Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I avui ens tornarem a situar en l’entorn del Jazz més actual, el que edita FSNT de la mà de l’incansable buscador de nous talents, com és l’estimat Jordi Pujol. O sigui que de talents, n’edita de coneguts, esclar, com és el Santi de la Rubia & Vinícius Gomes, aquest darrer menys, i el seu “Changes”. Un altre new talent i músic que ja ha sonat al Jazz Club de Nit és el Roman Ott avui però amb el seu nou projecte “Hey Ro”, com també ho és el Peter Kronreif i el seu “Aeronautics”, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començaré el programa amb el darrer i subtil treball de Santi de la Rubia & Vinícius Gomes, “Changes”, publicat per FSNT el 2020. Enregistrat per Patrik Zosso i amb l'ajudant d'enginyer, Naama Laveeat al Jazzcampus, Basilea, Suïssa, l’1 i el 2 de juliol de 2019. Mesclat per Daniel Dettwiler a l'Idee und Klang Studio, Basilea. Enregistraments addicionals de guitarra de niló als estudis "Da Pá Virada" de Thiago 'Big' Rabello, São Paulo, Brasil. Produït per Santi de la Rubia & Vinícius Gómes. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Producciones Discograficas S.L. Aquí hi tenim a Santi de la Rubia (saxo tenor i soprano), Vinícius Gomes (guitarres), Doug Weiss (contrabaix), Jordi Rossy (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: 

https://www.freshsoundrecords.com/santi-de-la-rubia-albums/53539-changes-digipack.html 

I aquest és un treball molt subtil per molts motius, i un d’ells és el de la qüestió rítmica, cosa aquesta molt important, i per afinar més, la dels tempos dels temes. Així doncs dels 9 temes en tenim de preciosos i delicats com és el tema de Guillermo Klein “Poema de Invierno”. “Indigo Dreams”, de V. Gomes, és també molt bonica amb el Santi al saxo soprano i una suavitat sonora increïble. Delicat també, i amb un Groove molt maco és el “Friendship”, també de Gomes, ara amb Santi al tenor. També ho és el “Coming Back”, tema del Santi, amb la seva impro magnífica i doblada de tempo. Jordi Rossy hi participa amb un curtet tema “Interlude” així com dissonant i amb aires de la música contemporània. De Vinícius Gomes és també el tema a tot waltz, el tercer vals, “Third Waltz”, a un tempo mèdium també i un bon Groove. El tema que titula el disc, de Gomes, “Changes”, l’inicia Weiss al contrabaix, però aviat, ell i Jordi a la bateria ens situaran en el ritme i tempo, prou vitals. De Gomes és també “Black Forest”, tema amb un ritme així com trencat, i que aviat tindrà uns canvis i breaks magnífics, alhora que gran improvisació del Santi al tenor. I finalment, el primer track del disc, “The Crash”, de Santi de la Rúbia, comença també amb el ritme trencat, però aviat ens situarem en el Swing, en part de la melodia i del tot en les impros, la primera, la del guitarrista brasiler establert a Europa. 

I començarem de manera molt dolça i delicada amb el preciós tema de Vinicius Gomes i I. Fernández on en Santi toca el saxo soprano, anomenat.. 

1.9.- Indigo Dreams (V. Gomes i I. Fernández) 6m44s 

I ja heu vist que hem començat molt suaus, coses aquestes que passen en aquest programa. Una preciosa composició de Gomes, ell amb la música i Fernández amb una lletra que no hem escoltat cantada per ningú. Tot i ser el saxo tenor el seu instrument més usual, en Santi de la Rubia ens ha mostrat de quina manera més maca ha fet sonar el seu soprano. Doug Weiss al contrabaix ha tingut una gran preponderància, amb el curtet solo inicial, en el del final i també en la introducció del tema, ell acompanyat del guitarrista Gomes. Jordi amb un cop a la campana del plat ha dit que també hi era, i Santi ha fet la preciosa melodia amb uns arpegis ascendents molt delicats, com també ho han fet la resta, després d’ell. És molt maca aquesta cadència d’acords. De la Rubia ens ha deixat clavats a la cadira tot i escoltant-lo desenvolupant el seu espaterrant solo; quina meravella, quin bon gust que té el saxofonista valencià establert entre nosaltres de fa tants anys. Quin goig i sort que tenim. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ 

Doncs segueixo amb els projectes d’avui, i ara amb el del saxofonista Roman Ott, i el seu “Hey Ro”, editat per FSNT el 2021 i enregistrat el 5 i 6 de novembre del 2019 al LowSing Tonstudio, Berlin. Produït per Roman Ott i productor executiu Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Roman Ott, saxo alto; Kurt Rosenwinkel, guitarra; Uri Gincel, piano; Lars Gühlcke, contrabaix i Peter Gall, bateria. Totes les composicions són de Roman Ott. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/roman-ott-albums/54006-hey-ro-feat-kurt-rosenwinkel-digipack.html 

I aquest tros de disc té 10 temes i una llarga estona d’audició, prop de 72 minuts, car, per començar i acabar, te dos temes de més de 10 minuts. El primer, “Begin Again” i el darrer “Begin Again Again”. No s’escarrassa gaire buscant-li títols als temes, no. Tan un com l’altre comencen delicadament per després situar-se en ritmes i textures musicals pels sons estratosfèrics de la guitarra d’en Kurt. Els solos són llargs, permeten als músics desenvolupar les seves idees, i els canvis melòdics i rítmics, diversos. Els breaks també hi són, coincidint amb l’inici del solo del pianista Gincel i posteriors moments delicats amb ell i resta de la base rítmica. Té temes lents, baladetes, com “Everyday”, d’una calidesa i tendresa sonora i melodia molt bonica, compartint-ho tot Roman i Kurt, els dos solistes del front line. És molt bonic el tema “Some Tears Are From Laughing”, iniciat per la guitarra esotèrica d’en Kurt, també a un tempo molt suau. I una miqueta més viu de tempo és el tema “Averna”, amb un ritme així com trencat, fent-ne la melodia els dos solistes, mentre la base s’esplaia la mar de bé, i més el baterista, tot plegat a un tempo mèdium slow. El primer solo, el del contrabaixista, fet amb una gran delicadesa. Un tema a ritme “beat” és el que titula el disc “Hey Ro”, amb melodia a càrrec del líder i primera improvisació. El segon track es diu “I Know I Know”, i aquí ja hi tenim una certa vitalitat rítmica i melodia curta que deixa pas a la primera impro, la del líder Ott. I els temes més vitals i a tot Neo Bop, Post Bop contemporani comencen amb el “Fourteen”, també amb una melodia curta i primera impro a càrrec del pianista Gincel, i la base a tot Swing. I encara més viu és el “Steroids Lost” com també ho és el “Up to you”, coses aquestes que ens indiquen com són les músiques i la marxa que tenen. Brutal projecte. 

I com que tenim tot el temps del món, els escoltarem primer amb un dels temes llargs del projecte, començant-lo delicadament i amb canvis diversos, i anomenat... 

