Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I abans de res, dir-vos que el divendres vam fer un concert extraordinari amb Manuel Krapovickas Quartet. Els hi vaig demanar si voldrien fer el “Peace”, “PAU” de l’Horace Silver i això és el que van fer. O sigui que NO A LA GUERRA, ENLLOC DEL MÓN. 

ja hi som amb un altre programa dedicat a projectes de la gent de casa i gent amiga, no tan propera en la distància física i sí en la emotiva. I és que avui tindrem els projectes de les editorials Segell Microscopi, Underpool i Blue Asteroid amb els fets a casa “Tot és ara” del Carles Gutiérrez i el  “Contrafacts” de Dani Pérez, mentre que el de l’amic malagueny Javier Navas es diu “La Revolución”, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Doncs començarem amb el projecte personal del guitarrista Carles Gutiérrez i el seu “Tot és ara”, publicat a finals del 2021 pel Segell Microscopi. Enregistrat per Carles Puntí a Panorama 1526 el març del 2021. Mesclat i masteritzat per Aniol Bestit a The Sound of Wood el juny de 2021. I el Carles Gutiérrez Quartet són:  Carles Gutiérrez, guitarra elèctrica i espanyola, efectes, palmes; Jordi Mestres, contrabaix i baix elèctric; Martí Hosta, bateria  i diversos instruments de percussió i palmes, i Joan Mas, saxo alto a “Go”, “Flying” i “Boira”. Les col·laboracions són de luxe i són les de: Jordi Bonell, guitarra elèctrica a “Tot és ara”; Laura Cruells, veu a “Terra”; Pau Figueres, guitarra espanyola a “Montargil”; Àlvar Monfort, trompeta a “Un trosset de cel” i Aleix Tobias, udú i pandereta a “Fyling”. Totes les composicions són de Carles Gutiérrez. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al disc: https://www.microscopi.cat/product-page/carles-gutiérrez-tot-és-ara .... 

I ja començarem escoltant-los en el tema de l’Àlvaro Barbero adaptat pel Carles on hi participa l’Àlvar Monfort amb la trompeta, anomenat.. 

1.6.- Un trosset de cel (Àlvaro Barbero & Carles Gutiérrez) 4m38s. 

El seu primer disc en solitari, és la culminació d'una profunda necessitat de mostrar l'autenticitat en una barreja que inclou el jazz, el pop, la música mediterrània i la música d'arrel. Amb una dilatada carrera musical que l'ha portat a col·laborar en diferents projectes, gravar més de 10 discs i fer gires per tot el món amb bandes com Muyayo Rif, The Summer Lovers, Estació de l'Est, Transit trio, Judit Neddermman, 5 de swing, Hypnotick Orchestra o Dani Txarnego, Carles Gutiérrez aprofita el fet de trobar-se en una etapa de creixement i evolució per publicar un disc que parteix del format trio amb 11 temes que inclouen diferents col·laboracions. De caràcter intimista, sense complexos, on el virtuosisme més tècnic convergeix alhora amb les emocions sense cap límit, "TOT ÉS ARA" és un treball que no vol etiquetes, ni filtres, no busca encaixar. Convida a connectar amb l'autenticitat més nua de l'artista. Amb una guitarra a mig camí entre l'acústica i l'elèctrica, Carles Gutiérrez regala 9 temes propis i 2 adaptacions a Un trosset de Cel (Àlvaro Barbero) i Himne a l'Amour (Édith Piaf, Marguerite Monnot) . I tinguem en compte que el concert de presentació serà el 13 de març a Cornellà de Llobregat (Barcelona), a la Sala Padró. 

I ja heu vist més o menys per on va aquest projecte d’en Carles Gutiérrez. Els temes són diversos, de ritmes i melodies, amb un tema cantat molt melòdic i maco. En aquesta adaptació hi hem tingut tot el sabor del Jazz en les improvisacions, la primera del magnífic trompetista, mentre que no tant en la melodia. Un tema bonic i que el líder ha sabut reconduir a uns altres cels. La base rítmica ha estat contundent, tot i que no massa, i el líder ha acompanyat constantment amb arpegis i acords, i fent també un molt bon solo amb tots els aires de qui va ser el seu mestre, en Jordi Bonell. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

Seguirem amb un altre tema del jove guitarrista, ara amb en Joan Mas, saxo alto i anomenat.... 

2.8.- Boira (Carles Gutiérrez) 4m58s. 

Va començar a tocar la guitarra de forma autodidacta fins que va decidir fer de la música la seva forma de vida. Llicenciat al Conservatori del Liceu amb guitarra jazz ha tingut com a mestres Jordi Bonell, Dani Pérez i David Mengual entre altres. El seu camí va lligat sempre al jazz des de la més pura tradició fins al jazz més contemporani però sense oblidar la infinitat d'estils que l'han acompanyat al llarg de la seva vida com el flamenc, la música brasilera, cubana, el rock o el punk. Muyayo Rif, The Summer Lovers, Estació de l'Est, Transit trio, Judit Neddermman, 5 de swing, Hypnotick Orchestra o Dani Txarnego són alguns dels grups que l'han portat a actuar als locals més emblemàtics i a infinitat de festivals a nivell estatal, europeu i mundial així com el Womad London, Womad Rússia, Concert At Sea (NL), Ariano Folk Fest (IT), Maré d'Agost (PT), Festival Bout du Monde (FR) o el Klezzmore Fest (Vienna) entre d' altres. 

I aquest tema amb aires mediterranis té també una bonica melodia, ara amb el dolç so del saxo alto del Joan Mas, manresà ell. Un tema que ha començat amb una “intro” marcada per la base rítmica i guitarrista, i que ben aviat ha deixat pas a la maca melodia. El tempo és mèdium up, tot i que no massa, i el ritme està força ben marcat pel baterista Hosta i el baix de Mestres. El saxofonista del Bages ha fet una bona improvisació, càlida per la sonoritat i amb gust exquisit alhora que llenguatge. La del líder, sòbria i amb un so net, el de la seva guitarra sense cap mena d’efectes, ha estat també molt bona. Nitidesa, claredat expositiva i sonora. Bellesa, també, esclar. El “pont” té un canvi tonal preciós, escoltat també en el solo de Mas. Hosta ha fet també un curtet solo i finalment han recuperat la melodia. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. I ves per on que aquest dimarts 1 de març ja hi vam tornar a ser aprofitant la seva nova temporada post-Covid. Gràcies Joan Mas, Luana, Josep Mestres i Joma per venir al concert del divendres passat. Va ser tot un honor i goig tenir-vos entre nosaltres.

 

I ja acabarem amb el seu projecte amb el tema on també hi tenim al Joan Mas, saxo alto i tema anoment... 

3.1.- Go (Carles Gutiérrez) 3m55s. 

Com a compositor ha escrit per tots els projectes on ha passat, ha composat música per espectacles teatrals i per diversos projectes publicitaris així com la direcció musical i producció de diversos discs. Actualment amb una mitjana de més de 100 concerts anuals amb els seus diversos projectes i gravacions constants, gaudeix de la seva etapa més activa i creativa. És professor de guitarra a l'EMMCA (Escola Municipal de Música Centre de les Arts d'Hospitalet). "TOT ÉS ARA" és la culminació d'una profunda necessitat de mostrar l'autenticitat en una barreja que inclou el jazz, el pop, la música mediterrània i la música d'arrel. 

I quin altre gran tema d’en Carles. Divers per ritmes, per ”breaks” alhora que amb una bonica melodia amb alguns aires aràbics. Iniciat amb uns arpegis preciosos i les notes del contrabaix de Mestres, ben aviat ha aparegut el ritme i les notes guies. La melodia l’han fet saxo alto i guitarra, m’ha semblat tot i aparèixer els arpegis a la vegada. Joan ha iniciat ben aviat un primer tast improvisatori, ben trenat, amb força emotivitat i caràcter. El break posterior o motiu principal del tema ha entrat posteriorment per després  un “break” on Hosta a la bateria ha marcat uns copets molt bonics. Mas i Mestres han fet uns moments solistes després, i ja arribar al final del tema amb un final magnífic i sobtat, en un tema on el líder ha deixat tot el protagonisme solista als seus amics. Bravo. I bon tema i projecte, Carles. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....gràcies Carme per la teva dolçor i sintonia amb les músiques del programa. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio.

 

I seguirem el programa amb el projecte de l’amic i gran vibrafonista malagueny Javier Navas, “La Revolución”. Publicat per Blue Asteroid el 2022, disc produït per Javier Navas i Jorge Moreno. I aquí hi tenim a: Javier Navas, vibràfon; Enrique Oliver, saxos tenor i soprano; Juan Galiardo, piano i teclats; Bori Albero, contrabaix i Dani Domínguez, bateria. Totes les composicions són originals de Javier Navas. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç del disc: https://www.javiernavasmusic.com/ .... 

I dir-vos que del Javier ja li vaig posar el seu segon treball, ”Fresh Start” un 30 de gener del 2019 al Programa 352 i que posteriorment van venir el 17 de maig en un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i aquell dia va ser al Molí dels Frares i que van venir a quartet, coses de pressupost, sense l’Enrique. 

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. 

I els començarem escoltant amb el tema anomenat... 

4.5.- Tu paradoja (Javier Navas) 7m27s. 

I ja haureu notat el canvi estilístic d’aquest tema vers els anteriors del guitarrista català. Tema canviant, iniciat dolçament per una mena d’arpegi, ondulant lentament tot i construint la melodia. L’Enrique el fa amb el tenor, i posteriorment s’hi afegeix el líder al vibràfon. Moments també molt bonics els del “pont”, fent també la mateixa ondulació. Bori Albero al contrabaix ha fet una tasca solista magnífica, amb melodia i intenció rítmica, i ja al final de la seva improvisació. Javier Navas al vibràfon ens ha acaronat amb una gran dolçor en la seva delicada improvisació. El tema agafa una mica d’embranzida per com la secció rítmica l’acompanya en el seu solo, que ell mateix va estirant, i després, de nou les dues notes guia base. Encara hem pogut gaudir amb el solo de l’Enrique Oliver, ell, un puntal en aquest projecte al qual li ha aportat el seu especial “color”, cosa que hem constatat en la seva magnífica improvisació, la d’aquest primer i preciós tema de Javier Navas. 

