PROGRAMA 132
Bona nit amigues i amics de Jazz Club de Nit. Avui com cada
dijous excepte el tercer, un servidor de vosaltres, Miquel Tuset i Mallol,
intentarà fer-vos passar una bona estona escoltant Jazz. Un estil de música que
ens embolcalla, amb el qual i amb vosaltres ja hi portem 4 temporades.....deu
ni do.
Avui recuperarem un disc del saxofonista català Alfons Carrascosa
del 2002, amb aires caribenys i composicions pròpies. És un homenatge a aquest
home que malgrat no poder tocar el saxo alt en l’actualitat, va muntar en el
seu moment una Big Band, la BAB amb la qual ens va fer gaudir els
darrers dimecres de cada mes al mític Jamboree. En un d’aquells dijous
que hi vam ser, vam poder veure a primera fila, a la línia de saxos, i al
costat del Víctor de Diego, i d’altres, al gran saxofonista americà Dick
Oatts. Sí, sí, el mateix que ens acompanyarà demà a la Sala Xica, el
qual està fent una magnífica gira per la península amb JAM 3 tot i
presentant el seu darrer disc BROTEN.
Doncs bé, l’Alfons Carrascosa el va convidar a tocar amb la BAB
i nosaltres hi vàrem ser, i és per això i moltes coses més que avui recupero
aquest disc del 2002 de Fresh Sound Records en la seva sèrie World
Jazz.
També serà avui el dia on podrem escoltar una producció de Quadrant
Records que és el primer disc d’un gran saxofonista, el Gorka Garay,
que va acompanyat del seu magnífic quintet. El seu disc és “El cazador de la
luz”. Magnífic disc, interpretat en clau de Jazz Modern on també les
músiques que escoltareu són composicions pròpies del Gorka excepte una. I
ara per començar ho faré amb un disc del 2012 editat per Fresh Soun Records
New Talent de la pianista Eva Novoa acompanyada del nostre amic Masa
Kamaguchi i un bateria. Som-hi doncs amb la Eva Novoa i les seves
composicions força modernes i gens típiques....
EVA NOVOA TRIO
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT
402
Enregistrat a Fattoria Musica Recording Studios,
Osnabruck, Alemanya el gener de 2010.
Produït per Eva Novoa
Productor executiu, Jordi Pujol
Eva Novoa, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Marc Lohr, bateria
Un disc dedicat a totes les víctimes del Tsunami que va afectar
la central nuclear de Fukushima.
Totes les composicions són de Eva Novoa. Prepareu-vos que
comencem, i ja tremolen les estructures Jazzístiques clàssiques.
1.- Tjonge 5m57s
Eva Novoa va néixer a Barcelona on va començar els seus estudis de piano
als 10 anys. Va estudiar Jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de
Catalunya) on es llicencià en Piano Jazz. El 2005 va viatjar per primera
vegada a Nova York on va formar part de diversos seminaris a l'escola de
Ralph Alessi SIM (School for Improvisational Music). El 2005 Eva
se’n va als Països Baixos on va estudiar al Koninklijk
Conservatorium, Conservatori superior a La Haia (Bachelor en Jazz Piano, Màster
en Composició de Jazz). En aquest mateix conservatori, va treballar com a
professora de piano al Departament Jazz a 2012.
3.- After hour 8m03s
Eva va ser convidada a tocar i participar al Dutch Jazz Competition el
2006 amb el seu quartet Eva Novoa Quartet. Ha estat pianista regular de la West
Coast Big Band. Van presentar el seu tercer cd New Dutch l'octubre de 2009. Amb
aquest projecte va tenir la sort de tocar amb cantants com Greetje Kauffeld,
Deborah J.Carter i la harmonicista cromàtica holandesa Hermine Deurloo. Toca
regularment a Holanda on ha tocat amb músics com Ruud Jacobs, Sjoerd
Dijkhuizen, Marcel Serierse, Simon Rigter, Vincent Koning or Frits Landesbergen
i ha fet gires amb diferents projectes a Alemanya, Suïssa, França, Espanya,
Portugal, Noruega, Polònia i Bèlgica . Recentment va estar de gira amb la
cantant portuguesa establerta a Nova York, Sara Serpa el 2011, amb motiu de la
presentació del seu últim disc Mobile.
7.- Borták 5m09s
Eva ha gravat i produït recentment dos cds amb la seva pròpia música. El
seu debut a trio (amb Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Lohr a la bateria) va
sortir al març amb la discogràfica Fresh Sound New Talent. El seu segon cd a
quartet (amb Ernesto Aurignac al saxo alt, Masa Kamaguchi al contrabaix i André
Sumelius a la bateria) es presentarà properament també amb el segell Fresh
Sound New Talent.
9.- Mind your step 7m42s
Entre els seus projectes més recents, Eva també ha gravat i co-produït
un disc amb el contrabaixista Javier Moreno i el bateria Ramon Prats, Novoa
Moreno Prats Trio: Sota Zero-. Aquest treball va sortir amb el segell New Mood
Jazz a 2012. Recentment ha enregistrat un projecte a Duo a Holanda amb el
guitarrista suec Pål Nyberg.
Estudia amb la professora de clàssic Sophia Rosoff des de 2006. Eva es
va mudar a la ciutat de Nova York en 2012.
“EL CAZADOR DE
LUZ”
Gorka Garay
Quintet
Quadrant
Produccions Q00044J
Enregistrat els
dies 21 i 23 de febrer de 2013 als estudis 44.1 d’Aigüaviva, Girona.
Gorka Garay, saxo
tenor
Pau Domènech,
clarinet baix
Marco Mezquida,
piano
Paco Perera,
contrabaix
Carlos Falanga,
bateria
Totes les composicions són de Gorka Garay excepte Lennie’s Lament que és de John Coltrane.
1.- Splitz 6m15s
“El cazador de luz és un viatge iniciàtic sense destí final. Carregat
només amb sinceritat i honestedat, empren un camí d’aprenentatge i
transformació, de creixement i creació d’un llenguatge propi fent servir les
petjades que la història i l’entorn ja han deixat marcades en aquest planeta de
la música”. J.L. Ceprià.
2.- Song for Anna 5m08s
Gorka Garay presenta un seguit de composicions inèdites, que han donat lloc al disc
“El Cazador de Luz”. Trobarem estils diversos on el ritme hi juga un paper
cabdal, amb referències a artistes com John Coltrane, Chris Potter
o Guillermo Klein. Es tracta de composicions amb formes poc usuals en
l’entorn jazzístic, com és el cas del tema amb variacions o estructures
complexes, on cada músic improvisa en un entorn colorístic propi. La pròpia
música justifica el trencament amb les formes convencionals obrint nous
horitzons sonors que l’espectador podrà apreciar fàcilment. Una proposta
innovadora i assequible per a tots els públics.
En el proper tema,
de Coltrane, hi participa també a la guitarra l’Adrià Plana.
3.- Lennie’s
Lament (J. Coltrane) 8m25s
Realment es fa difícil fer una selecció de temes, ja que tots tenen un
“no sé què”, que sí què ho sé...una gran qualitat i sobretot un fil conductor
que no es trenca des que comença a sonar la primera nota fins que encara et
ressona a la memòria la darrera del darrer tema. Coherència i
Bellesa....aquests són els mots que resumeixen aquest projecte.
6.- Les
variacions de so del gat vell 10m50s
I acabem ja amb aquest treball magnífic amb un quintet de lo milloret
que tenim a casa nostra amb un tema llarg amb ....i de passada donar-li les
gràcies al Sergi Mayoral, què és qui em va fer arribar aquest magnífic disc. El
tema és el que dóna nom i vida a l’àlbum. Un tema suau per acabar.....
M’he deixat els temes Ubuntu, El cazador de luz, Lágrimas en el infierno, Yotrastu,
i Goodbye Berlin. Què hi farem, no els puc tot......i sí que us dic que
els escolteu vosaltres, comprant el disc....segur que al web de Quadrant
Produccions, www.quadrantcorner.com.
Un gran projecte actual i magnífic del Gorka, encara calentet
després d’haver sortit del forn, per passar a un altre projecte que ja fa temps
que hi va sortir, fred però no ho és, ja que l’estil de Jazz que ara escoltarem
farà un gir de 180º per endinsar-nos en la concepció que en tenia l’Alfons
Carrascosa aleshores, el 2002. Però parlem de.....
I on podeu trobar els millors
discos de Barcelona sinó a Blue Sounds
Carrer Benet Mateu, 26, Barcelona
Telèfon: 932 80 60 28
Aquí hi trobareu a
l’amic Enrique Heredia els caps de setmana, qui us informarà de les
novetats en CD i vinils dels discos editats per Fresh Sound Records.
Evidentment que també hi podeu anar els altres dies de la setmana, us atendran
amb la mateixa professionalitat, oferint-vos el millor que pugueu escoltar.
El projecte de l’Alfons
Carrascosa te aires llatins, d’aquí el canvi de ritmes.....
Acabarem el programa
amb aquest projecte nomenat
Alfons
Carrascosa y SEGUNDO CÓNCLAVE
Editat per Fresh
Sound Records World Jazz FSWJ 021
Enregistrat el 23 i 24 de febrer de 2002 per Jordi
Vidal als Estudis Moraleda, Barcelona, Catalunya, Europa.
