skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs deixeu-me que
us digui que el concert d’aquest divendres passat va ser molt maco, i què, tan
el líder Rai Paz com el trio
acompanyant amb Toni Saigi, Pau Sala i
Joan Moll, ho van fer molt i molt
bé. Gràcies Ajuntament i a totes i tots els que vàreu venir.
I el programa d’avui
anirà de les músiques diverses que fan els nous cracs, ell, l’Alba Careta i ells, en Lucas Martínez i el quartet mallorquí,
els Big Babo.
I començarem el
programa amb el molt delicat projecte del Lucas
Martínez Project, “Traces of Memory”. Enregistrat per Marc Piña al Local Estudi
de Girona. Premescla de Vernau Mier. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito. Producció musical: Lucas Martínez. Producció executiva: Seed Music. Lucas Martínez, saxo tenor; Roger Santacana, piano; Giuseppe Campisi,
contrabaix i Lluís Naval, bateria. Tots els temes són originals de Lucas Martínez. Amb: Ashton Sellers, guitarra (# 2, 3, 4, 6, 8);
Alba Careta, veu (# 7, 9), Chemist, veu i lletra (# 2), Jose Martinez, veu (#
6) i la lletra d'Isabel Membrilla i Clara Adell (# 7). I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://seedmusic.eu/en/album/traces-of-memory/.
Per al saxofonista Lucas Martinez, aquest disc és "la
manera de protegir" les seves emocions més precioses "de l'amnèsia
creada pel pas del temps". El músic de Blanes descriu aquest disc com "un catàleg de melodies que,
quan les escolto i toco, em transporten als moments en què les vaig compondre,
al que he viscut i al que he sentit. De la mateixa manera que revisar un àlbum
de fotos promou la memòria, “Traces of
Memory” és el meu propi àlbum de so d'experiències". Aquest és un
projecte molt íntim, cosa estranya si considerem la joventut del músic i
compositor. No tant estranya si recordo que ja amb 17 anys va venir a tocar al Jazz Club la Vicentina acompanyat d’una
colla de cracs entre els quals Raynald
Colom. O sigui que aquest noi ja no ho és tant. El seu projecte és madur,
com ell, tot i la seva edat situada en la vintena i alguns més. I tot i
haver-hi un parell de temes cantats per l’Alba
Careta, els escoltarem en els instrumentals, car a ella, ja l’escoltarem
després. Els escoltarem doncs en el preciós tema anomenat...
1.5.- A Moment in
Time (Lucas Martínez) 3m47s.
I què bonic aquest
primer tema d’aquest projecte d’en Lucas
i del programa d’avui. Una melodia feta per ell mateix amb un so molt càlid i
bon acompanyament de la resta de músics. Escombretes del baterista Naval, notes puntuals del contrabaix
d’en Giuseppet i primera
improvisació del multiinstrumentista Roger,
ell que també toca les percussions, les del vibràfon i bateria. Delicada la que
ens ha fet ell al piano, subtil la que ha fet el líder al saxo tenor i
compositor, Lucas, per acabar el
curtet tema que tot just té 4 minutets mal comptats.
El projecte va
començar l'any 2016 a la ciutat d'Amsterdam,
on els quatre membres del grup es van conèixer mentre estudiaven un màster al Conservatorium van Amsterdam. Durant
aquests tres anys, el projecte ha desenvolupat un so personal que reflecteix
les arrels de cadascun dels components del grup. La música, formada
principalment per composicions originals, és un lloc de trobada entre la
complexitat, el lirisme, la llibertat i la interacció.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
Seguirem així de
càlids però amb una mica més de tempo, tot i que no massa, en el tema
anomenat...
2.6.- In Fisherman’s
Tale (Lucas Martínez) 4m25s.
I ja heu pogut notar
els canvis encabits en aquest tema, car ha acabat amb una trempera
impressionant, res a veure amb la manera delicada com l’han començat, amb una
“Intro” de piano i saxo tenor delicada i bonica. La inclusió posterior de
contrabaix i bateria ens ha situat en un entorn potent on la improvisació del
líder s’ha desfermat sense pietat. També la resta de companys, en Roger al piano, Giuseppe al contrabaix i Naval
a la bateria, tots en una mena d’improvisació col·lectiva brutal. De fons hem
escoltat la veu de Jose Martinez i
també espurnes de la guitarra de Ashton
Sellers. Tema acabat però d’aquella manera que us dic, que en un directe
s’allargassaria segons públic i músics. Brutals moments que ens recorden al A Love Supreme del genial John Coltrane.
En paraules del
director de la col·lecció Seed Jazz
de Seed Music, el pianista Joan Díaz, "Traces of Memory” és
un disc sense artificis. El seu so és net, clar, amb dinàmiques i plans sonors
perfectament distingibles perquè el quartet de Lucas sona així. Hi ha un gran equilibri en el paper dels músics, i
poden ser absolutament sòlids, els de la base rítmica i també molt imaginatius
sense perdre la pulsació, la intenció o el so. I afegeix: “El discurs dels
solos de Lucas Martínez, sempre amb un so molt personal, sembla tenir una voluntat
narrativa que s'expressa amb una gran riquesa de matisos en la interpretació i
estructuralment estan molt ben construïts. Les excel·lents aportacions dels
músics convidats afegeixen riquesa tímbrica al quartet, improvisacions de gran
qualitat i el fet que s'hagi incorporat text a alguns temes subratlla aquesta
voluntat narrativa i expressiva, aquesta sinceritat en una música que demana complicitat
en l'escolta.»
I encara els
escoltarem en el primer track i tema titulat...
3.1.- The Gardener
(Lucas Martínez) 4m52s.
I quin final més
delicat d’aquest tema tan melòdic, el “The Gardener” d’en Lucas. Els inicis han estat també força continguts, melòdicament
parlant. Roger ha estat qui primer
ha improvisat, i amb quin pianíssim ens ho ha fet. Moments majestuosos per les
melodies alhora que per la qüestió rítmica.
Preciosa improvisació del pianista Santacana
que ha deixat pas a la del líder Martínez,
ell que s’ha esplaiat amb un llenguatge i fraseig modern alhora que amb la
tradició ben al costat. De quina manera toca aquest noi, brutal. Tècnica a dojo
i bon gust en les línies melòdiques creades. Fraseig lligat i amb molta
profusió de notes, entenent-se però el seu discurs. I per sota la base de tres,
recolzant-lo, amb el baterista Naval
molt efusiu marcant-ho tot. I el final, quina delícia, amb una melodia d’alguns
moments clàssics.
El grup ha estat reconegut
amb el premi Incentive a les
semifinals de Keep An Eye The Records
2017, i ha estat finalista del Concurs
de Jazz Holandès 2018, Keep An Eye The Records 2018 i Juventudes Musicales de España 2018.
Amb aquest projecte, Lucas Martínez ha
actuat en sales i festivals d'Holanda,
Espanya i Itàlia.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema curtet i el més vital a moments, l’anomenat..
4.8.- Struggling
Hours (Lucas Martínez) 2m51s.
I quina tralla de
tema, llàstima que hagi durat tan poc. Aquí hem notat clarament la guitarra
elèctrica del convidat Sellers ja
acompanyant al líder en els inicis. Després, amb el canvi de tempo i ritme, en
la seva magnífica improvisació en l’ona més moderna, la d’un Rosenwinkel també pels efectes emprats.
Naval a la bateria ha tornat a estar immens, marcant fefaentment les
qüestions rítmiques, amb el suport de Campisi
al contrabaix i Santacana al piano.
Un tema amb la melodia inicial i final a un tempo viu, per entremig, escoltar
la brutal i moderna improvisació del guitarrista a un tempo médium. De fet, el
que fan quan la melodia, és aquest però doblat. Gran tema on hi trobo a faltar
més improvisacions, del líder, del contrabaixista, i també perquè no, més
minuts. Tot i això, els temes són com els compositors volen que siguin, o sigui
que, res de res. Gran tema i projecte del Lucas
Martínez i companys. Felicitats Lucas, felicitats nois.
Aquest disc ha estat
possible gràcies a diverses beques concedides a Lucas Martínez: la residència internacional de The Marfà, la beca SENA Funds,
la beca Fonds Podiumkinsten, Amarte
Concerts (aquests tres últims, beques rellevants a Holanda) així com la internacionalització i residència del projecte
de l'Institut Ramon Llull que li va
permetre filmar el projecte en concert als Països
Baixos, on viu actualment el saxofonista Lucas Martínez.
I nosaltres seguirem
hi ho farem amb ella i grup, l’Alba
Careta Group i el seu disc ,”TEIA”,
editat per Segell Microscopi.
Enregistrat per Marc Piña els dies 5
i 6 de juny de 2022 a l'Estudi El Local de
Girona. Mesclat per Adrià Serrano a Gravacions Silvestres. Masteritzat per Dave Darlington. “Teia” és
una coproducció d'Alba Careta / Diàspora
Colab / La Marfà - Centre de Creació
Musical. I ella i ells són: Alba
Careta, trompeta, veu, composicions i arranjaments. Lucas Martínez, saxo tenor.
Roger Santacana, piano. Giuseppe Campisi, contrabaix i Josep Cordobés, bateria.
I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.microscopi.cat/alba-careta. I ja heu
vist que seguim amb la base rítmica de dos d’abans, amb en Roger, Giuseppe i el saxo tenor de Lucas, així els escoltarem en d’altres temes.
Teia és la fusta
resinosa o una estella d’aquesta que crema amb facilitat. Aquest és el títol
del tercer disc de la trompetista i cantant bagenca Alba Careta; un recull de les seves darreres composicions
inspirades en les pròpies vivències que, després de la bona acollida dels
discos "Alades" i "Orígens", consolida a l'artista
dins l'escena jazzística tant catalana com europea. “Fortes Bruixes, Sempre, Quartades,
Pels que trobem a faltar, Un núvol blanc, A voltes en el cor”.
Doncs la escoltarem a
ella i a ells, on repeteixen ells tres que formen part del quintet de l’Alba des dels inicis, en el preciós
tema instrumental...
5.6.- Bruixes (Alba
Careta) 4m53s.
I quin final més
potent el d’aquest tema “Bruixes”, considerant la manera delicada com l’han
començat amb una “Intro” de piano i contrabaix, amb Roger i Giuseppet. La
melodia ha aparegut de la mà del duet de trompeta i saxo tenor, ells dos però
l’un per sobre de l’altre en el registre. El baixista sicilià establert a casa
nostra, Campisi ens ha deixat
clavats a la cadira tot i escoltant-lo improvisar. Brutal solo que ens ha fet
on s’ha passejat pel mànec de la “berra” amb total solvència, velocitat i
afinació. Delicada ha estat la improvisació d’en Roger al piano, el qual l’ha feta de primera categoria. Moments de
la mà dreta ràpids de fraseig, l’esquerra recolzant-lo puntualment. Tema on
ells dos han estat els solistes, car, la líder i trompetista i el saxo tenor de
Blanes hi ha tornat recuperant la
melodia amb tota l’energia que aquesta inclou. Josep Cordobés a la bateria ha estat també contundent i precís en
la seva tasca rítmica. Bon tema per començar-los a escoltar.
El concepte de “Teia” engloba les diferents lluites i
convenciments que formen l’imaginari d’aquest nou àlbum: els conflictes interns
que tots experimentem entre allò que se’ns imposa i el que realment creiem i
volem per nosaltres mateixos; l’experiència d’anar entenent que a vegades, la
intuïció i l’esforç són la flama que ens guia per anar trobant el propi camí,
l’autèntic; i com és d’important cuidar les coses senzilles i petites que ens
envolten i, que al final, es converteixen en la foguera que ens acompanya, ens
inspira i ens reconforta.
I seguirem en el
preciós tema que Lluís Llach li va
dedicar a la seva mare, el molt bonic...
6.2.- Un núvol blanc
(Lluís Llach) 4m56s.
I quin arranjament
més maco ens ha fet l’Alba d’aquesta
tan bonica cançó d’en Lluís Llach. I
com ha començat amb la nota repetitiva i única del piano d’en Roger i ella cantant la melodia. I com
ha canviat el ritme i potència en la B del tema, quan tots s’hi han posat a
acompanyar-la de manera col·lectiva. I com en Lucas s’ha esplaiat improvisant de la mateixa manera magistral que
ja li hem escoltat en el seu projecte. I després de la bogeria del saxo tenor, Alba hi ha tornat amb la melodia i
càlida veu en la primera part del tema, per després en el pont, tots ells hi han
tornat en aquella mena d’improvisació col·lectiva. I al final, quin pianíssim
d’en Roger. Un tema molt maco que Llach va dedicar a la seva mare quan
ella emprà el viatge definitiu.
Alba
Careta Group,
format pels millors músics de l’escena jazzística actual, presenta en aquest
disc sis composicions pròpies i dues versions molt sentides de música catalana
de la nova cançó, sempre fidel al jazz explosiu, enèrgic i orgànic que la
caracteritza.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
I encara la
escoltarem a ella i a ells en el tema...
7.3.- Sempre (Alba
Careta) 4m47s.
I quin altre tema que
ha acabat amb una potència considerable, res a veure a com l’han començat, car
ho han fet melòdicament els dos vents recolzats per la base de tres. De fet la
melodia l’han compartit ells dos, trompeta i saxo tenor. I el tema té uns canvis
harmònics crescendos molt interessants. I el pianista Santacana ha estat qui primer ha improvisat i de nou magistralment,
en un tema on la qüestió rítmica està ben relacionada amb el Latin Jazz, cosa
que haureu copsat. Martínez al saxo
tenor ens ha tornat a impressionar per com de bé ho ha fet, i sempre amb un fraseig ràpid i
lligat amb una tècnica brutal. I després d’ell hi han tornat amb la melodia
ells dos, acabant-lo amb un “Vamp” on els dos vents han fet la seva
improvisació, acabant-lo de cop. I la líder, en aquest projecte i en la majoria
de temes opta per deixar que improvisin els seus companys, i ella es dedica més
a la qüestió melòdica, a banda de les composicions i arranjaments, cosa que ja
de per sí, és una feinada.
