Programa 113, enregistrat per passar-lo el dia 25 d'octubre però passat el 8 de novembre de 2012
0 comentaris
PROGRAMA Nº 113
Bona nit, amigues i amics de Jazz
Club de Nit. Ja torno a ser aquí, els de la
ràdio, voluntaris tots, ens ho hem de fer com podem. No hi ha calers i no hi ha
tècnics com l’any passat teníem.
Avui ens dedicarem als grups amb formació reduïda, en format trio, piano, contrabaix i bateria....Començarem amb el concert que va fer al Jamboree Jazz en Rodrigo G. Pahlen Trio; després una petita joia d'en Francesc Capella Trio, el Cantabile, i per acabar un disc de l'editorial Fresh Sound Records, el Barcelona Holiday.
Avui ens dedicarem als grups amb formació reduïda, en format trio, piano, contrabaix i bateria....Començarem amb el concert que va fer al Jamboree Jazz en Rodrigo G. Pahlen Trio; després una petita joia d'en Francesc Capella Trio, el Cantabile, i per acabar un disc de l'editorial Fresh Sound Records, el Barcelona Holiday.
RODRIGO GONZÁLEZ PAHLEN TRIO
Darrerament vam tenir la sort de poder-lo tenir al Jamboree Jazz Club, on es va enregistrar el concert d’un dilluns, i
per tant, d’una WTF coordinada per
l’Aurelio Santos. L’enregistrament
el van fer la Productora Puche, al
capdavant de la qual hi ha la Carme
Puche que dirigeix un documental sobre les Jam Sessions que s’han fet i es continuen fent al Jamboree. Els temes que escoltareu d’en
Rodrigo G. Pahlen són els d’aquesta magnífica sessió.
Rodrigo G. Pahlen és un músic de tot arreu, compositor i
pianista nascut a Zurich. Rodrigo te una vocació per la música
heretada del seu avi Kurt Pahlen i
del seu besavi Richard Pahle¸ambdós
reconeguts músics i pianistes. Aquest darrer va ser pianista amb Gustaf Mahler.
El 1982 va començar estudis de guitarra clàssica a Ginebra amb Antoine Vermael. Sis anys més tard va anar a viure a Montevideo, Uruguay, país dels seus
pares. Va continuar els seus estudis mentre va poder experimentar amb els
diferents sons i músiques d’aquelles contrades com el Tango i el Candombe.
Entre molts dels seus professors hi ha: Pablo
Rila (piano), Esteban Klisich (harmonia),
el famós Héctor Tossar, considerat
per Hector Villalobos com el seu
compositor favorit de Sud Amèrica.
1.- Vivir con los ojos abiertos (R.G. Pahlen) 4m50s
Als 20 anys va viatjar a França
per a continuar els seus estudis clàssics. Va estudiar composició i
orquestració en el Conservatori Clermont-Ferrand
amb el compositor francès Gilles Raynal.
Va completar els seus estudis amb Serge
Delette, deixeble de Michele
Petrucciani.
Amb una trentena d’anys a sobre i ja ha enregistrat amb alguns dels
millors músics de l’Uruguay, Argentina,
New York i Europa. Ha editat dos compactes Orquestango amb la Filharmònica
de Montevideo una composició pròpia anomenada Conversaciones con Schopenhauer conjuntament amb Raul Jaurena al bandoneó, guanyador recent d’un Premi Grammy el 2007. També ha
enregistrat en directe un DVD amb Badal Roy, famós intèrpret de “tabla”
descobert per John Mac Lauglhin i Miles
Davis.
2.- Tema Funky sense nom (R.G.Pahlen) 9m50s
Una fita important en la seva carrera va ser quan va realitzar un àlbum
a piano solo pel prestigiós segell discogràfic New Mood Jazz amb tota una colla de músics de New York, Buenos Aires i
Montevideo. Alguns dels més músics
més reconeguts que han tocat amb Rodrigo
han estat: Badal Roy, Mino Cinelu,
Hernan Romero, Horacio Fumero, Antonio Serrano, Paquito de Rivera, Raul
Jaurena, the Philharmonic from Montevideo, Hugo Fatorusso, Pablo Soma,David
Seleman, Mario Rodriguez, Marcelo Torres, Sean Carpio, the hermanos Ibarburus entre
molts altres.
3.- Autumm in New York (Vernon Duke) 10m54s
Si parlem del projecte que va fer amb Mino Cinelu i Hernan Romero,
amb els quals van fer un DVD es pot
dir que va ser remarcable per la multiplicitat d’estils tals com el Flamenco, Jazz, Música Clàssica i
diversos ritmes del “Rio de la Plata” , tots barrejats obtenint una
única i inigualable atmosfera.
Els germans Fatorruso han
estat uns convidats especials. Ells són llegendaris pels qui coneixen la banda OPA amb Hermeto Pascoal i Airto
Moreira.
El 2009, Rodrigo González Pahlen va estar treballant i enregistrant el seu darrer àlbum amb l’Antonio Serrano, conegut per les seves participacions amb en Paco de Lucia, entre molts altres, Amit Chatterjee, conegut per la seva col·laboració amb la banda Joe Zawinul Sindicate i amb Badal Roy.
El 2009, Rodrigo González Pahlen va estar treballant i enregistrant el seu darrer àlbum amb l’Antonio Serrano, conegut per les seves participacions amb en Paco de Lucia, entre molts altres, Amit Chatterjee, conegut per la seva col·laboració amb la banda Joe Zawinul Sindicate i amb Badal Roy.
4.- Well You Nedden’t (Thelonious
Monk) 7m05s
FRANCESC CAPELLA
D’en Francesc Capella us
presento avui el seu darrer treball en format trio i del qual en va portar unes
mostres quan el vam tenir al Jazz Club
La Vicentina conjuntament amb el David
Pastor i la resta de companys del quintet. Un disc on les composicions
pròpies són majoria en front de joies d’Irving
Berlin, Johnny Mandel, Lennon & McCartney i Levant/Heyman.
“CANTABILE”
FRANCESC CAPELLA TRIO
Enregistrat per Pere Aguilar
als estudis Nòmada 57 els dies 25 i 26 de juliol de 2011.