Productor musical, Alfons Carrascosa
Productor executiu, Jordi Pujol
Benet Palet,
trompeta
Alfons
Carrascosa, saxo alt
José Reinoso,
piano
Ignasi Zamora,
baix elèctric
David Gómez,
bateria
Vicenç Soler,
percussió
Tots els temes són
de lAlfons Carrascosa excepte Humble and innocent que és de Michael
Simon.
Per recordar una mica els músics i les seves històries, dir-vos que l’Alfons
manté viva la flama de la Big Band BAB, i segur que en porta alguna de
cap preparant nous projectes. Ara mateix, dóna classes al Taller de Músics,
escola dirigida pel Lluís Cabrera..
1.- Despido improcedente (A.C.) 5m10s
Em fa molta il·lusió posar aquest disc, a part dels motius ja comentats,
pel fet de poder escoltar al gran trompetista Benet Palet, gran músic i
educador i millor persona. Apartat temporalment dels escenaris per motius
personals, ha portat i encara porta la Jam Session dels divendres a l’Escola El
Musical de Bellaterra. Una escola dirigida per la Montse Roig i l’Eladio
Reinón.
2.- El castillo de Moulinsart(A.C.) 7m31s
Pel que fa al pianista José Reinoso, dir-vos que és un dels
pianistes de referència que d’ençà uns mesos és a la seva terra, l’Uruguay,
i que des d’allà i mitjançant el FB sabem el què fa. Darrerament va comunicar
que esperava la visita de l’argenti i gran trompetista, Guillermo Caliero
per muntar un combo i fer alguns concerts...
3.- Vacaciones en el Tiétar(A.C.) 6m18s
Del David Gómez comentar que és un dels millors bateries de la
península, què ha sabut nedar en totes les aigües des de fer-ho en companyia
del Llibert Fortuny i el seu Trifasic fins a col·laborar en les WTF
que organitza l’Aurelio Santos al Jamboree, i un llarg etc....
4.- Humble and innocent (M. Simon) 5m33s
L’Ignasi i el David deuen estar treballant, educant i
tocant, com tots els músics solen fer per poder viure de la seva estimada
professió. Sort doncs per a tots ells, els artífexs dels magnífics sons que ens
han regalat. Acabem amb aquest homenatge a tots ells amb una balada suau a
ritme calent.
Programa 131: dia 9 de maig de 2013 amb "Suburbiam", "Brpken Quartet + J.Mª Farràs", "Jonathan Greenstein" i "North Atlantic Jazz Connectrion"
0 comentaris
Bona nit i benvinguts al programa 131 de Jazz Club de Nit. Un
programa variat on li donarem sortida a diverses propostes, algunes ja
reeixides i a d’altres que encara no han vist la llum radiofònica. Aquest és un
programa on hi tenen cabuda projectes de formacions amb força èxit, on a
vegades el dediquem als grans Mestres, desapareguts o no, a discogràfiques com
és ara Fresh Sound Records, a projectes nous de formacions conegudes, a
projectes de formacions desconegudes amb composicions pròpies i també a projectes
de músics quasi amateurs com són ara La Locomotora Negra, i també menys
reeixits, menys coneguts i també amateurs com és el disc que ara us presento.
“PLOU”
Suburbiam
Producció pròpia
José L. Garcia, baix elèctric
Jordi Serrano, bateria
Juan C. García, guitarres i llaüt
Eugenio Martin, piano
Wifredo Terrades, trompeta
Comencem doncs molts suaus amb aquest formació de músics no
professionals donant-los el suport que tothom necessita per començar amb bon
peu.
2.- So Whatt (M.
Davis) 3m53s
Una formació de joves músics amateurs, on un dels quals, en Jordi
Serrano, em va fer arribar aquest treball. Un disc que respira respecte
pels clàssics, on el denominador comú és la serietat i disciplina
interpretatives, no deixant espai per a les invencions i diatribes diverses.
Les interpretacions són correctíssimes així com també les dels solos. Escoltem
ara un tema del Michel Camilo, calentet, calentet.
4.- And Sammy Walked In (Michel Camilo) 5m15s
Han escollit una diversitat de temes i ritmes on hi ha temes modals,
contemporanis i bossanoves, així com també un tema propi que dóna nom al
compacte, Plou de Juan Carlos García.
5.- Song for Bilbao (P.
Metheny) 4m56s
Després d’aquest primer tastet em complau posar-vos un parell de temes,
en total primícia, enregistrats a l’estudi i enviats per mail a un servidor de
vosaltres per l’Uri, Oriol González Orti, bateria que forma part
d’aquest grup en quartet amb Federico Mazzanti, piano / Manuel Krapovickas,
contrabaix / Roc Calvet, guitarra i el grandíssim trompetista, mestre de
tants i tants, Josep Mª Farràs. La formació es diu
“Broken Quartet + Josep Mª Farràs”
Escoltem aquests dos temes que s’estrenen avui mateix en aquesta
emissora, Ràdio Sant Vicenç 90.2 i en aquest programa Jazz Club de Nit,
interpretats per aquest Broken Quartet + Josep Mª Farràs. El primer
és un tema que Farràs ja havia enregistrat amb l’Ignasi Terraza en
un disc del mateix títol, Casa Vella.