2.1.- Begin Again (Roman Ott) 10m26s 

I un tema de més de 10 minuts dóna molt de si, alhora que pot incorporar diversos moments, amb diversos ritmes, melodies i tempos, com ha estat el cas en aquest. Ha començat molt delicadament, sí, i els canvis han aparegut ben aviat com quan els hem pogut escoltar amb moments d’homenatge, com crec que ha estat, al “A Love Supreme” de John Coltrane, coses que ha fet el líder Roman Ott. Posteriors espais a trio amb Uri Gincel al piano fent aquest una magnífica i moderna, contemporània diria jo, improvisació. I si els inicis d’aquests moments han estat delicats i dolços, els moments posteriors han estat molt potents, i brutals, com quan ha aparegut Kurt a la guitarra. Hem “flipat” una bona estona per com de bèstia ha estat la seva improvisació, amb sons eteris, electronificats per diversitat d’efectes, alhora que amb un llenguatge jazzístic sense cap mena de dubte. I jo que volia començar delicadament....haaa. em feia il·lusió que escoltéssiu aquest llarg i gran tema,  amb els canvis rítmics inclosos. El final però, torna a ser més o menys com l’inici, tranquil, alhora que entremaliat per contemporani. Gran tema i mostra de les inquietuds del líder Roman Ott. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I ja per acabar la presentació dels projectes del programa d’avui, ens centrarem amb el del baterista Peter Kronreif i el seu “Aeronautics”. Editat el 2020 per FSNT, enregistrat per Michael Brorby el 15 de novembre de 2019 a l’Acoustic Recording Studio, Brooklyn, N.Y. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington, el 8 de desembre de 2019. Produït per Peter Kronreif, productor executiu Jordi Pujol. I aquí hi tenim a l’Andrew Gould, saxo alto; Lucas Pino, saxo tenor; Martin Nevin, contrabaix i el líder Peter Kronreif, bateria. Matthias “Pedals” Loescher, guitarra en #3 i Alex Wintx, guitarra en #7. Tots els temes estan compostos i arranjats per Peter Kronreif. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/peter-kronreif-albums/53677-aeronautics-digipack.html 

I aquest és un altre projecte sorprenent, per les músiques, melodies i ritmes amb quasi 54 minuts de tot plegat. Temes del líder, baterista, amb melodies i temes que quasi tots tenen la trempera adequada, encara que els seus inicis siguin delicats com és el cas del tema “Verdura”. Amb el tema “Square One”, iniciat amb una intro pel contrabaixista Nevin, les melodies ens envolten molt delicadament, tot i aparèixer una rítmica, que serà també força delicada, i tot i els canvis posteriors el tema es mantindrà molt suau, el que més. El tema “A Late Premonition” de menys de dos minuts és el més curtet, iniciat pel piano amb arpegis per després afegir-s’hi els dos vents a mode de pregunta resposta.

 I el darrer tema, 9è track “Trees”, té també una rítmica trencada i tempo mèdium delicat, sobretot amb el primer solo del pianista Frei. Les coses canviaran amb la incursió dels saxos, primer recuperant la melodia i després amb els solos. A “Nodoc” li passa tres quarts del mateix, amb uns inicis delicats amb arpegis del guitarrista Wintx, però amb una rítmica ben marcada, i melodies a càrrec de saxos i guitarra. I el disc comença amb el tema “Obviously Oblivious”, que tot i la intro de la secció rítmica potent, el pianíssim ens situarà en un entorn més delicat. Els dos vents faran créixer el volum melòdic, però el tempo es mantindrà suau seguint-hi la impro del saxo tenor Pino. I el tema que titula el projecte “Aeronautics” l’inicia el pianista Frei amb delicadesa per la mà dreta solista i l’esquerra amb acords suaus. El domini del pianista i suavitat aviat es veurà superat per l’energia dels dos vents i canvi rítmic de la base, esdevenint tot plegat més potent tot i el tempo mèdium, i ritme marcat i entretallat. I el cinquè track “The Undefeated” té uns inicis potents amb melodia a càrrec dels vents, tot i la suavitat posterior del pianista. El primer solo del contrabaixista ens situarà en un espai sonor molt tranquil i delicat, per posteriorment, els canvis rítmics més potents primer amb el solo del saxo alto. I el tema amb tot el Swing del món, posterior a la delicada intro a càrrec de piano i els dos vents, és el “Obeisance”. Abans del Swing, el ritme i tempo són així com trencats, i el desitjat Swing apareix en la impro del saxo alto de Gould, per després escoltar la guitarra esotèrica de Loescher. Grans temes també, que ens mostren la riquesa de la música, la seva infinitud. 

I acabarem aquesta primera tanda de presentacions amb el tema més delicat d’aquest projecte, amb posteriors canvis, cosa que escoltareu ara mateix, en el tema anomenat... 

3.8.- Square One (Peter Kronreif) 5m17s 

I amb l’entrada inicial i dolçor del contrabaix de Nevin, el saxo tenor de Pino l’ha seguit també d’aquesta manera. En afegir-s’hi el saxo alto de Gould, les coses s’han tornat una mica més potents. La delicada improvisació del pianista Frei ens ha situat de nou en la dolçor inicial, també amb les escombretes del líder a la bateria i el contrabaix de Nevin. Molt bonics moments amb el trio i el solo del pianista, tot i seguint l’harmonia del tema i ritme incorporat, el que també ens dóna el contrabaix i baterista. De mica en mica, però, aquests moments s’han enlairat per posteriorment tornar a rebaixar la tensió, moments de la incorporació dels dos vents. Al final tots plegats l’han acabat amb força alhora que ho han fet de cop. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia hi teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ 

I després d’escoltar com ells, els líders, ens han mostrat el seu delicat gust en els temes més tranquil·lets, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....

Gràcies Carme per sempre la teva delicadesa situada en les músiques del programa. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I recuperarem el projecte del Santi de la Rubia i Vinicius Gomes, “Changes”, i recordem que hi tenim a Santi de la Rubia (saxo tenor), Vinícius Gomes (guitarres), Doug Weiss (contrabaix), Jordi Rossy (bateria). I ara els escoltarem a tot vals, en el tema de Vinicius Gomes anomenat... 

4.6.- Third Waltz (Vinicius Gomes) 4m40s 

I ja heu escoltat quin vals més maco, a un tempo déu n’hi do de viu, i que el Santi encara ha fet més viu, per com ha improvisat, a moments doblant el tempo, o més aviat, fent moltes notes de curta durada. El seu fraseig ràpid i melodia creada, ens el mostra com un dels saxos tenors més potents i en forma de l’escena de casa nostra. Un tema del guitarrista, el qual també ens ha mostrat les seves qualitats, músic del qual no en sabíem res, i que ens ha sorprès molt i de manera positiva, esclar. La melodia del tema està molt ben trobada, feta pel saxo tenor, qui ha enllaçat la seva improvisació tot just acabada. La base rítmica de contrabaix i bateria han fet molt bona feina, així com en segon terme, sense protagonismes, cosa que sí han tingut els dos solistes. El guitarrista ens ha fet el seu solo, amb un molt bon fraseig i un so molt càlid, el de la seva guitarra, alhora que fet tot plegat amb un gust musical exquisit. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ara escoltarem de nou el projecte del baterista Peter Kronreif i el seu “Aeronautics” amb els músics  Andrew Gould, saxo alto; Lucas Pino, saxo tenor; Martin Nevin, contrabaix i el líder Peter Kronreif, bateria. El tema és el primer del disc, i anomenat.. 