El quintet liderat per Javier Navas fa una visita a un repertori jazzístic autèntic i ple de modernitat, formació on el vibràfon de Javier es desenvolupa amb més dosis d'expressió i energia. Des de l'any 2014, Javier treballa amb una secció rítmica de contrastada qualitat musical. Juan Galiardo (Jerry Bergonzi, Joe Magnarelli, Dick Oatts, Dave Santoro, Gregory Hutchinson); Bori Albero (Chano Domínguez, Lee Konitz, Dado Moroni, Barry Harris) i Dani Dominguez (Jorge Pardo, Chano Domínguez, Perico Sambeat, Kase.O). El grup ha creat un llenguatge propi a través de més de cent concerts aquests anys, interpretant un ampli repertori sota l'autoria de Javier Navas; repertori que s'apuntala el 2016 amb l'arribada d'Enrique Oliver al saxo tenor per completar el front line, convertint el quartet en un grup heterogeni de cinc membres. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

Seguirem amb aquest projecte escoltant-los de nou amb el tema que titula el projecte, la tan anhelada revolució.... 

5.1.- La revolución (Javier Navas) 5m02s. 

I quina meravella de tema de Navas i ara amb l’Enrique al saxo soprano. Ha acabat dolçament, de la mateixa manera que l’han començat, i de nou amb unes notes a mode d’arpegi, ara del vibrafonista, i també amb l’empremta del baterista Dani Domínguez, el qual ha fet una tasca permanent durant tot el tema. El motiu repetitiu va agafant força i intensitat sonora. El so del soprano, de cop i volta ho omple tot. Oliver està immens en la seva sentida interpretació, volant molt amunt, amb energia alhora que amb sentiment. Un tema on ell n’ha estat el màxim solista, sense oblidar la tasca de Dani a la bateria, i esclar, la resta dels altres tres que sempre hi han estat. 

Amb dos discos d'estudi, Finally in my hands (2016) i Fresh start (2018), el grup ha recorregut la immensa majoria de la geografia espanyola, participant en importants cicles i fesivals, destacant el II Circuit Andajazz, el programa AIE Artistes a Ruta, Festival OFF Jimmy Glass, Festival Jazz Obert de Màlaga, Festival Internacional de Jazz de Lugo, Cicle 1906, Cicle Auditori La Bilbaïna, Festival Internacional de Jazz de Melilla, Jamboree Jazz Club, Jimmy Glass, Recoletos Jazz Club, Festival d'Hivern de Màlaga, Elcercano, Filloa Jazz Club, Jazz Club la Vicentina i Nova Jazz Cava. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I ja acabarem el seu projecte escoltant-los amb el tema anomenat... 

6.3.- Todo nuevo (Javier Navas) 5m43s. 

I quin brutal tema acabem d’escoltar. Seria ideal per acabar el programa si no fos que el vull acabar amb el projecte de Dani Pérez. Tema que l’han finalitzat amb una tasca immensa del baterista Dani Domínguez, el qual ens ha fet un grandíssim solo, mostra de tot el seu saber, que és molt. Ell mateix l’ha començat amb una “Intro” i la rítmica del tema implícita, on en Bori ens ha fet la part melòdica al contrabaix. La melodia l’hem escoltat per saxo soprano i vibràfon, i potser també el piano de Galiardo, melodia a partir de la qual el líder ens ha fet la seva reeixida improvisació. Arpegis a dojo i demés meravelles com les escales inversemblants que ens ha fet. La secció rítmica de piano, contrabaix i bateria han estat brutals recolzant al líder. I ves per on que l’Enrique ha agafat el tenor per fer-ne la improvisació, que ha estat brutal. Quina contundència, quina energia i creativitat, alhora que demostració tècnica sense cap mena de dubtes. Fins i tot hem gaudit amb el solo del pianista Juan Galiardo, al qual no havíem escoltat en tasques solistes. Gran mestre, també,i gran tema per acabar amb aquest projecte de Javier Navas. 

”La Revolución” de Blue Asteroid Records, (2022) és el nou treball discogràfic de Javier Navas Quintet, en què el grup continua desenvolupant un llenguatge propi, una veu autèntica, dins del jazz nacional. La música que forma “La Revolución” respon a un crit d'escolta, d'autoafirmació vital cercada a la pròpia música i a les experiències vitals i personals de Javier. Des de la seva publicació, aquest disc forma part ja del cabal musical de la banda, atorgant-los un estil autèntic, desenvolupant un llenguatge que beu del jazz, de l'smooth, o del neo-soul. Per a l'any 2022, han estat seleccionats per al Circuit AIE Jazz en Ruta, que els permetrà presentar el projecte per diversos Festivals i Cicles de tot Espanya. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I ja acabarem el programa d’avui amb el projecte liderat pel guitarrista Dani Pérez i anomenat “Contrafacts” editat el 2021 per l’editorial de casa nostra anomenada Underpool. Enregistrat per Sergi Felipe a l’Underpool Studio el 8 de gener de 2021. Mesclat i masteritzat per ell mateix. Disseny de la portada de l’amic Pedro Strukjel. I aquí hi tenim a Dani Pérez, guitarra; Benet Palet, trompeta; David Mengual, contrabaix, David Xirgu, bateria i la col·laboració de Txema Riera, Fender Rhodes (#4, 7). Tots els temes són de Dani Pérez. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.underpool.org/releases/contrafacts/ ... 