1.- Casa Vella (Josep
Mª Farràs) 6m23s
El segon és un tema del grandíssim Gillespie.
2.- Tin Tin Deo (D.
Gillespie) 6m40s
I on podeu trobar els millors discos de Barcelona sinó a
Blue Sounds?
Carrer Benet Mateu, 26, Barcelona
Carrer Benet Mateu, 26, Barcelona
Telèfon: 932 80 60 28
Aquí hi trobareu a
l’amic Enrique Heredia els caps de setmana, qui us informarà de les
novetats en CD i vinils dels discos editats per Fresh Sound Records.
Evidentment que també hi podeu anar els altres dies de la setmana, us atendran
amb la mateixa professionalitat, oferint-vos el millor que pugueu escoltar.
El següent treball que escoltareu ve de la mà del segell Fresh Sound Records New Talent. És el primer disc que edita el jove saxofonista israelià Jonathan Greenstein, el qual ens endinsarà en el Jazz més contemporani per concepció i improvisacions, es diu:
El següent treball que escoltareu ve de la mà del segell Fresh Sound Records New Talent. És el primer disc que edita el jove saxofonista israelià Jonathan Greenstein, el qual ens endinsarà en el Jazz més contemporani per concepció i improvisacions, es diu:
“THINKING”
Jonathan Greenstein
Editat per Fresh sound Records New Talent FSNT 386
Enregistrat als Wellspring tudios, Acton, MA el 18 i
19 d’octubre de 2010 per Jonathan Jacobi.
Produït per Jonathan Greentein
Productor executiu, Jordi Pujol
Jonathan Greenstein, saxo tenor
Ilan Bar-Lavi, guitarra
Victor Gould, piano
Dan Carpel, contrabaix
Jeff Fajardo, bateria
I la col·laboració de Darren
Barrett, trompeta.
Totes les composicions són de Jonathan Greenstein excepte The Big 6 que és de Jonathan
Greenstein i I. Borochov.
Així com el Hard-Bop va portar el Blues, el Soul i
la melodia a les innovacions del moviment Bebop, la música de Jonathan
Greenstein fa el mateix per al jazz del segle 21. Combineu això amb una
àmplia gamma d'influències, des de la música clàssica del segle 20 al Neo-Soul,
i un respecte cada vegada major de la tradició del jazz i s'obtindrà de què
tracta la música de Jonathan. El seu àlbum debut, Thinking (Fresh
Sound New Talent), presenta els conceptes de la millor manera possible, amb alt nivell de sofisticada i commovedora
interpretació.
Nascut a Tel-Aviv, Israel, Greenstein es va criar en una família
amant de l'art. Ell es va enamorar del Jazz en la seva adolescència
estudiant amb Eli Degibri, Omer Avital i el desaparegut Amit Golan
i va ser guardonat amb la Beca Presidencial per al Rimon School of Jazz i
Música Contemporània. Es va graduar en només un any, i Jonathan va
rebre una beca per estudiar al Berklee College of Music a Boston.
Prenent exemple del seu avi, un actor i director, Greenstein ha estat
tocant professionalment des de molt jove.
Ha tocat a llocs de la ciutat de Nova York com el Blue-Note,
Hard Rock Cafè de Boston, Ryles, el Fat Cat, Smalls, HR-57, Sculler, The
Iridium i molts més, així com ho ha fet en tots els grans festivals d'Israel.
Ha tocat amb molts grans músics, alguns dels quals - Valery Ponomarev, Omer
Avital, Ralph Peterson, Judi Silvano, Myron Walden i Terri-Lynn Carrington.
Tot això ha fet que se’l segueixi als seus concerts, tant a Israel com
als Estats Units.
3.- BBQ (J.
G.) 4m22s
La música de Greenstein va cridar l'atenció de Jordi Pujol,
propietari de Fresh Sound Records. De bona gana el va llançar sota el segell
Fresh Sound New Talent, que és la llar de molts artistes joves - Brad
Mehldau, Mark Turner, Ambrose Akinmusire, Kurt Rosenwinkel, The Bad Plus i
molts més. L'àlbum, "Thinking", conté61 minuts de
música original i bones interpretacions, i és una gran addició a la llista de Fresh
Sound. La banda compta amb Ilan Bar-Lavi a la guitarra, Victor Gould al
piano, Dan Carpel al contrabaix i Jeff Fajardo a la bateria. El gran trompetista
Darren Barrett, que va tocar amb Elvin Jones i Herbie Hancock, els
va honrar amb la seva presència en alguns temes també.
2.- Sublet (J.
G.) 6m34s
Greenstein diu que "... mai vaig sentir que la meva música fos israeliana en
el sentit de la Mediterrània. En realitat no és la cultura amb la què
vaig créixer. Intento donar un altre punt de vista, del que és ser un home de Tel-Aviv
".
Essent un israelià a Nova York, les seves experiències oriündes
podrien explicar les seves influències eclèctiques. Però no importa com divers
és el fons, la música de Greenstein és sempre individual, totalment
formada i compacta. Es considera a si mateix com un home de parlar suau, i li
agraden les coses que són senzilles. Ben Shalev de "Ha'aretz"
ho va resumir dient: "... és sorprenent trobar un àlbum de debut tant
madur ".
7.- New Thank You (J.
G.) 6m49s
I així és com la música de Greenstein s’emporta l'oient. No us
sorpreneu si la música es queda amb vosaltres molt temps després que l’hagueu
escoltat. Les belles melodies combinades amb el “groove” soul i les
interpretacions d'alt nivell provocaran fàcilment un somriure o un copet amb el
peu. La individualitat de Jonathan brilla a través de la forma més
convincent, i vosaltres us deixareu captivar. Estigueu atents perquè la seva
música mereix ser escoltada i les seves actuacions mereixien ser vistes. Si us
agrada el Jazz que es fa ara, si us agrada la melodia que es pot cantar o, si
us agrada tocar amb aquest toc de soul,
heu de cercar aquest treball de Jonathan Greenstein. No us
penedireu.
1.- The Big 6 (J.
G.) 5m22s 24m
El darrer disc que posaré avui me’l va fer arribar l’amic i company
d’ones radiofòniques, l’Andreu Fàbregues. És un disc d’uns músics del País
Basc coneguts per
“North Atlantic Jazz Connection.”
Un quintet format per:
Natanael Ramos,trompeta i fiscorn
Daniel Juárez, saxo tenor i soprano
Seir Caneda, piano
David Ruiz, contrabaix
Fede Marini, bateria
I que compta amb dos col·laboradors:
Roberto Nieva, saxo alt
Javier Rodríguez, percussió i veu.
Editat per Takeo Estudios
Enregistrat per/a Jonás Superestereo
Aquests joves músics del País Basc han participat en diversos
Festivals de Jazz entre els quals el Festival Jazzaldia Donosti 2012 i
són o han estat alumnes de l’escola superior de música Musikene de la
ciutat de Donosti. Una escola que compta amb diversos professors catalans
o que viuen a Catalunya, com són el Juan de Diego, Jo Krause, etc, i Roger
Mas el qual ha actuat en diverses ocasions a la Sala Xica i ens acompanyarà
en un posterior programa on presentarem un parell de discos on hi participa i
on un dels quals, amb la cantant Nadia Basurto, serà presentat en
directe al Jazz Club La Vicentina el 14 de juny. Anem a escoltar aquests joves
músics, alumnes i ex-alumnes d’en Roger, Juan de Diego i Jo Krause a Musikene.
1.- A Cloud’s History Intro (Natanael Ramos) seguides
2.- A Cloud’s History (Natanael
Ramos) 8m
North Atlantic és una expressió de diferents mirades davant un
mateix oceà que es descompon en tota la seva varietat. Una formació que conté
els espais projectats i els omple, cadascun amb les seves arrels per a confluir
en un darrer tot. El vent a escala se succeeix aquí com un diàleg amb el metall
i fusta, mentre que una base rítmica més que ponderada s’obre a la llum dels
acords d’un piano.
6.- Naërsil (Daniel
Juárez) 6m45s
Un disc eclèctic que es reafirma en el transcórrer dels temes. És la
diversitat la que fa rica la generositat d’un repertori que apareix àgil.
Suggeriments de variades textures i entorns com si evocacions naturals fossin.
Un disc d’oceà pensat per deixar empremtes a l’arena.
“Marta Ramón” València 2012.
9.- Capricho (Seir
Caneda) 5m00s
Ara per acabar amb aquests joves músics estudiants al País Basc
un tema amb un estil totalment Hard-Bop i una composició excel·lent del Natanael
Ramos.
7.- Mr Makoki Blues (Natanael
Ramos) 6m42s 26m
PROGRAMA 130 DONALD BYRD en clau de HARD BOP
Donaldson Toussaint L'Ouverture Byrd II (9 desembre 1932 - 4 febrer 2013) va ser un trompetista
nord-americà de jazz i rhythm and blues. Va ser un “sideman” per a molts altres
músics de jazz de la seva generació. Byrd va ser conegut com un dels
pocs músics de jazz bebop que van promoure amb èxit els gèneres funk
i el soul sense deixar de ser al mateix temps un artista de jazz. Com a
líder de grup, Byrd va ser també notable pel seu paper influent en la
carrera primerenca del teclista i compositor Herbie Hancock.
