel Amargant i Vicenç
Solsona, amb el pont ben diferenciat per tornar a l’inici del tema, iniciar
un relax i ja de nou amb el ritme ara ja a tot swing, amb el solo del Vicenç a la guitarra i el “walking” ben
marcat per contrabaix i bateria, i amb el també magnífic solo del Biel i el seu grandíssim so del seu
saxo tenor. I què bé que ho fa el Gabriel.
El relax ha tornat a aparèixer però ha durat lo just perquè el sextet, amb el Joan Monné al piano, magnífic ell
acompanyant-los, ha iniciat la deriva a tope de marxa cap el final d’aquest
tema que per acabar projecte i programa ha estat increïble.
Magnífics projectes els d’avui, primer amb l’homenatge a les cobles de la República fet per Sabina Witt, per després iniciar el
camí vers la música del con sud amb el Leandro
Guffanti acompanyat de tota una colla de grans músics i acabar a tot tren
amb la música del carib, latin Jazz i alguna salsa de la mà del Santiago Acevedo també acompanyat de
grans mestres. Doncs aquesta ha estat la proposta del programa d’avui, que
espero i desitjo us hagi agradat, i que ja heu tornat a comprovar que poc tenen
a veure amb les músiques de la setmana passada.
Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que per aquest diumenge 29
d’abril tenim un gran concert organitzat pels amics de Daltabaix amb Marco Mezquida
i Chicuelo a les 19h de la tarda a La Traska Trusca
Doncs ara sí que marxem, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa,
jo Miquel Tuset i Mallol qui ha
realitzat, escollit les músiques i xerrat pels descosits d’interessos comuns,
us desitjo molt bona nit a tothom i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics i editorials.
Doncs després d’una setmana intensa dedicada a la Llibertat d’Expressió, i demanant de nou la
llibertat dels presos polítics i l’aixecament de tots els càrrecs imputats a la
resta d’implicats en el procés, alhora que demanem la llibertat dels nois d’Altasua i per descomptat de tots els
artistes engarjolats per les seves idees, textos i obra del tipus que sigui,
que per això són artistes.
Doncs aquesta setmana farem un programa especial dedicat a dos projectes
ben particulars i també diferenciats, musicalment parlant. Us presentaré el
primer treball del gran baterista Joao
Vieira anomenat “Hypnotic”
editat per Temps Record, i el darrer
de la formació Sinouj anomenat “Labu”, editat per Youkali Music. També, entremig de les músiques podreu escoltar un
micro conte relacionat amb el Jazz i els seus mestres, i aquesta vegada sobre Charlie Parker a càrrec de Teresa Tuset.
Comencem doncs amb el disc de Joao
Vieira, però.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
El disc de Joao Vieira Group
s’anomena
“HYPNOTIC”
Joao Vieira Group
Editat per Temps Record TR1690-GE18
Enregistrat i mesclat per Jesús
Rovia el juny i desembre de 2017 a la Casa
Murada.
Masteritzat per Quim Puigtió
“Kato”
Producció de Temps Record
Inma Gomes, veus
Melisa Bertosi, saxo tenor i
soprano
Àlvar Monfort, trompeta
Olivier Jambois, guitarra i
efectes
Mariano Camarasa, piano
Camilo Fernández, contrabaix
Joao Vieira, bateria
Totes les composicions són de Joao
Vieira excepte “Jamboeira Interlude” que és del Joao i l’Olivier Jambois.
Nascut l’any 1982, Joao Vieira
comença els seus estudis musicals a la seva ciutat natal Aveiro (Portugal). El
2003 es trasllada a Barcelona per estudiar al Taller de Músics, on estudia
harmonia, llenguatge musical, piano i combo. El 2009 segueix amb la seva
formació al Conservatori Superior del Liceu a Barcelona, on rep classes de
Marc Miralta i Ramon Prats, acabant la llicenciatura en l’any 2013. Des de la
seva arribada a Barcelona ha tocat en inúmeros festivals i clubs destacant el
Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Festival de Jazz de Vic o la Jazz Cava de Terrassa.
Ha tocat, gravat i col·laborat amb Mosaic Jazz Trio, Grup Minkowski, Ari Ann
Wire, Atom Quartet, Raynald Colom, Dani Perez, Sabina Witt, Ernesto Llorens,
Gilad Chatsav entre d’altres. Actualment és membre integrant de diverses
formacions que van des del jazz més modern a l’Swing més Clàssic, passant pel
Funk i la música llatina, tocant activament en l’escena barcelonina.
“Hypnotic” (Temps Record 2018) és el seu debut discogràfic com leader i
compositor.
Comencem doncs amb les seves músiques, imbuïdes de Jazz en les
improvisacions i amarades de la seva personalitat i arrels, i ho farem amb un
tema sorprenent i potent per la seva profunditat, amb la
Inma Gomes
6.- Desde dentro (J.
Vieira) 6m32s
Doncs aquest és un tema d’una profunditat melòdica impressionant on la
veu de Inma Gomes ens arriba ben
dins al moll de l’os. Tema d’un dramatisme evident, amb una melodia molt ben
trobada amb uns inicis força delicats i moderns, però que mica a mica, i
després del break amb piano i guitarra ben delicat al bell mig del tema, va
agafant una energia, la de la veu d’aquesta magnífica cantant, també portuguesa
com el líder. Els cops als tambors amb les masses, esmorteeixen el seu so, i
els plats tremolen per la potència utilitzada. Al final, sembla que la pau
arriba definitivament, tot i no haver-hi hagut abans la guerra, tot i que sí
quelcom d’impressionant.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I continuem amb la música de Joao
Vieira ara amb un tema anomenat....
7.- Praia da Barra (J.
Vieira) 6m42s
Amb una magnífica intro a contrabaix a càrrec l’amic Camilo Fernández, ha començat el tema
amb la melodia a duet de saxo tenor i guitarra i amb el tema ja amb marcat
accent rítmic, tot i que suau. El pont l’ha seguit amb el saxo octavat, i
després de la exposició del tema, ha començat la improvisació de Mariano Camarasa al piano, magnífic
ell, cosa que ja sabem car el vam tenir ja fa mesos a La Sala XicaLa Vicentina en un concert-jam patrocinat per
l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Melisa l’ha seguit també amb el seu
delicat solo i posteriorment el jove guitarrista Olivier Jambois. Una “penya” de músics relacionats a partir de la
Sala Fènixla
Fènix s’hi feien
Jam Sessions, i allà que s’hi van trobar i allà va ser on es van formar
diversos projectes. Aquest però es va presentat a la Sala Sinestèsia
Seguim amb una mica més de tempo, amb el tema amb lletra de l’amic Dave Foxall anomenat...
4.- Bahath (J.
Vieira) 6m35s
Ha aparegut un metall i una veu que abans no havíem escoltat, la
trompeta de l’Àlvar Monfort i la
veu, tot i recitant la seva pròpia lletra, la del Dave Foxall. Inma Gomes
igualment canta acompanyant la melodia, sense lletra. Àlvar inicia el seu solo, amb la sonoritat de la trompeta passada
per un lleuger efecte de reverberació donant-li a tot plegat una dimensió més.
Ja podeu escoltar els ritmes, el tempo mig d’aquestes composicions, tot i el
llarg i magnífic solo del líder i baterista. Demostració de tècnica i control
rítmic, acabant-lo a ritme lleugerament “beat”, tal i com l’han començat, així
com una mica “hip hopper”. El solo al piano de l’amic Mariano també ha estat força reeixit, el d’aquest músic que també
toca el “cello” amb igual mestria. El final se’ns emporta pel ritme i per la
veu de Inma i la trompeta de l’Àlvar seguint una mena de “Vamp” fins
arribar al final, suaument.
I acabarem el projecte d’aquest gran baterista i compositor amb el
primer tema del disc, anomenat....
1.- Ferlucia (J.
Vieira) 6m01s
Doncs com es nota que aquest és un disc “parit” per un baterista, car
també hem pogut escoltar-lo en aquest darrer tema en un impactant solo, per ell
mateix però per la manera com l’han acompanyat amb “licks” els seus companys.
L’han acabat de cop, si, un tema que havia començat clarament amb un ritme de 5x4,
allò de 123 12, 123 12, 123 12, etc...Després de la presentació del tema,
melòdica i rítmica, el solo de l’argentina Melisa
Bertosi ha estat melòdicament precís i força càlid, i de igual manera l’ha
seguit el del jove guitarrista Olivier
Jambois, ell, a les regnes d’una guitarra força electronificada, tot i no
sonar massa modificats els seus sons, ho és, físicament. Li sap treure però uns
sons magnífics, l’Olivier. Després
d’ell, el tema de nou i la impactant tècnica del baterista en el seu solo.
Deixem el projecte de l’amic Joao
Vieira, però abans...
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I al bell mig del programa crec què és el moment d’escoltar a Teresa Tuset amb el seu conte dedicat
al gran Charlie Parker..
..............
Gràcies Teresa per la teva
visió d’aquest genial músic, fins d’aquí quinze dies..
I acabarem el programa d’avui amb un projecte relativament allunyat de
les músiques escoltades, i ens endinsarem en un treball d’una formació
establerta a Madrid de la qual ja li
havíem posat el seu anterior treball. Una formació, la base de la qual és la
fusió de nacionalitats, cultures i per tant també de músiques. Són els Sinouj i el seu projecte es diu....
“LABU”
Sinouj
Editat per Youkali Music
Enregistrat per Rubén García
Motos & Rodrigo Ulises Pesquera “El Niño”, el juny de 2017 als Matilda
Studios.
Mesclat per Santi Quizhpe
In Memoriam José Luís Ramos
Martín
Pablo Hernández Ramos, saxo
alto
Sergio Salvi, teclats
Javier Geras.baix elèctric
Larbi Sassi, violí, vocals i
percussions
Akin Onasanya, bateria,
percussió i vocals
I la col·laboració de:
Munir Hossn, guitarra i vocals
a "Essoauira"
Kaveh Sarvarian, nei, zorne,
flauta i vocals
Miron Rafajlovic, trompeta
Totes les composicions són de Pablo
Hernández Ramos i els arranjaments són d’ell i la resta de la banda.
Labu conté set temes originals, escrits per Pablo Hernández Ramos, que continuen la
recerca de nous camins entre diferents tradicions musicals de la Mediterrània
i l'Àfrica a través del jazz i
altres músiques urbanes contemporànies. Música sense fronteres. Sense barreres
i sense prejudicis. El so de la ciutat global del segle XXI i del seu moviment.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Comencem amb aquest salt musical i ho farem amb el primer del disc, tema
que té per nom...
1.- Essaouira (P.
H. Ramos) 9m10s
Doncs ja m’explicareu quin salt estilístic hem fet, no us sembla? Més de
9 minuts per tenir prou temps per anar-nos situant en el context musical
d’aquests músics de diverses contrades, havent-ho tingut fàcil per la manera
com ho han fet, per com ha estat de ben interpretat aquest llarg tema i per la
seva concepció i arranjaments. Una pulsió rítmica que ha anat “in crescendo”
fins un final abassegador, partint d’un mar de calma i tranquil·litat amb
càntics ancestrals africans, acompanyats d’instruments autòctons alhora que amb
instruments moderns com guitarres elèctriques. La fusió hi és de manera evident
amb els instruments i també amb la música i ritmes. El magnífic so del saxo
alto del compositor i alma màtter del grup, Pablo Hernández, ell mateix, amb qui sempre he contactat i també
ell amb mi, alhora de parlar dels seus projectes. Mica a mica, el ritme es va
imposant, tot i que amb una gran delicadesa i gust musical, alhora que les veus
ancestrals omplen de nou l’espai dels silencis i apareixen els sons de la flauta o ves a saber
quins instruments. Els sons del violí encara els hem percebut sobre una base
rítmica delicada, i en pocs moments el clímax ha esdevingut total.
