Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Abans de tot, dir-vos que aquest passat dissabte vam gaudir d’allò més amb el concert que ens van oferir el quartet liderat per Marina Vallet, amb ella mateixa saxos diversos; Txema Riera, orgue i piano; Paco Weht, baix i Pep Mula, bateria. S’ha de dir que la Sala Xica va tenir un aspecte d’allò més maco, veient-se quasi plena, i per descomptat seguint les normes d’aforament. Vam tenir a l’Albert Caire, representant de l’AMJM, el qual va fer les presentacions adequades. I quin gust poder dir a tothom que l’Albert havia vingut a les primeres Jam Sessions que vàrem començar a fer, patrocinades per l’Ajuntament i amb en Geni Barry de màster total al vibràfon, on també hi havia participat el Paco Weht al contrabaix. Un plaer, goig i honor enorme que espero puguem repetir en la propera edició. 

I el programa d’avui el dedicarem a projectes de gent jove molt talentosa, que quasi tota ho és, que s’han estat al JazzCampus de la Musik Akademie Basel. Escoltarem un projecte d’un jove pianista madrileny Manuel Borraz en el seu darrer treball anomenat “We need the Earth” editat per Youkali Music. També gaudirem amb un disc que va adquirir el meu “soci” Joan Recolons en el darrer Jazz a la Fresca de la Nova Jazz Cava, el juliol passat. Aquest és el disc que presentaven els joves estudiants del JazzCampus curs 20-21 de la  Musik Akademie Basel, formació anomenada “The Focus Year Band 21” i projecte “Bosque”, editat per Neuklang Records. I tindrem de nou a Carme de la Fuente i el seu micro conte. 

I avui passa això, que fa quatre dies vaig rebre material de Youkali Music i és perquè amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fa arribar habitualment alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

O sigui que començarem amb el disc editat aquest 2021 per Youkali Music, el d’aquest jove pianista madrileny, Manuel Borraz i projecte “We need the Earth”. Enregistrat en viu per Franz Lozano i Camilo Aristizabal el 17 i 18 de desembre de 2020 als PKO Studio’s de Madrid. Mesclat i masteritzat per Caco Refojo. I aquí hi tenim a Manuel Borraz, piano i veu; Carmen Lancho, veu; Maikel Vistel, saxo tenor; Toño de Miguel, contrabaix i Juanma Barroso, bateria. Composicions, arranjaments i producció de Manuel Borraz. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç de la pàgina web del disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/435-we-need-the-earth 

Doncs comencem ja amb les seves músiques, i ho farem amb un dels seus quatre temes a piano sol, l’anomenat... 

1.11.- Concious Living (Manuel Borraz) 4m25s. 

Doncs dels quatre temes que té el jove pianista a piano sol, m’ha semblat que aquest era el que representava la seva essència, la de “viure de manera conscient”, i per tant amb tot l’amor a les persones i a la Terra. Un tema vital, amb un relatiu marcatge rítmic, on la qüestió rítmica agafa de mica en mica embranzida. Els inicis són però subtils i delicats amb una mà dreta melòdica, fent-nos endinsar en la melodia creada. També es nota el que en diem el ”pont”, on hi reconeixem un determinat canvi tonal. Ell però va desenvolupant el tema afegint-hi quelcom que en podríem dir “improvisació”, tot i que aquesta està totalment relligada amb la melodia d’aquesta manera conscient de viure. Un primer tema d’aquest jove pianista, a piano sol, per seguir ben aviat amb els temes més complexos amb la resta de companys. 

Després de recórrer Europa i Àsia amb projectes musicals de diversa índole i concloure la seva formació artística a Basel, Suïssa, lloc en el qual obté dos màsters en música. Manuel Borraz torna a Espanya on enregistra “We Need The Earth” el seu primer àlbum de jazz amb composicions pròpies al costat de excel·lents músics com Juanma Barroso a la bateria, Maikel Vistel al saxo tenor, Toño de Miguel al contrabaix i Carmen Lancho a la veu. "We Need The Earth" relata un viatge pel planeta i la importància de la seva cura mediambiental. És una invitació a reunir-nos amb la natura i la seva màgia a través de la poesia del jazz. Un jazz personal i únic nascut del bagatge de Manuel Borraz que compta amb un passat artístic que cavalca entre diversos gèneres on la seva formació acadèmica i vital, recull diferents llenguatges i maneres de veure i expressar l'art, des de la música clàssica a la improvisació lliure. 

I Manuel Borraz, va ser un alumne que també va passar pel JazzCampus de la Musik Akademie Basel, ves per on, coses aquestes i demés que ens explica Begoña Villalobos en el seu blog, on hi ha l’entrevista que li va fer. Molt bé, Begoña:

http://inandout-jazz.es/2021/09/manuel-borraz-we-need-the-earth/. 

I seguim amb ell i la resta de músics, escoltant-los ara en el tema anomenat... 

2.2.- Birds on Magma (Manuel Borraz) 4m26s. 

I ja ho heu escoltat que tot i començar més o menys delicadament, i amb uns arpegis preciosos del líder al piano, alhora que amb veus delicades, i resta d’instruments, el tema ha agafat una embranzida rítmica important, un tema que té un canvi rítmic i tonal també molt reeixit, tot just abans de la intervenció de Maikel Vistel al saxo tenor fent una frase ràpida i entremaliada. Ha seguit ell mateix improvisant de la manera que ja li coneixem, amb tota la mestria d’un “crac”. I és que Maikel és un dels màsters del saxo tenor, ell cubà i resident a “la capital del reino caduco”. La velocitat d’execució i el seu llenguatge jazzístic, alhora que la seva sonoritat, són espaterrants. Quin goig pel Manuel Borraz poder comptar amb ell en aquest el seu darrer projecte. Hem escoltat també unes veus precioses veus seguint la melodia inicial, les del líder i de Carmen Lancho, coses a l’inici del tema, i les veus del final, quasi que cridant socors que la Terra se’n va a la merda, ens porten al final del tema d’aquella manera que ens indica que no s’acaba mai, ni el tema ni les ganes de recuperar la Terra. 