Biografia
Byrd
va assistir a la Cass Technical High School. Va actuar amb Lionel
Hampton abans d'acabar l'escola secundària. Després de tocar en una banda
militar durant el període en la Força Aèria dels Estats Units, va
obtenir una llicenciatura en música de la Universitat Estatal de Wayne i
un mestratge de l'Escola de Música de Manhattan. Tot i encara a l'escola
de Manhattan, es va unir als Jazz Messengers d'Art Blakey, en
substitució de Clifford Brown. El 1955, va gravar amb Jackie McLean i
Mal Waldron. Després de sortir dels Jazz Messengers el 1956, va
actuar amb els músics de jazz més importants de l'època, incloent a John
Coltrane, Sonny Rollins, Thelonious Monk, i més tard Herbie Hancock.
El primer grup de Byrd va ser un quintet que va co-dirigir amb el
saxofonista baríton Pepper Adams durant el període 1958-1961, un conjunt
que va actuar al Half Note Cafe i
d’on es va enregistrar un disc en “viu" .
l’LP Royal Flush de Byrd per Blue Note del 1961
va marcar el debut de Herbie Hancock, el qual va arribar a molta més
gent degut a l’èxit el 1962 de l’àlbum Form Free de Byrd,
i aquests àlbums també van comptar amb les primeres gravacions de les
composicions originals de Hancock qui va acreditat Byrd com una
influència clau en la seva carrera ja què va ajudar al jove pianista i el va
posar "sota les seves ales", quan aquest era un músic nouvingut que
lluitava per tirar endavant a Nova York, fins i tot va deixar-lo dormir
en un sofà-llit a l’apartament que tenia Byrd al Bronx durant
alguns anys:
"Ell va ser la primera persona que em va deixar ser
un membre permanent de la seva banda coneguda internacionalment. Ell sempre ha
alimentat i encoratjat als joves músics. Ell és un educador nat, que sembla portar-ho
a la seva sang, i que realment va tractar de fomentar el desenvolupament de la
creativitat ".
Hancock també va recordar que Byrd va ajudar de moltes altres maneres:
va encoratjar a Hancock per fer el seu àlbum debut per Blue Note,
el va relacionar amb Mongo Santamaría, qui va convertir la melodia d'Hancock
"Watermelon Man" en un èxit a les llistes de vendes i més endavant Byrd també va instar Hanckock
a acceptar l'oferta de Miles Davis per unir-se al seu quintet.
Hancock també acredita Byrd amb donar-li un dels millors consells de la
seva carrera, el de no regalar la publicació d’una de les seves peces més
importants. Quan Blue Note va oferir Hancock l'oportunitat de
gravar el seu primer LP en solitari, els executius del segell van tractar de
convèncer-lo que renunciés a la seva publicació a canvi de la possibilitat de
gravar l'àlbum, però fent cas als consells de Byrd, es va negar, de
manera que la reunió va arribar a un carreró sense sortida. En aquest punt, es
va aixecar per anar-se'n, però quan es va fer evident que ell estava a punt de
sortir, els executius van cedir i li van permetre retenir la seva publicació.
Gràcies a la posterior versió que en va fer Mongo Santamaria del "Watermelon
Man", Hancock aviat va cobrar molts diners pels “royalties”, i
va utilitzar el seu primer xec de 3.000 dòlars per comprar-se el primer cotxe, un
Shelby Cobra del 1963 (també recomanat per Byrd), cotxe que Hancock
encara posseeix, i que ara és la producció més antiga de Cobra a les
mans del seu amo original.
El juny de 1964, Byrd va anar a tocar amb Eric Dolphy a París,
només dues setmanes abans de la mort de Dolphy d’un xoc insulític.
Els camins elèctrics de Byrd.
El 1969, Donald Byrd va editar el disc Fancy Free, on s'allunyà del
llenguatge de jazz hard-bop i va començar a enregistrar la fusió del
jazz i el rhythm and blues. Es va associar amb els germans Mizell
(productor-guionistes Larry i Fonce) per fer el seu Black Byrd
(1973), que va ser, durant molts anys, l’àlbum més venut de Blue Note. El
tema que donava títol a l’àlbum va pujar fins el 19, sobre la llista de R & B del Billboard i va arribar a entrar
al top-100-pop, aconseguint el Nº 88.
Els germans Mizell van continuar produint àlbums per Byrd,
com Street Lady, Places and Spaces i Stepping
into Tomorrow, i també van ser un èxit de vendes, i, posteriorment, han
proporcionat molts artistes d’àcid jazz, com ara Us3. La majoria del
material dels discos va ser escrit per Larry Mizell. El 1973, va ajudar
a establir i coproduir Els Blackbyrds, un grup de fusió que comptava amb
músics dels llavors estudiants de la Universitat de Howard, on Byrd
ensenyava al departament de música i on va obtenir el seu doctorat el 1976.