5.1.- Obviously Oblivius (Peter Kronreif) 6m40s 

I les músiques d’uns són d’una manera, i les dels altres, d’una altra manera, i ja heu pogut escoltar com aquestes tenen un tarannà marcat pel baterista i compositor, sobretot en els moments més potents. Car aquest tema ha començat així de marxós, cosa que ben aviat ha canviat amb el pianíssim de Frei, molt delicat. Com també ho ha estat de delicada la intervenció dels dos vents, acabant la melodia del tema. I amb aquest ritme així com trencat, el saxo alto ha fet la seva reeixida improvisació, marcada també per la velocitat de fraseig per sobre d’un tempo relativament mèdium, i com he dit marcat el ritme pel líder i baterista. Els acords del piano també han estat molt presents, com les notes soltes del contrabaixista Nevin. Aquest mateix ha fet també un delicat solo, amb els companys al seu costat pel que fa a delicadeses, les del pianista i baterista, fent un canvi de sonoritat molt escaient. El solo, igualment ha estat magistral; i és que tots aquests músics tenen una qualitat sense cap mena de dubtes, alhora que bon gust en les seves intervencions i composicions, com aquesta, que també ens ha agradat força. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/

I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I acabarem la segona roda amb el projecte del Roman Ott, i el seu “Hey Ro”, amb Roman Ott, saxo alto; Kurt Rosenwinkel, guitarra; Uri Gincel, piano; Lars Gühlcke, contrabaix i Peter Gall, bateria. Els escoltarem en el tema anomenat.. 

6.2.- I Know I Know (Roman Ott) 6m06s 

Doncs ja heu pogut escoltar quin altre gran tema, iniciat delicadament per les notes guia del contrabaixista Lars i després les del piano i ritme pel baterista, per ben aviat fer-ho amb un so molt càlid el líder i saxo alto Roman Ott, fent-ne la curta melodia. Ell però s’ha anat esvalotant de mica en mica, desenvolupant una improvisació magnífica. Sempre però, amb una base de tres donant-li suport en un tema amb ritme ternari, també a ritme de vals, ja ho haureu notat. Roman és un magnífic saxo alto, coses que ja heu notat, amb un so molt maco i unes “maneres” exquisides, més o menys com les del pianista Gincel, el qual l’ha seguit, amb una mà esquerra que m’ha recordat a l’Horace Silver, car aquest tema té un no sé què de les seves músiques. La mà dreta del pianista ha estat també gràcil i lleugera, i un tan percusiva, aconseguint quallar un molt bon solo, també. Kurt, el mestre de les sis cordes, ara amb efectes com darrerament li agrada acaronar-nos, els ha seguit amb una trempera brutal, alhora que llenguatge modern i sonoritat modernitzada pels efectes. I ells dos, saxo alto i guitarra han enllaçat amb la curta melodia acabant-lo molt delicadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I quines ganes d’escoltar de nou a Santi de la Rubia i Vinicius Gomes, i el seu “Changes”, i  recordem que hi tenim a Santi de la Rubia (saxo tenor), Vinícius Gomes (guitarres), Doug Weiss (contrabaix), Jordi Rossy (bateria). El tema escollit és el del guitarrista Gomes i anomenat... 

7.2.- Black Forest (Vinicus Gomes) 3m59s 

I aquest tema de Vinicius té també un tarannà rítmic així com trencat, per com el Jordi Rossy remena la seva bateria, tot plegat a un tempo mèdium. Doug Weiss al contrabaix sembla però que vagi a la seva bola, com cadascun dels músics, que mentre Santi feia la seva improvisació, ells anaven fent això que us he dit. La melodia del tema és molt bonica, fent-la saxo tenor i guitarrista, tan en els moments inicials, com ja al final del tema. El tema l’han començat amb els darrers compassos, ben marcat, per després amb la dolçor dels dos instruments, saxo tenor i guitarra. Santi de la Rubia, quin gran saxo tenor, i com ens  ha tornat a impressionar per com ha desenvolupat la seva improvisació en aquest tema de Gomes, guitarrista i ja veiem que molt bon compositor. Un llarg solo de De la Rubia, a partir del qual han recuperat de nou la melodia, amb aquests canvis que té, moments delicats i moments més potents, acabant-lo de la mateixa manera que l’han començat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I també amb ganes d’escoltar més temes del baterista Peter Kronreif i el seu “Aeronautics” amb els músics  Andrew Gould, saxo alto; Lucas Pino, saxo tenor; Martin Nevin, contrabaix i el líder Peter Kronreif, bateria. Escoltem-los en el potent tema que titula el projecte... 

8.2.- Aeronautics (Peter Kronreif) 8m36s 

I déu n’hi do quin altre tema del baterista Kronreif, marcat també per les qüestions rítmiques, i de nou amb un ritme trencat, també per com ell ha anat marcant el canto de la caixa amb la baqueta, i demés “virgueries” que ens ha fet. Tema iniciat dolçament pel pianista Frei a mode d’intro, per ben aviat reconèixer que allò que ha sonat era la melodia, feta, amb alguns silencis o moments penjats de so. Les coses però han canviat de manera abrupta amb els dos vents, alhora que amb els acords del pianista ben marcats, com la resta de la base rítmica. La melodia del tema és també un tan entremaliada, com també ho han estat les improvisacions, la primera del saxo tenor Pino, desenvolupant-la de manera extraordinària, amb el permanent suport de la base rítmica de tres, Frei al piano; Nevin al contrabaix i el líder Kronreif a la bateria. Frei ha calmat les aigües amb la seva improvisació, car en els inicis ha estat sòbria i delicada, amb una mà dreta magnífica, lleugera i gràcil, i una esquerra permanent amb els acords. La seva intervenció ha anat “in crescendo”, recuperant la calma al final, moment en el qual han recuperat la melodia d’aquest tema tan ben trenat melòdica i rítmicament. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 6 de novembre amb l’Oriol Vallès Quartet, amb ell mateix a la trompeta, Roger Santacana, piano; Camil Arcarazo, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. En un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. Reserves a mtuset@xtec.cat.

 

I ara escoltarem de nou a Roman Ott, i el seu “Hey Ro”, amb Roman Ott, saxo alto; Kurt Rosenwinkel, guitarra; Uri Gincel, piano; Lars Gühlcke, contrabaix i Peter Gall, bateria. Els escoltarem a tot Swing i tempo viu en el tema anomenat.. 

9.3.- Fourteen (Roman Ott) 7m34s 

I ja heu escoltat com el mateix líder els hi ha donat la pauta inicial. I és que el tema de Roman ha començat ja a un tempo molt vital i un Swing que ben aviat hem reconegut. La curteta melodia l’han feta ell i el guitarrista Rosenwinkel, mentre la resta de la base rítmica anava a tot Swing pel “walking” del contrabaixista Lars, i el Swing de plats i xarles del baterista Peter Gall. El pianista Gincel ens ha fet una magnífica improvisació, amb una mà dreta situada en la part dreta del teclat, que per això la sonoritat més brillant i aguda de les notes del piano, fent un gran solo, l’Uri Gincel. El líder Roman Ott l’ha seguit i de quina manera ho ha fet. Gran solista alhora que compositor, com estem escoltant. Fraseig i llenguatge modern, amb un so un tan estripat a voluntat, per les moltes més vegades que és delicat. Rosenwinkel els ha seguit amb les seves reconeixibles maneres, per so, per fraseig, amb alguns moments a lo Allan Holdsworth, tot i ser el seu discurs molt personal. Al final hem pogut comprovar la mestria del líder Kronreif a la bateria, car ens ha fet un molt bon solo, tot i que no massa llarg, amb un bon control de les timbales i combinació de les seves extremitats, mans i peus. I l’han acabat tots plegats recuperant-ne la melodia, acabant-lo amb un “turn around” magnífic. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming 

I ja per acabar amb els projectes, escoltarem per darrera vegada al baterista Peter Kronreif i el seu “Aeronautics” amb els músics  Andrew Gould, saxo alto; Lucas Pino, saxo tenor; Martin Nevin, contrabaix i el líder Peter Kronreif, bateria. Matthias “Pedals” Loescher, guitarra en #3. I el tema en qüestió és... 

