Programa 402: Alessandro Berghella, Belén Bandera, Víctor Bocanegra i Ales Cesarini, dimecres 18 de març de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, i aquesta encara més, car aquest dimarts ha fet
5 anys que ens va deixar, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb
les novetats de músics i editorials.
Doncs no tinc
paraules per expressar els diversos sentiments, entre els quals també la por, i
d’altres com una mica de desesperança, incomprensió, i mala llet, molta mala
llet pel tracte que rebem de conillets d’índies i jo què sé quins sentiments,
sensacions i pensaments tinc, tal és la confusió que m’embarga. En fi, espero
que estigueu totes i tots força bé, que en això ens hi juguem la vida, la
nostra i la dels nostres, les més estimades i estimats. I dir-vos que aquest
programa el podeu escoltar pel fet que l’he preparat a casa i enviat via
internet a l’emissora i allà l’han programat perquè soni avui els responsables
de fer-ho.
El programa d’avui
anirà de veus, dues femenines i dues masculines. Les primeres força dolces i
les dels homes molts menys, com és normal, habitual, o com li vulgueu dir.
Podrem escoltar la veu femenina de Gessamí
Boada la qual forma part del projecte liderat per Alessandro Berghella, “Waves of Sand - The Inevitable Downfall”,
editat per LaCupula Music mentre que
la segona veu femenina és la de Belén
Bandera i el seu “Origins”, editat
per Tushita Edicions encabit el disc
en un llibre mai vist en aquest format llibre-cd, ple de pensaments escrits i
artístiques grafies diverses, tot relacionat amb els seus orígens i viatges,
car d’això va el seu projecte.. Les veus masculines seran les del Víctor Bocanegra i el seu “Poesies de Broadway” disc editat per Quadrant Records. Finalment l’Ales Cesarini serà l’altra veu
masculina encabida en el seu projecte “Dandelion”,
disc de Youkali Music, i aquesta
setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs comencem amb
els projectes del programa d’avui, i així és que us proposo el...
“WAVES OF SAND - The
Inevitable Downfall”
Alessandro Berghella
Editat
per LaCupula Music 2020
Enregistrat
per Ferran Donatelli entre els mesos de desembre del 2018 i abril del 2019 a
Vertigo Studios (Llinars del Vallès)
Mesclat
i masteritzat per Guillem Ibañez (BSO, Barcelona).
Alessandro
Berghella, composicions
I la col·laboració
d’una formació variable segons els temes i que són:
Gessamí
Boada, veu
Sabas
Yagüe, pianista
Apel·les
Carod, violí
Marçal
Ayats, violoncel
Christian
Mascetta, guitarra
Bernat
Guàrdia, baix elèctric
Aquest és un projecte
on la suavitat de les composicions i delicadesa de les interpretacions, alhora
que la preciosa veu de Gessamí Boada
i demés músics, el fan força especial. Poques vegades m’he trobat amb un
projecte on tots els temes tenen el mateix tarannà de tempo slow, perquè així
són totes les composicions de l’Alessandro
Berghella. La veu de Gessamí
s’hi escau a la perfecció i sembla evident que els temes estan compostos per a
ella. Menys de 40 minuts i 9 temes d’una profunditat molt remarcable on la
música ens acarona ja des del primer tema. Es tracta d’un àlbum conceptual que
conté nou composicions originals interpretades per piano, baix, veu, violí i
cello. El disc s’obre i es tanca amb dues peces instrumentals, “Alpha” i
“Omega”, a través de les quals assistim al naixement i la mort figuratives d’un
home, d’una civilització, d’un somni i, en definitiva, de l’Univers. Algun
d’aquests temes ha estat coescrit amb la mateixa cantant, com és el cas del 8e
track “Waves of Sand”. En tots ells, el piano de Yagüe és predominant com en els temes que fan a duet amb Gemma el 4rt track “My Sweet
Battleground” iniciat per ella mateixa a mode de recitatiu, i el 6è “Lonely
Dance of a Monster”. En el 3er “No More Encores”, i el primer single que van
treure, hi tenim la formació al complet amb el violí de l’Apel·les i el violoncel del Marçal.
En fi, tot un reguitzell de delicades cançons totes a un tempo slow que
finalment són com una mena de missatge meditatiu de calma i amor tan necessari
en aquests dies increïbles que ens toca viure, tan increïbles que jo encara no
m’ho puc creure. Espero que estigueu totes i tots bé del tot.
Escoltem ja les seves
músiques, tot i dient-vos que estan allunyades del Jazz i sí que tenen la
qualitat i sobretot bellesa adequades, i per això sonen i també per
recolzar-los, per recolzar al líder i compositor Alessandro Berghella. Us proposo que escoltem el
2.- While the Mute Keeps on Screamin' (A. Berghella) 3m38s
Doncs ja veieu quina
delicadesa de cançó i quina preciosa veu te Gessamí Boada, en una intro delicada a piano de Yagüe i posterior veu i baix del Bernat. Una melodia molt ben trobada,
molt maca i sobretot el que en podríem dir el pont que te un canvi harmònic
preciós, si no vaig errat, que podria ser. La improvisació en “scat” de la
cantant ens ha apropat al Jazz encara que hagi estat curteta, i ella mateixa hi
ha tornat amb la magnífica melodia i ja per acabar el tema, així com en
suspensió.
Alessandro
Berghella
és un compositor italià nascut a Pescara
el 1992 i resident actualment a Barcelona.
Va estudiar Composició i Producció
Contemporània al Conservatori de Pescara, on va desenvolupar les seves
habilitats com a compositor. El 2015 va compondre la música original per a la
banda sonora de la pel·lícula d’animació ‘Bangland’,
que va ser guardonada amb el Premi SIAE
en la 72a edició del Festival de Venècia.
