Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Doncs avui començarem un programa d’aquells que solem fer dedicat a les nostres editorials i així és que avui el dedicarem a la editorial de casa nostra Fresh Sound Records i la seva variant més moderna Fresh Sound New Talent, i ho farem amb dos projectes magnífics. Podreu escoltar el darrer treball de la pianista madrilenya establerta a Nova York, Marta Sánchez i el seu “Danza Imposible”. L’altre projecte serà el dels Unitrio i el seu “Picasso”. I també podreu escoltar el micro conte de Carme de la Fuente, ja retornada de les seves vacances.

Així doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs començarem el programa d’avui amb el projecte de Marta Sánchez anomenat


“DANZA IMPOSIBLE”
Marta Sánchez Quintet

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 533
Enregistrat per Michael Pérez-Cisneros el 7 i 8 de març de 2017 als Big Orange Sheep, Brooklyn, N.Y.
Produït per Marta Sánchez
Productor executiu, Jordi Pujol

Roman Filou, saxo alto
Jerome Sabbagh, saxo tenor
Marta Sánchez, piano
Rick Rosato, contrabaix
Daniel Dor, bateria

Totes les composicions són de Marta Sánchez.

Aquest és un projecte que destil·la personalitat i una manera especial de concebre la música, les composicions i harmonies. També els ritmes, els trobarem que segueixen una estela identificativa, retrobant-los sovint tot i els canvis evidents. Els solistes també deixen la seva personal empremta, així és que tant Filiu com Sabbagh són reconeixibles a cada tema que escoltarem, tan per la seva sonoritat com pel seu fraseig. Un disc de 8 temes magnífics amb dues balades o quelcom de similar a tempo molt lent que no posaré, i així les podreu escoltar una vegada aconseguiu el disc pel mitjà que sigui. Disc de Jazz del més actual, fins i tot en algun aspecte encabit en el Jazz contemporani.

Al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT:

Comencem doncs el projecte de Marta Sánchez amb el primer track del disc, tema anomenat....

1.- Copa de Luz       (Marta Sánchez)                 4m44s

I de quina manera més maca ha començat aquesta mena de balada a mig tempo, amb els dos vents alhora i d’una manera molt delicada, mentre el piano i demés companys els acompanyen en aquest sender de pau. És primer el saxo tenor francès, Sabbagh qui primer ha desenvolupat l’estructura harmònica mitjançant el seu magnífic solo. Aquest és un saxo tenor que també hem posat en aquest programa mesos ençà. La seva sonoritat continguda però d’una gran profunditat, casa perfectament en la idiosincràsia d’aquest projecte. La dolçor de Marta Sánchez ha aparegut alhora que la seva moderna concepció de tot plegat, amb una pulsió nítida i pulcre la del seu piano, aquesta pianista ens acarona amb el seu fraseig tan ben acompanyada per contrabaix i bateria, aquest tot i semblar que no hi sigui, per la seva discreció interpretativa. Al final, la melodia a càrrec dels dos vents ens ha situat al principi, i com ja sabeu, així solen acabar.

Veiem què ens diu...
Michael Tucker, Jazz Journal (desembre de 2017)

"Crescuda a Madrid, la pianista i compositora espanyola Sánchez es va traslladar a Nova York el 2011. El seu disc anterior de FSNT, el Partenika , de 2015, (que també vam posar en aquest programa ja fa uns mesos) va tenir un bon comentari d'Ethan Iverson i va obtenir elogis pel seu enfocament harmònic i per a la dinàmica i estructura del grup. Els excel·lents intèrprets, com són el cubà Filiu i el francès Sabbagh que varen formar part d’aquell projecte, Partenika, continuen demostrant una comprensió especial dels marcs lúcids però subtilment canviants subministrats per Sánchez -que va escriure tot el material- i de manera igual, els impressionants Rosato i Dor, aquests però només en el projecte que avui us presento. Aquest grup extremadament ben conjuntat pot fer-ho petar quan sigui necessari, però també revela una capacitat de coratge per al desenvolupament motivador líric i els reflexos lleugerament ombrejats de les dinàmiques d’aquestes músiques.