"We Need The Earth" no deixa indiferent. La imprevisibilitat compositiva sorprèn i irradia originalitat en un entramat on cada músic flueix i aporta la seva destresa des del millor dels llocs que coneix, movent-se com una unitat en un univers sonor propi. Aquest projecte es ramifica des del jazz contemporani i uneix dotze temes, barreja de tradició, ritmes irregulars i harmonies ampliades. “We need the Earth” ja ha estat molt ben acollit pels seus oients, premsa i crítica i té una programació preparada per a aquest 2021/22. Es tracta d'un projecte capaç d'omplir de vida els escenaris i amb un missatge molt clar i contundent. Necessitem a aquest planeta, cuidem-lo. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

 

Seguim amb un altre gran tema de Borraz, anomenat.....la multitud perduda, tota la humanitat perduda... 

3.5.- The Lost Crowd (Manuel Borraz) 4m15s 

I com va creixent tot plegat, el ritme, el tempo, les composicions. La melodia d’aquest tema té també un tarannà determinat, reconegut, ja, melodies Borraz. El pont també té molta gràcia, harmònica, sobretot. El ritme és quasi “beat”, i el Swing no hi és però sí que hi ha un magnífic “Groove”. I passen coses així, que el tema és molt curtet, la melodia vull dir, i que ben aviat es posen a improvisar com ha estat el cas en aquest tema que Maikel ho ha fet ben aviat. La seqüència d’acords es reconeix ben aviat, coses que faciliten l’escolta, la comprensió del tema. Després d’haver-nos acaronat amb el seu solo, Maikel ha recuperat la melodia principal i tots plegats han deixat uns moments pel baterista Barroso, el qual ha brillat abastament i no per contundències diverses. Un molt bon tema del líder i pianista Manuel Borraz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Escoltem-los en un altre magnífic tema, anomenat.... 

4.3.- Forest Breath (Manuel Borraz) 6m22s. 

I quina altra composició més rica, iniciada amb la veu de Carmen Lancho fent duet amb el saxo tenor de Maikel Vistel, i sempre el pianíssim del líder Manuel Borraz. I ja esteu notant que els tempos dels temes van creixent, i de quina manera també les seves melodies, la seva bellesa i composicions del jove pianista. Temes amb una certa complexitat harmònica, amb canvis rítmics i tonals, i molta creativitat. També hi ha els adequats “breaks”, on sembla que tot s’aturi, però no, és només momentani, car de nou ens tornem a trobar amb els tempos i ritmes anteriors. En aquest tema però, ell mateix ha recuperat les energies a piano sol tot just abans que s’hi afegissin la resta de companys. I de quina manera ha anat creixent de nou el tema amb la seva improvisació, i ja ho heu escoltat que amb el saxo tenor de Maikel Vistel, i també amb la magnífica veu de Carmen Lancho, i amb ells dos hem arribat fins al final. Abans però ens han fet gaudir d’allò més tots plegats; energia, calidesa i vitalitat, la que té un “bosc quan respira”, d’aquí el títol del tema, “Forest Breath”. 

MANUEL Borraz. Amb prou feines 27 anys d'edat ja ha creat àlbums d'improvisació com "Get Out of Your Way” amb Jordi Pallarès i “Live in Murbacherstrasse 48” amb el col·lectiu “Is It Always Like This?" i ha participat en diferents projectes com en els enregistraments de “Pequejazz, la historia del jazz para niños” col·lecció de disc-llibres de jazz. El 2013, va estrenar la seva obra “Rojo sobre Naranja” a RNE i va compondre la BSO “Espérame hasta que acabe el invierno” de Marco Barada. 

Un altre espai on anar és al Nota 79 al carrer Vallirana 79, espai de concerts de la mateixa escola de música, on ja hi han tornat amb la programació tot i encetant una nova etapa i per això el dijous 30 de setembre a les 21h30m, el Nota 79 comptarà amb l'actuació d'Ignasi Terraza i d'Horacio Fumero.

 

I ara, i ja per darrera vegada, els escoltarem amb un tema de llargària normal i un altre de menys d’un minut... 

5.10.- Here comes the Ride (Manuel Borraz) 3m59s.

6.12.- The path we create (Manuel Borraz) 0m48s. 

Doncs la veritat és que aquest projecte ha estat una agradable sorpresa, projecte i és clar, la descoberta del músic, compositor i pianista, Manuel Borraz. Té aquest noi un concepte musical on la qüestió rítmica és molt important, alhora que també són molt entretingudes les seves melodies i idees creatives en les seves improvisacions. Compta sí amb “pesos pesats” com són Juanma Barroso, bateria; Maikel Vistel, saxo tenor; Toño de Miguel, contrabaix amb la veu de Carmen Lancho. I aquest tema l’ha començat Maikel fent-ne la melodia, a partir de la qual hem escoltat una cadència d’acords que de manera repetitiva ens va entrant, així com la “mare dels ous” del tema. L’han desenvolupat fins el moment que el pianista ha “entrat a sac” amb una contundència i persistència, seguint el tarannà del tema, amb una mà dreta lleugera i gràcil, alhora que amb l’esquerra fent-ne els acords del tema. Un tema brutal per com Manuel tira d’aquesta frase recargolada, entremaliada, la que ell fa quasi com si d’arpegis es tractés. Maikel sempre hi és, sempre el segueix i al final ell mateix recupera la melodia i l’acaben, per mi massa aviat, i en suspensió. Un tema magnífic, per cert. I he volgut afegir el tema de menys d’un minut on Maikel i el líder i pianista, també amb el contrabaixista, desenvolupen una idea curta i senzilla, la qual ben bé podria acabar essent un gran tema. Amb aquesta hem acabat amb el projecte de Manuel Borraz, que espero que us hagi agradat força, i que si així ha estat, doncs que mireu d’entrar a la pàgina web del disc, i ajudar al músic adquirint-lo. 

Per desplegar tot el potencial d'aquest projecte Manuel compta amb una llarga trajectòria musical recollida en les seves gires internacionals tocant des del Xangai Concert Hall fins al Copenhaguen Konzertkirken, ZeitRäume, Attaca, Festival de Jazz de Madrid, etc i participant amb professionals com George Lewis, Kirk MacDonald ... o tocant música espanyola al costat de la família de Joaquin Rodrigo al Festival  CAM Red de Teatros. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....Gràcies Carme per sempre fer-ho així de dolç i sempre relacionat amb les músiques del programa.