Més tard aquell mateix any, va participar en el projecte Erasmus i va estudiar Producció musical durant un semestre a la Popakademie Baden-Württemberg (Mannheim, Alemanya). Allà va conèixer la
cantant que posaria veu a les seves cançons: la maresmenca Gessamí Boada.
Seguirem
amb una altra preciosa cançó a duet de piano i veu anomenada..
6.- Lonely Dance of a Monster (A. Berguella) 3m31s
De fet, un paper
fonamental per portar a bon port aquest ambiciós àlbum conceptual és el que li
confia a la cantautora Gessamí Boada
(“White Flowers”, 2018, Segell Microscopi), que, amb la seva ànima i veu càlida, transmet eficaçment les
profunditats del sentiment contingut en les composicions i les lletres. Durant
el transcurs de l’àlbum, l’oient s’introdueix en un univers de melodies
cantades i interpretades per harmonies profundament complexes. Es complementen
amb lletres igualment profundes que busquen reflexionar sobre problemàtiques
socials actuals: la desigualtat, la guerra, la xenofòbia, la religió, etc. El
primer treball d’Alessandro Berghella,
"Waves of Sand – The Inevitable Downfall", pretén ser un viatge,
més que una mera col·lecció de cançons, que condueix l’oient a les profunditats
de la condició humana sota una estètica musical única. Prepareu-vos per
emocionar-vos i deixeu-vos endur simultàniament per la bellesa i per la duresa
del fet de ser humà.
Doncs sí, de nou amb
aquesta composició ens hem tornat a emocionar, per la veu i també per com toca
el piano Sabas Yagüe, amb molta
profunditat, deixant que la sonoritat de la nota ens abraci en tota la seva
plenitud. La composició del líder torna a ser preciosa, així doncs entenem que
li donessin el premi al Festival de
Venècia. La veu de Gessamí,
càlida i amb una perfecta afinació és el contrast de colors adequat per com
sona el piano.
Seguim ara amb una
altra meravella de composició, i ara amb la col·laboració del guitarrista
italià Christian Mascetta en el
tema...
7.- Time To Fall (Alessandro Berghella) 5m06
I certament hem
escoltat una altra meravella de cançó, iniciada primer per piano per després a
duet amb Gessamí fent la melodia
sense lletra i el piano de Yagüe.
Ella mateixa ha seguit cantant-ne ara el contingut escrit, ara amb la guitarra
de Mascetta. Més melodia sense
lletra, en una cançó en la qual Gessamí
hi és omnipresent i que té també uns aires d’una certa majestuositat. El piano
de Sabas i la guitarra molt i molt
delicada de Mascetta li obren la
porta definitiva del preciós tema de l’Alessandro.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I acabarem aquest
projecte amb el tema que van compondre tots dos, el líder i la cantant del
maresme.
8.- Waves of Sand (Berghella
& Boada) 2m54s
I amb aquest tema a
trio de veu, piano i baix acomiadem aquest, un dels més delicats projectes que
mai hagi posat, amb lletres que parlen de les problemàtiques actuals. Bé, de
les més actuals no parlen, no, perquè crec que les músiques haurien de tenir
molta més mala llet. O sigui, hi ha un ara i posteriors moments, i un abans on
les coses eren d’una altra manera, amb tots els problemes causats per la manca
d’humanisme de la pròpia humanitat. Aquesta mateixa manera de fer, de mal fer,
és la que ens ha portat a la situació actual, digne de la pitjor de les
ficcions. Un tema iniciat pel baix elèctric de Guàrdia fent una introducció improvisada per deixar pas a la veu de
Gessamí ella mateixa doblada,
omplint mol més l’espai sonor. El Groove delicat apareix amb el piano i el riff
del baixista, seguint amb les veus de Gessamí,
en una altra cançó d’una sensibilitat remarcable i magníficament interpretada. Bernat acaba el tema de la mateixa
manera que l’ha començat, amb el seu baix elèctric i la seva reeixida i
profunda interpretació. Una meravella com totes les d’aquest projecte, tot i
estar allunyat del concepte del Jazz. Dir-vos però que alguns, jo diria que
tots els músics que hi han participat sí viuen en l’entorn del Jazz. Deixem-los
doncs....
Seguirem amb el
projecte anomenat...
“ORIGINS”
Belén
Bandera
Edició
de Tushita Edicions
Enregistrat
per Juanjo Alba (amb Daniel Val i Àlex Pérez) el 8, 9 i 10 de març de 2019 a
Medusa Estudi
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Belén Bandera
Belén
Bandera, veu, composicions, escrits, cal·ligrafies i il·lustracions
Arnau
Pallarols, piano
Carla
González, contrabaix o veu a #1, 2, 3, 5 i 9
Enric
Fuster, bateria
I les col·laboracions
de:
Rita
Payés, trombó i veu a #1, 3 i 9
Joel
Moreno, guitarra a # 8
Albert
Bover, piano a #1, 6 i 10
I per aquest primer
projecte Belén ha comptat amb una
formació base molt sòlida, però també amb la mestria d’un dels mestres del
piano Jazz europeu, l’estimat Albert
Bover. A la guitarra hi ha també un crack, en Joel Moreno i compta també amb el saber fer i cantar de Rita Payés. De totes elles i ells en
parlaré en els temes que acabi posant.
Un projecte de quasi
una hora de músiques delicades i tempos suaus, la majoria. Cantat en català,
castellà i anglès, on ens parla dels seus orígens però també dels seus viatges.
Comença i acaba amb el mateix tema, “Orígenes”, que suposo deu ser com tancar
el cercle, tot i haver-hi de segur d’altres motius. Tots hi guanyem, car així
escoltem l’Albert una altra vegada,
i a ella, per descomptat. Hi ha precioses balades com és ara la cançó del 5è
track “Confessió d’un desig meu” on la contrabaixista i cantant Carla González fa un reeixit solo, tema a quartet base. També és una
preciosa balada el tema i 4rt track “Spring without you”, amb la mateixa
formació i iniciat pel piano de l’Arnau
Pallarols. Amb l’Albert al piano
tenim el 6è track “Out of time” iniciat per ells dos delicadament i que més
endavant esdevindrà quelcom més, mantenint-se però en el context de tempo slow.
Iniciat també delicadament amb el piano de l’Arnau tenim el 9è track “The Monster Outside The Closet” on hi
intervé Rita Payés al trombó i la
veu, també amb Carla. Esdevindrà
relativament més vital en el solo de la trombonista, recuperant la calma en el
solo de l’Arnau i acabant
delicadament. El 2n track “That’s Insane” amb el quartet base i Carla també a la veu, és també força
delicat tot i tenir presència la bateria de l’Enric Fuster, tema que es manté també a tempo slow tot i el solo
del baterista. I el 1er i 10è track “Orígenes”, comencen dolçament a piano i
veu, i després contrabaix i bateria omplint els espais. Tema complex i divers,
on a partir de la “intro” inicial, el tempo esdevé vital, el d’una cançó on
recorda als seus avantpassats, a la seva iaia, i d’ella n’ha extret allò “cada
uno hace con lo que tiene y puede, lo que le da la real gana”. Són doncs dues
preses, takes, d’una mateixa cançó, i per tant amb les seves variacions
sobretot en les improvisacions de l’Albert
i també en d’altres àmbits del mateix tema. Els tres temes restants són vitals
de tempo, tot i iniciar-los delicadament com és el cas del 3er track “Baltic
Sunset”, una posta de sol al Bàltic, iniciada amb sons força estranys per
cordes fregades de manera inusual i demés, on a partir de dir-nos que és a Riga, el Reggae i ritmes similars ens
omplen l’espai com també en el solo de Carla
també cantat mentre improvisava. Comença també molt suau el 7è track “Quantums
de llum” a piano i veu, per després la base rítmica indicar-nos quins seran els
ritmes, tot i que canviants, com és usual en el projecte. El tema es mantindrà
així on l’Enric farà també un
magnífic solo i abans Belén
improvisarà en “scat”. I ja finalment el 8è track “Bata Gara Komtú” cantat en
català tot i el títol, on la guitarra d’en Joel
i la seva “fosca” sonoritat a la vegada que càlida, ens acaronarà amb un
magistral solo, recolzat per la base rítmica en el tema més viu d’aquest
projecte de Belén Bandera.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web:
http://www.tushitaedicions.com/shop/ca/novetats/68-origins-llibre-cd-de-musica.html i també la
pàgina de l’autora: https://www.belenbandera.com/
Bé, comencem doncs
amb les músiques de la compositora, i cantant (crec que també pianista), i ho
farem amb la cançó...
4.- Spring Without
You (Belén Bandera) 5m30s
I el 20 de març jo
tenia concert a la Sala Xica i ella
havia d’estrenar el seu projecte a la Sala
Utopia. Ja li havia dit que no hi podria anar per la coincidència dels dos
concerts. Quan li ho vaig dir, li va saber molt greu. Amb el seu
llibret-compacte meravellós em va fer arribar una carta escrita a mà i
cal·ligrafiada en un estil únic i personal, on em deia que seria fantàstic
poder posar el seu disc en el meu programa abans del concert per així poder-ne
fer més ressò. Ni ella ni jo hem pogut fer els concerts, ni ningú, i com que no
sabem quan podrem fer els respectius concerts, he pensat que ara era un bon
moment. La seva música té la calma que necessiten els nostres esperits per
tirar endavant aquesta eixelebrada situació.
Belén
Bandera (Premià de Mar, 1994) inicia els seus estudis musicals de piano
clàssic a l'edat de vuit anys amb Montse
Massaguer a l'Escola Municipal de
Música de Premià de Mar, on estudia també quatre anys de violí amb Raúl Munizaga, solfeig i harmonia
clàssics, i participa en diferents formacions orquestrals i de Big Band. A
l'edat de divuit anys decideix seguir la seva formació pianística en l'àmbit
del jazz, estudiant Harmonia amb Ramón Montoliu i Tècniques de la Improvisació amb Martí Serra a l'Escola de
Música Moderna de Badalona; piano jazz amb Albert Bover i Roger Mas; cant jazz amb Juliane Heinemann i Mayte Alguacil, solfeig amb Cristina Canet becada per l'AIE al Taller de Músics de Barcelona.
Escoltem ara el tema
on hi col·labora Rita Payés,
anomenat...
9.- The Monster
Outside The Closet (B. Bandera) 7m19s
I ella ens diu en el llibret
què: “El títol d’aquest tema és una metàfora. Els nens solen tenir por de
monstres imaginaris que habiten dins dels armaris i amenacen de sortir per les
nits, mentre dormen. El meu monstre va estar-se allà fora, a la vida real,
mentre jo estava desperta. Aquest tema és la meva manera d’explicar-ho.” Hi ha
també pensaments, textos de l’Alejandra
Pizarnik, Lluís Llach, Vladimir Nabokov, etc...
I aquest és el tema
més llarg del seu projecte, ara amb la formació base més Rita al trombó. Els inicis del piano, delicats, esdevenen una mica
“terrorífics” amb els primers acords. Sort que ben aviat escoltem la tendra veu
de Belén parlant-nos de les seves
pors d’una manera subtil. El tema es va desenvolupant amb la melodia, força ben
trobada, i més encara el que podria ser el “pont”, on ja escoltem el trombó de Rita. De fet, no em queda massa clar
que això sigui el pont, i sí que a partir d’aquí, la trombonista inicia el seu
solo. El Jazz el respirem constantment, car d’alguna manera hi és en les seves
composicions, i molt més encara amb el magnífic solo de Rita, ella que ja fa temps que destaca per mèrits propis després de
la seva etapa al costat de l’amic Joan
Chamorro. L’Arnau la segueix amb
la seva bonica improvisació, interpretada d’entrada baixant el “ritme emotiu”,
per després anar-lo ampliant fins el moment de recuperar la melodia amb Belén, i així anar arribant al final.
“Origins” són
composicions inspirades en paisatges, rutes, horitzons observats amb ulls molt
oberts, coneixedors que la vida és de qui la somia despert. Música escrita amb
infinitat de detalls que evoca vivències i histories d'avui i d'ahir. Una obra
cuidada fins al darrer detall, presentada en un llibre dissenyat a mode de
quadern de viatge, amb escrits de l'autora en tres idiomes (català, castellà i
anglès) que contextualitzen la música, fotografies dels paratges visitats,
mapes dels recorreguts, il·lustracions... Un viatge tant d'introspecció fins a
les arrels, així com de punt de partida cap al futur, cap a la següent
destinació.
«Te invito a sentarte
en el sofá de una noche cálida o al arrullo de una mañana contemplativa, junto
a una copa de vino o una aromática taza de café, y a vivir conmigo el eterno
regreso. Bon voyage!»
(Belén Bandera)
Seguim amb la música
d’aquesta polifacètica artista, ara amb el tema que titula el projecte on hi
participa l’Albert Bover...
10.- Orígenes (Belén Bandera) 6m29s
I de les dues
versions del tema “Orígenes”, he escollit la darrera i última, no sé si perquè
és més llarga, o pel fet que sigui la que tanca el cercle. I la seva iaia li
cantava això: “Si mi niño se durmiera, yo le echaria a la cuna, con los
piececitos al sol y la carita a la luna.” I de Miguel Hernández, “Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, pregunta mi alma: ¿de quién, de quién
son estos olivos?”. I ves per on que aquest tema l’han fet Belén i l’Albert a duet,
i no hem trobat a faltar cap més instrument, per com l’un omple els espais
sonors mentre l’altra canta. Un tema que té dues parts des del punt de vista
rítmic i també harmònic, alhora que relacionats amb el text acabant la primera
amb “decías tú”....i començant el canvi amb el “lerelere, En mi vida yo no he
visto...”. De fet semblen dues cançons en una, i Belén segueix amb el seu text relacionat amb les vivències post
guerra dels seus avis. Iniciat amb una magnífica introducció a càrrec de piano
sol amb l’Albert tot ple de lirisme amb
una interpretació i música visual, la qual ens permet veure els ocells i la primavera,
així de bonica és. La veu de Belén i
les històries relacionades amb les seves arrels, i el ritme ara més vital i l’Albert amb les dues mans emportant-se-la
rítmicament com pocs podrien haver-ho fet i seguint-la melòdica i harmònicament.
I que macos són els arpegis ascendents que ha fet, i com l’ha acompanyat fins el
moment de la seva improvisació. L’Albert
enceta la seva magnífica improvisació plena de ritme gràcies a la mà esquerra,
mentre la seva dreta “vola” amb les notes més belles. Tenir l’oportunitat
d’escoltar l’Albert improvisant és
un dels plaers més grans que un aficionat al jazz pot tenir. I ves per no que
en aquest projecte el tenim en tres temes, repetint el que hem escoltat en el
1er track. La combinació d’ambdues mans és extraordinària, i així és que el ritme
no només no s’ha aturat, sinó que dóna la sensació fins i tot de més vitalitat per
com les dues mans ho han interpretat, l’esquerra amb els acords i ritmes i la dreta
també, lleugera i vital, creant la nova melodia d’una bellesa molt remarcable. Una
improvisació brillant, plena d’energia, de ritme, a piano sol, i no notant en
cap moment la solitud del pianista. Extraordinari. Belén torna a cantar la segona part de la cançó per arribar al
final “Y su hija, la niña de la Visa”.
Als seus vint anys es
trasllada a Barcelona per estar submergida
en l'escena jazzística local, continuar els seus estudis de veu jazz amb Sabina Witt, Celeste Alías i Diana Palau;
piano amb Toni Vaquer i iniciar la
seva formació en arranjaments orquestrals de Big Band amb Sergi Vergés.
Després d'un temps estudiant de forma autodidacta, actualment finalitza els
seus estudis musicals al Conservatori
Superior de Liceu de Barcelona -amb mestres com Horacio Fumero, David Mengual, Pablo Selnik, Benjamin Davies, Alex Dee
... -, i compaginant aquesta formació amb la creació del seu primer treball
discogràfic Origins. Ha participat
en diversos seminaris de la península com a cantant i pianista, estudiant i
compartint experiències musicals en escenaris amb referents com Dena DeRose, Michael Kanan, Jo Krause, Joey
Baron, Steve Cardenas, Doug Weiss, Scott Hamilton, David Mitchell, Debora
Carter ...
I acabarem amb el
tema on hi col·labora Joel Moreno a
la guitarra...
8.- Bata Garà Komtú (Belén Bandera) 3m46s
I sembla que el
viatge va sortir de Barcelona a Bratislava, o aquest és el mapa que es
veu a la pàgina de l’esquerra. Perquè a la de la dreta ens diu ella...”La vida
és intensa i, en especial, ho han estat els darrers temps. Aquest tema plasma
alguns dels molts moments d’èxtasi, de felicitat viscuts amb ànimes afins: nits
i matins. Especialment, conté la lletra de diàlegs i converses reals amb una de
les belles persones que ha tingut més influència vital i musicalment parlant en
el moment contemporani d’escriure aquest tema. El solo compartit de guitarra i
veu representa un diàleg, etc....”. També hi ha un text de Marguerite Yourcenor de “Las
Memorias de Adriano”, un trosset de Josep
Pla i una foto de dues ànimes afins, Carla
i l’Arnau tocant al Jazzman de l’amic David.
I sí, ha estat un
magnífic diàleg de Joel i Belén mentre ella anava cantant el
tema, per cert, el més vital de tempo i ritme. L’han iniciat però guitarra i
piano per després afegir-s’hi Belén
i ho han fet amb el motiu principal, amb el ritme ja encabit. Posteriorment
s’hi ha afegit la resta de companys, i ja tots plegats i amb el diàleg comentat
de Joel i Belén. Després de cantar-nos tot el tema i acabar-lo
amb...”pregàries amb miniatura”, Joel
ha desenvolupat el seu magnífic solo, ben recolzat per la secció rítmica al
complet. En Joel obté un so greu,
fosc a voluntat, de la seva Gibson
de caixa estreta, guitarra mixta de Blues i Jazz, em sembla que és també la Lucille de BBKing i la vermella de l’Alvin
Lee, entre d’altres. El seu fraseig però és totalment jazzístic i el va
desenvolupant després amb Belén al
seu costat, en el diàleg comentat. Un diàleg que han fet quasi des de l’inici,
si exceptuem els moments solistes d’en Joel.
I així segueixen, a tot tempo, ella cantant, ell dialogant i la base rítmica
recolzant-los fins arribar al final i acabar-lo de cop.
Els últims temps ha
crescut musicalment i compartit projectes i escenaris al costat d'Albert Bover, Joel Moreno, Rai Paz, Carla
Motis, Gabriel Llorach, Adrià Pinto, Arnau Pallarols, Carla Gonzàlez, Enric
Fuster. Com a docent, ha impartit classes durant els últims cinc anys, tant
a nivell particular com a diferents escoles. Sentint un gran interès per les
tècniques d'orquestració -tant clàssiques com jazzísticas-, Bandera s'encamina també cap a la
composició de gran formació. I més coses podreu trobar d’ella entrant al seu
web que us posaré al blog.
I si teniu ganes de
mirar més o menys com és el seu llibret, us recomano que mireu l’enllaç que
també us posaré al blog:
I em sembla que amb
aquests quatre temes haureu pogut esbrinar de què va tot plegat el projecte de Belén Bandera el qual es va poder fer gràcies
a la col·laboració de molta gent en un Verkami
que li va permetre enregistrar i fins i tot realitzar el magnífic llibret on hi
ha el CD. Felicitats artista.
I després d’aquest
delicat projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
...........................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho amb
aquesta gràcia i vitalitat.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I ara ens centrarem
amb les veus masculines, i el canvi d’estils i sonoritats serà notable, però és
així aquest programa, donant veu a qui canti o toqui, o sigui que us proposo
escoltar el projecte aquest sí jazzístic i cantat del tot en català...
“POESIES
DE BROADWAY”
Víctor
Bocanegra
Editat
per Quadrant Records Q00020CG
Enregistrat
per l’Albert Moraleda el 23 de febrer de 2019 a La Garriga.
Produït
per Quadrant Produccions
Víctor
Bocanegra, veu
Iannis
Obiols, piano
Horacio
Fumero, contrabaix
David
Xirgu, bateria
I en aquest projecte
d’en Bocanegra hi tenim una hora i
14 temes, tots estàndards de Jazz on el líder els canta en català fent-ne una
versió lliure adequada al seu tarannà, i seguint la dinàmica rítmica de
cadascun dels temes, i tot això ens ho explica en el llibret interior, tot i
parlant de les ”Poesies de Broadway”.
...”És per això que em sembla de justícia reivindicar aquesta part de l’obra
d’art que constitueix una cançó, que és la lletra...”. I segueix més
endavant...”Fer una versió cantabile en una altra llengua suposa sempre un
repte. Ja és un desafiament qualsevol traducció literària, però en el cas d’una
cançó la dificultat es multiplica: es tracta de ser fidel sobretot al ritme
verbal, a les cadències, als accents i, en la mesura de lo possible, al sistema
vocàlic que estructura el text de la cançó;” etc....
Els tempos i ritmes
també són evidentment variats essent les balades les que dominen com són per
exemple la del 2n track “Anit se’t veu com mai”, “The Way You Look Tonight”. I
el 5è track iniciat a piano solo del
“Ill Wind”, o sigui “Vent dolent”. També el 4rt track “Allò que sentim”, “That
old Feeling” amb un delicat groove del contrabaix de l’Horacio. I el preciós “Someone to watch over me”, “Algú que estigui
per mi” en el 7è track. També ens acarona la seva veu amb el 10è track “Abans
no apunti el dia”, “In the wee small hours in the morning”, i segueix en el 12è
track amb les magnífiques balades el “Body & Soul”, o “Cos i Esprit sol” i
també amb el “For all we know”, “Si hem de ser francs” en el 13è track. I en el 14è el conegut “Lush Life”, o “Vida fàcil”
en el seu cas. I el delicat swing el trobem en el 9è track “Young at heart” o
el seu “Pots tenir un gran delit”. El tempo és una mica més viu en el profund
“So in Love”, o “Tant d’amor” del 6è track. I el 8è track iniciat pel David a mode d’intro curteta de bateria,
i també amb el swing més delicat és el preciós “I’ll be seeing you”, en el seu
cas “Sols t’hi veuré a tu”. I més viu de tempo és el 1er track “It had to be
you”, el seu “Per mi vas ser tu”, a tot swing també com ho és també el’11è
track “But not for me”, el “No pas per mi” d’en Bocanegra amb un reeixit solo del seu fill Iannis Obiols al piano, com la resta dels que fa. I el més viu de
tempo és el vital i positiu 3er track “Tot el que jo et puc donar és amor”, de
l’original “I can’t give you anyting but love”, amb un “walking” de l’Horacio i “quatres” del David. En fi, 14 magnífics estàndards
del The Great American Song Book que
ha seleccionat en Victor Bocanegra i
dels quals n’ha fet una recreació literària en català amb lletres a la mida
d’ell i dels temes, i recolzant alhora el Jazz i la llengua pròpia.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic:
I de tantes balades
se’m fa difícil escollir quina sonarà i quina no, però havent-hi “Body and
Soul”, doncs l’escoltarem...
12.- Cos i Esprit Sol (J. Green & V.
Bocanegra) 5m04s
Quan s’estava actuant
a Londres, el compositor, pianista,
arranjador i director d'orquestra Johnny
Green va escriure "Body And Soul" per a l'actriu i cantant Gertrude Lawrence. Aquesta va
interpretar la cançó en un programa radiofònic, però mai la va portar al disc. I
quin canvi de sonoritat, de veu, de la més prima veu femenina a la plena i més
greu de l’home, del Víctor. Tema
iniciat per intro de piano i ja la veu del líder amb un fons de Groove delicat
pel delicat “walking” de l’Horacio i
les escombretes del David. El piano
del Iannis va fent acords per omplir
els espais tot i recolzant l’harmonia del tema. Ell mateix ha encetat les
improvisacions, i hem de dir que ho ha fet amb una gran solvència, amb una
pulsió consistent i ritme inclòs, ajudat de la mà esquerra a moments puntuals,
tot i que la que domina és la dreta en el seu llenguatge solista amb escales
ascendents precioses tot just de començar Víctor
el pont. I és que en aquest tema, sol ser sempre així, que el solista improvisa
en les dues A i si n’hi ha un altre, s’enganxa a la B o el pont. S’ha de dir que
Horacio ha fet un acompanyament
magnífic conjuntament amb el David.
Recuperant la A que arriben al final d’aquesta, una de les grans balades de
tots els temps, i de la qual Coleman
Hawkins en va fer el seu primer i gran solo el 1939 que va canviar la manera
d’entendre el saxo en el Jazz.
Víctor
Bocanegra
va néixer a Barcelona el 26 de maig
de 1960. Estudis de piano amb Rita
Brosa, Àngel Soler i Agustí Fernàndez, i de cant amb Dolors Cortès i Kirby Navarro. Estudis de música a l’Escola de Música de Vallvidrera,
futura Aula de Jazz, dirigida per Lluís Claret, i a l’Estudi de Maria Anglada del
carrer Avinyó. El 1978 guanya el
concurs de cantautors Atticus,
atorgat per un jurat format pels periodistes musicals Àngel Casas, Françoise Cahuet i JM Pallardó.
I seguirem amb els
temes que tenen aquell punt de swing delicat com és el cas del preciós “I’ll be
seeing you” i per ell...
8.- Sols t’hi veuré a
tu (S. Fain & V. Bocanegra) 3m01s
"I'll Be Seeing
You" és una cançó popular sobre la nostàlgia, amb música de Sammy Fain i lletra original d'Irving Kahal. Publicada el 1938, es va inserir al musical Right This Way de Broadway, que va haver de tancar després de quinze actuacions. El
títol de la pel·lícula de 1944 I Be
Seeing You va ser extret d'aquesta cançó per suggeriment de la productora
de la pel·lícula, Dore Schary incloent-la a la banda sonora de la pel·lícula. Billie Holiday en va fer una de les més
reeixides versions cantades a un tempo súper slow i molt arrastradet i preciós.
Aquest tema de Fain és certament una
delícia, estàndard de 32 compassos i forma AB de 16 compassos cadascuna. El
tema l’ha començat el David amb una
intro a escombretes per ben aviat immiscir-nos en el Swing també amb l’Horacio i la veu del Víctor interpretant-ne la seva
magnífica versió. El solo del pianista Obiols
ha estat magnífic i el Swing ha crescut encara més pel “walking” de l’amic
contrabaixista i el “ride” i “xarles” de la bateria del David. Sòlida interpretació del jove pianista la qual “vola”
gràcies al suport de la base rítmica de dos, però també per la seva bona
tècnica i gust interpretatiu en un solo curtet a partir del qual el líder
recupera la melodia i lletra personal, “Sols t’hi veuré a tu” per acabar-lo de
la manera que sempre s’acaba, repetint tres vegades els darrers compassos.
I encara escoltarem
més música d’aquest projecte dedicat als estàndards de Jazz però cantats en
català i ho farem amb el tema que obre l’àlbum, el preciós “It Had to be
You”....
1.- Per mi vas ser
tu (Isham Jones & Víctor Bocanegra) 4m00s
"It Had to Be
You" és una cançó popular escrita per Isham
Jones, amb lletra original de Gus
Kahn que es va publicar per primera vegada el 1924. I amb més tempo ens
trobem amb aquesta magnífica composició que tantes vegades hem escoltat al Big Bang local on els dissabtes hi ha
un combo que obren una Jam de Jazz Clàssic. Aquesta formació havia de venir el
20 de març a la Sala Xica i com tot
en aquest món, s’ha hagut de posposar, esperem que fins el 3 d’abril, car si
aquesta desgràcia continua l’haurem de cancel·lar amb tota la pena que això implicarà
per tots els motius. El Iannis ha
fet una curteta intro dels darrers compassos del tema per iniciar-lo el líder i
cantant, ja a tot swing, per “walking” de contrabaix i escombretes de bateria, Horacio i David, mentre el cantant n’ha
fet tot el tema d’estructura de 32 compassos i forma ABAC. El piano de Iannis ha sonat i vibrat fermament per
la seva sonoritat, majorment en el registre central de les 88 tecles, amb un so
ple, i nítida digitació alhora que llenguatge jazzístic i fraseig molt ben
aconseguit fent-ne un parell de chorus del tema, mostrant-nos la seva molt bona
creativitat i gust interpretatiu alhora que molt bona tècnica. La veu del líder
s’hi ha afegit de nou amb veu profunda i greu alhora que perfecte afinació i
gust per acabar-lo després delicadament.
I acabarem aquest
projecte amb el “I can’t give you anything but love”...
3.- Tot el que jo et
puc donar és amor (J. McHugh & V. Bocanegra) 3m07s
"I Can't Give
You Anything but Love, Baby" és una cançó popular americana i estàndard de
jazz de Jimmy McHugh (música) i Dorothy Fields (lletra). La cançó va
ser presentada per Adelaide Hall al
club Les Ambassadeurs de Nova York
al gener de 1928 al Blackbird Revue
de Lew Leslie, que es va obrir a Broadway més tard aquell mateix any com
a Blackbirds amb gran èxit amb 518
actuacions, on va ser interpretada per Adelaide
Hall, Aida Ward i Willard McLean. I el tema l’ha començat el David amb una intro curta i així donar
pas al cantant, contrabaix i piano, i fer-ne la melodia amb la seva lletra, com
en són totes de pròpies. Ens trobem amb un altre tema d’estructura de 32
compassos i forma ABAC on els solos els ha iniciat el pianista fent-ne els
primers vuits, per després fer-los el David
a la bateria. De fet ells dos han fet el tema dues vegades, la primera fent uns
“vuits” i la segona fent uns “quatres”, la qual cosa vol dir el que heu
escoltat, que cadascun d’ells ha improvisat en els seus corresponents espais o
grups de compassos. Una magnífica intervenció de tots dos, i gràcies també al
permanent “walking” del contrabaix de l’Horacio.
Després d’ells , el líder ha recuperat la melodia per fer tot el tema sencer i
acabar-lo dolçament amb un final a trio amb harmonia descendent.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I amb aquest tema tan
vital acabem el projecte d’aquest quartet i ja acabarem el programa amb un
altre canvi estilístic i rítmic el del projecte anomenat...
“DANDELION”
Ales
Cesarini
Editat
per Youkali Music Youkali 169
Enregistrat
per Javier Vercher al Pannonica Celia Studios
Mesclat
i masteritzat per Iván López a l’Studio X
Produït
per Ales Cesarini, Payoh Soul Rebel i l’Iván López
Ales
Cesarini, contrabaix
Payoh
Soul Rebel, vocals
Baptiste
Bailly, piano
David
Gadea, bateria
I la col·laboració de
Javier
Vercher, saxo tenor a #8
Totes les
composicions són de Ales Cesarini &
Payoh Soul Rebel excepte #8 de Baptiste
Bailly,
I aquest és un
projecte que podríem encabir en el World
Jazz, World Music farcit de tempos i ritmes diversos i sovint amb els aires
càlids del sud. 11 temes i prop de 45 minuts de músiques originals, amb una veu
masculina i força potent, la de Payoh
Soul Rebel el qual ens recorda força per veu a Steve Wonder. El 1er track ja ens posa la pell de gallina tot i ser
el més curtet, per la potent veu del cantant i harmonies, anomenat
“Samasthitih”. El 3er a tempo slow-medium “Mad Fan” ens recorda també temes de Wonder per melodies i demés. També és
delicat de tempo el 8è track “El templo del piñon”, iniciat amb aires orientals
amb el saxo del Javier i el
contrabaix del líder Ales Cesarini,
esdevindrà quelcom més posteriorment amb un solo estratosfèric de l’amic Javier. El 5è track “Need You” comença
amb una preciosa cadència rítmica un tan Reggae, amb unes congues subtils i veu
de Payoh, un tempo mig-slow que es
mantindrà fins el final i que se’ns haurà emportat des dels inicis. El 6è track
“Khaliji” l’ha iniciat el piano amb una seqüència o motiu principal, també amb congues
i el cantant fent-ho sense lletra. El ritme persistent de la base rítmica a
tempo com l’anterior serà el suport pel solo del pianista. I amb el 10è track
“I am a rebel” ens trobem de nou amb un nou motiu principal a càrrec pel líder
i contrabaixista, abans que el cantant faci una mena de “Rap” amb veu doblada
creant un bon efecte, en un tema on el Reggae segueix envaint-nos el cos. I
resulta que el 4rt track “Movie Star” és el mateix tema que l’anterior, i dura
igual. Haurem de suposar que deu ser un error, sinó, no s’entèn. I el 2n track,
una mica més viu “Hustling”, també l’inicien amb un motiu a càrrec del
contrabaixista i líder, amb un canvi rítmic en clau Reggae, molt africà per
cert, on la veu de Payoh torna a
brillar per dret propi i registre personal i també amb aires flamencs, quan diu
“si yo tuviera dinero.....”. I una mica més viu és el 7è track “We are One”, a
base de Rap per com ens explica la història, també amb veu doblada i
persistència rítmica escoltant també un magnífic Hammond. I el tema que titula el disc i 9e track “Dandelion”,
segueix la dinàmica rítmica dels anteriors tot i que un pèl més viu de tempo i
també a tot Reggae amb acords de teclat al 2 i al 4, amb un magnífic motiu a
càrrec del líder i contrabaixista. I finalment, el darrer i 11è track “Soy”,
més viu de tempo i marcat ja per les palmes inicials fent una variació del
“clave” llatí, i cantant en anglès primer a veu doblada, suposo, i després en
castellà, fent-ho de la mateixa manera dient “Yo no soy lo que dicen que soy....”.
I semblen haver-hi el contrabaix, una mica la bateria, les veus i para de
comptar. I després d’aquesta exposició rítmica....
Dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web del disco de Youkali: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/1-dandelion
I comencem amb les
músiques d’aquest darrer projecte i ho farem amb el tema increïble on hi
participa l’amic Javier Vercher....
8.- El templo del
piñon (Baptiste Bailly) 4m57s
El contrabaixista Ales Cesarini ens proposa
"Dandelion", una mirada a les diverses formes d'entendre la música,
sense cap tipus de prejudicis, des de la seva experiència en disciplines com la
World Music o el Reggae, fins a arribar d'una forma tangencial
al Jazz, de gran atractiu i plena de matisos. Per això introdueix la magnífica
veu i el discurs del cantant Payoh Soul
Rebel, el fil conductor d'aquest especial treball.
I aquest tema és
realment sorprenent per com ha anat evolucionant a partir del minimalisme
agafant un caire rítmic diferent i amb aires orientals i ja per entrar de ple
el saxo tenor del Javier amb una
aurèola quasi surrealista i per sota d’ell, el ritme delicat primer i
persistent després, i també com quan en Payoh
Soul Rebel entra amb tota la seva força vocal, tema a moments “terrorífic”,
sort que després s’han calmat. I el tema va derivant amb les variacions
melòdiques i intervencions diverses, també les del piano a duet amb la veu,
moment en què l’han acabat.
Seguim amb la meravella
de composició del líder Cesarini,
anomenada..
5.- Need You (Ales Cesarini) 5m25s
I què maco aquet tema
“Need You”, ja amb l’entrada de les dues notes del piano, les quals es van
repetint de tan en tan, quasi com a motiu principal melòdic. La veu de Payoh ens torna a meravellar per la
seva força, alhora que afinació i timbre tan personal. El solo del pianista Baptiste Bailly ha estat delicat en la
mateixa mesura, ell, sobre el coixí de la magnífica base rítmica amb
percussions diverses, aquelles les del Carib.
Entremig del tema, hi ha un break rítmic on només queda la veu i el piano, per
després seguir amb la dinàmica pròpia del tema i la seva cadència tan preciosa
i sempre les dues notes del piano tot i dient-nos que aquest és el “Need You”
de Cesarini i Payoh, car tots els temes menys un, l’anterior, són d’ells dos. I
així, amb una gran delicadesa han acabat aquest preciós tema.
El projecte d'Ales Cesarini és una amalgama
d'estils provinent de la unió de les inquietuds musicals dels seus membres. El
gust per la música impressionista de Baptiste
Bailey al piano, la fusió de World
Music i ritmes mozarabes de David
Gadea a la percussió, el Jazz minimalista i el Roots Rock Reggae al bass line d'Ales
Cesarini i la barreja entre Soul, Dancehall i Funk en la veu i les lletres
de Payoh Soul Rebel, donen forma al
personal so d'aquest quartet acompanyat pel mestratge i la paciència de Javier Vercher al saxo i als
comandaments de la gravació en el seu evocador estudi de Pannonica Vintage. El disc es submergeix en una atmosfera
minimalista que navega entre els càlids ambients caribenys de l'illa de Jamaica i la solemnitat de la música
impressionista francesa passant pel Rhythm
& Blues o els ritmes tribals africans.
I seguim amb un
tarannà melòdic en els inicis del tema....
6.- Khaliji (Ales Cesarini) 4m09s
I el piano de Bailey ha començat aquest tema també
força delicadament, amb la veu de Payoh
fent-ne la melodia sense lletra ja en els inicis. Les percussions són de nou la
clau rítmica del tema. El solo del pianista ha estat brutal per persistència
rítmica i arpegis inversemblants diversos i d’altres meravelles, i ha anat creixent en intensitat emotiva mica a
mica, entrant tots en una comunicació rítmica que se’ns ha emportat. El break
que ha fet el cantant, ha anat derivant cap a la seqüència anterior per així
acabar-lo amb un riff repetitiu i anar-se diluint mica a mica, cosa que ens diu
que en un directe es podria allargassar segons vicissituds diverses de músics i
públic.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabarem projecte i
programa amb el tema més vital del projecte del contrabaixista Cesarini anomenat....
2.- Hustling (Ales Cesarini) 4m13s
I quin tros de tema
per acabar projecte i programa, aquest “Hustling”. Al final ha acabat dolçament
amb piano més o menys com l’han començat. De fet, el motiu del piano inicial
que han repetit dues vegades ha deixat pas al cantant i al ritme Reggae
magnífic, ell amb una potència vocal increïble alhora que afinació en un altre
tema impactant, potser el que més per canvis diversos com quan ell mateix parla
com fan els Rappers, tot i explicant històries, com les que ell explica. El
canvi amb palmes i amb el cante aflamencat li dóna un plus de diversitat
multicultural i així han seguit amb els acords de piano i contrabaix fins
retrobar de nou el motiu rítmic principal, ara amb les palmes, i arribar al
final delicat del piano. Projecte sorprenent, aquest del contrabaixista Ales Cesarini per acabar el programa
d’avui, programa que he fet a casa, confinat com totes i tots vosaltres i que he
enviat via internet a l’emissora per així poder-lo programar els responsables
per escoltar-lo avui.
Doncs res, reitero el
meu desig que estigueu totes i tots molt bé, i espero jo també trobar-m’hi,
coses aquestes més de tenir la sort dels campions que no pas una altra cosa. I
recordar-vos que avui hem escoltat quatre projectes, el primer de l’Alessandro Berghella, “Waves of Sand - The
Inevitable Downfall”, després el de Belén
Bandera i el seu “Origins”, per
seguir amb les veus masculines amb en Víctor
Bocanegra i el seu “Poesies de
Broadway” i acabar com ho hem fet amb
l’Ales Cesarini i el seu
projecte “Dandelion”, i aquesta
setmana hem escoltat un micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs res, que us
recordo que quan aquest mal son hagi acabat, aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23
Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