10.3.- Obeisance (Peter Kronreif) 6m14s 

I quin altre tema ens ha fet el baterista Kronreif, ara acompanyat per la guitarra d’en Matthias. I avui ens està sortint un programa on els saxos i les guitarres apareixen en els tres projectes, quina casualitat, o no. I de nou un tema canviant, iniciat primer pel piano, després saxos i ja escoltant la guitarra convidada. I abans del Swing posterior, primer hem escoltat de nou com la qüestió rítmica trencada hi és de nou, amb copets al canto de la caixa del baterista. El Swing ha aparegut per art d’encanteri gràcies al “walking” del contrabaixista en el solo del saxo. I com que el tema té moments diversos, així els hem escoltat en el seu solo, que no sempre hi ha hagut Swing. I la incursió del solo del pianista, canviant de nou el ritme, ens ha recordat la seva intervenció inicial, per després sí, aparèixer el Swing de nou en la seva reeixida improvisació, seguint però els canvis del tema, com abans amb el saxo. I encara més canvis al final del pianista, amb el marcatge rítmic del baterista, per ja escoltar una estoneta la guitarra esotèrica d’en Matthias, tot i que no gaire estona. Gran tema per acabar el seu magnífic projecte. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/

 

I també serà el darrer tema de Santi de la Rubia i Vinicius Gomes, “Changes”, i  recordem que hi tenim a Santi de la Rubia (saxo tenor), Vinícius Gomes (guitarres), Doug Weiss (contrabaix), Jordi Rossy (bateria). Escoltem-los doncs en el tema del Santi anomenat.. 

11.1.- The Crash (Santi de la Rubia) 4m06s 

I amb quin gran tema del Santi hem acabat amb el seu projecte coliderat també amb el guitarrista Vinicius Gomes. El Swing ha aparegut després de presentar-nos la melodia del tema, també amb ritmes trencats, coses aquestes que hem escoltat abastament en el programa d’avui. La improvisació de Gomes a la guitarra, ens l’ha mostrat com el que més ha seguit la “tradició” que en diem, i parlo dels guitarristes que hem escoltat avui, els altres més electronificats per efectes diversos. El so net, i fosc de la seva guitarra ens el situa en l’ona dels que tocaren sense efectes, i tot i que el llenguatge de Gomes sigui més actual, les seves “maneres” són un homenatge a com tocaren els antics mestres. Santi ha fet una altra demostració, la darrera, de la seva mestria, del seu bon gust, sonoritat i tècnica alhora d’improvisar amb el tenor, car amb el soprano ja ens ha acaronat en una preciosa, la primera balada que hem escoltat avui i primer tema del programa. El Swing del “walking” de Weiss i els plats i xarles del Jordi, han estat el suport imprescindible per un projecte com aquest. I sí, no hem escoltat cap llarg solo del nostre amic baterista, coses que fa ell, quan sap que el que està fent, és donar el seu suport als seus companys, amb tota la humilitat del món. Gran tema del Santi, i molt bon projecte d’ells dos, Santi de la Rubia i Vinicius Gomes. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré havent començat la música en viu.

 

I ja acabem el programa d’avui i ho farem amb el potent projecte de Roman Ott, i el seu “Hey Ro”, amb Roman Ott, saxo alto; Kurt Rosenwinkel, guitarra; Uri Gincel, piano; Lars Gühlcke, contrabaix i Peter Gall, bateria. I el tema en qüestió serà l’anomenat... 

12.8.- Steroids Lost (Roman Ott) 7m23s 

I amb més Swing i tempo fast, ara ja des dels inicis amb aquest tema de Roman Ott, amb una marxeta magnífica, tema amb una melodia gens complicada, més aviat senzilla, agradable, això sí, on sembla que del que es tracte és d’anar a tot tren, per tempo, amb tot el Swing del món, i deixant un espai per les improvisacions, com ha estat el cas. Roman ha estat el primer, que per això és el líder i compositor de tots els temes, i de quina brutal manera l’ha tornat a fer. El seu so sembla el d’un balanced action de Selmer, pel so un tanc fosquet i tan càlid i bonic. Kurt no ens ha sorprès canviant el seu so de la guitarra, i ha seguit acaronant-nos amb aquest, el seu so en aquest projecte. Esclar que encara que estigui passat per efectes diversos, la seva improvisació ha seguit els paràmetres de lo milloret pel que fa a guitarristes moderns. El pianista Gincel l’ha seguit, i li hem reconegut també les seves maneres percusives amb una mà esquerra molt insistent, i sí, amb els aires del Silver, l’Horaci estimat per nosaltres. Al final, s’han desfermat tots plegats fent una impro col·lectiva amb un “turn around” llarg i magnífic, ideal per acabar aquest tema, projecte i programa d’avui. 

Doncs res, ja l’hem acabat, i crec que ha quedat magnífic i que espero com sempre que us hagi agradat tan com a mi. I hem escoltat saxos i guitarres, i bases rítmiques de contrabaix i bateria, i en dos dels projectes també amb el piano. Hem escoltat a Santi de la Rubia i Vinicius Gomes i el seu “Changes”; a Roman Ott, i el seu “Hey Ro”, i a Peter Kronreif i el seu “Aeronautics”, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

 Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Bé, doncs el programa d’avui va de conversacions íntimes, les de dos projectes homònims com el de l’Ignasi Terraza, “Intimate Conversations”, editat per la seva discogràfica, Swit Records. També les “Conversaciones desde el arrabal amargo”, de l’Adrián Iaies + Horacio Fumero, editat per BeByNe Records. I també tindrem unes precioses conversacions, socials, a càrrec del Lluís Capdevila i el seu “Social”, produït per ell mateix. I aquesta setmana tindrem un micro conte de Teresa Tuset. 

I també des de Siwt Records tenim una molt bona relació, i així és que li agraeixo a la Míriam Guardiola i a l’Ignasi Terraza la seva col·laboració amb aquest programa. I el disc de l’Ignasi Terraza, “Intimate Conversations”, "Converses íntimes", amb Andrea Motis, Scott Hamilton i Antonio Serrano, s’ha editat aquest 2021 i es va enregistrar a l'estudi Swit Records per David Casamitjana el 27 de juliol de 2019 amb Scott Hamilton, el 10 de gener de 2020 amb Andrea Motis i el 23 de gener de 2020 amb Antonio Serrano. Mesclat i masteritzat a l’Espai Sonor Montoliu per David Casamitjana i Toni Castaño. I aquí hi tindrem a l’Ignasi Terraza, piano; Andrea Motis (M), vocal, trompeta (a #2 i 6), saxo soprano (#8) i pandeiro (#4); Scott Hamilton (H), saxo tenor i Antonio Serrano (S), harmònica. 

I en aquest enllaç el podreu adrquirir:

https://www.switrecords.com/product/intimate-conversations/

I d’aquestes catorze meravelles n’hi ha de molt càlides, per tempo, per ser balades, per ser tocades i cantades amb el màxim sentiment, i aquestes són Luiza, An Emotional Dance, Alfonsina y el Mar, (aquesta amb un canvi de ritmes i tempo entremig) i You Call It Madness. Mentre que Que Reste-t-il de Nos Amours, Cristina, People i Temps de Canvis, són una mica més vitals, tot i que només una mica. La resta de temes són més vitals de tempo començant pel O Meu Amor, amb la rítmica càlida del Brasil. Pick Yourself Up segueix l’augment de tempo i el Swing adequat, com tenen també Shiny Stockings i Bye Bye Blackbird, essent els més vitals Confirmation i My Crazy Rhythm. 

I per començar de la millor i càlida manera ho farem amb l’harmònica de l’Antonio Serrano, i el sempre piano de l’Ignasi, amb aquesta gran cançó de l’Ignasi anomenada... 

1.5.- An Emotional Dance (Ignasi Terraza) 4m51s. 

I amb quina preciosa meravella hem començat el programa d’avui, tema molt bonic de l’Ignasi i que encara ho ha estat més per la interpretació de l’Antonio Serrano a l’harmònica, que ha estat molt profunda. Si la melodia ja ens arriba directament al cor, amb la seva improvisació ha arribat a l’ànima. I no parlo d’un, sinó que parlo de tots dos, pel que fa a improvisacions, car l’Ignasi ha deixat que l’amic i convidat amb qui ha volgut mantenir aquestes íntimes conversacions, hagi estat qui n’ha fet la preciosa melodia. I de quina manera més tendra l’han acabat, ideal per començar un programa que serà íntim, sí, però no només. 

I a mode de presentació....Ignasi Terraza presenta el seu nou disc "Intimate Conversations", en el qual s'entrellacen les tres sessions d'enregistrament en duo amb tres destacades figures del jazz actual: la cantant, trompetista i saxofonista Andrea Motis, amb qui l'Ignasi fa anys que i hi col·labora en altres formacions; el llegendari saxofonista nord-americà Scott Hamilton i el virtuós de l'harmònica Antonio Serrano. Terraza conversa musicalment amb ells creant moments de suprema bellesa en un entorn recollit i íntim. El repertori alterna originals de Terraza amb conegudes melodies de jazz i de la música llatinoamericana com "O meu amor" de Chico Buarque, Luiza de Jobim o "Alfonsina i el mar" d'Ariel Ramírez i la cançó francesa "Que Resti-t-il de nos Amours "de Charles Trenet. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I ara seguiré presentant-vos els projectes, el del duet de mestres Adrián Iaies i Horacio Fumero i el seu “Conversaciones desde el arrabal amargo”. Aquest és un doble CD amb dos noms tan diferents com en són la nit i el dia, car el primer CD es diu “Dia” y el segon “Noche”. Disc editat el 2013 per Bybyne Records. 

I el “Dia” el va enregistrar Ricardo Sanz el gener de 2010 als SoundRec, mesclat i masteritzat per ell mateix. I hi tenim a Adrián Iaies, piano Yamaha C7; Horacio Fumero, contrabaix. Hi varen col·laborar Mariano Loiácano, fiscorn (#4), trompeta (#11); Roxana Amed, veu (#8). 

I aquets 12 temes, la majoria són així com molt càlids de tempo, havent-n’hi algun de més vital com és el que fa Horacio a contrabaix sol, “La dejé partir”. El tema que canta Roxana té també una dolçor preciosa. “Mi refugio” i “Monk’s Mood”, són vitals també. 

Escoltem-los ja en el preciós tema on Mariano toca el fiscorn, i anomenat.... 

2.1.4.- Tonada del viejo amor (Falú/Dávalos) 7m50s. 

I quina altra meravella acabem d’escoltar. Una tonada i ritme amb tots els aires de la música de l’Argentina, interpretada amb una dolçor impressionant. L’Horacio ha fet notes guia i ha estat qui ha marcat el ritme, així, lentament, nota darrere nota. Les improvisacions de tots tres han estat també en sintonia amb el tema, per la delicadesa amb què les han fet. El fiscorn de Mariano ens ha acaronat amb la melodia, una molt bonica i tendra melodia, un tant melancòlica però d’una bellesa inqüestionable. Adrián l’ha començat, amb una preciosa i delicada “intro”, i l’Horacio qui primer ens ha acaronat amb la melodia. Mariano ha seguit en el que seria el “pont” del tema i l’ha anat desenvolupant, tot i afegint-s’hi l’Adrián, i acabant-lo el trompetista, amb el seu fiscorn. Mariano ha improvisat de manera càlida i un evident llenguatge jazzístic i sonoritat. Adrián després, amb igual delicadesa, amb l’Horacio marcant ritme i fons harmònic. I Mariano ha acabat aquest preciós tema acompanyat dels dos mestres, Adrián i Horacio. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/

I el disc “Noche”, es va enregistrar en viu al Café Vinilo el 28 i 29 de gener de 2012. L’enregistrament, mescla i masterització va anar a càrrec de Florencio Justo. I l’Adrián Iaies va tocar un piano Bluthner de gran cua. I Roberto Rovira va ser qui va revisar-los tots dos, el del “dia” i el de la “nit”. Horacio Fumero, contrabaix. Hi varen col·laborar Roxana Amed, veu (#3), Mariano Loiácano, trompeta (#6) i León Gieco, veu (#8). 

I ja notareu que tota la música la varen fer en directe, pels constants aplaudiments d’aficionades i aficionats, la plèiade de fans. Escoltem-los en el primer tema que varen fer, l’anomenat... 

3.2.1- Boedo (DeCaro) 7m47s. 

I ja heu escoltat els aplaudiments que el públic els hi va fer tot just aparèixer a l’escenari del Café Vinilo ara fa 9 anys. I és que poder veure a l’Horacio ha de ser pels argentins una mena d’esdeveniment, com quan hi van anar ara no fa gaire amb la seva filla Lucía. També reconeixien amb els aplaudiments la mestria de l’Adrián, ell sí, establert allà. Recordo que ara ja fa uns anys, i en un viatge que va fer l’Adrián a Barcelona, els vam poder veure a l’Hotel Mandarín a ells dos, al gran menjador que hi tenen a baix, amb el preciós piano de cua blanc.

I amb aquesta cançó amb els aires surenys, també ens han acaronat. L’ha començat Adrián amb una mena de “Intro”, per ben aviat aparèixer la melodia i la base de l’Horacio amb tota la seva profunditat. I la rítmica continua estan implícita en la melodia i les notes guia de l’Horacio, que alhora d’estar encabides en l’harmonia, tenen el ritme adequat. I el pas de melodia a improvisació ha estat també imperceptible, coses aquestes que ens indiquen el bon gust dels músics. Molt bona feina amb les dues mans, just abans dels moments de Swing que hem tingut en la improvisació de l’Adrián, ell, magnífic en la seva llarga intervenció solista. L’Horacio ha fet, com sempre una magnífica feina de co-lider, i donant-li tot el suport al pianista, que ha brillat d’una manera evident, amb un final vital magnífic, encarant de nou la bonica melodia d’aquest tema de DeCaro. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda

 

I acabem ja amb la presentació amb el darrer projecte del Lluís Capdevila i el seu “Social”. Editat i produït per ell mateix i en Petros Klampanis. Ho va enregistrar Goerge Kariotis el juny de 2021 als Sierra Studios, Atenes, Grècia. Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas als Sear Sound Studios, N.Y. I aquí hi tenim a Lluís Capdevila, piano; Petros Klampanis, contrabaix; Luca Santaniello, bateria, pandeiro i percussions, i la col·laboració de Joe Lovano, saxo tenor (#6). Totes les composicions són de Lluís Capdevila menys #5, Bob Dylan; #7, Hoagy Carmichael i #8, Bob Thiele & George David Weiss. 