 

I ara us posaré el projecte dels joves que s’estan a Basilea a la Musik Akademie Basel, formació anomenada “The Focus Year Band 21” i projecte “Bosque”, editat per Neuklang Records. Sembla que es va enregistrar als Bauer Studios, editorial i estudis d’Alemanya. I aquí hi tenim una colla de músics, i que són: Tatiana Nova, veus; Yakiv Tsvietinski, trompeta, fiscorn, i trombó; Sebastián Greschuk, trompeta, fiscorn i trombó de pistons; Joshua Scofield, saxo alto; Gianni Gagliardi, saxo tenor i veus; Lorenzo Vitolo, piano; Ethan Cohn, contrabaix i Áron Tálas, bateria, percussions i Fender Rhodes,  i la col·laboració de Jordi Rossy, vibràfon en el #8. I dels 10 temes del disc, cadascun d’ells ha fet un tema, excepte pianista i contrabaixista que n’han fet dos. I no us poso cap enllaç a la web del disc, primer per què no l’he trobat, i després perquè està en alemany. 

Els escoltarem en el preciós tema compost pel pianista italià Lorenzo Vitolo, tema anomenat... 

7.2.- Little Light (Lorenzo Vitolo) 7m25s. 

I què bonica aquesta música d’aquests nois, i aquesta, la del pianista Vitolo. I quina veu la de Tatiana Nova. Encara me’ls imagino tocant aquest estiu al “Jazz a la Fresca” de la Nova Jazz Cava, precisament la mateixa formació que estem escoltant. I la melodia ha estat molt maca, sí, amb la veu de la cantant, súper afinada, i seguint-la, en un tema sense lletra, però amb tota la música. I el primer solo amb el trombó, i coses que passen, que no sabem si era el de vares o el de pistons, tot i que per la velocitat del fraseig, sembla evident que sigui el de pistons, o sigui el que tocà, i ara ha tocat Sebastián Greschuk. I en aquest tema llarg, el pianista i compositor també ha fet la seva aportació solista, i ho ha fet de manera molt delicada, i sempre amb la veu i els metalls donant-li el suport i recolzament. I així també ho ha fet tota la base rítmica, amb un baterista força consistent, tot i ser el tema tranquilet, a un tempo delicat. Una preciositat de tema per començar amb les músiques d’aquests nois, i noia. 

I tot pinta que en aquest curs 20-21, qui va portar la formació Focus Year va ser el nostre estimat Jordi Rossy on hi havia el també estimat Gianni Gagliardi. Enguany, curs 21-22, qui la dirigeix és Guillermo Klein i hi ha també el nostre estimat Fernando Brox. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

Seguim escoltant-los, ara amb el tema de la cantant Tatiana Nova, escoltant-la a ella també amb la seva magnífica i afinada veu, en el tema.. 

8.10.- Joy (Tatiana Nova) 4m34s. 

I quin tema més bonic, iniciat primer pel contrabaixista amb el motiu principal, per baterista després, de manera delicada i deixar pas a la cantant Tatiana Nova, i amb quina preciosa i delicada veu ho ha fet. El ritme és així com trencat, coses que ens fa escoltar el baterista amb les seves maneres, i que a nosaltres ens agraden tant. La secció imponent de vents, acompanyats per la potent base rítmica, recolzen la cantant en un tema personal, i és que aquí, cadascú fa un tema, o dos, i crec que amb algunes “directrius” i recomanacions del “director”, que devia ser el nostre estimat Jordi Rossy. Un tema maco, amb una determinada trempera i solo magnífic i melòdic que ens ha fet el nostre i estimat Gianni Gagliardi al saxo tenor. Encara recordo que entre mig de tota aquesta colla diversa, de diferents països, vam poder escoltar la seva veu en català, tot i presentant un tema, el que devia ser el seu tema “The Nordic Shufle”. Tatiana ha recuperat la melodia i els vents l’han recolzat omplint entre tots ells, i ella, l’espai, d’una música molt bonica i agradable, i alhora interpretada magistralment.  

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i nosaltres ja el proper dissabte 2 d’octubre a les 19h, amb el trio que obre les jam sessions dels dimecres de 23 Robadors, ja ho sabeu, l’espai més alternatiu de la ciutat de Barcelona. Tindrem a Miguel Villar, saxo tenor; Juan Pablo Balcázar, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Entrada gratuïta en un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

 

I encara seguim amb ells, ara però amb una mica més de canya, i ho farem amb el tema compost pel contrabaixista Ethan Cohn, anomenat... 

9.5.- Ladina Oswald (Ethan Cohn) 5m24s. 

I quin altre bon tema d’aquests nois i noia, seguint tots un determinat tarannà, o sigui formant part d’un projecte comú, tot i ser els temes de cadascun d’ells i ella. Un tema marcat per l’aspecte rítmic del baterista, ja d’entrada, i amb una persistència quasi “beat”. El compositor Cohn ha acompanyat la resta de la base amb la mateixa insistència. Una molt bona base rítmica, ideal per un tema com aquest. I l’han començat ja amb la melodia a càrrec dels vents a més a més de la veu de Tatiana, ella sempre tan perfectament afinada. I aquesta melodia ha tornat a ser una mica “entremaliada”, i gens “trillada”, complexa, alhora que amb una certa bellesa. Magnífic solo al saxo alto de Joshua Scofield, amb un llenguatge molt modern, quasi d’Avantgarde, potent, i amb una sonoritat magnífica. A moments arribant a un registre agut espaterrant, alhora que amb un fraseig lligat súper ben trenat. Magnífic el Joshua. El tema agafa una dolçor després d’ell, i que serà la porta d’entrada al solo d’un dels metalls, i com que en són dos, no sabem pas qui són, Yakiv Tsvietinski o Sebastián Greschuk, ambdós trompetistes i trombonistes. Gran solo del metall, brillant, tot i començant delicat i tranquil, s’ha anat esvalotant de mica en mica, cosa aquesta que sol passar. I què bons que són aquests músics. I recuperen el tema per acabar-lo, però abans, amb un solo del baterista Áron Tálas, igualment brutal. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I encara seguim amb ells amb el tema del trompetista Sebastián Greschuk, tema que titula el projecte.... 

10.9.- Bosque (Sebastián Greschuk) 6m04s. 

Doncs déu n’hi do quin altre gran tema i també amb melodia força moderna. Un tema que comença amb una “intro” a càrrec de la base rítmica, i més sobretot pel propi contrabaixista Cohn. El saxo alto n’ha començat una part de la melodia, la qual s’ha desenvolupat amb complexitat pels vents i la veu de Tatiana. En Joshua Scofield, saxo alto, ha estat qui n’ha iniciat les improvisacions, i de nou amb mestria, amb contundència expositiva, alhora que amb sonoritat controlada, i un gran i modern fraseig. El pianista italià Lorenzo Vitolo, l’ha seguit i de quina manera més brillant, tot i començar delicadament. I és que de mica en mica s’ha anat animant, l’ha anat desenvolupant primer de manera més rítmica i després amb una mà dreta lleugera i gràcil, i sovint amb les dues mans, fent una feina comuna extraordinària. Els vents l’han recolzat amb “riffs” que han omplert l’espai sonor d’una total sonoritat. I la melodia, complexa, amb els vents i la veu de Tatiana ha tornat a aparèixer, i sempre, sempre, amb l’aspecte rítmic a càrrec del baterista Áron. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I ara sí que acabarem amb aquesta magnífica banda de 8 músics, i acabarem també el programa d’avui, i ho farem amb el tema on el nostre estimat Jordi Rossy hi toca el vibràfon, tema compost pel baterista Áron Tálas, anomenat... 

11.8.- Mean Street (Áron Tálas) 4m39s. 

I amb aquest altre magnífic tema, ara del baterista Tálas, hem acabat el programa d’avui. Un tema iniciat amb una “intro” curta del contrabaixista Ethan Cohn, per ben aviat la base de bateria i piano, i les primeres notes del vibràfon del Jordi. La melodia ha aparegut de nou a càrrec dels vents, els metalls potser més, sobretot en la primera part, per després fer-ho les canyes, els dos saxos, mentre que la veu de Tatiana sempre l’escoltem, tot donant més color. Gianni Gagliardi ha estat qui n’ha fet la primera improvisació, magnífica, moderna, avantgarde quasi, i quasi sense el quasi. Un solo brillant per les seves idees però també per com l’ha fet, escridassant quan ha volgut, coses aquestes de la modernitat, o no. I el compositor és qui s’ha esplaiat en un solo a base de percussions diverses, que per això és el seu tema. I els vents, tots plegats han fet un “soli”, un solo escrit només per a ells, i ho han fet sense cap tipus d’ajuda rítmica, ni harmònica, ells sols, la qual cosa ens els ha tornat a mostrar tal i com són de bons, aquests joves. I amb una frase més melòdica han tornat a recuperar la melodia del tema, amb tots ells, i ella, fent-la, entremaliada la melodia com la majoria dels temes d’aquest projecte entremaliat, divertit, i tan ben executat. Bravo nois, i noia, i director de la Focus Year Band 2021, en Jordi Rossy. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

Doncs amb aquest tema hem acabat el programa d’avui, dedicat “només”, i ho dic i poso entre cometes, només a dos projectes que crec jo han tingut una versemblança, i així doncs que hem fet de nou un programa temàtic, ves per on, i que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi. I Hem escoltat a Manuel Borraz, “We need the Earth”, i aquest “Bosque” de la Focus Year Band 2021, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Nota 79, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. Esferajazz.com. 

Un programa que dedicarem a tres projectes, dos peninsulars i l’altre, disc que va adquirir l’amic Joan al Jamboree el dia que vam anar a veure a un grup de magnífics i joves músics italians, i liderat pel contrabaixista Michelangelo Scandroglio, “In the Eyes of the Whale” editat per Auand. Els dos primers són els del Cuarteto Fuerte, “Últimeit”, disc descarregat en wav del seu bancamp  gràcies al seu contrabaixista, Juan Miguel Martín. L’altre me’l va enviar Carlos Martín, responsable de la promoció de Karonte, disc dels oAtlantic Bridge Jazz Project, “Portus Apostoli”, i aquesta setmana tindrem de nou a Teresa Tuset i els seus intel·ligents micro-contes.

 

Començarem amb el projecte que vam veure al Jamboree, ara ja fa uns dies, l’1 de setembre passat, i aquest és el “In the Eyes of the Whale”. Disc editat per Auand i enregistrat per Stefano Bechini el 24 de setembre i 12 de novembre de 2018 a l’Estudio Entropyia, Perugia, Itàlia. Mesclat al mateix estudi també per Bechini. Produït per Michelangelo Scandroglio, i fet possible econòmicament gràcies a Marco Valente. Aquí hi tenim a Hermon Mehari, trompeta, Alessandro Lanzoni, piano; Michelangelo Scandroglio, contrabaix i Bernardo Guerra, bateria. I la col·laboració de Michele Tino, saxo alto (#3,4,5); Peter Wilson, guitarra (#1,2,6,7) i la participació especial de Logan Richardson, saxo alto (#1,2,6,7). Totes les composicions són de Michelangelo Scandroglio. 

Comencem amb les seves músiques i ho farem amb el tema que titula el projecte i anomenat.... 

1.2.- “In the eyes of the Whale” (Michelangelo Scandroglio) 6m12s. 

I què bé, de quina manera hem començat, dolça, alhora que potent en alguns moments. Hem gaudit amb la composició de Michelangelo però també amb les col·laboracions de Peter Wilson, guitarra i Logan Richardson, saxo alto, ambdós uns cracks. El tema comença delicadament, per melodia i tempo, tot i que el ritme marcat pel baterista sigui prou consistent. Melodia amb notes llargues per la trompeta de Mehari i demés. Preciós el solo de Wilson a la guitarra, i més encara pel recolzament de la base rítmica, piano amb acords, i contrabaix i bateria, aquest darrer força present. Logan al saxo alto ha brillat per la seva exposició solista, melòdica seguint l’harmonia del tema amb claredat, fent però de les “seves”, sobretot allà dalt del registre agut. Tros de solo que ens ha apropat al final d’aquest preciós tema de Scandroglio. 

Presentació del disc “In the eyes of the Whale”, ressenya extreta de la seva pàgina web. Michelangelo Scandroglio contrabaix, acompanyat de Nicola Caminiti saxo alt, Paolo Petrecca trompeta, Emanuele Filippi piano, Luca Caruso bateria, són amb qui vam gaudir d’allò més al Jamboree. I això ens deien: Amb un estil original, modern i engrescador, el jove contrabaixista Michelangelo Scandroglio és un dels grans exponents de les novíssimes fornades del jazz italià. Amb només 24 anys ja ha guanyat alguns dels concursos més importants del Vell Continent, entre d'altres el de Riga, el d'Umbria —amb Paolo Fresu com a jurat— i el de Getxo, el més important a l'Estat dedicat a formacions joves. I diem formacions perquè el quintet de Scandroglio uneix a cinc magnífics instrumentistes que fan encara més gran el talent del seu líder, com a intèrpret i, sobretot, com a compositor. Amb una carrera breu, però fulgurant, Michelangelo Scandroglio ha col·laborat amb figures com ara Enrico Rava, Seamus Blake, Logan Richardson i Gregory Hutchinson.