En l'elaboració de Labu han
participat músics de llocs tan diversos com Brasil (Munir Hossn), l'Iran (Kaveh Sarvarian) o Bòsnia (Miron Rafajlovic), al costat
dels integrants originals de Sinouj:
Larbi Sassi (Tunísia), Akin Onasanya (Nigèria) Sergio Salvi (Itàlia) i Pablo
Hernández Ramos amb Javier Geras
(Espanya).
Aquest és un projecte que té tota la pinta d’haver-se enregistrat en
directe, a l’estudi, si, però com si d’un concert en directe es tractés,
comentari que faig pel fet de la llargària dels seus temes, alguns dels quals
superant els 9 minuts, com aquest anterior, però és que també n’hi d’altres
més.
Seguim ara amb un altre tema anomenat...
4.- Samawé (P.
H. Marcos) 9m43s
Doncs amb aquest tema Àfrica
ha aparegut de nou amb les seves músiques on els canvis rítmics han marcat
també l’estructura del tema. Quasi 10 minuts per assaborir de nou els sons
africans creats pel Pablo però
amb l’insubstituïble suport de la resta
de companys. Partint de veus i sons africans, ens hem trobat ben bé a les
acaballes del tema amb un molt bon solo de bateria de l’Akin Onasanya a partir del qual hem tornat a identificar els sons
primaris, les músiques inicials i ritmes marcats per teclat i el mateix
baterista, i per sobre, com si de trompetes celestials fossin, els sons del
metall, guitarra i demés apareixen tots de nou al final d’aquest llarg tema,
expressió clara del concepte de fusió que tenen aquests músics del què és la
música per a ells. L’arranjament fet per tots ells, torna a tractar els
“breaks” rítmics amb molt de mimo, essent-ne una part substancial del projecte.
Els hi agrada apaivagar el ritme i situar-lo en un context més íntim. El solo
del trompetista, modern, esclatant en els aguts, ha sobrevolat els ritmes
permanents de la base rítmica. Un lick
repetitiu al bell del mig del tema, ens ha permès escoltar de nou la veu de la
més profunda Àfrica a partir del
qual han enllaçat amb el solo del baterista. Magnífic tema, Què, com ho porteu?
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Nosaltres seguirem amb un altre tema, dividit en dues parts, o sigui que
escoltarem primer la primera part i després la segona, en el tema anomenat..
2.- Nuba (part I) (P.
H. Ramos) 6m33s
I quina melodia més ben trobada ens han presentat, alhora que marcada
pels breaks rítmics, marca de la casa, que es diu. El baix elèctric és
fonamental en l’aspecte rítmic formant una base rítmica amb la bateria que
sustenta tot el tema, i projecte per extensió. La melodia es repeteix amb algunes
variants i també en el ritme, arribant però a la meitat del tema on apareix de
nou una veu, quasi del més enllà. De nou canvis rítmics amb la melodia
acaronant-los, i aturades rítmiques amb sons de flautes dolces, molt dolces o
similars instruments de vent africans, acompanyats dels sons del més brillant
dels metalls. Al final, el saxo alto ens
situa en la més punyent modernitat tot i només fer-ho poquets segons.
El so de Sinouj es
caracteritza per la barreja de sonoritats, maneres i ritmes orientals i
africans (violí àrab, ney persa, sakara), amb una instrumentació i un
enfocament harmònic i rítmic proper al jazz contemporani i altres músiques
occidentals actuals com el rock, el funk o l'electrònica. Labu és un viatge que ens convida a descobrir nous territoris
musicals, tan propers com desconeguts, i a gaudir de l'alegria i riquesa
d'aquesta cerca.
I nosaltres acabem el projecte i programa amb la segona part d’aquest
tema anomenat...
3.- Nuba (Part II) (P.
H. Ramos) 4m57s
Doncs ja heu vist de quina manera hem acabat el programa, amb un
magnífic tema, on la concepció moderna del so del saxo alto, no sembla tenir
res a veure amb els sons africans escoltats fins ara. El so del violí, sí però
que ens hi ha situat de nou, prop de les 1001 nits, com també ho ha fet la mena
de flauta que hem escoltat. El baix elèctric i la bateria són els amos d’aquest
tema, on el ritme, marcat per ambdós músics és així de punyent i persistent. El
teclat també ha aparegut amb tota la seva modernitat amb sons inversemblants,
per deixar pas a la voràgine de sons diversos i plurals que han aparegut al
final d’aquest magnífic tema. Magnífica obra de fusió del Pablo Hernández i companys diversos que amb aquest darrer tema hem
pogut acabar de constatar, en un projecte amb set temes, un dels quals amb més
de 10 minuts de música i ritmes.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui tot i desitjant que us hagi
agradat, considerant la diversitat musical del mateix, i la evident diferència
estilística del de la setmana passada i del de la següent, coses habituals en
aquest programa. Ja sabeu que primer hem escoltat el projecte de l’amic, gran
baterista i molt bon compositor, Joao
Vieira amb tota una colla d’amics comuns, joves músics que he vist
desenvolupar-se en diferents indrets de Barcelona,
i hem acabat amb aquesta meravella de fusió entre la música de la mediterrània
i l’africana, imbuïda per totes les personalitats de la formació Sinouj al capdavant d’ell amb el Pablo Hernández Ramos al saxo alto i
composicions.
Doncs rés més, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa que ja
sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves
músiques i xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero i desitjo que
tingueu molt bona nit en i molt bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 319: Gustavo García & Germán Kucich, Gustav Lundgren & Fredrik Casrlquist i CarACara, dimecres 11 d'abril de 2018.
1 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics i editorials.