I els començarem escoltant en el tema que Dani va fer a partir de la progressió d’acords del tema “Tea for Two” de Vincent Youmans on hi tenim en Txema de convidat, i anomenat... 

7.4.- Mate (Dani Pérez) 5m42s. 

Referent indiscutible de l’escena actual Dani Pérez reprèn aquest projecte després de l’èxit del seu anterior treball “Resumen”. En aquest nou disc utilitza el seu talent, la seva ironia i el seu sentit de l’humor per convertir aquests jocs compositius anomenats “Contrafacts” en composicions enèrgiques, a través de les quals aquest grup ens mostra la riquesa del seu llenguatge. La trompeta de Benet Palet i els Fender Rhodes de Txema Riera (tracks 4&7) s'afegeixen al projecte en aquest disc aportant noves textures a la música de Dani Pérez, sense que aquest grup de llarga trajectòria renunciï a l'essència que el caracteritza. Aquest és un disc que transmet complicitat i emocions. Enregistrat en directe a UnderPool de la mà de Sergi Felip, és el reflex de la personalitat d’aquest guitarrista compositor i pedagog, que sense pausa s’ha teixit una destacada trajectòria. “Contrafacts” s'ha editat en una cuidada edició amb vinil, amb la portada original de l'artista Pedro Strukelj i les “notes a l’interior” del promotor i amic Josep Mestres. 

I sí, el projecte es diu “Contrafacts”, que són temes amb melodia nova però amb la progressió d’acords d’un tema ja existent. I així s’han fet molts temes al llarg de la Història del Jazz, com per exemple tots els que s’han fet a partir del “I Got Rhythm” de Georges Gershwin. Se li va dir un “Rhythm & Changes” a aquesta progressió d’acords. Tot i això, em sona que aquí el bo d’en Dani Pérez fa una passa endavant, car sembla haver fet una reconversió de les estructures originals, aportant diversitat de canvis, rítmics i harmònics. 

I en aquest “Mate” hem constatat que la semblança amb el “Tea For Two” no és ni massa ni poca, més aviat és minsa. Sí que hem gaudit amb el so càlid de la trompeta d’en Benet Palet, ell fent-ne la nova melodia. Dani ha fet posteriorment una improvisació amb un estil que ja reconeixem. Delicadesa alhora que mestria creativa. Mentre, Mengual i Xirgu l’han acompanyat, i també el Fender Rhodes de Riera. Les improvisacions de Dani Pérez sempre estan plenes de calidesa, intel·ligència creativa, bon gust, i unes “maneres” interpretatives del més alt nivell. Quin goig. Riera l’ha seguit fent també una bona tasca solista, i posteriorment amb el gran Benet Palet, ell però fent-la una mica curteta, però amb una dolçor esglaiadora. Melodia i final. El primer “Contrafact” de la nit. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguirem amb el tema que Dani  va fer a partir del “The Days of Wine and Roses” de Heny Mancini on també hi tenim l’organista, tema anomenat.. 

8.7.- Wine (Dani Pérez) 7m51s. 

I l’amic Josep Mestres ens diu: 

Contrafacts

Porto anys fascinat per Dani Pérez i la seva capacitat d'obrir la música des de dins. Sovint sota un aparent so intimista, però alhora radical en la seva essència. La bellesa de la música per si mateixa. Música. Aquest projecte inclou una selecció de creacions contrafact (composicions en què una nova melodia s’assenta sobre la progressió d´acords d´una composició anterior). Superposicions. Només iniciar “Clouds”, una inspiració sobre “Stella by Starlight”, la banda ja és a dalt de tot. Lliures. Com assolint un cert esperit proper a Monk. “Glucosa” vindrà a partir del “Blue Bossa” harmonitzada a major. L’alternança dels solos d’en Palet, Mengual i Pérez fan avançar una dinàmica on tots es reconeixen al moment. 

Doncs ja heu pogut escoltar que la similitud melòdica amb el tema original és nul·la. El swing del tema és brutal, amb el “walking” de Mengual i els copets als plats de Xirgu. Benet n’ha fet la nova melodia, i potser amb algun company més. El líder ha encetat les improvisacions fent-la d’una manera increïble, amb subtilesa i gràcia, alhora que precioses línies melòdiques creades. Benet l’ha seguit amb la mateixa delicadesa, amb la dolçor sonora de la seva trompeta. Ell és també un altre gran estilista, creador atípic i mestre de joves com n’és l’Òscar Latorre, qui n’ha aprés la manera melòdica de solejar. Txema també ha fet una bona tasca solista amb el magnífic so del Fender Rhodes, alhora que també seguint el bon gust dels seus companys. Al final han fet un preciós “Turn Around” amb Benet melòdicament,  acabant-lo delicadament i amb un final així com penjat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 

I ja acabarem el programa i aquest magnífic projecte a base de “Contrafacts” amb el tema que Dani va fer a partir del “Stella by Starlight” de Victor Young i ara a quartet, i anomenat... 