Alba
Careta Arnaus,
trompetista i cantant de jazz nascuda a Avinyó
l'any 1995. Torna a Catalunya amb el
Màster en Trompeta Jazz del
prestigiós Conservatorium van Àmsterdam
(Països Baixos) després d'haver passat pel Koninklijk Conservatorium de l'Haia
i l'ESMUC de Barcelona.
I ja els acabarem
d’escoltar a tots ells en el tema més vital i primer track anomenat...
8.1.- Quartades (Alba
Careta) 4m15s.
Doncs ves tu, que en
aquest tema hem pogut gaudir de la improvisació de la líder a la trompeta, i
què bé ho fet. I aquest ha estat un tema iniciat amb una trempera impressionant
per com els dos vents n’han fet la melodia, i també per com la secció rítmica
els ha recolzat. S’han notat clarament els acords persistents del pianista Santacana. Una vegada feta la
presentació del tema, ja hem escoltat la improvisació d’en Giuseppe al contrabaix que ha estat molt reeixida, començant des de
baix pel que fa a intensitat, per arribar al seu final amb potència a dojo. A
partir d’aquí, de nou relax rítmic adequat per escoltar-la a ella improvisant.
Ho ha fet amb un bon so, fraseig i maneres musicals farcides de bon gust.
Melodia final amb els dos vents, marcatge rítmic de Cordobés a la bateria, i final sobtat per ell mateix. Bon tema i
projecte de l’Alba Careta Group i
disc “TEIA”, felicitats Alba i nois.
Actualment està
presentant el tercer disc "Teia", aquest que hem escoltat, amb el seu
projecte propi, Alba Careta Group, després
de rebre el guardó com a millor disc de jazz pels Premis Enderrock 2019 amb el seu primer treball "Orígens" i d'una gran rebuda
del seu segon àlbum "Alades".
A més, també forma part de Rodrigo
Laviña & su combo (Extraño Weys), Ulls Clucs (Producció de l'Auditori de Barcelona), OMAC (Orquestra
de Músiques d'Arrel de Catalunya), Alba Careta & Santi Careta Duo (Espectacle
Sons d'un País) i Las Albitas entre
altres.
I ja encarant el
final del programa d’avui, escoltarem a un quartet de ses illes, concretament
la de Mallorca i ells són els BIGBABO i disc homònim. Disc
autoproduït, amb tot l’esforç que això significa. Enregistrat per Toni Puig el 2, 3 i 4 d’abril de 2021 a
l’Auditori de Porreres, mesclat per
ell mateix i masteritzat per Víctor
Garcia. Aquí hi tenim a: Carles
Medina, saxo tenor i soprano; Toni Mora, piano; Joan Garcias, contrabaix i Enric Fuster, bateria. Tots els temes
són composicions col·lectives, excepte “Sophia”, que és de l’Ernesto Aurignac.
I aquest és un
projecte de sis temes llargs, tots més de sis minuts. De balades pròpies
precioses com “Mar”, i d’alienes com “Sophia” de l’estimat Ernesto, aquesta, un boleret preciós a un tempo suau alhora que amb
un Groove que se t’emporta. El primer track “Babo” a més de ser el més llarg de
més de 8 minuts, té també una gran bellesa i posterior canvis i intensitat
emocional. La “Cançó de l’Esclau” la inicien a solo de contrabaix per després
entrar la resta a un tempo mèdium amb la melodia a càrrec del saxo tenor i
aires illencs. I el “Quatre espècies” comença ja amb una bona trempera rítmica,
tot i ser el tempo mèdium, amb un bon marcatge del baterista. Maco el posterior
canvi a Swing en les improvisacions, la del pianista. I el darrer track
“Carnissera” l’inicien amb una delicada “intro” de piano per després fer un
canvi radical apareixent la resta de la banda amb una trempera brutal i a tot
Swing.
I doncs els
escoltarem amb el tema de Aurignac...
9.5.- Sophia (Ernesto
Aurignac) 7m30s.
I aquest preciós
bolero, l’Ernesto el va incloure en
el seu primer disc a Big Band, el magnífic “UNO”,
enregistrat a la Nova Jazz Cava i
concretament, en aquesta tema hi intervingué Carme Canela amb la seva dolça veu. Una melodia magnífica
interpretada pel saxo tenor Carles
Medina, ell fent-ho amb la millor dolçor i càlida sonoritat. La curta
“Introducció” prèvia ha estat preciosa. Després d’ell però, hem escoltat les
improvisacions del baixista Joan Garcias
i el piano de Toni Mora, ells dos
magnífics, com també ho ha estat en Carles,
improvisant, i ja amb un ritme i intensitat emotiva in crescendo, coses
marcades per l’Enric Fuster a la bateria.
Del baixista Garcias dir-vos que ha
fet una molt reeixida improvisació, amb una bona pulsió rítmica i millor
llenguatge jazzístic, afinació també perfecte i tot plegat amb un gust
exquisit. També el Toni ha fet una
tasca immensa, començant amb unes línies melòdiques delicades, les de la seva
mà dreta. En aquests moments la base de dos ja ha agafat una determinada
trempera. I el solo de Medina al
saxo tenor ha estat magnífic també, melòdic, alhora que amb unes frases
precioses. Preciós tema per començar-los a escoltar. I els hi devia agradar
molt, car dels sis, només aquest no és d’ells.
I ells ens diuen què,
“aquesta música la volem dedicar a les nostres famílies pel suport, l’ajuda i
l’estima incondicional. A Toni Vaquer
pel seu mestratge, per donar-nos ales, per fer-nos volar. A Toni Puig per ser el cinquè tripulant
d’aquest viatge. A totes les persones que han passat per Can Pata, per uns anys que no s’obliden. A tu, que t’escoltes
aquesta música.
I els seguirem
escoltant amb el tema propi del quartet i anomenat...
10. 4.- Cançó de
l’esclau (BigBabo) 6m12s.
I quin final més
bèstia el d’aquesta “Cançó de l’esclau”, si considerem la manera com l’han
començat, amb la magnífica i consistent “Introducció” a contrabaix sol, el del Joan Garcias. La melodia i ritme inclòs
ha aparegut a càrrec del saxo, ara soprano, de Carles Medina. Melodia un tan folklòrica, relacionada amb les
músiques de sa illa, la de Mallorca,
o això em sembla a mi. Un tema a ritme ternari complex de 5x4, coses que
s’entenen molt bé si feu 123 12; 123, 12; 123,12. I després de la melodia les
improvisacions, i la primera a càrrec del pianista Toni Mora. Sòbria, elegant, feta amb molt gust i sense fer gaires
virgueries, que no fan falta per res. Bon gust i tècnica, això sí que es necessita,
i ell ho té. Carles Medina al
soprano ens ha acaronat amb el so, amb la seva curta improvisació, car ben
aviat ha recuperat el motiu principal i melodia principal. Ell, i ells s’han
esplaiat amb el “Turnaround” final, on sí que ha improvisat abastament, i amb
tots ells en una mena de bogeria col·lectiva controlada però, ideal per cloure
el tema. Brutal també.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els
escoltarem en el tema...
11.2.- Quatre
espècies (BigBabo) 7m21s.
I què bo aquest tema,
i de quina manera l’han anat acabant, dolçament i final de cop. I ja ha
començat amb una “Intro” de la base rítmica on hi hagué encabit el ritme i
tempo, el primer, així com una mica Latin. I la melodia l’ha fet en Carles Medina ara amb el saxo tenor. I
després d’aquests primers passos, ens hem trobat amb un “break” on semblava
aturar-se tot, però no. Moments de calma, de relax, de gaudi. Aviat els hem
tornat a trobar a tot ritme i potència, sobretot en el solo del saxo tenor Medina. Aquest ens ha tornat a
impressionar per la seva sonoritat, fraseig i gust interpretatiu. El tema te un
canvi tonal que es percep clarament, i més en la seva improvisació. Ara bé, què
bo el canvi rítmic a tot Swing per “walking” de Garcias al contrabaix i copets al “ride” de la bateria de Fuster tot això a l’inici de la improvisació
de Mora al piano, el qual l’ha
brodat de nou. Magnífic solo de Toni
Mora, i moments de “quatres” amb el baterista. I després d’ells, melodia
principal i final d’aquest altre magnífic i llarg tema dels BigBabo.
I ja els acabarem
d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat....
12.6.- Carnissera 133
(BigBabo) 6m46s.
I amb aquest tema,
delicat al final i encara més a l’inici per la llarga “Introducció” que ens ha
fet Toni Mora al piano, doncs hem
acabat el seu projecte i també programa d’avui. La llarga introducció ens ha
preparat per la sotragada rítmica amb la qual han seguit, tot plegat per
marcatge de la base rítmica de dos, amb el baixista i baterista, ells dos força
presents, sense oblidar el pianista. I de nou ha aparegut el Swing, ara en la
improvisació de Carles Medina al
saxo tenor. Brutal el “walking” de Garcias
i la gestió que en fa dels elements de la bateria l’Enric Fuster. I ves per on que saxo i bateria s’han quedat sols en
una improvisació col·lectiva, de dos, que ha estat inversemblant, i al final
s’ha quedat sol el baterista Fuster,
marcant-se un solo brutal. L’ha acabat però retrobant la calma inicial del
tema, car l’ha volgut acabar de la mateixa manera, amb el pianíssim de Mora, la calidesa de Medina i els altres dos a mode de
suport càlid, el dels germans de música, com són tots ells. Magnífic tema per
acabar-los d’escoltar i ideal per acabar el programa d’avui que com sempre,
espero que us hagi agradat tant com a mi.
I us recordo que hem
escoltat a Lucas Martínez Project,
“Traces of Memory”, Alba Careta Group, “Teia” i als BIGBABO.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I ja hi som de nou
amb un programa temàtic, com més o menys ho són tots, i el d’aquesta setmana
dedicat a tres darrers treballs de pianistes i les seves diverses músiques, car
estem parlant de temes propis de tots tres. I ells són Joan Claver, Adrián Royo i Abe Rábade, escoltant també un micro
conte de Carme de la Fuente.
Començaré el programa
amb el primer també treball discogràfic a nom de Joan Claver, anomenat “Mist”.
Aquest és un treball autoproduït, amb tot lo que això significa. Enregistrat
per Jesús Rovira el 24 i 25 de novembre
de 2021 a La Casa Murada, Tarragona.
Mesclat i masteritzat el 27 i 28 de desembre per Xavi Moreno al EQ Estudi.
I aquí hi tenim a Joan Claver, piano i
composicions; Artemi Agràs, contrabaix i Xavi Reija, bateria, i la col·laboració de l’Oriol Català, cello. Totes les composicions són de Joan Claver. I com sempre dir-vos que
al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://joanclaver.com/.
I aquest és un
treball un tant minimalista per diversos motius, un d’ells és la manera com ell
executa una sèrie d’acords, repetitivament i repetitius. També per com en són
les melodies i tempos slows, en la majoria de temes. Així és un dels temes més
lents, el darrer track del CD de 10 temes, “Jupiter”. També té aquesta aurèola “Revenants”
amb el suport del violoncel del convidat, el qual ajuda a crear aquesta mena d’atmosfera
amb les seves notes llargues i fregades. “Climbing Up The Walls” té aquesta
suavitat de tempo també, però un tarannà diferent per com muteja les cordes del
piano, i també, sí, per la repetició de motius, igualment minimalistes. “Mist”,
el tema que titula el disc és així mateix pel que fa a motius recurrents, íntims
i seguint l’ona minimalista. Té però un marcatge rítmic més potent i també el
mutejat de les cordes del piano, encara a un tempo slow. Ja una mica més viu és
“Turn Down” i seguint amb el concepte de poques notes, tot hi haver-hi una mena
de “break” rítmic en l’inici de la seva improvisació. “Trampe L’Oil” és més
vital alhora que segueix amb la repetició de notes a l’inici. Posteriorment
desenvoluparà el tema en la seva improvisació, i els companys de la base
rítmica el recolzaran amb la seva potència. Hi ha dos temes curtets “Dark” d’un
minutet, què són uns moments d’improvisació lliure, quasi, i l’altre de dos,
més íntim i a piano solo. Un plaer per a l’esperit. I els dos més vitals de
tempo són “Tupananchiskama”, inicialment amb un motiu recurrent de la mà dreta,
coses que canviaran. I el darrer és “Dirtyland”, iniciat per una “intro” a
piano sol, ja amb el tempo immiscit, que tot i no ser massa vital, després, amb
la intervenció de la resta de companys esdevindrà fins i tot un tant Pop-Jazz
potser pel marcatge del baterista Xavi
Reija havent-hi moments per a la calma, també. El disc i concepte, bàsicament, parteix de situacions íntimes per derivar cap a moments molt vitals, eixamplant així les nostres emocions.
I començaré les seves
músiques amb el tema que titula el disc, l’anomenat..
1.3.- Mist (Joan
Claver) 5m3ss.
Doncs déu n’hi do quin
tema per començar el programa d’avui. Tema ple de sentiment, profund, per com
els acords ens marquen l’harmonia i també pel tempo emprat. Els acords
inicials, el tempo, el violoncel que li dóna un plus de majestuositat, i la
melodia que de mica en mica anem escoltant. Després d’aquesta primera entrada
ha aparegut el “mutejat” del piano i marcatge rítmic més potent, coses que han
tornat al seu cau després. El tema i projecte se situen en un àmbit allunyat
del Swing, ja ho heu pogut comprovar. La improvisació del líder al piano ha
estat força càlida, amb moments jazzístics per frases diverses, però potser li
hem notat més l’esperit del món clàssic minimalista, un terme tot just acabat d’encunyar.
La frase inicial és força potent, i què bonica ha estat la resta de la seva
interpretació. Preciós tema per començar-los a escolar.
I per parlar una mica
d’ell, ens centrarem a partir de la seva etapa d’estudis musicals. El 2009 rep
les primeres classes de Jazz amb el pianista Jorge Varela. El 2011 entra al Conservatori
Superior del Liceu per cursar els estudis superiors de piano jazz i música
moderna amb els professors de piano Iñaki
Sandoval, Albert Bover i Roger Mas
i també rep classes d'altres assignatures amb Horacio Fumero, Llibert Fortuny, David Mengual i Ramón Prats, entre d'altres. En aquest
període forma part de la Big Band del
Liceu sota la direcció de Sergi
Vergés.
I seguim amb un altre
tema en aquesta aurèola tranquil·la però més viu de tempo i anomenat..
2.4.- Trampe L’Oil
(Joan Claver) 3m59s.
I sí, amb aquest tema
ens hem situat una mica més vius de tempo, i quina bona trempera rítmica ha
tingut alhora que canvis harmònics. El tema comença amb un motiu recurrent a
base d’una sola nota però recolzat per la cadència d’acords de la mà esquerra. La
melodia vivaç del canvi tonal o pont, per les notes de la mà dreta del pianista,
el fa créixer en intensitat emotiva. Sempre però apareixen les notes
repetitives inicials, el que seria la A del tema. Ha estat després quan el
líder s’ha posat a improvisar, i de quina consistent manera ho ha fet. El
suport de la base de contrabaix, el de l’Artemi
Agràs i la bateria d’en Xavi Reija
és imprescindible per arribar a bon port després de passar una bona travessa.
La seva mà dreta ha volat lleugera i gràcil, mentre l’esquerra l’ha recolzat
abastament amb acords puntuals. Molt bon tema del Joan.
El 2015 estableix el
seu primer trio com a líder i compositor i publica el seu primer disc anomenat “Triangle”, amb els seus companys
d'estudis Pedro Campos al contrabaix
i José Benítez a la bateria. El disc
l'edita el segell barceloní Fresh Sound
New Talent. Ha participat en nombrosos enregistraments d'estudi i gires,
com a pianista, teclista i/o baixista en formacions com Febrero, Devolución Zero, El Sobrino del Diable, Breis, Juan Zarppa.
Ponxo K, The Basement, Jordi Oset.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara seguirem
escoltant-los en el tema anomenat...
3.8.- Dirtyland (Joan
Claver) 5m26s.
I ja ho veieu, que
tot i els motius minimalistes recurrents, els temes tenen una determinada
trempera alhora que diversitat de canvis. En aquest en concret, és força bonica
la Introducció amb uns preciosos arpegis de la mà esquerra, mentre la dreta fa
la melodia de notes preciosistes i soltes. L’entrada de baixista i baterista n’amplia
els horitzons i més que ho faran tots tres en el canvi rítmic, ja a tot beat. En
aquests moments hem pogut escoltar una primera improvisació del líder, curteta,
molt marcada i reeixida. El tema té però un “break” on tornen als inicis amb
els arpegis i notes soltes, per tornar-hi de nou a la part més potent i rítmica
a partir de la qual el líder ha desenvolupat la seva improvisació, ara ja amb
una major preponderància rítmica i solvència de la base. Ell al piano s’ha
esplaiat molt més amb un solo percussiu amb molta brillantor per les notes de
la mà dreta i consistència de la seva pulsió. I els arpegis han aparegut en la
seva improvisació acostant-nos al final del tema i motiu inicial, acabant-lo
delicadament.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I acabarem aquest
projecte amb el tema anomenat....
4.1.- Tupananchiskama
(Joan Claver) 3m35s.
I amb quin tema més
potent hem acabat el seu projecte, el primer com a líder, el de Joan Claver, “Mist”. L’inici és així de
potent, i també els arpegis i canvi tonal de la melodia, o si més no, el canvi
melòdic que hi hem apreciat. El marcatge rítmic d’ambdues mans del pianista
així ens ho ha fet copsar de potent. I el
tema també té una mena de “break” on a partir del qual el líder n’ha iniciat la
improvisació. Agràs i Reixa, els dos companys de la base
rítmica han estat brutals recolzant-lo de totes, totes. I ell en la seva
improvisació ens ha fet gaudir d’allò més, a tot Groove, que aquí no hi hem
tingut gaire Swing. Una improvisació melòdica alhora que amb la digitació
prístina i pura, la que ell ens ha fet allà dalt del registre agut. Brillantor
alhora que bellesa. I recuperen els moments potents inicials i ja per anar-lo
acabant, cosa que han fet de cop. Bon tema per acabar-los d’escoltar, o sigui
que bravo nois, Joan, Artemi i Xavi felicitats Joan Claver, felicitats nois.
I en Joan forma part de projectes en
qualitat de compositor, intèrpret, cofundador o líder com a Distrito Rojo, Joan Claver Trio, Electric
Triangle, Rufaca Jazz Folk Orchestra, amb què fa nombrosos enregistraments
i concerts per tot el país. “Mist”
és el seu darrer treball com a pianista, líder i compositor en formació de
trio. En aquesta ocasió compta amb Xavi
Reija a la bateria i Artemi Agràs
al contrabaix.
I després d’aquest
primer projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente dedicat al Botànica de l’Abe Rábade..... Gràcies Carme
per fer-ho així de dolç i sempre situades les teves històries en les músiques
del programa.
I seguirem amb les diverses
músiques del pianista gallec, Abe Rábade
i disc anomenat “Botánica”. Disc on
el pianista fa un homenatge a la seva terra, ampliat a tota la Terra, i als
seus boscos, flora i fauna. S’acompanya de tota una colla de músics així doncs
a cada tema hi tindrem alguns d’aquests músics convidats. Disc publicat per Nuba Records el 2022 i distribuït per Karonte i enregistrat per Frank Lozano els dies 13, 14 i 15 de
juny de 2022 al Camaleón Estudio, Madrid.
Mesclat i masteritzat als MB Studios,
Aguda, Portugal. I aquí hi tenim a Abe
Rábade, piano i composicions acompanyat de Davide Salvado, veu i percussions; Daniel Juárez, saxo tenor; Virxilio
da Silva, guitarra; Jimena Andión, cello; Ton Risco, vibràfon; amb el
permanent Pablo Martín, contrabaix i
la bateria de Naima Acuña excepte en
un tema. No tots toquen alhora, o sigui que ja us parlaré dels convidats quan
comenti els temes que posaré.
I aquest magnífic
treball es podria encabir ben bé en dos compactes per la llargària i quantitat
dels temes. Podreu escoltar, si l’adquiriu, 1h i 20 minuts d’una música que no
us deixarà impassibles. Ell hi barreja la música de les seves arrels gallegues
amb el Jazz mitjançant les improvisacions, però també amb temes que així ens ho
indiquen com és el “Vestida de Bop”. Hi tenim una Suite, “As idades da devesa”
amb quatre temes, i tres Díptics, els “Bidueiras”, “Raíces e Ponlas” i
“Carballos”, cadascuna amb dues composicions. Hi ha però 4 temes més que viuen
encabits en la botànica de la seva terra. Amb tanta música i poc temps, el
nostre, serà complicat oferir-vos una visió prou àmplia d’aquest projecte de
l’amic Abe Rábade. Per descomptat
que les lletres, la majoria en l’àmbit de la cultura popular, i llengua emprada
en cantar-les és el gallec, o sigui que també és un homenatge a la seva llengua,
minimitzada com la nostra i la llengua basca, sense comptar les moltes
varietats dialectals. I de temes delicats n’hi ha i de molt macos, com són
“Freixo”, “Amor de Raíz”, “Herba Alta”, “Narciso”, “Menciñeira Núa” el qual
esdevé quelcom de majestuós ja a les seves acaballes. D’altres temes com el “A
Folla do Castiñeiro” tenen una trempera rítmica basada amb ritmes populars
ampliats aquests vers la més estricta modernitat, alhora que també cantat pel Davide. I com sempre dir-vos que al
blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.aberabade.com/es.
I ja els escoltarem amb
un dels delicats temes encabit en el Díptic “Raíces e Ponlas”, un preciós
boleret anomenat...
5.10.- Amor de Raíz
(Abe Rábade) 7m25s.
I en aquest tema hi
hem tingut la veu de Davide Salvado
i el pianíssim primer del líder i compositor Abe Ràbade. Sempre hi tindrem el contrabaix de Pablo Martín i quasi sempre la bateria de Naima Acuña, i ella aquí amb les seves delicades escombretes. El
baixista ens ha fet una magnífica improvisació molt melòdica i sentida com
també ho ha estat la guitarra de Virxilio
da Silva. I ja per rematar-ho unes línies precioses a càrrec de Rábade i improvisació reeixida, i ja
per deixar pas a la veu de Salvado,
que ens ha acabat dient: “Laranxeiro dos cen anos; bota raíces de prata; tomar
amores non custa; olvidalos si que mata”, i l’han acabat amb un “vamp” de dos
acords repetits i ells improvisant-los delicadament. Preciós tema per
començar-los a escoltar, que les coses canviaran.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
I ja fent un canvi
radical d’estil per així copsar-ne la diversitat d’aquest projecte i amb un dels temes sorprenents és el que ens
recorda a Jimi Hendrix i tema
anomenat...
6.12.- Cortiza (Abe
Rábade) 3m16s.
I déu n’hi do de tema
de l’Abe, pel fort contingut de
Jazz-Rock amb la guitarra de Virxilio
a Rock a tot Wah-Wah amb una frase en l’ona del nostre estimat Jimi Hendrix. I és que el saxo tenor de
Daniel Juárez ens ha situat en el
Jazz, Naima en el Funk-Rock, el
vibràfon de Ton Risco en el món
percussiu més contemporani, i el líder acompanyant-los al piano. I al final hem
escoltat un text a càrrec de Belén
Tápies, lletra però del líder que parla del descobridor de la cèl·lula, en Robert Houke que el 1665 les va veure
observant amb un microscopi una escorça d’un arbre. I cèl·lula, del llatí, vol
dir “habitació petita”.
Pianista i compositor
nascut a Compostel·la el 8 de
setembre de 1977. Compta amb quinze discos com a líder (Botánica, el més
recent, publicat per Nuba Records el 2022), va estrenar dues composicions
simfòniques (Trànsits el 2015 i Temps Vetllats el 2018), altres tres obres
poètico-musicals (Rossala 21 el 2008, Travessia dos Poetes el 2010 i Lorca
Namorado el 2019). És autor de 200 composicions en estils com ara jazz, música
clàssica, experimental i d'arrels. Actua amb nombroses figures de reconegut
prestigi internacional a concerts i festivals de tot el món. També ofereix
múltiples masterclasses a centres especialitzats. Graduat Cum Laude en
Composició de Jazz i Interpretació de Piano per Berklee College of Music
(Boston, EUA) el 1999, actualment és professor als conservatoris superiors de
música de Galícia i Portugal.
I més temes i també
amb la potència de la baterista Acuña
ara amb el també encabit en el Díptic “Raíces e Ponlas” i anomenat...
7.11.- Amores de
Ponla (Abe Rábade) 5m31s.
I quin altre tema més
sorprenent i també pels canvis de ritme, amb el Swing en la improvisació del
líder al piano. I hem tingut la veu de Davide
cantant un text popular amb col·laboració de Rábade, el sempitern contrabaix de Pablo Martín, la guitarra de Virxilio
el saxo tenor de Juárez i esclar, la
contundència de la bateria de Naima
Acuña. I després d’haver dit que: “Tamén os meus ollos prendren nas miradas
dunha nena”, hem escoltat la gran feina de Juárez
improvisant amb el seu tenor on el Jazz ha tornat a aparèixer, i després la més
subtil intervenció del guitarrista Virxilio.
Lo més sorprenent ha estat el canvi a Swing en la improvisació de Rábade el qual ens ha tornat a
demostrar les seves virtuts, que ja les hi coneixem i que en són moltes, alhora
que la seva bonhomia, que també, i més el dia que ens vam veure al Jamboree on en va cedir aquest disc.
Dirigeix el seu
trio de jazz acústic des del 1996, format actualment per Pablo Martín Caminero al contrabaix i Bruno Pedroso a la bateria. Va formar el grup Nordestin@s el 2006 amb les cantants Guadi Galego i Uxía Pedreira.
El disc del mateix nom va ser un dels 100 més venuts a Espanya per Nadal de
2006. Des del 2001 és codirector artístic (al costat de Paco Charlín) del Seminari
Permanent de Jazz, a la ciutat de Pontevedra.
Forma part del cos docent d'ESMAE
(Porto, Portugal) des del 2009 i del CSM
(Galícia) des del 2019.
I ara sí que els
escoltarem a tot delicat Swing des de l’inici del tema en el més totalment
jazzero, tema encabit en el Díptic “Bidueiras” i anomenat...
8.2.- Vestida de Bop
(Abe Rábade) 6m49s.
I aquí hi tenim a la
base rítmica de piano, contrabaix i bateria, i de solistes al saxo tenor,
vibràfon i guitarra, i ells i ella són Abe,
Pablo, Naima, David, Ton i Virxilio.
I aquest és un dels dos temes estrictament instrumentals d’aquest disc, cosa
que ens mostra la voluntat del líder de donar preponderància a la llengua. I
què bo aquest tema de Rábade a tot Bop que per això l’ha vestida de Bop.
Una melodia interpretada per tots alhora enriquint encara més l’espectre sonor.
