Programa 412 FSNT: Baptiste Bailly Trio; Apostolos Sideris; Marko Churnchetz Trio; New West Quartet & M del Ferro, dimecres 27 de maig de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs sembla que ja
hem entrat a la Fase 1, al menys en l’Àrea Metropolitana. Això vol dir que
tindrem una mica més de llibertat de moviments, i per la qual cosa ara hem
d’estar amatents a no tenir accidents i sobretot, mantinguem les normes, o
indicacions que ens diuen des de Sanitat pel que fa a la Covid-19. Cuidem-nos a casa i fora de casa, i això, les mans a la
butxaca, la boca tancada i sense respirar gaire.
I avui us torno a
presentar un programa íntegrament dedicat a la modernitat més actual, amb
quatre projectes de l’editorial de casa nostra Fresh Sound New Talent, la de l’estimat Jordi Pujol. Escoltarem primer tres projectes a trio i amb cantants
ocasionals amb Baptiste Bailly Trio,
“Pension Almayer”, Apostolos Sideris, “Summation”, Marko Churnchetz Trio, “Place to Live”, i acabarem amb el New West Quartet, “East & West” i
de convidat a Mike del Ferro, i
aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.
I començarem ja amb
un dels projectes a trio, amb l’anomenat...
“PENSIÓN
ALMAYER”
Baptiste
Bailly Trio
Editat
el 2019 per FSNT 578
Enregistrat
per Jorge Pérez el desembre de 2017 a Casa Pepe, València.
Mesclat
i masteritzat per Olivier Biffaud
Produït
per Baptiste Bailly
Productor
executiu: Jordi Pujol
Baptiste
Bailly, piano
Ales
Cesarini, contrabaix
David
Gadea, bateria, percussió
Payoh
Soul Rebel, veu a #7
Cor:
Roxane Arnal (# 4 i 11), Baptiste Bailly (# 4,10 i 11), Ales Cesarini (# 4 i
11), Ivan López (# 11).
Tots els temes són
compostos i arranjats per Baptiste
Bailly, excepte tres, dels quals ara mateix us en parlaré. Tenim aquí un
projecte amb 12 temes i prop d’una hora de músiques precioses amb tempos i
ritmes encabits més en els més dolços com és el tema a piano solo “Interlude”.
Tambe és molt delicada la cançó que titula el disc “Pensión Almayer”, ja a trio
base, i amb una melodia molt bonica i tendra. Una altra composició preciosa i
un tant enigmàtica és “La última luz de la lluvia”, amb una mica més de tempo.
I ves per on que aquest tema, el magnífic “Templo del Piñon”, ja l’hem escoltat
en aquest programa i també amb la veu de Payoh
Soul Rebel, com després comentaré. I amb “Three Lands” els ritmes ternaris
ens omplen, com també les músiques amb caire flamenc. Amb el tema “La que
faltava”, el contrabaix i piano ens obren l’espai musical inquietant, i així
seguiran a tempo mèdium slow. Amb “La calme après la tempête”, segueixen
imbuint-nos de misteri per melodies i ritmes trencats, encara amb tempos
mèdiums slow. I a un tempo una mica, mica més viu i ben marcat i un magnífic
arranjament del líder ens presenten el tema d’Edgar Sampson ”Stompin at the Savoy”, una composició que segur
reconeixereu, tot i el majestuós arranjament. I amb un altre dels preciosos
temes a piano sol, “Minouche”, el líder ens acarona en un tema de Tony Murena. I amb “Piano Vache” a
trio, segueixen en l’ona clàssica del tema anterior, aquest tema a un ritme de
vals i a un tempo més viu, tot i que no massa. I el preciós estàndard compost
per Carl Fisher, “You’ve Changed”, també és un altre magnífic
arranjament a tempo mèdium high, que no ens deixarà impassibles. I finalment,
el tema vital d’aquest projecte és el “Carcajadas”, el qual comença tal com he
dit, tot i tenir canvis rítmics posteriorment en una altra demostració de
genialitat creativa, la del líder, compositor de 9 dels 12 temes, i gran
pianista, Baptiste Bailly.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:
I per començar us
proposo escoltar dos temes curtets seguits, primer començant dolçament amb el
tema que titula el projecte i després amb el conegut estàndard i una mica més
vius de tempo, tot i que no gaire.
El primer tema que
escoltareu crec que és un homenatge a una pensió real, potser on hi van
estar-s’hi mentre enregistraven el disc. Té una cadència molt bonica i un
preciosa melodia en una primera part a trio, i ja quasi al final amb les seves
veus fent cors, que realment t’embolcallen per dolces, les veus i melodia. I el
segon és un magnífic arranjament d’un estàndard que per exemple havien fet Clifford Brow & Max Roach 5tet allà
pels 50s del segle passat, a tot Hard Bop. L’arranjament és força impressionant
per com de diferent aconsegueixen el tema, de fet la pulsió de la mà esquerra i
el contrabaix, amb el ritme implícit, semblen ser la mare de tot plegat. Segur
que reconeixereu la melodia, i que també us agradarà la seva versió. A mi m’ha
impressionat força, i més encara el moment del canvi harmònic, en el pont. Per
descomptat que tots tres estan a un gran nivell interpretatiu. Els anirem
escoltant encara una bona estona. A veure què us semblen els dos temes juntets.
Escoltem doncs...
4.- Pensión Almayer (Baptiste Bailly) 2m58s
6.- Stompin’ at the
Savoy (Edgar Sampson) 2m57s
Però coses de la
vida, d’aquest projecte n’hi ha un de germà, editat per Youkali Music, “Dandelion”
i que ja vaig posar no fa pas gaire. I és que també es va enregistrar a València, per l’amic Javier Vercher i amb la mateixa
formació a quartet, si més no el disc anava a nom de l’Ales Cesarini.
Ara proposo que
escoltem un tema del líder amb una clara diferència estilística respecte els
anteriors, alhora que composició un tant enigmàtica com en els moments del gran
solo del contrabaixista, segur que ho notareu. Igualment la mestria del líder
al piano és irrefutable, esclar que compta amb un suport magnífic de la base
rítmica de dos. En aquest tema notareu la bona feina del baterista amb les
escombretes, el qual fa una labor molt remarcable, gràcies al suport del
contrabaixista també. En fi, que escoltareu un bon tema on els solos del líder
i pianista, i el del contrabaixista són magnífics, en un tema, encara molt
delicat de tempo, on al final tindrem una música força inquietant. A veure què
tal és el magnífic tema del líder anomenat...
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
5.- Le calme après la
tempète (B. Bailly) 6m19s
Força inquietant oi?,
al menys el final m’ho ha semblat a mi. Bé, seguim amb una altre magnífic
arranjament fet pel líder d’un estàndard molt conegut, el “You’ve Changed” de Carl Fisher. Està tan ben fet que ben
bé sembla un altre tema, tal és la recreació que n’ha fet Bailly del tema de Fisher.
Aquest és un tema que va fer al 1942 i que té la característica d’un cromatisme
descendent, la qual cosa mirarem d’esbrinar. A mi em sembla un tema preciós, ja
de per si la melodia ho és, i hi ha moments magnífics també, el del solo del
líder al piano amb el suport de baterista i contrabaixista, i sobretot en un
moment al final quan canten acompanyant al líder al piano. Sembla però que
sigui ell mateix que s’acompanyi i canti, el líder vull dir. Ja em direu.
Escoltem-lo, doncs..
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
11.- You’ve Changed (Carl Fisher) 5m29s
Doncs sí que s’ha
notat la baixada cromàtica de la melodia, oi? Preciosa melodia i arranjament
amb un cadència rítmica molt maca. I com que no tenim més temps, ara i ja per
acabar aquest projecte us proposo el tema més viu, “Carcajadas”, tema també del
líder. D’entrada us haig de dir que el canvi rítmic i de tempos que notareu als
inicis no es veu reflectit a la resta del tema. I és que aquest projecte
transita per camins més o menys tranquils. Bé, això de tranquils fa referència
a tempos, i no pas a les seves intervencions, totes molt modernes i agosarades.
En aquest tema ho podreu constatar tot plegat. A notar l’aspecte rítmic on el
baterista torna de nou a marcar les normes, i de quina magnífica manera ho fa.
Així també el contrabaixista torna a fer un gran treball de suport rítmic amb
molt caire melòdic, i sobretot en els moments increïbles del solo del pianista
i líder. Notareu al final del tema un canvi impressionant, on tots tres excel·leixen
amb uns moments d’una trempera increïble, que segur que notareu. Crec que ara
escoltareu un molt bon tema per acabar aquest projecte.
8.- Carcajadas (B. Bailly) 5m50s
Doncs sí, a mi m’ha
semblat força interessant, sobretot si tenim en compte els diferents moments
pels quals ha passat, des de l’inici, fins el final, amb solo del líder, i la
gran tasca de la base rítmica de dos.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.....................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho tot
amb tant gràcia i intel·ligència.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I seguim amb un altre
dels projectes a trio...
“SUMMATION”
Apostolos
Sideris
Editat
el 2019 per FSNT 581
Enregistrat
i mesclat per Giannis Baxevanis el 4, 5 i 6 de juny de 2018 a l'Antart Studio
d'Atenes, Grècia.
Masteritzat
per Ferràn Conangla, Barcelona
Produït
per Apostolos Sideris
Productor
executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Apostolos
Sideris, contrabaix, veu a #6
Leo
Genovese, piano
Dimitris
Klonis, bateria
Convidats especials:
Adel
Christos Sagient, percussió a #(2 i 8)
Andrea
Romani. Flauta Ney a #(3 i 11)
Giannis
Poulios, violí a #(3 i 11)
Yiannis
Moutsakis, percussió a #(8 i 11)
Tota la música està composta per Apostolos Sideris i arranjada pels membres de “Summation”, excepte el #6 compost per A. Sideris-S. Koroniotis
Estem davant d’un
altre treball llarg en tots els sentits, amb 12 temes i una hora d’una música
que segueix l’ona de la modernitat dels projectes d’aquesta estimada editorial.
Els tempos i ritmes també són diversos, alhora que també les músiques, algunes
d’elles amb una clara connotació oriental. Així doncs ens trobem amb un tema a
contrabaix sol i tempo slow, “Improvisation”, on el líder ens mostra les seves
habilitats. El tema “Ramallah” de caire aràbic, és una preciosa balada on la
flauta de Romani ens acarona amb la
seva dolça sonoritat. “Dream in a Dream” l’inicia el líder a contrabaix sol amb
una “intro” preciosa, també amb sonoritats properes a l’anterior tema. Però amb
“Makeshift Fishing Net”, el piano de Genovese
es mostra modern en contrast amb la veu del líder, en un tema força personal,
sembla. El tempo és una mica més viu en el tema “Despina”, on l’arc fregant la
“berra” dóna també una sonoritat oriental, també per les percussions de Christos i Moutsakis. Violí, flauta i percussió acompanyen al trio en el tema
“La Dance Ocassionnelle”, amb aires també aràbics i ritmes trencats, tot plegat
aconseguint un tema amb marcatge rítmic intens a tempo mèdium slow, encara. El
projecte té tres temes de menys de 2
minuts, i un d’ells també amb un fort marcatge rítmic és el “Reprise” i
una mica més viu de tempo. El segon curtet i encara més marcat rítmicament és
“Elephant in the Room” de tempo similar on el trio excel·leix i potser més el
baterista. Amb “Sober”, les escombretes del baterista i duet melòdic de piano i
contrabaix, inicien un tema que se’ns endurà pel groove inherent, cosa que
també passa en molts altres temes. Aquí fins i tot hi trobarem un swing ben
maco. Un altre tema consistent per la rítmica inherent és el “Orbit”, on el
ritme trencat s’agermana amb les interpretacions de tots tres, situant-nos de
nou en l’ambient més cosmopolita de NY.
I el darrer dels més curtets és “Science-Friction”, també amb protagonisme del
baterista per marcatge de ritme i solo cantat pel líder. I ja finalment,
“Alev”, què és el primer track del disc, és també el que té un tempo una mica
més viu, tot i mantenir-se el Groove en un altre tema on els ritmes no semblen
ser allò de lo més estàndard. Un projecte on els tempos dels temes més potents
són força continguts, no havent-n’hi cap d’aquells que en diem súper fasts, i
amb els ritmes “trencats”, sembla ser tot plegat el senyal d’identitat del
mateix.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I començarem aquest
projecte amb un dels temes que l’identifiquen per sonoritats, i ara amb la
flauta ney de Romani. El tema té un
tarannà molt delicat i aires orientals com acabo de dir. I és que ja notareu
que el so d’aquesta flauta és d’una bellesa molt remarcable. La tasca del
baterista torna a ser important, per com es deixa sentir, amb un marcatge a la
caixa i subtileses diverses als plats. La flauta és qui s’emporta la melodia
del tema, i a vegades amb el suport del líder al contrabaix. I ja quasi al
final del tema tindrem el goig d’escoltar al grandíssim pianista que és Leo Genovese, tot i que no massa
estona. Ell però hi és sempre, acompanyant al vertader protagonista d’aquest
tema que ja veureu què és aquesta preciosa flauta. Un tema on el trio donarà
suport bàsicament a Romani a la
flauta Ney....Som-hi a veure què us sembla.
3.- Ramallah (A. Sideris) 6m18s
I jo diria que us deu
haver agradat, per què a qui no pot agradar una música tan bonica, oi?. Aquest
és un dels temes delicats d’aquest projecte i m’ha semblat que estaria molt bé
per començar-lo.
"Nascut a Atenes el 1978, Sideris va passar primer de la flauta al baix elèctric i després a
l’acústic i va estudiar al Berklee
College of Music de Boston i també a Nova
York, inclòs passant força temps amb el baixista John Patitucci....”
I ara seguirem amb
tres temes curtets, els més curtets, de menys de dos minuts, i l’un darrera
l’altre. D’entrada ja us dic que l’aspecte rítmic serà el que tindrà el
protagonisme, alhora que les interpretacions individuals dels tres mestres. I
és que no sé si el recordeu, però Leo
Genovese ha sonat en aquest programa en diverses ocasions, com a líder i
com a sideman. És un grandíssim pianista, com anireu comprovant en aquests
temes que escoltarem. Ja en el primer, ell i el líder fan uns solos increïbles.
En el segon tema notareu també l’aspecte rítmic com torna a ser el més
important amb el contrabaixista marcant la línia principal melòdica. Leo al piano sembla donar el suport
adequat també al baterista qui s’esplaia a dojo. I en el tercer, l’aspecte
harmònic i melòdic potser és més important, tot i ser-ho també el rítmic, senyal d’identitat d’aquest
projecte. Al líder l’escoltareu cantar en el seu solo al contrabaix. En fi,
tres temes que segur que us impactaran. Som-hi de nou.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
12.- Reprise (A. Sideris) 1m35s
7.- Elephant in a
Room (A. Sideris) 1m59s
4.- Science-Friction (A. Sideris) 1m37s
Doncs i quins tres
temes oi? L’aspecte rítmic és important en aquest projecte, i ara ho acabem
d’escoltar.
“Sideris ha esdevingut certament un excel·lent intèrpret: comproveu
el pizzicato en solitari i una mica improvisant en el seu “Improvisation”, els
més bonics treballs de pizzicato en l’elegant tema “Sober” o les àmplies línies
amb l’arc de “Despina”. Ell dirigeix aquí el que és una cosa imaginativament
concebuda, de vegades contemplativa, a vegades encesa, epitomitzada per “Dream
In A Dream”, o sigui amb moments musicals o instàncies que representen una
realitat més gran.
Ara proposo que
escoltem un altre tema, rítmic també, però amb l’afegitó d’un plus de tempo.
Escoltareu la feina del baterista de nou, des de l’inici i durant tot el tema,
però igualment la que fa el líder al contrabaix, i sobretot la mestria de Genovese al piano, en un solo
estratosfèric on la mà esquerra fa la línia de baixos amb el contrabaix i la
dreta vola lleugera i precisa. Després el gran solo del líder, Sideris al contrabaix, amb el baterista
imparable en tot moment. Fins i tot, al final i després de la ràpida línia
melòdica que fan contrabaix i pianista, el baterista Klonis té uns bons moments per fer el seu magnífic solo, acabant el
tema. A veure què us sembla aquest tema.
10.- Orbit (A. Sideris) 5m28s
Brutal oi? Quin
nivell que té aquesta gent. Una marxa impressionant que dura tot el tema, tot i
no ser un ritme fàcil ni gens ràpid, però noies i nois, quina trempera.
El típic modern jazz
modal a “Orbit” es fusiona amb elements populars de Grècia i Orient Mitjà per crear un àlbum potent, rítmic i flotant,
fluït matís melòdic “Science-friction”, “Makeshift Fishing Net”, figures
rítmiques intrínseques “Elephant In The Room” i la textura i l’estat d’ànim
molt rics “La Dance Occasionelle”. Un àlbum complert que encerta en futurs
projectes."
I per acabar aquest
projecte m’ha semblat que aniria molt bé escoltar el primer track del disc,
“Alev”, del líder Apostolos Sideris.
Trobo que tot i tenir un tarannà rítmic que l’agermana a la resta, té alguna
cosa més, com per exemple l’aspecte melòdic i harmònic del tema, que sembla més
ric. Segur que ho notareu. També la magna feina del pianista Genovese en el seu llarg solo, que ens
el torna a mostrar tot lo gran que és. El baterista veureu que està també
increïble tota l’estona, i ja al final el líder ens acaronarà amb el seu solo
al contrabaix. Doncs escoltem aquest darrer tema d’aquesta magnífica formació
liderada pel grec Apostolos Sideris,
músic però establert a New York, com
semblen estar-s’hi quasi totes, quasi tots.
1.- Alev (A. Sideris) 5m12s
Doncs sí que ha estat
un bon tema crec jo, per acabar aquest projecte. I és que amb els pocs temes
que us he posat, crec que en teniu l’aigua clara de què va tot plegat, o sigui,
que quan pugeu entreu al web del disc per adquirir-lo i així ajudar-los, que
ara els músics passen gana. Gràcies.
I encara ens queda un
projecte dels que van a trio base, però també amb convidat a la veu i aquest és
el ....
“PLACE
TO LIVE”
Marko
Churnchetz
Editat
el 2019 per FSNT 570
Enregistrat
per Michael Brorby el 5 d'octubre de 2018 a Acoustic Recordings a Brooklyn,
Nova York.
Mestrat
i masteritzat per Dave Darlington als Bass Hit Studios, Manhattan, Nova York.
Produït
per Marko Churnchetz
Productor
executiu: Jordi Pujol
Marko
Churnchetz, piano
Harish
Raghavan, contrabaix
Justin
Brown, bateria
Convidat
especial: Jonathan Hoard, vocal.
Estem davant d’un
projecte amb més 45 minuts d’una música brutal i amb 9 temes, entre els quals
estàndards revisitats i algun tema propi. Els tempos són diversos i van des de
la balada de Monk “Ask me Now”,
cantada pel Jonathan, al súper fast
“Pinocchio”, tema de Wayne Shorter.
Entremig tenim de tot i més, i així és que el darrer track “His Cottage in the
Country”, tema de Chris Jennings, és
una altra meravellosa balada. Una mica més viu de tempo és el “Bellavista”, de Nico Vera encara a trio base i a un
tempo i ritme un tant bossa. El tema de Kenny
Wheeler “Nicolette”, és també una delícia a ritme de vals i tempo mèdium.
Una mica, mica més viu és el primer track “M&M”, del líder Marko Churnchetz, també delicat, a
tempo mèdium i ritme ternari. I la versió que en fan del tema de John Coltrane, “Countdown” és brutal i
seguint a un tempo mèdium i ritmes així com trencats, quan aquest és un dels
temes fast del genial músic. I una mica més viu de tempo és el tema del líder i
que titula el projecte “Place to Live”, amb la veu de Jonathan i amb canvis rítmics i de tempo diversos. I el preciós
tema de Pat Metheny “Bright Size
Life”, l’interpreten a un tempo mèdium high, una mica, mica high, però sí amb
una gran mestria de la base rítmica. I finalment el “Pinocchio” de Shorter que és totalment fast.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT.
I per començar aquest
projecte us proposo escoltar la magnífica balada de Monk, cantada per Jonathan
Hoard. I és que si hi ha un tema de Monk,
tema que cau, i així escoltarem la magnifica veu del Jonathan, i de passada recordar el preciós tema del genial músic.
Ja escoltareu que l’arranjament segueix bàsicament l’original si exceptuem
alguns moments que el piano i contrabaix fan una línia melòdica a duet, i també
els moments abans de començar el solo del pianista, on a partir d’aquí, ja tot
és diferent. Car la feina que fa contrabaixista i baterista és també molt
interessant alhora que el magnífic solo del pianista. Jonathan recupera la melodia al final del tema, havent-hi però al
final un llarg “vamp” acabant el tema. Això del “vamp” és una línia d’acords
que es van succeint per donar suport a un solista, i és més o menys també com
l’han començat, i ara ho escoltareu.
5.- Ask me Now (Th. Monk) 5m20s
Molt bonic tema de Monk i que ells han fet la mar de bé, i
bon tema suau per començar aquest projecte.
"Aquest és el
vuitè disc com a líder o co-líder del jove pianista eslovè amb seu a Nova York, que compta amb vint com a
sideman. Aquest segon sobre Fresh Sound
New Talent potencia orgullosament a algunes obres magnes del jazz modern
menys freqüentades que d’altres, com són “Ask Me Now”, “Countdown”, “Bright
Size Life”, “Pinocchio”. Com la composició homònima original, els arranjaments
són nets, recolzats en ritmes densos i de vegades impressionants, realitzats de
manera brillant per la base de dos Raghavan-Brown
(escoltat aquest darrer amb Ambrose
Akinmusire). El bateria sobresurt amb l’expressió d’una pluralitat rítmica
mai invasiva i servida amb una claredat impecable.
Seguim ara amb el
tema de Coltrane, el conegut i que
ell feia súper fast, “Countdown”, un tema que va encabir en el seu gran “Giant Steps” i que els nostres herois
faran més delicadament, si el comparem amb el tempo original. Perquè, les
músiques que escoltareu tenen també una trempera immensa per com de potent és
tot el trio amb un baterista Justin
Brown brutal i contrabaixista Harish
Raghavan també brutal. En aquest tema tindrem moments a tempo doblat en el
magnífic solo del líder i pianista Marko
Churnchetz, amb un suport remarcable de la base de rítmica de dos, res a
veure amb el tempo de Coltrane. El
swing hi apareixerà tot i que no d’una manera fefaent, i sí el Groove, que és
allò que fa que un tema camini, com aquest camina, ara ho escoltareu.
Escoltem-lo doncs.
2.- Countdown (J. Coltrane) 4m16s
I vaja si camina el
tema. I és molt remarcable l’arranjament fet pel líder i pianista Marko Churnchetz del qual us diria que
ja li vaig posar un anterior treball, per cert, recomanat per l’amic Sergio Cabanillas, ell què és qui fa
els Universos Paralelos, i que podeu
trobar a Internet.
I si hi ha el
preciós tema de Pat Metheny “Bright Size Life”, doncs també el posaré, esclar. Un
disc editat per ECM el 1976 i que
tinc per casa, on comptà amb el gran Jaco
Pastorius i Bob Moses. Els
nostres herois el fan crec que al mateix tempo que el mestre Metheny, la qual cosa ja ens indica el
respecte que li professen, car l’arranjament no s’allunya de l’original. És un
tema que segur reconeixereu car va sonar molt i té una melodia molt maca i que
s’enganxa ben aviat. Igualment, el tema és magnífic, i en Marko fa un solo brutal, llarg i ja escoltareu els moments on
treballa ambdues mans a duet en la seva improvisació. I mentrestant ell ens
farà gaudir, tindrà el gran suport dels dos companys que aquí tornen a estar
brutals. A veure si el reconeixeu i us agrada.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
3.- Bright Size Life (Pat Metheny) 4m26s
Estic ben segur que
us haurà agradat, i del que no ho estic tant és si molts l’haureu reconegut. El
que ha quedat palès és lo preciós que és el tema i què ben interpretat per tots
tres.
Descobrim amb plaer
el vocalista Jonathan Hoard, tan
just i precís en les seves ubicacions tan sorprenentment flexible i expressiu
fins i tot en el registre alt a “Place to Live” i “Ask Me Now”. Finalment, ens
encanta el joc molt compromès del líder, la gran mobilitat que utilitza amb les
dues mans i que destaca en els arranjaments com “Count_down” i la avantguarda
de la seva digitació clara fins i tot en els temps menys remoguts, a “Bellavista”.
A aquestes qualitats cal afegir-hi l’escolta i el suport atents que ens ofereix
el contrabaixista en la seva bellíssima balada final “His Cottage In The
Country".
Vincent
Cotro (maig de 2019), JazzMagazine
I acabarem amb el
magnífic tema de Wayne Shorter,
“Pinocchio”. I us recordo que aquest tema Miles
Davis el va incloure en el seu “Nefertiti”,
del 1968, i que el tema de Shorter
es va enregistrar en la sessió del 19 de juliol de 1967 i remarcar que els
acompanyants d’aquell segon quintet de Miles
eren Herbie Hancock, Ron Carter i Tony
Williams. Els nostres herois el fan però a un tempo més fast que el de
l’original i també a tot swing, un swing fast. Escoltareu la gran tasca de
baterista Justin Brown i de
contrabaixista Harish Raghavan,
donant el suport i tot el swing al líder Marko
Churnchetz ell amb un espaterrant solo, en un tema no massa llarg, on el
líder gestiona gran part del temps del tema. Tot i això, al final Brown farà un gran solo a la bateria. A
veure què us sembla per acabar aquest projecte.
6.- Pinocchio (W. Shorter) 3m49s
Doncs a mi m’ha
semblat un magnífic tema per acabar el projecte d’aquest jove pianista eslovè
establert a New York. Gran tema de Shorter que segurament algunes i alguns
ja haureu escoltat en el disc de Miles
Davis.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Bé, deixem els trios
ara per endinsar-nos en el darrer projecte de la nit, també de FSNT, i ara a quartet més convidat en
força temes, o sigui que serà a quintet..
“EAST
& WEST”
New
West Quartet featuring
Mike del Ferro
Editat
el 2019 per FSNT 576
Enregistrat
mesclat i masteritzat per Pedro Vidal el 8 de juny de 2017 a Estúdio Vale de
Lobos, Portugal.
Produït
per Ricardo Pinheiro, Massimo Cavalli i John Gunther
Productor
executiu: Jordi Pujol
John
Gunther, saxo tenor
Ricardo
Pinheiro, guitarra
Massimo
Cavalli, contrabaix
Bruno
Pedroso, bateria
Convidat: Mike Del Ferro, piano a #(1,3,5,7 i 8).
I aquí els temes
se’ls reparteixen els membres del grup, havent-hi però un tema de Monk i un altre de Coltrane.
I ara tenim un
projecte de prop d’una hora d’unes músiques excelses, amb 8 temes però, o sigui
que alguns són déu n’hi do de llargs, i ara d’una manera força evident, amb tot
el swing del món. Els tempos i ritmes són també diversos havent-n’hi de
delicats i dolços com el de Pinheiro,
“Pó dos días” amb un punt de “bossa” preciós. També és prou maco el tema de Gunther, “Que falta”. Una mica més viu,
tot i que no gaire és el tema de Monk,
“Bye-Ya”, preciós, i que ells han executat amb la millor dolçor. Amb un
magnífic tema de Gunther, “The New
West”, ens mostren el seu caràcter en un tema d’aquells amb pocs canvis harmònics
en el moment de les improvisacions i a bon tempo i que ens recorda per melodia
a algun dels que moltes vegades haureu escoltat. I el swing apareix en la
melodia i en algunes impros, del tema de Cavalli,
“Don’t Forget Ornette”, amb un títol fent referència a Coleman, ell no massa avesat a fer temes swingats, i on hi tindrem
també moments diversos pel que fa a ritmes. Aquest és un projecte amb dos
títols on hi apareix el Blues, i el primer és el “Poka Blues” de Pinheiro, amb moments de ritmes de
marxa i amb un swing que ens apareixerà en la impro del saxo tenor, i ja al
final amb el solo del guitarrista i compositor. El tema de Coltrane, “Moment’s Notice”, és un bon arranjament on el ritme és
així com una mica trencat i hi haurà també el Swing en el solo del guitarrista
i saxo tenor, tot i haver-hi sempre el Groove que se’ns en dur. I ja finalment,
el darrer blues “Boulder Blues” de Cavalli,
és també un altre magnífic tema i melodia, que ben aviat s’endinsa en els
solos, el primer el del compositor i contrabaixista, a tot swing per les
escombretes del baterista. Magnífic tema per acabar la meva exposició pel que
fa a tempos i ritmes d’aquest altre gran projecte.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I què millor que
començar amb el tema de Monk
“Bye-Ya”. I aquest tema Monk el va
enregistrat el 1957 en directe al Carnegie
Hall amb el gran John Coltrane.
El tempo dels mestres va ser força més ràpid que el que ens faran els nostres
darrers herois de la nit. I aquesta és una melodia que potser també
reconeixereu, potser més però els més i les més aficionades al Jazz, car Monk no és un dels músics de Jazz més
populars. Primer escoltareu la melodia, que és prou curta i típica del genial
compositor per després escoltar els solos. Per ordre escoltareu a Pinheiro, guitarra, Gunther, saxo tenor, i el convidat al
piano, Mike del Ferro. Tots tres fan
una magnífica tasca solista, cadascun d’ells amb la seva particular sonoritat i
fraseig, i al final amb el saxo de Gunther
recuperaran la melodia. A veure què us sembla.
1.- Bye-Ya (Th. Monk) 6m46s
Doncs com que jo sóc
un dels molts acòlits de Monk, m’ha
agradat la versió més dolça que ells n’han fet. També la tasca solista dels
implicats. En fi, un bon tema per començar aquest darrer projecte de la nit.
I en Bryan Payne ens dirà algunes coses dels
temes d’aquest projecte.....
Aquest és el disc
debut dels New West Quartet. “Bye-Ya”
es torna a muntar amb una sensació de ball llatí i una inusual interpretació al
piano de Del Ferro. El tema “The New
West” té una interacció complicada entre el saxo i la guitarra i és propicia
perfectament pel treball del contrabaix de Cavalli
i la subtil i discreta bateria de Pedroso.
Amb algunes “maneres” a lo John Scofield
en la seva interpretació, Pinheiro
revela els sabors del so interestel·lar amplament suau que tan reblà en el seu
anterior treball anomenat “Triplicity”.
Seguim ara amb el
tema de Gunther “The New West”. Doncs
proposo que escoltem el tema més llarg del disc, prop de 8 minuts i mig. I ves
per on que a mi em sona alguna de les melodies típiques de Jan Garbareck amb també Keith
Jarrett i demés, vaja, un d’aquells temes que havien enregistrat per ECM. És un bon tema, on la bateria
sembla marcar un ritme tipus marxa militar, que no ho és, i que té una
estructura ideal per a fer-hi llargs solos, car no hi ha canvis substancials
d’acords, mantenint-se una bona estona amb un centre tonal ideal per fer-hi els
solos comentats. Qui primer farà els solos és el guitarrista portuguès Ricardo Pinheiro, magnífic ell amb un
so un tan fosc preciós i bon fraseig. Després s’hi posarà el compositor i saxo
tenor John Gunther també amb una
bona però curta interpretació i amb moments esotèrics preciosos. Van recuperant
el tema, ja ho notareu, i al final tindrem una bona intervenció dels dos de la
base rítmica. Un bon tema, que segur us agradarà.
2.- The New West (J. Gunther) 8m21s
I seguim amb el que
ens diu Payne....
La composició de Pinheiro, “Pó Dos Días”, és una
bellíssima balada amb un saxo líric que executa la melodia inicial, amb un
delicat ressò de la guitarra. El piano suau i esmicolat fa desaparèixer la
melodia al final. Em va intrigar el número del tema, el Dos, i li vaig
preguntar a Pinheiro sobre el seu
significat i em va explicar que el títol és bàsicament portuguès i seria “dust
of the days”, o sigui "pols dels dies": la cançó tracta de com passen
els dies i desapareixen com la pols. És excel·lent.
I encara escoltarem
ara el tema de Coltrane, “Moment’s
Notice”. I abans hem parlat del tema de Monk
i com Coltrane el va enregistrar en
directe al 1957. Doncs del mateix any és el “Moment’s...” tema que va incloure
en el seu magnífic LP “Blue Train”,
de Blue Note, i ho va fer amb gent
com Lee Morgan, Curtis Fuller, Kenny
Drew, Paul Chambers i Philly Joe Jones. I la versió que ens fan els nostres
herois, té un tempo similar, però el que varia és l’arranjament de la secció
rítmica, on el ritme no és constant i a tot swing, sempre, com és el cas de la
versió original. Ells ens n’han fet un arranjament magnífic amb canvis
diversos. Els solos els comença el guitarrista Pinheiro, magnífic i subtil, per seguir Gunther al saxo tenor, on poc després de començar el Swing apareix
a tot tren, entremig del magnífic solo de John,
amb un “walking” del contrabaixista i la sempre magnífica tasca de Bruno Pedroso a la bateria. En fi, molt
bon tema i arranjament, que acaben els dos solistes i la base, aquí sense la
participació del convidat Del Ferro
al piano. Som-hi amb el tema de Coltrane
que moltes i molts de vosaltres ja haureu escoltat.
6.- Moment’s Notice (John Coltrane) 5m53s
Doncs maco, maco,
aquest tema de Coltrane i un bon
arranjament i millors interpretacions de tots quatre..
I seguim amb el que
ens diu Payne....
El saxo i la guitarra
es fusionen de forma inesperada en el “Boulder Blues” fins el moment que
comencen a sonar. El “Poka Blues” té una bateria amb un estil de marxa militar
cruixent i línies de baixos complicades. Aquí, la guitarra afirma
tranquil·lament la seva rellevància durant els solos de saxo i piano, i es fa
càrrec majestuosament del tema als cinc minuts. “Don’t Forget Ornette” ha
augmentat el tempo i sorprenent és el pizzicato del baix en el solo. El
“Moment’s Notice” de Coltrane s’escolta durant només 30 segons i a partir
d’aquí el tema es deconstrueix amb una intel·ligent interacció col·laborativa
abans de reunir-se de nou tots per als darrers 45. La reflexiva “Que Falta” és
una balada de tempo lent amb un exquisit duet de baix i piano. Es tracta d'un
jazz vigorós, absorbent i contemporani. Tots els artistes estan al màxim nivell
d’interpretació i tots els temes són increïbles i estan plens d’interès."
I seguim amb el que
ens diu Payne....
I acabarem projecte i
programa d’avui a tot blues amb el tema de Cavalli,
“Boulder Blues”. Doncs el Blues que ens proposa el contrabaixista Cavalli a bon tempo i Swing serà ideal
per acabar el programa d’avui. Un tema molt maco que comencen amb melodia de
guitarra i saxo tenor a duet, per després fer els solos que segueixen aquest
ordre: primer el del compositor, magnífic solo i pulsió rítmica; després el del
guitarrista Pinheiro, també força
delicat de sonoritat i finalment el del saxo tenor de Gunther, magnífic també ell. I sempre la base rítmica de dos, car
tampoc tenim el convidat Del Ferro
al piano. Però vaja, amb aquests dos a la base rítmica, sembla que ja no en
necessitem més. Al final, fins i tot podreu gaudir amb un magnífic solo del
baterista Pedroso.
4.- Boulder Blues (M. Cavalli) 5m57s
I quin magnífic tema
per acabar el programa, oi? I haureu constatat que avui els tempos tampoc han
estat súper fasts, i el que més el darrer del projecte anterior. Va com va,
això. Crec que la selecció musical d’avui ha estat força interessant, car,
sempre la faig al meu gust, i crec que al llarg dels anys l’he anat cuidant.
Sempre parlo que això ja em ve de l’època en que vaig ser Disc-jokey, primer a Can Ros, no sé si algú ho deu recordar,
i parlo per la gent del Baix Llobregat,
i després al Totem on allà sí vam
poder experimentar amb el Rock Progressiu, Simfònic, Blues, etc. Recordo que
vaig arribar a fer “Els dimecres progressius del Totem”, on posava Pink Floyd, King Crimson, Van der Graaf
Generator, Amon Duul, Genesis, etc, música per escoltar vaja, amb els
discos sencers, i al final una mica de “tralla” amb Black Sabbath, Can, etc..En fi, que sempre he sabut entendre quina
música té la qualitat adequada i quina no.
Doncs ja hem acabat
el programa d’aquesta setmana, i com sempre desitjar que us hagi agradat tant
com a mi. I avui us recordo que hem escoltat un programa íntegrament dedicat a Fresh Sound New Talent, la de l’estimat
Jordi Pujol, amb Baptiste Bailly Trio, “Pensión Almayer”,
Apostolos Sideris, “Summation”, Marko Churnchetz Trio, “Place to Live”, i
acabant com ho hem fet, a tot swing i
blues, amb el New West Quartet, “East
& West” i de convidat amb Mike
del Ferro, i havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que quan
acabi aquest malson o quan ja puguem anar de concerts, amb protecció o no, us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 411: Rubén Reinaldo & Kely García, Dani López, Akaré i Sebastián Domínguez, dimecres 20 de maig de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs seguint en
confinament i aparentment bé de salut, toquem, toquem....no toquem res per si
de cas. Espero que totes i tots estigueu també bé, i ja sabeu, sempre tingueu
molt en compta les indicacions de seguretat relacionades amb la Covid-19, ho sigui que cuideu-vos molt.
I parlant de les
músiques del programa d’aquesta setmana, dir-vos que estaran relacionades amb
les quatre diferents maneres que tenen els seus líders i formacions d’entendre
el Jazz i músiques afins de músics joves del país i també les que està fent a Mèxic un dels nostres, (ell és mexicà
però el Superior de Jazz el va fer aquí, a l’ESMUC).
O sigui que podreu escoltar al duet de guitarristes Rubén Reinaldo & Kely García, “Acuarel” editat per FreeCode, de Galícia. Després el fet a casa nostra, el de Dani López Quartet, “El que fan les coses quan no les mires”, amb un missatge al concepte de la
Mecànica Quàntica, per seguir amb el de Jazz-Fusió-Flamenc, el de la formació Akeré, presumiblement autoeditat, i
acabarem amb el projecte del Sebastián
Domínguez Quartet, “Retornos”, editat per Cubbeta Records, fet a Mèxic,
i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs comencem amb
els projectes i ho farem amb el més subtil i delicat dels quatre, un projecte a
duet de dos guitarristes anomenat...
“ACUAREL”
Rubén
Reinaldo & Kely García
Editat
el 10 de març de 2020 pel Free Code Jazz Records
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Jose Luis Gómez (Sito)
Remasterització
final: Arturo Sabugueiro
Muntatge
de textos: Rafael Alonso
(Enregistrat en
estèreo amb microfonia d'alta sensibilitat directa als amplificadors i
mitjançant preses senceres en viu sense metrònom. Enregistrament realitzat als Estudis Musicals Galícia Música a Vigo, durant sessions soltes
equalitzant i microfonejant individualment cada peça aprofitant les nostres
poques estones lliures com a professors de guitarra entre març i agost de 2019.)
Rubén
Reinaldo, guitarra
Kely
García, guitarra
I les composicions
del projecte les comparteixen ells dos, uns temes són d’un i els altres són de
l’altre. Tenim 8 temes i quasi 50 minuts de músiques precioses, delicades i
d’una subtilesa exquisida. Els tempos són diversos alhora que els ritmes. En no
haver-hi només dues guitarres, sovint podem pensar que ni ritmes ni tempos
estiguin massa presents, car no tenim un contrabaix i una bateria que ens ho
marquin de manera fefaent, cosa però que no és així. Es perceben clarament
aquestes dues característiques d’un tema, tot hi haver-hi temes amb “breaks”
diversos. En definitiva una delícia de projecte del qual us en posaré alguns
temes.
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré enllaços al bandcamp del projecte i als mails dels dos
músics, per si hi voleu contactar per algun motiu concret. Per cert, en
l’àmplia informació que m’han fet arribar, hi ha fins i tot el pdf de les
partitures de tots els temes, cosa que pot interessar a oïdors guitarristes.
I hi ha tant
informació relacionada que m’han fet arribar que la que pugui us la posaré al
blog però que d’una manera resumida ens diuen ells que aquest és un àlbum
conceptual de jazz amb 8 temes propis que tenen l'aigua com a fil conductor de
la música d'aquest duo de guitarres gallec que flueix creant un paisatge sonor
molt especial. I recordar-vos que els comentaris de cadascun dels temes són de Rafael Alonso. De fet em falten les
seves biografies, però és que tot no m’hi cap en el programa. Però vaja, ells
dos tenen una mena de “Post-Grau” o cosa similar feta al Regne Unit, alhora d’haver rebut master classes amb els més grans i
tocat en una pila de Festivals de Jazz, i el més important és que són amics i
comparteixen escola.
Escoltem-los ja en
una de les seves composicions, composta per Rubén Reinaldo i Raul Lorenzo...
1.- Manchica (R. Reinaldo & R. Lorenzo) 6m38s
I d’aquesta cançó ens
diu Rafael que:
La pluja és una de
les formes en les que l'aigua ens mostra el seu estat més pur i el seu poder
integrador en qualsevol entorn. A Manchica
és el lloc on precisament un bon dia la màgia de la pluja va entrecreuar el
camí de Reinaldo amb la companya perfecta
per poder imaginar una melodia tan delicada. La resplendent llum de Lorenzo va culminar aquesta peça, i
aquest homenatge a la terra de l'or on va néixer aquesta estimada companya, Orense.
Rubén
Reinaldo. Professor llicenciat superior en guitarra moderna, arranjador i
compositor de Vigo. Va ser el primer alumne a Galícia que va superar el nivell
avançat de l'Rockschool i també el primer a completar-lo. Va obtenir el
prestigiós teaching diploma britànic a guitarra moderna de l'T.L.
Conservatoire, i va estudiar la llicenciatura de Guitarra Jazz becat al
Conservatori Superior de La Corunya, graduant-se en 2017 com el primer
guitarrista de la seva promoció en l'especialitat de jazz que va finalitzar els
seus estudis al centre.
Doncs ja heu pogut
escoltar de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, i amb quina
dolça sonoritat. Ambdós músics i companys de feina a l’escola de música,
semblen tenir també uns referents comuns relacionats amb l’instrument i també
les dues Gibson els identifiquen. I
la feina que han fet ells dos, també es pot veure escrita en un llibret amb
totes les partitures del projecte. I d’aquest tema sí que hem pogut escoltar
una primera “intro” per després entrar en el tema, que gràcies a ells sabem què
és de la forma AAB. I que durant la B, qui no fa la melodia fa uns arpegis a
mode de contrapunt. També sabem que el primer solo ha estat el del Rubén, mentre que el segon, el d’en Kely. I sí que se’ls nota les
diferències sonores i de fraseig, i més ho anirem notant. Després acaben el
tema passant per la Coda. I quin gust, tanta informació, pels qui ens agrada
saber-ho tot. Un so tan net se’m fa difícil recordar en algun altre projecte.
El que ens recorden però és que en aquesta composició, i en d’altres que
escoltarem, tenim l’aigua com a referent simbòlic, una aigua cristal·lina,
afegiria jo.
Origen
del projecte: Aquest duo gallec va començar el seu camí el 2018 després de
comprovar la tremenda simbiosi que existia en les seves interpretacions
conjuntes durant els descansos entre classe i classe, ja que tots dos són
professors de l'acreditat departament de guitarra del CDM PONTEAREAS, un dels
centres educatius musicals amb més experiència de tota Galícia. La seva
especial i particular connexió tocant junts i la frescor i dinamisme de les
seves composicions, van fer poc a poc, que cadascuna de les seves actuacions
fos un espectacle especial, molt diferenciat en el panorama musical actual, i
això els va animar a portar-lo a l'estudi de gravació .
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Escoltem ara el tema
de Kely García anomenat...
5.- A.M. (K.García) 7m59s
I ens en diu l’Alonso que:
Refrescants gotes de
rosada sobre les plantes del jardí en un matí molt assolellat conviden a
compondre relaxada i plàcidament. En un instant, un pensament imparable a Kely,
li va recordar a la seva companya tal com la va veure per primera vegada quan
ella va aparèixer sobtadament en la seva vida en forma de meravellosa
casualitat durant un memorable aniversari, en una animada festa, i amb un sensual
gust de bossa nova impossible d'oblidar.
I seguirem amb la
biografia de Rubén:
Ha
completat la seva formació amb músics de la talla de: Louis Stewart, Steve
Brown, Peter Bernstein, Patrick Rondat, Greg Howe, Allan Holdsworth o Larry
Coryell. Ha acompanyat, col·laborat i gravat amb multitud d'artistes, liderant
diversos projectes propis destacables i convertint-se en un reconegut músic de
l'escena gallega.
I també ens diuen que
aquest tema te aquesta estructura, Intro, Melodia en forma AAB, 1 coro solo Kely, 1coro solo Rubén, Melodia AB i Coda. (Tots dos solos sobre el la forma AAB). I
sí que el mateix Kely ha fet la
melodia i amb la mateixa sonoritat l’hem escoltat en el seu solo. Aquesta és
una melodia que respira amor per totes bandes, i què maco el pas de melodia al
primer solo de Kely. Quina claredat
de digitació, de puresa de notes, de llenguatge i tècnica, que l’ha permès
interpretar el que ha anat pensant, així, dolçament sense presses. I ho fan tan
bé, que el pas d’un solista a l’altre quasi que no es percep. Rubén l’ha seguit també amb igual
netedat i potser podríem dir que amb un so una mica més agut?, i ho poso amb un
interrogant per mostrar els meus dubtes. El que és evident és que la seva
música ens acarona a cada nota i des del primer moment, amb melodies i solos. I
a guitarristes que em recorden, per la netedat del so bàsicament però també per
les “maneres” i fraseig són a Joe Pass,
també a Herb Ellis, un dels
components dels The Great Jazz Guitar
Trio, amb Charlie Byrd i Barney Kessel, per només parlar d’aquests
dos.
Els
Objectius: Es tractava d'aconseguir dirigir-se a l'oient que gaudeix deixant-se
portar pel fluir de la improvisació més espontània. Es tractava d'aportar-li
una forma característica de construir estructures sonores mitjançant atractius
i arriscats contrapunts complementats amb acurades línies melòdiques per
fusionar sonoritats clàssiques i contemporànies.
I si hi ha un blues
ja sabeu que sempre el poso, i el d’ells està compost per Reinaldo...
8.- Beiramar Blues (Rubén Reinaldo) 3m27s
I ens diu l’Alonso que:
Els ports pesquers d'O Berbés i Bouzas portaven les riqueses de la mar a la ciutat olívica. Per
connectar-los, va néixer la cèlebre avinguda de Beiramar, una important via amb
una relació molt especial amb la música, no en va, allà es va decidir construir
l'auditori Mar de Vigo. Un simple
passeig vespertí va ser suficient perquè Reinaldo
pensés en una animada melodia de tall blusero, inspirada per aquest evocador
aire pesquer i obrer perfumat d'alga i gavina.
Kely
García. Guitarrista, docent i compositor d’Ourense. Va impartir classes de
guitarra a l'escola Drops de Santiago i va formar part del quintet amb el
mateix nom al costat dels actuals professors de Conservatori Superior de A
Corunya: Alberto Conde, Kin García, Roberto Somoza a més d'Andrés Rivas i
Carlos Rodgarman (pianista, arranjador , compositor i productor de prestigi
establert a Califòrnia).
I aquest és un tema
amb una melodia que fan a dues veus, la 1era la del compositor Rubén, i la segona la del seu company i
amic, Kely. Després aquest darrer fa
el seu solo, per després fer-ho Rubén.
La melodia té quatre parts, A, B, C i D, aquestes dues després dels solos. Té
també una intro a acords de 8 compassos i un final de 2. Un Blues de 12
compassos, en melodia i solos, fent-ne però dos chorus cadascun d’ells en els
solos, primer el de Kely i després
el de Rubén. Un tema molt maco,
vital també, fresc, com són tots aquestes temes, fins i tot té un punt de
“murri”, de “pillo”. Una preciosa melodia principal que ells dos fan junts a
dues veus primer, i que després dels solos, magnífics que ha fet cadascun
d’ells, han recuperat melodies a veus ja més dispars i dissonants a vegades, a
voluntat, esclar. Un gran Blues, vaja
I seguiran amb els
objectius: Únicament havien de sonar dues
guitarres durant tot el disc, sense més additius què dos ràncies GIBSON ES-335 i ES-165, amb el seu cristal·lí a més de profund so net embolicat en
un ambient sonor únic i característic. Es tractava també d'aconseguir una
combinació musical on regnés d'una manera molt especial la puresa i delicadesa
del so dels dos instruments per omplir plenament l'espai sonor sense cap altra
necessitat. Posant tots aquests objectius sobre la taula, el pensament aviat es
va encaminar cap a una obra artística completament connectada, que
musicalment es concep com un àlbum conceptual.
I acabarem el seu
projecte amb el tema més vital, crec jo, tema compost per tots dos, Reinaldo i García
6.- Naturaleza par (R. Reinaldo & K. García) 5m30s
I acaba dient nos Rafael Alonso que:
La fórmula química de
l'aigua implica que dos àtoms d'hidrogen s'uneixen a un d'oxigen per formar la
molècula que conforma el nostre ambient generador de vida. El pols rítmic
d'aquesta peça tan característicament marcat, és l'oxigen musical sobre el qual
s'uneix tot el potencial creatiu dels dos components d'aquest duo, i sobre el
qual caminen junts per crear una sonoritat comuna en la qual es fusionen dues
formes úniques d'entendre la música.
I acabarem amb el
resum de la biografia de Kely García:
Ha
rebut nombroses classes magistrals de músics com: Peter Bernstein, Jesse Van Ruller,
Abe Rábade, Kurt Rosenwinkel, etc. Ha treballat en tota classe de festivals i
concerts de la més diversa índole i estil amb nombrosos solistes i grups. El
2011 obté el LRSL Level 6 Diploma in Music Teaching d'Rockschool.
I aquest és un tema
amb una “intro” preciosa i ràpida (o més aviat lenta però amb semicorxeres) a
dues veus també, per després amb més calma encarar la melodia del tema. Una
estructura típica AABA’ però de 10 compassos cadascuna, ja no tan típica.
Cadascun dels guitarristes fa un chorus del tema sencer i qui primer el
desenvolupa és Rubén, per després
fer-ho Kely. I quina meravella
d’interpretació que ens han tornat a fer tots dos, amb una gran tècnica i
delicada digitació, aconseguint quallar unes precioses melodies tot i
improvisant. I què bé ho han fet tots dos, sempre acompanyant-se l’un a
l’altre, quan l’un feia melodia o solos, i l’altre amb acords, arpegis, a
contrapunt o no, i sempre recolzant-se mútuament. A destacar el procés
d’enregistrament i mescles perquè realment la sonoritat aconseguida és d’una
altíssima qualitat, a la mida del projecte musical. Felicitats nois.
I del Nexe Sonor: Totes les peces, a més
de ser pròpies, haurien de tenir un mateix fil conductor, un “concepte concret”
que les relacionés entre si tant a nivell de sonoritat com a nivell expressiu.
L’AIGUA és la resposta perfecta. L'aigua defineix molt bé l'estètica sonora del
duo, perquè la improvisació flueix permanentment amb una naturalitat que es
percep amb facilitat des de la primera escolta. Les guitarres desenvolupen rols
d'acompanyant i solista sense una barreja clarament definida entre els dos com
sol passar, barrejant-se entre si gairebé com si de dos elements líquids es
tractés.
I deixem aquest
projecte tan delicat i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
.....................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el
context musical dels projectes del programa.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I seguim endavant i
endinsant-nos en els canvis d’estils musicals dels nostres protagonistes
d’avui, i ara ho farem escoltant el sorprenent projecte...
“EL
QUE FAN LES COSES QUAN NO LES MIRES”
Dani
López Quartet
Editat
per Segell Microscopi
Enregistrat
als Estudis Ground de Cornellà de Terri
Mesclat
per Panxii Badii
Dani
López, saxos, flauta, piano, sintetitzadors i veu
Alejandro
Esperanza, piano, Rhodes i sintetitzador
Vic
Moliner, contrabaix i sintetitzador de baixos
Andreu
Moreno, bateria
Tots els temes són
d’aquest jove crac multi instrumentista Dani
López.
Estem davant d’un
projecte sorprenent, i més encara venint del projecte anterior tan delicat. Nou
temes i prop de 40 minuts d’unes músiques sorprenents. Hi ha temes que podríem
encabir en la música contemporània, però n’hi ha d’altres on la música
tradicional es barreja amb elements i instruments com el sintetitzador, i
sempre amb la gran mestria instrumental de tots quatre. Els tempos també són
diversos, i sí hi ha temes delicats com són “Fregament”, instrumental, i que va
agafant volada pels diversos i dolços canvis encabits. Amb “Diguem bon dia”, Dani canta i toca el saxo alto en un
tema marcat pel beat delicat de l’Andreu,
on els sintetitzadors donen una sonoritat quasi espaial. Amb el “Ball pla
d’Andorra” ens situen en les músiques tradicionals, medievals en aquest cas en
un tema també molt delicat de tempo. A “Laura”, el piano i veu inicials ens
introdueixen al tema, amb aires pop per ritmes, tot i que es desenvolupa ben
aviat proper a les músiques contemporànies. El “Somni” té també un tarannà
similar per beat del baterista, on el líder canta i els sintetitzadors
afegeixen colors diversos. Amb “Les meves iaies” s’endinsa en la música
tradicional passada pel sedàs de la modernitat, escoltant-les a elles, vaja, a
la seva iaia en un tema instrumental farcit d’amor. A “Intel·ligència
Artificial” se’ns mostra de nou molt contemporani, per estructures i sonoritats
diverses, on els podem escoltar en el tema potser el més Jazzy del projecte
sobretot en les improvisacions. Amb “El gall persegueix la gallina”, ens mostra
de nou el tarannà contemporani, quasi avant-garde, en un tema farcit de canvis
rítmics, instrumental, on les seves interpretacions ens segueixen meravellant,
tema on n’hi semblen haver més. I el tema més vital és el “Cafetera Stuff”,
també farcit de canvis rítmics, on la feina percussiva del piano als inicis no
ens mostra el veritable camí musical posterior imbuït de recerques diverses. En
definitiva és aquest un projecte sorprenent, i una altra mostra de la diversitat
de les músiques dels artistes que ens acompanyen avui.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i també la del líder:
https://www.microscopi.cat/product-page/dani-l%C3%B3pez-quartet-el-que-fan-les-coses . https://www.danilopezpradas.com/
I posem-nos a
escoltar les seves músiques...i ho farem amb el tema...
7.- Ball pla d’Andorra (Dani López) 3m55s
Doncs quin canvi
musical més medieval que hem tingut oi? I ves per on, així aniran les properes
músiques que escoltarem una bona estona també. I per molts de nosaltres,
amigues i amics, que no coneixíem aquest jove crac Dani López, ha estat una agradable sorpresa i més que en tindrem de
sorpreses. Amb aquesta cançó ha volgut retre homenatge a les músiques més
tradicionals i arrelades molt endins. El jove líder ens ha mostrat el so pur i
nítid del seu saxo soprano en aquesta composició, on els acompanyants de luxe,
tots reconeguts músics de jazz de casa nostra com l’Alejandro Esperanza, al piano; en Vic Moliner, el més veterà dels quatre i gran contrabaixista i
baixista, i finalment l’Andreu Moreno,
subtil baterista. La melodia del tema l’ha fet en Vic inicialment, per seguir-lo en Dani al soprano i també l’Alejandro,
compartint ells dos melodia final del tema. Aquest mateix ha estat qui primer
ha fet el primer dolç i delicat solo, amb pulcre digitació. El líder és qui
també ens ha acaronat amb la seva dolça sonoritat, la del seu soprano, en el
seu curtet solo. Motiu inicial i melodia de nou per acabar aquesta primera
incursió en les noves músiques que ara escoltarem.
Dani
López
(Olot 1994) és compositor i
multinstrumentista. Des de molt jove que toca diferents instruments i que
escriu música per a diverses bandes. Gràcies a això, ha assolit una gran
experiència en estils musicals variats, com ara folk, jazz, música clàssica i
contemporània, i alhora, aquesta
experiència també li ha ensenyat com de rica pot arribar a ser la música.
I ara escoltarem el
simpàtic tema dedicat a les iaies...
3.- Les meves iaies (Dani López) 3m25s
I quina altra
composició ens ha fet aquest jove i polifacètic músic. I és que les arrels familiars
li han servit com a referència per a transportar-nos les seves emocions i
vivències mitjançant la música. I aquesta és una mostra més de la seva frescor
i vitalitat, car, què és sinó aquesta fins i tot divertida composició homenatge
a la seva iaia, però també a totes les iaies del món. Una “intro” iniciada però
pel jove músic i posterior melodia entremaliada i molt maca feta a duet de saxo
alto i piano, per després ja encarar els solos, fent-ho el mateix líder. El
control tècnic sobre els seus instruments és força potent, total, diria jo, ell
que ve del món del saxo clàssic; què ens podrà deparar aquest noi si s’endinsa
en el món del Jazz. Obté una magnífica sonoritat també del saxo alto, i més que
ho podrem comprovar, i més que ho podreu comprovar si n’adquiriu el disc
entrant al web del Segell Microscopi.
En Vic Moliner ens ha demostrat el
perquè està tan ben considerat en el circuit musical, fent un solo curtet sí,
però molt reeixit. No oblidem no, que forma part de projectes amb el Néstor Gimenez, Xavi Torres, Els Tres
Tenors, etc, etc. Recuperen la melodia al final on pianista i saxo alto es
retroben de nou fent la divertida melodia acabant el tema de manera molt
tendra, escoltant iaia i net.
La
fascinació de Dani López per la
realitat quan l’observa de prop, ha fet que coses aparentment ordinàries com el
so d’una cafetera, o l’àvia de l’artista rondinant, s’hagin transformat en el
material des del qual ha teixit les cançons del seu primer disc. La manera com
es tracten els instruments, així com el so propi de cadascun dels components, i
una metodologia de treball en grup concreta, busca una nova forma d’enforcar
les possibilitats del quartet, obtenint una gran riquesa, entre
l’experimentació i la tradició. El resultat és una sonoritat que navega entre
el jazz, la música de cambra contemporània, la música d’arrel i el pop.
Seguim ara amb el
magnífic tema anomenat....
1.- Intel·ligència
Artificial (Dani López) 3m59s
I vet aquí que les
sorpreses no s’aturen, i així és que en aquest tema de caire contemporani ho ha
tornat a fer. El líder amb el saxo alto ha iniciat aquest tema amb una altra
melodia brillant, feta a dues mans en els inicis amb el pianista Esperanza. El pont però encara ens ha
deixat més flipats, fet crec amb sonoritats de sintetitzadors de baixos, els
del Vic. Després el tema de nou,
sorprenent pels canvis rítmics i melodies fresques però molt complexes. Jo
diria que aquí “juga” amb el saxo alto i la flauta, barrejant-ne les
sonoritats. Després, i ja en els solos, Dani
i Alejandro han fet uns “quatres”
tot i improvisant tots dos, per després recuperar el tema sencer, magnífic tema
d’aquest jove crac, Dani López, per
acabar-lo de cop.
El 2016 es gradua en
saxo clàssic i dos anys més tard, es gradua en composició, ambdós al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Ha rebut classes dels reconeguts compositors Benet Casablancas i Benjamin Davies, i dels saxofonistes Albert Julià i David Salleras. Durant
els seus estudis va ser guardonat amb la beca Ferrer-Salat i amb el premi final de carrera del departament de
composició del Conservatori Superior de
Música del Liceu 2018.
I abans del darrer
tema us posaré un altre dels magnífics temes d’aquest projecte, on semblen
haver-hi dos temes en un, havent-me permès modificar-lo una miqueta, res, poca
cosa, diguem-ne que només els he apropat...
9.- El gall
persegueix a la gallina (Dani López) 6m26s
Doncs ja heu pogut
constatar els dos temes que semblen coexistir en el títol, a no ser que el
primer tema sigui el gall, i el segon la gallina, que ben bé podria ser.
Seguint amb aquest plantejament, el gall es mostra força cridaner i expeditiu,
alhora que complicat. Els nervis no el deixen viure, tan neguitós va el paio. I
el tema certament és força entremaliat, també a moments força contemporani, ara
el líder amb el soprano, en un tema amb força canvis de ritme i tempo, on ens
ha tornat ha mostrar el seu potent caràcter com a compositor. I ja heu vist el
canvi de tema, ritme i tempo, ara amb la gallina (ai, ai, que no hi ha cap
intenció meva en aquesta separació que m’he tret de la màniga). Però sí que el
tema té un caire més amable, en podríem dir. La melodia a càrrec del líder, és
molt dolça, el ritme més continu marcat pel beat de l’Andreu. Hem pogut escoltar de nou el baix sintetitzat a càrrec d’en
Vic, els acords del Rhodes de l’Alejandro, i a aquest fent un trosset del seu solo, i bon
recolzament de la base, els quals han permès al líder desenvolupar un magnífic
solo seguint amb el soprano. Una altra demostració de mestria interpretativa la
d’aquest jove saxofonista d’altíssim nivell. I després del seu solo, fins i tot
han pogut fer uns “quatres” amb el baterista per a gaudi de tothom i més d’ell mateix,
acabant el tema molt delicadament. Quina diferència amb el gall, carall.
Ha escrit diverses
peces de música de cambra, una Ipeça per
orquestra de cambra i un concert per saxo, orquestra de corda, piano i
percussió, que ha estat interpretat a Espanya,
Portugal i Mèxic. Com a saxofonista, ha guanyat concursos tant de solista
com de músic de cambra, com ara Ecoparque
de Trasmiera (2014) i Arjau Música catalana XX-XXI (2013), aquest últim,
tocant una peça pròpia.
I acabarem aquest
sorprenent projecte amb el tema....
4.- Cafetera Stuff (Dani López) 3m27s
Doncs amb aquest tema
ens ha acabat d’impressionar ell, les seves músiques, i també els seus
acompanyants. Tema de caire contemporani amb breaks rítmics, melodies aèries i
esotèriques, i molta imaginació i creativitat. I si a tot això li afegim
talent, doncs el còctel ja el podem servir. I amb aquest tema tan complex
també, ric en matisos i diversitat de tot, melòdica, rítmica i harmònica, ens acaba de mostrar el gran
nivell el Dani López, compositor i
intèrpret. En un tema que com que no el sentim tocar ni saxos ni flauta, intuïm
que deu fer de les seves tocant qualsevol dels instruments que hem escoltat, i
ben bé podrien ser els teclats. Sorprenent tema que és com la cirereta del
pastís-projecte del qual us n’he posat un tastet, amb l’ànim ben entès que
mireu d’aconseguir el projecte entrant a la web del disc que us posaré al blog.
Ja sabeu que sempre ho dic, que hem d’ajudar-los a ells, car així farem que la
música pervisqui fins i tot en situacions tan dramàtiques com la que ens toca
viure.
Dani López treballa com a músic “freelance”, formant
part de diferents projectes, com ara Magalí
Sare, El Pot Petit, Cia. Holoqué (La
Caixeta) i Hop al Metro. Recentment ha produït els discos 10 Anys - El Pot Petit (Premi Enderrock
2019 Millor disc de música familiar) i Praxinoscopi - Criatures (Premi
Enderrock 2019 Millor disc de folk). En aquests discos ha fet gairebé tots
els arranjaments, gravat diversos instruments i escrit dues cançons originals (Praxinoscopi).
I seguim amb més
música diversa, i ara serà la que ens aportarà un plus de fusió amb el flamenc
i també amb un Jazz en clau Latin, i serà el del grup....
“AKERÉ”
Akeré
Auto
editat i produït
Enregistrat
per Nene Maya i Gerard Porqueres, entre el juliol del 2018 (Espai Mau,
Barcelona) i el febrer del 19 (estudi Maya, Rubí)
Mesclat
per Kike Caballero i masteritzat per Marco Rostagno a Hitmakers Studio.
Produït
per Xoan Sánchez, Nene Maya i Ángel Pérez.
Ana
E. Brenes, veu
Miguel
“Wally” Royo, saxo tenor, soprano i flauta
Ángel
Pérez, piano, teclats i cors
Nene
Maya, contrabaix i cors
Xoan
Sánchez, percussions i cors
David
Domínguez, percussions
I la col·laboració
d’una sèrie de músics que ja comentaré si s’escau.
Aquest és un projecte
on les percussions diverses i les palmes agermanen dos estils, el Flamenc i el
més càlid del Carib, i així és que el Latin-Jazz s’agermana amb el Flamenc,
aconseguint una magnífica Fusió, on la veu d’Ana i percussions diverses ens situa en un ona, però els saxos del Miguel Royo ens situen en l’altre, la
del Jazz, Latin o no. Així passa també amb els teclats de l’Àngel Pérez i de la mateixa manera
passa amb els col·laboradors. Els tempos no són massa fast i sí segueixen un
tarannà de tempo mèdium no gaire viu, i de balades quasi diria que n’hi ha una,
el preciós bolero, “Somos” tot i canviar a tot Latin quasi al final. “Amor de
prepago” viu des de l’inici el ritme Latin, a un tempo mèdium delicat i preciós
solo de Wally. I amb “Mis Hermanos” hi
col·labora l’amic Martín Meléndez al
violoncel, en un altre tema a tempo mèdium suau, tot música delicada
afrocubana. “Clamores”, té també un
tempo mèdium slow en una cançó preciosa que tot i començar delicadament acabarà
a tot ritme afrocubà aquí amb la veu i cors de Yadira Ferrer i amb la guitarra flamenca de Ricardo Moreno. El tema “Tracatacá”, té també un tempo delicat molt
maco iniciat pel saxo tenor i amb clares connotacions flamenques. “Paisaje del
Alma” comença amb els tocs típics i ritme del “clave”, on tot i la referència
del “Spanish Tinge” que va dir Jelly
Roll Morton, el tema agafa un caire més flamenc que Latin, potser també per
la veu de l’Ana. “Rumbalucha”
segueix el tarannà rítmic a tempo mèdium, iniciat pel saxo tenor de Wally i flauta d’ell mateix ara però
amb la veu de Pere Martínez. I
“Afroxeira” tema viu també on també hi col·labora Sarduy a la trompeta, on s’hi barregen lletres gallegues amb el
Latin Jazz sobretot en les improvisacions dels músics. I ja finalment el més viu
de tempo és el “Liados” on també hi tenim la trompeta de Carlos Carduy i les sempiternes percussions, en un tema càlid per
sons també les de la flauta de Wally però també a tot Latin Jazz i quasi fins i tot
“salsero”.
I dir-vos que no hi
ha massa informació del grup a Internet, però alguna cosa trobarem..
Començarem amb el
tema de Xoan Sánchez i lletra de Nicolás Guillén on hi col·labora l’amic
Martín Meléndez..
7.- Mis hermanos (X. Sánchez, N Guillén) 6m14s
Doncs i quin canvi
més substancial sí, pel que fa a les músiques i estils, però mantenint encara
una determinada delicadesa i maques melodies. El projecte que acabem d’encetar
ens situarà en aquesta ona, i no només, com ja us he explicat abans. En aquest
tema podem constatar la profunditat del so del violoncel de l’amic Meléndez, cubà establert a casa nostra
i amb qui força vegades havíem coincidit a les WTF del Jamboree, i
demés actuacions, ell tocant, i jo enregistrant-ho tot i penjant-ho al blog del
Jazz Club La Vicentina. Un tema que
ha començat amb les percussions i el chelo de Martín, per després la clara veu d’Ana amb la melodia. El canvi harmònic del pont és preciós, i la
cadència harmònico-rítmica és preciosa. Uns temes que estan fets bàsicament per
a gaudir-los en el ball, també en l’escolta, evidentment. El pianista Pérez ens ha acaronat amb el seu solo i
so per després fer-ho encara més el Martín
al violoncel, fregant-lo amb la màxima delicadesa i reeixit fraseig, en un tema
on al final escoltem el saxo soprano de l’amic Miguel Wally Royo.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim amb un tema
preciós amb música i arranjaments de l’amic Miguel “Wally” Royo i lletra de cante tradicional..
5.- Tracatacá (M. Royo & tradicional) 5m25s
Doncs amb un punt més
de tempo, hem escoltat aquest magnífic tema del Miguel Royo que han acabat de cop. La melodia aràbiga és força
maca, i els canvis harmònics ens la fan encara més maca. He dit aràbiga i dic
també flamenca, perquè així és i més la reconeixem quan l’ha cantat Ana amb una perfecta afinació. El solo
del compositor al saxo tenor és d’aquells de “traca i mocador” per com de maco
l’ha fet, i melòdic. No endebades ell és un dels bons saxofonistes del país,
ell que viu a Sabadell però que és
nascut a Saragossa. El teclat de l’Ángel Pérez ha sonat en la improvisació
d’aquest darrer, força delicada també. I és que el tema té una dolçor força
evident i el so global del grup és força contingut, suau, que ben podria ser
força sorollós amb segons qui tocant tot això. El grup de músics i cantant, fa
una tasca reeixida de contenció sonora gràcies també als tècnics que ho han
treballat. I és així de delicat tot el seu projecte tot i ser alguns temes més
vius de tempo.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I encara seguirem amb
un altre tema força càlid i a bon tempo en el tema on escoltarem Pere Martínez al cante i lletra amb la
música de Xoan Sánchez....
6.- Rumbalucha (X. Sánchez & P. Martínez) 4m31s
I de quina manera han
acabat el tema a tota percussió amb uns solos finals magnífics. El tema ha
començat amb un “riff” a càrrec de piano i baix marcant motius importants. Miguel ha estat però qui primer ha fet
la melodia, primer amb el saxo tenor i després amb la flauta. Pere l’ha cantat a tot flamenc amb
lletra pròpia, a més a més. Te una bona veu, i potència alhora que sentiment. I
hem escoltat les percussions recolzant el solo de Royo al saxo tenor. I així ha estat fins arribar al break on el
tema te uns canvis força interessants melòdics i rítmics, els quals donen pas
al solo de Nene al contrabaix, força
maco també. Al final, piano donant el suport adequat als percussionistes per a
gaudi d’aquests i de totes i tots nosaltres.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Acabarem el seu
projecte amb el tema més viu, tot i que tots segueixen aquest tarannà no gens
fast, i serà el tema on hi col·labora Carlos
Sarduy a la trompeta, a tot Latin que quasi és a tot Salsa en un tema
música i lletra de Xoan Sánchez i
arranjaments conjuntament amb Ángel
Pérez i Nene Maya...
4 .- Liados (X. Sáncez & Pérez i Maya) 4m54s
I de quina manera més
potent, a tot Latin, a tota Salsa, han acabat aquest darrer tema, que per cert
ha començat dolçament, ara amb la trompeta de Carlos Sarduy. Ben aviat hem pogut gaudir del magnífic solo de Miguel Royo ara a la flauta, on ens ha
mostrat les seves diverses arts i nivell altíssim. Les percussions segueixen en
el substrat del tema, també en el solo de Carlos
a la trompeta. I quan el tema s’enlaira és més o menys a la meitat quan els
ritmes càlids del Carib ens han
omplert de ritmes i balls, alhora que amb bones interpretacions de tots ells,
també amb els cors que ho han acabat d’omplir tot. Al final un ”vamp” amb la
trompeta de Sarduy el teclat de l’Ángel, sempre les percussions i les
veus, acabant-lo d’aquella manera que ens indica que en un directe s’allargaria
força més segons vicissituds de l’ambient, dels músics i públic. Un bon tema
per acabar aquest projecte que ja heu vist que s’ha mantingut a un tempo força
tranquilet també, amb diversitat d’estils, la Fusió amb el Flamenc i les
músiques i ritmes Afrocubans, i bones interpretacions de tots ells i elles.
Música per ballar i que nosaltres hem escoltat, i qui sap si alguna o algú de
vosaltres les ha ballat a casa.
I ara ja acabarem el
programa d’avui i ho farem amb el projecte d’un guitarrista, tancant doncs el
cercle, car l’hem començat també amb aquest instrument...
“RETORNOS”
Sebastián
Domínguez 4tet
Editat
per Cubbeta Records
Enregistrat
per Juan Fridman als Cubbeta Records el 2020. Ciutat de Mèxic.
Produït
per Sebastián Domínguez
Sebastià
Domínguez, guitarra
Federico
Hülsz, saxo tenor
Alonso
López, contrabaix
Pedro
Cervera, bateria
Tots els temes són de
Sebastián Domínguez.
Doncs acabem el
programa endinsats en el Jazz més actual i després d’haver escoltat els
anteriors i diversos projectes del programa d’avui, que ja veieu com
d’entretingut està resultant. Tenim prop de 50 minuts d’un bon Jazz i 7 temes,
la qual cosa vol dir que en tenim alguns de llargs, llargària habitual en el
Jazz amb improvisacions de tots els músics. Els tempos i ritmes són diversos
també, trobant-nos amb dos temes encabits en els tempos dolços com són
“Hermitaño” a ritme delicat de vals i maca melodia. Amb “Muntaner 79” crec que
vol recordar on vivia quan estudiava a l’Esmuc,
i també és una peça delicada i no em voldria equivocar, però la sento ternària
també. A partir d’aquí, els temes tenen més trempera i diversitat amb breaks
inclosos en l’estructura del tema com és el cas de “Lapa”, amb una melodia a
duet de guitarra i saxo tenor. “Noctámbulo” comença amb una “intro” del
contrabaixista ja amb el contingut rítmic i notes de la línia de baixos, en un
tema on el ritme és així com una mica trencat. Aquest ha iniciat també el tema
“Agra”, seguit després per la melodia a càrrec del saxo tenor i desenvolupament
posterior en els solos. I “Megalópolis” segueix el tarannà rítmic, i tampoc és
un tema fast, seguint l’ona dels anteriors. I ja per acabar tenim el blues del
projecte a tempo viu i anomenat “Xubitas Blues”. Molt bon projecte del jove
amic Sebastià i bones
interpretacions de tots quatre.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic:
I començarem amb un
dels temes delicats que ens el recorden estudiant per Barcelona...
3.- Muntaner 79 (S. Domínguez) 7m03s
Doncs ens retrobem
amb el Jazz similar al del primer projecte, allunyat ara de la Fusió, i també
amb les guitarres, ara però només la del Sebastián
Domínguez. Un tema i títol que ens recorda la seva estada a Barcelona on va fer ell el seu Grau Superior a l’Esmuc. Anys d’inquietuds, on s’obrien nous espais per a fer-hi Jam
Sessions, i així és que ell, amb el Manel
Fortià, contrabaix i en Daniel
González enredaren als propietaris d’un restaurant del carrer del Carme anomenat “Carmelitas” per fer-hi Jam Sessions els dijous. I cap allà que hi
vam anar algunes vegades, on també s’hi acostaven companyes i companys seus,
alhora que el públic del local. I acabem d’escoltar un tema molt maco i delicat
iniciat pel líder amb acords a mode d’intro per ben aviat escoltar al saxo
tenor fent la melodia, on el ritme així com trencat i ternari, és l’idoni per
aquesta composició. El líder és qui primer ens ha acaronat amb el seu so i
fraseig, recordant-nos els sons del primer projecte. Nítida sonoritat la de la
seva Gibson també, i bon llenguatge
el del músic mexicà i una mica català. La base de dos, de contrabaix López i bateria Cervera l’han recolzat abastament, essent el primer qui també s’ha
endinsat en els solos, amb profunditat i bona i rítmica pulsió. El so del saxo
tenor de Federico recuperant la
melodia ens apropa al final d’aquest primer tema, passant però primer per un
“vamp” on ell s’esplaia de manera solista, abans d’acabar el tema.
Sebastián
Domínguez Quartet treuen aquest 2020 el seu projecte anomenat RETORNOS, el
seu primer material discogràfic com a projecte de Jazz de música original, una
proposta innovadora dins del gènere feta a Mèxic;
un àlbum de Jazz modern que submergeix a l'oient en els colors de la música
modal a través d'improvisacions fetes pels músics en el que és una conversa col·lectiva.
I seguim amb la
música del Sebas i el seu magnífic....
2.- Noctámbulo (S. Domínguez) 8m31s
Doncs deu n’hi do
quin tros de tema que hem escoltat. El ritme ternari sembla aparèixer de nou i
sí que és més evident en la “intro” del
tema feta primer pel contrabaixista, acords del líder i també el baterista. La
melodia l’ha encetat Federico al
saxo tenor fent-ne dos chorus, on es nota també el canvi harmònic del pont, on
a partir del qual, el contrabaix sembla haver fet un “vamp” tot i esperant de
nou la intervenció del saxo i guitarra, en un tema d’una certa complexitat amb
un final de melodia molt interessant. I ai las, i quin canvi a tot Swing i
deixant ja el ritme ternari ens han fet en el magnífic solo del saxo tenor; i
quin bon fraseig i bona creativitat la d’aquest músic. El líder l’ha seguit
també amb una altra magnífica i subtil i delicada execució, ara més en el
registre agut, i sempre amb la sonoritat nítida i pura, la de la seva guitarra no
passada per cap sedàs modificador dels seus sons. El “walking” del
contrabaixista ha estat brutal mentre els ha acompanyat, però millor ha estat
el seu solo, sense cap suport. Afinació, pulsió, ritme, recorregut per tot el
mànec, una bona estona en la part de dalt, molt bona tècnica i fent per acabar
un Riff que ha obert la porta a retrobar-nos amb la melodia de nou a càrrec del
saxo tenor i recuperant el ritme ternari. El final ha estat brutal, recuperant
el final del tema i acabant-lo de cop.
RETORNOS és el primer
disc d’autor del guitarrista i líder del projecte Sebastián Domínguez, que a través de composicions sobre viatges,
persones, colors, sobre la importància d'estar en moviment, de tornar a llocs
que marquessin les nostres vides, sobre “retorns”, introdueix a l'oient en el
món del Jazz contemporani i la improvisació.
I encara amb més
música, i ara serà la del tema..
5.- Megalópolis (S. Domínguez) 5m11s
Doncs seguim amb
aquest bon projecte, bons temes i bones interpretacions les que ens estan fent
aquests músics mexicans. Aquest tema ha estat iniciat amb una “intro” a càrrec
de líder i base rítmica, fent-ne la A dues vegades, per després ja la maca
melodia a càrrec del saxo tenor de Federico.
Un bon canvi harmònic també en el pont en un tema que sembla tenir una forma
AABCA no gens típica. Ell mateix al tenor ha encetat els solos, fent-ne una
molt bona execució. Bon fraseig i llenguatge el d’aquest músic mexicà, vaja,
bons tots ells. En Sebas ens ha
seguit acaronant per dolçor de sonoritat alhora que nítida interpretació també
en el registre més alt, aconseguint però també un so ple. Un solo que ha acabat
fent una repassada als acords del tema per ja deixar pas de nou a la melodia a
càrrec de Federico i ja per anar-lo
acabant delicadament.
Aquest projecte és
impulsat pel guitarrista de Jazz Sebastià
Domínguez, que al seu retorn de Barcelona
(Espanya), ciutat on va realitzar els seus estudis, va convocar a tres dels
músics més representatius de l'escena nacional per acabar fent aquesta joia
musical.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ja sabeu que si hi
ha un blues, un blues que poso, i d’aquesta magnífica manera acabarem el
programa d’avui...
6.- Xubitas Blues (S. Domínguez) 4m50s
I quin bon Blues el
que ens han fet aquests músics, tema ideal per acabar el programa d’avui, força
divers i entretingut. Bon tema aquest del Sebas,
iniciat amb una intro curta i entremaliada pels dos solistes principals, per
ben aviat el saxo tenor encabir-se en la melodia del tema, que sembla anar
també a ritme ternari. Tema amb bona trempera, i també amb una bona melodia, i
ves per on que m’ha agradat molt la frase com l’ha acabat les dues vegades el Federico. El solo del líder, ara força
vital i executat de manera perfecte amb profusió d’acords també, ha donat pas
al també magnífic del saxo tenor, i sempre per sota la base de dos amb una
magnífica feina de suport als solistes. Un tros de solista aquest músic, aquest
i els dos de la base rítmica i sobretot tros de músic el líder, guitarrista i
compositor, Sebastián Domínguez. Recuperant
la melodia pel saxo tenor, l’han acabat de la mateixa manera que l’han
començat, d’una revolada.
I ves per on que ja
hem acabat el programa d’avui. Ha estat variat de músiques i estils però en els
quatre projectes hem pogut gaudir de música de qualitat i feta amb molt bon
gust. I recordeu que hem començat dolçament amb el duo de guitarristes Rubén Reinaldo & Kely García, amb “Acuarel” per després el de Dani López Quartet, “El que fan les coses
quan no les mires”, per seguir amb
el de la formació Akeré, havent
acabat de la manera que acabem de fer amb el projecte del Sebastián Domínguez Quartet, “Retornos”, i aquesta setmana hem escoltat
el micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que quan
s’acabi aquest malson, us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23
Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