Abans de començar el programa esmentar que viure sense llibertat
d’expressió és no viure, i com que no volem “no viure”, ens rebel·lem contra el
sistema polític, contra el gobierno que retalla i impedeix la llibertat
d’expressió demanant que deixin d’atacar-la i per descomptat que retirin tots
els càrrecs contra Valtònyc, Pablo Hasel,
i demés que puguin imputar. El que haurien de fer és jutjar a tots els polítics
que estan implicats en els seus casos de corrupció. La justícia no és igual per
a tothom, en el país Espanya. Aquesta setmana, dimecres, comença la Setmana per la Llibertat d’Expressió
promoguda pel col·lectiu No Callarem,
fent-se actes en diversos espais entre els quals la Presó Model.la Llibertat , en
majúscules.
Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic pel que fa a instruments, i
on la guitarra, acompanyada d’altres instruments com el saxo tenor, el piano, entre d’altres, en serà la
protagonista. Cadascun dels treballs que escoltareu tenen una història que els
relaciona amb qui us parla, la qual cosa comentaré en el seu moment. Podreu
escoltar el treball del duet Germán
Kucich & Gustavo García DUO editat per Youkali Music, el del duet Fredrik
Carlquist & Gustav Lundgren anomenat “Bossa Nova”, editat per FCJazz
i per acabar el primer treball de la formació CARACARA i el seu ”Obrigado”,
editat per Temps Record. I com ja va
essent habitual amb un micro conte relacionat amb les músiques d’avui a càrrec
de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb la música d’un programa que tindrà dues parts,
musicalment parlant, primer amb temes propis i estàndards de Jazz i després amb
bossa noves i demés meravelles. Som-hi doncs i ho farem ara mateix amb el
projecte de dos amics, un dels quals malauradament ja no està entre
nosaltres....i que són...
“GERMÁN KUCICH & GUSTAVO
GARCÍA – DUO”
Editat per Youkali Music S.L.
el 2010 Youkali 015
Enregistrat per Pablo Baselga
el 14 de març i 22 de desembre de 2008 als estudis Infinity.
Mesclat per Gustavo García el 2
i 3 d’abril de 2009 als Sharkline
Producció de Thomas Schindowski
Germán Kucich, piano
Gustavo García, guitarra
Al blog us posaré la pàgina web d’aquest disc editat per Youkali Music...on a més a més, podreu
llegir el magnífic comentari que va fer Guillermo
Bazola el 8 de maig de 2010.
La història de com em va arribar aquest disc a les meves mans és una
mica trista. Gustavo García ens va
deixar el gener d’enguany per un càncer. Aquest guitarrista va estar-se entre
nosaltres durant alguns anys, formant part de projectes i donant classes en
alguna de les nostres escoles de música. Després del seu traspàs, la comunitat
de músics argentins, com ell mateix, ja li va organitzar un homenatge al Pipa Club un dilluns que va resultar
plujós de fa quatre dies. Allà que hi vam anar, per cert, formant part del poc
públic i els molts músics que hi van col·laborar. Germán no va poder-hi assistir i ve enviar des d’Argentina una caixa plena de discos,
d’aquest disc que esteu a punt d’escoltar. Ens els va regalar a tots els
assistents. Així que esteu a punt d’escoltar una música interpretada per dos
grans intèrprets, estàndards de Jazz i temes propis tocats a duet, amb tota la
calidesa que això implica.
Escoltem doncs el primer tema de la nit i que serà la preciosa melodia
composta per Rodgers and Hart
anomenada...
3.- My Funny Valentine (Rodgers & Hart) 5m24s
La història d’aquesta cançó està relacionada, com moltes altres, amb una
pel·lícula anomenada Babys in Arms,
que va servir per presentar a la jove promesa Mitzi Green. Rodgers &
Hart la van composar el 1937, va esdevenir ben aviat un estàndard de Jazz,
interpretada per quasi un miler d’artistes i aparegué en milers d’àlbums, vaja,
més de 1600. En fi, una preciosa balada de la qual Miles Davis en va fer diverses versions i enregistraments, i per
parlar només d’un, el que va fer en directe el 12 de febrer de 1964 al Philharmonic Hall of Lincoln Center de New York tema que es va allargassar fins els 15 minuts. Aquests dos
mestres n’han fet una preciosa versió i ja heu pogut escoltar quin gran
guitarrista ve ser Gustavo García. Germán Kucich, el qual va sonar no fa
gaire en aquest programa tot i acompanyant Geni
Barry ha mostrat també el seu saber i gust interpretatiu, acompanyant
perfectament alhora que improvisant. Un magnífic tema per a començar el
programa, que seguirà per camins diversos però no massa allunyats i amb la
música càlida com a referència. Un final amb un “vamp” que s’allargaria força
en un directe ha acabat amb el preciós “My funny Valentine”.
Gustavo García va néixer a Comodoro Py, Província de Buenos
Aires, el 7 de novembre de 1969. Va començar els seus estudis de guitarra
clàssica als 8 anys d'edat. També va cursar estudis d'harmonia i improvisació
de forma particular al MIT (Musicians
Institute of Technology) a la
Ciutat de Los Angeles
(EUA). Va gravar i va tocar amb: Tom
Fowler, Stewart Copeland, Tom McMorran, Mariano Diaz, David Garfield, Armand
Sabal Lecco, Brannen Tremp, Chris Higgins, Dani Pérez, Albert Bover, Italo
Boggio. Va participar en festivals i concerts a Espanya, Argentina, Estats Units i Europa. Durant el 2011 va
participar com a músic estable de l'espectacle de teatre "40 El
Musical".
Seguim ara amb un magnífic tema de Thelonious
Monk anomenat...
8.- Think of One (Th.
Monk) 4m19s
Un tema que Monk va
enregistrar entre novembre del 1953 i maig del 1954 i on va comptar,
concretament en aquest tema amb el gran Sonny
Rollins al saxo tenor. Tema interpretat originalment per aquestes màsters a
un tempo més viu que el dels nostres dos herois, el qual l’han pausat una mica
més. Tot i ser la mateixa música, melòdica i harmònica, el tema esdevé alguna
cosa diferent per la forma com l’han tractat, amb la suavitat que ho han fet.
Magnífic solo del Gustavo súper ben
acompanyat pel Germán. Unes
“maneres” les d’aquest guitarrista força interessants amb un molt bon gust a
l’hora d’interpretar. El pianista igualment veiem a mica que els anem escoltant
que va ser la parella perfecte, per solista de gran nivell i per la
compenetració amb el company i amic.
I algunes coses que va dir Guillermo Bazola són aquestes...
Hi ha una sèrie de prejudicis entorn, ja no només al format de duo de
guitarra i piano, sinó a la possibilitat de combinar aquests instruments dins
d'una agrupació més gran. Que tenen timbres i dinàmiques similars, que en ser
capaços tots dos de tocar acords hi ha risc de col·lisió, que són redundants ja
que compleixen una mateixa funció, etc., etc ... En fi, afirmacions sense cap
fonament que han estat i són desmentides una vegada i una altra vegada per la
realitat. Part d'aquesta realitat és aquest treball de Gustavo García i Germán
Kucich, dos excel·lents músics argentins residents a Espanya (Gustavo a Barcelona, Germán a Madrid) des de fa bastants anys i que
porten darrere una relació personal i professional que supera llargament els
vint anys, des dels temps en què tots dos vivien a La Plata ,
província de Buenos Aires....
Seguim ara amb un del Gustavo
García anomenat....
7.- Eatalot (G.
García) 5m40s
Doncs ja heu escoltat quin tema més maco va fer el Gustavo amb el seu amic
realitzant un magnífic i rítmic acompanyament, mentre tots dos desgranen mica a
mica les notes soltes de la melodia principal. La funció d’acompanyant rau
després sobre el compositor mentre el pianista desenvolupa un brillant i
reeixit solo, carregat d’emoció i
càrrega positiva. Un tema que escrit tot seguit no fa entreveure el que sí diu
en pronunciar-ho, Eat a Lot, o sigui una gran endrapada, d’aquelles típiques
m’imagino amb asado i demés carns del con sud americà. El compositor ens ha
donat la seva personal visió de la improvisació sobre la seva música i ho ha
fet amb una gran mestria i magnífica sonoritat. Preciós tema d’aquest duet
d’amics que sempre ens recordarà l’obra
d’aquest gran músic que ens va deixar el ja llunyà gener passat.
I seguint amb el que ens deia Guillermo
Bazola...i la seva companyonia a La Plata.. .No
és aquest un detall menor, ja que un dels ingredients, sovint infravalorats,
que contribueixen a l'èxit d'una proposta musical (més encara en una
circumstància en què l'exigència personal és tan gran) és la confiança entre
els involucrats, portada en aquest cas al grau de complicitat. Per descomptat
que amb això sol no s’hi arriba, però tota la resta que es necessita (destresa
tècnica, imaginació, bon gust), aquí present, començant per un repertori
impecable, integrat majoritàriament per originals i per diversos estàndards
que, potser per no estar inclosos en el Real Book, són menys tocats del que es
mereixen.
I nosaltres acabarem aquest projecte amb un tema compost a dues mans
pels nostres herois, anomenat....
5.- Scissors (G.
Kucich & G. García) 4m16s
Estisores es diu aquest tema, i potser devia ser pel fet de tallar-lo
car havia de durar molt més, quasi com una improvisació a dues mans, d’aquelles
que poden durar força estona, quasi inacabable. Així han començat ells dos, amb
una més que probable improvisació sobre una determinada harmonia, és evident.
Després d’aquesta intro a dues mans, el gran guitarrista desenvolupà la seva,
precisa i nítida, carregada de demostració tècnica i bon gust. El no menys gran
pianista realitzà també la seva reeixida i força ben acompanyat pel seu amic i
company. Moments després, ambdós encetaren de nou la seva comunió musical
improvisada, aparentment, seguint fil per randa l’harmonia d’un tema parit a
dues mans.
Germán Kucich va estudiar piano a Buenos Aires amb Juan
Pargenton, Edgardo Beilin i Mario Acosta. Participa en seminaris amb Barry Harris, Bruce Barth, Gary Burton,
Albert Bover i Noemí Ojeda. Toca i grava amb músics de l'escena musical
argentina com Pepi Taveira, Carlos
Lastra, Alejandro Herrera i Mingo Martino. Des de 1993 resideix a Madrid, en el circuit jazzístic on hi actua
freqüentment, així com a la resta d'Espanya
i Europa. Ha realitzat gires acompanyant a les cantants americanes Deborah Davis i Gene Lee i col·laborat amb nombrosos músics com James Moody, Perico Sambeat, Marc Miralta,
Javier Colina, Bob Sands, Bobby Martínez, Paula Bas, Joaquín Chacón, Mikel
Andueza, Chris Kase, Víctor de Diego, Laika Fatieh. També toca i grava al
costat d'importants artistes de flamenc com Enrique Morente, José el Francès, La Barberia del Sud, Chonchi
Heredia, Vicente Amigo i Niña Pastori.
I ja acabant el resum que us he posat del Guillermo Bazala...
En síntesi, aquest és un àlbum ple de detalls, matisos i recursos que
convida a ser escoltat una i altra vegada, i en cada escolta apareixeran noves
impressions. Ningú en sortirà insatisfet.
Doncs totalment cert, cada vegada que l’he escoltat he trobat nous
matisos i detalls, o sigui que per això us convido que el mireu d’aconseguir
pel mòdic preu de 6€ més despeses d’enviament, a la pàgina que us posaré al
blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogpsot.com.es.