 

I seguim amb més música dels altres projectes, o sigui que us convido a escoltar la formació Atlantic Bridge Jazz Project i el seu projecte anomenat “Portus Apostoli”. Aquesta és una producció de l’Alberto Conde & Kin García per a Karonte. Editat doncs per Karonte KAR 7886. Enregistrat per Javier Olite el 16 i 17 d’agost del 2018 al Teatro Noela, Noia, Galícia. Mesclat per l’Alberto Conde,  Kin García & “Triki” als Savik Sound, masteritzat per José Trincado, “Triki”. Projecte recolzat pel Concello de Noia, Concelleria de Cultura, Xacobeo 21·22. I aquí hi tenim a Walter White, (trompeta i fiscorn); Steve Brown (guitarra); Alberto Conde (piano); Kin García (contrabaix) i Miguel Cabana (bateria). Dir-vos que el gran Jorge Pardo hi col·labora amb flauta i saxo tenor. Els temes són d’alguns dels membres de la formació. I com sempre dir-vos que al blog del programa us posaré l’enllaç a la pàgina web, en aquest cas de l’Alberto Conde: https://albertoconde.com/wordpress/ 

Escoltem-los doncs amb el seu primer tema i que serà el compost per l’Steve Brown anomenat.... 

2.5.- “Julian’s Day” (Steve Brown) 5m32s. 

I és que aquesta “bossa” és tan bonica que no m’he pogut estar de posar-vos-la, tot i allunyar-se una mica de l’estil de la resta dels temes. Però la bellesa sempre serà benvinguda, ben rebuda. El tema ha començat després d’una “Intro” a càrrec del pianista i ànima de tot plegat, l’Alberto Conde. Una melodia compartida, primer fent-la el guitarrista, amb la base rítmica, per després, i a duet, escoltar saxo tenor i trompeta. El mateix compositor és qui ha fet la primera improvisació a la guitarra, amb un so “pelat”, sense efectes, i amb molt bon gust, amb una bonica melodia obtinguda. I ja heu escoltat el tros de solo de Jorge Pardo al saxo tenor, magnífic. Quin plaer i “honor” poder tenir-lo al costat. Pardo és un mestre amb la flauta, coses que ja sabíem, però alhora té unes “maneres” melòdiques precioses al saxo tenor, alhora que demostra una gran tècnica. I és que són molts anys, oi?. Walter White n’ha fet un de molt bonic també a la trompeta, amb una sonoritat continguda, gens estrident, i millor llenguatge jazzístic, en un tema preciós. La base rítmica ha estat delicada, amb les escombretes de Cabana a la bateria i les notes precises del contrabaix de García. I la melodia ha tornat a aparèixer, de nou, de la mà del guitarrista i compositor Brown, tal com han fet a l’inici. Bonic tema. 

Atlantic Bridge Jazz Project (ABJP), projecte col·lectiu format entre EUA i Galícia i impulsat pel pianista i compositor gallec Alberto Conde i el contrabaixista i compositor Kin García, va presentar el seu àlbum 'Portus Apostoli' a la jornada inaugural del 44è Festival de Jazz de Vitòria-Gasteiz, el passat 14 de juliol.

 

Seguim ara ja amb el darrer projecte de la nit, l’anomenat Últimeit dels Cuarteto Fuerte. Enregistrat en directe a Assejazz (Asociación Sevillana de Jazz). Mesclat per Manuel González (Artisónica). Masteritzat per Trevor Coleman. Produït per Juan Miguel Martín. Alliberat al mercat el 2 d’agost de 2021. I aquí hi tenim a : Bernardo Parrilla (saxo alto); Javier Ortí (saxo tenor); Juan Miguel Martín (baix elèctric i composicions) i Fernando Caro (bateria). 'Il Giardino Delle Delizie' compost per Ennio Morricone. I aquest és el segon disc del quartet de jazz contemporani amb seu a Espanya, i ara format pels entusiastes Juan M. Martín, Javier Ortí, Bernardo Parrilla i Fernando Caro. Les composicions i arranjaments són del Juan Miguel Martin. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç en aquest cas al bandamp del disc:

Editorial: https://sentenciarecords.bandcamp.com/album/ltimeit

Cuarteto Fuerte: https://cuartetofuerte.bandcamp.com/album/ltimeit 

Doncs escoltem-los ja a ells en el tema anomenat... 

3.3.- “Malpartido otra vez” (Juan Miguel Martin) 5m09s. 

I segurament haureu notat alguna diferència sonora respecte als altres dos projectes, i és que l’enregistrament el van fer en directe i amb micròfons d’ambient a la sala o espai, i per això sona d’aquesta manera, així com més suau, més càlid, no tant punyent, el so, no la música. Ai las, la música. Doncs déu n’hi do quin canvi d’estil després de l’anterior “bossa”, i és que les composicions de Juan Miguel Martín, perquè són totes seves menys una, són així de “modernes”. No només les melodies, sinó també les qüestions rítmiques, com hem pogut constatar en aquest tema. Uns temes amb melodies molt personals, característiques diria jo, alhora que amb una formació atípica de dos saxos, contrabaix i bateria. Saxo alto per canal dret, saxo tenor per l’esquerra, i la resta en el canal central, sembla, i tot en directe i amb micros d’ambient, cosa fina. I ja heu pogut escoltar quins solistes als vents, magnífics tots dos. I sempre amb el baixista i l’ànima de tot plegat, Juan Miguel Martín (baix elèctric i composició), acompanyat de Bernardo Parrilla (saxo alto); Javier Ortí (saxo tenor) i Fernando Caro (bateria). 

Formats el 2017 a Sevilla per Juan Miguel Martín, “Cuarteto Fuerte” concentra algunes de les figures més prominents del jazz contemporani andalús. Després d'un primer àlbum homònim (que ja va sonar a Jazz Club de Nit, editat per Titanical Records, 2019), on Martín va comptar amb la col·laboració dels músics Gustavo Domínguez, Álvaro Vieito i Nacho Megina, Cuarteto Fuerte torna amb “Últimeit”, un enregistrament en directe amb micròfons d'ambient captant el so pur i enèrgic de la nova formació que presenta. A la banda de Juan Miguel Martín (baix), conegut pel seu treball amb el trio de jazz rock Malheur, o els artistes Martin Andersen i Leandro Perpinyà, trobem a Bernardo Parrilla (saxo alto), Javier Ortí (saxo tenor) i Fernando Caro (Bateria), músics d'àmplia formació, versatilitat i experiència que han col·laborat en projectes amb Perico Sambeat, la Real Orquestra Simfònica de Sevilla (sota la direcció d'Ennio Morricone), Estrella Morente o l'Andalucia Big Band. 

I una vegada ja els hem escoltat a tots tres, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset....Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb la teva intel·ligència i creativitat sempre tan vitals. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Doncs seguirem amb les músiques del programa tot i recuperant el quintet italià i projecte “In the eyes of the Whale” liderat pel seu contrabaixista. I recordem que aquí hi tenim a Hermon Mehari, trompeta, Alessandro Lanzoni, piano; Michelangelo Scandroglio, contrabaix i Bernardo Guerra, bateria. I la col·laboració de Michele Tino, saxo alto en el tema que escoltarem ara mateix, anomenat.. 

4.3.- “Bernard War” (M. Scandroglio) 4m59s. 

Doncs ja heu pogut escoltar quin tema ens han fet aquests nois italians, i quina composició del líder Scandroglio. I ves quina casualitat, o no, car aquest tema té algunes connotacions similars a l’anterior dels Cuarteto Fuerte. Ens hem tornat a trobar amb un tema on la qüestió rítmica té una preponderància quasi total, alhora que amb melodies també molt personals, elaborades, gens trillades, i també amb un contrabaix i bateria que són predominants. Un tema que ha començat d’una manera inquietant, per la línia de baixos de contrabaix i piano. La melodia ha aparegut de la mà dels vents, amb Michele Tino, saxo alto de convidat. Tema complex, amb el canvi tonal en el pont, o la B del tema, i la qüestió rítmica comentada. Únic solo del pianista Lanzoni, i suport rítmic potent. Bona improvisació marcadament rítmica, també. Un solo que té uns moments incandescents per com s’enlaira ja quasi al final. I la melodia ha aparegut de nou, i tan és de complexa que sembla quasi una improvisació i quasi situada en el Jazz Avantgarde, i molt elaborada. Un gran tema de nou.

 Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

 

Seguim de nou amb el projecte que traspassa l’Atlàntic, amb els Atlantic Bridge Jazz Project. I aquí hi tenim a Walter White, (trompeta i fiscorn); Steve Brown (guitarra); Alberto Conde (piano); Kin García (contrabaix) i Miguel Cabana (bateria). Dir-vos que el gran Jorge Pardo hi col·labora amb flauta i saxo tenor. Els escoltarem en el tema compost per Alberto de Manuel Conde de León, anomenat... 

5.7.- Parallel 42 (Alberto de Manuel C de L) 7m23s. 

I quin altre tema més interessant, iniciat prèviament pel baterista, aquest però amb una melodia més dolça, coses de la flauta del gran Jorge Pardo. Walter White a la trompeta l’ha acompanyat també en la presentació del tema. Qui primer n’ha fet els solos ha estat Kin García al contrabaix per després ésser l’Alberto Conde al piano, ambdós però curtetes. Jorge Pardo l’ha desenvolupat abastament, llargament i amb una mestria impressionant, alhora que tècnica i dolçor. El trompetista americà White els ha seguit amb una bonica sonoritat, bon llenguatge jazzístic i tècnica a dojo. Entremig del tema hem tingut un “break” amb el delicat solo del baterista Cabana, solo que ens ha sorprès per tranquilet, per delicat, fet però amb tot el gust del món. Un tema molt maco, també amb un rítmica determinada i sembla que ternària i no gaire simple. 

Als anys vuitanta, el prestigiós guitarrista nord-americà Steve Brown va convidar a Conde, García i Miguel Cabana, d'Atlantic Trio, a visitar els EUA i ja el 2011 “ABJP” va gravar als EUA amb l'àlbum homònim 'Atlantic Bridge', que també va editar Karonte. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que enguany serà la primera vegada que des del Festival l’Hora del Jazz “Memorial Tete Montoliu” farem un concert a la Sala Xica, i serà el 25 de setembre. Podrem escoltar a Marina Vallet Quartet, Marina Vallet, saxos; Txema Riera, orgue i piano; Paco Weht, baix i contrabaix i Pep Mula, bateria. Entrada gratuïta en un concert on el Jazz Club la Vicentina i l’Ajuntament donaran el suport logístic. Les reserves es faran igualment trucant com sempre al 93 656 98 26 del dimecres al divendres de la mateixa setmana, de 9h a 14h.

 

I ara de nou amb la música sorprenent del Cuarteto Fuerte i projecte ”Últimeit”, i recordem qui són: Bernardo Parrilla (saxo alto); Javier Ortí (saxo tenor); Juan Miguel Martín (baix i composició) i Fernando Caro (bateria). Ara sí, amb el tema anomenat... 

6.5.- Cornucopia (Juan Miguel Martín) 4m53s. 

I ves per on que ens hem tornat a trobar amb una altra composició amb una rítmica potent i marcada ja dels inicis per la pròpia composició. La melodia de nou, s’allunya dels estereotips habituals melòdics i cerca nous camins melòdics gens habituals. Començada pels dos vents, i ja noteu que sense instrument harmònic, coses aquestes que fan que el so general sigui així com més “net”, i ho poso entre cometes. Així ho va fer Gerry Mulligan, Sonny Rollins i demés. El concepte “Funky” hi és força present, sobretot en les improvisacions, i la primera i magnífica pel canal dret, la del saxo alto Parrilla, músic que crec no havia sonat en aquest programa, o si ho ha fet, haurà estat no massa. Gran músic, amb un magnífic so el del seu alto i mestria alhora d’improvisar. Per l’esquerra l’ha seguit al saxo tenor Javier Ortí, ell sí que ha sonat, i crec que amb projecte propi i tot, i acompanyant d’altres companys. Javier és un referent també en això de fer sonar el saxo tenor, alhora que per les seves composicions. Un dels moments cabdals del tema ha estat el moment a duet dels dos vents, sense cap més suport, curtet però impressionant. També el baterista Caro ha fet la seva intervenció solista, i sempre el compositor i ànima del projecte Juan Miguel allà al darrera de tots, amb la seva contundència melòdica i rítmica amb els més baixos de l’escala, els més greus i profunds, els del seu baix elèctric de cos mig buit amb el qual n’obté aquest so tan acústic. 

El so evolucionat dels temes mostren les múltiples influències del combo, anant del free jazz, potser més Jazz Avantgarde ("Excrecencia de la evidencia") o el Latin jazz més dissonant ("Borbones bolivarianos"), a la psicodèlia soul ("Il Giardino delle Delizie"). L'escolta intensa entre els músics és la clau d'una execució visceral i emocional ("Sedimentos de pena"), on el caràcter experimental de les composicions originals és expressat d'una forma accessible i propera. La portada és obra de l'artista María José Gallardo. “Últimeit” és l'última edició de Sentencia Records, on Cuarteto Fuerte passa a formar part de l'heterogeni catàleg del segell amb tota una colla de noms com són  Sputnik Trio, Orthodox, Niño de Elche, Dead Neanderthals o Larsen C & The Millennials. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I tornem-hi amb els italians i el seu “In the eyes of the Whale”, i ja sabeu que són: Hermon Mehari, trompeta, Alessandro Lanzoni, piano; Michelangelo Scandroglio, contrabaix i Bernardo Guerra, bateria. I la col·laboració de Peter Wilson, guitarra i la participació especial de Logan Richardson, saxo alto , ells dos en aquest tema anomenat... 

7.1.- Noah (M.Scandroglio) 6m59s. 

I ja ho veieu, seguim amb una música elaborada, avui allunyada del Jazz més “convencional” i també amb quasi absència de “swing”, com el que vam tenir en el Programa 466 que ja teniu al blog del programa. Ara amb el combo de joves italià de nou, però també seguint amb el concepte rítmic que es respira en el programa d’avui, amb tota la modernitat. Un tema amb molta trempera rítmica, la del baterista i recolzat per piano i contrabaix amb harmonies diverses. I de la manera com l’han començat, poc ens pensaríem que l’acabarien tan dolçament com l’han acabat, quasi de manera imperceptible. Uns moments abans però, les coses eren molt més “heavies” amb un solo brutal del baterista Guerra. La melodia, a notes llargues comparades amb el tempo, l’han començat els dos vents, ara amb en Logan Richardson, saxo alto. L’altre convidat, Peter Wilson a la guitarra ha fet un magnífic i modern solo, per sonoritat farcida d’algun efecte similar als de Metheny. Mehari a la trompeta també ha brillat amb el seu, fent-lo amb un so molt maco i desenvolupament melòdic de la seva improvisació, tot i ser curtet, com el que ha fet el pianista Lanzoni. Bona conjunció amb ambdues mans, amb una esquerra harmònica i una dreta solista, fent gràcil i nítida la seva digitació. Richardson ens ha impressionat per la velocitat, sonoritat i llenguatge del seu solo, alhora per la seva modernitat. Gran tema, com tots els que estem escoltant. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 2 d’octubre a la Sala Xica a les 19h, entrada lliure, esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

 

I seguim amb tota la música del món, i de nou amb la formació transatlàntica amb músics dels EEUU i Galícia, els Atlantic Bridge Jazz Project, ”Portus Apostoli”. I aquí ja sabem que hi tenim a Walter White, (trompeta i fiscorn); Steve Brown (guitarra); Alberto Conde (piano); Kin García (contrabaix) i Miguel Cabana (bateria). Dir-vos que el gran Jorge Pardo hi col·labora amb flauta i saxo tenor. I de nou ens faran gaudir amb les seves músiques, i els escoltarem en el tema compost per Alberto Manuel Conde de León, anomenat.... 

8.6.- Marginados (Alberto de Manuel C de L) 4m08s. 

I ves per on quin altra tema iniciat amb tota la rítmica del món, i una mica trencada. I és que avui ens està sortint un programa del que en dic jo que són “temàtics”, per com de similars en són les seves músiques i ritmes. I aquest tema l’ha iniciat la base rítmica amb una certa contundència, per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec del trompetista, bàsicament, tot i que acompanyat per la guitarra de Brown. Una melodia també elaborada i marcada per la seva rítmica. El mateix guitarrista és qui n’ha iniciat les improvisacions, amb la seva sonoritat un tan fosca i bon discurs. Jorge Pardo ens ha recordat la seva presència ara amb el saxo tenor, fent una feina magnífica també. El pianista i ànima del projecte, Alberto Conde els ha seguit també de manera delicada, contraposada amb la contundència del baterista. White a la trompeta ha fet també una bona tasca solista, amb el seu so fresc, brillant sense estridències, sovint càlid i amb un so net, amb un llenguatge força jazzístic. I recuperen la melodia i l’acaben, coses aquestes habituals en aquests temes, tot i fer-ho de cop. 

I hem llegit d’ells que....La perfecció d'Atlantic Bridge Project ha donat color al tancament de la primera jornada de la 44 edició d'un íntim Festival de Jazz Vitòria-Gasteitz que ha congregat als amants d'aquest gènere musical dos anys després. Aquest grup internacional, format entre Galícia i els Estats Units ha presentat en exclusiva el seu segon disc, "Portus Apostoli", amb una coordinada formació liderada pel piano d'Alberto Conde i el contrabaix de Kin García, però amb molta presència dels vents de Walter White, (trompeta i fiscorn) i Rosario Giuliani (saxo alto), a més de la bateria de Miguel Cabana. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I ves per on que per qüestions musicals, seguirem amb ells, i ja no els escoltarem més avui, amb el tema compost per Walter Charles White anomenat...  

9.3.- Walt’s Waltz (Walter Ch. White) 7m00s. 

I tot i començar com ho han fet, així com molt tímidament amb el piano de Conde, poc ens podíem imaginar que les músiques serien així d’agosarades. I ves per on que el Swing ha aparegut en aquest tema a tot vals. Tema que de mica en mica ha anat creixent en tots els aspectes, i que ja ben aviat l’hem pogut copsar en tota la seva magnitud. Elaborat també, alhora que delicat sí, però amb una rítmica i tempo relativament vius, vitals. De nou Steve Brown ens ha acaronat amb el so càlid de la seva guitarra i la seva personal intervenció solista. Jorge Pardo ha estat més incisiu, més potent, més present en el seu solo, amb més insistència rítmica també. Mestre dels vents, d’un determinat estil, ell sempre impressiona. Conde al piano ha estat també brillant, una mica percusiu tot i que no massa, i sí creatiu en la seva exposició solista. I com ens agrada el so nítid i càlid de la trompeta del ara també compositor, Walter White, alhora que passejant-se pel registre agut i sense cap ni una estridència. Haureu notat que els músics han fet uns quants compassos compartint solos entre ells, tot just abans de recuperar la melodia i acabar-lo delicadament. 