Producció de Hans Taube
Francesc Capella, piano
Nono Fernández, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Un disc dedicat a la seva mare Ruth
Hempel i amb tota una sèrie d’agraïments a tota una colla de gent.....En Nono¸Xavi, els companys de l’estudi, a
la seva família pel seu recolzament i amor.....Un disc ple d’amors.....i amb 10
temes exquisits, tos d’una qualitat i bellesa que en fa difícil la selecció.
Veurem...........
Comencem pel tema 2 que és més suau, lent, una magnífica balada vaja.
2.- Deja Vu (F.Capella) 7m19s
Preciosa balada, melancòlica i d’una gran bellesa. Amb els dos companys
de secció rítmica en perfecte harmonia. En Nono
fent un preciós solo, aconseguint mantenir l’atmosfera iniciada pel Francesc. Per després iniciar ell el
seu preciós solo, amb una gran dolçor.
ESTUDIS
De piano clàssic amb María Carbonell i Albert
Giménez Attenelle. Cursos de perfeccionament amb György Sebok
De música de cambra amb Lluís Claret, Angel Soler i
Josep María Escribano.
D’improvisació i piano jazz amb Lluís Vidal, Bruce Barth i Alvaro Is
D’improvisació i piano jazz amb Lluís Vidal, Bruce Barth i Alvaro Is
D’arranjaments amb Lluís Vergés, i de composició amb Feliu Gasull.
Durant el seu període de formació va guanyar
diversos premis d’interpretació:
El “Premi Massià” l’any 1984, un segon premi al concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca, l’any 1978, una Beca de la Fundació Güell, un tercer premi al Maria Canals Junior, etc.
El “Premi Massià” l’any 1984, un segon premi al concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca, l’any 1978, una Beca de la Fundació Güell, un tercer premi al Maria Canals Junior, etc.
Seguim amb el primer tema del disc, una altra
composició pròpia que te una intro que a mi em recorda la del “You don’t
know what love is”, tema amb un swing lleuger, perfecte, adequat.
1.- Bon Vent (I barca nova) F.Capella 7m12s
En Francesc te una digitació
perfecte, clara i nítida, havent fet un solo magnífic amb molt de “swing”.
Igualment el solo amb una gran sonoritat, solo de Nono Fernández, gran contrabaixista i que hem pogut veure en
multitud d’ocasions en els concerts que han fet i continuen fen a la Cocteleria Milano. Uns apunts amb les
escombretes d’en Xavi Maureta.
TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL.
PIANISTA.
Actua regularment a trio, piano sol i acompanyant cantants. A banda
d’haver estat tocant amb La Vella Dixieland
durant sis anys, destaquen les seves col·laboracions amb artistes de jazz com Johnny Griffin, Jesse Davis, Scott
Hamilton, Damon Brown,
Perico Sambeat, Victor Mendoza, Ignacio Berroa, Greg Cohen, Leroy Jones, Paulo
Moura, Gene Connors, Josep María Farrás, etc. i amb cantants com Laura Simó, Sheila Jordan,
Judy Niemack, Pedro Ruy Blas, Ray Gelato, David Allyn, Laia Porta, Kathy
Autrey, Xavier Garriga, etc.En el terreny de la música llatina ha treballat
amb artistes com Lucrecia, Moncho,
Azuquita, etc. i també ha col·laborat amb cantants catalans com: María del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra ,
Lídia Pujol o Mariona
Sagarra. Ha actuat en festivals i auditoris d’arreu del món: Estats Units, Japó, Xina, Dinamarca,
Finlàndia, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya, Hungría, França, Suïssa,
etc.L’any 2003 forma The Minimum Trio,
juntament amb el trompetista Damon Brown
i la cantant Laia Porta. Publiquen
el primer disc l’any 2005 (SATCHMO; i re-editat 2007 per New Mood).
L’any 2010 publiquen el segon treball “I’m Confessing” (NOMAD JAZZ
RECORDS) Amb aquesta formació realitza nombrosos concerts a Anglaterra i Espanya.
Continuem amb un altre dels temes del seu “CANTABILE”. Serà de nou un tema propi, el:
4.- On the road (F.Capella) 4m01s
Un tema amb un ritme un pel “arrastrat” marcat pel Xavi, amb una melodia prou enganxosa i molt ben trobada, fa que
sigui un tema que se’t quedi ràpidament al cap. Un solo d’en Francesc molt ben executat, sense
floritures, per explicar coses concretes.
ARRANJADOR I DIRECTOR MUSICAL
Treballa per a cantants, orquestres, companyies de teatre
i dansa, així com per a televisió. Fou l’arranjador habitual per a Tete Montoliu quan treballava amb
orquestra, i també destaca la seva tasca com a director musical en obres de
teatre com ”Mare Coratge i els seus fills” al TNC l’hivern del 2001, i d’altres. Algunes produccions
discogràfiques en les que ha intervingut com arranjador i/o director musical
son: “Sueño inmaterial” (Laura
Simó & Pedro Ruy Blas, 2010); “Stringworks” (David Pastor, 2006); “El ritme de les paraules” (Araceli Aiguaviva, 2005); “Sóc
músic” (Xavi Garriga, 2004); “Frec
a Frec” i “Dies Diferents” (Mariona
Sagarra, 2001 i 2003), “Vafalungo” i “Postrof” (Dusminguet, 1998 i 2001), “La Boina” (2006). També el seu arranjament de "Alfie" (de Burt Bacharach), encarregat i
interpretat per Laura Simó i l'Ensemble de Bellaterra dirigit per Eladio Reinón, i publicat al disc de Laura Simó "Senza Fine" (Satchmo Jazz Records)
Continuem amb algun altre tema del disc...
Ara serà una meravella d’en Johnny
Mandel, una magnífica balada iniciada a piano solo, que a partir de la
intervenció de la resta de companys, esdevé un tema amb un swing perfecte,
marcat pel Nono i en Xavi. El tema és
5.- Close enough for love (J.Mandel) 6m15s
Una balada reconvertida, “swingada”. Gran solo d’en Francesc i d’en Nono
Fernández, amb marcat accent rítmic i amb una gran sonoritat, per deixar
pas a la melodia de nou i acabar el magnífic tema.
I ara per acabar amb aquest increïble disc d’en Francesc Capella posaré el tema de l’Irving Berlin amb un títol aclaridor, i amb un més marcat sentit
rítmic.
3.- The best thing for you is me (Irving Berlin) 5m05s
Gran tema, amb molt de “swing” i un ritme ja més pujat de to que ens ha
deixat tan bon regust d’orella que quan el vam escoltar al Jazz Club La Vicentina acompanyat d’en David Pastor i el seu quintet.
Més dades de l’artista les podreu llegir al blog,
DOCÈNCIA
Entre 1996 i 2002 ha estat cap del departament de piano a l’Escola de Música de Badalona (de Jazz i Música Moderna), i actualment és professor de piano jazz, anàlisi i història del jazz a la ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i professor de piano jazz i combo a Musikene (Escola Superior de Música del País Basc) a Sant Sebastià. Ha impartit cursos de teoria i d’improvisació al Conservatori Superior del Liceu (a Barcelona) , als conservatoris d’Igualada, de Terrassa, per a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), al Taller de Músics, etc.
Entre 1996 i 2002 ha estat cap del departament de piano a l’Escola de Música de Badalona (de Jazz i Música Moderna), i actualment és professor de piano jazz, anàlisi i història del jazz a la ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i professor de piano jazz i combo a Musikene (Escola Superior de Música del País Basc) a Sant Sebastià. Ha impartit cursos de teoria i d’improvisació al Conservatori Superior del Liceu (a Barcelona) , als conservatoris d’Igualada, de Terrassa, per a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), al Taller de Músics, etc.
Ha realitzat seminaris i master classes arreu d’Espanya i també a Alemanya (Stuttgart, Ludwigsburg, Salzgitter) i a Xina (Pequin i Shanghai)
Participa regularment en el Curso Internacional Pirineos Jazz a Canfranc (Osca).
Participa regularment en el Curso Internacional Pirineos Jazz a Canfranc (Osca).
COMPOSITOR
Rep el premi al Jove
Compositor de la Generalitat de
Catalunya l’any 1993, per l’obra “Sis peçes per a piano”. Més tard
també va obtenir reconeixement la seva obra “Variacions sobre un tema de
Mompou”, igualment per a piano sol.
2005 obté el tercer premi a la Bienal Internacional de Composició de Jazz “Tete Montoliu” que organitza la SGAE. Entre 1990 i 1995 va liderar el “Francesc Capella Grup”, amb repertori de composicions originals a cavall del jazz fusió i del que actualment s’anomena world music, del que hi ha un disc publicat: “Pil Pil” (NUBA Records, 1994) L’any 1997 composa i dirigeix la música de l’espectacle eqüestre “Ball a Cavall”. Durant 1998 i 1999 composa bandes sonores per a TV3 i alguns jingles publicitaris. L’any 2001 composa i dirigeix una versió en clau de tango i jazz de l’òpera “Dido i Eneas” de Purcell, titulada “Dido Per Sempre”. L’any 2007 estrena una segona versió d’aquesta òpera, sobre un llibret català d’Albert Roig, que passa a anomenar-se “Roses de Gos”, enregistrada en directe i editada per SWITT Records (2009).
El seu darrer treball discogràfic com a líder “Jazz On Bach” (New Mood Jazz, 2006), és un seguit de composicions originals per a septet, inspirades en músiques de Bach. Molts dels temes de jazz que ha escrit formen part del repertori d’altres artistes, i alguns d’ells han estat enregistrats.
2005 obté el tercer premi a la Bienal Internacional de Composició de Jazz “Tete Montoliu” que organitza la SGAE. Entre 1990 i 1995 va liderar el “Francesc Capella Grup”, amb repertori de composicions originals a cavall del jazz fusió i del que actualment s’anomena world music, del que hi ha un disc publicat: “Pil Pil” (NUBA Records, 1994) L’any 1997 composa i dirigeix la música de l’espectacle eqüestre “Ball a Cavall”. Durant 1998 i 1999 composa bandes sonores per a TV3 i alguns jingles publicitaris. L’any 2001 composa i dirigeix una versió en clau de tango i jazz de l’òpera “Dido i Eneas” de Purcell, titulada “Dido Per Sempre”. L’any 2007 estrena una segona versió d’aquesta òpera, sobre un llibret català d’Albert Roig, que passa a anomenar-se “Roses de Gos”, enregistrada en directe i editada per SWITT Records (2009).
El seu darrer treball discogràfic com a líder “Jazz On Bach” (New Mood Jazz, 2006), és un seguit de composicions originals per a septet, inspirades en músiques de Bach. Molts dels temes de jazz que ha escrit formen part del repertori d’altres artistes, i alguns d’ells han estat enregistrats.
Acabarem la sessió d’avui dedicada als trios estàndards de piano,
contrabaix i bateria amb el trio Barcelona
Holiday. Un disc editat per Fresh
Sound Records i que compta amb la col·laboració al contrabaix d’en Masa Kamaguchi, conegut nostre, músic
japonès que viu a cavall de molts llocs, però que tenim força sovint per Barcelona.
BARCELONA HOLIDAY
Editat per Fresh Sound Records FSNT 373
Enregistrat el 21 de juliol de 2008 per Jordi Vidal
als Estudis Laietana de Barcelona, Catalunya.
Mesclat per Michael Brorby als Acoustic Recording,
Brooklyn, NYC.
Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Massa Kamaguchi,
Disc que ha rebut una “Menció Honorable” a la millor nova realització de
Jazz 2011 per la New York City Jazz
Record. La tardor d’aquest mateix 2011, aquest magnífic trio va fer una
magnífica gira per la península ibèrica.
Ens comenta Vinnie Sperrazza.....
Era la primavera del 2008 quan Masa
Kamaguchi (músic japonès format a New
York i amb residència més o menys estable a Barcelona, li va comentar a Jordi
Pujol què, Jacob Sacks i jo
mateix, volíem anar a Europa pel
juliol del mateix any. Jordi ens va proposar l’àlbum que teniu a les
vostres mans.
Vàrem arribar i vam estar-nos una setmana a Barcelona, compartint apartament, i fent alguns petits “bolos” amb
en Masa, practicant junts,
compartint i intercanviant idees, escoltant música, fent plans pel futur, i
gaudint de la ciutat. Tot això ens va donar la oportunitat de pensar i
reflexionar, lluny de l’estrès d’una gran ciutat com Nova York, i recarregar les nostres bateries creatiu artístiques.
Al mig de tot plegat, vam enregistrar aquest àlbum.
Tal i com vam fer en el nostre anterior àlbum anomenat “Peak Inn”, també de Fresh Sound, FSNT 343, cada tema va ser tocat només una vegada, enregistrat a la
primera, sense segones preses, evitant-nos la feixuga discussió sobre quina de
les preses fora la bona. Va ser en Jordi
Pujol Baulenas qui va tenir la idea de fer un disc d’estàndards, la qual
cosa era perfectament assumible amb el nostre material.
Jacob, Masa i jo mateix, sentíem que una aproximació
casual i informal als estàndards de Jazz
feta amb honestedat tindria els més preciosos resultats. Aquest àlbum inclou la
meitat del material enregistrat.
És un plaer i un honor per a mi, haver pogut treballar amb aquests
músics i artistes tan brillants, en Masa
Kamaguchi i Jacob Sacks, i
agraeixo a Jordi Pujol i a tot
l’equip de Fresh Sound Records per
permetre’ns documentar i compartir aquesta música. Van ser una magnífica Barcelona de Vacances, Barcelona Holiday,
i és un gran plaer per a mi poder-ho compartir amb tots vosaltres. Sincerament.
Vinnie Sperrazza, octubre de
2009.
El primer tema que posarem serà el
1.- Three in One (Thad
Jones) 5m19s
MASA KAMAGUCHI
Masa Kamaguchi, 1966 Wakkanai City, Japó. Va
néixer a la ciutat de Hokkaido. El
1990, Massa es va traslladar a Boston per estudiar al Berklee College of Music, on va
estudiar amb el bateria Joe Hunt.
Mentre residia a Boston, Kamaguchi va treballar amb molts dels
grans músics de la zona, com Georg
Garzone, Sieger Bert, Hal Crook, Herb Pomeroy i Carberg Frank. També durant
aquest temps a Boston, Massa va fer gires per Europa i Escandinàvia, en diverses ocasions. El 1994, Massa es va traslladar a Nova
York on va col·laborar amb molts grups i actuant amb artistes com, Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder,
David Murray, Toots Thielemans, Malaby Tony, Carlos Galeano, i molts
altres. Va fer enregistraments amb Frank
Kimbrough, Paila Motion, Ron Horton, Dave Douglas, Sonny Simmons, Malaby Tony,
John O'allager, Chris Cheek, Russ Lossing, Billy Mintz Tony Moreno i molts
altres.
El 2006, Massa
es va traslladar a Barcelona. Encara
que segueix mantenint una estreta relació amb músics de Nova York , Masa
treballa amb músics europeus, com Albert
Bover, Perico Sambeat, Albert Sanz, Sara Serpa i Lluís Vidal i molts altres.
El gener de 2010 per l’aniversari de la sala Jamboree, va tocar al grup All
Star entre moltes i diverses col·laboracions.
Ara ens hi ficarem amb un tema del gran Charlie Parker
2.- Yarbird Suite (Charlie
.Parker) 4m23s
JACOB SACKS
És un dels pianistes més
creatius de l’escena jazzística actual de NYC.
La seva veu, particular i forta ha estat escoltada en una gran varietat de
registres des del Mainstream del Jazz Tradicional de la Mingus Big Band Orquestra fins una
lliure aproximació a la música del Paul
Motian Septet, passant per la fusió del David Binney’s Balance. Originari de Michigan¸ Jacob va
marxar a NYC per estudiar amb Garry Dial a la Manhattan School of Music. Després de graduar-se el 1998, Jacob va ser finalista en el prestigiós
concurs Thelonious Monk Interantional
Jazz Piano el 1999. En els darrers 12 anys, Jacob ha estat membre de diverses formacions, enregistrant diversos
àlbums i fen gires pels Estats Units,
Europa i Canadà en diverses ocasions. Ha tocat amb músics de la talla de Clark Terry, Joe Maneri, Terumasa Hino,
Charles Gayle, Eddie Henderson, Christian McBride, Brian Blade, Tony Malaby,
Jacob Garchik, Ben Gerstein, Ohad Talmor, Chris Potter, Mark Turner, Ben Monder,
Adam Rogers, Kenny Wollesen, Gene Jackson, and Matt Wilson. Els projectes
actuals inclouen una llarga col·laboració e duo amb la cantant Yoon Sun Choi, amb qui ha fet
recentment un àlbum aclamat per la crítica especialitzada, amb la música de Joe Raposo; el quartet “Two Miles A Day”, coliderat amb el
contrabaixista Eivind Opsvik i on
van presentar al violinista Mat Maneri
i on hi va participar el gran i ara desaparegut Paul Motian; una formació a trio amb el bateria Dan Weiss i el contrabaixista Thoma Morgan.
Seguirem amb un tema de Porter
4.- Night and Day (Cole
Porter) 7m21s
VINNIE SPERRAZZA
Va créixer a Utica
a l’àrea de NYC, i va assolir els estudis de Jazz de la William Paterson
University. Mentre va ser en aquesta universitat, va començar una llarga
relació musical amb el llegendari pianista James
Williams, la qual va continuar fins que el Sr. Williams ens va deixar el 2004. Mitjançant el mateix Williams, en Vinnie va poder tocar en molts dels millors clubs, concerts i va
poder fer enregistraments amb músics com Clark
Terry, Bill Mobley, Steve Wilson, Javon Jackson, Richard Davis, and Mulgrew
Miller. Des que va anar a Brooklyn
el 2002¸ ha estat un músic molt sol·licitat com a “sideman” i s’ha fet un nom
com a líder. La Matt Blostein/Vinnie
Sperrazza Band ha actuat en multitud d’ocasions a NYC i ha fet gires pels Estats
Units presentant els seus àlbums Ursa Minor (ENV 0701) on Envoi
Recordings, i el Paraphrase
(YY 0006) a Yeah Yeah Records. Després va venir l’etapa de Fresh Sound Records enregistrant els dos
àlbums comentats a Barcelona, i fent
la gira per la península ibèrica. Actualment ha acabat d’enregistrar per 40twenty¸un
col·lectiu on hi podem trobar Jacob
Garchik, Jacob Sacks, i Dave Ambrosio i també l’àlbum Summa Heretica¸ àlbum amb composicions pròpies. També es dedica a
l’ensenyament de la música; és coordinador de dues escoles, les prestigioses Queens College CPSM Jazz Program i del
JCC Jazz Program a la JCC Thurnauer School of Music, forma part del grup Teaching Artist amb Midori i diversos amics, i manté la pràctica diària
de la bateria a la seva casa de Brooklyn¸
NYC.