Ja seguirem amb ell, però ara escoltem un altre tema d’aquest preciós projecte de Marta Sánchez, l’anomenat......

5.- Board                   (Marta Sánchez)      5m05s

Doncs ja podeu escoltar quins sons i ritmes ens regala aquesta magnífica compositora i pianista que vam poder veure al Jamboree tot i acompanyant a una magnífica vibrafonista taiwanesa anomenada Yuhan Su, a més a més d’haver-hi la resta de músics, tots de casa nostra. Tema iniciat ja a tempo beat amb les dues veus dels vents i la solista de la pianista a mode de “A”, per després ésser els dos vents els encarregats de liderar la “B”. Si més o menys és aquesta estructura que hem pogut copsar, després d’això, ha estat Roman Filiu al saxo alto qui s’ha encarregat d’omplir amb els seus sons l’espai sonor. El que ha vingut després poc ens ho esperàvem, i vull dir el magistral solo del baterista i tan ben acompanyat pel contrabaixista. Daniel Dor, a la bateria ha estat increïble, amb un solo ple de matisos entre les timbales més greus, alhora que implacablement constant amb el “charles”. Però és que les notes del contrabaixista seguint l’harmonia han estat vitals. Ells dos podrien fer-s’ho sols i ningú trobaria a faltar cap instrument. De nou els vents, piano, i ja el beat del baterista i suport del contrabaix ens han tornat a situar en el tema per així acabar-lo delicadament. Una petita meravella.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Sánchez mostra un bon toc, una flexibilitat rítmica astuta i una vivacitat conceptual refrescant. Ella veu el seu treball lliure, pel que fa al flux de contrapunt, en comptes de l'harmonia en el sentit tradicional i els “voicings” aquí poden recordar idees avantguardistes clàssiques de "so-color-melodia", que es van estenent de forma espaiosa i incisiva al voltant del quintet. I Sánchez, parlant de “Nebulosa”, diu: "No és realment free, però és rubato: passem per canvis i per la forma, però no a temps, com en un tipus de vibració de Paul Motian ".


Seguim amb més temes d’aquest magnífic disc de Sánchez amb l’anomenat...

4.- El girasol             (Marta Sànchez)                 5m18s

I de quina manera més increïble ens ha tornat a captivar aquesta músic madrilenya resident a Nova York. Una melodia d’una juguesca delicada la dels dos vents amb el piano, alhora que contrabaix i bateria marcant els canvis rítmics, que sí, ja hi són en només començar el tema. Un altre tema a mig tempo, amb un continu marcat del tempo per percussions menors i charles, mentre a la caixa i demés elements, el mestre Dor només fa que esplaiar-se. De nou hem pogut escoltar la delicada mostra solista del cubà Filiu, com amb demostrat control tècnic alhora que gust interpretatiu ens acarona amb el seu fraseig. I quina mestria que desenvolupa, seguint els dos acords bàsics de la roda solista. Al final, de nou la juguesca amb els dos vents i demés companys com en els inicis, i de nou, tornem-hi, ara però amb la delicadesa de Sánchez en el seu solo. La mà dreta, qui fa la melodia se situa en l’espai de registre una mica alt però no a l’extrem dels aguts, apartant-se del registre dels vents, omplint així tots plegats quasi tot l’espectre sonor. El final ha esdevingut sense quasi adonar-nos-en, així estàvem nosaltres d’imbuïts i immiscits en aquesta sonoritat.


Vaig trobar que aquest era un àlbum bonic, infinitament convincent, tan intel·ligent com líric, fonent les diverses formes i sovint amb sensacions d’aturada imminent. Escolteu, per exemple, “Copa de Luz”, “Danza Imposible” i “Board”: la darrera peça especialment atractiva, on la poesia inicial d’aquests, a vegades és deliciosament suspesa, i a vegades aclapara amb uns accents que s'obren cap a unes ranures potents i propulsives de Sánchez, Rosato i Dor ". Això ens ha dit Michael Tucker.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim encara amb un altre tema, curtet i darrer track del disc anomenat...

8.- Junk Food           (Marta sánchez)                  3m20s

Doncs Marta Sánchez ens ha tornat a sorprendre molt gratament després d’haver escoltat aquest “Junk Food”. I és que tot i el principi un tant canviant de ritmes, el final ha estat abassegador. El magnífic i primerenc solo de contrabaix igualment ha estat brutal, només acompanyat de baterista i acords de la líder i compositora. Un increïble solo d’aquest mestre del contrabaix anomenat Rick Rosato, ha deixat pas al diàleg dels dos vents, per després ser el saxo alto Filiu qui s’hagi encarregat de fer un espaterrant solo, en l’ona de la més aferrissada modernitat tot i estar súper ben acompanyat pel marcatge de la base rítmica, i així encarar un final de cop, tampoc gens esperat. I és que en aquest projecte, poc t’esperes el que vindrà seguidament, cosa que sovint ens passa en determinades músiques, tot i no conèixer-les.

I nosaltres acabem el projecte de Marta Sánchez amb el tema anomenat...

7.- Flesh        (Marta Sánchez)                 5m35s

Doncs ja veieu quin altre tros de tema, ideal per acabar aquesta “Danza Imposible” de Marta Sánchez. Que potser sí sigui una dansa difícil de ballar, considerant els canvis de ritmes, breaks i demés meravelles que ens l’han fet estimar cada vegada que l’escoltem, i ara parlo per mi, per què l’he escoltat unes quantes vegades per haver de decidir quines músiques no sonarien, i ha estat com us dic. A cada escolta, una sorpresa, i una millor comprensió del què ens vol dir aquesta magnífica compositora i músic, Marta Sánchez. Aquest tema ens ha tornat a frapar a vegades per la contundència i sempre per la creativitat i finals sobtats i imprevistos. Però és que la melodia inicial i juguesca dels dos vents, marca de la casa, igualment ha estat d’un gran ingeni. La suavitat com ha arribat el solo romàntic de la pianista iguala el recorregut posterior, igualment dolç. Contrabaix i baterista de nou l’acompanyen amb la màxima discreció, tot i escoltar les notes greus i profundes del contrabaixista. El ritme sembla accelerar-se per la insistència però no, car, el solo del contrabaixista ens situa en un espai de ritme i melodia on quasi només ell controla. Dor a la bateria, ben cert és que no l’abandona. Al final, de nou la juguesca dels dos vents per arribar al sobtat final, anteriorment comentat. Brutal, com diu l’amic Marc a l’entre cuines. 

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Deixem aquest gran projecte de Marta Sánchez per seguir endavant i ho farem el micro conte de Carme de la Fuente que versarà sobre el projecte que encara hem d’escoltar. Som-hi Carme........
................................
Gràcies Carme per la teva personal visió de tot plegat i per com ens ho dius.

Seguirem doncs i per acabar el programa ho farem amb el projecte anomenat


“PICASSO”
Argentieri-Borey-Tissot UNITRIO

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 534
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Charles Frossard a l’Studio Mesa, Soignoilles-en-Brie, França.
Produït per UNITRIO
Productor executiu, Jordi Pujol

Demien Argentieri, Orgue Hammond i composició
Frederic Borey, saxo tenor i composició
Alain Tissot, bateria i composició

Veiem què ens diuen ells mateixos del projecte. “PICASSO”, tercer treball en clau d’Opus, neix a la carretera, a algun lloc entre aquí i allà, i sempre durant una gira del trio. Els nostres intercanvis diaris van revelar un desig comú d'escriure música basada en el treball d'un altre artista ... un músic, un pintor, un director de cinema. Molt aviat ens vàrem dirigir cap a l'art de la pintura, i després, naturalment, a Picasso, la seva obra, les seves pintures i dissenys són les que ens van arribar i ens van parlar. El fet que només el seu nom truqui a un univers diferent, utilitzant un llenguatge tan poderós i únic, va fer que l'elecció fos més fàcil.

Al blog us posaré la pàgina web d’aquest disc de FSNT:

Doncs dir-vos que com ja han apuntat ells mateixos, hi ha cinc obres de Picasso de tres de les seves èpoques, la “Blava”, el “Cubisme” i l’art figuratiu més o menys, i va passar que cadascun dels músics va fer una composició tot i mirant o després d’haver mirat aquestes obres. Treball multidisciplinar el de compondre músiques relacionades amb la visió d’un quadre i més si és de Picasso. Així és que us proposo escoltar de quina manera el baterista Alain Tissot va veure “Femmes d’Alger d’après Delacroix”oli sobre tela del 1955.

8.- Femmes d’Alger d’après Delacroix    (Alain Tissot)                        6m05s

Doncs ja veieu de quina manera més enigmàtica hem començat el programa, segons com va imaginar el baterista Tissot aquesta magna obra de Picasso deixant una part important de la veu a la del organista Argentieri alhora que primer a la profunditat del so de Fredric Borey, conegut nostre, car l’hem posat algunes vegades en aquest programa. El final, increïble la manera com l’ha acabat el compositor. Però és que primer ha estat l’organista qui únicament ens ha deixat escoltar la seva veu. Després ha aparegut el saxo tenor i amb el cadenciós ritme, ens hem deixat acaronar fins el moment delicat del solo d’aquest grandíssim mestre del saxo tenor, el qual aconsegueix imbuir-nos de l’enigma del quadre i de la composició de Tissot. L’organista ens embolcalla per la melodia però diria que més encara per la insistent nota única de la seva mà esquerra, nota que finalment acompanya també el saxofonista tenor. La frase alhora de organista i saxo tenor, dóna pas al final delicat del baterista. Quin tema més misteriós per començar....

Ells mateixos ens continuen explicant de què va tot plegat.....i segueixen dient..


A més d'allunyar-nos de la nostra zona de confort, aquest exercici dóna a l'oient un enfocament singular de les obres que hem triat de Picasso: li permet "llegir" un llenç mentre es veu guiat, encaminat per les propostes musicals proposades per UNITRIO i "viatjar" dins de la música mentre mira el quadre, la font original.

I és que en el llibret, i això ho dic jo, hi ha les miniatures de les cinc obres de Picasso, esclar, cadascú de vosaltres, quan tingueu el disc a les mans, podeu cercar les obres per internet o en algun llibre d’art que tingueu i l’efecte encara serà més abassegador.

Veiem com va interpretar aquest quadre l’organista Damien Argentieri.

6.- Femmes d’Alger d’après Delacroix    (D. Argentieri)                      5m52s

Magnífica interpretació de Argentieri fins i tot amb una mínima aportació d’escales frìgies, tot i situant-nos en el món àrab de l’Alger. Els inicis han estat delicats amb el so del saxo tenor i percussions menors, i ben aviat ha aparegut un ritme persistent i delicat del baterista, sobre el qual, l’organista ha fet alguna melodia amb la dreta i els més baixos amb l’esquerra, i ells dos han donat suport al saxo tenor. Després però el ritme s’ha vist incrementat i les melodies han agafat aires aràbics tot i que no només. Sempre però que el motiu principal sí que té aquests aires. Argentieri ha desenvolupat un magnífic solo al Hammond que ha estat flipant. Magnífica melodia creada amb la mà dreta alhora que l’esquerra ha fet la línia de baixos. Després d’ell, ha estat el mestre Frederic Borey qui ha brillat amb tot dret amb el seu espaterrant solo. Ens sembla recordar algun saxofonista del qual n’ha begut les seves savieses com per exemple Joe Henderson per sonoritat tot i que n’hi ha una bona colla més.


També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

Seguim ara amb la interpretació que en fan del oli sobre tela de Picasso del 1943, en plena etapa cubista, el conegut “Buste de femme”..i escoltarem la proposta de Frederic Borey.


3.- Buste de femme            (F. Borey)                  6m13s

Una altre gran composició d’aquests músics francesos i ara de la mà del saxo tenor Borey. Un tema que te dos primers minuts que poc et permeten pensar com canviaran les músiques, inicialment, amb la inquietant sonoritat del saxo tenor. Tots tres s’hi han posat a tot ritme i ben marcat pel baterista Tissot a base de permanents redobles a la caixa, però es que les mans de l’organista Argentieri no paren de seduir amb els sons d’una i altra mà, i ben aviat, aquesta ha agafat la veu cantant melòdica i improvisant tot i fent uns quants compassos, l’un i uns quants compassos l’altre, organista i saxo tenor, magnífica proposta i recurs de l’arranjament. Ja a les acaballes, ells dos han desenvolupat un magnífic duet melòdic i així situar-nos de nou en la inquietant melodia inicial i així acabar aquest enigmàtic i increïble tema.


Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

"Buste de femme" i "Femmes d'Alger d'après Delacroix" es converteixen en tres versions diferents, amb cada compositor proposant la seva pròpia interpretació de la pintura. "L'Acrobate", per la seva banda és només de Frederic Borey, "La nouvelle ronde de la jeunesse" d'Alain Tissot i la "Massacre en Corée" de Damien Argentieri.

Anem a escoltar la versió que en fa Alain Tissot d’aquest “Buste de Femme”.

1.- Buste de Femme           (A. Tissot)                  4m27s

I com han acabat aquest tema, jo diria que més o menys com l’han començat, de manera delicada i enigmàtica. Ves per on que em surt aquest concepte, car em semblen un tant enigmàtiques també algunes de les obres de Picasso. Amb el saxo tenor de Frederic Borey, suau al començament, però ben aviat el compositor i baterista ha imposat la seva llei, i el ritme impara dble ha començat. L’organista, amb la mà dreta fent la seva improvisació, i l’esquerra o amb els peus fent els més baixos i greus, l’ha acompanyat en aquest no parar. Borey s’hi ha afegit i tots tres s’han trobat enllaçats per aquesta obra pictòrica de Picasso que tan bé ha sabut veure el compositor i baterista Tissot.

I ells ens acaben dient...
Esperem que aquest àlbum us porti a un lloc on no hi heu estat, un lloc on la vostra imaginació, la nostra i qui sap, fins i tot la de Pablo Picasso, es troben. Feu una bona escoltada i un bon viatge.


I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I nosaltres acabarem el programa d’avui amb la composició de l’organista Damien Argentieri sobre l’oli sobre contraplacat que va fer Pablo Picasso el 1951 en la seva etapa cubista, obra anomenada “Massacre en Coreé”.


9.- Massacre en Coreé       (D. Argentieri)          2m53s

Doncs ja veieu quina impressió li degué fer al Damien la visualització d’aquesta massacre inspirada en el quadre de Goya que representa les tropes franceses afusellant civils a Espanya, quadre anomenat “El 3 de maig”. L’organista es desferma per la ràbia però primer ha estat el baterista qui ens ha situat amb els redobles dins l’entorn militar. Mentrestant, el saxo tenor sobrevola melòdicament la base estructural rítmica de baterista i organista. Després ha estat aquest, el compositor qui s’ha enlairat per la ràbia ja comentada. Magnífica interpretació la que ha fet Damien sobre la “Massacre en Coreé” de Picasso dels afusellaments del 3 de maig de Goya. I és que aquest UNITRIO és ben bé un Trio Unit, totalment complementat, on cadascú fa les seves interpretacions però que encaixen a la perfecció en el context global del Trio. Són alhora uns magnífics intèrprets solistes, cadascun d’ells segurament amb projectes, si més no, sí que els té el magnífic Frederic Borey.


Doncs ja hem acabat el programa d’avui i crec que ho hem fet d’una manera espectacular, bé, de fet, els espectaculars han estat aquest magnífic trio francès, els UNITRIO que acabem d’escoltar, però és que abans hem escoltat el darrer projecte de la Marta Sánchez Quintet que també ha estat magnífic amb uns temes preciosos. I és que els discos que podeu trobar al web de 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |