Programa 191: Òscar Jairo Quartet, I Qui és l'últim? i Pere Soto amb amics. 28 de gener de 2015
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que escoltareu.
Avui hi tornem amb les novetats dels nostres músics, els nostres herois
que dia a dia lluiten per tirar endavant els seus projectes, i des d’aquí
nosaltres en volem fer ressò i així doncs avui escoltareu tres novetats amb
tres discos autoeditats o quasi i enviats per ells mateixos a casa via correu
normal.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
El primer treball que us vull presentar és el darrer treball de Jairo
Ortega Quartet anomenat.....
“ROMANTIC SOUVENIRS”
Òscar Jairo Quartet
Enregistrat als Estudis Laietana per Jordi Vidal el
juliol de 2014
Lluís Boronat, clarinet i saxo tenor
Brady Linch, contrabaix
Jordi Herreros, bateria
Jairo Ortega, piano i arranjaments
Amb la col·laboració de Mireia Giró, veu en el segon
tema
Aquest és un projecte ideat per l’Óscar Jairo on la simbiosi de la Música
Clàssica i el Jazz és la clau de tot plegat. No tant en el concepte del “Third
Stream” del Gunter Schuller i més en clau d’interpretar els temes clàssics
fent-ho en clau de Jazz.
Aquest és el segon projecte de la saga i podeu considerar la possibilitat
de tornar a escoltar-ne el primer si entreu al blog del programa i cerqueu el
programa 120 dedicat a Frederic Chopin, “Querido Frèderic”.
Tot i que el projecte és de música clàssica en clau de jazz, començarem
amb el darrer tema del disc que és un magnífic estàndard de Cole Porter
anomenat....
8.- All of you (C.
P.) 3m15s
Una preciosa balada per començar el programa és el millor que podem
escoltar. Aquesta és una cançó popular,
convertida en un estàndard de Jazz escrita per Cole Porter i publicada
el 1954.
Va ser introduïda per Don Ameche en el musical “Silk Stockings” a Broadway i va aparèixer en la pel·lícula del mateix nom. Ha estat gravada per Fred Astaire, Bobby Darin, Ella Fitzgerald en el seu àlbum de 1972: Ella Loves Cole, també per Billie Holiday, Tony Martin i Anita O'Day.
Bill Evans va incloure aquest tema
en el seu àlbum en viu del 1961 Sunday at Village Vanguard.
També va ser interpretat per Miles Davis
(com també el 'Round About Midnight en el
seu enregistrament en viu de
1964 Four and More), Tony Bennett (per
exemple en el seu àlbum MTV Unplugged) i
Keith Jarrett. Va
ser interpretada en l'àlbum del mateix nom per Ahmad Jamal
el 1961, i en el 1955
en l'àlbum "Concorde"
pel Modern Jazz
Quartet...entre molts altres.
Una bella interpretació de l’Òscar al piano només acompanyat per la
resta de companys de la secció rítmica, en Brady i Jordi, els quals hi són però
bàsicament per aixoplugar al líder de la formació en la seva delicada
intervenció. Jordi amb les escombretes manté el recolzament rítmic i en Brady
el més melòdic. Un preciós tema per començar...
Doncs seguim ja amb aquesta petita joia amb el primer tema del disc, una
cançó de Tchaikovsky anomenada...
1.- El lago de los cisnes (P.L. T.) 6m51s
Iniciada pel piano de l’Òscar i seguidament pel clarinet del Lluís. Una
cançó que reconeixem en alguns moments, ja que l’arranjament de l’Òscar la fa
certament emmascarada, sobretot quasi a la meitat del tema quan en Lluís agafa
el saxo i ens trobem en un món més conegut per nosaltres, pel ritme de la
bateria del Jordi Herreros i intervencions del contrabaix del Brady. Però vet a
qui que és ara quan reconeixem la melodia del Llac dels Cignes. Els solos
segueixen l’estructura melòdica inicialment, després però, en Lluís es desferma
mentre la resta de companys el segueixen rítmicament. Óscar fa la seva
aportació a la tanda de solos per després enllaçar amb la melodia i acabar el
tema...
Doncs ja vegeu quina és la música que escoltarem ara en la primera mitja
hora. Magnífica música que tots hem escoltat tantes i tantes vegades però ara
amb una nova visió, una visió en clau de Jazz...i ara seguim amb el tema de
Chopin..
6.- Nocturno nº 2 (F.
Ch.) 4m20s
Ja d’entrada reconeixem la melodia però embolcallada per aquest ritme
que poc després es converteix en un magnífic swing. Brady enceta la seva
participació en els solos amb una gran intervenció. Després és el mateix Òscar
qui fa la seva, amb el bon arranjament que permet incloure diversos ritmes en
el mateix tema, acabant-lo suaument. Un Nocturn de Chopin en clau de Jazz..
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de
voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne
més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
Acabem ara amb un tema del mateix Òscar Jairo anomenat...
7.- Láudano (O.J.) 5m12s
Tot i ser un tema propi, te clares connotacions clàssiques, més als
inicis, tot i que amb la seva improvisació no s’allunya massa dels clàssics,
mentre que la resta de companys, amb el ritme i les seves interpretacions ens
acosten més al Jazz. Lluís al clarinet ens ha recordat el classicisme. El
mateix Óscar fa cap al final unes frases repetides descendents que es
repeteixen i que reconeixem...el final acaba a base de marcats acords i
companyia rítmica...
Doncs aquest disc te a més a més d’altres cançons de Tchaikovsky,
Chopin, Verdi i Beethoven, i ja vegeu que és una petita meravella que podeu
gaudir si mireu d’aconseguir el disc...
El segon projecte que escoltareu és el segon treball realitzat per la
formació anomenada “Qui és l’últim?” anomenat....
“ATZUCAC”
Qui és l’últim?
Enregistrat i editat el 2014 per Gravity Music
Mesclat i masteritzat per Joan Barranca de Gravity
Music
Quim Sánchez, saxo tenor
Manel Pujol, guitarra clàssica i elèctrica
Francesc García “Pim”, baix elèctric
Jaume Yelo Blat, bateria, xilòfon, balàfon, palmes i
percussions
I amb col·laboracions de luxe...
Miquel Frank, percussió excepte el tema 8
Xavier Dotras, piano i teclats
Jaume Catà, tablas als temes 2 i 7
David Pastor, trompeta al tema 4
Toni Calvo, sitar al tema 7
Joan Morales, beat box al tema 9
Alguns temes són de Francesc García i d’altres de Manel Pujol.
Vegem què ens diuen ells mateixos del seu treball....