9.1.- Clouds (Dani Pérez) 5m17s. 

I Josep ens acaba dient...Entrem a “Fan”. Mai Valls Gorina hauria imaginat aquell himne (endevineu-lo) com a base d’un viatge així. “Mate” s'inventa sobre “Tea For Two” i és on s'incorpora Txema Riera enriquint encara més la seva amplitud. “DIP” sorgeix d'un “How Deep Is The Ocean” retallat, on després de fer sorgir el nou tema dins la veu de Palet, es desencadena un joc incommensurable del trio, gràcies al coneixement mutu de Pérez, Mengual i Xirgu, que ho fa fluir tot a fons. Del mar. I arribem a “Leaves”. Una idea sobre “Autumn Leaves”, és clar. Però amb el ritme de “Poinciana”! A “Wine”, inspirat en “Days Of Wine And Roses”, s'inverteixen els motius melòdics i “Pasitos” (només a la versió digital) intercanvia les funcions tonals de “Giant Steps”. Ni més ni menys. Dani Pérez és un fabricant d’idees, un dibuixant d’itineraris i dreceres que mai hauríem sabut veure, un apuntador de frases aparentment senzilles, però carregades d’una immensitat implícita. Si els Contrafact no existissin, els hauria inventat ell. Segur. 

I els que ja sabem com és la melodia del “Stella” ja hem vist que aquest tema és una altra cosa. Una nova melodia feta a duet de guitarra i trompeta, molt interessant, per cert. De nou el Swing, i per això acabem el programa amb ells. I quin Swing més precís. I Dani ens ha tornat a acaronar amb el seu so i creativitat. Un projecte al qual podríem situar en el “Cool Jazz” per com va tot plegat, per com d’elaborat és, i també per la sonoritat global del quartet més convidat. Benet Palet de la mateixa manera ha fet sonar la seva trompeta, càlida, cool, i melòdica. Mengual ha aparegut finalment fent-nos un solo, que ja en teníem ganes, i de quina magistral manera ho ha fet, ell mestre també al piano i director de la seva David Mengual Free Spirits Big Band, ara en “Stand By”, malauradament. 

Quin magnífic tema per acabar el programa d’avui, que com sempre espero us hagi agradat tant com a mi. I ja sabeu que hem escoltat primer el projecte de  Carles Gutiérrez, després el de Javier Navas havent acabat amb de Dani Pérez i escoltat entremig el micro conte de Carme de la Fuente. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el dissabte 12 de març a les 19h de la tarda que tindrem a magnífic trio liderat per l’Albert Vila amb ell mateix guitarra elèctrica, Manel Fortià, contrabaix i Ramon Prats, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Cl
ub de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I aquesta setmana hi tornem amb un altre programa dedicat al grup promotor anomenat “Music4Review” de la mà del Iouri Lnogradski i 4 dels seus projectes. Començarem amb el del gran guitarrista Giorgos Tabakis, “Here Now Then”, amb guitarra de 8 cordes, i seguirem amb el del Tony Karapetyan Trio, i convidats, “Point of View” per fer una passa endavant amb el moderníssim i sorprenent projecte “Lull” de la formació suïssa Wbajie i acabar el programa amb el increïble projecte de Soheil Peyghambari, “Dhysphoria”. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començarem el programa amb el guitarrista Giorgos Tabakis i projecte “Here Now Then”, per a guitarra solista de 8 cordes. Data de publicació: 18 d'octubre de 2021, enregistrat el gener de 2021. Mescles i master de Giotis Paraskevaides, Aux Studio, Atenes, Grècia. Ekfrassis Produccions. Compost i interpretada per Giorgos Tabakis. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://giorgostabakis.com .... 

Escoltem-lo ja amb el primer tema del disc, anomenat.. 

1.1.- Atraction (Giorgos Tabakis) 6m32s 

El nou treball del guitarrista / compositor Giorgos Tabakis arriba com a CD de continuació després de la seva col·laboració amb la clarinetista alemanya Rebecca Trescher i el CD "Dual Nature" (2020) que va ser distingit internacionalment, reunint excel·lents crítiques d'Europa i EUA. A "Here nOw theN" Giorgos Tabakis recull la seva visió personal de la guitarra moderna, presentant un conjunt de composicions i improvisacions que se centren en l'enfocament més ampli de la música moderna, assimilant elements i tendències de la música clàssica contemporània, el jazz modern, l'avantguarda, la música progressiva, amb el so grec sovint present tant de manera melòdica com rítmica aconseguint un resultat fresc i distintiu. 

I sí, és sorprenent la sonoritat d’aquesta guitarra i les textures sonores que n’aconsegueix en Giorgos Tabakis. Aquest guitarrista grec, del qual no en sabíem ni poc ni molt i que a partir d’ara mirarem de seguir, ens ha sorprès molt gratament. El seu domini de l’instrument és aclaparador i les seves composicions respiren modernitat, abastant camins que van des del món clàssic al del Jazz i les seves improvisacions, passant pel món grec, cosa que hem pogut comprovar en aquest el seu primer tema. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I ja l’escoltem per darrera vegada amb el segon track del disc, on segueix explorant els límits de la guitarra de 8 cordes, i tema anomenat... 

2.2.- Insideout Upsidedown (Giorgos Tabakis) 6m23s 

L'ús de material de música tropical, modal, tonal i àtona moderna, efectes sonors naturals, mitjans expressius i percussius, situa a “Here Now Then”, “Aquí ara i llavors” en la direcció d'una expressió sonora personal i lliure. A través de l'instrument especial, la guitarra MOOV de 8 cordes feta per George Behlivanoglou, Giorgos Tabakis, revela un món artístic ric en idees i tècniques de guitarra que ofereixen un nou espai a la música i als paisatges sonors que es creen. "Aquí ara llavors" és una obra única amb diferents parts, que posa de manifest la necessitat d'una font i una expressió lliure d'idees i experiències més profundes en una realitat sense precedents. 

La veritat és que aquesta seva darrera composició ens ha copsat també molt, i ara per com ha tractat els “arpegis”. Aquests, brillen des de l’inici del tema i així segueixen fins el final, tot i que ja quasi al final del tema, ens ha acaronat amb un “break” deliciós. De quina manera “omple” l’espai un sol instrument, amb l’aspecte rítmic també, i amb tota l’amplitud de notes, des de les més greus fins les més agudes semblant que estiguem escoltant una petita orquestra de cordes. Preciós tema per acabar el seu projecte que consta de 8 temes més titulats Touch, Cloudshapes, Dream within a dream, Under the sun, Dust, Soul & body, Transition and Exodos. Espero que tingueu l’interès de cercar-lo i escoltar-lo, i més encara, que n’adquiriu els seus treballs. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I seguirem ara amb el projecte del pianista rus Tony Karapetyan Trio & guests, “Point of View”. Disc editat aquest 2022 i enregistrat per Dmitry Kalyabin a l'estudi de música de l'orquestra de la governació de Nizhny Novgorod. Mescla i masterització de Robert Szydlo. Produït per Tony Karapetyan. Productor executiu: Araik Hakobyan. I aquí hi tenim a: Tony Karapetyan: piano, Yuri Barsukov: contrabaix, Petr Ivshin: bateria i Sebastian Studnitzky: trompeta (2, 3, 4, 5, 7). Tony Karapetyan ha compost els temes (2, 5, 6), mentre que Tony Karapetyan, Yuri Barsukov i Maxim Shadrin han fet (1, 3, 4), i Yuri Barsukov i Tony Karapetyan (7). I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de l’editorial russa: https://jazzist.club/point-of-view-eng/ .... 

I un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I recordeu que a la Nova Jazz Cava s’hi fan concerts a partir del dijous, i al Nota 79 els dijous vespre i diumenges tarda. 

I començant amb les músiques d’aquest trio més un, els escoltarem ja amb el tema compost pel líder i amb en Sebastian a la trompeta, anomenat.. 

3.2.- Apricot (Tony Karapetyan) 7m20s. 

El format de trio de piano modern, contemporani, està establert per grans com Esbjorn Svensson i Tigran Hamasian. Però tot i que van demostrar les noves direccions de la música, van ocupar aquestes direccions tan estretament que no quedava gaire llibertat per als seus seguidors. En aquest sentit Tony Karapetyan, un pianista de la ciutat provincial russa de Nizhny Novgorod, és atractiu precisament perquè la seva estrella encara no brilla a nivell internacional. La seva música és semblant al futbol platja en comparació amb el futbol «normal», molt més anunciat i finançat: resulta que encara hi ha una zona on es pot jugar, tocar, bàsicament amb el mateix objectiu, però totalment lliure de «normatives de la indústria», per la teva pròpia felicitat i alegria, sense por de cap ombra de grans mestres ni idees noves, ni por de tu mateix. 

Doncs ja heu pogut escoltar amb quina gràcia i modernitat, la música i interpretacions d’aquest trio, més el trompetista, ens han acaronat. Uns primers aires amb cert regust clàssic han deixat ben aviat pas a la modernitat de la seva concepció. La melodia té també uns aires gràcils, divertits, bonics. El so de la trompeta en el primer break, quasi emmudit, com si no volgués molestar, ha deixat pas a la improvisació del líder i pianista. La qüestió rítmica s’ha anat desenvolupant alhora que la solista del líder, arribant a uns moments magnífics, com els del final, on de nou la emmudida trompeta ha tornat a aparèixer. Gran tema d’aquest pianista i formació ara a quartet. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I els acabarem escoltant en el potent i canviant tema, compost també pel líder i participació del trompetista, anomenat... 

4.5.- 5x5 (Tony Karapetyan) 4m20s. 

I déu n’hi do quin tema més sorprenent que acabem d’escoltar. Acabat amb la mateixa contundència que l’han començat, entremig però ells ens han acaronat per la musicalitat de la proposta. La base de contrabaix i bateria ha portat la màquina rítmica a bon port sota la direcció del capità de la nau, compositor i pianista Tony Karapetyan. Tema amb breaks diversos a partir dels quals ells desenvolupen el tema, amb rítmica i dolça sonoritat. Després del segon break, el pianista ha fet una gran tasca solista, seguint sí, els aires de l’Esbjorn Svensson clarament. La trompeta de Sebastian ha tornat a acaronar-nos amb la seva sonoritat i improvisació, tot i que no massa llarga. Bon tema per acabar d’escoltar-los i final potentíssim.  

«Point Of View» és un pas enrere tan esperat de la concepció moderna d'una formació; Tot i que tots els músics són entitats individuals, no és una constel·lació de tres líders, sinó òbviament un trio que pertany a un líder. Deixant que la llibertat dels seus socis es mostri, Karapetyan s’encarrega de la producció i de la idea global, i tot parteix de les seves pròpies mans i condueix la música exactament com la vol i necessita. Aquesta és una petita meravella en l'enfocament actual de la música. Brillant amb idees i inspiracions variades, Tony ofereix un conjunt de música que és absolutament personal i complet. Al mateix temps, la seva actitud envers els seus socis és extremadament senzilla i simple: i diu ell....”Sí, sé que teniu moltes idees pròpies, però senyors, deixem-ho clar i senzill per aquest moment determinat. Hi ha un piano, hi ha un baix, hi ha bateria. No cal concepcions complexes, no cal demostrar que pots alterar qualsevol cosa proposada, no cal demostrar la teva alta intel·ligència i devoció reflexiva. Només hi ha una música per tocar. Així que juguem-hi, com els nens juguen els seus jocs”. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I ara farem una passa endavant vers la modernitat tot i presentant-vos un projecte que m’ha sorprès i agradat molt i molt, ”Lull” del trio suís Wbajie. Ho publicarà Urgence Disk el 25 de febrer de 2022. "Jazz suís de canvi de gènere". Enregistrat per Sacha Ruffieux, l’octubre de 2020 a Studio de la Fonderie, Fribourg, CH. Mescla de Michel Wintsch i masterització de Christian Guggenbühl. I aquí hi tenim a: Soraya Berent, veu; Michel Wintsch, piano, teclats i Samuel Jakubec, bateria i percussió. Tots els arranjaments són del grup  Wabjie. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc https://www.urgencedisk.ch/fr/ i també la del grup: https://wabjie.com .. 

I els escoltarem ja en el primer tema, música i lletra de la cantant Soraya Berent i que titula el projecte anomenat... 

5.5.- Lull (Soraya Berent) 6m10s. 

Barrejant veus i sintetitzadors inquietants amb piano acústic i bateria, l'àlbum debut del grup suís Wabjie entrellaça jazz amb tocs d'artistes de “canvi de gènere musical”, genre-bending com Radiohead, Björk, Erykah Badu i Fiona Apple. Per definició, Wabjie és el nom donat a aquelles herbes o molses que brollen entre llambordes, a través d'esquerdes de paret i en forats no descoberts anteriorment. De la mateixa manera, la música del trio gira i gira, buscant el bri del sol on florir i florir. 

Doncs haureu flipat com jo ho vaig fer la primera vegada que els vaig escoltar, a tots tres sí, però molt més per com la cantant Soraya Berent remena el que canta. Un tema moderníssim de concepció on el Jazz es dóna la mà amb d’altres estils actuals. La creació a càrrec de la intel·ligència. Els canvis melòdics, harmònics i rítmics, brutals. Breaks diversos, melòdics, càlids i amb una dolçor aclaparadora, per moments després aparèixer i esclatar l’enèrgica modernitat i assonàncies diverses. Les veus doblades, el so dels teclats, immensos, el baterista marcant, la veu de la cantant, brutal. Un tema impressionant. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I acabarem d’escoltar-los amb el tema amb música de Michel Wintsch i lletra de Soraya Berent anomenat... 

6.1.- Perhaps/Maybe (M. Wintsch & S. Berent) 5m41s. 

Fundat pels improvisadors suïssos Soraya Berent i Michel Wintsch, i després completat pel bateria Samuel Jakubec el 2019, el seu àlbum “Lull” esclata amb riffs, girs, giragonses i sons orgànics originals. Amb una experiència dels tres músics que van des de l'avantguarda i el jazz directe fins al soul, el rock i l'electro, Wabjie (pronunciat "Wab-gee") presenta un organisme que creix a partir de les seves arrels del jazz i pren vida pròpia. Un ritme de bateria colorit i groovy, un piano que no té por del blues, paisatges de sintetitzadors que flirtegen amb el concepte del Jazz-Rock-Progressiu i una veu en moviment i ondulant, es barregen per agafar el vol, independentment de l'etiqueta i del gènere. 

I quina altra composició ens han fet aquests músics suïsos, molt més que sorprenent. El Jazz hi apareix pel concepte de la improvisació i no pas per cap mena de Swing. El Groove sí que el notem, el sentim ja amb la pulsió de les notes més greus fetes pel teclista, el qual te doble, o triple feina, car, amb el seu “Riff” repetitiu ha portat les regnes inicials. I com després han aparegut sons estratosfèrics dels seus teclats i sintetitzador, i com tot plegat, barrejat amb la discreció rítmica del baterista Samuel Jakubec i sorprenent veu de la cantant Soraya Berent, agafa una embranzida sonora, musical i rítmica molt més enllà dels conceptes “normals” de la música actual, un resultat musical proper al del Jazz més avantgarde, tot i la seva singularitat. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ja acabarem el programa d’avui amb el projecte també força impressionant del multi-instrumentista Soheil Peyghambari, “Dysphoria”. Amb Soheil Peyghambari: compositor, clarinet, clarinet baix, saxo soprano, i electrònica diversa, i a la bateria i percussions, Rouzbeh Fadavi i convidada al contrabaix, Leila Soldevila. 

Disfòria, disfòria, /dɪsˈfɔːrɪə/. La disfòria (del grec: δύσφορος (dysphoros), δυσ-, difícil i φέρειν, suportar) és un estat profund de malestar o insatisfacció. És el contrari de l'eufòria. En un context psiquiàtric, la disfòria pot acompanyar la depressió, l'ansietat o l'agitació. A nosaltres no ens passarà, no. 

I els escoltarem en el tema enregistrat i mesclat per Soheil Peyghambari amb Leila Soldevila al contrabaix, tema anomenat.. 

7.2.- Les souvenirs de demain (S. Peyghambari) 6m17s. 

Soheil Peyghambari, neix el 1985 a Iran. Després d'estudiar clarinet i composició musical al Conservatori de Música de Teheran, també va treballar com a enginyer de so al Kargadan Studio des del 2008. “Assumption”, el seu primer àlbum, ha estat àmpliament representat a “Les contes de jour et de la nuit” amb emissió a Radio France i també ha estat nominat al millor disc de fusió de l'any al Festival Internacional de Música Fadjr. Ha format part de la banda de jazz progressiu “Quartet Diminished” des del 2016; L'àlbum "Station Two" també va ser nominat al millor àlbum de jazz modern de l'any al Fadjr International Music Festival. El 2019 va ser convidat a participar al Festival Internacional d'Improvisació "Show of hands" juntament amb diversos noms honorables del món del jazz contemporani com són Yuri Honing, Markus Stockhausen i Adam Pieroncyk. 

I quin tema més bonic, barreja de música ètnica i improvisada. Les textures diverses dels sons dels seus instruments són una meravella. El ritme, la melodia, l’espai on ens situa tot això, i per sobre de tot, la creativitat. El solo de la contrabaixista amb l’arc, una delícia, les percussions, també, i sempre el “Riff” reiteratiu del líder al soprano. Ell mateix ha fet també una preciosa improvisació, per després, en el break final, acaronar-nos de nou amb la melodia inicial, amb el clarinet, i també ell, per sobre, amb el saxo soprano. Un dels bonics temes d’aquest projecte tan eclèctic d’aquest jove creador. Una música hipnòtica, per descomptat. I quin final més bonic. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ja acabarem el projecte i programa d’avui amb el tema que titula el projecte, enregistrat per Soheil Peyghambari i amb la bateria d’en Rouzbeh Fadavi, anomenat... 

8.5.- Dysphoria (S. Peyghambari) 5m27s. 

Ha fet una col·laboració contínua i continuada amb músics internacionals d'arreu del món; amb el músic de jazz francès Franck Dadure va gravar una emissió d'improvisació a Radio France "Tapage Nocturne" el 2018, l'àlbum "Småland projectscapes" és el resultat d'una col·laboració improvisada amb els músics suecs Stefan Levin i Hans Nyma gravat a Estocolm, publicat el novembre de 2020. Un altre disc és el de Modern Jazz (Möhit) gravat a Barcelona el 2020 amb Vasco Trilla a la bateria i Àlex Reviriego al contrabaix i també publicat el 2020. Va participar en un àlbum per al segell discogràfic nord-americà de jazz progressiu "Moonjune Records" amb els coneguts músics de jazz Tony Levin i Bele Beledo el 2020 i va llançar el seu primer projecte col·laborador amb el gran músic Kevin Kastning el 2021. 

Doncs ja heu pogut escoltar quin altre tema més sorprenent acabem d’escoltar. Quin altre tema més interessant també, on la rítmica persistent segueix hipnotitzant-nos. Ell mateix al saxo soprano segueix amb “Riffs” repetitius, i tot plegat amb unes percussions persistents i la base rítmica amb sons diversos dels clarinets, fent un fons rítmic i melòdic potent. I ell sempre per allà dalt, improvisant melòdicament pels aires de la seva terra, i no només, car, la modernitat de la seva concepció, amb electròniques diverses és quelcom de lo més actual. Un preciós tema per acabar el programa d’avui, diferent com cada setmana és, i que com sempre espero us hagi agradat tan com a mi. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres aquest divendres 25 de febrer que tindrem a un magnífic quartet liderat per Manuel Krapovickas amb ell mateix guitarra baixa, Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

I recordeu que avui hem dedicat un altre programa al grup promotor anomenat “Music4Review” de la mà del Iouri Lnogradski i 4 dels seus projectes. He començat amb el del gran guitarrista Giorgos Tabakis, “Here Now Then”, amb guitarra de 8 cordes, i he seguit amb el del Tony Karapetyan Trio, i convidats, “Point of View” i hem fet una passa endavant amb el moderníssim projecte del sorprenent projecte “Lull” de la formació suïssa Wbajie acabant el programa amb el increïble projecte de Soheil Peyghambari, “Dhysphoria”. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.