Es va anotar diversos èxits importants, com Happy Music (No. 3 R&B, No.
19 pop), Walking In Rhythm (No. 4 R&B, No. 6 pop) i Rock Creek Park.
Durant la seva permanència a la Universitat Central de Carolina del
Nord durant la dècada de 1980, va formar un grup que incloïa a estudiants
de la universitat anomenat "125th St NYC Band". Van gravar l'àlbum
Byrd Love, que va comptar amb Isaac Hayes a la bateria. Love
Has Come Around es va convertir en un disc d’èxit posat a les discoteques del Regne Unit
i va aconseguir el número 41 a les llistes.
A partir de la dècada de 1960, Byrd (qui finalment va obtenir el
seu doctorat en educació musical del Teachers College de la Universitat de
Columbia a 1982) va ensenyar en una varietat d'institucions d'educació
superior, incloent la Universitat de Rutgers, l'Institut d'Hampton, New York
University, la Universitat de Howard, Queens College, Oberlin College, la
Universitat de Cornell, la Universitat Central de Carolina del Nord i la
Universitat Estatal de Delaware.
Byrd
al final de la seva carrera va tornar a fer jazz, editant quatre àlbums amb Orrin
Keepnews , Landmark Registres, i el seu Touchstone l’últim
àlbum en formació de quintet.
Byrd
va viure a Teaneck, Nova Jersey, fins la seva mort el 4 de febrer del 2013 a l'edat
de 80 anys.
Editat per Blue Note - BLP 4019,
Classic Records - 4019 BN-MONO-200G
Enregistrat el 19 de maig de 1959 per
Rudy Van Gelder.
Estil: Hard Bop
Per obtenir aquest excel·lent àlbum, el trompetista Donald
Byrd va comptar amb el
Saxo
tenor, Charlie Rouse
Saxo baríton, Pepper Adams
Piano, Walter Davis Jr
Contrabaix, Sam Jones
Bateria, Art Taylor
Junts, el sextet realitza tres
originals de Byrd, dues cançons de Davis i l’estàndard “Witchcraft".
1.- Witchcraft 8m29s
Encara que cap de les noves cançons va
tenir èxit, el grup (que inclou dos saxofonistes distintius i la trompeta de Donald
Byrd que ràpidament està madurant) toca solos consistents i de manera
creativa i enèrgica en l'estil més pur del hard bop. “Scott Yanow”
2.- Here Am I 8m26s
4.- Bronze Dance 6m43s
Donald Byrd – “Fuego”
Editat per Blue Note – BLP 4026
Gravat per - Rudy Van Gelder el 4 d’octubre
de 1959.
Estil: Hard Bop
Productor - Alfred Lion
Trompeta, Donald Byrd
Saxo Alt, Jackie McLean
Piano, Duke Pearson
Contrabaix, Doug Watkins
Bateria, Lex Humphries
A la portada, es representa un contemplatiu
Donald Byrd, potser reflexionant sobre el seu pròxim treball amb la seva
banda amb els quals ja porta cinc anys després d'unir-se amb èxit a l'escena
del jazz de Nova York des de la seva ciutat natal de Detroit.
També representa el seu paper reflexiu de Fuego, mentre es pren
un descans de la forta interacció entre els membres del grup i per poder fer un
paper més democràtic en aquest àlbum refinat i madurat i menys temerari, un
preludi dels magnífics treballs que estan a punt d’arribar. “Michael G. Nastos”
Fuego - un títol que
podria ser una mica enganyós – és un enregistrament de Blue Note i la última
vinculació exclusiva de Donald Byrd amb Jackie McLean, una
fructífera col·laboració que va establir el yin del contingut trompetista,
contra el yang de l’extravertit saxofonista. Si bé no és un tot
unificat, els dos van estar involucrats en batalletes que es basaven en el
respecte mutu, i aquí traspua una batalla tranquil·la que fa baixar el to a McLean
i silencia Byrd per aconseguir un equilibri harmònic intrigant, amb el piano
intel·ligent de Duke Pearson al mig, amb Doug Watkins tocant el contrabaix
i el magnífic bateria Lex Humphries. I sí, aquest tema Fuego està
fet amb un dels més diversos sons del jazz modern d’entre 1959-1960. Per
descomptat el hard bop és l'essència d'aquesta banda, però Byrd, en aquest
tema modal que dóna títol a l’àlbum, es mou més en clau post-bop.
1.- Fuego 6m40s
Bup-A-Loup és un tema de
hard bop potent, amb diversos accents en “stacatto” identificant la melodia
abans del magnífic solo de McLean.
