Programa 558 Especial Estiu 23: G. Arvanitas & D. Murray; The Bobby Shew Sextet i Tete Montoliu & Peter King introducing Gerard Presencer

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit  en aquest especial estiu que ja quasi que s’ha acabat, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i sempre que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Espero que hàgiu gaudit amb les merescudes vacances d’estiu, i segur que heu tornat amb les bateries ben carregades i amb ganes d’escoltar un molt bon Jazz, el que sempre escolteu en aquest programa. Començaré amb aquest programa especial i li dedicaré a Fresh Sound Records amb tres CDs reeditats per l’estimat Jordi Pujol: Amb “George Arvanitas presents....The Ballad Artistry of David Murray – Tea For Two”,  també el The Bobby Shew Sextet i “Play Song” i ja amb el nostre Tete Montoliu – Peter King Quintet introducing Gerard Presencer, “New Year’s Morning’ 89”.
 
Els discos d’aquest especial, reeditats tots ells, es varen enregistrar entre el 1981 i 1990. El de The Bobby Shew Sextet el maig de 1981; El del nostre estimat Tete Montoliu – Peter King Quintet a les primeres hores del 1989, mentre que el de George Arvanitas presents....es va enregistrar el maig de 1990. Tot i això, i considerant que el de George Arvanitas i David Murray a duet de piano i saxo tenor està dedicat a les balades i a la manera de tocar-les d’aquest darrer, serà el primer que escoltarem.


El disc “George Arvanitas presents....The Ballad Artistry of David Murray – Tea For Two”, es va publicar originalment l'any 1991 com a FSRCD 164. Enregistrat per Paco Benages a l'Estudi Gema, Barcelona el 19 de maig de 1990. Fotos: Miquel Carol. Notes de folre en el CD: Jordi Suñol. Produït per Jordi Suñol. Productor executiu: Jordi Pujol. Estèreo amb Remasterització digital de 24 bits. Blue Moon Produccions Discogàfiques S.L. Amb Georges Arvanitas (piano) i David Murray (saxo tenor). I aquest és l'enllaç a la pàgina web del disc: 

https://www.freshsoundrecords.com/georges-arvanitas-david-murray-albums/54930-georges-arvanitas-presents-the-ballad-artistry-of-david-murray-tea-for-two.html
 
I sí, els 8 temes són balades a diferent, no gaire, tempo, i per això sonarà el primer. S’hi poden escoltar delícies com 01. Chelsea Bridge (Billy Strayhorn) 7:35; 04. Body and Soul (Green-Heyman) 12:26; 05. Tea for Two (Youmans-Caesar) 10:08; 06. I'm In The Mood For Love (McHugh-Fields) 9:05 i 08. La Vie En Rose (Louiguy-Piaf) 4:36 però he escollit els altres tres temes que segur us agradaran. I com que estem de vacances els podreu escoltar seguits i res a dir per part meva, que sempre xerro pels descosits. Que els gaudiu, aquests primers i la resta.


1.2.- Polka Dots And Moonbeams (Van Heusen-Burke) 8:50
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: 
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
2.7.- Blues For Two (Georges Arvanitas) 8:10
3.3.- Star Eyes (DePaul-Raye) 7:23
 
I si n’adquiriu el disc podreu escoltar-lo quan vulgueu a més a més de llegir coses tan magnífiques com les notes dels dos Jordis, Suñol i Pujol, mentre que al blog hi podreu llegir aquestes que ens diu l’Scott Yanow.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
"El saxofonista tenor David Murray ha estat un gegant de l'avantguarda des de finals dels anys 70, ja sigui tocant solos no acompanyats, treballant amb el World Saxophone Quartet, McCoy Tyner i alguns dels seus contemporanis més aventurers. En lloc de prendre John Coltrane com al seu model musical, el gran to de Murray sempre ha estat més influenciat per Ben Webster i Paul Gonsalves. Aquest projecte en particular, del segell Fresh Sound és bastant diferent de la majoria dels enregistraments de Murray. Originalment dissenyat l'any 1990 per ser un conjunt de duets amb el pianista Tete Montoliu (que es va emmalaltir de manera inesperada poc abans de la gravació), en canvi Murray es troba amb el polifacètic pianista francès Georges Arvanitas. Arvanitas, que va morir el 2005, va ser un músic basat en el bop que al llarg del camí va enregistrar amb nord-americans com Pepper Adams, Cat Anderson, Jimmy Archey, Chet Baker, Don Byas, Bill Coleman, Buck Clayton, Sonny Criss, Ted Curson, Eddie "Lockjaw" Davis, Bud Freeman, Dexter Gordon, Coleman Hawkins, Barney Kessel, Yusef Lateef, Anita O' Day, Stuff Smith i Ben Webster; tota una discografia!