I aquest magnífic projecte de 10 temes, té majorment els tempos vitals, la majoria amb el seu Groove tot i haver-n’hi algun amb tot el Swing del món. Els arranjaments dels temes d’altri, estan fets amb un gran gust musical com és el cas del conegut “Stardust”, el qual sembla tenir una altra i bonica vida, la que li ha donat el Lluís. Les lentes balades, com a tal, no hi són, havent-hi algunes cançons precioses a un tempo un pèl més viu, com la de Dylan, “To make you feel my love”. 

Escoltem-los doncs en aquest preciós tema de Bob Dylan... 

4.5.- To Make You Feel My Love (Bob Dylan) 4m28s. 

I Bob Dylan va incloure aquest tema farcit d’amor en el seu disc “Time Out Off Mind”, amb una lletra força colpidora. “Quan la pluja et cau a la cara; i el món sencer t’està fent costat; t’oferiria una calorosa abraçada; per fer-te sentir el meu amor”. I aquesta melodia té un no se què de Gospel, preciós. Un sí que sé, car, la situo en una església baptista, amb tots els congregats cantant,  seguint el ritme i picant de mans, com només elles i ells saben fer. I el Lluís li ha sabut donar aquest punt més de calidesa en la seva delicada interpretació, en un tema que Dylan cantà amb la seva aspre veu. Petros al contrabaix, a qui veurem aviat al Jamboree, ha fet ja d’entrada un trosset de la melodia, la segona A, crec, seguint-lo Lluís en el pont i la A final. Les escombretes del baterista Santaniello han acompanyat també amb la dolçor adequada. La improvisació del pianista de Falset, ha estat precisa, nítida la seva digitació i seguint amb claredat la melodia. I és que els solos es poden fer verticals, seguint els acords, o horitzontals, seguint la melodia, i en aquest solo hi ha hagut moments de tot, tot i que potser m’ha semblat dominar l’aspecte melòdic. Preciós final també, amb ell sol fent-la encara més dolça, la melodia de Dylan. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I després d’aquesta primera repassada dels tres projectes, que són en realitat quatre compactes, seguirem amb el del duet Iaies – Fumero, i el seu preciós tema del disc “Dia” anomenat... 

5.10.- Mi refugio (Cobián/Córdoba) 4m54s. 

I ja haureu notat que l’aspecte de tempos s’ha incrementat una micona. La melodia feta primer per l’Adrián, per després l’Horacio fer-ne un trosset per acabar la melodia de nou l’Adrián. El nostre estimat contrabaixista ens n’ha fet una reeixida improvisació, amb l’aspecte rítmic adequat, iniciant-la de manera melòdica per després afegir-hi moments més elaborats, més tècnics. El pianista l’ha seguit amb una preciosa pulsió, prístina digitació, improvisació un tant percusiva, alhora que farcida de melodies. Horacio i Adrián han recuperat la melodia, la qual han compartit a moments, acabant el tema després d’una mena de “turn around” curtet. Un bonic tema també que ens ha mantingut clavats en aquelles terres, alhora que havent-nos eixamplat el territori, situant-nos a vegades en espais interestel·lars, per com ens ha fet volar.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

I després del dia ve la nit, o sigui que ells ens seguiran acaronant amb delicadeses com aquesta música de José Dames i lletra d'Horacio Sanguinetti, que no escoltarem. 

6.2.- Nada (Dames/Sanguinetti) 6m40s. 

I quin tema més jazzístic que van fer en aquell directe, i quin tema més marxós, alhora essent un tango originàriament. La reconversió que n’han fet del tango original a la versió swingada és brutal, reconvertint-lo quasi en una altra cosa. El Swing hi és quasi ja des dels inicis, i quan no, hi és el Groove, que ja sabeu què és allò que fa que un tema camini. I l’ha iniciat l’Adrián a piano sol a mode de “intro” per ben aviat reconèixer el moment de l’inici de la melodia amb el seu pont amb canvi tonal inclòs. Una rítmica imposada per ells dos, car en la digitació hi ha inclosa la qüestió rítmica, la que ha mantingut Horacio també amb les seves notes guia. La improvisació de l’Adrián ha estat de nou magnífica, amb tots els aires Swingats del món, digitació precisa alhora que percusiva. El seu recorregut per la part baixa del piano, tot i que curtet, ens ha omplert de profunditat, car durant la resta de l’estona, ens ha omplert de joia. Horacio ha fet també de nou una gran improvisació, no oblidant mai la melodia alhora que recorrent la “berra” amunt i avall amb la seva gran solvència. I han recuperat la melodia per encarar el final d’aquest tango reconvertit a Swing i/o Groove. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I com a cloenda dels dos discos “Día” i “Noche”, els escoltarem en el tema de Thelonious Monk.... 

7.5.- Monk’s Mood (Thelonious Monk) 5m12s. 

I també em sembla que han reconvertit aquest tema de Monk, car, has d’estar-hi molt atent per reconèixer-ne la melodia original. Sí, és Monk, però ara també és Iaies, car suposo que ha estat ell qui n’ha fet els arranjaments, potser també en la resta de temes, tot i que els poden haver fet entre ells dos, o posant-se d’acord en algunes parts. Se li reconeix l’aspecte rítmic, tot i haver canviat una mica per com la mà esquerra en fa els acords. I el pianista ha iniciat la seva improvisació, havent-la fet una bona estona a piano sol, en la primera part del tema, i afegint-s’hi l’Horacio, la cosa ha agafat més profunditat. I quin complement sonor és el contrabaix al piano. I ves per on que en el primer concert de la temporada del Nota 79, vam poder veure a l’Ignasi Terraza i a l’Horacio Fumero, com ara són Iaies i Horacio, ara, de fa 9 anys, esclar. I en aquest tema, ells dos han improvisat amb una mestria inqüestionable, com en cada tema que han fet, esclar. Però en aquest, encara més. I ja els deixem, que els hem escoltat déu n’hi do de l’estona, gaudida des del primer tema fins aquest darrer. 

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on ja s’hi torna a fer Jazz. I també podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on ja s’hi fan concerts de jazz. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I recuperarem el projecte del Lluís Capdevila i companys que són Lluís Capdevila, piano; Petros Klampanis, contrabaix; Luca Santaniello, bateria, pandeiro i percussions, i la col·laboració de Joe Lovano, saxo tenor (#6). 