2.- Bud A Loup 4m07s
El títol de Funky Mama et pot fer
pensar que és un tema típic de soul-jazz, mentre que és, en realitat, un
llarg i trotant tema de Blues, molt pacient i elegant, adornat pel cant
de McLean al saxo alt. Aquí és on Pearson, en particular, brilla,
esprement tot el dolor combinat i l’alegria tant freqüent en els estils dels
mestres anteriors, com Teddy Wilson, Duke Ellington, Erroll Garner i Tommy
Flanagan.
3.- Funky Mama 11m02s 22m
Editat per Blue Note – CDP 7243 8 52435 2 3
Gravat a Van
Gelder Studio, Englewood Cliffs, New Jersey el 17 de gener (3,9), 25 de gener
(1,4,7,8) i 10 de juliol (2,5,6) 1960.
Estil: Hard Bop
Productor -
Alfred Lion
Trompeta - Donald
Byrd
Saxo Alt - Jackie
McLean (2, 5, 6)
Saxòfon Tenor -
Hank Mobley (1,3 4, 7 a 9)
Piano - Duke
Pearson
Contrabaix - Doug
Watkins (1, 3, 4, 7 a 9), Reggie Workman (2, 5, 6)
Bateria - Lex
Humphries
En el moment d'aquest quart àlbum de Donald Byrd per Blue Note
es va fer evident que la seva manera de
tocar agafava molta més consistència amb
el pas del temps. Aquest àlbum compta amb sessions d'estudi separades entre
gener i juliol de 1960 sempre però amb Duke Pearson al piano i Lex
Humphries a la bateria. Els contrabaixistes
Doug Watkins i Reggie Workman van dividir-se la feina tocant tres temes
cadascun d’ells, igual que els saxofonistes Hank Mobley i Jackie McLean,
per fer algunes combinacions sòniques interessants, tot i que Byrd és la
veu dominant. Diversos d'aquests temes estan fets per Byrd, però és el pianista
Pearson que aporta quatre de les composicions més potents d’aquest disc,
el que subministra les ales d'aquests enregistraments per enlairar el quintet.
Bo,
amb Byrd i McLean, és simplement un blues que perfectament el podríem
cantar.
5.- Bo (Duke Pearson) 6m36s
Dels temes originals de Pearson, el Gate City, amb Mobley,
és un atractiu soul bluesy amb la línia de tàndem bàsica tocant una sola
vegada a través del tema.
3.- Gate City (Duke Pearson) 5m07s
Lex
és un tema típic de hard bop, amb el saxo tenor i el trompetista fent una mena
de “walking to the city”.
4.- Lex (D. Byrd) 7m40s 27m
Atesa la naturalesa dividida de les dues bandes, i perquè és gairebé
impossible triar un favorit entre la Mobley soulful i el McLean
més estrident, els oients hauran de decidir si es pot viure igual de
feliç amb les dues versions del grup en un CD, o escoltar més música a través
d'altres enregistraments, a part d'aquest disc seminal que Donald Byrd
ha realitzat. De qualsevol manera, l'amant del hard bop a la post-bop
sempre guanya al final.
“Michael
G. Nastos”
Editat per Blue Note
Originalment gravat el 2 de maig de
1961 al Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, Nova Jersey.
Estil: Hard Bop
Donald Byrd - trompeta
Pepper Adams - saxòfon baríton
Duke Pearson - Piano
Laymon Jackson - contrabaix
Philly Joe Jones – bateria
El trompetista Donald Byrd i el
saxofonista baríton Pepper Adams van treballar junts en diverses
gravacions entre 1958 i 1961, i The Cat Walk (llançat en LP el
1962) és un dels millors àlbums. Un quintet amb el pianista Duke Pearson
(un altre antic col·laborador de Byrd), el baixista Laymon Jackson,
i un animat Philly Joe Jones a la bateria per unir-se a la primera línia
de Byrd i Adams. Les sessions de The Cat Walk es
van beneficiar de l'escriptura i bona disposició de Pearson, que aportà
tres composicions, la impressionant obertura Say youre mine, Duke’s
mixture, i Hello Bright Sunflower, que pren la seva estructura melòdica
dels primers compassos de Lullaby of Broadway i compta amb Byrd a
la trompeta amb sordina.
Say youre mine (Duke Pearson) 7m21s
Duke’s mixture (Duke Pearson) 7m02s
Byrd va contribuir en el tema que dóna títol
a l’àlbum, del qual intenta capturar l’espiral melòdica i rítmica tot i seguint
el ritme relaxat d’un gat gràcies en gran part a la inspiració a la bateria de Jones
que ho clava amb els “breaks” i els “goes” suaus i run-outs que són de fet de
naturalesa molt felins. Byrd continua tocant de manera elegant i lírica,
i el so robust del baríton d’Adams és el contrapès perfecte per què el The
Cat Walk tingui l’essència plena de Byrd.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