Doncs nosaltres deixem aquest projecte i seguirem però abans deixeu-me
que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguirem i ens endinsarem en la
música de Gustav Lundgren & Fredrik
Carlquist dedicada a la Bossa Nova.la Bossa Nova
“BOSSA NOVA”
Fredrik Carlquist & Gustav
Lundgren
Editat per FCJazz LMCD018
Enregistrat per Gustav
Lundgren, Ferdrik Carlquist i Stefan Sundström at the Farmer
Street Studio Stockholm i Ubal Studio Sitges
Mesclat i produït per Gustav
Lundgren & Fredrik Carlquist
Fredrik Carlquist, saxo tenor,
flauta i clarinet
Gustav Lundgren, guitarres
diverses i percussions
Duet bàsic i amb diverses col·laboracions en alguns temes com les de:
Andreas Unge, contrabaix
Ola Bothzén, bateria i
percussions
Tati Valle, Lili Araujo i Luiz
Murá, veus
Aquest és un disc dedicat expressament a les Bossa Noves amb genis
compositors com són Antonio Carlos
Jobim, Baden Powell, Joao Gilberto i Luiz Bonfá, entre algun més, i així és
que el Programa d’avui sortirà així de càlid, i ja en portem alguns.
Començarem amb una coneguda cançó de Luiz Bonfá anomenada...
9.- Manhà de Caranaval (L. Bonzá) 3m15s
Doncs amb aquest ritme tan suau i delicat hem començat les músiques
d’aquest projecte, i ja ho heu pogut escoltar, amb la “manyana de carnaval”, un
dels temes que va compondre Luiz Bonzá
per a la pel·lícula Orfeo Negre. Després de la introducció del tema i melodia, Fredrik s’endinsa amb la música i en la seva
interpretació i magnífic i delicat solo amb el seu clarinet. Una peça clau en
el món de la bossa, i que els nostres herois han clavat. La improvisació del
clarinetista Fredrik Carlquist dura
pràcticament tot el tema, però es que no ens hem d’espantar, car aquest amic
nostre i gran intèrpret de tots els vents, és extraordinari. El suau ritme de
la guitarra i percussions menors, ajuden a situar-nos en la història del tema,
de la pel·lícula que tothom deu haver visualitzat mentre sonava.
La història de com m’ha arribat aquest disc passa per Girona i concretament pel Sunset. Allà que hi vam anar amb el Joan Recolons i David Carreras, primer perquè feia temps que no hi anàvem i
després per veure i escoltar el projecte d’aquest gran guitarrista Gustav Lundgren, el qual va estar
acompanyat per dos amics i grandíssims músics, Jordi Rossy i Tom Warburton.
A la mitja part, vam estar parlant amb el líder i guitarrista i em va cedir
aquest magnífic disc de bosses, o sigui que per aquest motiu aquí el teniu.
I continuem ara amb la magnífica samba de Luiz Bonfá anomenada...
10.- Samba de Orfeu (L.
Bonfá) 4m10s
I de nou Orfeo Negre, on gran part de la música de la pel·lícula la va
composar Luiz Bonfá també essent ell
un gran guitarrista, i ben aviat Charlie
Byrd la va incloure en el seu repertori així com molts músics i cantants. Fredrik Carlquist amb el seu saxo tenor
ha donat la sortida al tema, directament. Aquí hi tenim a l’Andreas Unge, contrabaix i Ola
Bothzén, bateria i percussions. Després de la melodia, el guitarrista Lundgren ha fet un càlid solo a
guitarra elèctrica, aquella, la de caixa ampla i la més jazzística de totes. I
com toca aquest noi la guitarra, és tot un mestre, ja ho heu pogut escoltar.
Després d’ell, Carlquist ens ha
tornat a enlluernar amb el seu so, que quelcom té de Getz, tot i que The Sound
va ésser i és encara únic. Al final la melodia inicial i fi de samba.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguirem dolçament amb les musiques de Jobim i serà el delicat...
5.- Triste (A.
C. Jobim) 4m47s
Aquesta és una cançó que Jobim
va escriure el 1966 a Los Angeles.
Va compondre la música i va escriure la lletra, en portuguès i anglès, mentre
s’estava al Sunset Marquis Hotel
d’aquesta ciutat. Una preciositat de tema, com molts dels que va fer aquest
genial compositor, que no tardaria en esdevenir un estàndard de Jazz i que Elis Regina va cantar com els àngels.
Els nostres herois així mateix ho han fet, amb la delicadesa del saxo tenor de Fredrik, com si de Stan Getz es tractés, molt ben recolzat per un background de cordes
i suaus percussions, tot això abans d’encetar la melodia i ritme d’aquesta
preciosa bossa. Un tema on hi participen, òbviament, bateria i contrabaix, o
sigui Andreas Unge, contrabaix i Ola
Bothzén, bateria i percussions. Un meravellós solo de l’amic Fredrik Carlquist ha donat pas al del
líder i gran guitar-man, Gustav Lundgren,
amb guitarra acústica. La melodia de nou i va de cap al final, d’aquesta bonica
cançó.
I seguirem encara amb més música, car, aprofitarem que són temes curtets
i així és que n’escoltarem algun més com és el preciós tema dels dos Joaos, el Donato i Gilberto...anomenat...
12.- Minha Saudade (J.
Donato & J. Gilberto) 3m20s
Aquesta és potser una bossa no massa coneguda pel gran públic, però ja
heu pogut escoltar que també és una delícia. Percussions i contrabaix de nou
col·laboren amb els ritmes d’aquesta bonica cançó, i és que avui ja veieu com
estem de càlids i delicats. La setmana vinent anirem d’una altra ona melòdica i
rítmica, aquesta és una de les gràcies d’aquest programa, ja ho sabeu. Amb una
intro a saxo tenor solo, Fredrik ha
iniciat la melodia força ben recolzat per la resta de companys, i seguidament, Gustav Lundgren amb la guitarra
acústica ha desenvolupat un preciós i delicat solo, d’un sol “chorus”, deixant
pas al del magnífic saxo tenor Carlquist.
Ambdós músics suecs, aquest darrer resident permanent a Sitges mentre que l’altre, resident temporal a Vilanova, o sigui que vivint la mar de bé a la Costa Daurada.
I seguim ara amb un tema dels compositors Ivan Lins & Ronaldo Monteiro de Souza que potser no són tan
coneguts com Jobim i d’altres però
que això no vol dir que no siguin increïbles,
on podrem escoltar la preciosa veu de Tati Valle en el tema anomenat....
1.- Madalena (I.
Lins & R. Monteiro) 3m09s
Doncs quina preciosa cançó, avui que estem immiscits quasi totalment amb
aquests ritmes i melodies. Un tema que Elis
Regina també va ajudar a immortalitzar i de quina manera ella ho va fer.
Els nostres herois també han ajudat a mantenir aquesta immortalitat i gràcies
també a la preciosa veu de Tati Valle
així com també a l’arranjament i interpretacions solistes primer del gran Fredrik Carlquist al saxo tenor, i quin
so que li treu més carnós. Un tema curtet on de nou la veu de Tati vola per sobra del background de
flautes, guitarres, contrabaix i percussions. El final apareix amb un “vamp”
que es va acabant, d’aquells què en un directe s’aniria allargassant a base de
diverses improvisacions. Magnífica composició i millor interpretació de tots
els implicats.
I ja acabarem el projecte d’aquets dos mestre, amics i gran músics Gustav Lundgren & Fredrik Carlquist
amb el tema de Jobim anomenat....
8.- Só Danço Samba (A.
C. Jobim) 3m11s
Aquesta és una samba, que no bossa, que Antonio Carlos Jobim va composar el 1962, amb lletres de Vinicius de Moraes i que ell mateix, Jobim, havia interpretat cantant i
acompanyant-se a la guitarra. Un tema del qual també se li va fer una lletra en
anglès i que s’anomenà també Jazz Samba o I
only dance Samba. Un tema ideal per acabar el projecte d’aquests dos
mestres i que han iniciat amb una intro llarga de percussions i saxo tenor, per
ben aviat reconèixer la melodia ja amb tots els membres implicats. Una samba
preciosa amb contrabaix i bateria alhora que els dos mestres amb guitarra
acústica i saxo tenor. El solo de Gustav
Lundgren ha estat pulcre i nítid com una patena, i ric en matisos i
sonoritat profunda, com si de la seva guitarra de jazz es tractés. Fredrik l’ha seguit i igualment
recolzat per la base rítmica, de dos, però magnífics contrabaix i percussions.
Un solo interpretat amb tot el cor, i ja heu pogut escoltar que això que diuen
de la gent del nord, que són freds i demés, és només un tòpic, com són tots els
tòpics, una interpretació errònia de la realitat.
I nosaltres acabem aquest projecte i seguirem amb més música però
abans..
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Acabarem el programa amb el projecte d’un trio Caracara que acaba de treure el seu primer disc, i que
s’anomena.....
“OBRIGADO”
CarACara
Editat per Temps Record TR1691-GE18
Enregistrat per Alberto Pérez
al gener de 2018 als Estudis Sol de Sants
Masteritzat per Josep Roig a
Temps Record
Producció musical de Roqui
Albero
Producció executiva de Xevi
Matamala
David A. García, guitarra
Jon Cottle, cello
Xevi Matamala, bateria
Com a trio base però amb col·laboracions puntuals en alguns temes, la
qual cosa us comentaré en el seu moment.
Totes les composicions són de David
A. García.
Doncs aquest disc me’l va enviar David
a casa, i bàsicament perquè no vaig poder assistir a la presentació que van
fer a la Sala
Barts.
L’univers de CARACARA neix de
l’admiració cap a un dels grans compositors de la música popular del segle XX,
Jobim, i la formació instrumental s’inspira amb Jaques Morelenbaum Cello Samba
Trio. Però ràpidament el projecte agafa més entitat a partir de les
composicions del mateix David A. Garcia, sense oblidar l’origen de música del
Brasil. La música és d’autor però la improvisació i les estructures típiques
dels estàndards de jazz són elements transversals de tot el repertori.
Comencem ara sí amb la música i ho farem amb el primer tema del disc anomenat....
1.- Cromàtic Blues (David
A. García) 4m51s
Doncs ja heu pogut escoltar per on aniran les sonoritats a partir d’ara
i una bona estona. Hem començat amb un blues i cromàtic, que per a un
guitarrista és indefugible. La inclusió del cello és quelcom que d’entrada ens
pot sobtar sobretot per la seva sonoritat, la qual tenim situada en el món de
la música clàssica, però ja heu pogut escoltar quina riquesa sonora hi afegeix.
Aquest és un tema molt ben compost, amb molt de gust, delicat i amb espurnes
d’un rock suau on la improvisació del cellista Jon Cottle li ha donat el caire jazzístic, mentre que la del
guitarrista David A. García ha estat
més en l’ona rock-blues. Un bon tema per a començar aquest projecte. Aquest és
disc de mixtures, barreges i fusió, on diversos estils musicals es donen la mà.
Si acabem d’escoltar un blues, i també interpretat a la seva manera, les
bossanoves també les podrem escoltar.
Ells són els tres costats d'un mateix triangle, tres instruments, cello,
guitarra i bateria, que presenten un repertori original i propi inspirat amb la
música de Brasil però connectat amb la cultura mediterrània i sobretot amb la
vida quotidiana. A cavall entre un so modern i clàssic, entre el pop i la
tradició, el jazz i la música popular, la música instrumental i la música
vocal, sorgeix una sonoritat original, de fusió i amb molta personalitat.
Seguim ara amb una altre molt bon tema d’aquesta formació, anomenat....
8.- Pepa (David
A. García) 4m57s
Aquí els aires més rockers hi ha aparegut en la intro del tema, mentre
que el break posterior amb la veu de Mireia
Feliu i també del David, ella donant-li uns altres aires, molt més melòdics,
de la mateixa manera que la improvisació del compositor García, situant-nos en quasi un altre tema, com també ha fet Mireia seguidament. Semblen ben bé
diversos temes en un, així de complexa i rica és aquesta composició, on un, no
s’espera els canvis que es van succeint. Fins i tot el final, tampoc és com un
s’esperava.