Per a aquest disc Murray i Arvanitas interpreten set balades i el “Blues For Two” d'Arvanitas. El tenor toca força melòdicament, sempre tenint en compte el tema i només de tant en tant insinuant sortir a l'exterior. Mostra molt autocontrol en cançons com “Polka Dots And Moonbeams”, “Body And Soul”, “I'm In The Mood For Love” i l'única cançó a temps mitjà, tempo mèdium, “Star Eyes”. El pianista està molt a gust en aquest entorn, jugant i tocant amb gust i swing mentre té un paper principalment de suport. The Ballad Artistry Of David Murray és una delícia. Qui s’hauria pensat que Murray estaria acaronant la melodia de “La Vie En Rose?”". —Scott Yanow (març, 2022). Escena de jazz de Los Angeles.


I seguirem amb el disc enregistrat el 1981, el del The Bobby Shew Sextet i “Play Song”. Publicat originalment el 1981 per a Jazz Hounds Records JHR0002. Enregistrat per Jim Mooney i enginyer assistent Keith Hubbell a Sage & Sound Studio, Hollywood, Califòrnia, 20 i 21 de maig de 1981. Masteritzat per: Bernie Grundman a A&M Studios, Los Angeles. Masteritzat per a CD per Pieter De Wagter. Produït per Bobby Shew. Produït per a l'edició de CD per Jordi Pujol. Estèreo amb remasterització digital de 24 bits. Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb Bobby Shew, trompeta i fiscorn; Gordon Brisker, saxo tenor i flauta; Bill Mays, piano acústic i Fender Rhodes; Bob Magnusson, contrabaix; Dick Berk, bateria o timbales (#6); David Levine, congues (#1, 6). I aquest és l'enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/bobby-shew-albums/53536-play-song.html
 
"Durant molts anys he estat gravant àlbums amb els meus diferents grups, i aquest LP “Play Song” va estar al capdavant de la meva llista de favorits absoluts. Estic molt humilment satisfet i afalagat que Jordi Pujol i Fresh Sound Records hagin optat per publicar-lo en CD. . No puc estar més feliç!! Gràcies, Jordi!". —Bobby Shew (2020).


I aquest disc de només 6 temes, té també algunes precioses balades com són ara “La Rue” de Clifford Brown amb arranjaments de Shew i Mays. També ho és “No Hurry”, tema d’aquest darrer. I també és així de bonica la que titula el disc “Play Song”, tema també de Bill Mays. Els ritmes càlids els tenim en el tema també del pianista Mays, anomenat “Surprise Samba”. I del saxofonista Gordon Brisker és el vital tema “Olvera Street”. I encara més viu de tempo és el “The Dancing Bishop” a tot ràpid swing, tema del líder i trompetista, Bobby Shew. Els escoltarem en quatre temes seguits.
 
4.2.- Play Song (Bill Mays) 7:01
5.8.- Surprise Samba (Bill Mays) 5:36
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
6.1.- Olvera Street (Gordon Brisker) 6:42
7.3.- The Dancing Bishop (Boby Shew) 4:24


I també podreu llegir al blog, com Conte Candoli ens en parla...
"Vaig estar content i afalagat quan el meu bon amic Bobby Shew em va demanar que escrivís alguna cosa en aquest àlbum. L'actuació de Bobby és excel·lent, juntament amb les grans actuacions dels seus companys. Bobby crea l'ambient per a aquesta sessió amb les seves expressions i emocions de bellesa i felicitat, juntament amb la flauta fina i el saxo tenor de Gordon Brisker, que complementa la primera línia. Bobby Shew ha estat el meu amic durant els últims vint anys. Hem tocat moltes vegades junts i hem gaudit de totes les experiències musicals que hem compartit. No cal dir que Bobby té un gran talent i serà una gran influència per als músics emergents, però és la seva sensibilitat el que el converteix en un gran artista". —Conte Candoli, trompetista (1981).


I ja per acabar aquest programa especial de finals d’estiu escoltarem una obra mestre del nostre estimat TETE MONTOLIU & PETER KING QUINTET presentant a GERARD PRESENCER. Publicat originalment el 1989 amb un doble LP, com FSR-117. Enregistrat en directe a la “Cova del Drac” a Barcelona, per Jordi Vidal a la primera hora de l'1 de gener de 1989. Produït per Mike Baillie i Jordi Pujol. Productor executiu: Jordi Pujol. Remasterització digital estèreo 24 bits. @Blue Moon Producciones Discogràfiques S.L. Amb: Tete Montoliu (piano), Peter King (saxo contralt), Gerard Presencer (trompeta), Horacio Fumero (contrabaix) i Peer Wyboris (bateria). I com sempre, aquí teniu l'enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/tete-montoliu-peter-king-albums/54931-new-year-s-morning-89.html
 