Acabarem amb un tema dels germans Gershwin el conegut i versionat de múltiples i diverses maneres, el
8.- I got rhythm (G
& I Gershwin) 4m58s
Espero que us hagi agradat el programa d’avui i espero
veure-us demà a la Jam Session del Jazz
Club La Vicentina, bona nit i bon JAÇ.
Bona nit i bon Jazz, benvingudes i benvinguts al millor programa de Jazz
de Ràdio Sant Vicenç. Avui dedicarem el programa als guitarristes, dos molt
propers a nosaltres i el tercer, americà, i que vàrem veure i escoltar al
Jamboree. En el cas dels dos primers s’ha de dir que l’estil és més aviat Groove-Jazz
el primer i Jazz-Rock el segon, mentre que el darrer l’emmarcaríem dins del
Jazz Contemporani, el que es fa ara i de la manera que es fa ara.
Comencem amb…
ARTURO BLASCO
Reconegut guitarrista i productor format musicalment a Vitòria, en els
principals conservatoris i escoles de música moderna, i havent fet tota una
colla de masters i cursos amb diferents guitarristas com són ara Pat Metheny,
Joe Pass i molts altres. Ha fet diversos cursos de pedagogia musical a Bilbao i
és autor del reconegut llibre didàctic “Escalas para Guitarra " editat per
Music-Distribucion-Warner ref.ML.2012 (Barcelona 1999).
L’Arturo, també col·labora
habitualment en els Festivals de Jazz de Vitòria i ha produït més de 20 discos
i projectes audiovisuals., a més a més d’haver composat bandes sonores per a
llarg metratges d’àmbit internacional.
Actualment lidera el seu propi projecte de Jazz anomenat "
Los Paseadores ", entre molts altres, al mateix temps que
forma part de l’equip pedagògic de l’Escola Jam Session ubicada a Barcelona i
de la qual el nostre amic Luis Blanco n’és el director. Ja sabeu l’estreta
relació del Jazz Club La Vicentina amb aquesta escola de música que participa
cada any en els Festivals de Jam Sessions i que a més a més, ell al capdavant amb professors i alumnes, són fidels habituals a les Jams del darrer divendres de
cada mes.
El disc que presentem de l’Arturo Blasco Quartet és:
BARCELONA-VITÒRIA
ARTURO BLASCO
QUARTET
Enregistrat a Barcelona als Estudis Stereodosis
Proas i a Vitòria al Mekoteta.
Editat
i distribuït per Jam Session Records el 2012
Arturo Blasco, guitarra
Daniel Villa, piano i teclats
Emili Nieto, baix elèctric
Enric Asensio, bateria
Excel·lent doble àlbum enregistrar entre Barcelona i Vitòria, sota la
direcció musical del veterà guitarrista Arturo Blasco, acompanyat pels seus
alumnes d’estudis superiors de l’Escola Jam Session.
Tots ells signen aquest luxós treball editat en Digipack doble.
En el primer compacte ens trobem amb 10 temes que resumeixen els
exercicis de l’assignatura “Combo” dels estudiants del cicle superior, i que
varen ser enregistrats als “Estudis Stereodosis Prod” sota la coordinació de
l’Emili Nieto el 19 de juliol com a treball de fi de curs,
essent-ne l’Oliver Bàrriga el tècnic de gravació i on el mateix Emili en va fer
les mescles i masterització conjuntament amb en Sepe Martínez.
En el segon compacte ens trobem tots els temes enregistrats en directe a
la XXXV edició del Festival de Jazz Vitòria-Gasteiz en el club “Un toque de
Laurel”, el 17 de juliol de 2011, on el quartet va estar tocant durant tota una
setmana, l’actuació del mateix va estar enregistrada, mesclada i masterirtzada
per Timoteo Ozaeta en 008 a l’Estudi Mekoteta, amb la col·laboració de “Nika
Birchiasvili” tocant el violí en un dels temes. Àlbum molt interessant que
segur que us agradarà a tots.
Comencem posant el primer tema del primer CD, una composició suau....
1.- Tudo Acid (A.Blasco) 6m25s
Ara el tema és una clara pràctica d’un 6x8, també de l’Arturo
2.- Suddenly (A.Blasco) 3m47s
Magnífics solos de l’Arturo i Daniel d’aquest Suddenly,..i un de curtet
de l‘Enric.
Seguint amb la dinàmica suau amb ritme dolç escoltarem el següent tema
3.- Blues 3.2 (A.Blasco) 5m54s
Gran solo de l’Arturo, més electrificat i bona secció rítmica al darrera
amb els joves Emili, Daniel i Enric.
Ara del segon compacte enregistrat en directe a Vitòria, posarem un
parell d’estàndards que tots coneixeu, el primer.
8.- Cantalopue Island (H.Hancock) 7m17s
I ara escoltarem un altre gran tema, un estàndard que com l’anterior es
toca en la majoria de Jam Sessions, aquest però amb la col·laboració de Nika
Bitchiasvili al violí...
9.- Footprints W.Shorter) 7m0s
Magnífic solo de Nika, i també de la resta de companys....
Deixem aquest so melós de l’Arturo Blasco Quartet que per començar el
programa d’avui ha estat excel·lent i continuem amb el segon projecte una mica
més pujat de to. Escoltarem alguns temes d’un dels guitarristes més
sol·licitats i amb més trajectòria a casa nostra, l’Emili Baleriola. Les seves
primeres intervencions en el món de la música venen ja de l’època del grup
Màquina, allà pels darrers 60 i primers 70s.
EMILI BALERIOLA
Veiem que ens en diu l’Àlex
Gómez-Font
En l'escena musical del nostre
país dels darrers quaranta anys, un dels noms destacats és el d'Emili
Baleriola. Nascut a Barcelona, ha destacat per ser un artista realment
camaleònic. Guitarrista, productor musical, compositor i arranjador, es capaç
d'aventurar-se en una gran varietat d'estils musicals i mantenir la seva pròpia
identitat.
El disc que ens presenta l’Emili és.....
EMILI
BALERIOLA “JAZZ-ROCK TRIO”
Editat per PiCAP
Enregistrat el 7,9 i 10 de
setembre de 2010 per Emili Baleriola i Raimon Iniesta els estudis 3et music
school a Mataró.
Produït per Emili Baleriola
Productor Executiu, Àlex
Gómez-Font
Emili Baleriola, guitarra
Vicenç Msa, baix elèctric
Raimon Iniesta, bateria
Jazz-rock trio és un d'aquells treballs que sorprèn, perquè
compleix els requisits per convertir-se en una petita joia. Al capdavant
d'aquesta proposta hi trobem Emili
Baleriola, un excel·lent i veterà guitarrista que fa més de
quatre dècades que posa música a treballs que van del rock al jazz, passant per
la música llatina o la cançó d'autor. Ara, després d'anys de silenci, Baleriola sorprèn amb aquest disc, un
treball en majúscules. La principal característica que fa que aquest àlbum
sigui esplèndid és la seva frescor, la música sona viva i la sentim a prop,
lluny de laberíntics afegits i postproduccions sofisticades. Un disc
enregistrat pràcticament en directe, sense afegir-hi segones guitarres i apostant
pel so cru que sorgia durant la gravació. Un total d'onze peces: sis
composicions pròpies i cinc versions de temes clàssics que donen com a resultat
un disc equilibrat, ràpid i àgil.
Comencem amb el primer tema, i que segueix una mica l’ona groove de l’anterior
treball....un tema del mateix Emili.
1.- No problema (E.Baleriola) 6m09s
Un tema amb un clar canvi de ritme, passant d’un 6x8 a un 4x4 i amb
“swing” en els diferents passatges del tema..amb un solo molt ben trenat, amb
algun riff recordant els Beatles....gran
tema de l’Emili. Seguim parlant de l’Emili...
Músic autodidacte, comença a tocar la guitarra als
sis anys. La seva carrera s'inicia a finals dels anys seixanta quan crea el
grup Crac, juntament amb Carles Benavent i Salvador Font. Del grup, que
fusionava el rock i el blues d'una manera innovadora, cal recordar la seva
actuació al mític festival de música progressiva del Saló Iris organitzat per
l'Oriol Regàs. A principis dels setanta el trio s'integra al grup Màquina! de la
mà d'Enric Herrera, en una segona etapa en que el grup es va decantar més cap
al jazz-rock.
Canviem a un ritme més viu amb el tema
2.- Cold duck time (E.Harris) 4m10s
Bon marcatge de la secció rítmica, cops al canto de la caixa pel Raimon
i el baix del Vicenç...
Paral·lelament, durant tota la dècada dels setanta
i coincidint amb el moviment de l'Ona Laietana nascuda al Zeleste de Víctor
Jou, Emili Baleriola forma part d'algunes de les principals formacions de
blues, progressiu, rock, psicodèlica, música afrocubana, latin-jazz y funk.
Entre d'altres, Esqueixada Sniff, Orquestra Plateria i les col·laboracions amb
els cantautors Jaume Sisa i Albert Pla, a banda de Música Urbana, Orquestra
Mirasol, Gato Pérez o el seu pas pel llegendari Canet Rock.
i ara seguim amb un estàndard de Jazz, lleugerament adequat a les
intencions musicals del trio...el conegut
3.- Song for my father (H.Silver) 3m57s
Ja veieu que ens mantenim en una ona groove, suau, en un Jazz-Rock ben temperat. Tema aquest que tots coneixem i que
s’interpreta també molt sovint a les Jams Sessions....Bon solo de l’Emili i bon
suport de la resta de companys.
Durant els anys vuitanta continua el seu treball
intens a dalt de l'escenari amb Pernil Latino, The one & only blues band, i
la seva pròpia banda, per a la qual composa la música pel seu primer treball, Dilema (1986). L'any 1989 crea els
Estudis Montseny, situats al mig del bosc en el Parc Natural del Montseny, on
es dedica bàsicament a la gravació i producció musical. D'aquesta etapa com a
productor, destaquen Blues for Anna (1993)
de Tete Montoliu, el Now hear my meaning (1993)
de Lou Bennet i Ho sento molt (1989)
d'Albert Pla, on hi participa com a guitarrista.
Seguim amb la mateixa ona ara també amb un clàssic del Miles Davis, el
4.- All Blues (M.Davis) 4m35s
Tema també que ha començat amb el típic 6x8 suau per veure’s doblat en el tempo en la
part del solo pel walking del baix del Raimon...
En el 2004 torna a col-laborar amb Sisa, Orquestra
Plateria i l'esporàdica recuperació de Màquina! juntament amb Jordi Batiste i
Luigi Cabanach. En 2006 es retroba amb el jazz formant el seu propi trio i en
2010 grava jazz-rock trio, el
seu últim treball.
Això ens ho ha dit, recordem-ho, l’Àlex Gómez-Font.
Seguim ara amb un altre estàndard matxucat pobre a totes les Jams....però
en una versió magnífica de l’Emili, tant en la intro com després en el mateix
tema..
6.- Blue Bossa (K.Dorham) 4m55s
Un Blue Bossa excel·lent, tant en la interpretació com en els
arranjaments de l’Emili Baleriola. Un magnífic solo del Raimon, i després un
retorn a la coda, i final amb els acords inicials de la intro.
Acabem ja amb un altre estàndard, un d’aquells que el seu creador va
dissenyar per ésser toca a “tota hòstia”, així també vivia el seu creador...però
que aquí l’Emili i companyia han suavitzat una mica...
9.- Donna Lee C.Parker) 3m22s
Deixem l’Emili Baleriola Jazz-Rock Trio després d’aquesta bona sessió
d’un Jazz-Rock suau en el Rock i adequat en el Jazz....
Ara canviarem d’estil, de maneres interpretatives i ens endinsarem amb molta força en un
projecte que vaig tenir el plaer d’escoltar al Jamborre Jazz Club. El seu
artífex, l’americà Jonathan Kreisberg, gran guitarrista i que va venir
acompanyat de tres grans músics més. D’aquest concert en vaig fer un petit tast
escrit i que el podeu llegir al blog del Jazz Club La Vicentina....
“SHADOWLESS”
JONATHAN KREISBERG
Editat per New For Now Music
Enregistrat per Michael
Marciano el 26 i 27 d’abril el 2010 als Systems Two de Brooklyn, NY
Jonathan Kreisberg, guitarra
Will Wilson, saxo alt
Henry Hey, piano
Matt Penman, contrabaix
Mark Berber, bateria
Jonathan
Kreisberg
Va néixer a Nova York. Guitarrista i compositor té records de la seva infantesa relacionats amb la música...."Jo era molt feliç d'haver crescut en una casa amb una gran i diversa col·lecció de discos, incloent-hi el My Favourite Things de John Coltrane, El Concierto de Aranjuez interpretat per John Williams i el Disraeli Gears de Cream!
Jonathan va començar a tocar la guitarra a l'edat de 10 anys després d'anar a Miami amb la seva família. Als 16 va ser admès a la New World School of the Arts, on ens estudis de Jazz eren l'eix central. Es va dedicar intensament al seu instrument i va ser reconegut per dues revistes, Guitar Player i DownBeat quab encara era un adolescent. Va guanyar un viatge escola amb la Universitat de Miami, on va ser el guitarrista de l'afamada Concert Jazz Band, fent un viatge a Brasil i tocant amb Joe Henderson, Michael Brecker i Red Rodney.
Després de la seva graduació, Jonathan va començar a tocar Jazz contemporani així com també a participar en multitud d'altres projectes. Va tocar amb la New World Symphony sota la direcció de Tilson Thomas i també ho va fer de manera extensa amb el grup de rock progressiu Third Wish. També va iniciar la primera encarnació del Jonathan Kreisberg Trio.
Establert a Miami, aquest trio elèctric va enregistrar un Cd i va completar diverses gires per l'est dels Estats Units, incloent-hi concerts amb George Benson i Steve Morse. També va començar a tocar i a donar "Master Classes" a escoles de música i universitats.
Més històries del Jonathan les podeu trobar a la gran teranyina.....
Totes les composicions d'aquest disc són del Jonathan Kreisberg, excepte el primer tema que és una adaptació d'una cançó popular grega. Comencem doncs amb aquest tema...
Va néixer a Nova York. Guitarrista i compositor té records de la seva infantesa relacionats amb la música...."Jo era molt feliç d'haver crescut en una casa amb una gran i diversa col·lecció de discos, incloent-hi el My Favourite Things de John Coltrane, El Concierto de Aranjuez interpretat per John Williams i el Disraeli Gears de Cream!
Jonathan va començar a tocar la guitarra a l'edat de 10 anys després d'anar a Miami amb la seva família. Als 16 va ser admès a la New World School of the Arts, on ens estudis de Jazz eren l'eix central. Es va dedicar intensament al seu instrument i va ser reconegut per dues revistes, Guitar Player i DownBeat quab encara era un adolescent. Va guanyar un viatge escola amb la Universitat de Miami, on va ser el guitarrista de l'afamada Concert Jazz Band, fent un viatge a Brasil i tocant amb Joe Henderson, Michael Brecker i Red Rodney.
Després de la seva graduació, Jonathan va començar a tocar Jazz contemporani així com també a participar en multitud d'altres projectes. Va tocar amb la New World Symphony sota la direcció de Tilson Thomas i també ho va fer de manera extensa amb el grup de rock progressiu Third Wish. També va iniciar la primera encarnació del Jonathan Kreisberg Trio.
Establert a Miami, aquest trio elèctric va enregistrar un Cd i va completar diverses gires per l'est dels Estats Units, incloent-hi concerts amb George Benson i Steve Morse. També va començar a tocar i a donar "Master Classes" a escoles de música i universitats.
Més històries del Jonathan les podeu trobar a la gran teranyina.....
Totes les composicions d'aquest disc són del Jonathan Kreisberg, excepte el primer tema que és una adaptació d'una cançó popular grega. Comencem doncs amb aquest tema...
4.- Zembékiko (Cançoner
Grec) 7m07s
Ara fem-ho ja amb el primer tema, ja a un ritme tant viu com el més viu
de l’anterior tema.....
1.- Twenty One (J.K) 7m57s
Seguim amb una altra perla on en Will Wilson toca el piano a més a més
del saxo alt, tal i com ho va fer al Jamboree.
6.- The Common Climb (J.K) 8m40s
PROGRAMA DE RÀDIO Nº 111 DEDICAT A LES
AUTO-PRODUCCIONS
Benvolgudes i amics de Jazz Club
de Nit. Ens tornem a trobar, passades les merescudes vacances, en aquest
espai radiofònic dedicat al Jazz bàsicament, i al Blues de tant en tant, on
compartirem un altre cop 1 hora i mitja de bona música.
Comencem la 4ª temporada a Jazz
Club de Nit i també és la 4ª del Jazz
Club La Vicentina. Esperem que les
dues activitats jazzístiques vagin de la mà molt de temps i que tots ho puguem
veure.
Avui tornem a dedicar aquest programa 111 a les “auto-produccions” de
casa nostra i de fora. En alguns casos, són discos comprats després de veure el
concert en el Jamboree Jazz Club; en
d’altres, són discos que he rebut per correu, directament des del mateix músic que
lidera el projecte, i d’altres són discos que m’han donat en pròpia mà, després
de veure algun assaig. En definitiva, són produccions pròpies, de no massa
tirada i és per això que se’ls hi ha de donar difusió i reconeixement.
Comencem amb el disc de.....
ROC CALVET
“OTHER WORLDS” un tribut a la música de Wayne Shorter
Enregistrat als estudis
Laietana l’agost de 2011 per Jordi Vidal.
Produït per Roc Calvet.
Roc Calvet, guitarra
Pablo Selnik, flauta travessera
Miguel Serna, contrabaix
Joan Terol, bateria
La figura de Wayne Shorter ha
estat sempre envoltada per una aureola de misticisme, possiblement a causa de
la seva personalitat única: cinèfil i lector compulsiu, pensador, compositor
inesgotable, artista camaleònic i davant de tot ferm creient en l’ésser humà
com a centre de qualsevol manifestació artística.
Com a intèrpret, resulta gratificant l’esforç de desentrellar tots els
“misteris” associats a la composició de Shorter,
i a la seva particular forma d’expansió de la modalitat (potser fóra útil
rebatejar la seva etapa a Blue Note
dels 60 com a jazz postmodal). Adoptar la paraula “misteri” té plena
justificació en aquest cas, donada la escassa bibliografia associada a
l’artista, i a les seves pròpies declaracions: Shorter rarament contesta una pregunta sobre música.
L’aprofundiment en la seva figura ha suposat una oportunitat única
d’endinsar-se en l’univers sonor que ha gestat al voltant deu geni creador; un
univers ple de constel·lacions d’influències tan inabastable com inspirador. Un
tot creat a partir d’un puntillisme conreat en l’ànsia de coneixement que ha
acompanyat tota la seva trajectòria.
Per assolir aquest objectiu, ha calgut un ampli treball de recerca, per
a contextualitzar l’evolució del Jazz,
copsar els fonaments d’altres disciplines artístiques que tanta influència
exerciran en el primer Shorter, o
endinsar-se en la personalitat dels seus contemporanis. Tot plegat per a
aconseguir una perspectiva adequada.
L’assoliment d’aquesta perspectiva ha trobat la seva raó de ser en el
cos del projecte instrumental “Other
Worlds”; representa la culminació de la recerca, l’objecte tangible d’un
conjunt d’experiències i coneixements assolits a través del geni incombustible
d’una de les últimes llegendes vives del Jazz.
O, si més no, és una humil mostra d’agraïment a la bellesa intemporal de la
seva obra.
Roc
Calvet
Després d’aquestes magnífiques ratlles escrites pel Roc, començarem amb alguns dels temes de Wayne Shorter dels quals, aquest tros de músic, n’ha fet els
arranjaments.
2.- Juju (W.Shorter) 6m20s
4.- Fee-fi-fo-fum (W.Shorter) 6m10s
6.- Wild Flower (W.Shorter) 6m45s
7.- Nefertiti (W.Shorter) 3m50s
MARTIN LEITON
“MEDIUM”
Enregistrat als estudis
Infinity a Madrid el 16 i 17 de març de 2010 per Matias Cella. Mesclat i
masteritzat per Campi.
“CANARIAS CREA”, Creativa
Canaria.
Kike Perdomo, saxo tenor
Moisés Sánchez, piano
Martin Leiton, contrabaix
Borja Barrueta, bateria.
Tots els temes composats i
arranjats per Martin Leiton.
Convidats.....Jorge Pardo, Juan
R. Berbín, Angela Cervantes, Audun Waage, Campi.
Diu en Martin Leiton.....
Aquest treball i la cançó “Maria”
estan dedicats a la memòria de la meva mare.
Gràcies al meu pare Roberto pel
seu carinyo i per ensenyar-me a tocar i a escoltar música.
El tema “Ciclos” està
inspirat en la vida de la meva àvia.
En Martin Leiton es un
baixista i contrabaixista canari establert a casa nostra d’ençà un temps, home
polifacètic, que tan el pots escoltar fent Jazz com Blues i d’altres músiques.
Aquest treball el vàrem poder veure al Jamboree
Jazz Club, i ràpidament vam adquirir el disc, enlluernats com estàvem
després d’un concert més llarg del normal, amb bis inclòs, un estàndard, i amb
els músics aplaudint al públic que a la vegada aplaudia als músics. Un concert
del qual vaig escriure quatre ratlles i que les podeu llegir al blog del Jazz Club La Vicentina ,
Comencem amb un tema suau, una mena de balada, on col·labora a la flauta
travessera en Jorge Pardo.
5.- Respirando (M.Leiton) 8m13s
Ara qui col·labora amb el quartet és la Ángela Cervantes amb la seva veu.
8.- Buenos Aires (M.Leiton) 6m15s
I ara és el Campi qui
col·labora amb els artefactes sonors.
2.- Visions (M.Leiton) 6m57s
Ara posaré alguns dels temes que més em van impressionar pel seu aspecte
rítmic sobretot, però també el melòdic i harmònic...
4.- El grito mental (M.Leiton) 5m28s
VICENS MARTIN
“SUITE URBANA”
Enregistrat als estudis Nòmada
57, de Barcelona, per Pere Aguilar.
Coordinació de producció, Rafa
Puerta.
Música composada i arranjada
per en Vicens Martin.
Vicens Martin, guitarres,
sintetitzador de guitarra
Gabriel Amargant, saxo tenor,
saxo soprano, clarinet
Alejandro di Constanzo, piano,
Rhodes
Miquel Àngel Cordero,
contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria,
percussió
Featuring Nevoa a “El passeig”
Lletra d’”El Passeig”, Núria
Piferrer (Nevoa)
Aquesta “Suite Urbana” del Vicens
Martin, va sorgir a partir d’un encàrrec que li varen fer la Fundació
Digitalent i El Taller de Músics, gràcies al qual, va germinar la
llavor d’aquest encàrrec, esdevenint finalment aquesta magnífica “Suite
Urbana”.
Es fa difícil seleccionar els temes per escoltat, ja que n’hauré de
deixar d’altres, i en aquest cas, com que el treball és “tot un continu”, des
del “Somni” fins el “A Dormir”, doncs encara més...
Comencem doncs amb “El Somni” i a veure què passa....
1.- El Somni (V.Martin) 2m20s
2.- El despertar (V.Martin) 4m29s
3.- Introducció a El Trànsit (V.Martin) 0m40s
4.- El Trànsit (V.Martin) 5m12s
5.- Les Obres (V.Martin) 2m32s
6.- El Treball (V.Martin) 5m21s
Després d’aquest “totus continuum”, i una vegada acabada la feina, te’n
vas a dinar i després, amb la migdiada ve “El Repòs”.....
7.- El Repòs (V.Martin) 6m03s
I aquesta “Suite Urbana”, continua amb Els Nens, El Passeig,
La Festa i A Dormir, però com que el temps que tenim és limitat, ho deixem
aquí i ara mateix ens en anem a dormir.....Bona Nit i Bon Jaç.Miquel Tuset
Subscribe to:
Missatges (Atom)