Atzucac és el segon disc de Qui és l’últim? Un nou projecte on continuen
en la mateixa línia d’explorar diferents estils a través del llenguatge
jazzístic. Aquest àlbum vol ser també quelcom més que la propia música. Amb
cada tema s’intenta donar un missatge crític respecte els problemes endèmics de
la societat. Amb col·laboracions de músics de prestigi internacional com David
Pastor, Xavier Dotras, Toni Calvo, Jaume Catà o Miquel Frank, en aquest nou
treball el grup fa una altra aposta per noves tendències rítmiques i
compositives, a través de 10 temes de collita pròpia.
Doncs anem ja amb la fusió d’aquests els nostres músics...i començarem
amb un tema de Manel Pujol anomenat...
6.- Funambulista de Fedora (M. P.) 6m35s
Un tema a un tempo mig i ritme entretallat, marcat pel bateria Jaume
Blat, Yelo, on la melodia l’enceten saxo i guitarra a la vegada. Manel enceta el
seu solo mentre el Francesc fa una mena de walking i pel darrera, en Jaume
seguint els canvis melòdics i convertint-los en rítmics. Un magnífic solo d’en
Manel amb un so càlid que ell sap extreure de la seva Ibanez, per després
encetar-lo el so metàl·lic del saxo Rollinstanià del Quim amb una magnífica
improvisació. Un tema amb el ritme entretallat, com si fos el menú de la casa.
I ja sabeu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran
entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
Informació d’aquesta formació no en tenim gaire però dir-vos que estant
tocant o han tocat en alguns llocs importants com és La Font del Balç a Gironella,
lloc emblemàtic on hi ha passat tothom i que és l’espai on programen els de La
Berguedana de Jazz, i al capdavant hi tenim al Gemi, des d’aquí una forta
abraçada.
Ara seguim amb un tema del Francesc anomenat com el mateix compacte...
1.- Atzucac (F.
G.) 4m45s
Un bon tema amb l’esperit del Francesc a base de ritme entretallat i
bones interpretacions de tots els membres de la formació. Jaume imparable a la
bateria, mentre que Manel executa un precís solo amb el seu magnífic so de la seva
guitarra. Quim al saxo, amb els aires caribenys dels calypsos del seu mestre
Sonny. Xavi Dotras a l’orgue omple de caliu harmònic el tema que passat tot
això torna a la coda per finalitzar-lo.
I seguim amb el tema del Francesc anomenat...
7.- I tu, no desfines mai? (F. G.) 8m38s
Iniciat amb aires hindús per les percussions i tablas del Jaume, el
Sitar del Toni Calvo, i amb una concepció rítmica brutalment conjuminada per
tots els membres de la formació. Canvis rítmics sense parar, i entremig una
melodia....i no tarden gaire en doblar el tempo encara que només sigui per
poquet. Després tema amb saxo i guitarra i sempre al darrera la secció rítmica
impressionant amb el baix i la bateria i els estris de la percussió...un tema
força ben desenvolupat amb una gran dosi imaginativa i llarga intro de 4 minuts
abans que el Manel comenci el seu
magnífic solo. Després és el Quim qui s’hi posa amb el tenor, etc...
Dir-vos que em sap força greu no poder-ne posar més de temes però que hi
ha un parell o tres de magnífiques balades. Els temes 86.4 de F.G. i Llum en la
foscor del M.P. Que els tres primers temes, Atzucac, Amaltea i Carajillo Attack
són del F. G. i que el seu estil i la seva manera de composar l’identifiquen en
els seus temes i que n’hi ha un del M.P. de marcat accent llatí, que és on toca
el mestre David Pastor i que és el que ara clourà aquest projecte, un tema
anomenat...
4.- Leazel (M.
P.) 6m30s
Un magnífic tema per acabar aquesta presentació d’aquest magnífic
projecte dels “I qui és l’últim?” anomenat “Atzucac”, i dir-vos doncs això, que
aquesta música no ens ha portat a cap atzucac, ans al contrari al gaudi sense
concessions. Aquí hem escoltat la intervenció, magnífica del David i també la
del mestre Xavi Dotras, mestre ell en això de barrejar les diverses músiques.
El solo del Manel, fi i precís, adorna
la prèvia al final d’aquest tema on abans tots plegats fan una demostració de
potència i la bateria i les percussions ens omplen el cap i ja al final podem
deixar de dansar..
I ja per acabar els projectes d’avui us presento el magnífic darrer disc
de l’amic i gran músic Pere Soto anomenat...
“PERE SOTO amb amics”
Editat per Ars Harmonica AH238
Totes les composicions són de Pere Soto
La informació de la carpeta del disc del Pere és tan amplia que serà
millor que ho llegiu vosaltres quan ho tingui penjat al blog...Hi ha molts
músics i no els podrem mencionar a tots, o sigui que només us diré els que
toquin en els temes que us posaré, resumint, el Curro Gálvez i és en tots
excepte la 12.
I començarem amb el preciós tema anomenat...
4.- Notas de un amanecer (P. S.) 5m55s
Una preciosa balada a ritme de bolero on hi ha intervingut el Jordi
Gardeñas a la bateria i/o percussions; el Ricard Vallina, violí; Ernest
Martínez, congues, en Curro Gálvez, contrabaix, el Josep Traver, guitarra
rítmica i la guitarra zíngara del Pere. Una preciositat per començar el
projecte del Pere, on ja vegem que la música ha fet un gir important. De fet,
la música d’avui ha fet 3 girs molt clars, però tot i això considero que la
música seleccionada ha estat i és encara d’un magnífic nivell i de molt bon
gust.
Parlar d’en Pere Soto no ho faré i sí que us adreçaré al programa nº 165
que li vaig dedicar a ell sol i que va durar dues hores....
Seguim amb un tema amb el tempo un pèl més viu, però encara no lo
suficient...amb el preciós gipsy..
2.- Mixteca (P.
S.) 5m04s
Una delícia de tema interpretat pel Curro, Josep Traver, Walter Lampe,
piano; l’Enrique Heredia, bateria. Una magnífica composició amb aquells aires
amb sabor a Montmartre, a pastís i absenta de París. Una secció rítmica suau
amb tocs suaus al charles quasi tancat, i el permanent fregat de la guitarra
del Josep. Alguna incursió del Walter al piano i el sempre ben controlat solo
del Curro. Per tornar a la melodia i tancar el tema.
Complicat i difícil, vaja, impossible parlar de tots els músics que
intervenen en aquest projecte per la quantitat, 24 en total.
Seguim doncs amb la música amb una mica més de punch i tempo amb el tema
7.- Minor Rumba (P.
S.) 4m13s
Un magnífic tema amb el Curro amb el baix elèctric, Josep Traver, Ricard
Vallina, violí; Paca Rodrigo, veu i a la percussió l’Ernest Martínez i el Jordi Rallo. Una rumba en mode menor
marcada per el so sec de la percussió i la veu de la Paca, mentre Pere va marcant
la melodia senzilla del tema. Després del primer chorus inicia el solo i
després de la primera A l’acompanyen a base de marcar la melodia inicial. Un
tema viu amb aires càlids, on entre els diferents sons de la percussió i la veu
de la Paca, se sent la melodia inicial. Tema amb aires alegres que ben bé que
ens fa falta.
Del Pere sabem que se’n tornarà uns mesos a la seva segona casa, a
Mèxic, a Oaxaca. Allà s’acabarà de recuperar del tot, ben acompanyat per la
seva dona i estimat i valorat com només aquella gent saben fer.
I volia acabar amb un dels temes més complexos del disc, l’anomenat Reformatrix,
un tema on el Pere agafa la guitarra elèctrica, i és el més Jazzístic de tots,
aquí amb l’estimat Guim Garcia tocant el meu Selmer Mark VI amb un solo
bestial, impressionant. L’altre estimat, en Carles Pineda a la flauta
travessera compartint sonoritats. Walter Lampe és ara l’encarregat de fer el
solo al piano, i vaja quin tros de solo ens fa. Curro ara amb el contrabaix i
en Jordi Gardeñas a la bateria és el que ens fa també un magnífic solo, mentre
els vents li van marcant el riff i en Walter es descontrola al piano. I quin
tros de solo del Jordi..i per acabar en Carles a la flauta d’una manera
delicada...
Però no, he decidit acabar amb el tema que inicia aquest compacte en
honor als dos amics que toquen el saxo alto, en Carles i en Guim....en el gran
tema del Pere, també amb guitarra elèctrica però en pla gipsy...
1.- Catgaria (P.S.) 7m13s
Aquí el solo inicial al canal central és el del Guim, tot i que
anteriorment els dos saxos han ocupat cadascun d’ells un dels canals, el dret
pel Guim i l’esquerre pel Carles. Després és el Carles qui fa el seu solo,
magnífic també, no endebades ens havia fet gaudir tant en les seves
intervencions a les Jam sessions acompanyant al gran Geni Barry. Un gran tema
on els dos músics acaben fent un tète a tète impressionant. Mare meva quina
gran intervenció de tots dos per després deixar pas a la bateria del Jordi
Gardeñas, i no oblidem que teníem també al líder, també a Josep Traver, Curro
Gàlvez, i Walter Lampe.
I tot i que hi ha més temes, i tots força interessants com el Blues Lee
magnífic també, el Swing ping, etc.. no els puc posar tots però sí que us dic
com sempre que mireu d’aconseguir el disc que és un dels grans discos
realitzats enguany, amb un treball de producció integrament realitzat pel Pere,
mesclat i masteritzat a 24 bits i amb una freqüència de mostreig de 48KHz. Alta
fidelitat digital per a gaudi de tots nosaltres.
I ja amb aquest darrer disc del Pere Soto amb amics ens acomiadem de
tots vosaltres esperant que hàgiu gaudit del programa amb les tres diferents
propostes que us he presentat. I recordar-vos que demà sonarà un altre cop en
reemissió a la mateixa hora, i que per aquest divendres tenim el primer
concert-jam session del 2015 al Jazz Club La Vicentina, a la Sala Xica i a
partir de les 22h, amb un magnífic trio liderat pel gran guitarrista Roc
Calvet, el qual ens presentarà el seu darrer treball anomenat “Lifeforms” amb
el Miguel Serna, contrabaix i Arnau Obiols, bateria...un concert-jam gratuït
patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i la seva regidoria de
Cultura.
Doncs res més, gràcies per ser-hi, molt bona nit i molt bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres, i els dijous en
diferit a la mateixa hora, excepte demà que és el tercer dijous de mes i es fa
el ple municipal, si no hi ha cap novetat al respecte. Ens podeu escoltar en
directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que escoltareu.
Avui farem un programa dedicat a dos dels nostres joves músics, Xavi
Torres, pianista i compositor i Ivo Sans, bateria i compositor, el primer més
jove que el segon, i acabarem el programa amb un vinil digitalitzat per a
vosaltres del grandíssim saxo tenor Charlie Rouse i el seu Quintet amb el gran
trompeta Blue Mitchell.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d'aquí una forta abraçada.
Comencem amb el projecte del Xavi Torres Vicente, natural de Tarragona i
amb 20 i pocs anyets, des de l’any passat fent un màster a Amsterdam..
I ens diu....
“Així com l’skyline d’una ciutat defineix el perfil
d’aquesta, les experiències que he viscut des de petit han anat definint el meu
skyline personal i m’han portat a ser tal com sóc ara. La música d’aquest disc
reflecteix, doncs, diferents moments, persones, llocs i vivències que han estat
determinants en la meva vida i això no hauria estat possible sense l’ajuda,
l’amistat i la música del Joan i el Vic.”
“SKYLINE”
Xavi Torres Trio
Editat ADEP.CAT
Segell discogràfic discmedi-blau
Enregistrat per José Luis Molero als estudis Music
Lan d’Avinyonet de Puigventós, Girona, el juliol de 2014.
Productors musicals Xavi Torres, Vic Moliner i Joan
Díaz
Productora executiva, Rut Martínez – ADEP.CAT
Un disc que te el suport de la Generalitat de
Catalunya, Fundació SGAE, i amb la col·laboració de La Caixa i la seva obra
social.
Xavi Torres, piano
Vic Moliner, contrabaix
Joan Terol, bateria
Totes les composicions són de Xavi Torres, excepte el tema 10 que és de
Irving Berlin.
Un disc que ha begut de la infinita aigua del mestre del nou concepte
del trio de Jazz, en Bill Evans i el seu trio amb Scott Lafaro i Paul Motian.
Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic disc...i que serà
precisament el de Irving Berlin...el preciós..
10.- How deep is the ocean (I.B.) 9m13s
Doncs ja vegeu quina és la sensibilitat d’aquest jove gran mestre, amb
un estàndard preciós, amb una melodia curta que ja ràpidament ens situa en els
solos i que ell mateix comença. Un jove mestre que ha tingut com a mestre a un
dels millors pianistes peninsulars, l’Albert Bover. Aquest “monstre”
autoanomenat “Nosferatu” en clau humorística li va ensenyar el que calia per
desenvolupar-se i bé que ho està fent. Després del seu gran solo intervé el Vic
acompanyat de Joan, i ambdós enceten un bis a bis magnífic que donarà pas de
nou al tema...acabant-lo després d’un llarg epíleg a piano solo.
Aquest és un jove pianista que ha fet el seu Grau Superior a l’ESMUC i
que està implicat en multitud de projectes. Quan encara era estudiant a l’esmuc
el vàrem tenir en el Tercer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts acompanyat
d’altres, ara joves il·lustres, com el Lluc Casares, Joan Casares, Albert
Costa, Pau Lligades i Pol Omedes, tots ells fent màsters per Europa excepte el
petit dels Caseres que està acabant l’esmuc.
Els dos amics que l’acompanyen, Joan Terol i Vic Moliner, són tots dos
uns joves mestres dels seus instruments.
Al Joan el vaig veure per primera vegada ara ja deu fer 4 o 5 anys a la
Llibreria El Siglo, on els amics del Club de Jazz Sant Cugat feien els concerts
mensuals. Va venir substituint a un altre bateria i recordo que el Carlos
Sampietro em va preguntar que si el coneixia...jo li vaig dir que no, però que
segur que ho farà molt bé. I sí que ho va fer bé, si...molt i molt bé. Joan és
un dels bateries més fins de casa nostra, amb un control total de les
polirítmies i demés. Ha tingut grans mestres entre els quals David Xirgu i
alguns més, els quals li han ensenyat el que calia, però ell hi ha posat tota
la resta que és molt.
Seguim ara amb el següent tema d’aquest el primer treball editat per
Xavi Torres Trio, i que és el dedicat a la seva Tarragona natal..
1.- Tarragona Line (X.
T.) 5m16s
Un tema marcat pels ritmes trencats i melodia curta...on s’albiren més
les progressions dels acords que fa el Xavi mentre Vic enceta el seu magnífic
solo acompanyat al darrera pel gran Joan. Quan s’hi posa el líder al piano, ens
tornem a trobar amb aquesta seqüència d’acords i el ritme entretallat marcat
per caixa tot i mantenir el swing el charles, que no li pare. Un solo d’en Xavi
de marcat caràcter percudiu acompanyat d’aquest concepte melòdic entretallat
rítmicament. Un tema força ben desenvolupat i gens fàcil que ens mostra la qualitat
de les composicions d’aquest jove i gran músic.
Xavi Torres va ser convidat a tocar a piano sol al Festival de Jazz de
Girona el 2013, essent aquest un punt i partida a partir del qual se’l reconeix
com a un dels nous valors a considerar.
El projecte que estem escoltant amb el seu trio, és el producte de
l’esforç i del creixement personal i com a músic, desenvolupat en llocs com les
WTF del Jamboree, on jo mateix he estat testimoni d’aquest creixement. En
aquest espai mític i emblemàtic, he pogut escoltar-lo a les Jam Sessions una
munió de vegades i en la que WTF que ell va obrir, presentant el seu trio i
algunes de les composicions d’aquest magnífic disc.
Vic Moliner, ara per ara professor a l’Aula de Música Moderna del Liceu,
està ficat en diversos projectes entre els quals el que lidera i que és el Verd
i Blau, amb la magnífica cantant Judith Nederman, on també hi participa el Xavi
Torres i el Lluc Casares, amb l’Andreu Moreno. Forma part també de la
Gramophone All Stars Big Band on també hi ha el Lluc. Vic també és un dels
contrabaixistes que he vist algunes vegades a les WTF d’anys anteriors i és un
mestre també en el baix elèctric.
Acabem aquest projecte, del qual sí que us dic que la resta de temes que
no podem posar per falta de temps són també unes meravelles, doncs acabem amb
el magnífic tema del Xavi...
8.- Portal de Roser (X.
T.) 7m37s 22m
Aquest és el tema més marcadament jazzístic dels que hem escoltat,
curtet i que ràpidament enceta Vic al contrabaix la seva solitud..he..no tant
ja que l’acompanya a les escombretes en Joan i alguns acords al piano d’en
Xavi. I després....Xavi inicia el seu solo amb un swing marcat per bateria i
contrabaix fins i tot abans de començar el piano. Un magnífic tempo a walking
de contrabaix i swing de bateria impressionant i per sobre el so nítid del
piano d’en Xavi.....fins que tots tres es desfermen a un tempo doblat....mare
meva quin tema...acords i línies descendents d’acords d’aquest gran pianista
fins l’entrada del solo d’en Joan...impressionant solo...i prou llarg per veure
que l’autor és tot un mestre...després acaben el tema tornant als inicis..
Darrerament van venir tots tres, fent de secció rítmica dels Tres
Tenors, Cèsar Joaniquet, Gianni Gagliardi i Lluc Casares, al JCLV en el concert
dels Innocents que vam fer el diumenge 28 de desembre. Un concert on ens van
oferir la música dels Beatles en clau de Jazz.
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de
voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne
més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
Bé, després d’aquest tema i primer projecte seguirem amb el projecte de
l’Ivo Sans convida. Un projecte que vam gaudir al JCLV el 20 de desembre de
2013 i on Ivo ens va presentar el projecte del seu disc anterior.
Avui us presento el seu darrer treball enregistrat en directe, com
l’anterior, però aquest en dos llocs diferents. El juliol de 2013 al local
Encarnació, espai dirigit pel Sergi Felipe, (recordeu Underpool..?), i on hi va
participar també el saxo tenor Gianni Gagliardi, i al Jamboree el dia abans de
venir al nostre concert del 20 de desembre.
Una cita de Jean Baudrillard que hi ha a l’interior del disc diu
així....
“Ja no lluitem contra la nostra ombra, sinó contra la
transparència”
“YORUBA”
ISCCJMKMB
Enregistrat en directe el 2013 per Lopinsky; el 28 de
juliol a l’Encarnació 2 i el 19 de desembre al Jamboree.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Concepció, producció i disseny de Ivo Sans
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Marcel·lí Bayer, saxo alto
Masa Kamaguchi, contrabaix
Ivo Sans, bateria
I la col·laboració de Gianni Gagliardi, saxo tenor a
Encarnació 2
En aquest disc, tal i com us he comentat abans, hi ha dos treballs
enregistrats en dates i llocs diferents i m’ha semblat presentar-vos els
treballs de manera cronològica. O sigui que primer escoltareu els temes
enregistrats al local Encarnació 2, i ho fem pel conegut tema de Cole Porter
amb una intervenció dels tres saxos sols, impressionant..
9.- What is this thing called love (C. P.) 5m01s
Mare meva quina demostració de concentració i tècnica ens han fet
aquests tres homes joves. Tocar un tema sense secció rítmica ni instruments
harmònics és força difícil, però fer-ho en aquest tema de Porter ho és encara
més..Melodia, sensibilitat i delicadesa es barregen a tres parts iguals
construint un missatge anímic positiu i enlairat fora dels temors terraris.
Ivo Sans és un bateria inquiet, que s’allunya de l’estereotip del músic
de Jazz per l’estètica de la seva música, més avantguardista per la concepció i
també per la execució. Li agraden els projectes que barregen els estàndards de
Jazz amb nous i moderns arranjaments, com és el cas que ens ocupa. Amant del
Free Jazz se’l pot veure sovint a les Free Jazz Sessions del 23 Robadors dels
dijous, havent-ne coordinat una ell mateix. Li agrada anar-hi com un oient més
i asseure’s amb el públic i comentar-ho tot després amb els fidels a les
sessions, tot i fent un cigarret o no.
Ara seguim escoltant un tema de Gianni Gagliardi anomenat....
8.- Bikram (G.
G.) 10m35s
Un tema llarg on l’inventiva dels músics està prou ben demostrada, amb
interpretacions a un gran nivell dels tres saxos, dos dels tres tenors que van
venir al JVLC, Cèsar i Gianni, i el saxo alto del Marcel·lí. Un tema iniciat a
un tempo suau per uns vents contestats per l’altra, i després d’això, el
compositor enceta el seu magnífic solo, envoltat per un Masa Kamaguchi
impressionant amb el seu walking i mentre l’Ivo investigant a la bateria.
Després d’aquest magnífic solo, el Marcel·lí introdueix el seu so meliflu,
típic de mestres com Lee Konitz, Paul Desmond, seguint unes línies d’escales
descendents d’una riquesa immensa. Segueix ara el tercer tenor, el del Cèsar,
amb aires conceptuals postmoderns i quasi contemporanis de concepció i
interpretació a un nivell estratosfèric. I com si res, Masa i Ivo amb una
permanent constància rítmica i gens sorollosa, deixant el protagonisme als tres
vents. Masa enceta després el seu solo de la manera característica que ell sol
tocar. Abraçant l’instrument i sovint cantant la seva intervenció, tot i no
fer-ho ara. El tema torna als orígens amb els vents, uns fen les preguntes
i l’altra les respostes i acaba
suaument.
Seguim ara amb alguns dels temes enregistrats al Jamboree, un dia abans
de venir a tocar al Jazz Club La Vicentina...una sessió de la qual en van
enregistrar 6 temes, difícils d’escollir....escolteu per acabar aquest projecte
un tema de Ivo Sans anomenat...
4.- Mot mut, Motis mutis (I. S.) 5m23s
Tema iniciat pels dos saxos a la vegada amb una intro prou divertida i amb una mena de dissonància provocada...i amb la part B del tema, inicien la tanda de solos compartida entre ells, mentre Masa fa el seu walking i Ivo l’acompanya amb una total discreció sonora, sense tocar la caixa i pràcticament només acariciant els plats i demés. Un tema i so que s’apropa a la visió sonora d’aquells primers inventors del jazz d’avantguarda. Després el mateix Ivo fa un solo sense fer gens de soroll, discret, seguint la dinàmica del tema. L’acústica dels sons dels elements percudius és el que es busca, crec jo, en aquest tipus de solos del bateria. Després de nou el tema a dos saxos, un per un canal i l’altre per l’altre. Marcel·lí Bayer és un dels que sovint va al 23 robadors a participar en les Free Jazz Sessions que s’hi fan i que organitza Ramon Prats, literalment pel morro.
Si seguiu les cròniques que penjo al blog
del Jazz Club La Vicentina ja sabeu del què parlo i sinó ho feu, dir-vos que
cada dijous, el Marcel·lí toca en aquest emblemàtic local que s’ha guanyat el
reconegut prestigi d’espai d’investigació i creació a tots els nivells
musicals, i els dijous, a partir de les 20h, Ramon Prats i els seus amics fan
una sessió de Free Jazz totalment gratuïta. Alguns dels músics que hi passen
sovint són Tom Chant, Iván González, Marcel·lí Bayer, Àlex Reviriego, Marco
Mezquida, Agustí Fernández, etc....Marcel·lí recentment ha editat un disc on
només hi participa ell sol, amb els diferents saxos que domina anomenat 1680....havent-ne
fet ja dos anteriors, el primer Nonitz, amb la música de Lee Konitz, que ja vam
posar en un anterior programa, i el Les Narrations.
Recentment ha col·laborat amb Bruno Oro, a qui la majoria coneixem pel
gran actor que és, tot i representant al president Mas a Polònia, fent un
concert a duo al Jamboree, on Bruno cantava i tocava el piano.
Acabarem aquest projecte amb el magnífic tema també de l’Ivo anomenat...
2.- Vaca Bird (I. S.) 6m12s
Un gran tema on la sonoritat dels saxos es veu recolzada pel discret so
de contrabaix i bateria, deixant que ells siguin els protagonistes principals
d’un altre tema composat pel bateria Ivo Sans. Al canal dret estem escoltant el
saxo alto del Marcel·lí mentre que al canal esquerra hi tenim el tenor del
Cèsar Joaniquet, mentre que al central hi ha contrabaix i bateria. Aquesta
parella s’entenen la mar de bé, no endebades l’Ivo si pensa en algun
contrabaixista pensa amb el Masa.
Doncs deixem aquest projecte, del qual només hem pogut posar 4 temes
havent-n’hi 11, tots de primeríssima qualitat, i per tant, espero que mireu
d’aconseguir-lo per escoltar-los tots.
Acabem el programa amb un disc de vinil digitalitzat del grandíssim
Charlie Rouse Quintet amb Blue Mitchell. Aquest és un disc de vinil de 180
grams editat a casa nostra per Jordi Pujol Baulenas, en la seva secció Jazz
WorkShop.
I per tant us vull recordar que
podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i
més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran
entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
“TAKIN’ CARE OF BUSINESS”
Charlie Rouse Quintet, with Blue Mitchell
Editat per Jazz workShops JW-043
Divisió de Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.
L. Barcelona, Catalunya. Productor executiu, Jordi Pujol.
Edició original JazzLand JLP 919S. Enregistrat l’11
de maig de 1960 a New York, productor inicial, Orrin Keepnews
Charlie Rouse, saxo tenor
Blue Mitchell, trompeta
Walter Bishop, piano
Earl May, contrabaix
Art Taylor, bateria
Aquest va ser el primer disc que va enregistrar Charlie Rouse al seu nom
després d’haver passar al voltant de 10 anys acompanyant al mestre de molts,
Thelonious Monk. JazzLand dóna la circumstància que era una segona marca de
Riverside, que és on enregistrava Monk.
27+9=36m, total 31m+36m=67m temps restant 23m
En aquest el seu primer treball, Rouse es va rodejar de gent com Blue
Mitchell, que era un dels joves valors en això de tocar la trompeta en aquest
estil tant clarament Hard Bop; un músic amb força potència i molta inventiva
improvisadora. La potent i ferma secció rítmica estava formada per gent com
Walter Bishop al piano, Earl May, contrabaix i tot això ben controlat pel gran
Arthur Taylor a la bateria.
Escoltem el magnífic tema del pianista Randy Weston anomenat...
A2.- 204 (R.W.) 7m14s
Randy Weston (nascut el 6 abril 1926, a Brooklyn, Nova York) és un pianista
de jazz i compositor nord-americà, d'ascendència jamaicana. Va ser descrit per Marian McPartland com
"un dels grans pianistes i compositors
visionaris del món". L’estil de Weston al piano
li deu molt a Duke
Ellington i Thelonious
Monk (als qui ha
pagat tribut directe
en els àlbums “Portraits”), però és molt distintiu en
les seves qualitats: percussió, molt
rítmic, i capaç de
produir una àmplia varietat
d'estats d'ànim. La seva
producció discogràfica és immensa començant el 1954 i allargant-se fins el
darrer treball editat el 2013. Penseu que el Sr. Randy Weston encara viu i te
88 anys.
Aquest és un tema d’una determinada estructura melòdica, prou enganxosa
que ràpidament et fa entrar en el tema, a la A, mentre que la B te una
concepció de descens per tornar a la A, i seguidament iniciar el seu magnífic
solo el líder de la formació, el gran Charlie Rouse. Aquest és un dels saxos
tenors que més toca endarrerit respecte el tempo original, aconseguint un
feeling de swing dels més impressionants. Aquest home que va morir amb només 64
anys el 30 de novembre de 1988 i que no va aconseguir en vida, el reconeixement
que ha aconseguit una vegada traspassat. Músic imprescindible en el discurs de
Monk, amb el qual va enregistrar una vintena de magnífics treballs
discogràfics.
Seguim ara amb el primer tema de la cara A, un tema de Blue Mitchell
anomenat...
A1.- Blue Farouq (B.
M.) 7m14s
Tema d’una gran melodia, un tant funky però coberta pel swing de la secció
rítmica, amb un impressionant Bishop al piano, a base d’acords martellejats i
Blue que enceta el seu solo de manera magnífica, amb gran solvència i magnífic
so i potència, però també amb una claredat d’idees evidenciada per la seva
aportació. Bishop el segueix amb un so percudiu força evident i pulsió nítida
sobre les tecles. Rouse entra amb una magnífica potència i profunditat de so. I
com hem dit, un swing arrastrat i endarrerit impressionant. Un dels grans
tenors de tots els temps, sense cap dubte, al menys en aquest el seu estil
d’interpretar el Hard Bop. Un solo al contrabaix de Earl torna el tema als
inicis amb els dos vents fent la melodia.
Acabem ja aquest disc i programa amb el primer tema de la cara B, i serà
el tema amb més trempera rítmica, ideal per acabar el programa, com fèiem
anteriorment....som-hi amb el tema del pianista Kenny Drew...anomenat..
B1.- Wierdo (K.
D.) 5m52s
Bé, doncs amb aquest magnífic tema de Kenny Drew i interpretat d’aquesta
manera tan magistral per aquests monstres dels vents i la seva gran secció
rítmica, acabem aquest disc, tot i deixant-nos tres temes impressionants, els
quals us recomano que escolteu tot i adquirint aquesta meravella de vinil, i
sinó, la seva versió en compacte que segur que també hi és. Tot això ho podeu
saber entrant al web de fresh sound records i allà cerqueu el que més us agradi
que segur seran molts i molts dels seus discos..
Doncs res més, només recordar-vos que aquest programa el fem cada
dimecres des de ja fa més de 5 anys i que continuarem mentre el cos aguanti. I
ja per acabar, dir-vos que aquest dissabte tenim un gran concert amb la Sant
Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro. Aquest és un concert promocionat
des del Jazz Club La Vicentina, i patrocinat en la seva totalitat per
l’Ajuntament del nostre poble, i de manera més directe, per la Regidoria de
Cultura i la seva Regidora, Imma Prat. Un concert que es farà al Teatre de La
Vicentina aquest dissabte a les 19h, i del qual encara podeu trobar entrades a
Can Comamala cada dia pels matins. Els preus són trencadors, són populars a fi
i efecte d’apropar la Cultura de la Música, del Jazz a tothom i són de 3€ amb
carnet cultural i de 5€ l’entrada general.
Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon jazz club de nit en el jazz de
cadascú.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres, avui dijous,
però, i de manera extraordinària farem la segona part del programa dedicat a
Lluís Coloma. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des
d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà
de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.
Aquests dos programes els hem dedicat estrictament a la figura de Lluís
Coloma i a la discogràfica catalana Fresh Sound Records i la seva secció Swing
Alley, de Jordi Pujol, home aquest que va apostar el 100% per en Lluís. Tots
els darrers discos de Lluís Coloma estan editats per aquest segell i el seu
vesant Swing Alley, mentre que als seus inicis va enregistrar en d’altres
editorials com més endavant veureu.
I per tant us vull recordar que
podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i
més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran
entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
Comencem doncs amb la segona part del programa especial dedicat al gran
pianista de Blues, Rock i Jazz, Lluís Coloma, que aquest proper divendres
tindrem amb el seu trio al Jazz Club La Vicentina, a partir de les 22h a la
Sala Xica.
D’en Lluís Coloma dir-vos algunes coses més que no us vaig dir ahir,
entre les quals que és un dels convidats de luxe al Festival de Jazz de Sant
Javier, des de fa una colla d’anys, de fet em sembla que el conviden cada any
des fa uns quants i que, com escoltareu avui i també vàreu fer ahir, també és
un assidu al Cafè Central de Madrid, Café aquest que ara mateix passa per uns
grandíssims dubtes pel que fa a la seva continuïtat, i no és per ells, no, que
els hi va bé, és com darrerament i sempre ha passat, per interessos econòmics
immobiliaris i d’altres merdes. En fi, dit això, desitjar-los que la continuïtat
sigui el seu present i futur.
Avui us posaré els altres tres discos del Lluís, discos, aquests i els
d’ahir, enviats per ell mateix i algun cedit pel Jordi Pujol Baulenas, tots
discos de Fresh Sound Records i la seva secció Swing Alley.
Comencem amb el que va fer amb el Bob Seeley, també enregistrat en viu
al Cafè Central de Madrid...amb Lluís Coloma, “Machine Gun Fingers” i Bob “The
Spider” Seeley...
“INTERNATIONAL BOOGIE WOOGIE EXPLOSION”
Bob Seeley & Lluís Coloma
Editat per Fresh Sound Records Swing Alley SA 021
Enregistrat al Cafè Central de Madrid el 26, 27 i 28
d’agost de 2011.
Produït per Bob Seeley & Lluís Coloma
Productor executiu Jordi Pujol
Amb
Bob Seely, piano, canal dret
Lluís Coloma, piano, canal esquerra
Anem ja amb alguns dels temes més suaus de tempo i anirem augmentant-ne
el ritme...som-hi doncs amb el primer tema de la nit composat per Freddie Slack
anomenat...
7.- Strange Cargo (F.
S.) 4m03s
Doncs per començar aquest tema tant mesurat i ben marcat per la mà
esquerra d’ambdós ha estat ideal. Una parella de músics i amics que gaudeixen
tocant junts i fent gaudir doncs al públic, que segur devia mantenir-se
bocabadat tot el concert...
Seguim amb la tònica una mica més viva amb el tema
l’Albert Ammons & Pete Johnson anomenat....
9.- Cuttin’ the Boogie (A. A. & P. J.) 3m55s
Un Pete Johnson nascut a Kansas Citiy que primer va
provar la bateria i que aviat es va decantar pel piano, realitzant amb l’Albert
Ammons uns duets a piano allà per l’any 1941 i enregistrats per Victor, encara
no RCA Victor..Un Albert Ammon, que va ser conjuntament amb el Meade “Lux”
Lewis, pianistes tots dos, qui va encetar amb Blue Note la secció de Blues
& Boogie, i que va ser el pare del gran saxo tenor Gene Ammons.
Aquí els nostres herois retren homenatge a tots
aquests grans músics i pioners del Blues i del boogie woogie..i de quina manera
més impressionant que ho fan.
Seguim parlant del Lluís....Des dels seus inicis, aquest gran pianista ha
desenvolupat un toc personal en la interpretació del Blues i el Boogie Woogie,
creant les seves pròpies composicions recollides en els seus discos inicials com REMEMBER
(Omix Records 2002),
BOOGIEOLOGY (Omix Records 2005), LONELY
AVENUE (Swing Alley
2006 ). En el seu
treball BOOGIE Portraits (Swing Alley 2008)
Lluís va compartir duets amb grans pianistes de Blues &
Boogie Woogie com
Carl Sonny Leyland, Barrelhouse Chuck, Mitch
Woods, Bob Seeley,
Mark "Mr B
Braun, Frank Muschalle
...
Seguim ara amb un tema del Meade “Lux” Lewis, anomenat...
4.- Yancey Special (M.
L.) 5m45s
Tema ideal, com tots els que estem escoltant, per fer-lo a duet, com
solia passar a l’època com ja us he comentat...un músic aquest nascut el
setembre de 1905 i que va composar un dels temes més interpretats, el conegut
“Honky Tonk Blues”..
Seguim ara amb un tema una mica més viu composat per Joe Liggins
anomenat....
8.- The Honeydripper (J.
L.) 2m44s
I quina mà esquerra més impressionant la del Lluís i la dreta melòdica
del Bob...
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de voluntariat,
com també és aquest.
Seguim amb un altra tema del duet Ammons i Johnson amb el tema
5.- Boogie Woogie Dream (A. A. & P. J.) 3m58s
Tema, com la majoria, que comparteixen plenament, fent ells dos ritmes i
melodies i ara sí ja amb un boogi woogie a un pas del rock & roll....o ja
sense aquest pas...
Ja sabeu que també hi ha programes de ràdio diguem-ne més
institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
I ja per acabar aquest magnífic disc ho farem amb un estàndard de Jazz
de Jerome Kern, a un ritme una mica més trepidant que l’original que era una
balada, el conegut..
16.- Yesterdays (J.
K.) 3m29s 24m
I amb aquest magnífic tema interpretat a ritme força vital i marcat per
unes mans esquerres impressionants, escoltant la preciosa melodia tot i
omplint-la de precioses i precises notes, deixem aquest disc d’aquest duet per
endinsar-nos en el proper disc, també a duet d’ells dos i d’altres com l’August
Tharrats i el David Giorcelli...som-hi doncs..
“CAMPI QUI BOOGIE!”
Bob Seeley, Lluís Coloma, August Tharrats i David
Giorcelli
Editat per Fresh Sound Records Swing Alley SA 023
Enregsitrat en
viu a l’hotel Palace l’1 i 2 de juny de 2012, Barcelona, Catalunya.
Produït per Lluís Coloma
Productor executiu Jordi Pujol
Bob Seeley, piano
Lluís Coloma, piano
August Tharrats, piano
David Giorcelli, piano
Manolo Germán, contrabaix
Marc Ruiz, bateria
Comencem amb un tema interpretat a piano solo pel gran Bob “The Spider”
Seeley, amb un tradicional anomenat..
5.- Amazing Grace (trad.) 6m07s
I sí, aquest és un gran pianista americà...que porta tocant més de 30
anys al conegut Charlie’s Crab, a Troy, Michigan, a les afores de Detroit. Ha
tocat diverses vegades al Carnegie Hall i ha fet moltes gires per Europa. Ha
realitzat sis àlbums i toca en sextet amb el Bob Baldori. La seva gran
influència va ser el Meade “Lux” Lewis amb qui es va trobar allà pel 1940 quan
aquest va fer diverses actuacions a Detroit, i la seva influència i amistat que
es va perllongar pels anys 50s i 60s va ser determinat en el seu estil. Bob
Seeley també va tocar amb el gran Art Tatum, ni més ni menys.
Doncs seguim amb el tema de Lluís Coloma amb el seu trio, tema anomenat
com el disc...
1.- Campi qui boogie (Ll.
C.) 4m23s
I quin tema més ben construït i amb una mà esquerra impressionant
seguida pel Manolo al contrabaix i en Marc amb un tempo impressionant...una
improvisació del Lluís de primer nivell i mentre la mà esquerra sense
parar...Ja us asseguro que veure’ls en directe és quelcom d’impressionant i
això és el que veureu i escoltareu aquest divendres a la Sala Xica a partir de
les 22h..
No sé si sabeu que en Manolo Germán, a més a més de ser un magnífic
contrabaixista de Blues i boogie woogie, és un dels Luthiers més reconeguts
d’aquest instrument. Home que viu a Cardona on hi te el taller, i per on hi
passen contrabaixistes de tot el món per deixar-li els seus instruments.
Seguim ara amb un altre tema del Lluís i interpretat a trio...és el
2.- Dits de Foc (Ll.
C.) 6m17s
Mare meva i quin ritme més impressionant des dels inicis, i sempre la mà
esquerra a la vegada que el contrabaix, mentre la dreta sense parar de
investigar melodies diverses dintre de l’harmonia. Marc a la bateria està
immens, com ja veure aquest divendres..
Marc Ruiz, com a gran bateria que és comparteix diversos projectes entre
els quals un que fa amb el gran Big Dani Pérez, havent participat amb la Barcelona
Blues Band en uns concerts organitzats pel Jamboree i que es van fer a la Plaça
Reial. No oblidem tampoc que els passats reis, el 5 i el 6 de gener i a la Nova
Jazz Cava de Terrassa, Marc i Manolo van participar en la Segona Blues &
Boogie Reunion amb Lluís Coloma, Wendy deWitt i Balázs Dániel.
Acabem aquest disc amb el tema que van interpretar Bob, Lluís i
August i composat per ells tres per a
l’ocasió, i acompanyats de Manolo i Marc anomenat..
12.- Grand Finale (Ll.
C. & B. S. I A. T.) 4m37s 22m
I quin gran tema per acabar com a fi de festa, un tema on el públic es
va veure desbordat i on tothom devia acabar ballant o fent-la ballar..he.he.
Seguim ara amb el darrer treball de Lluís Coloma però aquesta vegada
acompanyat del Sax Gordon i de tota una banda impressionant...
“RACAN ROL”
Sax Gordon & Lluís Coloma
Editat per Fresh Sound Records Swing Alley SA 024
Enregistrat per Oriol Bacardit i Marc Boria l’1 i 2
d’abril de 2013 a la Nova Jazz Cava de Terrassa, Catalunya.
Sax Gordon, saxo tenor
Lluís Coloma, piano
Manolo Germán, contrabaix
Marc Ruiz, bateria
I amb ....
Balta Bordoy, guitarra
David Pastor, trompeta
Jordi Prats, saxo alto
Dani Pérez, saxo tenor
Jaume Badrenas, saxo baríton
En aquest disc escoltarem R&B, blues, i demés estils en un
enregistrament fet en viu a la Nova Jazz cava, i amb un mestre del saxo
d’aquests àmbits i recolzats tots plegats per una secció de vents i guitarra de
grans músics i mestres del país, com el mallorquí Balta Bordoy, el valencià i
de casa David Pastor i els de casa com el Jordi, Dani i Jaume.
Anem doncs ja amb el primer tema d’aquest disc que no és sinó un
magnífic blues a càrrec de Gordon Beadle anomenat...
11.- La anguila (G.
B.) 5m18s
I quin magnífic blues que ens han executat aquests grans músics, un tema
on els arranjaments de la secció de vents ja estat escrita pel mateix
Gordon...i amb un blues com aquest hi havia d’haver una guitarra, una guitarra
que sona a vell, a Balta, i què bé ha transmès l’esperit aquest guitarrista no
massa conegut per nosaltres. I quin solo del Sax Gordon i amb quin so més
estripat i controlat, so que continuarem escoltant en la resta de temes
d’aquest gran del R&B i demés herbes similars..
Seguim parlant d’en Lluís....A Espanya la música de Lluís s'ha escoltat
en directe en clubs i festivals emblemàtics com el Cafè Central de Madrid,
Bel-luna Jazz Club,
Festival de Blues de Cerdanyola (06 ),
Festival de Jazz de
Terrassa, Festival de Blues
de Roses (97, 02,
06), Festival de Blues
de Reus (06), Festival
de Blues de Barcelona (02, 04), i en els prestigiosos
Festival de Jazz de
San Javier (07) i Festival
de Jazz de Barcelona (07) per destacar
alguns.
Seguim ara un tema
del Lluís, on ell mateix n’ha escrit els arranjaments de la secció de vents, en
el tema anomenat...
10.- Jolene (Ll. C.) 4m25s
Un tema, iniciada la melodia del qual ja a les primeres, amb un pont
preciós melòdicament parlant i ja per tornar a la A on el Gordon inicia el seu
solo, magnífic solo. Després Lluís en el seu solo fa uns riffs repetitius força
enganxosos i on mostra tota una amalgama de recursos com els que va fer ahir i
els que fa avui.
I del Lluís dir-vos que està plenament involucrat en la promoció del Blues & Boogie Woogie a Espanya, organitzant esdeveniments com la trobada internacional anual Blues & Boogie Reunion (Terrassa, Spain), www.BluesBoogieSpain.com i les Nits de Boogie Woogie de Sabadell i Llinars del Vallès . Lluís col·labora també com a director artístic al Festival de Blues de Barcelona i, amb la Societat de Blues de Barcelona en l'organització de la Boogie Woogie Jubilee a Barcelona.
Seguim ara amb un impressionant tema dedicat a la Nova Jazz Cava, i de rebot al Valentí Grau, tema del Lluís i arranjat per ell mateix anomenat..
1.- Terrassa Stomp (Ll.
C.) 5m11s
Tema iniciat per tota la secció de vents i ràpidament ja amb la
magnífica melodia i amb un so de tenor que ben bé podria ser el de Sax Gordon
ara sí diferenciat del so força estripat d’altres temes, i després de nou el
tema i ja per deixar pas al solo del Lluís, mentre la secció rítmica amb un
boogie impressionant...i després un gran solo de saxo tenor del mateix Sax
Gordon i enfocant el final i quin final a mode de turnaround....brutal...
Durant la seva carrera professional Lluís ha tingut la sort de poder tocar amb músics de la talla de James Harman, Barrelhouse Chuck, Mitch Woods, Bob Kirkpatrick Texas, Corey Harris, Hook Herrera. Little Jenny, Phil Upchurch, Manu Dibango, Sharon Jones, Loti Lewis, Jean-Pierre Bertrand, Axel Zwingenberger, Philippe Lejeune, Martijn Schok, Silvan Zingg, Martin Pyrker, Frank Muschalle, Steve Big Man Clayton, Joja Wendt, Kenny Blues Boss Wayne , Rob Rio, ... i ha telonejat a Koko Taylor, Jimmy Rogers, James Cotton, Ana Popovic, Tom Principato, Big Time Sarah, George Clinton & Funkadelic, Dirty Dozen Brass Band, Kenny Garrett, ...
I ja per acabar aquest disc i programa i programes dedicats al Lluís
Coloma ho farem amb un tema també del Lluís que dóna títol a l’àlbum i arranjat
també per ell mateix, és el
2.- Racan Rol (Ll.
C.) 4m33s
Bé, doncs amb aquesta explosiva meravella tan ben interpretada per el
Lluís Coloma, Sax Gordon i la resta de companys entre els quals l’amic David
Pastor, acabem aquest especial de dos programes dedicats a la figura de Lluís
Coloma tot i esperant que us hagin agradat tan que tingueu la imperiosa
necessitat de poder-ho gaudir en directe demà a la Sala Xica de La Vicentina a
partir de les 22h i organitzat pel Jazz club La Vicentina i qui us parla,
Miquel Tuset i Mallol......i ara escoltareu un tema de regal...
Res més, desitjar-vos que gaudiu d’un magnífic descans i fins demà a la
Sala Xica. Bona nit a tothom i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