Al llarg dels anys, la “Cova del Drac” de Barcelona va ser escenari de concerts memorables d'alguns dels millors intèrprets de jazz que van visitar la ciutat. Va ser especialment remarcable la que va tenir lloc a primera hora del matí de l'1 de gener de 1989. Durant les vacances de Nadal, el trompetista Gerard Presencer, de 17 anys, s'havia incorporat al Trio Tete Montoliu en concerts arreu de Barcelona. Mentrestant, Peter King havia volat el 29 de desembre per complir l'antic desig de Tete d'actuar amb el cinètic intèrpret de saxo contralt anglès. Una decisió inspirada i totalment espontània va reunir els dos cornistes (per primera vegada!) i amb el magnífic trio de Tete, un dinàmic quintet es va unir la nit del 31. En Gerard sempre havia estat un gran admirador de Peter King, i la bona relació entre Gerard i Tete era evident, així que les circumstàncies semblaven perfectes. Tothom va donar el millor de si, mostrant un esperit col·lectiu explosiu, amb actuacions apassionades i unes improvisacions de jazz significatives en aquesta esplèndida cita de bufat lliure en el motlle bebop. —Jordi Pujol.

 
I de balades n’hi ha i de precioses com la coneguda “Lover Man” de Sherman, Davis & Ramirez, i la preciosa “’Round About Midnight” del genial Monk. Disc enregistrat en directe, recordeu a La Cova del Drac del carrer Tuset. La resta de temes ja tenen més vitalitat i sempre a tot Swing,  en majúscules, com és ara el “Weaver of Dreams” de Victor Young. També hi tenim el blues de Milt Jackson, “Bag’s Groove”, magnífic. I una mica més vital “Stella by Starlight” de Young & Washington. I més vital el “Four” de Miles Davis, increïble, com també el tan conegut “Autumn Leaves” de Kosma, Prevert & Mercer. I més vital és el tema de Rollins, “Oleo”, un típic Rh&Ch i ja el concert finalitzà amb el “Tete’s Closing Blues” com a comiat, on Tete presentà a tots els músics i va agrair a tot el públic, fent esment especial al jove trompetista de només 16 anys, en Gerard Presencer i menció especial a Peter King.
 
I per això que us posaré aquests tres magnífics temes més el curtet comiat d’en Tete.
 
7.5.- Weaver of Dreams (Victor Young) 9:26
8.1.- Bag's Groove (Milt Jackson) 7:58
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres encetarem la 15a temporada el 15 de setembre amb el darrer disc del jove i gran trompetista Joan Mar Sauqué en format de trio, amb en Josep Traver, guitarra i Sergi Mesa, contrabaix. Us hi esperem.
 
9.6.-  Stella By Starlight (Young-Washington) 10:22
10.9.- Tete's Closing Blues (Tete Montoliu) 2:53



I al blog hi podreu llegir uns interessants comentaris a càrrec d’en Aldert Toornstra (juny de 2022). Revista Doctor Jazz.
 
"Va ser un concert especial en un moment especial a la Cova del Drac de Barcelona. Per descomptat, el trio del pianista catalan Tete Montoliu (1933-1997) hi havia actuat moltes vegades amb solistes de jazz visitants, sovint estrangers. Tanmateix, amb l'arribada del conegut saxofonista contralt britànic Peter King (1940-2020), es va complir un desig molt estimat de Montoliu. El Nadal de 1988, el seu trio ja s'havia reforçat amb el trompetista francès de disset anys Gerard Presencer, que s'havia unit al combo durant les seves vacances. Aquesta formació ja havia actuat amb èxit en alguns llocs de Barcelona abans que King arribés de Londres el 29 de desembre. Tot i que aquest concert a primera hora va reunir per primera vegada aquests dos instrumentistes de vent, va resultar una excel·lent combinació. Malgrat l'elecció inevitable dels clàssics del jazz, el resultat va ser una sessió de club de hard bop inspirada i amb uns treballs en els solos excel·lents. El jove Presencer va resultar ser un trompetista talentós, en King altista experimentat i un improvisador apassionat i el pianista Montoliu un acompanyant i solista de bon gust. Juntament amb King, va oferir una interpretació sorprenent i de vegades juganera de “'Round Midnight”. En conjunt va ser una actuació d'èxit d'aquesta formació ocasional, que va tornar a actuar el 3 de novembre de 1990 al Jazzfest de Berlín. El concert a la Cova del Drac, publicat originalment com a doble LP, ara s'ha reeditat en un únic CD. Potser no és imprescindible per als aficionats al hard bop, però sens dubte val molt la pena". —Aldert Toornstra (juny de 2022). Revista Doctor Jazz.


Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi  al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, i avui no ha xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero ben aviat , si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit, si l'heu escoltat de nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |