Programa 204: Josep Mª Balanyà; Albert Cirera & friend; Agustí Fernández & 1 friend; El Pricto & 2 friends i Iván González & 40 friends. 29 d'abril de 2015.
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. També
vull recordar a tots aquells que volen viure d’una altra manera, ves a saber si
millor, i que perden la vida en la seva recerca. Finalment, i com a ex docent,
no, puc obviar els fets que han causat la mort d’un jove company. Des d’aquí un
record per a tots ells.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de Free Jazz que avui escoltareu a
Jazz Club de Nit.
Sí, avui darrera setmana d’abril la dedicarem a presentar-vos editorials
alternatives, aquelles editorials petites i independents. Ho hem fet aquests
dos darrers mesos de febrer i març, els darrers programes de cada mes, dedicats
a Moonjune Records, amb la seva proposta de Jazz-Rock-Progressiu, i avui
encetarem el camí amb Discordian Records, discogràfica creada per El Pricto i
dirigida per ell mateix i en Ralph Lopinski. Aquesta és una editorial on hi
tenen cabuda els projectes més trencadors i per tants amb menys possibilitats
de veure la llum.
La proposta del Free Jazz ve dels anys 50s del segle passat....sona molt
fort això del segle passat...gent com Ornette Coleman, Pharoah Sanders, Don
Cherry, van iniciar un nou camí de la música, una música sense gaires fixacions
i amb una total llibertat d’execució. Això però tindria moltes variants segons
els mateixos músics i el desenvolupament de les seves idees. Gent com Cecyl
Taylor, Albert Alyler i demés van tirar pel dret en alguns aspectes mentre que
d’altres no van considerar que ho havien de fer així i van optar per opcions
més harmonitzades i musicals, d’aquí l’Avant Garde o Jazz Progressiu amb gent
com Eric Dolphy, el mateix Coltrane i d’altres com Charles Mingus van
investigar en aquestes opcions.
Sobre la història del Free Jazz hi ha força informació als llibres i
també a la xarxa, o sigui que potser en parlarem una mica més al llarg del
programa, o no, però sí que us recomano que cerqueu aquesta informació....persona
informada és persona sàvia....
El programa d’avui començarà amb un músic que d’això del Free o la
música de lliure improvisació en sap molt i per pròpia experiència..estem
parlant de Josep Mª Balanyà, pianista, compositor i creador..
D’aquest músic iconoclasta podrem escoltar un disc anomenat....
“ULTRAMARINOS 451”
Josep Mª Balanyà
Editat per Edicions Nova Era el 1997
Enregistrat en viu 8 de setembre de 1994 a la
Fundació Miró, Barcelona.
Masteritzat per Plush Monkey
Produït per Josep Mª Balanyà
Productors executius, Josep Mª Balanyà, Antoni Robert
i Joan Solsona.
Direcció musical i escenografia per Josep Mª Balanyà.
Josep Mª Balanyà, piano i piano preparat
Endinsem-nos ja amb la música del Josep Mª; una música a base de 8
moviments i ho farem seqüencialment, a partir del segon moviment...
2.- Movement II (J.M.B.) 5m11s
Estareu d’acord amb mi que és certament impressionant...més encara
considerant que es va enregistrar fa 21 anys...una aposta important la que van fer
tots plegats, músic i productors, l’Antoni i el Joan, des d’aquí una forta
abraçada a aquests aficionats amb els quals ens trobem a 23 Robadors i a Soda,
espais on el la música de lliure improvisació hi te vida. Josep Mª, tot s’ha de
dir, està immens manipulant a la vegada dos pianos, l’un normal i l’altre
preparat. Un músic que els anys 70s va formar part d’un grup emblemàtic,
“Carretera i Manta”, i ves per on que jo mateix vaig col·laborar amb una
escissió d’aquest grup liderat pel Cesc Martí, un alter ego de Frank Zappa
aleshores, en l’enregistrament d’un disc a un local magnífic que hi havia a
Gràcia anomenat “La Orquídea”, amb gent de Macromassa, formació única aleshores
de la música lliurament improvisada..i parlem de Free...
El setembre de 1994, Josep Mª Balanyà era a Venezuela i des d’allà
comentava: Ultramarinos 451 és la confrontació entre el natural i l’artificial,
entre el salvatge i l’intel·lectual. És la distorsió de l’home modern davant
les lleis de la natura. Dilema neointestinal i catarsi.
Seguim amb el següent moviment...
3.- Moviment II / Nº 19 Score (J. M. B.) 3m58s
Un inici delicat dintre de la complexitat de la proposta que es va
enlairant fins a cotes excelses...Sense paraules....em quedo sense
paraules....segueixo amb les explicacions del Josep Mª...
Ultramarinos 451, és una obra composta per a un pianista i dos pianos,
un d’ells rigorosament preparat. Dues parts interactives ofereixen al públic la
possibilitat de participació. Els elements plàstic-visuals i de sorpresa juguen
també un paper important. Ultramarinos 451 consta de vuit moviments i té una
durada aproximada de 40 minuts. Està respectuosament dedicada a John Cage.
Fins i tot en Miquel Jurado, periodista del País dedicat al Jazz i
músiques afins fa una llarga glosa d’aquesta magnífica actuació del Josep Mª
Balanyà, i ho resumiré en algunes frases del Miquel...Ara però escoltem el
següent moviment....
4.- Movement III (J.
M. B.) 4m54s
Amb un cop inicial....per després escoltar una profunda remor d’onades
fondes i greus de sons...per després esdevenir l’impensable....arpegis amb les
cordes fregades directament..sons percudius..i més remor..per
trencar...per....segueixo amb el Miquel Jurado...quatre frases...
Balanyà ens havia acostumat a una música seriosa, profunda, carregada de
força, una maçada a la boda de l’estómac de les que tallen la respiració....
Fins aquell moment, les obres de Balanyà havien evolucionat com un brot
d’energia en estat quasi pur......
A la Fundació Miró, Balanyà es va transmutar, com contagiat per un entorn
diferent a qualsevol altre, i la seva reorganització del caos (que sempre ha
volgut reorganitzar) es tintà d’un aparatós i contagiós bon humor.....
Dos pianos (un convenientment afinat i l’altre convenientment preparat),
tubs de plàstic, pilotes de ping-pong, copes, cadenetes, pistoles d’aigua, el
continu moviment escènic i la resposta/col·laboració espontània d’un públic
sorprès i entregat....
Aquells 40 minuts foren irrepetibles i aquesta gravació, fruit més de
l’atzar que de la necessitat, ha passat de ser un record ocasional a
convertir-se en un document inestimable i amb tota seguretat esencial....
Bé doncs deixem aquest magnífic treball del Josep Mª Balanyà anomenat
Ultramarinos 451 amb el darrer tema com a final apoteòsic....
10.- Movement VIII (J.
M. B.) 3m57s
Seguim ara amb els projectes de l’editorial Discordian....projectes
actuals, ben actuals...
De la seva pàgina web i convenientment traduït el seu
“about”....diuen...
Discordian Records va començar el 2011 com un Net
Label de música independent amb les seves pròpies instal·lacions de gravació a
Barcelona. Va ser creat per El Pricto, com una forma de promoure l'intercanvi
entre músics dedicats a la recerca de noves, aventureres i estranyes formes
d'expressió. Més tard es va convertir en un segell artístic / documental d'una
comunitat de músics que viu i reprodueix la música improvisada regularment a la
ciutat.
"A Discordian volem crear i expandir la màgia de
la música no convencional i experiments sonors. El nostre compromís és amb la
música, i estem disposats a descobrir nous compositors i improvisadors. És per
això que cada mes convidem diferents músics per gravar música composta i
improvisada. El nostre principal objectiu és ajudar a crear una escena musical
Avant-Garde activa a Barcelona, on els músics poden trobar-se, compartir i
col·laborar en diferents projectes ". Això és el que ens diu EL Pricto.
Discordian Records està dirigida per El Pricto i
Ralph Lopinski. És un segell discogràfic que ofereix els músics l'oportunitat
de gravar, mesclar i masteritzar la seva música. Amb l'ajuda de la unitat de
gravació mòbil Discordian, poden gravar concerts arreu, d'àudio d'alta
qualitat.
"Un discordian és qualsevol que estigui disposat
a mirar els molins de vent i admetre que pot ser que siguin gegants"
Advertència: A Discordian Records utilitzem
Discordianism com una filosofia, però no com una religió. No som una
organització o secta, només fem servir la filosofia discordian per promoure les
activitats artístiques. El nostre objectiu és intercanviar idees lliurement,
sense la intervenció de cap institució.
Comencem doncs amb un duet de saxofonistes on la clau de tot plegat és
fer sonar l’instrument no pas de la manera normal, entre cometes, sinó més
aviat es tracte d’extreure-li els sons més inversemblants, uns sons que deuen
fer colpejant la canya amb la llengua i aconseguint un so força estrany...i no
només és aquest el tipus de so que n’obtenen..i si no, escolteu el projecte de
l’Albert Cirera i Olle Vikström....
“CRÒNIQUES 1”
Albert Cirera & Olle Vikström
Editat per Discordian Records el 8 de març de 2015
Discordian 070
Enregistrat el 8 de desembre de 2014 per Vasco
Furtado als estudis CRA de Lisboa.
Mesclat i masteritzat per Lopinski.
Produït per Discordian Records
Albert Cirera, saxo tenor i soprano
Olle Vikström, saxo baríton
Totes les composicions són de l’Albert i l’Olle...
Aquest és un projecte amb dos instruments de vent, on podreu escoltar
els diferents sons que n’obtenen, i som-hi amb el segon tema del
disc....anomenat
2.- Desert Snake (A.
C. & O. V.) 9m48s
Parlar de l’Albert Cirera ho hem fet en programes anteriors ja que li
hem posat al menys un parell de discos, s’ha de dir però, que fora d’aquest
format Free i més en l’ona de Jazz actual i d’autor. La seva comunió total amb
el Ramon Prats s’ha vist reflectida pel seu projecte DUOT i diverses actuacions
en aquest format. L’Albert s’està a
Portugal donant classes allà i vivint amb aquella magnífica i amable gent.
Forma part també dels Art Free Ensemble amb l’Agustí Fernández i Iván González
com a conductors.
Seguim amb aquest projecte i ara ens hi posarem amb el darrer
tema del disc anomenat....
7.- Blow Slow (A.
C. & O. V.) 5m46s
Doncs per començar ho hem fet de la millor manera, amb un parell de
temes de Free Jazz i amb dos instrumentistes de gran volada. Pel que veig i sé,
aquesta concepció de la lliure improvisació amb conduccions (que ja explicaré
què és això) s’està arrelant força en els músics d’arreu. Jo diria que en
qualsevol indret on es faci Jazz hi ha segur una bona facció de músics que
també fan Free Jazz amb o sense conduccions. Els músics sembla que et vulguin
dir que ja n’estan una mica tips del Jazz, sigui modern o contemporani, limitat
(dirien ells) a unes estructures rítmiques i harmòniques fixades per la tradició,
amb 12 i 32 compassos, Blues el primer i estàndards els segons. Així doncs que
el que proposen és tot el contrari a vegades del tot i a vegades parcialment.
Seguim ara amb el projecte d’un dels músics amb més reconeixements dins
l’àmbit de la lliure improvisació, el pianista, compositor i director, Agustí
Fernández i el seu projecte Amaranth...
“AMARANTH”
Agustí Fernández, Niels Lynne Lokkegaard i Bjorn
Heeboll.
Editat per Discordian Records el 12 de febrer de 2015
Discordian 068
Enregistrat per John Fomsgaard at The Village Studio
el 3 de juliol de 2014, Copenhage.
Produït per Niels Lynne Lokkegaard
Agustí Fernández, piano
Niels Lynne Lokkegaard,
Bjorn Heeboll,
Tota la música és de l’Agustí, Niels Lynee i Bjorn..
Aquest treball consta de 8 temes tots amb el denominador comú del
“moviment”, i que són el Frenetic, Forward, Curved, Natural, Light, Restrained,
Athletic i Small Movement.
Escoltem ja el segon moviment, el Forward Movement..
2.- Forward Movement (A.
F. & N. L. L. i B. H.) 7m42s
Poques paraules podem dir i en tot cas deixar-nos portar per la música,
pels sons que ens embolcallen. Aquesta música visual, que pot semblar estranya,
agafa una gran dimensió en directe, és per això que us recomano veure-la i
escoltar-la a un lloc que s’ha convertit en paradigma del Free a Barcelona, 23
Robadors, local al mateix carrer Robadors on des de ja fa una mica que m’hi
deixo caure els dijous a gaudir de les sempre sorprenents propostes que s’hi
fan de la mà de l’instigador principal, Ramon Prats.
"AF és un dels exploradors més importants de la música creativa a
Espanya, combinant en un estil únic i poderós la improvisació amb un ample
coneixement del piano clàssic del segle XX." (The Village Voice, Nova
York).
Agustí Fernández (Palma de Mallorca, 1954), amb una carrera perfectament
consolidada i una merescuda reputació internacional, és un dels músics catalans
de major projecció internacional i una referència mundial en el món de la
música improvisada. Fernández ha treballat amb grans músics de la improvisació
lliure com Peter Kowald, Derek Bailey, Evan Parker i Barry Guy entre molts
d'altres, i és membre de l'Evan Parker Electro-Acoustic Ensemble i de la Barry
Guy New Orchestra des del 2002. Fins a la data actual ha publicat més de 50
CDs.
Seguim ara amb el moviment més atlètic....
7.- Athletic Movement (A.
F. & N. L. L. i B. H.) 8m34s
Al llarg de la seva vida professional, Fernández ha rebut diversos
reconeixements, i així el seu solo de piano “Mutza” presentat a Nova York el
2007 fou distingit per la revista novaiorquesa AllAboutJazz com un dels 10
millors concerts de l'any. El CD “Un llamp que no s’acaba mai” a PSI (Agustí
Fernández, John Edwards y Mark Sanders) ha estat distingit per AllAboutJazz com
un dels 10 millors CDs de l'any 2009; el CD “Aurora” a Maya Recordings (Agustí
Fernández, Barry Guy y Ramón López) fou escollit per la revista Cuadernos de
Jazz com a millor disc de l'any 2007, com el quart millor disc de la historia
del jazz catalá per la revista Jaç i fou Disc d’émoi (febrer 2007) per la
revista francesa Jazz Magazine.
El 2010 Agustí Fernández va rebre el “Premi Ciutat de Barcelona de
Música” atorgat per l'Ajuntament de Barcelona.
Fernández és professor titular d'improvisació a l'Escola Superior de
Música de Catalunya (ESMUC).
Acabarem aquest projecte amb el moviment més viu dels 8...
1.- Frenetic Movement (A.
F. & N. L. L. i B. H.) 3m59s
Doncs amb aquest moviment tan frenètic acabem el projecte de l’Agustí i
amics però dir-vos abans que entre els projectes on hi està ficat, un d’ells va
passar pel Jamboree i és el Free Art Ensemble amb tota aquesta colla de
músics...
Agustí Fernández – piano i conduccions
Julián Sánchez – trompeta
Iván González – trompeta
Pol Padrós – trompeta
Albert Cirera – saxo tenor
Oriol Fontclara – saxo alto
Jose Manuel Leal “Tete” – saxo alto y flautes
Alejandro García Granados “Wassyli” – contrabaix
Marc Cuevas – contrabaix
Ivo Sans – bateria
Sergio Díaz – bateria
Un concepte que heu de saber és el relacionat amb les conduccions. Aquí
no hi ha director tal i com l’entenem i sí hi ha el conductor, que és qui
decideix no com han de tocar els músics sinó el què han de tocar. De fet, el
conductor és qui decideix per on anirà el tema, les músiques, els sons, i qui
decideix qui toca i qui no, i amb quins volums i altura tonal s’ha de fer.
Per entendre-ho millor escoltarem el projecte següent de la Discordian
Comunity Ensemble...
“DRAUGHT, SUSPICION”
Discordian Comunity Ensemble...
Editat per Discordian Records l’1 de febrer de 2015
Discordian 067
Enregistrat pel El Pricto i Lopinsky el 27 d’abril de
2014 a Discordian Records.
Produït per Discordian Records
El Pricto, clarinet i saxo alto
Nanà Rovira, clarinet baix
Pablo Rega, Diego Caicedo, guitarra elèctrica
Carlos Ródenas, baix elèctric
Enric Ponsa, bateria
Els temes d’aquest disc estan composats per un i conduïts per un altre.
El conductor en aquest cas, deuria seguir les prèvies indicacions del
compositor.
Escoltem doncs el primer tema d’aquest projecte, composat per El Pricto
i Owen Kilfeather i conduït per aquest darrer anomenat..
1.- Hit and Run (E.
P. & O. K.) 7m36s
Uns inicis inquietants a base de clarinet i efectes diversos de guitarra
desemboquen en grans dosis enèrgiques de sons estratosfèrics d’una presència
sublim. Els intercanvies es van succeint fins arribar a un espai sonor marcat
per la calma...una calma però que finalment esdevindrà tempesta.
Per parlar d’algun dels que toquen en aquest projecte m’agradaria fer-ho
de qui a més a més és el que va parir la discogràfica Discordian i que és el
clarinetista i saxo alto El Pricto. Aquest jove de trenta i pocs anys músic i
persona inquieta i compromesa és un dels músics que participa més en aquests
esdeveniments, en actuacions i enregistraments, com veure-ho seguidament en el
projecte Memoria Uno on també hi va participar. Hi ha un local a Gràcia
anomenat Soda que també està agafant força embranzida pel que fa a aquest tipus
de música. Allà s’hi fa actuacions de músics diversos conjuntats tots al
voltant del Free. El Pricto i sol anar com també al local Absenta del Raval, al
costat de la Rda. De Sant Antoni. Espais alteratius, espais petits que acullen
a un tipus de música força minoritària, força més que el propi Jazz, que ja és
dir.
I ara escoltarem un dels dos temes improvisats i per tant sense
compositor ni conductor, anomenat..
4.- Johnny on the Spot (Impro col·lectiva) 4m12s
Doncs un tema a improvisació col·lectiva amb el magnífic so del clarinet
baix de la Nanà Rovira i el clarinet de El Pricto. Bateria, guitarres, baix i
demés instruments que tot i iniciar suaument la impro, fixeu-vos com s’ha anat
ampliant de concepte, de so, d’instruments. Un final de tema apoteòsic amb
quasi tots plegats improvisant..al final però, calma.
Acabarem amb el tema més canyero gràcies a les guitarres elèctriques i
demés instruments, improvisat i conduït per El Pricto, anomenat...
2.- Criss Cross (E.
P.) 6m00s
Doncs ja heu escoltat quina total explosió de música i sons diversos,
tot i barrejant-ho amb breaks impressionants, on sembla que arribi la calma,
però no, l’estructura del propi tema fa que intervinguin seqüències simplement
esclatants...Un tema que deu ser increïble de veure’l en directe....un ja
s’imagina la situació perquè els ha vist algunes vegades però amb aquest tema
deuen arribar a un límit impressionant, límit de compenetració lliure.
I acabem el programa amb un projecte que em va lliurar el mateix
compilador i conductor, l’Iván González, tot i col·laborant-ne jo amb una petita
quantitat de suport econòmic. Estem parlant de Memoria Uno, Crisis.
“CRISIS”
Memoria-Uno
Editat per Discordian Records el 21 de desembre de
2014
Discordian
Enregistrat en viu per Lopinski i El Pricto el 18 de
juny de 2014 a l’Ateneu Barcelonès.
Mesclat i masteritzat per Lopinski
Ivo Sans, Carlos Falanga: bateria
Marc Cuevas, Alex Reviriego, Johannes Nästesjö,
Nicola Lancerotti: contrabaix
Marco Mezquida: piano
Julián Sánchez, Pol Padrós, Alvar Monfort: trompeta
Darío García: trombó baix
Aram Montagut: trombó tenor
Amaiur González: tuba
Marcel·lí Bayer: saxo alti i clarinet baix
El Pricto: saxo alto i clarinet
Sergi Felipe, Tom Chant, Gonzalo Levyn: saxos tenor i
soprano
Joan Mas: saxo baríton
Luiz Rocha, Pau Doménech: clarinet baix
Valentí Murillo, Juan Saez, Gerard Marsall: flauta
Alfonso Fernández: fagot
Joao Silva, Gessami Martín, Stefan Pöntinen, Javier
Lecha, Alba Navarro, Violina Pauleta: violí
Alícia Domínguez, Miriam Fernández, Fina Izquierdo:
viola
Jordi Claret, Margarida Mariño, Sandrine Robillard,
Pilar Rueda, Anna Karent: cello
Conducció: Iván González (pistes 1,2,3), Albert Cirera (pista 2)
Comencem doncs amb la primera conducció amb l’Iván al capdavant...
1.- Conduccion #4 (I.
G.) 13m17s
Difícil se’m fa poder comentar més de 13 minuts de música tan diversa i
innovadora amb tantes variants. Però si heu estat atents, que segur que sí
haureu escoltat tal riquesa sonora que tot i l’amplitud temporal us haurà
passat l temps com si no res. De la manera com van creixent els volums, com
apareixien i desapareixen els instruments, tot conduit per l’Ivàn, com van
sonant ara uns ara uns altres, i quina mena de magnífica simbiosi es crea al
voltant de tot plegat, és tot una amalgama de colors sonors impactants i d’una
gran bellesa.
Aquest és un magnífic projecte que vaig poder veure i escoltar en viu,
tot i que no amb tota la colla de músics que el van enregistrar, una
quarantena, i sí amb uns vint-i-cinc a la Sala Fènix, ara deu fer un parell de
mesos.
Un projecte conduït per dos dels que també van conduir l’Art Free
Ensemble al Jamboree conjuntament amb l’Agustí Fernández. El dia de la Sala
Fènix hi va haver un únic conductor present, l’Iván, i l’altre, l’Albert. ho va
fer amb l’esperit des de Portugal.
Tres conduccions omplen de música aquest treball amb una durada d’uns
40m en total, que en directe devia ser un temps inabastable.
De l’Ivàn dir-vos que és un dels permanents a les Free Session de 23
Robadors, ja sabeu, coordinades pel Ramon Prats, i amb Tom Chant, Àlex
Reviriego, i convidats com la Míriam Fèlix, cello; Marcel·lí Bayer, saxos; Dani
Comas, guitarra; Diego Caicedo, guitarra, etc... Ivàn forma part també de la
Big Band més eclèctica i improvisadora de les de casa nostra. Una big band de
la qual ja li hem posat discos, i és la David Mengual Free Spirits Big
Band.
Escoltem per acabar projecte i programa la darrera conducció també
conduïda per l’Iván de més de 12 minuts, anomenada...
3.- Conducción #8 (I.
G.) 12m28s
Una conducció marcada pel silenci entre esqueixos musicals d’una bona
part dels vents i després amb un solitari metall acompanyat per timbals
diversos, trombons, tuba...i fins i tot amb un lleuger swing, tan lleuger com
efímer. Un piano sona llunyà, delicat i desimbolt, atrevit, i un clarinet i
demés li fan la viu viu. I el piano sol, atrevit, es veurà immers en tota la
gran massa sonora dels vents, uns vents que a vegades bufen fluix i a vegades
semblen un temporal. I el piano segueix, segueix, i ara es trobarà acorralat
per la més punyent potència dels metalls, escridassant, infiltrats en el so
total. Al final, una calma aparent a
base d’un metall trencat i finalment acompanyat per la resta de companys
amb un clímax total....uff....
Doncs res més, no sé si us heu quedat fins el final, espero que si, ja
què aquesta música també forma part de tota la moguda actual i te una certa tendència
a créixer tan en l’àmbit local com l’internacional. Aquesta música o similar la
podeu escoltar en directe als locals que us he comentat de Barcelona però també la podeu escoltar i
descarregar per una mòdica quantitat des del web de discordianrecords.org.
El Pricto ens ha explicat tot això relacionat amb Discordian Records...
"Bé el bàsic, que la discogràfica està orientada a l'escena local únicament, incloent que músics de fora toquin aquí amb músics locals i que els de l'escena local toquin fora. No promovem ni publiquem enregistraments d'artistes que no viuen i toquen a l'escena local.Que res del que publiquem es publica en plataformes convencionals de venda, com Spotify i itunes, això és perquè el que ens interessa és que la gent vagi a la pàgina de Discordian a escoltar i comprar si ho desitgen. No és un negoci, aquesta música no és l'ideal de vendes, mai ho ha estat, per la qual cosa no cal intentar vendre i tal. La promoció està orientada a exposar i ajuntar als músics de l'escena local.Vaig començar la discogràfica perquè estava en un estudi amb uns col·legues i es van ratllar per un temps i em van deixar sol amb el tinglao ... la qual cosa em va permetre fer el que volgués ... Vaig començar a cridar a penya, compondre i armar projectes d'improvisació i composició per fer discos, ho feia jo tot, gravació, mescles, portades, etc ... els músics venien perquè em coneixien de tocar i perquè els semblava interessant el fet en si suposo. La cosa és que vaig començar a gravar i editar molt. Després per no cremar-me amb la feina de so em vaig repartir les tasques, i vaig començar a treballar amb Lopinski, gran amic i un tècnic perfecte per a aquest tipus de música.Discordian prové del discordianismo ... sí, la religió ... si es pot dir així, en realitat és una antireligió, o religió de burla. La primera. La filosofia em sembla molt apropiada per a la tasca contracultural que fem. En el discordianismo no hi ha jerarquies, tots som Papes, tot és o pot ser real, és una espècie d'anarquisme zen; és actuar i no queixar-se, fer coses pel que sembla impossibles, esforços absurds per realitzar l'impossible sense pensar que el sistema el facilita o no, molt quixotesc l'assumpte, pura voluntat i bé, com m'encanta aquesta música no gaire convencional, doncs a per totes .La sensació és que tot i que molta gent pensava que era una empresa absurda i que no tenia gaire sentit, ja que aquesta música s'aprecia millor en directe, hem fet un munt de discos i estem promovent activament l'escena local, organitzem concerts, editem discos, fem que els músics es coneguin tocant i promovem l'escena local a nivell internacional"
El Pricto ens ha explicat tot això relacionat amb Discordian Records...
"Bé el bàsic, que la discogràfica està orientada a l'escena local únicament, incloent que músics de fora toquin aquí amb músics locals i que els de l'escena local toquin fora. No promovem ni publiquem enregistraments d'artistes que no viuen i toquen a l'escena local.Que res del que publiquem es publica en plataformes convencionals de venda, com Spotify i itunes, això és perquè el que ens interessa és que la gent vagi a la pàgina de Discordian a escoltar i comprar si ho desitgen. No és un negoci, aquesta música no és l'ideal de vendes, mai ho ha estat, per la qual cosa no cal intentar vendre i tal. La promoció està orientada a exposar i ajuntar als músics de l'escena local.Vaig començar la discogràfica perquè estava en un estudi amb uns col·legues i es van ratllar per un temps i em van deixar sol amb el tinglao ... la qual cosa em va permetre fer el que volgués ... Vaig començar a cridar a penya, compondre i armar projectes d'improvisació i composició per fer discos, ho feia jo tot, gravació, mescles, portades, etc ... els músics venien perquè em coneixien de tocar i perquè els semblava interessant el fet en si suposo. La cosa és que vaig començar a gravar i editar molt. Després per no cremar-me amb la feina de so em vaig repartir les tasques, i vaig començar a treballar amb Lopinski, gran amic i un tècnic perfecte per a aquest tipus de música.Discordian prové del discordianismo ... sí, la religió ... si es pot dir així, en realitat és una antireligió, o religió de burla. La primera. La filosofia em sembla molt apropiada per a la tasca contracultural que fem. En el discordianismo no hi ha jerarquies, tots som Papes, tot és o pot ser real, és una espècie d'anarquisme zen; és actuar i no queixar-se, fer coses pel que sembla impossibles, esforços absurds per realitzar l'impossible sense pensar que el sistema el facilita o no, molt quixotesc l'assumpte, pura voluntat i bé, com m'encanta aquesta música no gaire convencional, doncs a per totes .La sensació és que tot i que molta gent pensava que era una empresa absurda i que no tenia gaire sentit, ja que aquesta música s'aprecia millor en directe, hem fet un munt de discos i estem promovent activament l'escena local, organitzem concerts, editem discos, fem que els músics es coneguin tocant i promovem l'escena local a nivell internacional"
Tot això i més ens ha dit El Pricto....i aquí queda.
Bé, doncs gràcies per ser-hi i convidar-vos a entrar al blog del programa, al jazzclubdenit.blogspot.com.es i des d’allà escoltar, llegir els textos i descarregar els programes, diversos, que portem fets des del 2009.
Bé, doncs gràcies per ser-hi i convidar-vos a entrar al blog del programa, al jazzclubdenit.blogspot.com.es i des d’allà escoltar, llegir els textos i descarregar els programes, diversos, que portem fets des del 2009.
Bona nit i bon Free Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú....Miquel Tuset i Mallol.
Programa 203: Evaristo Pérez; Nicolás Cristancho; Santiago Acevedo; Aranjazza i The Jamboree Big Latin Band. 22 d'abril de 2015.
0 comentaris
Un programa dedicat als ritmes càlids de la llunyana Cuba amb cinc projectes que tenen aquest denominador comú. Podreu escoltar a Evaristo Pérez "Cajón Jazz Trio"; Yurgaki Trio "Puntos de giro"; Santiago Acevedo "Raices"; Aranjazza "Carabassejant" i The Jamboree Big Latin Band, "Pavana Club". Això serà aquest dimecres i dijous a les 22h a Ràdio SantVi 90.2.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. També
vull recordar a tots aquells que volen viure d’una altra manera, ves a saber si
millor, i que perden la vida en la seva recerca. Finalment, i com a ex docent,
no, puc obviar els fets que han causat la mort d’un jove company. Des d’aquí un
record per a tots ells.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
Avui fem un programa especial dedicat als ritmes més càlids i calents,
aquells ritmes que van començar a Cuba i que després Dizzie Gillespie va
incorporar al Jazz en la seva Big Band. Per entendre una mica de què va això
del Latin Jazz, us en faré cinc cèntims al llarg del programa..
Doncs ara sapigueu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer
Benet Mateu 26 a comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí
a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada..
Comencem doncs amb un magnífic projecte editat per Fresh Sound, el del
pianista Evaristo Pérez, anomenat...
“CAJON JAZZ TRIO”
Evaristo Pérez
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 433
Enregistrat i mesclat per Florian Pittet a l’estudi
La Fonderie, Friburg
Masteritzat per Philippe Teissier du Cros, Paris.
Evaristo Pérez, piano
Philippe Brassoud, contrabaix
Marta Themo, cajón
Evaristo Pérez suís fill d’emigrants espanyols, suposo que de pare
castellà i mare catalana, ja que ell mateix diu que a casa parlen tres
llengües, francès, català i castellà. En una entrevista que li fan acaba dient
que si tu em preguntes d’on soc et diré que soc un pianista de Ginebra però
català d’origen.
Després d’aquesta petita presentació de qui és Evaristo Pérez començarem
amb el millor tema per iniciar aquest programa i que és aquell que va composar
Juan Tizol & Duke Ellington....
2.- Caravan (J.
T. & D. E.) 3m45s
Ja sabeu com el cajón ha esdevingut un element de percussió fonamental
pel flamenc però també per les músiques de l’Amèrica del sud, que és on se’l
van inventar. Doncs aquí la Marta el remena la mar de bé en aquest projecte a
trio tan delicat de piano, contrabaix i cajón. L’Evaristo Pérez, líder de la
formació hi participa en força temes propis com veurem aviat.
Doncs una mica d’història d’on ve el Latin Jazz....
Des dels inicis del Jazz, la música Latino Americana ha tingut un rol
molt important en el desenvolupament del Jazz. Jelly Roll Morton, un dels
pioners, ja parlava de “l’Spanish tinge” que tenia flaires a Jazz. La fusió de
la música Afro Cubana i el Jazz, sovint es diu Latin Jazz.
Com es caracteritza el Latin Jazz? Doncs la majoria de les formes
tradicionals de música a Cuba i a d’altres indrets de l’Amèrica llatina estan
pensades per a ser ballables i ballades. Així doncs, el primer element de la
majoria d’estils de música Llatina és el Ritme, el qual, en la música Afro
Cubana es basa en la figura anomenada Clave. Hi ha diverses varietats de ritmes
en el Clave, tot i que l’exemple típic
és el següent:
La secció rítmica en la música Afro cubana consisteix bàsicament en
diversos percussionistes que creen una
sèrie de complexes polirítmies al voltant del Clave. Mentre d’altres estils de
la música Cubana poden afegir només veus i guitarres, les orquestres de ball
Llatí que varen esdevenir populars als EEUU, normalment afegien una secció de
metalls, canyes, piano i contrabaix, a més a més dels percussionistes. Tots
plegats tocaven junts ritmes molt complexos. En la música Afro Cubana, la
sincopa, és encara molt més pronunciada que en altres estils de Jazz. Tot i que
la música sigui lírica, fent una balada, igualment és sincopada.
Seguim amb un altra tema d’aquesta magnífica formació, ara amb un
preciós estàndard a ritme càlid, el preciós tema de Sammy Fain...
6.- Alice in wonderland (S. F.) 3m14s
Evaristo Pérez, músic que viu i treballa a Suïssa amb dos discos més
editats anomenats “Individualism”, amb la Soraya Berent Quartet, veu i
composicions i “Why”, amb el seu trio i com a convidat el saxo tenor Ohad
Talmor i que va portar aquest projecte del Cajón Jazz Trio al Jamboree no fa
massa. Un tema estàndard aquest el de l’Alícia al país de les meravelles passat
pel sedàs del cajón jazz trio donant-li un color nou i renovada vida. El so
apagat del cajón es contraposa a la brillantor del so del piano aconseguint una
sonoritat diferent i més enriquida.
I continuant explicant-vos què carall és això del Latin Jazz….
Els músics de Jazz han manllevat
des de sempre els ritmes Afro Cubans, tot i això, molta gent considera que el
Latin Jazz va començar quan les orquestres de ball Cubanes varen incorporar els
elements del Jazz. Una d’aquestes primeres orquestres de música Afro Cubana amb
estil jazzístic deliberat va ser la del Machito i Mario Bauza, percussionista i
trompetista respectivament, a mitjans del 1940. Un dels primers músics de Jazz
que de manera consistent va explorar aquesta música va ser Dizzie Gillespie, el
qual va incorporar el percussionista Chano Pozo a la seva orquestra i va
popularitzar aquesta música.
I ara acabem amb el projecte de l’Evaristo Pérez amb un tema seu impressionant,
anomenat...
8.- Have you seen the prince (E. P.) 4m26s
Aquest és un tema força viu, amb un ritme constant el qual, si hi hagués
una bateria marcaria de ben segur un magnífic swing, acompanyat del permanent
walking del contrabaix. El cajón de la Marta assenyala el camí rítmic de la
mateixa manera que el contrabaix del Philippe ens fa un magnífic solo
acompanyat subtilment per piano i cajón. També la Marta es fa el seu solo, a
quarts però amb el piano de l’Evaristo el qual se’ns ha descobert com un gran
pianista amb una gran tècnica i bon sentit del ritme. Un home que domina
perfectament la mà esquerra pel que fa als acords i amb una digitació pulcre en
la dreta. Així mateix, Philippe i la Marta són uns magnífics acompanyants amb
ell al contrabaix, precís i clavat de tempo i amb uns solos clavats, mentre que
ella ens ha sorprès de quina manera manega el cajón.
Seguim amb el programa d’avui i ara us presentaré un projecte que es va
presentar a la Sala Fènix del barri del Raval, un espai que ja ha celebrat el
seu primer aniversari amb força èxit de públic i tot gràcies a les propostes
diverses que s’estan realitzant des d’aquest espai amb la Jolanda Marrone al
capdavant del grup que ho porta. El projecte es diu Yurgaki Trio i està liderat
pel pianista colombià Nicolás Cristancho. Els concerts-jam de la Sala Fènix
estan coordinats pel bateria portuguès Joao Vieira, i aquest dia, Nicolás al
piano va venir acompanyat per Jorge Da Rocha al contrabaix, amb Joao a la
bateria.
Som-hi amb el projecte del Nicolás...
“PUNTOS DE GIRO”
Yurgaki
Enregistrat per Jordi Grifell a Estudi Laietana el 28
de juliol de 2014
Masteritzat per Jordi Vidal
Produït per Yurgaki
Nicolás Cristancho, piano i composicions..
Felipe Varela, baix i contrabaix
Fidel Minda, bateria i beatbox
I com a convidats...
Sergio Contreras, trompeta
Cristian Cosanatan, percussió
Jordi bonell, guitarra
Aquest projecte va començar el seu camí discogràfic el novembre de 2005,
amb “Ojo x diente”, va seguir el desembre de 2009 amb “Gozación Espiral”, el
juny de 2012 amb “Tres nuevas formas de...” i ara amb aquest “Puntos de
Giro”...
El concepte de Yurgaki combina el coneixement musical tradicionals de
Colombia amb la música popular del món, explorant les arrels comunes com una
manera de desenvolupar el seu propi llenguatge musical.
Comencem ja amb un tema d’aquesta formació, de Fidel Minda anomenat....
4.- Chocolate (F.
M.) 5m48s
Ha estat fonamental la participació de tot un grup de grans músics per
el bon desenvolupament musical de Yurgaki, el qual no és només un projecte amb
una gran qualitat humana i musical, sinó que també és una escola en constant
renovació i evolució que expressa l’explosió creativa de Colombia.
En aquest tema hi participa el Sergio Contreras, trompeta amb sordina,
tema de Fidel Minda, que us recordo va venir el 4rt Festival de Jam Sessions
representant a l’Esmuc. Aquest tema amb marcat accent funk inicia la música
d’aquest jove pianista colombià.
Nicolás Cristancho multi-instrumentista, compositor i cantant es el
líder del projecte. Ha tingut la oportunitat d’investigar en les músiques de Cuba,
Estats Units, Espanya i Europa de l’Est. Ha enriquit la seva experiència
realitzant estudis en el Conservatori de Universidad Javeriana a Bogotá, Conservatori
del Liceu i l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Actualment està establert a Barcelona, des d’on gestiona el seu projecte
i treballa promovent la riquesa cultural d’Amèrica Llatina per tot el món.
Seguim ara amb un tema del líder de la formació anomenat....
1.- Que mas puedo decir (N. C.) 3m52s
Aquí sí que hem escoltat un bon tema amb ritmes canviants, ritmes
colombians amb aires jazzístics, i una molt bona composició, un tema a trio
bàsic i de sobres suficient per mostrar-nos el potencial d’aquest músic, a més
de mostrar-lo com un bon pianista. Baix i percussions l’acompanyen a la perfecció
situant-nos en l’entorn dels ritmes càlids amb totes les seves variants..
Un projecte que des del 2005 al 2009 i
a Colòmbia, compta amb tota una colla de músics, tants que se’m fa
difícil nombrar-los a tots, i posteriorment ja a Barcelona i del 2009 al 2015
en te una altra llarga llista, la qual cosa parla per si mateixa de la
capacitat de convocatòria de Yurgaki a casa nostra. Tot s’ha de dir però, i la
majoria dels músics són compatriotes d’ell com per exemple el nostre amic
Felipe Muñoz.
I acabem amb el tema anomenat...
3.- Estilo Colombese (N.
C.) 6m09s
I quin magnífic tema iniciat per la percussió i que no ens indica en cap
moment de quina manera es desenvoluparà...la trompeta del Sergio i la percussió
sorprenen, i més ho fa el Nicolás al piano amb un ritme impressionant al
darrera seu...Sergio a la trompeta llueix també el seu so, primer amb un
acompanyament delicat i després arribant al clímax, per deixar pas al solo de
percussió, etc...
El perquè del nom Yurgaki....
Yurgaki és el cognom de sang de Nicolàs Cristancho, és a dir, el seu
avi, que era fill natural d’un senyor que es deia Yurgaki va ser criat per un
altre senyor de cognom Cristancho. A més a més de criar-lo li va cedir el
cognom, tot i que realment el seu cognom era Yurgaki. Nicolàs ha agafat el
cognom real dels seus avantpassats, com una manera de diferenciar-se i
connectar-se amb les seves arrels, de la mateixa manera com ho cerca amb la
seva música.
El perqué del nom del disc Puntos de Giro...
Puntos de Giro significa el tancament del cicle del trio format amb
Felipe Varela i Fidel Minda, el qual es va desenvolupar a Barcelona durant 5
anys i que va culminar amb l’enregistrament d’aquest disc l’any passat.
Seguim amb la música de ritmes càlids ara amb el projecte “Raíces” del
contrabaixista Santiago Acevedo...un altre músic colombià..
“RAICES”
Santiago Acevedo
Auto-Editat
Enregistrat per Jordi Grifell a Estudi Laietana el
2015.
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal i Santiago
Acevedo
Produït per Santiago Acevedo
De fet els músics que toquen en tots els temes són
Santiago Acevedo, contabaix
Ramón Ángel Rey, bateria
i la resta de músics que participen en el disc els veureu a la
contraportada del disc quan el pengi al blog, i ja us diré els músics que
participaran els temes que posi.
Comencem ja amb la música del Santiago i ja us aniré explicant de què va
aquest projecte...escoltem doncs el magnífic tema de José Alfredo Jiménez amb Clara
Luna, veu; Fernando Tejero, piano; Freddy Ramos, cuatro; Santiago Acevedo,
contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria...en el tema..
3.- Deja que salga la luna (J. A. J.) 5m12s
Una preciositat de cançó popular interpretada per aquesta formació i
cantada amb la magnífica i suau veu de la Clara, amb un Fernando al piano també
magnífic, així com la resta de companys..iniciada pel quatro i ja la preciosa
veu de la Clara amb una delicada lletra. Un projecte d’un contrabaixista que
deixa que la resta de companys brillin ens parla de la generositat d’aquest
músic. Aquest és un projecte personal però quasi més és un projecte col·lectiu.
Aquest disc que escoltareu ara és el resultat del treball dur i dedicat
d’un músic amb molt talent que un dia va decidir emigrar de Colòmbia, després
d’haver deixat una molt bona empremta en l’ambient de la salsa del seu país. El
seu periple cap a les terres catalanes va ésser motivat pel desig de
professionalitzar el seu art. A Catalunya ha creat i dirigit agrupacions
importants amb música de diferents gèneres, havent escollit el Jazz que tant
l’apassiona.
Seguim ara amb el tema que dóna nom al disc, composat pel Santiago i amb
tota una colla de músics com Paul Evans, trompeta; Vicenç Solsona, tres i
cors; Fernando Tejero, Rhodes i piano; Santiago Acevedo, contrabaix; Ramón
Ángel Rey, bateria; Oriol Martínez, congues; Climent Cambà, timbal, guiro,
maraques; Ray Guza, veu i cors i Rangel García, cors.
5.- Raíces (S.A.) 5m20s
I quin magnífic tema, quina magnífica rumba i percussió a la vegada que
bones interpretacions del Ray a la veu, el Paul a la trompeta, Fernando al Rhodes.
Un tema iniciat pel contrabaix del líder acompanyat de la percussió i on
ràpidament ha intervingut el Rhodes, donant-li un aire modern al tema càlid de
ritme. I com es va animant el tema fins el moment on només se sent el quatro i
la percussió i després les veus i cors de Ray i Rangel li donen els aires més
frescos i alegres dels ritmes calents.
Aquest disc és doncs el resultat de la seva ànsia de fer música, i no
només d’interpretar-la. Va escollir el contrabaix com instrument i el seu cor
com el grisol de les composicions que integren aquest disc. És també el
producte d’un músic somniador i compromès en si mateix i la música que ens
presenta en aquest el seu primer treball discogràfic.
Un projecte i músic enriquit per les experiències extretes de grans
músics, de talla internacional, al costat dels quals ha compartit escenaris
durant quasi una dècada. Finalment, és el treball d’un connotat professional de
la música el qual és tant generós que vol compartir el seu talent amb tots
nosaltres.
Acabarem el projecte amb el primer tema del disc, també del Santiago i
ara amb Pep Garau, trompeta; Joan Monné, piano; Vicenç Solsona, guitarra;
Santiago Acevedo, contrabaix; Oriol Martínez, congues i Ramón Ángel Rey,
bateria en el tema anomenat....
1.- Pescao Blues (S.
A.) 4m39s
Ara sí, ara ja desbocats en plena eufòria de ballaruca amb un Pep que
està immens amb un magnífic so i gran fraseig, en una gran intervenció en el
seu solo de la mateixa manera que el Vicenç, potser el millor guitarrista
d’aquesta especialitat que tan li agrada, a banda d’altres especialitzacions en
les quals també brilla...i és que és un dels bons, molt bons guitar men
d’aquest país. L’Oriol a les congues se’n fa una de molt bona d’impro i sempre
acompanyant tothom a la bateria el mestre Ramón Ángel Rey.
Doncs deixem aquest projecte i seguim ara amb el següent....però abans..
..recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
“CARABASSEJANT”
Aranjazza
Editat i produït per Quadrant Produccions Q00063J
Enregistrat i mesclat per Pere Aguilar entre el 10 i
el 17 de novembre de 2014.
Masteritzat per Marco Rostagno als estudis Hitmakers
Mastering
Nando Picó, saxo tenor
Marcel Janer, piano i arranjaments
Ramon Bagué, baix elèctric
Joan Palà, congues i bongos
Sergio Ramos, bateria i caixó.
Escoltem el primer tema d’aquesta formació, un preciós bolero força suau
amb un títol que ens remet a Menorca i per tant el compositor deu ser el
pianista Marcel Janer, anomenat...
6.- Un moix dalt una teulada (M. J.) 5m59s
Doncs ja vegeu que aquesta és la música d’Aranjazza....una música nostra
interpretada amb aires càlids a base d’una bona secció rítmica, piano, bateria
i percussió i baix elèctric, i un bon so del saxo tenor per les melodies, les
quals es veuen també interpretades pel
piano del Marcel.
Aranjazza és un projecte musical nascut amb la voluntat de fusionar els
ritmes llatinoamericans i mediterranis amb la música tradicional catalana; en aquest cas, de Catalunya i Menorca.
Seguim amb algun altre tema d’aquesta formació que ha decidit donar-li
ritme calent a les cançons populars del nostre territori, el dels Països
Catalans i ara amb un tema del gran Ortega Monasterio anomenat...
4.- La Balada d’en Lucas (O. M.) 6m29s
Un tema amb un punt de malenconia i un ritme càlid que ens porta els
pensaments més enllà, a la llunyana Cuba d’on va sorgir tot això. Ortega no ho
oblidem és un dels grans compositors de les nostres “habaneres”.
Carabassejant és el primer disc del grup Aranjazza. Les cançons que s’hi
inclouen utilitzen, doncs, un tipus d’harmonia i ritme propis de l’estil de
jazz llatí i incorporen les estructures melòdiques de la nostra cançó popular.
Acabem el projecte amb un tema força fresc com la resta dels què hi ha
en el disc, anomenat...
1.- La gata i el belitre (Aranjazza) 5m05s
En aquest tema i en tots els altres hi podem notar la gran feina del
Joan Palà a les congues i bongos, a la vegada que la del pianista Marcel Janer,
el bateria Sergio Ramos i el baixista Ramon Vagué. Una secció rítmica compacta
que li dóna vida a la formació mentre que el so robust del saxo tenor del Nando
Picó ens transmet la calidesa de les melodies i sons de totes aquestes cançons
nostres, ara però amb aires més calents, més cubans. Doncs aquest és un
projecte interessant i aquest és el seu primer disc, tot i esperant la seva
segona producció que de ben segur també ens sorprendrà molt gratament.
I ja per acabar aquest programa ho farem amb un disc de la Jamboree Big
Latin Band del Ramon Escalé. Aquesta formació va ser-hi al Jamboree una bona
temporada, com abans hi havia estat la B.A.B. de l’Alfons Carrascosa. El
programa ha anat evolucionant fins arribar al final i què millor fer-ho amb una
Big Band carregada de grandíssims músics, tots ells mestres i líders de
formacions pròpies i/o compartint projectes amb d’altres companys.
Per començar dir-vos el què va dir en Luc Delannoy d’aquesta Big Band...
“No he conegut a Europa una orquestra que soni tan
autènticament cubana com The Jamboree Big Latin Band”
“PAVANA CLUB”
The Jamboree Big Latin Band
Editat per Fresh Sound Records World Jazz FSWJ 045
Enregistrat, mesclat i masteritzat per David Casamitjana
al JazzRoom en directe el 25 d’abril de 2013.
Agraïments per a Joan Mas i al Jamboree Jazz Club
Supervisor musical, Pere Pons
Productor executiu, Jordi Pujol
Ramon Escalé, piano i direcció
David Pastor, Jaume Peña, Lluis Figuerola, trompetes
Víctor Correa, Sergi Vergés, trombons
Víctor de Diego, flauta, saxo alto
Martí Serra, saxos tenor i soprano
Gorka Benítez, flauta i saxo tenor
Joan Chamorro, clarinet i saxo baríton
Isaac Coll, baix
Àlex Ventura, paila
Vicenç Soler, conga
Tots els arranjaments de Ramon Escalé.
Pere Pons, signant com a Crític Musical a la Reserva, ens diu a
l’interior del petit llibret del disc unes quantes coses, totes molt
interessants i que per qüestions de temps no us podré llegir, però sí que us en
diré un trosset de cada paràgraf....comença dient-nos..
La tradició del so llatí a Barcelona no és una
invenció ni molt menys una raresa. Una ciutat portuària dins un país com
Catalunya – històricament obert al comerç d’ultramar – s’exposa de forma
inevitable al bescanvi de sonoritats i ritmes.....etc...
Després parla dels discos enregistrats de Bebo Valdés amb l’Eladio Reinón...i
Receptor de tot aquest llegat el músic Ramon Escalé
va articular fa prop de vint anys la Barcelona Big Latin Band...etc...
Parla dels autors com Arturo Sandoval, Ernesto Lecuona, etc....i acaba
dient-nos..
Pura simbiosi caribenya a la riba de la mediterrània,
així caldria definir la proposta per fi documentada en disc de The Jamboree Big
Latin Band. A gozar.
Comencem doncs amb el primer tema del disc on es pot escoltar la veu de
l’speaker i programador del Jamboree, en Pere Pons amb un tema d’Arturo
Sandoval anomenat...
1.- Conjunto (A.
S.) 7m12s
Estem davant una formació magnífica de mestres dirigida per un altre
mestre, Ramon Escalé, i en aquest tema hem pogut escoltar el magnífic solo del
gran David Pastor en el registre més agut, tal i com el compositor Arturo
Sandoval li agrada interpretar i per tan composar. David brilla aquí amb tota
la màxima intensitat i d’això fa dos anys, ja que aquest disc es va enregistrar
un 23 d’abril de 2013, ves per on quina casualitat, avui dimecres 22 i demà dijous
23 d’abril, dos anys més tard. Gorka Benítez és l’altre solista d’aquest tema
amb el seu magnífic so del seu saxo tenor que va fer embogir al personal
assistent a l’enregistrament.
Per alguns crítics, el terme “salsa” es refereix a la música de ball
Afro Cubana amb alguns elements del Jazz, però sense emfatitzar la improvisació
que caracteritza el Jazz. Una de les més famoses orquestres de Latin Jazz és la
del trompetista i percussionista Jerry Gonzalez, la qual, tipifica el so modern
del Latin Jazz.
Seguim ara amb un
tema de Ernesto Lecuona anomenat...
3.- La Comparsa
I quina magnífica interpretació a la flauta de Gorka Benitez, en una
preciosa melodia de l’Ernesto Lecuona, on la secció rítmica de l’Àlex Ventura i
Vicenç Soler se’ns emporten sense remissió a no parar de ballar. És un tema
preciós sense cap mena de dubte, on tota la Big Band està superba, com en tots
els set temes del disc. Una meravella de disc que hauríeu de mirar d’aconseguir
com la resta dels què avui us he posat.
Per fer un resum dels Musics més coneguts de Latin Jazz, podríem parlar
dels següents, tot i dir-vos que en falten uns quants...
Saxo Alto; Paquito D'Rivera .Flauta; Dave Valentin
Trompetes; Mario Bauza, Dizzy Gillespie, Jerry Gonzalez, Charlie
Sepulveda, Arturo Sandoval . Trombó; Papo Vasquez
Veus; Celia Cruz, Ruben Blades . Vibrafon;
Cal Tjader
Piano; Bebo Valdés, Papo Lucca, Charlie Palmieri, Eddie Palmieri, Hilton
Ruiz, Gonzalo Rubalcaba, Chucho Valdés. Contrabaix; Cachao, Oscar D'Leon
Percussió; Chano Pozo, Tito Puente, Jerry Gonzalez, Pancho Sanchez,
Mongo Santamaria, Ray Barretto.
Acabem ja amb el tema de Israel López, Cachao anomenat...
5.- A gozar con mi combo (I. L.) 7m50s
Amb una altra preciosa melodia embolcallada d’un ritme esclatant, la
música ens pertorba fins l’extenuació provocada pel ball, imparable. Aquí amb
solos del líder de la banda, Ramon Escalé al piano, un mestre en això
d’arranjar, dirigir i interpretar. Quino Bèjar als bongos, apareix aquí com a
amic convidat. Aquest músic amb tanta i llarga trajectòria, acompanyant al Gato
Pérez i La Orquestra Plateria, si la memòria no em falla.
Doncs això ha estat tot, espero que hàgiu gaudit d’aquest programa
dedicat als ritmes càlids del Carib, i ho hem fet amb cinc projectes, diferents
i amb un denominador comú de la calidesa rítmica i també de la qualitat.
Dir-vos que dijous ho tornareu a escoltar a la mateixa hora i que pel
divendres tenim el concert-jam d’abril amb un magnífic trio de músics liderats
pel guitarrista italià Johnny Branchizio, amb Jordi Mestres, contrabaix i
Roberto Faenzi, bateria.
Res més, bona nit i bon jazz club de nit en el jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