I seguint amb els comentaris dels temes....el “Legacy” és també d’una gran bellesa, i de manera particular el seu pont. Tot i el ritme “beat”, la cosa és suau per com les escombretes fan la feina. I el disc comença amb el tema positiu i que ara tant necessitem, “We’ll fly again”, tan de bo. El tempo i ritme és encara mèdium, essent així la majoria de temes, excepte els més vitals. La seva mà esquerra fa una gran tasca per la qüestió rítmica i no tant per la d’omplir-nos d’acords. I un altre tema positiu és el que popularitzà Louis Armstrong, el conegut “What a Wonderful World”, del qual en fa un sòlid arranjament, amb una esquerra ara situant-nos en els més greus, els que també fa en Petros. Dels solos ja en parlarem si s’escau, car són tots d’una gran precisió i bellesa, i el d’aquest, amb aires a tot Gospel. I poder tenir a Joe Lovano tocant amb tu, i amb els companys, déu ser com una mena de premi, merescut evidentment, però per això, una cosa excepcional, car els premis no et cauen cada dia, sobretot si no hi jugues, if you don’t plays. 

8.6.- Fast Broadway (Lluís Capdevila) 4m11s. 

Bonic tema aquest “Fast Broadway”, amb canvis rítmics i de tempo, per quan el mestre Lovano improvisa com ell sap fer. I el tema ha començat delicadament, amb el tempo mèdium i rítmica adequada, la que hem notat de la base de piano, contrabaix i bateria. Com deia a l’inici, les qüestions rítmiques i de tempo han canviat quan Joe Lovano ha improvisat. Lluís l’ha començat però amb una curta “intro” per ben aviat escoltar a Lovano fent-ne la bonica i càlida melodia. Lluís ha fet la seva improvisació amb una delicadesa que ens ha posat la pell de gallina. Dolçor en les seves maneres, amb una preciosa melodia creada per la mà dreta, alhora que amb una esquerra harmònica i subtil. Un solo un tant percussiu, tot i que fet de manera delicada, amb un molt bon gust musical. Lovano ha entrat a sac, amb la seva força i amb tota la intenció del món, la de fer-li fer un tomb al tema, enlairant-lo una mica és, cosa que ha aconseguit de manera evident. Ha quallat una improvisació magnífica, amb una sonoritat del seu tenor un tant esquerdada, a voluntat. Un so tristot, en podríem dir, seguint el tarannà melancòlic del tema del Lluís. Les seves anades i vingudes per tot el recorregut de l’instrument han estat magnífiques, fetes amb tota la tècnica del món, la d’un dels millors saxos tenors del moment. Quin luxe i goig, Lluís. I la recuperació de la melodia ha acabat encara amb més dolçor amb un lent i càlid final amb un Lovano apoteòsic, per dolç. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ara seguirem amb tot el delicat Swing del món de la mà de l’Ignasi i les seves íntimes conversacions i ara les que va tenir amb l’Scott Hamilton i el seu preciós... 

9.9.- People (Bob Merrill-Jule Styne) 4m09s. 

I seguint amb les delicadeses, ara n’acabem d’escoltar una de molt bonica, la íntima conversa de l’Ignasi i l’Scott, Terraza i Hamilton, dos vells amics que han compartit escenari tantes vegades, i quasi totes elles de la mà del Joan Chamorro, sigui amb els combos o amb la Sant Andreu Jazz Band. Un tema banda sonora del musical del 1964 “Funny Girl” que Barbra Streissand va cantar tan bé. Ella però l’havia enregistrat el desembre del 1963 en el seu disc “I Am Woman”. I aquest és un duet atípic, com el de piano i harmònica, que per això aquest disc té aquestes gràcies. I el Swing ja ha aparegut a les mans del pianista, marcant tempo i ritme, apareixent primer el so robust alhora que prou càlid, el del saxo tenor de l’Scott, fent-ne ja la melodia. Ells dos ens han acaronat dolçament per com s’han complementat, amb la rítmica de l’Ignasi i la dolçor melòdica de l’Scott. Ell mateix n’ha fet la seva curta improvisació enllaçada de manera imperceptible amb la melodia. L’Ignasi sí que s’ha situat de manera evident en la seva improvisació, i sempre amb aquest contingut rítmic, amb un piano situat en l’ona de com l’Oscar Peterson percudeix les tecles del piano i per com el Swing de la mà esquerra domina la situació. El so de l’Scott i les seves maneres “Mainstream” són les adequades per com n’és el tema i l’Ignasi ha quallat una vital improvisació, també adequada a com han volgut que sigui aquest tema. 

Intimate Conversations (Converses íntimes). El títol ja ens porta cap a multitud de reflexos i imatges. Confort i emoció. Honestedat i respecte. Il·lusió pels nous àmbits que s’exploren tot rememorant els vells. Ignasi Terraza visita l’ambient de la intimitat a través de converses musicals amb vells amics i col·laboradors: Andrea Motis a la trompeta, Scott Hamilton al saxo i Antonio Serrano a l’harmònica. Gravades en tres sessions separades, cadascuna de les converses ens posa alguna cosa esplèndida sobre la taula mentre fem coneixença de la química que hi ha entre aquests músics increïbles. També s’hi fan paleses les magnífiques textures que es creen entre el piano i aquests instruments. Els intèrprets ho treballen amb saviesa; saben allunyar-se de llocs comuns per després tornar a redós segur.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 6 de novembre amb l’Oriol Vallès Quartet, amb ell mateix a la trompeta, Roger Santacana, piano; Xavi Castillo, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. En un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. Reserves a mtuset@xtec.cat.

 

I seguim amb ells i les converses que va tenir l’Ignasi amb l’Andrea...en el tema... 

10.6.- Shiny Stockings (Frank Foster-Jon Hendricks) 5m01s. 

I la col·laboració de l’Ignasi amb l’Andrea ja ve de lluny. Recordo quan van venir amb el quintet amb en Josep Traver, Joan Chamorro i Esteve Pi, omplint el teatre de la Vicentina. Va venir gent de tot Catalunya a veure’ls. I aquest és un tema de Foster, saxo tenor amb Count Basie, i lletra de Hendricks. Ell mateix l’ha cantat una pila de vegades, essent-ne característic del seu estil, ple de Swing, com és característica personal la seva manera d’improvisar en Scat. I aquí Andrea fa una bona interpretació vocal, amb una bona afinació, començant ella la melodia, amb el suport imprescindible de l’Ignasi al piano. Ell mateix ha iniciat la seva improvisació, seguint amb l’ona de la rítmica del Jazz de l’Oscar Peterson, per la qüestió rítmica de la mà esquerra, alhora que amb una dreta lleugera i gràcil, creant una bonica nova melodia, amb tot el Swing del món. L’esquerra, a moments, ha fet també la feina de crear els més baixos, mentre la dreta brillava en els més aguts, ambdues amb la mateixa vitalitat. Andrea canta i toca diversos instruments, com la trompeta com ha estat el cas en aquest tema. En un altre toca el saxo soprano, també. La seva improvisació amb el metall més daurat ha estat molt reeixida, començant amb una línia melòdica molt ben trobada. Les seves frases estan farcides de Swing i bon gust. El so és ample en el registre mig, que és on s’hi troba més bé, alhora que so Jazzístic. I amb l’Andrea i demés joves músics, tenim el Jazz ben assegurat. Ella mateixa recupera el tema cantant-lo de nou, fent ells dos una magnífica tasca, en aquestes íntimes conversacions de l’Ignasi, Motis, Serrano i Hamilton. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i la del 21 d’octubre amb Carles Pineda Quartet i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming

 

I recuperant el projecte del Lluís, seguirem dient que.. el tema “Misery” té un Groove magnífic, ja des dels inicis amb els copets amortits a la timbala. Aquesta qüestió rítmica sembla així com la mare dels ous del tema, on en el temps 2, els plats marquen de manera constant el camí per on anar, ideal per els solistes en el seu caminar solitari. Un tema Funky amb els aires del gran Horace Silver. I jo crec que el tema “Bocoi” jo ja l’hi havia escoltat en algun altre seu projecte, per com de maca n’és la melodia, i fins i tot reconeixible. Sigui com sigui, aquesta és una melodia vital alhora que quasi coneguda. No sé si a vosaltres us passarà el mateix. El solo de Klampanis apareixerà després de la melodia, i serà com tots, brutal. I una altra preciosa meravella a tot delicat tango és el tema propi anomenat “Everything has and end”, on el compositor ha quallat un gran tema fet amb un gust exquisit. El ritme càlid d’aquest tango, tan ben marcat pel baterista dóna el suport adequat al líder en la seva reeixida improvisació. I com he dit abans, “Stardust” ha reviscut de nou amb l’arranjament del Lluís, on l’aspecte rítmic és fonamental. També ho són els diversos canvis i breaks, car, tots plegats fan que el tema tingui aquesta segona vida, coses aquestes que podrem copsar ara mateix...amb el Lluís, Petros Klampanis i Luca Santaniello... 

11.7.- Stardust (Hoagy Carmichael) 5m48s. 

I aquest tema, una cançó inicialment, Carmichael la va compondre el 1927 mentre estudiava a la Indiana University, reconvertit en un estàndard de Jazz posteriorment i enregistrat milers de vegades, de manera instrumental i cantat, també. Sembla que treballà amb els editors Mills Music, i que el van acomiadar, desgraciats, i el 1929 li van dir a Mitchell Parrish que en fes la lletra. 

La versió que ens n’han fet el Lluís i el seu trio ha estat magnífica, també marcada per la qüestió de la rítmica, coses aquestes de l’arranjament que ell n’ha fet. El tema sembla també viure una altra vida, coses que estan passant en aquest programa. Així doncs ens hem trobat amb un tema conegut però modificat, havent de canviar el Switch del cervell per situar-nos en el nou entorn musical. Ha estat fàcil. Ens ho ha fet molt fàcil, ell i ells. Tot i els canvis, no l’hem perdut de vista, i la melodia, i els seus canvis rítmics els hem assimilat fàcilment. Hi ha breaks diversos i d’altres modificacions, per com quan marca les notes de la melodia amb la mà dreta. Klampanis i Santaniello li han donat un magnífic suport i molt més quan ell s’ha enfrontat amb la seva improvisació. Una mà dreta brillant, amb les notes ben puntejades, percutides, quasi, això sí, amb l’adequada dolçor. Creació melòdica reeixida la obtinguda pel Lluís, que ha donat pas al solo del contrabaixista Klampanis, magnífic solo, del contrabaixista grec establert a Nova York, al menys abans de la pandèmia. Solo ben marcat per la qüestió rítmica, alhora que per la pulsió rítmica i idees desenvolupades. Melodia de nou, i final d’aquest magnífic arranjament. Bravo Lluís. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas (El Pricto) on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I per acabar amb les íntimes conversacions de l’Ignasi, escoltarem la que va tenir amb l’Antonio Serrano...i el tema de Charlie Parker.... 

12.3.- Confirmation (Charlie Parker) 3m46s. 

I aquest tema de Parker és del 1945, i es basa amb tota una sèrie de canvis d’acords ràpids, més o menys seguint el cicle de quintes però ampliat amb els canvis que li va afegir, els seus Bird Changes. Tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AA’BA, coses aquestes que ens fan estimar més els temes, si en reconeixem les seves parts. El Blues hi és de totes, totes, en la interpretació de l’Ignasi, la pulsió Blues que féu el seu mestre Peterson. I si parlem de mestres, l’Antonio va tenir, per escoltar-lo manta vegades al Toots Thielemans, armonicista belga, el millor del món del Jazz internacional. I així és que ells dos l’han començat, l’un amb la melodia i l’altre amb els acords. I l’Ignasi és qui primer ens ha improvisat, les dues A amb la mà dreta només,  mentre que el pont l’ha fet amb les dues mans i mateixa melodia improvisada, coses aquestes d’una certa dificultat. Oscar Peterson hi és de manera permanent, però també hi és Ignasi Terraza. En el segon chorus, desenvolupa unes noves línies ara ja amb la dreta melòdica i l’esquerra rítmica. L’Antonio ens ha tornat a impressionar d’allò més amb el seu solo. Ell aconsegueix unes melodies força complicades d’obtenir amb l’harmònica, mostrant-nos la seva gran mestria i tècnica. El final ha estat molt més brillant, car ells dos han creat una altra melodia, tot i semblar una improvisació, arrodonint encara més la feina realitzada per ells dos. Bravo Ignasi, Andrea, Antonio i Scott. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/

 

Finalment, el “Changing” és el tema més vital i amb tot el Swing del món, coses aquestes que comencen en la improvisació del líder, amb en Petros a tot “walking”. En definitiva, aquest és un projecte amb una gran “classe”, temes vitals alhora que magníficament interpretats, i on la qüestió contemplativa no hi te cabuda; ens hem de bellugar, que això és vida, sembla que ens vulgui dir. 

Així doncs els escoltarem ja per acabar el seu projecte i programa en aquest magnífic tema a tot swing anomenat... 

13.4.- Changing (Lluís Capdevila) 4m24s. 

I hem acabat el programa amb un canvi estilístic subtil, havent-hi el Swing en les improvisacions. I és que aquest tema del Lluís ens ha situat en un temps present, d’aquesta manera evident notem on ens situa aquesta música. El tema té diversos moments, ja ho haureu notat. Primer, amb la melodia i Groove inherent tot i el ritme trencat. El segon en la seva improvisació amb el Swing comentat, i el tercer amb un tempo doblat també en la seva improvisació. La melodia té trempera, vitalitat i frescor, alhora que una determinada bellesa. És curta, i té la forma AABA, sembla, i de 32 compassos a 4x4, jo diria, coses aquestes no sempre fàcils, i aquesta vegada ha estat el cas. El solo del Lluís, primer tranquil per com les notes van apareixent de mica en mica, i després amb una vitalitat evident. El ritme marcat per Klampanis i Santaniello, ha estat vital, per descomptat, amb un Swing per “walking” del primer, i plats i xarles del segon, brutal. Al líder i pianista li reconeixem més a Bill Evans que al Peterson de l’Ignasi, coses aquestes que va bé saber escoltar. I com he comentat abans, de cop i volta han doblat el tempo i s’han llençat a improvisar a tot drap, feina feta per la base de dos, i no tant pel líder que ha seguit més o menys amb la mateixa profusió de notes. Entremig han fet un diàleg amb el baterista, coses que ens fan parlar de “vuits” compassos l’un i vuit compassos l’altre. I després han recuperat la melodia i l’han acabat dolçament. Gran projecte del Lluís Capdevila, el qual el presentarà un dia d’aquests a la “Casa Seat”, espai on s’hi fan concerts i/o presentacions de discos. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I ja sabeu que hem escoltat les “Intimate Conversations” de l’Ignasi, amb l’Andrea, Antonio i Scott. Les “Conversaciones desde el arrabal amargo” de l’Adrián Iaies i Horacio Fumero, i convidats, per acabar amb les “conversacions Socials” del disc del Lluís Capdevila, amb el seu trio i com a convidat de luxe, a Joe Lovano, havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

I us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.