I seguim parlant d’ells i de la seva actuació al 44è Festival de Jazz de Vitòria-Gasteitz.... La banda ha presentat alguns canvis respecte la formació original. L'italià Rosario Giuliani ha substituït Jorge Pardo i ha deixat clar per què va ser triat per a gravar diversos temes amb el cèlebre Ennio Morricone, mentre que no s'ha pogut escoltar la guitarra de l’Steve Brown, que no ha viatjat a causa de la pandèmia.

“Portus Apostoli”, editat també per Karonte, va néixer després d'una actuació el 2019 a Noia, per la condició històrica d'aquesta vila gallega com a port de la Mitra Compostelana i accés marítim en els Camins a Santiago.

 

I ja encarant el final del programa amb els Cuarteto Fuerte, “Últimeit”. I ells ja sabem que són Bernardo Parrilla (saxo alto); Javier Ortí (saxo tenor); Juan Miguel Martín (baix i composició) i Fernando Caro (bateria). Escoltem-los en el tema... 

10.2.- Borbones Boliviaranos (Cuarteto Fuerte) 5m59s. 

I ja esteu escoltant quin programa més rodó que ens està sortint. I és que la combinació d’aquests tres projectes fa que les coses sonin i petin de la manera que ho fan. I dèiem que tindríem poc Swing, que és veritat, però ai las que en aquest tema l’hem tingut, i de quina manera en els solos dels dos vents. Però anem a pams, car el tema ha començat d’una manera delicada amb el saxo alto, canal dret repetint uns rifs, bateria amb la seva rítmica i absència de baixos, i amb el saxo tenor al canal esquerra, fent alguns aspectes més melòdics que el seu company. Però i quin brutal canvi ens han fet ells dos, estripant el so dels seus instruments amb contundència i de manera desvergonyida. Una vegada passats aquests moments, les aigües han tornat al seu cau, amb el solo del saxo alto pel canal dret, magnífic per sonoritat i estridències modernes, alhora que amb la base fent una rítmica així com trencada. Les coses han canviat però com he dit abans amb el solo de Javier Ortí al tenor apareixent el Swing. Ha tingut moments de saxo tenor solo magnífics, per després Swing, i així han anat fent fins arribar a recuperar el tema de la mateixa manera que l’han començat, amb les estridències brutals i magnífiques dels dos vents en un altre sorprenent tema de Juan Miguel Martin. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I també serà la darrera vegada que escoltarem al quintet italià, i projecte “In the eyes of the Whale” del Michelangelo Scandroglio, I recordem que aquí hi tenim a Hermon Mehari, trompeta, Alessandro Lanzoni, piano; Michelangelo Scandroglio, contrabaix i Bernardo Guerra, bateria. I la col·laboració de Peter Wilson, guitarra i la participació especial de Logan Richardson, saxo alto en el tema que escoltarem, anomenat... 

11.7.- Where the Glimpses are truth (M. Scandroglio) 4m28s. (meitat del tema i final) 

I si parlàvem d’estridències, ja heu vist de quina manera han fet aquest tema els nois del Michelangelo Scandroglio. Un tema súper potent, per rítmica sobretot, però també per la modernitat de les melodies, poques, i la ja quasi immediata intervenció solista de Logan Richardson. Un tema llarg de 9 minuts, en el disc, i amb quina trempera l’han començat, essent un tema amb dues parts de les quals jo us n’he posat la primera, que és la que té la contundència adequada per anar acabant el programa, afegint-n’hi el final, què és de la mateixa història. Si el voleu sentir sencer, mireu d’adquirir-lo entrant a la web de Auand.com, la seva editorial. M’ha semblat d’una brutalitat extraordinària aquesta primera part. Contundent per la base rítmica i més encara per la llarga improvisació del gran Logan Richardson. Tota l’estona ells s’estan repetint una frase o motiu principal del tema, el que utilitza Richardson per improvisar, inicialment d’una manera més melòdica, però aviat molt més agosarada i amb aires de Jazz Avantgarde. Una persistència impressionant, brutal, moderna, i què bèstia la base rítmica. Doncs això, que el canvi és tan fort, tan abrupte, que m’ha semblat que no m’hi entrava gaire bé posar-lo sencer, ara que ja acabem el programa. Brutal. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ara sí que ja acabarem el programa d’avui, que en la versió completa, la que podeu llegir al blog, i escoltar a l’enllaç que hi tinc a la plataforma “ivoox”, ha tornat a sortir una miqueta llarga, coses aquestes que ens passen sovint. Escoltem doncs als amics sevillans, Cuarteto Fuerte, ”Últimeit”. I ells són: Bernardo Parrilla (saxo alto); Javier Ortí (saxo tenor); Juan Miguel Martín (baix i composició) i Fernando Caro (bateria). I els escoltarem en el primer track del seu disc, anomenat... 

12.1.- Excrecencia de la evidencia (Cuarteto Fuerte) 3m25s. 

I els amics sevillans i el seu compositor i líder de banda Juan Miguel Martín, amb qui he dialogat a base de “mails”, ens han tornat a deixar noquejats per com de bèsties també són les seves intervencions. I tot i començar de manera brutal, rítmicament parlant, el tema té un punt i apart en les improvisacions. Així és que la del saxo alto Parrilla, ens l’ha feta amb una barreja melòdica de modernitat amb un so un tan contingut, sobretot en els inicis. Posteriorment les coses es tornen més “boges” en la impro del saxo tenor Javier Ortí, aquest amb uns aires de “Free Jazz”, potser millor de “Jazz Avantgarde” espaterrants. Un tema curtet amb la potència rítmica a la qual ja ens tenen acostumats. I després de les impressionants improvisacions dels dos vents, recuperen el motiu principal, melòdico-rítmic, i l’acaben de cop.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, el primer per la gent de Masdenverge, i com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. Us recordo que hem escoltat tres projectes amb una trempera rítmica impressionant, i que  aquests han estat els del Michelangelo Scandroglio, “In the Eyes of the Whale”, el de Cuarteto Fuerte, “Últimeit”, i el disc dels Atlantic Bridge Jazz Project, “Portus Apostoli”, havent escoltat de nou a Teresa Tuset i el seu micro conte. 

I si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.