A l’hora de fer el disc Obrigado,
Roqui Albero aportà la mirada més mediterrània, donant llum a les arrels
més properes que el mateix grup ja tenia. Tot i que no han passat ni dos anys
des de la creació del trio, CARACARA ha anat passant per diferents etapes de
maduració. Una primera on compaginava versions amb composicions pròpies buscant
un so original però molt arrelat a Brasil. Una segona etapa on es va investigar
molt el repertori propi, el directe i el rol de cada instrument, fent moltes
actuacions per rodar el projecte. I una tercera etapa on hi ha una tria de
temes per elaborar un disc, una obra d’art on cada una de les cançons amaga una
història al darrere.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Escoltem ara el tema que dóna títol a l’àlbum, una preciosa cançó, tota
plena d’esperança, que ens fa molta falta....
2.- Obrigado (David
A. García) 4m05s
Mica a mica ens anem endinsant en la seva sonoritat, i ara ho hem fet
amb aquest tema recitat per la Lali Feliu
David és guitarrista, compositor i pedagog. Format al Taller de Músics, al Rock&Jazz, a l'EMM de Badalona i a l'Esmuc.
Ha combinat des de bon començament la docència amb la seva carrera com a músic.
Al llarg de la seva carrera ha tocat amb grups de pop/rock, rhythm and blues,
jazz, reggae, música electrònica, swing, bossa nova i samba explorant la
guitarra elèctrica des del seu vessant més acústic a la més experimental.
L'estil de David és fàcilment
reconeixible per la seva paleta de colors sonors que li dóna uns matisos tan
característics.
I nosaltres seguim amb un altre tema, i ara ho farem amb la preciosa
bossa de Jobim i lletra de Vinicius de Moraes...
6.- Brigas nunca mais (A.C.
Jobim & V. De Moraes) 3m42s
Doncs com hem comentat abans sobre aquest projecte, la bossa i el món
del Brasil hi és sempre present, i amb aquesta preciosa bossa de Jobim i Moraes així ho hem pogut copsar. La veu de Mireia Feliu recolzada per la guitarra de David A. García han estat quasi les úniques veus inicials del tema.
Posteriorment, Roqui Albero ha fet una improvisació cantada per Mireia, o sigui que és una d’aquelles
impros que a vegades es fan escrites i així algú més hi pot col·laborar.
Entremig un solet curtet del baterista en acabar el solo compartit de trompeta
i veu, per després acabar de la mateixa manera que han començat.
Xevi Matamala Intèrpret, compositor i pedagog. Format a
l'Esmuc en l'especialitat de bateria de jazz i música moderna. És un bateria
que ha participat en tota mena de formacions (jazz, folk, pop-rock, ska) i ha
tocat amb diferents músics (Santi Careta, Christian Koxholt, Txema Riera,
Guillem Plana, Eloi Escudé, Jaume Gispert, Albert Palomar, Namina, Genís
Suarez, Riqui Sabatés, etc.). Tots aquests projectes li han permès forjar-se un
estil versàtil i original i en molts d’ells ha fet aportacions pel que fa a
arranjaments i composicions.
I aprofitem per escoltar el conte de Carme de la Fuente dedicat al quart temps....
I nosaltres acabarem aquest projecte de CarACara amb una altra bossa amb el
tema anomenat......
9.- Hi ha vida en el quart temps (David A. García) 4m09s
Doncs amb aquest bossa composta pel David
A. García acabem el projecte d’aquest trio tan atípic de guitarra, cello i
bateria,, això sí, amb col·laboracions puntuals com la veu de Mireia en temes anteriors i la trompeta
de Roqui Albero. Una magnífica
composició, lleugera com la brisa, on es mostra la inventiva i creativitat del David A. García ell també a càrrec de
les guitarres. La trompeta de Roqui ha
aparegut ja des dels inicis i ell mateix ha desenvolupat un solo delicat com el
tema és, alhora que amb una gran tècnica i magnífica sonoritat, Albero tocant majorment en el registre
mig del metall més daurat. Després d’ell, la formació ha semblat que entrés en
una mena de Vamp que ha durat força compassos, per tornar de nou a la melodia
principal a duet entre el cello de Jon
Cottle i la trompeta de Roqui Albero.
Al final, aquest ha donat el suport necessari a Xevi Matamala a la bateria per fer un curtet però magnífic solo i
així acabar el tema i projecte d’aquest magnífica formació, també a ritme de
bossa noves. Jon Cottle és
violoncel·lista, improvisador, arranjador i educador Anglès, que viu a
Barcelona. Format en violoncel tradicional a la Royal
Academy of Music a
Londres, ha passat gran part de la seva vida aprenent a tocar diferents
tipus de música com Jazz, Soul, Funk,
Hip Hop, Pop i Latin, entre altres. Ha realitzat llargues gires a Europa, Estats Units, Canadà i el Japó
amb el grup estatunidenc Clare and the Reasons i el cantautor Van Dyke Parks.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui i que em sembla ha estat força
càlid, amb ritmes de lo més càlid. El primer ha estat més de temes propis i
estàndards tocats amb delicadesa, la d’un duet de guitarra i piano, el del Gustavo García & Germán Kucich.
Després amb un altre duet de guitarra i saxo tenor amb Gustav Lundgren & Fredrik Carlquist i alguns col·laboradors
més, per acabar amb el primer treball del trio de guitarra, cello i bateria amb
David A. García, Jon Cottle i Xevi
Matamala i alguns més. Espero que us hagi agradat la proposta d’avui feta
com sempre amb l’ànim de fer-vos conèixer projectes diferents, algunes vegades
nous, acabats de sortir del forn, i en d’altres com avui, amb el desig de
recordar projectes per motius a vegades sentimentals i sempre per la seva
qualitat, com em sembla així ha estat.
Doncs res més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels colzes explicant-vos interessos comuns i escollit les
seves músiques us espero la setmana vinent i us desitjo molt bona nit i molt
bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