I quin final més sorprenent fent un “Vamp” on tots plegats s’han allargassat
acabant el tema amb una improvisació col·lectiva, tot i final posterior i
delicat. Però el tema ha començat amb el pianíssim i introducció a càrrec de
piano, contrabaix i bateria. La melodia ha aparegut, i sí, com el final,
fent-la tots plegats. Les improvisacions han estat a càrrec de Juárez al saxo tenor, magnífica que ell
ens ha fet. També hem escoltat el vibràfon de Ton Risco, ell també excel·lent. I més aparicions solistes amb el
líder Abe Rábade al piano,
mostrant-nos les seves maneres jazzístiques que en són moltes, com també les
del guitarrista portuguès Virxilio da
Silva. I al final també els “quatres” que ha fet Naima amb cadascun dels solistes. Tema, i final. Magnífic tema a
tot Swing i Jazz de cap a peus.
I més músiques, que
n’hi ha moltes, les d’aquest sorprenent..
9.5.- A Folla do Castiñeiro
(Abe Rábade) 6m46s
I he volgut recuperar
un altre tema cantat pel Davide i
aquest per també lo sorprenent que és alhora que potent des del punt de vista
rítmic. Una lletra inicial ben cantada per la seva bonica veu, i que
posteriorment deixarà pas a les improvisacions, la primera la del líder Abe Rábade. Un trio brutal, amb Naima consistent i potent, ella a la
bateria. Improvisació del líder, de gran nivell com ho han estat totes les
anteriors. Ton al vibràfon l’ha
seguit amb mestria, la mateixa que ens ha mostrat el contrabaixista Pablo Martín. I què bons Juárez i da Silva fent un duet tot i improvisant. El ritme és força maco
alhora que també el tempo. Al final, recuperació del text popular amb afegitons
de Rábade cantat per Salvado i més enllà, un altre “Vamp”
final magnífic tot i havent reduït l’empenta, més o menys situant-nos en com
l’han començat.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I aquest serà el
darrer tema que escoltarem de l’Abe i
companys, encabit en la Suite “As Idades da Devesa”, i també un altre dels més
jazzísitcs a tot Swing i tempo viu anomenat....
10.7.- Faia (Abe
Rábade) 6m55s.
I quina barbaritat de
tema brutal acabem d’escoltar, ideal per cloure la nostra escolta d’aquest
projecte. I dir-vos que en la versió completa del programa hem escoltat 6 dels 14
temes d’aquest sorprenent disc de l’Abe
Rábade. I en aquest hem tingut de nou un magnífic Swing gràcies al
“Walking” del baixista Pablo Martín.
Tema que han començat a duet de melodia a càrrec de saxo tenor i guitarra. La
qüestió rítmica inicial també és sorprenent amb la baterista gallega Acuña en tot el seu esplendor. I el
líder iniciant després la seva increïble improvisació a tot Trio amb
contrabaixista i baterista, fent també un gran tasca solista, on ens ha tornat
a mostrar la seva més que evident modernitat i gran tècnica interpretativa. El
guitarrista portuguès l’ha seguit magistralment de nou, amb un solo
espaterrant, com ha estat el del saxo tenor Juárez, un altre “mostru” que també ha sonat en aquest programa.
Músic establert a Madrid després de
passar per Musikene i fer el seu
grau superior de saxo jazz. Salvado
ha aparegut de nou amb la seva dolça veu i lletres galegues, amb unes
percussions, les seves també, per acabar el tema de manera brutal, tot i
recuperant l’energia amb la qual l’han començat. Gran tema per acabar-los
d’escoltar, i gran CD del pianista i compositor gallec Abe Rábade, felicitats Abe,
felicitats noia i nois.
I ja encarant la
recta final del programa, escoltarem el projecte del més jove de tots, Adrián Royo Trio i el seu “Pangea” editat el 2022 per Errabal Jazz. Enregistrat per Marc Piña a l’estudi d’enregistrament El Local de Girona, Catalunya. Mesclat per Fredi
Peláez al Pottoko Estudio de Beasain, País Basc. I aquí hi tenim a
l’Adrián Royo, piano i composicions;
Manel Fortià, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.hotsak.com/tienda/pangea?searchterm=Pangea.
“Pangea (del grec: πᾶν 'tot' i Γαῖα 'terra') va ser el gran
supercontinent que va existir al final de l'era Paleozoica i començaments de l'era Mesozoica que agrupava la major part de les terres emergides del
planeta. I fa uns 175 milions d'anys, va començar a fracturar-se i dispersar-se
fins a assolir la situació actual dels continents, en un procés que encara
continua”, text que ell ha extret de la (Wikipedia).
I aquest CD de l’Adrián Royo té 9 temes, on la majoria
dels quals tenen una potència rítmica substancial. És però delicat, tot i els
canvis rítmics posteriors el “Obarenes”. S’hi inclou un “bonus track” anomenat
“Himno a Miranda” d’on ell és. Un preciós tema a piano solo on ens mostra tot
el seu amor a la seva població natal. I m’agradaria posar-vos-el però en ser un
“bonus track” me n’he desdit pel fet de potser no formar part del “totum
quantum” de “Pangea”. O sigui que
els escoltarem a tots tres en l’altra preciosa balada anomenada...
11.6.- Reencuentro
(Adrián Royo) 4m50s.
I de quina manera hem
començat aquest projecte, amb una llarga i preciosa “Introducció” a càrrec del Manel al contrabaix, per després ja
escoltar la molt bonica melodia a càrrec del jove pianista i les subtils
escombretes de Gonzalo. Una melodia
que el líder ha desenvolupat amb una delicadíssima improvisació, amb una
creativitat al servei de la melodia i del bon gust. Un pianíssim de Royo que ens ha sobtat per la seva
maduresa melòdica i harmònica, car ell encara és molt jove. Això mateix vol dir
lo ben segur que quedarà el nostre Jazz quan nosaltres no hi siguem. Un tema en
l’ona del gran mestre Bill Evans,
pel tempo slow, però també per la preponderància del baixista, el seu Scott laFaro i ara el nostre Manel Fortià. Gonzalo ha fet de Paul
Motian i l’Adrián, de Bill. Bonic tema per començar-los a
escoltar.
I ells segueixen
dient-nos què: En certa manera, tots provenim d'un mateix lloc, d'una mateixa arrel
comuna, per després escampar-nos i buscar el contacte amb altres éssers, amb
altres llocs, amb nous sons i experiències que modelaran les nostres vides, en
un procés que mai no s'atura. Trobem llengües, vestidures i cultures diferents
en altres terres que ens semblen estranyes i que, tanmateix, quan les
experimentem i assimilem en la seva intimitat, s'entremesclen amb les nostres
pròpies vivències i records fins a fer-nos preguntar si les hem viscut
anteriorment. És com si en aquest constant intent d'allunyar-nos de la nostra
essència, ens hi apropéssim més. En definitiva, el viatge és allò que
veritablement importa. Com el que planteja Adrián
Royo en aquest bell disc de debut, partint de la seva Miranda natal per recórrer mil camins musicals a les seves 8 delicades
composicions (des del lirisme de cambra de peces com “Obarenes”, al ritme
hipnòtic i d'aire gairebé post -rock de “Bangkok” o “Línia 1” o la sensualitat
llatina de “Halcon”) i tornar en aquest homenatge a la seva terra en forma de
versió de l'Himne de la ciutat que tanca aquesta estupenda col·lecció.
I seguim
escoltant-los amb el tema que dóna títol al disc....
12.1.- Pangea (Adrián
Royo) 6m09s.
Carall i quin tema de
l’Adrián més impressionant, per com
n’és el ritme, la cadència harmònica, la manera com les percussions estableixen
els camins per on ells deambulen, però amb una direcció molt determinada. La
melodia del tema ha aparegut amb la “berra” fregada per l’arc del Manel. El líder també l’ha seguit amb
notes puntuals en una primera instància i demés que ens ha fet. Els espais de
la improvisació segueixen un patró d’un parell d’acords, no masses més, coses
que hem notat en la magnífica que ens ha fet de nou amb el Manel fregant la “berra” amb l’arc; una meravella. El Gonzalo en aquest tema ha substituït la
seva bateria per percussions a base de “tabla” hindú, sembla ser, i demés
estris que ha emprat. El líder també s’hi ha posat improvisant i mostrant-nos
el bon gust, percussiva l’ha feta, per com així n’és la “mare dels ous”
d’aquest tema, recurrent pel fet de recuperar el motiu principal. I el final
tant hindú com el principi, o això em sembla a mi.
Adrián Royo,
actualment està llicenciat en “Piano
Jazz Performance” al Conservatori Superior Liceu de Barcelona i ha assistit
a diversos seminaris de Jazz i el què cal destacar, l'impartit per Benny Green, procedent de la “Julliard School de Nova York”. Va
iniciar el seu camí musical com Adrian
Royo Trio amb Marcelo Escrich
(Contrabaix) i Gorka Gaztambide
(Bateria) i ja el 2019, amb una nova formació de jazz contemporani amb Francesc Arau McSweeney (Baix Elèctric)
i Oriol Pujol-Ras (Bateria) i una
gira per Catalunya el 2019, sota el
nom de RPM Trio. Forma part del
projecte de Flamenc Jazz del
baixista granadí Pablo Donaire.
I encara els
escoltarem en el tema...
13.7.- Línea 1
(Adrián Royo) 4m19s.
I aquest tema ens
torna a presentar a un compositor que li semblen agradar molt els canvis
rítmics, car fixeu-vos de quina manera tan potent han començat el tema, amb una
cadència d’acords repetitiva en la A del tema per després canvi de tot, de
ritme i tonal en lo que seria la B del tema. O potser no, car el Manel s’ha posat a improvisar ben
aviat, després de la melodia, i amb una pulsió força consistent, llenguatge
jazzístic, i sense oblidar-se que hi ha una melodia. Un solo molt interessant
per com l’ha desenvolupat. El suport dels altres dos de la base, piano i
bateria ha estat vital, l’un amb els acords i l’altre amb un suport a base de
copets als plats. I en la improvisació del líder tot això s’ha accentuat, la
potència, el tempo, que ha tornat a ser
viu, ell però seguint uns “Riffs” repetitius una estoneta, per després ja
recuperar el motiu principal i anar-se apropant al final. I quin final més
subtil, amb el “vamp” amb el qual el líder s’ha posat a improvisar, acabant el
tema d’aquella manera que dic sempre, que en un directe s’allargassaria segons
públic i músics.
El 2021 grava i
produeix discos com "0202"
de Fran Serrano Quintet o “Caminos Cruzados” de Luisvi Jimenez que va sonar en aquest
programa fa dues setmanes. També participa en formacions com "Pedro Vega Afro Latin Jazz"
(Latin Jazz, Música Cubana), "Adrián
Royo & Marcelo Escrich Duo" (Jazz), "Adrián Royo & Lara Vizuete Duo" (Experimental, Cançó
d'autor, Jazz, Soul). L'acompanyen en aquest fantàstic debut dos excel·lents
músics com Manel Fortià al
contrabaix i Gonzalo del Val a la
bateria.
I ja els acabarem d’escoltar
en el potent i no massa llarg tema anomenat...
14.2.- Palitos
(Adrián Royo) 3m14s.
Doncs amb aquest tema
crec que us he fet un bon resum del què surt en aquest disc de l’Adrián Royo i tan ben acompanyat per
aquests dos mestres dels seus instruments, ells dos, ells tres alhora, grans
compositors. Aquest tema vital ha estat increïble per com han executat les
improvisacions, i la magnífica que ens
ha fet el líder, l’Adrián Royo. El
tema és relativament senzill, que no simple, i ho dic per com la melodia
segueix un patró determinat que es va repetint. Ara bé, lo flipant ha estat
l’aparició del Swing gràcies al “Walking” del baixista Fortià. I el líder ens ha tornat a sorprendre per la seva destresa
al piano tot i executant una improvisació al piano d’una mestria força estranya
per la seva jove edat. És ben bé que ha passat pels millors mestres de la
Institució Centenària, la del Conservatori
Superior de Música del Liceu en la seva vesant de piano jazz. I en Gonzalo ens ha fet un solo magnífic,
amb bona profusió de cops a les diferents caixes i timbales, ell que s’està en
tants i tants projectes d’amics seus, alhora que amb les seves pròpies
formacions. Doncs ha estat un gran tema d’un gran projecte, o sigui que gràcies
mestres, gràcies Adrián, Manel i Gonzalo,
i felicitats noi per aquest el teu primer i magnífic CD, i felicitats nois.
Gonzalo és per cert
nascut a Miranda i per tant paisà d'Adrian i el 2009 va ser guardonat amb
la beca “Joves Excel·lents” per anar
a estudiar a la prestigiosa escola Manhattan
School of Music de Nova York,
amb el professor John Riley, on
també va rebre classes del bateria Adam
Nussbaum, arribant fins i tot a ser portada de la prestigiosa revista All About Jazz el 2011. Avui dia és a
més, cap de Departament de Jazz i Música
Moderna del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. Com a músic ha
participat i col·laborat dins l'escena jazzística espanyola amb músics de la
talla de Jon Robles, Dani Pérez, Víctor
de Diego, David Mengual, Jordi Bonell, Albert Bover, Jordi Gaspar, Marc
Miralta, Raynald Colom, Elisabet Raspall, Ramon Escalé, i un llarg etctera.
El català Manel Fortià, no va al darrere i ha
arribat a tocar amb llegendes del jazz com Dave
Liebman, Chris Cheek, Eliot Zigmund, Bill McHenry, Ari Hoenig, Arturo O'Farrill,
Chano Dominguez, Stephane Belmondo, Scott Hamilton, Dena Derose, Perico
Sambeat… en alguns dels més prestigiosos festivals i clubs de jazz del
planeta, sense oblidar la seva ja prolífica producció discogràfica i àlbums al
seu nom amb gent com Antonio Lizana,
etc.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui que com sempre espero us hagi agradat tan com a mi, i us
recordo que hem escoltat a Joan Claver
Trio, Abe Rádade i a l’Adrián Royo
Trio i també un micro conte de Carme
de la Fuente.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
blogger templates |
