Programa 308: Toni Vaquer & The Voodoo Children Big Band i la Martín Léiton Big Band, dimecres 24 de gener de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics i editorials.
Us voldria recordar que per aquest diumenge 28 hi ha un concert que serà
extraordinari organitzat pels amics de Daltabaix
a la Traska Truska de Molins de Rei tot i celebrant la gent
de Molins la seva Festa Major d’Hivern, la de La Candelera. Podrem gaudir, els qui
hàgim tingut la sort de comprar les entrades a temps, del concert del Joan Chamorro Sextet amb Joan Chamorro, saxo baríton; Fredrik
Carlquist, saxo tenor; Toni Belenguer, trombó; Joan Monné, piano; David
Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un magnífic concert que ja té
les entrades exhaurides de fa força dies, com sol passar per on passa el Joan Chamorro amb qualsevol dels seus
projectes.
Avui ens toca fer un programa especial dedicat a Fresh Sound New Talent i potser en farem més, car el material nou
que tinc per aquesta temporada és així de voluminós, i no vull que em quedi cap
disc per posar. La segona novetat està relacionada amb la música, i més que la
música, amb el tipus de formació que farà la música que escoltareu i que serà
la de una Big Band, o sigui que seran dues Big Bands les formacions que
escoltareu. Darrera d’una formació d’aquesta envergadura sempre hi ha un cap
pensant, escriptor de pentagrames amb música pròpia o d’altri, i sempre amb els
arranjaments personals a partir dels quals podrem discernir quelcom de la seva
personalitat. Primer escoltarem el projecte de Toni Vaquer & The Voodoo Children Collective Vol1 amb
arranjaments del Toni i composicions
d’alguns dels seus companys i algun de propi, i després el del Martín Léiton Big Band i el seu
“Inevitable”.
Abans però,
deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
Doncs el projecte del Toni Vaquer
és...
“TONI VAQUER & THE
VOODOO CHILDREN COLLECTIVE” Volume 1
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 532
Enregistrat per David
Casamitjana i Marc Sanés el 4 i 5 de gener de 2017 a la Sala Omega del Taller
de Músics, a Can Fabra, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana i Toni Castaño “Nyano”
Produït per Toni Vaquer
Productor executiu Jordi Pujol
Pep Garau, Julián Sánchez, Iván
González, Pol Padrós, Sugao Natsuko ,trompetes i fiscorns
Vicent Pérez, Aram Montagut,
Rita Payés, trombons
Amaiur González, tuba
Joan Mas, saxo alto
Miguel 'Pintxo' Villar, saxos
tenor, alto i soprano
Gorka Garay, clarinet, flauta,
flauta alta
Albert Cirera, Santi De la
Rubia, saxos tenor i soprano
Marcel·lí Bayer, saxo baríton,
clarinet i clarinet baix
Luís Rocha, clarinet baix
Jaume Llombart, guitarra
Albert Bover, Marco Mezquida,
piano i teclat
Marc Cuevas, Pau Sala, contrabaix
Ramon Prats, Roger Gutiérrez,
bateria
Col·laboracions: Enrique Oliver (saxo tenor en 1,4 i 5), Jorge Rossy (vibràfon en 1 i 5, bateria en 6), Félix Rossy (trompeta en 5).
Doncs ja veieu quina colla de músics de primera fila que hi ha en
aquesta Big Band. Podríem dir que hi són tots i no en falta cap, però obviaríem
els molts més que hi ha, per sort nostra, i que podem gaudir afortunadament en
d’altres formacions. Dir-vos que aquest projecte l’hem vist quasi néixer i
créixer en dues actuacions en directe, la darrera al Jamboree on vam poder veure de quina manera va dirigir-los en Toni Vaquer i on també vam veure dues
“conduccions” a càrrec de l’Albert
Cirera i l’Ivan González. Comencem doncs amb aquesta música on els temes
són llargs i complerts amb magnífiques improvisacions d’alguns dels seus
membres i ho farem amb el tema compost per Natsuko
Sugao anomenat....
3.- Preludio (Natsuko
Sugao) 9m08s
Doncs i quina meravella hem pogut escoltar oi? Una composició magnífica,
original per a una formació més reduïda la de la formació liderada per aquesta
magnífica compositora i trompetista japonesa establerta a casa nostra de la
qual li hem posat els seus discos i que també ha vingut al Jazz Club La Vicentina. Si la composició és així de reeixida, més
ho són els arranjaments que ha fet el director i líder del projecte Toni Vaquer, músic iconoclasta com
alguns dels components d’aquesta Big Band. Què difícil és comentar un tema tan
llarg però em quedo amb el regust d’haver gaudit amb els canvis rítmics, la
pròpia melodia central de la composició, de les magnífiques intervencions de
tots plegats i de les improvisacions dels solistes. El tema ha anat de menys a
més amb crescendos que ens han portat al clímax adequat arribant a un final
estratosfèric i acabant-lo amb el riff central del tema, preciós de Natsuko Sugao.
Recordeu que on més gaudim els aficionats és en els concerts en directe.
Els programes de ràdio però, serveixen per a mantenir-nos informats i al dia
del què es cou en aquest el nostre món del Jazz i músiques afins. També hauríem
d’ajudar a que tots plegats, músics i editorials poguessin seguir amb els seus
projectes i això vol dir que els hauríem d’ajudar adquirint els seus discos
anant a les botigues, feina sana car així pots triar i remenar abans
d’adquirir, però també a les webs respectives d’editorials i també de músics.
Doncs res, que ja era hora que us ho exposés tan diàfanament.
Doncs aquestes seran les sonoritats que escoltarem una mica més, car ja
vegeu que els temes són allargassats per així nosaltres poder-los gaudir
plenament.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim ara amb un preciós tema de Jordi
Rossy amb la col·laboració del seu fill Fèlix Rossy a la trompeta, on el mateix compositor toca el
vibràfon, tema anomenat....
5.- La hormiga y las mariposas (Jordi Rossy) 6m46s
I quina altra delícia de tema que hem pogut escoltar compost per un dels
músics més internacionals que tenim, alhora multi instrumentista. Ja sabeu que Jordi va formar part del trio de Brad Meldhau coma a baterista durant ben bé 10 anys,
passejant-se per tot el món, moments que va emprar per aprendre a tocar el
piano, amb el qual també va enregistrar i després el vibràfon, sense oblidar
que va anar a Berklee a ampliar els
seus estudis de trompeta, i allà va ser on li van dir deixa la trompeta i
acompanya’ns amb la bateria. Magnífica composició del Jordi i millors arranjaments del Toni, alhora que grandíssima sonoritat la de la Big Band. El motiu
principal sembla ser el que fan els més greus sons primer amb contrabaix i
després amb clarinets ben baixos. La delicada intervenció del Jordi al vibràfon és exquisida. Pot
tocar poques notes, però ho fa amb un gust de mestre, i les posa en el moment
adequat, aquest gran improvisador de tot el que li cau entre mans i mànigues.
La trompeta de Fèlix ha sonat també
força suau, tot i lo entremaliat i iconoclasta que és aquest joveníssim músic.
El tema mana, i el músic ha de seguir-lo i situar-se en l’orbita i ambient
sonor de la composició, i així ho fan ells, així ho ha fet el Fèlix, en el seu solo. El final ha
arribat seguint el motiu principal marcat per contrabaix i clarinet baix.
Magnífic tema Jordi i gran arranjament
Toni.
Toni Vaquer ja ha acabat la seva estada a Berklee College of Music havent acabat
els seus estudis de Post Grau o quelcom de similar. Les seves anades i vingudes
d’allà cap aquí durant els mesos d’estiu i Nadals han estat freqüents, i
aquests són els moments quan el vam poder veure i així va ser en els tres
concerts que hi vam assistir. Ell és
de Mallorca però la relació que té
amb Barcelona és la relació amb els
músics i la música que es fa a la nostra capital. Va formar part de la David Mengual Free Spirits Big Band on
hi tocava el piano i on va fer també els seus primers i magnífics arranjaments.
D’aquesta Big Band, ara mateix en standby, li vam posar diversos discos en
anteriors temporades d’aquest Jazz Club
de Nit. La seva continua-discontinua relació amb els músics de casa nostra
li va permetre viure la creixent evolució de músics i projectes d’aquí alhora
que viure en primera persona els projectes que dia a dia succeïen a Berklee on formà part de diverses
mogudes. He parlat amb el Toni mentre
estava treballant en el programa i m’ha explicat tot això que ell mateix ens explicarà......
Seguim ara amb un magnífic tema del contrabaixista Pau Sala anomenat...
4.- Not just the Blues (P. Sala) 10m05s
Doncs suposo que ens hem tornat a quedar clavats a la cadira, com estem
segur de fa estona, després d’haver escoltat aquesta magnífica composició i
grandíssims arranjaments d’aquest és nostre heroi Toni Vaquer. Tot i haver començat en els primers minuts en un
format diguem-ne Free, el tema ha anat agafant una potència rítmica a tot swing
que m’ha semblat impressionant i els arranjaments han permès escoltar front
lines de seccions de metalls i canyes esfereïdors. I el primer solo de saxo
tenor ha estat el del gran saxofonista malagueny Enrique Oliver amb el qual hem gaudit tant quan l’hem pogut veure i
escoltar quan ens visita a casa nostra. Aquest és un músic indispensable en
l’escena catalana, i sobretot a l’espai 23
Robadors on cada dimecres forma part del trio que obre i coordina la Jam Session amb el Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. I també crec que el solo del
pianista ha estat a mans de l’amic Albert
Bover, el qual, comparteix 88 tecles amb el seu antic alumne i sovint
partenaire, Marco Mezquida.
Grandíssim solo del mestre Bover i
un final de tema esclatant.
Ens queda un tema per posar-vos però...Abans però dir vos què si entreu
al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Us voldria reconduir a la web del Festival
Estival d’Igualada on els nostres amics organitzadors van fer una
entrevista a Toni Vaquer ara fa dos
anys, o sigui que aquí us poso l’enllaç per així esbrinar una mica més en la
seva concepció musical i potser també en la seva personalitat.
Seguim amb l’experiència de l’enregistrament del disc, i així ens ho
explica en Toni Vaquer....
Acabem ja el projecte d’aquesta magnífica proposta amb el tema del líder
de la formació, director i arranjador, en Toni
Vaquer anomenat...
9.- Doni doni (T.
Vaquer) 5m06s
I ja heu pogut escoltar que comença amb un monòleg el qual ja ve del
primer tema del disc, també d’en Vaquer
i que no hem escoltat, com d’altres també magnífics i ja ho sabeu, amb la sana
intenció que mireu d’aconseguir aquest projecte entrant a la web del disc,
enllaç que us posaré al blog del programa.
Però de quina manera segueixen les músiques i amb quina trempera. De fet
el motiu principal del tema, iniciat ja amb el contrabaix de tots dos, Marc i Pau, és la clau de volta de tot
plegat a partir de la qual gira tota la composició. Els vents, metalls i canyes
l’omplen això sí de tot l’esplendor adequat i amb quina potència i brillantor,
al màxim tots dos atributs. Després, un tete entre diversos instruments que ben
aviat es transforma en una complexa trama de sons diversos dels altres metalls
i canyes en una simbiosi magnífica d’una aparent anarquia. Ben aviat aquesta
desapareix i ens trobem de nou amb el motiu principal a càrrec de cordes més
baixes, trombons i clarinets baixos, arribant al final ja amb descans de secció
rítmica, metalls diversos i acabant-lo
dos dels saxos del projecte.
I en Toni Vaquer ens explicarà quina és la concepció i el perquè
d’aquest tema, Doni doni, que no és res del que ens podem pensar, car no està
escrit en llengua catalana...i així és que ens diu...
Ja heu pogut escoltar de quina manera en Toni Vaquer ens ha explicat de
manera resumida el seu magnífic projecte. Ho podia haver escrit en text i
llegit jo, però m’ha semblat que ell és la veu més adequada per fer-ho.
Doncs ja heu pogut escoltar una petita part del magnífic projecte de Toni Vaquer & The Voodoo Children
Collective, un líder magnífic amb una Big Band de cracs alguns dels quals
repetiran en el pròxim projecte, també a Big Band.
Doncs acabarem el programa d’avui amb el projecte també a Big Band de
l’amic, contrabaixista i compositor Martín
Léiton, anomenat...
“INEVITABLE”
Martín Léiton Big Band
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 539
Enregistrat per David
Casamitjana el 26 d'abril de 2017 als Estudis 44.1 Girona.
Mesclat per Juan Rodríguez
Berbín a Seward’s Room
Masteritzat per Carlos Freitas al Master Clàssic
Produït per Martín Leiton i Juan Rodríguez Berbín
Productor executiu, Jordi Pujol
Productor executiu, Jordi Pujol
Fotografia de Marcel·lí Bayer i Mariona Vega.
Martín Leiton, arranjador, director i contrabaix
Ramon Prats, bateria; Juan Rodríguez Berbín,
percussió
Pedro Campos, contrabaix
Toni Saigi, piano
Dani Pérez, guitarra
Joan Chamorro, saxo baríton
Gabriel Amargant i Santi de la Rubia, saxo tenor
Marcel·lí Bayer, saxo alto, flauta
Joan Mas,saxo alto
Darío García, trombó baix
Rita Payés, Joan Codina, Víctor Colomer, trombó
Iván González, Pol Omedes, Andrea Motis, Òscar
Latorre, Pep Garau, trompeta.
Martín Leiton, és un músic autodidacta que s'ha
desenvolupat tant dins del jazz com del folklore latinoamericà, de la música
afroamericana o del flamenc. Toca diversos instruments, com el contrabaix, el
baix elèctric, la guitarra i el piano, a més de treballar com a compositor i
arranjador. Ha editat dos discos com a líder, “Medium” (2011, 96k música),
“Poetry of Sound” (2015, Underpool) i aquest que escoltarem, “Inevitable”
(2017, FSNT) tot just acabat d’editar, alhora que també amb diversos treballs
com a co-líder. Actualment forma part de, Martin
Leiton Trio, Martín Leiton Quartet, Martín Leiton Big Band,Gabriel Amargant
Trío, Seward, Ramon Prats Quartet,
UNDr, Jorge Drexler. Ha tocat
en formacions conjuntament amb Kenny
Werner, Dave Kikoski, Jeff Ballard, Jorge Rossy, Perico Sambeat, Jorge Pardo,
Seamus Blake, Eric Marienthal, Vicente Amigo, Chano Domínguez, Jorge Drexler,
Niña Pastori, entre molts altres. Ha treballat com a músic de sessió amb
productors com Matt Pence, Carles
"Campi" Campón, Juan Rodríguez Berbín. I aquest és un resum
perquè està involucrat en multitud de projectes.
Doncs dir-vos que aquest projecte també el vaig poder veure des dels
inicis, ara ja fa més d’un any i mentre assajaven a 23 Robadors. Aquells assajos amb públic em van fer entendre de
quina pasta humana és aquest complet músic canari que s’està per aquests llars
i esperem que per molt de temps. Allò de assajar un tema, parar-lo quan no
tirava prou bé o per si ell en volia ujna determinada interpretació em va
agradar i sobretot amb la naturalitat com ho feia. La mateixa que li vam veure
la setmana passada al Jamboree tot i
presentant el disc, barrejat ell entremig del públic en el passadís central i
comentant tot plegat amb la més normal naturalitat. Aquest és un altre projecte
on la dificultat de selecció es torna a repetir, i tot i no haver-ho comentat
amb el projecte de Toni Vaquer, m’ha
passat el mateix. Quin tema no poso, cosa complicada. Doncs començarem ja amb
la música d’aquest mestre, considerant que en aquest cas totes les composicions
i els arranjaments són del líder Martín
Léiton. Som-hi doncs amb un magnífic tema anomenat...
2.- Canto para sanar (M.
Léiton) 12m04s
Doncs ja hi hem tornat amb una altra meravella de música, diferent sí,
però amb qualitat igual que l’anterior. Concepció més rítmica potser per les
arrels càlides canàries del líder, on em sembla que algun ritme autòcton sonarà
si no ha sonat ja. Els inicis a solo de contrabaix del Pedro Campos amb el motiu principal i recurrent del tema, ens han
anat situant en aquest a mida que s’hi van afegint instruments, tots fent el
mateix riff de manera recurrent. Els primers metalls han afegit brillantor i
més li ha afegit el Gabriel Amargant
en el seu magnífic solo a saxo tenor, amb el seu característic i magnífic so
alhora que fraseig el d’aquest jove mestre que vam escoltar aquest dissabte
passat al Centre formant part del
projecte Som Jazz amb el quartet
liderat pel Joan Monné, amb Oriol Roca i Santi Colomer. Un solo a
trompeta amb sordina, jo diria que de l’Òscar
Latorre, magnífic ell i del qual en tenim un molt grat record d’haver-lo
escoltat en un concert organitzat pel Jazz
Club la Vicentina i que vam fer al pati-jardí de Can Comamala de Sant Vicenç
dels Horts. El motiu no ha desaparegut en cap moment i així és que per
sobre d’ell s’hi ha afegit tots els instruments omplint-lo de musicalitat i
brillantor, alhora que bon ritme gràcies als dos mestres Ramon Prats i Juan Rodríguez Berbín. Una mena de break rítmic ha
propiciat el solo del Marcel·lí Bayer
al saxo alto, magnífic també, ell entossudit en el control de tots els vents
possibles. El quasi silenci, ja a les acaballes del tema ens han relaxat i
preparat per a la pròxima i segura embranzida, recurrent també i perenne, del
motiu principal ara a contratemps entre uns i els altres, aconseguint una
grandiosa sonoritat i així arribar al final.
Llarguíssim tema de 12 minuts on hem gaudit, crec, tota l’estona.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb un tema que el Martín
li va dedicar a John Coltrane on sí
que podrem notar-li l’homenatge fet a un dels discos emblemàtics, A Love Supreme...anomenat...
3.- Visions (M.
Léiton) 7m59s
Doncs l’entrada dels metalls i canyes no ens situaven en l’atmosfera que
ben aviat hem viscut gràcies a la secció rítmica, piano, contrabaix, bateria i
percussions. Però sí, ràpidament ens hi hem introduït. El magnífic solo de Toni Saigi ell, ja ho sabem, en l’ona Monk ens va sorprendre el dia del Jamboree i ara mateix d’igual manera.
Aquest és un jove músic que he tingut la sort de seguir i veure’n la seva
progressió, com a persona i músic. He de dir que ve d’una família, de fet el
seu pare, conegut i estimat teclista del mateix nom però per tothom conegut per
en Chupi, ell, el fill, ha seguit un
camí més enfocat al Jazz que el camí més funky del seu pare. Ha crescut com a
pianista primer formant part del Monographic
Trio on els vaig veure de quina manera desenvolupaven un projecte durant un
any que després ha esdevingut un disc, encara sense editar crec jo. Una altra
composició magnífica del Martín i
igualment collonuts els arranjaments per a Big Band. La secció rítmica està
increïble amb el Ramon i el Juan i
els vents ens han recordat algunes frases del mític A Love Supreme. El so del tenor, diferent ara, ha estat el del gran
Santi dela Rubia del qual la setmana
passada li vam posar el seu projecte “Broken Line”. En Santi està immens així el
vam veure al Jamboree amb una
entrega i energia totals, alhora que llenguatge coltranià el seu, com ja vaig
comentar. Increïble, és com una estrella que estava allà, al cel, i que de cop
ha agafat tota la llum que posseïa i que ara podem gaudir amb ell. Magistral en
Santi i després d’ell, el tema torna
a sonar i ja ens acosta al final, després de quasi vuit minuts de glòria.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem el projecte i programa amb un altre tema impactant
on podrem gaudir amb el solo del Joan
Chamorro al saxo baríton, en un tema que el Martín va dedicar a l’escriptora Maria Zambrano, i això va ser el dimarts de la setmana passada al Jamboree en l’anomenat.....
5.- Tercera República (M.
Léiton) 8m17s
I de quina manera més bèstia ha acabat aquest tema, res a veure de com l’han
començat, que ha estat això com molt suau. Tot ha canviat i no ha tardat gaire
en aparèixer la potència rítmica de bateria i percussió ben acoblats en el solo
del gran saxo baríton Joan Chamorro,
al qual veurem ves per on a la Traska
Truska aquest diumenge tot i presentant el seu projecte a sextet “Baritone
Rhapsody”, del qual en va fer un disc que vam posar en aquest programa ja fa
alguns mesos. Un solo potent amb una sonoritat, la del seu baríton, que ens
recorda la dels grans d’aquest instrument com Jerry Mulligan. Suavitat temporal amb els vents, per deixar pas a
un delicat i reeixit solo a la trompeta que ben bé podria ser la de l’Òscar Latorre, tot i que en el directe
vam escoltar també a l’Andrea Motis,
ella però fent-ho amb el fiscorn. Després d’aquest solo, es prepara l’energia
pel proper i potent solo amb la potència rítmica adequada, la del gran saxo
tenor Santi dela Rubia amb el Ramon i el Juan bateria i percussió. Magnífic el Santi en la seva ona més moderna d’improvisar, per després i
suaument escoltar la Big Band preparant-se per després tot el front line de
canyes i metalls tocar tots alhora amb les músiques precioses d’aquesta melodia
composta per aquest gran músic canari, Martín
Léiton. Al final encara hem tingut temps de tornar a escoltar el piano de Toni Saigi per així anar encarant el
final del tema, magnífic el “Tercera República”, tant de bo fos la Catalana.
Per valorar una mica el què hem escoltat us remeto a uns comentaris que
va fer el mateix Martín Léiton per a
la revista digital qualsevol nit....
en motiu de la primera presentació del projecte....
Martín Leiton Big Band al Jamboree Jazz Club,
2016.12.13
"Aquesta big band és un quartet de 19 músics. No toco un instrument físic, però de veritat sento que estic tocant amb ells, hi ha moments en què tot depèn d'un senyal. De vegades la big band pren les seves pròpies decisions i cal acceptar el que proposa i construir a partir d'això. Però sempre és la música la que ens dirigeix, permetent-nos funcionar com un petit acoblament, com un acoblament en el qual tots tenim la responsabilitat del que esdevé en música. Composicions construïdes per la pròpia big band, no per a qualsevol big band, per a aquesta, com un grup de rock, com un grup que assaja en un garatge, uns amics que s’asseuen a tocar en un pati amb l'objectiu de viure la música. Cada solista té una veu pròpia i ens explica la seva història personal en l'espai creat per a això. Dos bateries que són el motor i donen forma i dinàmica i sustenten i fan pessigolles i no usen partitures i ens recorden que el ritme és el centre de tot. Una audiència que sent que el que està escoltant està sent creat en el moment i està sent interpretat a partir de l'emoció que músics i públic generen en la trobada. Un projecte que s'edifica sobre la idea de transgredir les generacions i agrupar l'experiència amb el ressorgir de l'espontaneïtat honrant el concepte de la tradició jazzística, unint l'estètica del folklore rioplatense, l’afroamericà i el peninsular. Una banda creada en el centre de creació de projectes 23Robadors essent aquest lloc el centre d'operacions de la majoria dels músics més actius de la zona. Un grup en què els substituts no substitueixen, funcionen com a convidats, portant la seva pròpia manera de veure la nostra música i expandint la manera en la qual aquesta pot ser tocada.” Martín Leiton
"Aquesta big band és un quartet de 19 músics. No toco un instrument físic, però de veritat sento que estic tocant amb ells, hi ha moments en què tot depèn d'un senyal. De vegades la big band pren les seves pròpies decisions i cal acceptar el que proposa i construir a partir d'això. Però sempre és la música la que ens dirigeix, permetent-nos funcionar com un petit acoblament, com un acoblament en el qual tots tenim la responsabilitat del que esdevé en música. Composicions construïdes per la pròpia big band, no per a qualsevol big band, per a aquesta, com un grup de rock, com un grup que assaja en un garatge, uns amics que s’asseuen a tocar en un pati amb l'objectiu de viure la música. Cada solista té una veu pròpia i ens explica la seva història personal en l'espai creat per a això. Dos bateries que són el motor i donen forma i dinàmica i sustenten i fan pessigolles i no usen partitures i ens recorden que el ritme és el centre de tot. Una audiència que sent que el que està escoltant està sent creat en el moment i està sent interpretat a partir de l'emoció que músics i públic generen en la trobada. Un projecte que s'edifica sobre la idea de transgredir les generacions i agrupar l'experiència amb el ressorgir de l'espontaneïtat honrant el concepte de la tradició jazzística, unint l'estètica del folklore rioplatense, l’afroamericà i el peninsular. Una banda creada en el centre de creació de projectes 23Robadors essent aquest lloc el centre d'operacions de la majoria dels músics més actius de la zona. Un grup en què els substituts no substitueixen, funcionen com a convidats, portant la seva pròpia manera de veure la nostra música i expandint la manera en la qual aquesta pot ser tocada.” Martín Leiton
Quines paraules més boniques ens ha regalat el Martín Léiton. I si acabem parlant del disc, dir-vos que entre els
temes que no hem posat, hi ha una preciosa baladeta a mig tempo i amb ritmes
canaris diversos on el gran Dani Pérez
fa un solo espatarrant amb la seva guitarra única. Bé, un altre guitarrista en
té una com aquesta, i és l’amic Arturo
Blasco. Dels vuit temes que hi ha n’hem escoltat menys de la meitat amb
l’ànim que mireu d’adquirir-lo entrant a la web del disc a fresh sound new
talent, o sigui que al blog us posaré l’enllaç.
Doncs això ha estat per avui. Us recordo que potser ens veurem el proper
diumenge a la Traska Truska tot i
veient al Joan Chamorro Sextet amb
una formació de luxe amb Joan Chamorro,
saxo baríton; Fredrik Carlquist, saxo tenor; Toni Belenguer, trombó; Joan
Monné, piano; David Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un magnífic
concert que ja té les entrades exhaurides de fa força dies, com sol passar per
on passa el Joan Chamorro amb
qualsevol dels seus projectes, concert organitzat pels amics de Daltabaix.
Espero que hàgiu gaudit avui amb la magnífica música de dues grans Big
Bands de casa nostra i amb dos grans mestres amb composicions i arranjaments
increïbles primer amb en Toni Vaquer
& The Voodoo Children Collective i tot just ara acabant d’escoltar el
magnífic projecte de la Martín Léiton
Big Band. Doncs res més, agrair-vos la vostra presència aquí o al blog del
programa que ja sabeu que és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha
explicat interessos comuns, realitzat i seleccionat les músiques d’aquest
programa, us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz,
com deia el nostre amic Cifu. A ell
li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un
petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol
qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les
novetats dels nostres músics i editorials.
Avui hi tornem de nou amb músics i editorials de casa nostra, amb Rai Ferrer 5 i el seu projecte anomenat
“Marró sobre blau”, editat per Quadrant
Records i el primer treball editat pel Santi
de la Rubio Trio anomenat “Broken Line” editat per Underpool.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Abans de començar el programa us voldria recordar que aquest cap de
setmana seguirem l’ona de la molt bona música de la Festa Major d’Hivern de Sant
Vicenç dels Horts encetada aquest dissabte passat amb el magnífic concert
que ens va oferir Marina Tuset &
Adri González tan ben acompanyats pel Valentí
Tuset i Víctor Mirallas. Doncs pel dissabte 20 de gener a les 22h tindrem
la possibilitat d’escoltar la nova producció Som Jazz de la Coral Som Cor
del Centre els quals faran
evidentment un repertori cantat de estàndards de Jazz. Aquesta és una idea
sorgida des del Jazz Club La Vicentina
qui també s’ha encarregat de coordinar el quartet de magnífics músics que
l’acompanyaran i que serà el Joan Monné Quartet
amb Gabriel Amargant, saxo tenor i
clarinet; Oriol Roca, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un quartet que
acompanyarà a la Coral Som Cor
dirigida pel Joan Vinyes. No us dono
més dades car les sorpreses sempre venen bé, i us ben asseguro que en tindreu i
de les millors. Recordeu que el Centre
està al carrer Torres i Bages 1
cantonada Mestre Ramon Camps.
I ara sí, començarem amb el projecte del gran contrabaixista, compositor
i lletrista Rai Ferrer el qual ha
vingut diverses vegades al Jazz Club La
Vicentina primer, i ja fa anys, amb el Gabriel
Amargant Quintet i ja darrerament amb l’Albert Vila Quartet. El projecte del Rai s’anomena...
“MARRÓ SOBRE BLAU”
Rai Ferrer 5
Editat per Quadrant Produccions Q00079J
Enregistrat per Jordi Vidal el
29 i 30 d’abril de 2017 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per
Andreu Zaragoza al juny de 2017.
Produït per Rai Ferrer
Productor executiu Josep Ramon
Jové per Quadrant Records.
Rubén Fernández, veu
Gabriel Amargant, saxos tenor i
soprano
Andreu Zaragoza, guitarra
elèctrica i acústica
Ramón Ángel Rei, bateria
Rai Ferrer, contrabaix
Veiem què ens en diu en Josep
Ramon Jové des del web de Quadrant..
Després d’un llarg silenci
discogràfic Rai Ferrer, un dels contrabaixistes indispensables del jazz
estatal, torna amb un disc que ens mostra també el seu talent com a compositor.
A “Marró sobre blau” Ferrer lidera un quintet format per alguns dels més
destacats jazzmen de la nostra escena i llança una proposta que es basa
principalment en composicions pròpies sobre poemes propis i diversos, des de
José Agustín Goytisolo a Fernando Pessoa o Rafael Alberti. Jazz d’altura en
combinació amb grans versos, tot això sota la personal concepció d’aquest gran
contrabaixista.
Tota la música està composada pel Rai
Ferrer i fins i tot alguns poemes. Doncs comencem escoltant música i
paraules, música i poemes, i ho farem amb el preciós poema de José Agustín Goytisolo tema
anomenat....
3.- Como la piel de un fruto (J. A. G. & R. Ferrer) 5m06s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera poètica i delicada hem
començat el programa d’avui amb aquest poema de José Agustín Goytisolo i la magnífica i súper afinada veu del Rubén Fernández en una preciosa
composició de Rai Ferrer i millor
improvisació del Gabriel Amargant al
saxo soprano. Quines maneres més delicades les d’aquest jove de només 30 anys i
tant feina feta. La veu del Rubén de
nou ens ha situat a la melodia i poema “Como la piel de un fruto”, arribant al
final de manera delicada.
Nascut a Barcelona el 1.964, estudia a L´Escola Zeleste, al Taller de
Músics (on acaba donant classes) i al Conservatori
Municipal de Barcelona. Ha donat classes a L´Escuela Superior de Música de Euskadi, Musikene; així com al
Conservatori de grau mig de Igualada. Ha tocat i enregistrat discs amb músics
com Carme Canela, Joan Monné, David
Xirgu, Gorka Benítez, José Reinoso, Victor De Diego, Joan Díaz, Perico Sambeat
, Dani Pérez, Jordi Bonell, Xavi Maureta, Adam Kolker, Gabriel Amargant o José
Luis Gámez entre d´altres, a més del seu propi Trio, actuant a clubs i
festivals de tot l´Estat Espanyol, i de l´estranger, com Itàlia, França, Suècia, Portugal, Alemanya, Hungria, Marroc, Grècia,
Bolivia o Argentina. Ha tocat així mateix amb músics estrangers com Antonio Hart, Pietro Tonolo, Jeff Ballard,
Jim Snidero, Dick Oatts ,Julian Argüelles o Ben Monder entre d´altres.
Seguim amb més música i preciosos textos, ara amb un tema instrumental del
mateix Rai anomenat...
9.- Notícias del 5º canal (Rai Ferrer) 5m58s
Amb un ritme un tant funky ens hem situat en la bogeria de les notícies
del 5è canal, on ja ho heu vist no hi ha text i on Rubén utilitza la veu com un altre instrument fent duet amb el saxo
soprano del Gabriel. La música ha
seguit amb la improvisació compartida del Gabriel
Amargant i l’Andreu Zaragoza, magnífics tots dos en un “tete a tete”
musical increïble de camaraderia. La suavitat s’ha mantingut durant tota la
improvisació i també amb el retorn de la veu del Rubén aparellada amb el so magnífic del soprano del Gabriel.
....dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb la música d’aquest gran contrabaixista i ja ho esteu
escoltant, també gran compositor i lletrista i ho farem amb el poema d’ell
mateix i que titula aquest projecte...
1.- Marró sobre blau (Rai
Ferrer) 3m57s
Aquest és un poema del líder on, amb lletra i música, aquest compositor,
lletrista i contrabaixista demostra la grandària de la seva perspectiva
artística i vital. Gabriel amb el
saxo tenor ens ha tornat a enlluernar amb la seva particular visió del tema,
sonoritat i llenguatge. Al final del seu solo, la veu del cantant i la del saxo
tenor han quallat en un duet preciós, tot i encarant la melodia i poema i així
arribar la final.
Si parlem de la formació que l’acompanya el primer que un copsa és
l’entorn del Taller de Músics on
tots hi donen classes, o quasi tots. La relació personal de tots ells, en
aquest àmbit i en l’àmbit dels diversos projectes compartits és evidentment la
millor possible. Si abans he dit que Rai
Ferrer va venir al Jazz Club La
Vicentina amb el quintet del Gabriel
Amargant afegiré que també hi havia l’Andreu
Zaragoza i Ramón Ángel Rey, o sigui que la compenetració dels músics en
aquest projecte ja vegeu que ha de ser i de fet és total.
Seguirem ara amb un tema de l’Andreu
Zaragoza anomenat..
6.- Sandholt (A.
Zaragoza) 5m25
Amb una introducció a solo de contrabaix, el líder ens ha obert la porta
d’aquest tema de l’Andreu Zaragoza,
on el swing ha aparegut gràcies a ell i al Ramón
Ángel Rey. Rubén torna a ser un
altre instrument en un tema força vital i positiu on el saxo del Gabriel torna a ser el tenor en un
altre magistral i personal so d’aquest músic nascut a Argentona. Rubén ens ha
mostrat la seva virtut, la de poder i saber cantat en “scat” igualment amb una
perfecta entonació. Vitalitat positiva, que ja la necessitem, ja.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I ara sí, acabarem el projecte del Rai
amb el seu tema anomenat...
11.- Gratitud (Rai
Ferrer) 4m31s
I ves per on que ha tornat a ser un tema sense lletra, i tot amb la bona
intenció que mireu d’aconseguir aquest magnífic disc entrant a la web de quadrant records i així poder escoltar
les altres magnífiques poesies musicades per aquest gran contrabaixista que ens
ha ofert, crec jo, el seu projecte més personal, amb alguns textos seus alhora
que totes les músiques. De nou el saxo tenor del Gabriel ha brillat amb el seu característic i reconeixible so
alhora que el seu fraseig modern. La guitarra de l’Andreu, amb el seu so delicat i llenguatge en l’ona Rosenwinkel i en la d’altres moderns
mestres ha endolcit aquest gran tema anomenat “gratitud”, amb la gratitud de
tots els músics que han participat en aquest magnífic i poètic projecte.
No em vull estar de dir-vos que dels dotze temes del disc n’hem posat
menys de la meitat i que ens hem deixat magnífiques composicions musicals sobre
poemes de Fernando Pessoa, Pilar
Pallarès, Rafael Alberti i que el darrer tema és un arranjament i solo
sobre el tema de Henry Mancini “Moon
River”. En definitiva, us recomano que mireu d’aquirir-lo entrant al web de Quadrant Records i jo diria que ja feu
tard..
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabarem el programa amb el darrer treball al seu nom, la qual cosa
ens feia molta falta després de tant de temps d’escoltar-lo acompanyant a
companys seus i sense editar cap disc des de fa la tira de temps, i parlo del
gran saxofonista Santi de la Rubia
en el seu projecte anomenat......
“BROKEN LINE”
Santi de la Rubia Trio
Editat per Underpool UNDP-028
Enregistrats per Sergi Felipe i
Joan Hernández, uns temes en directe al Teatre Aurora d’Igualada i uns altres a
l’Underpool Studiu entre el juny i juliol de 2017.
Mesclat i masteritzat per
Katsuhiko Naito.
Produït per Santi de la Rubia
Productors executius, Estival,
Sergi Felipe i Santi de la Rubia
Santi de la Rubia, saxo tenor
Marc Cuevas, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria
Dels onze temes del disc, 9 són composicions del Santi mentre que dels altres dos, un és de Billy Strayhorn i el darrer tema del disc és de Brooks Bowman.
Aquest projecte va sorgir l’estiu passat en l’Estival d’Igualada 2017,
on, cada any els organitzadors produeixen un projecte anomenat “Carta Blanca” i
que li va ser donada al Santi de la
Rubia amb el seu trio. Podríem dir que les músiques que escoltareu i els
seus arranjaments varen ser “pensades”, entre cometes, per ser escoltades per
primera vegada en l’esmentat Festival de Jazz que cada estiu, i per això
l’Estival, es fa a Igualada.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Aquest projecte el vam poder gaudir al màxim en escoltar-lo el 22 de
novembre de 2017 al Jamboree o sigui
que comencem ja amb la música d’aquest gran saxofonista i també podreu
comprovar lo bon compositor que és. Fem-ho amb la preciosa balada anomenada....
7.- Marta (Santi
de la Rubia) 6m21s
Doncs ja he pogut escoltar aquesta balada que ben bé podria estar entre
les moltes i precioses del cançoner popular americà, encabides en els
estàndards de Jazz. Preciosa melodia d’aquest compositor i saxofonista valencià
que ja fa temps va decidir venir a aprendre i a compartir la seva música entre
nosaltres. El solo del Marc Cuevas
primer i el del líder després, ambdós rics en melodia i tècnica han omplert
l’espai d’entremig del tema per després en Santi
tornar-hi amb la melodia, preciosa i delicada dedicada a Marta. I tot hi haver-hi un parell de balades més, “Abril” del
líder i la magnífica “Lush Life” de Billy
Strayhorn, no les posarem amb l’ànim, ja ho sabeu, que mireu d’aconseguir
aquest magnífic projecte entrant a la web de underpool.org.
Santi de la Rubia neix a València
el 1984. La seva afició al jazz comença molt d'hora escoltant les cintes de Johnny Hodges que li posava el seu
pare. Als vuit anys comença a estudiar saxòfon. El 2002 finalitza Grau
Professional de saxo clàssic amb Matrícula d'Honor, traslladant-se aquest
mateix any a Barcelona per estudiar
jazz a l'Escola Superior de Música de
Catalunya. Allà rep classes de professors com Xavier Figuerola, Eladio Reinón o Ignacio Gascón i es gradua en
2006 amb matrícula d'honor.
Seguim ara amb una mica més de trempera amb un altre tema propi
anomenat...
8.- Hendo’s World (Santi
de la Rubia) 6m42s
Doncs quin tema més impressionant hem escoltat, i jo diria en l’ona
melòdica d’una de les etapes de John
Coltrane per parlar nomé d’un. El vessant coltranià és evident en les
maneres de tocar el tenor amb un tema que ens podria recordar a algun dels
aspectes del Love Supreme del geni de
Philadelphia. En el format de trio
sense instrument harmònic que també li agradava a Sonny Rollins, Santi
gaudeix en les seves improvisacions gràcies al magnífic suport de la base
rítmica d’aquests dos mestres Marc
Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez,
bateria, i ben bé que ens ho ha mostrat aquest músic de Tàrrega.
Amplia la seva formació assistint a diversos seminaris i classes particulars amb Perico Sambeat, Javier Vercher, Dick Oatts, Dave Liebman, Bob Mintzer, Jerry Bergonzi, Bill Mc.Henry, Chris Cheek, Mark Turner i Walter Smith III.
Guanyador del I Concurs de Jazz de Barcelona i del Concurs Internacional de Jazz de Granada amb el seu primer disc "Afinke", en el qual col·labora amb Jordi Berni Trio. Seleccionat pel Catalan Jazz Tour de 2008, en què va compartir cartell amb Perico Sambeat Trio a París i Londres, finalista en el Concurs Internacional de Getxo de 2008 amb Josep Tutusaus Sextet i 2n premi en el “I Concurs Internacional de Jazz de Almeria” de 2014 amb "CJ Quintet".
Escoltem ara el magnífic estàndard de Brooks Bowman anomenat....
9.- East of the sun, west of the moon (B. B.) 8m43s
Amb aquest títol que ve d’un conte de fades noruec, és una melodia
escrita per Brooks Bowman, qui aleshores era estudiant de pregrau a la
Universitat de Princeton. Va ser publicada el 1934 i es va convertir en la
cançó principal del "Princeton Nassoons", un grup a capella de
Princeton esdevenint ben aviat un estàndard popular entre els músics de jazz.
Després de la curta melodia, Santi
el líder ha desenvolupat el seu gran solo en un dels temes d’aquest disc
enregistrat en directe, i tal i com he dit, al Teatre Aurora d’Igualada.
Solo en un estil pròpiament en el Jazz
més modern, una passa més enllà del “neobop” farcit de recursos tècnics
impressionants i llenguatge jazzístic del més alt nivell. Uns aplaudiments
merescudíssims i el solo del contrabaixista Cuevas, llarg solo també i magníficament melòdic i farcit de bon
gust alhora que amb control total de l’afinació. Els “quatres” amb el Roger del líder han demostrat també de
quina manera aquest jove mestre dels tambors i platerets domina tots aquests
estris percussius. Després, el tema de nou, melodia i final després de més 8
increïbles minuts de Jazz a tope.
Ha col·laborat amb músics com Tom Harrell, Jorge Rossy, Joan Monné, Martín Leiton, Ernesto Aurignac, Jaume Llombart, Perico Sambeat, Roger Mas, Jordi Berni, Albert Vila, Joan Díaz, Giulia Valle, entre altres.
Acabarem ja amb la música del Santi
de la Rubia, amb un altre dels temes amb ona Coltraniana anomenat...
6.- Ashwagandha (Santi
de la Rubia) 5m12s
Doncs amb una altra demostració del seu amor vers l’obra de Coltrane, un dels seus deixebles ens ha
delectat amb un magnífic so i millor fraseig tot i recordant l’obra d’un dels
més genials músics de Jazz de tots els temps. Amb aquesta tema tan tremendo hem
acabat el projecte i programa, i com sempre, us recomano adquirir-lo entrant a
la web de Underpool car, dels
grandíssims 9 temes encabits en el projecte n’hem posat menys de la meitat,
deixant de posar-vos autèntiques meravelles com el llarguíssim “Lush Life” de
quasi 11 minuts entre d’altres.
Actualment és professor a l'Escola de Música i l'Escola Superior del Taller de Músics. Parlant de la col·laboració amb Tom Harrell dir-vos que els qui van tenir la sort de veure l’actuació de la formació d’aquest mestre americà a La Nova Jazz Cava, durant el darrer Festival de Jazz, van poder veure de quina manera magistral Santi de la Rubia va fer una substitució del saxofonista oficial que crec havia de ser Mark Turner. Al Santi el van avisar el mateix dia o quasi, i va demostrar de quina pasta està fet, la dels mestres.
I abans d’acomiadar-me de tots vosaltres recordar-vos que pel dissabte
20 de gener a les 22h tindrem la possibilitat d’escoltar la nova producció Som Jazz de la Coral Som Cor del Centre
els quals faran evidentment un repertori cantat de estàndards de Jazz. Aquesta
és una idea sorgida des del Jazz Club La
Vicentina qui també s’ha encarregat de coordinar el quartet de magnífics
músics que l’acompanyaran i que serà el Joan
Monné Quartet amb Gabriel Amargant,
saxo tenor i clarinet; Oriol Roca, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un
quartet que acompanyarà a la Coral Som
Cor dirigida pel Joan Vinyes. Un
esdeveniment encabit en la Festa Major
d’Hivern de Sant Vicenç dels Horts, i que es farà al Centre Catòlic us recordo que a les 22h.
Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui on hem pogut gaudir amb
el projecte de Rai Ferrer 5 anomenat
“Marró sobre balu”, on ens ha presentat obra poètica pròpia i d’altres amb tota
la seva música i després amb el projecte més modern de Santi de la Rubia anomenat “Broken Line”. Dos magnífics projectes
de gent de casa nostra i de dues de les nostres editorials.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel
Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa, xerrat pels colzes amb
interessos comuns i seleccionat totes les seves músiques, us desitjo molt bona
nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 Ràdio Molins 91.2 Ràdio
Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz,
com deia el nostre amic Cifu. A ell
li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un
petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol
qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les
novetats dels nostres músics.
Abans de tot, m’agradaria convidar-vos al concert que farem al “Centre”
pel dissabte 13 de gener a les 19h, on podrem comptar amb la presència i veu de
Marina Tuset acompanyada pel gran
pianista/teclista Adri González. Marina
ens oferirà el seu nou projecte a duet on podrem escoltar alguns dels seus
temes propis i també algunes magnífiques i precioses versions. Aquest és un
concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i
patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i per tant amb l’entrada
gratuïta. Recordar-vos que el “Centre” està darrera de la plaça de l’ajuntament
i tot just passat el pont de la via del tren, al carrer Torres i Bages 1, cantonada Mestre
Ramon Camps.
Doncs unes de les editorials de les quals també els hi posem discos, i
avui en serà un exemple, són Errabal
Jazz del País Basc i JazzGranollers.
Avui podrem escoltar un parell de projectes d’Errabal Jazz, amb Ander
Garcia i el seu “Hiru”, i el de Kike
Mora amb “Evolución Natural”, o “Berez Datorrena”, ambdós músics bascs,
baixistes o contrabaixistes, i el darrer
de l’amic Joan Sanmartí anomenat
“Codi Personal” que ens va presentar la temporada passada, el 31 de març de
2017 al Molí dels Frares.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Som-hi doncs i començarem el programa amb el projecte força íntim de l’Ander García i per això, i perquè
haurem de posar temes de dos discos més, serà una presentació discreta. El
projecte s’anomena..
“HIRU”
Ander García
Editat per Errabal Jazz ER 092
Enregistrat per Juanan Ros el
12 i 13 de desembre de 2016 a El Cantón de la Soledad , Vitoria.
Ander García, contrabaix i veu
Juan Ortíz, piano
Josean Bengoetxea, lletres en
el tema Liliak Lhes
Tota la música d’aquest disc és original de l’Ander García. Escoltarem un parell de temes d’aquest músic basc,
amb els quals ja podreu copsar la aurèola que els envolta a tots ells. Aquest
és un disc d’espais, nu, pausat i sincer, que connecta amb les arrels i busca
un equilibri entre els recursos propis de la música tradicional i el Jazz.
Us voldria comentar que aquest músic explica, en el llibret interior del
compacte, com s’han fet els temes i de quina manera segueixen la seva evolució,
explicant ell, quan toca la melodia i quan improvisa, i aquest quan, vol dir
explícitament el temps on tot això passa, per exemple, en el minut 2 i 21
segons començo el meu solo, etc.
Comencem pel tema tradicional anomenat...
6.- Betrolarenak (A.
García) 4m05s
I ens explica fil per randa tot el que acabeu d’escoltar com ara que
aquest és un bertso conegut, de tipus “9 puntukoa”. Començo, segueix dient, amb
una intro lliure de contrabaix, on es pot entreveure la melodia d’aquest bertso
als 18 segons de començar-lo. Als 50 segons podeu notar de nou la influència de
la dansa car toco la melodia del “Banako” (un dels balls que conformen la Daantzari Dantza ).
Acabo la intro tancant la melodia del bertso, tan característica. I ara ens
explica la relació d’aquests bertsos amb les estructures algunes vegades
comentades dels temes estàndards de Jazz, que tenen la forma AABA, i això diu
dels bertsos de tipus “9 puntukoa”. El I
got Rhythm, Rhythm Changes,
estructura AABA de George Gershwin casa
doncs perfectament amb aquests bertsos comentats i tema que heu escoltat. I
encara explica més coses però que em sembla que ja en tenim prou.
Ander Garcia
Es llicencia en Enginyeria Informàtica a la Universitat de Deusto
el 2001 i posteriorment inicia els estudis de jazz al Centre Superior de Música
del País Basc, MUSIKENE, obtenint la llicenciatura en 2008. El seu grup Citric,
format a les aules del prestigiós centre, és seleccionat per l'INJUVE, que el
porta a tocar en els festivals de jazz d'Eivissa, Getxo, Sant Sebastià, Madrid
i Brussel·les, entre d'altres. Amb Citric guanya el Concurs de Jazz ciutat de
Barcelona 2009, consistent en l'enregistrament del seu disc "Mandra".
El 2008 es trasllada a Madrid, on treballa com a director musical de Sheilah
Cuffy Project i l'obra multidisciplinària LONDON, de la companyia Cre.Art. A la
ciutat es consolida com contrabaixista, acompanyant a músics de la talla de Jeff Berlin, Perico Sambeat, Bob Sands, Victor
de Diego, Román Filiu, Chris Kase, Moisés P. Sánchez, Verónica Ferreiro, Noa
Lur, Borja Barrueta, Marc Miralta , Carlos Carli, Martin Andersen i un
llarg etc. Des de llavors Ander ha tocat en festivals internacionals a països
com Guatemala, República Dominicana, Costa Rica, Holanda, Itàlia, Croàcia,
Irlanda, Alemanya, Mèxic etc. La seva inquietud musical el porta igualment a
implicar-se en grups de fusió de jazz i música sud-americana i espanyola
(Amerikanda - Celia Mur), R & B i Hip-Hop (Soul Commanders), Rock (Àngel
Celada, Jose Bruno), Pop (Gat Charro) i música electrònica (Towards Green).
Escoltem, per acabar aquest petit recull de música popular basca
tamisada de Jazz, el tema anomenat....
5.- Nire Lehen Bertsoa (A, García) 5m14s
Segons ens diu, el títol explicita que aquest és el seu primer bertso,
encara sense lletra. L’estructura és la del bertso denominat Zortziko Handia,
car està format per vuit punts (frases) de divuit síl·labes. Comença el seu
solo en el minut 2 i 21 segons tocant la melodia tradicional de “Bentara Noa”
que coincideix en mètrica amb el tema (cosa que va descobrir posteriorment, per
la qual cosa diu ell, hi va haver una feliç inspiració inconscient i natural,
no planificada). Vario la melodia adaptant-me a la harmonia del tema en el
minut 2 i 38 segons. En el minut 2 i 44 segons improviso sobre el ritme de
zortziko i torno a la mètrica original en el minut 2 i 55 segons. Ja ho heu
vist, més ben explicat impossible. Quan jo comento els temes ho faig més o
menys així, però per descomptat sense contemplar el moment exacte quan passen
les coses. Això de l’Ander García és
cosa d’alquimistes puristes, ha.
El seu disc debut "Ttun Kurrun" va estar seleccionat com un
dels millors discos de jazz del país del 2013. Aquest projecte es va presentar
en directe al Festival de Jazz BBK de Bilbao, al Jazzaldia de Sant Sebastià,
així com en sales de prestigi com el Jimmy Glass de València o el Bogui Jazz de
Madrid. És membre del quartet del trompetista Chris Kase i colidera actualment
el trio Collado.Garcia.Benito, amb el qual ha tret el seu segon disc,
"Suite II".
El disc que estem escoltant és el tercer al seu nom i és un pas ferm en
el camí, diu ell. És el primer enregistrament on he començat a experimentar per
trobar la meva pròpia veu com contrabaixista. És més, és el primer text que
escric sobre la meva investigació sobre la improvisació basada en l'estil
musical basc.
Em baso en tres aspectes de la música basca per a improvisar:
-Les melodies i les mètriques dels "bertsos" (els versos
improvisats pels Bertsolaris)
-Els ritmes de Zortziko i de la Dantzari Dantza
(conjunt de danses de Durangaldea) que vaig ballar en la meva joventut.
-Les melodies tradicionals o d'autors concrets que estan inspirades en
la tradició musical basca.
Seguim el programa amb el darrer projecte de l’amic Joan
Sanmartí anomenat...
“CODI PERSONAL”
Joan Sanmartí
Editat per JazzGranollers
Records
Enregistrat per Ferran Conangla
assistit per Jaume Figueres el 12 i 13 de setembre de 2016 als Estudis Ground,
Cornellà de Terri, Girona.
Produït per Joan Sanmartí i
Ferran Conangla per a JazzGranollers Records.
Joan Sanmartí, guitarra i
sintetitzadors
Roger Santacana, piano i
vibràfon
Marc Cuevas, contrabaix
Joan Vidal, bateria
Totes les composicions són de Joan
Sanmartí excepte “Time Remembered” que és de Bill Evans.
Comencem doncs amb la música d’aquest mestre i gran compositor i
guitarrista amb el preciós tema anomenat...
4.- Dels equilibris (J.
Sanmartí) 10m48s
Doncs ja heu pogut escoltar quina delicada i llarga meravella de més de
10 minuts ens ha regalat aquest músic del Vallès Oriental. Una música que vam
poder escoltar el març de l’any passat al Molí
dels Frares per a un reduït i selecte grup d’aficionats que allà ens hi
vam trobar. Magnífic tema i millors improvisacions, primer amb la del líder i
compositor, ell, tan satisfet de tenir i tocar amb la seva magnífica Fender Mustang, amb un so, ja heu pogut
comprovar, fosc a voluntat i també profund. Marc Cuevas, vell amic nostre també, amb força visites formant part
de diverses formacions, ha desenvolupat el seu també, precís, melòdic i amb
gran profusió de recursos tècnics alhora que delicades maneres, com les que ens
ha mostrat el jove geni en el seu solo al vibràfon, sense oblidar que també
toca el piano, i em van dir que també remena la bateria. Crac, entre els cracs
i encara molt i molt jove, crec que amb 21 anyets, any am amunt, any avall.
Bellesa en tots els solos i força evident en el seu solo, on la precisió i
sonoritat dels metalls del seu instrument és evident, clara i diàfana, alhora
que la seva creativitat en la concepció. Dels equilibris, es deia aquest tema
del Joan.
Seguim amb més música del Joan
Sanmartí però....
Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb un blues magnífic anomenat...
7.- Cruïlla en G (J.
Sanmartí) 7m25s
I ja heu pogut tornar a escoltar de quina manera més àmplia, més
relaxada hem tornat a deixar-nos captivar per la música del Joan Sanmartí. El motiu principal
melòdic i rítmic de la guitarra del
líder i el contrabaix del Marc Cuevas, ens ha acaronat des dels
inicis, situant-nos ben lluny allà pel Mississipi de potser ja fa dos segles,
amb un blues rural increïble. L’homenatge que aquest músic fa a la música, en
general, es fa palès en aquest tema, en l’anterior i en tots els del seu
projecte. Ara però, amb el jove Roger
Santacana al piano. I ara que hi penso, crec que quan es ve enregistrar
aquest disc, en Roger encara no
havia fet els 20. Ja m’explicareu quin tros de crac tenim ja, i més endavant
fins on arribarà aquest noi. Ben bé després del seu magnífic solo, ha esta en Marc que s’hi ha ficat amb plena
profunditat de greus sons del seu contrabaix. El líder l’ha seguit amb delicat
i profund record per als sons més ancestrals, els d’aquells bluesman, homes i
dones, els quals carregaren sobre les seves espatlles la complicada situació
vital, per dir-ho suau, dels racistes de llavors. Sembla que això encara dura,
sí, però a un altre nivell. Després del solo del Joan han seguit amb una mena de vamp permanent fins acabar el tema,
així, delicadament.
Saber qui és en Joan Sanmartí
crec que ens convé, i per tant deixeu-me que us en parli una mica. La seva
trajectòria ve de llarg, des dels inicis del Taller de Músics fins ara, professor a l’ESMUC compartint departament de Jazz amb gent com Francesc Capella, Joan Díaz, Joan Monné i
Lluís Vidal. Tots ells estan embrancats en l’Esmuc Jazz Project, Big Band d’alumnes, actuals i d’abans, on preparen
als joves músics en l’entorn de la Big Bandla
Big Band.
D’aquest projecte que estem escoltant, dir-vos que em sembla que està
fet per poder-lo tocar en directe. De fet, en quasi tots els temes, tots els
músics o quasi tots fan les seves improvisacions, resultant els temes d’una
llargària més adequada a un directe que per a complir els tempos d’un projecte
editat. Així és que torno a trobar-me amb un disc on se’m fa força difícil
seleccionar quines músiques no podré posar. Però seguim escoltant més música
del Joan Sanmartí i ara ho farem amb
el tema de Bill Evans on en Marc
Miralta hi col·labora amb les palmes,
anomenat...
8.- Time Remembered (B.
Evans) 7m47s
Doncs tot i que el tempo és més ràpid, les sonoritats són força
delicades. El so fosc i profund de la seva guitarra i els arranjaments ho
aconsegueixen. La vitalitat i brillantor del jove pianista ha fet que ens
situéssim en uns aires més vius en el seu magnífic solo, tan ben acompanyat com
ha estat pels companys de la base rítmica, en Marc Cuevas i Joan Vidal. Tot i ser temes llargs, ens passen molt
de pressa, ben bé, gràcies a la vitalitat dels arranjaments en aquest cas i les
intervencions dels companys de projecte. Després del solo de`n Roger el líder ens ha situat de nou en
la melodia d’aquest tema d’un dels més grans pianistes de Jazz, el gran Bill Evans. Al final però, i amb un
motiu recurrent, el Joan Vidal ha
pogut mostrar tot el seu domini de les escombretes en un magnífic solo i així
han acabat el tema.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Acabarem el projecte del Joan
Sanmartí amb el tema més punyent i més encabit en el Jazz-Rock i que
anomena el disc....
1.- Codi Personal (J.
Sanmartí) 7m24s
Doncs amb aquest tema més de jazz-rock hem acabat el projecte de l’amic Joan Sabmartí i resta de companys i
també amics meus. El quartet va venir ja us ho he dit el març de l’any passat i
ens van presentar aquesta música, i així és que quan el Joan ha tingut el disc me l’ha fet arribar i avui que ha sonat. Tot
i haver-hi un bon ritme i quasi constant, la musicalitat del tema és evident i
també és una molt bona composició i arranjaments. Els solistes, de luxe, com el
líder i el jove i crac pianista només fan que enlairar la música composta de la
mateixa manera que ho fan la base rítmica. Un quartet extraordinari amb el, Joan Sanmartí, guitarra i sintetitzadors,
Roger Santacana, piano i vibràfon
Marc Cuevas, contrabaix i Joan
Vidal, bateria, amb qui hem
gaudit tota aquesta estona, llarga, i més gaudireu si podeu adquirir aquest
disc entrant al web de jazzgranollers records.
I nosaltres deixem aquest projecte i encarem l’altre projecte de Errabal Jazz el del guitarrista Kike Mora, però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
El projecte es diu..
“BEREZ DATORRENA”-“EVOLUCIÓN
NATURAL”
Kike Mora
Editat per Errabal Jazz ER 094
Enregistrat als seus estudis
K.M.T.
Produït per Kike Mora
Productor executiu Errabal Jazz
Kike Mora, baix elèctric,
fretless bass, i programació
I una llarga llista de col·laboradors com són ara Mikel Romero, Ander Hurtado de Saratxo, Yago Santos, Ibon Jordan,
Jagoba Ormaetxea, Naldo Gomes, Kike Gutman, Fredi Pelaez, Josu Erviti, Juan
Ortiz, Abraham de Román, Mikel Nuñez Lauzirika, Enrique El Vaca, Tala, Alain
Sancho, José Gallardo, Musta Agharban, Jacomina Kistemaker.
Escoltem de què va tot això i ja us aviso que va de
quelcom diferent del què hem escoltat abans amb el Joan Sanmartí, però el que no canvia és la producció de material
propi, el d’aquest baixista basc tan reconegut. Aquest és el seu segon treball
personal i s’emmarca més en la música d’autor amb espurnes de Jazz en les
improvisacions. El tema que escoltareu em recorda a coses que havia escoltat de
Gong o sigui que som-hi amb el salt
musical endavant amb el tema anomenat...
1.- Connection (K. Mora) 4m11s
Doncs ja heu pogut escoltar que tot i la diversitat
estilística, el tema és força impactant. Els aires orientals hi són però el que
també hi ha és una composició molt ben feta alhora que els arranjaments i les
intervencions dels solistes amb Jacomina Kistemaker, monochord; Mikel Romero,
guitarra i Musta Agharban, veu.
El solo de Mikel ha estat esclatant
en l’ona del grup comentat i per tant en l’ona Steve Hillage. Un bon tema per a començar amb el Kike al baix elèctric, fretless bass, i programació.
Ens diu ell mateix.....
Sóc músic, compositor i productor, amb una experiència
professional de més de 20 anys, tant en la faceta musical com en la de
productor i docent. Em vaig llicenciar en baix elèctric de jazz al Centre Superior d'Estudis
Musicals del País Basc - MUSIKENE. Sóc baixista, contrabaixista i guitarrista. Vaig formar part del conjunt de Kepa Junkera durant 7 anys, col·laborant en el
Doble CD en directe "K", guardonat amb un Grammy Llatí al Millor
Àlbum Folk. He col·laborat en destacats projectes musicals: Beer Mosh, Urgabe, Ainhoa
Cantalapiedra (guanyadora de OT2), Korrontzi, Mubajito, Evidence quartet,
Jimmy Barnatán.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Escoltarem ara dos temes seguits enllaçats per qui us
parla i que seran...
5.- Nómadas (K. Mora) 2m42s
9.- Luna (K. Mora) 5m31s
En el primer hem pogut constatar la creativitat com a
solista en un solo magnífic per execució i creació mentre que en el segon, la
participació del solista i saxo tenor Abraham de Román, i també al piano Mikel Nuñez Lauzirika, mentre que el líder participa amb el seu
fretless bass i programacions, amb una demostració de domini tecnològic.
Sóc més productor i arranjador, en el meu propi estudi de
gravació K.M.T. On he realitzat més de 70 treballs per a diferents grups i
artistes entre els quals destaquen: Trikizio, Korrontzi, Hutsa, Urgabe,
Des-kontrol, Amaiur i altres.
El 2011 vaig editar el meu 1er disc, "Jazz Project", amb el qual vaig estar al XXII Festival de Jazz de Lugo, al 47. Heineken Jazzaldia de Donostia / Sant Sebastià, entre d'altres. En l'actualitat, em trobo produint meu següent àlbum, "Evolució Natural" que sortirà a la llum a la primavera que l'2017. Formo part de les bandes Urtz, Cymatic i Korrontzi -amb la qual viatjo per tot el món- a més de la meva propi Trio / Quartet de jazz, mentre continu desenvolupant-a Feedback, juntament amb l'artista i creadora visual Ana Capella. Com a docent, sóc professor de guitarra, baix, combo i producció musical a l'escola de música Muzzik (Bilbao) i en el meu estudi K.M.T., i imparteixo seminaris i master classes en diferents espais.
El 2011 vaig editar el meu 1er disc, "Jazz Project", amb el qual vaig estar al XXII Festival de Jazz de Lugo, al 47. Heineken Jazzaldia de Donostia / Sant Sebastià, entre d'altres. En l'actualitat, em trobo produint meu següent àlbum, "Evolució Natural" que sortirà a la llum a la primavera que l'2017. Formo part de les bandes Urtz, Cymatic i Korrontzi -amb la qual viatjo per tot el món- a més de la meva propi Trio / Quartet de jazz, mentre continu desenvolupant-a Feedback, juntament amb l'artista i creadora visual Ana Capella. Com a docent, sóc professor de guitarra, baix, combo i producció musical a l'escola de música Muzzik (Bilbao) i en el meu estudi K.M.T., i imparteixo seminaris i master classes en diferents espais.
Seguim amb un tema una mica més viu anomenat...
3.- El Sur (K. Mora) 4m41s
En aquest tema comptem amb la bateria i percussió de Ibon Jordan, i amb el piano i guitarra
de Jagoba Ormaetxea, i jo diria que amb el saxo soprano de Kike Gutman. Per descomptat que sempre
hi escolteu a Kike Mora al baix
elèctric. El ritme càlid de la percussió
s’acompanya del motiu principal que es va repetint ja des dels inicis amb el Kike fent de solista de la melodia. La
intervenció del saxo soprano a duet amb el baixista en el segon chorus del
tema, omple de més música la proposta, i més que n’hem tingut en el pont o B
del tema, amb sonoritats diverses i agosarades. El riff de saxo i baix permet
al percussionista exposar la seva versió del tema, cosa que també fa en Gutman
amb el seu soprano, quasi sopranino, en el seu magnífic
solo. El líder acaba el tema tornant al motiu principal, melòdic i assequible,
i així que ens captura tota la nostra atenció. El tema es dissol, mica a
mica....
Berez Datorrena / Evolució Natural tarda a arribar 6 anys des de la sortida de Jazz Project per diferents motius. El principal és el fet d'estar immers en diversos projectes musicals amb els quals visito tota mena de festivals i països de tots els continents. Aquest disc compta amb una gran varietat de col·laboracions que no fan més que pluralitzar aquesta visió global de no voler crear fronteres entre estils i sons. Yago Sants i Enrique (El Vaca) a la guitarra flamenca. El Brasiler Naldo Gomes i el percussionista gitano "Tala". Virtuosos del piano Jazz com Juan Ortiz, Fredi Pelaez i Mikel Nuñez Lauzirica. Arxiconeguts saxofonistes de l'escena basca com Jose Gallardo, Kike Gutman i Alain Sancho i músics de tota índole com Mikel Romero, Ander Hurtado de Saratxo, Ibon Jordan, Josu Erviti, Jagoba Ormaetxea i un llarg etc que posen el seu granet de sorra a aquest projecte d'una manera desinteressada només amb la creació com a finalitat.
Acabarem aquest projecte i programa amb el tema anomenat...
6.- Dhyâna (K. Mora) 4m24s
I aquí hem escoltat un saxo soprano que podria ser el de Kike Gutman o el de Alain Sancho. Em sembla que la
informació que hi ha en el disc està lleugerament equivocada car els noms i
instruments posats no casen amb el que s’escolta. Amb un ritme força
impressionant a base d’instruments programats pel líder, el qual, a banda de
tocar el seu baix elèctric, controla la percussió que heu escoltat. El solo del
soprano és força estimulant, tal i com em sembla que és el tema, vital i
emocionalment positiu que per acabar el programa està molt bé.
Doncs ja heu pogut escoltar amb quina varietat musical hem
gaudit avui, primer amb la molt delicada música del contrabaixista basc Ander García, per després entrar de ple en el Jazz amb espurnes de
Rock i Blues de la mà del guitarrista del Vallès Oriental en Joan Sanmartí i el seu magnífic
quartet, per acabar amb el projecte personal, a voltes íntim, a voltes pop, i
sempre farcit de qualitat i bones composicions, les del també baixista basc Kike Mora.
Espero i desitjo que hàgiu gaudit del programa, però abans m’agradaria convidar-vos al concert que
farem al “Centre” pel dissabte 13 de gener a les 19h, on podrem comptar amb la
presència i veu de Marina Tuset
acompanyada pel gran pianista/teclista Adri
González. Marina ens oferirà el seu nou projecte a duet on podrem escoltar
alguns dels seus temes propis i també algunes magnífiques i precioses versions.
Aquest és un concert organitzat pel Jazz
Club La Vicentina
i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i per tant amb
l’entrada gratuïta. Recordar-vos que el “Centre” està darrera de la plaça de
l’ajuntament i tot just passat el pont de la via del tren, al carrer Torres i Bages 1, cantonada Mestre Ramon Camps.
Ara sí, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel
Tuset i Mallol qui us ha acompanyat tota l’estona, ha realitzat el programa
i seleccionat les seves músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
