Programa 557: Zimelezin (J. López Jaso); Luismi Segurado Trio, Pepa Niebla & Ignasi Terraza Trio i Gaël Horellou, dimecres 19 de juliol de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts al darrer programa de la 14a temporada de  Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
Doncs abans de començar aquest darrer programa, dir-vos que el passat dissabte 15 de juliol, vam fer el segon dia del 14è Festival de Jam Sessions a SVdH 2023 i que va ser tot un èxit de participació, de músics i públic, amb els combos d’alumnes i professors de El Musical de Bellaterra i el combo de G.S. del Conservatori del Liceu. Gràcies a tothom i a l’ajuntament pel seu suport. Ara ja fins aquest dissabte 22 amb el combo de l’Escola Jam Session i Geni Barry Septet des de les 20h fins les 23h al Pati de Can Comamala.
 
I avui us presentaré quatre diversos projectes, tres dels quals vam veure en concert, i aquests són: "ELFRIEDA" de Luismi Segurado Trio (Jamboree Jazz 1) (Fresh Sound New Talent), "En la orilla del mundo" amb Pepa Niebla i l'Ignasi Terraza Trio (Swit Records) (Jamboree 3) i "ORGAN POWER" de Gaël Horellou (Fresh Sound Records) (Jazz Terrassa). Mentre que el darrer és de Javier López Jaso, formació Zimelezin i disc "INMARCESIBLE", (ErrabalJazz).


I proposo que comencem amb el disc de Javier López Jaso, formació Zimelezin i disc "INMARCESIBLE", publicat el 2023 per ErrabalJazz. Enregistrat per Mikel Eceiza entre setembre i desembre de 2022 al Meka Recording de Oiartzun. Mesclat i masteritzat per ell mateix el febrer de 2023. I aquí hi tenim al líder Javier López Jaso, acordió; Mikel Andueza, saxos contralt i soprano; Marcelo Escrich, contrabaix i Daniel Lizarraga, bateria amb les col·laboracions de Luís Giménez, guitarra (#3) i Iñigo Aguerri, Irrintzia (#5). I dels temes n’hi ha 4 de compostos i arranjats pel Javier, un de dos Mikel, un de Carlos Gardel, Egberto Gismonti i John Coltrane. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.hotsak.com/tienda/zimelezin-inmarcesible.
 
I aquest és un treball d’investigació musical amb la base de l’acordió del líder, on les músiques populars del País Basc, Argentina i Brasil s’entrellacen amb el Jazz, per arranjaments i improvisacions, però també pel darrer tema “Giant Steps” de John Coltrane.
 
I els començarem escoltant en el tema que titula el disc, on hi col·labora Luís Giménez a la guitarra  i anomenat...
 
1.3.- Inmarcesible (Javier López Jaso) 6m37s.
 
I ja heu vist de quina manera més maca i delicada hem començat, i no només, perquè hi ha hagut moments força potents pel marcatge del baterista. La subtilesa per so, però, l’hem tingut amb la dolça guitarra del convidat Giménez el qual ha desenvolupat un molt ben trenat solo. I després, el pont, amb el marcatge de la base rítmica, tot just abans del preciós solo de Andueza al saxo soprano. Quina delicadesa i sonoritat en un tema on el líder sembla haver fet només la tasca d’acompanyar-los a bon port. I després, de nou, el marcatge rítmic més consistent i ja per recuperar la melodia del tema, amb tots els seus canvis rítmics i acabar-lo de cop i així com en suspensió.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: 
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ara seguirem amb el tema de l’estimat Egberto Gismonti i anomenat..
 
2.8.- Frevo (Egberto Gismonti) 6m12s.
 
I què bonic aquest tema de l’Egberto Gismonti, ell a qui vaig començar a escoltar allà pels 70s amb el seu “Dança das cabeças”. I aquest tema “Frevo” va aparèixer en el disc homònim i amb una compilació de temes anteriors i nous, i vinil del 1980. I quina versió i recreació que ens han fet ells, i ara amb el saxo contralt de Mikel Andueza i amb quin preciós so. Ha estat brutal el duet que han fet ell i el líder fent-ne la melodia, i més entremaliada que és en el pont o la B del tema. La delicadesa del so del saxo de Mikel alhora que amb la seva increïble improvisació, ens ha deixat estabornits. I sempre amb l’acordió del líder donant-li el suport harmònic i rítmic. Després, ell mateix, ha desenvolupat la seva reeixida improvisació amb un instrument gens habitual en el món del Jazz i músiques improvisades. Uns moments a duet amb el baixista Marcelo Escrich, amics ells en diverses batalletes. I aquí Lizarraga a la bateria ha estat silent i precís, car s’havien de sentir les evolucions d’acordió, baix i saxo.
 
Sota el suggerent títol d'“Inmarcesible” Javier López Jaso arriba ara amb una nova proposta gravada al setembre-desembre de 2022 als estudis Mecca d'Oiartzun que es planteja com un viatge envoltat de grans músics i amics, com Marcelo Escrich, Mikel Andueza i Dani Lizarraga, que inclou temes originals del mateix Javier amb algunes esplèndides i sofisticades adaptacions de ritmes i melodies de la tradició basques i de cançons populars amb reminiscències mitològiques en els temes “Axuri Beltza” i”Txoria Txori”.
 

I encara els escoltarem en el tema del líder i anomenat..
 
3.7.- Onaillag (Javier López Jaso) 4m59s.
 
I quin canvi de ritmes i tempo hem tingut en aquest tema tan sorprenent obra i gràcia del líder Javier Jaso. En aquest tema hem escoltat de nou el saxo soprano i preciós so que n’extreu en Mikel Andueza, tema que ha acabat delicadament. Els inicis però, els ha marcat el líder rítmicament i de seguida la melodia del tema amb el soprano de Mikel. Bonica melodia encabida en una rítmica així com trencada amb l’acordió del líder i resta de companys de la base rítmica. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i què bé l’ha fet, amb els aires rítmics molt presents alhora que amb els aspectes més melòdics, també. Andueza de nou ens ha deixat clavats a la cadira per la seva tasca solista tan brutal alhora que bonica sonoritat del seu soprano. Quin tema propi més maco del Javier López Jaso.
 
Inmarcessible, inmarchitable, imperible… com l'impuls seductor d'aquest jazz que vertebra i alimenta les nostres passions musicals i que tant estimem. El qui empeny i agita la recerca constant de la sorpresa, de l'embruixament del moment irrepetible, de la bellesa esquiva que sorgeix de manera enlluernadora quan menys se l'espera. Amb devoció, amb perseverança, amb saviesa i amb un immens talent, Javier López Jaso fa molts anys que està immers en aquest camí, deixant-nos al seu pas autèntiques perles sonores del millor jazz que podem escoltar per aquestes llars. Col·laborant sovint amb Marcelo Escrich, també present en aquest disc, junts han gravat i publicat obres clau a la nostra escena com “Aporía”, posat al Jazz Club de Nit i “Pagoda”. 


I ja acabarem a tot John Coltrane i increïble tema interpretat pel líder a acordió solo...
 
4.9.- Giant Steps (John Coltrane) 3m42s.
 
I John Coltrane va encabir aquest tema en el seu disc homònim publicat per Atlantic el febrer de 1960 i enregistrat el 1959 en dues sessions. I aquest tema el tocaren John Coltrane – saxo tenor; Tommy Flanagan – piano; Paul Chambers – contrabaix i Art Taylor – bateria. I nosaltres l’hem escoltat interpretat a acordió solo, el del líder i gran dominador d’aquest instrument, en Javier López Jaso. Quina mestria, quin goig escoltar-lo com ha jugat amb les dues mans, l’una amb acords sempre marcant harmonia, ritme i tempo, i l’altra fent melodies creades per la seva gran intuïció i creativitat musical. Un tema ideal per ja deixar-lo d’escoltar, a ell i ells, i tots han estat: Javier López Jaso, acordió; Mikel Andueza, saxos contralt i soprano; Marcelo Escrich, contrabaix i Daniel Lizarraga, bateria amb la col·laboració de Luís Giménez, guitarra (#3). Felicitats a tots i sobretot al líder Javier López Jaso.


I seguirem amb el nou treball del pianista de Salamanca establert a casa nostra, en Luismi Segurado, “ELFRIEDA”, publicat aquest 2023 per FSNT. Enregistrat per Adrià Serrano a Underpool Studio el 3 de febrer de 2023, Barcelona. Mesclat per Sergi Felipe. Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus, Brussel·les. Il·lustració de la portada: Luismi Segurado. Produït per Luismi Segurado. Productor executiu: Jordi Pujol © 2023 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. amb Luismi Segurado (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix), Santi Colomer (bateria). Tots els temes són de Luismi Segurado i disc dedicat amb tot l’amor a la pianista americana Mary Lou Williams. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/luismi-segurado-albums/56551-elfrieda.html.
 
I ja els escoltarem dolçament en la preciosa balada anomenada....
 
5.2.- El muro de Bornalle (Luismi Segurado) 6m20s.
 
I déu-n’hi-do quin tema, quina preciosa balada d’en Luismi. Encara recordo com se’m va posar la pell de gallina en escoltar-lo per primera vegada al Jamboree. Totes i tots els que hi vàrem ser, així ho vam viure. Luismi ens  n’ha fet la melodia, amb el delicat suport de Masa Kamaguchi, subtil com en Santi Colomer a les escombretes. I el nostre estimat baixista ens ha corprès  en aquest tema, per la seva inversemblant improvisació, melòdica sí, però també amb la pulsió rítmica adequada alhora que passejant-se per tot el mànec de la “berra”. I si parlem de subtileses i belleses, les del líder en la seva llarga i molt reeixida improvisació al piano. Les seves escales amunt i avall, ens l’han mostrat àgil, destre i precís, alhora que amb un gust exquisit. Els seus acords i arpegis, consistents i precisos. La seva composició, una petita meravella, ideal per començar-los a escoltar.
 
“Elfrieda” és el tercer disc del meu trio. Estic molt content de comptar amb el suport de Santi Colomer, el meu amic i company des que vaig arribar a Barcelona, i de Masa Kamaguchi, la nova i fantàstica incorporació a la banda, un músic que sempre he admirat. Tenim la sort de compartir aquesta música fresca amb ell. Aquest àlbum està inspirat en la figura de Mary Lou Williams i per això li dediquem a ella. Aquesta gran dona (el nom de naixement de la qual era Mary Elfrieda Scruggs i per això el disc es diu Elfrieda), va ser una magnífica pianista que vaig descobrir fa molts anys. L'estimo des de llavors.


I seguirem escoltant-los en el tema preciós i anomenat, esclar...
 
6.1.- Mary Lou (Luismi Segurado) 5m57s.
 
I Mary Lou Williams (nascuda Mary Elfrieda Scruggs el 8 de maig de 1910 - 28 de maig de 1981) va ser una pianista, arranjadora i compositora de jazz nord-americana. Va escriure centenars de composicions i arranjaments i va enregistrar més de cent discos (en versions 78, 45 i LP). Williams va escriure i arranjar per a Duke Ellington i Benny Goodman, i va ser amiga, mentora i professora de Thelonious Monk, Charlie Parker, Miles Davis, Tadd Dameron, Bud Powell i Dizzy Gillespie. Tota una “dama del Jazz” injustament poc coneguda pel gran públic.
 
I en aquest tema a tot Swing hem pogut gaudir d’allò més amb les improvisacions de tots tres, quin goig, i al final amb els típics “quatres” del baterista Colomer amb el pianista Segurado abans de ja acabar el tema marcat rítmicament per tots tres. Iniciat però amb la melodia a càrrec del pianista i ben aviat amb tot el swing del món, en les improvisacions. Un “walking” de Masa precís i copets als plats de Santi perfectes que han recolzat al líder en la seva subtil i magnífica improvisació. Brillant la mà dreta, per solista però també pels arpegis amunt i avall. Una improvisació un tan percusiva a moments, i demostració de creativitat i inventiva del jove pianista. Kamaguchi ha tornat a mostrar-nos que és un dels més potents contrabaixistes que coneixem, per la manera com acompanya a tot Swing i més per com improvisa.
 
Em puc relacionar molt amb la música de Mary Lou perquè estic boig pel seu estil. Té el Blues, molta tradició Jazz i també un toc Free que el fa tan atractiu. Per tots aquests motius, animo a tothom a escoltar atentament la música de Mary present en aquest disc. Per descomptat, vull agrair una vegada més el gran suport del productor del disc, el meu estimat amic, des de fa uns anys, Jordi Pujol Baulenas. També, gràcies al meu company de vida: The Music! —Luismi Segurado.


I encara els escoltarem en el tema anomenat....
 
7.6.- Dama (Luismi Segurado) 5m20s.
 
I ves per on que acabem d’escoltar una altra magnífica composició d’en Luismi i de nou amb canvis rítmics diferents, entremaliat rítmicament parlant a les As del tema i la B, a tot Swing. Tema d’estructura típica de 32 compassos amb tota l’essència del Jazz dels més clàssics, amb ella Mary Lou molt present. Segons ell, aquesta és la manera com ella l’ha influït a l’hora de compondre i interpretar Jazz. I de nou ens ha captivat per la seva gran improvisació al piano, on la profusió de creativitat de la mà dreta ha anat acompanyada per la gestió dels acords i arpegis que n’ha fet l’esquerra. Kamaguchi en el seu brutal solo, igualment ens ha tornat a frapar per com l’ha fet, per com ell canta de manera rítmica, per com el fa evolucionar al llarg del mànec de la berra. Santi ha tornat a aparèixer amb els “quatres” fets amb el líder, i que subtil és aquest nostre estimat baterista, un dels que més. I recuperació de tema i final, com és habitual.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic tema on hi inclou una “Intro” a càrrec de l’estimat Masa i anomenats..
 
8.1.3.- Intro Verde Vera (Luismi Segurado) 0m54s.
8.2.4.- Verde Vera (Luismi Segurado) 6m36s.
 
I acabar amb aquests dos temes seguits, l’un “Introducció” a contrabaix solo de l’altre, crec que ha estat ideal per ja deixar-los d’escoltar. I què impressionant la feina que ha fet de nou Masa al contrabaix, ell solet, cosa que també va fer al Jamboree. I el “Verde Vera” ha estat brutal, per la rítmica però també pel tempo. Un tema a ritme ternari, a tot vals i jo diria que amb uns aires del tot Blueseros però de 16 compassos. Una melodia molt ben trobada, cosa gens fàcil per temes tan “senzills” com ho són tots els Blues. Això de “senzills” ho dic entre cometes, no us penseu pas que ho siguin, no. Ell mateix s’ha posat a improvisar de manera rítmica, la del vals i marcatge fet per Santi sobre la seva bateria, ara molt més incisiu i present. Masa ha fet una gran tasca d’acompanyament executant les notes precises, les més adequades, i tot per ajudar al líder a desenvolupar la seva gran improvisació. I al final hem pogut escoltar a Santi Colomer executant un brutal solo del qual n’ha fet un “chorus”, de 16 compassos i alguns més, si no m’he descomptat. I després d’ell, han acabat el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Luismi, Masa i Santi.


I seguirem delicadament i amb tot el Jazz del món de la mà de Pepa Niebla & Ignasi Terraza Trio i el seu “En la orilla del mundo”, editat el 2022 per Swit Records, gràcies Míriam i Ignasi.  Enregistrat per David Casamitjana el 16 i 17 d’octubre de 2021 al Studio Koryland, Barcelona, per Angélia Roca el 20 de novembre de 2021 als Jet Studios, Brusel·les, per Raúl Cuevas el 18 i 19 de juliol de 2022, i per Jean Prat l’1 de setembre de 2022 als Pieuvre Studios, i Raúl el va masteritzar. Produït per Ignasi Terraza i per Míriam Guardiola de productora executiva. I aquí hi tenim a Pepa Niebla, veu; Ignasi Terraza, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Esteve Pi, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.switrecords.com/product/en-la-orilla-del-mundo/.
 
Doncs aquest és un disc generós per la quantitat de música que hi ha, amb 13 temes, on es barregen estils, llengües, ritmes i tempos. Hi ha magnífiques balades com la preciosa “Luiza” de Jobim i llarga “Intro” de Terraza al piano, però també la versió que en fan d’”Alfonsina y el mar”. La que titula el disc “En la orilla del mundo” ho és també com “Quebranto”, aquesta amb una intro a piano sol de l’Ignasi. “Peces de Luz” és igualment preciosa i ja amb l’Horacio fent-ne les primeres notes.
 
I els començarem escoltant en aquest darrer tema de Carlos Aguirre i Lívia Vives...
 
9.5.- Peces de Luz (C. Aguirre & L. Vives) 5m52s.
 
I de nou un canvi musical, i ara amb la magnífica veu de Pepa Niebla, ella no massa coneguda però d’una qualitat contrastada en aquest disc i sobretot en el directe que vam poder veure al Jamboree Sala 3. Vam veure una cantant que domina l’escenari, que empatitzà amb el públic, que cantà alegre i improvisà en Scat la mar de bé. En aquesta cançó-bolero ens ha captivat per la seva calidesa. Iniciada pel trio amb delicadeses de l’Horacio, Ignasi, i Esteve, ells tres fent una “Intro” preciosa; després la seva veu.  I he volgut escoltar el tema interpretat per l’autor, Carlos Aguirre i disc “Orollania”, i disc del 2012, amb Carlos Aguirre: veu i guitarra; Luis Barbiero: flautes; Sebastián Macchi: piano Rhodes; Fernando Silva: baix fretless i José Luis Viggiano: bateria. I la versió de Pepa i companys ha anat més viva de tempo, amb més Groove que la original, cosa que ha quedat molt millor. I l’Horacio ens ha mostrat tota la seva sensibilitat en la seva molt bonica improvisació, recolzat suaument per pianíssim i escombretes. I quin final més càlid, amb el piano de l’Ignasi, espurnes de Pepa en Scat, i així anar-lo acabant. Una delícia de cançó per començar-los a escoltar.
 
Amb el seu nou treball, la cantant Pepa Niebla i el trio del pianista Ignasi Terraza ens conviden a treure el cap a la vora d'aquest, el nostre vell món, per a través de la música i de llengües compartides, adonar-nos que aquesta distància, la de l’Atlàntic que ens separa, avui no és més gran que la d'un gran riu. Així, les cançons de banda i banda, de músics d'aquí i d'allà, en castellà o en anglès, en francès o en portuguès, se succeeixen amb la fluïdesa i frescor pròpies del jazz que refresca avui les dues ribes. I això hem pogut llegir de la pàgina web del disc.


I seguirem amb ella i ells en el delicat tema a tot swing i anomenat..
 
10.1.- ‘Tis Autumn (Henry Nemo) 4m18s.
 
I aquest sí és un estàndard de Jazz, del 1941, i ves per on que un dels primers en enregistrar-lo va ser el bo de Nat King Cole, primer gran pianista i després fent-se famós com a cantant de veu vellutada. Chet Baker també el va tocar amb la trompeta en el seu disc del 1959, “Chet”, també anomenat “The Lyrical Trumpet of Chet Baker”. I el tema l’ha iniciat Ignasi amb els darrers 4 compassos per ja aparèixer la veu de Pepa. El Swing és subtil, el tempo força delicat. El pont o la B, on es percep el canvi tonal, preciós. I és que aquest estàndard té l’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA. Ignasi ha fet la seva improvisació amb una digitació prístina i pura, precisa, subtil i  amb tot el Swing delicat del món, per ell, però també pel “Walking” de l’Horacio i els copets als plats de l’Esteve. L’Scat de Pepa ens ha deixat bocabadats per com de bé l’ha fet, per com s’ha passejat per l’harmonia. Un tema on ens han mostrat la seva gran qualitat interpretativa.
 
I resulta que un gran coneixedor del món del Jazz i escriptor, en Chema García Martínez ens explica algunes coses en el llibret interior del CD. I ens diu coses com aquestes en el primer paràgraf, passades pel meu sedàs: “Confesso que vaig conèixer Pepa una mica tard. No tinc cap excusa, no, quan vaig parlà del món creatiu musical d’aquesta nadiua d’Antequera. Pepa porta ja un llarg camí, des de la seva “Pepa Niebla Blues Band” dels seus anys a la seva Antequera-Granada. Després vindrien les seves diverses transformacions, la primera com a cantant de boleros en passar una temporada per La Havana, fins arribar a l’actual, com a cantant de Jazz i ciutadana del món després de passar per Londres i Brusel·les, on darrerament resideix.” Etc, etc.


I encara els escoltarem en el tema a tot Swing i Vals anomenat...
 
11.4.- The End of a Love Affair (Edward Redding) 5m07s.
 
I aquest tema el va cantar Margareth Whiting el juliol del 1951, i  moltes i molts més com varen ser Hellen Merril (1956), Frank Sinatra (1957), Billy Holiday (1958) i un llarg etc. I el tempo emprat pels nostres herois és vital i amb un Swing brutal. Tema iniciat amb una “Intro” pels tres de la base rítmica, per després ja amb la veu de Pepa fer-ne la coneguda melodia, i també amb un canvi tonal molt maco en el pont o la B del tema. L’Ignasi ens ha fet una altra gran improvisació, ratllant la perfecció, per la subtilesa, precisió i gust interpretatiu. I el Swing del “Walking” de l’Horacio i les escombretes de l’Esteve, quina delícia. I ell captivant-nos pels canvis en el seu solo, amb acords a dues mans, i vitalitat final del seu solo. També Fumero ha fet de les “seves”, tot i que curteta improvisació, i ja per deixar pas al “tema” i melodia cantada per Pepa en la seva darrera A i acabar-lo dolçament  amb un “Vamp” a càrrec dels tres de la base rítmica. Què bonic.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema a tot Swing i compost per Nat Adderley & Christopher Paul Caswell anomenat...
 
12.8.- I Can’t Say /Teaneck (N. Adderley & Ch. P. Caswell) 3m49s.
 
I ves per on que aquest tema de Nat Adderley va aparèixer en el disc del 1957, “Nancy Wilson & The Cannonball Adderley Quintet” i resulta que aquest tema el varen fer instrumental. I aquest tema és més conegut per “Teaneck” i així es veu escrit en el disc del bo de Cannonball. I els nostres herois l’han tocat crec que al mateix tempo que els germans Adderley i companys i iniciat amb un redoble brutal de l’Esteve i ja la veu de Pepa cantant-lo a la perfecció. I així ha estat la brutal improvisació de l’Ignasi al piano, ell que ens ha tornat a “noquejar” per les seves maneres, pel seu Swing i bon gust en les seves línies creades. L’Scat de Pepa, brutal també, i encetant uns “quatres” ella i l’Ignasi amb l’Esteve, i ja per tornar a la melodia del tema i acabar-lo de cop, increïble tema i interpretacions de tots quatre, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Pepa, Ignasi, Horacio i Esteve.


I ja per acabar aquest darrer programa d’aquesta 14a Temporada de Jazz Club de Nit, escoltarem el darrer disc de Gaël Horellou, “ORGAN POWER!” editat el 2022 per Fresh Sound Records. Enregistrat per Nicolas Charlier a Studio des Egreffins, França, els dies 10 i 11 de setembre de 2020. Mesclat per Dume Poutet. Masteritzat per Pieter de Wagter. Notes de folre: Jordi Pujol. Produït per Gaël Horellou. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb Gaël Horellou (saxo contralt), Pierre Drevet (trompeta), Simon Girard (trombó), Fred Nardin (orgue), Antoine Paganotti (bateria). Totes les composicions són de Gaël Horellou, excepte la #6 de Gigi Gryce. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/gael-horellou-albums/53970-organ-power-digipack.html.
 
I aquest magnífic projecte que vam veure ja fa una mica a la Nova Jazz Cava de Terrassa, té també precioses balades com són “GK”, “Palace Special” i  “Interlude in Blue”. “Rose” i “Nathanael” són ambdues una mica més vitals. I ja “Twistin’” la tenim a un tempo viu i marcatge del baterista quasi a tot beat i “walking” dels més greus de l’orgue. I el primer track “Le Hajeton” és també força vital, com també ho és el tema “Minority” de Gigi Gryce. I com aquests darrers de vitals de tempo és el tema “Funky Ruffel”. Una barreja explosiva aquesta de l’Organ Power però amb temes tan subtils i a un bon tempo mèdium   com el següent i anomenat...
 
13.5.- Rouse (Gaël Horellou) 7m51s.
 
I amb quin altre canvi musical ens hem trobat. La potència del Organ Power és abassegadora, tot i anar aquest tema a tempo mèdium slow.  I aquest disc el va adquirir l’amic Joan Recolons i per això sona en aquest programa, gràcies Joan. El concert va ser el 2 de desembre de 2022, fa una mica massa, sí, i hi hagué el líder al saxo contralt; Fred Nardin, orgue i Raphael Pannier, bateria. I el tema té un Groove brutal, iniciat però delicadament amb una “Intro” i aparèixer les notes llargues dels vents i posterior i curta melodia. El tema és d’aquells ideal per fer-ne les posteriors improvisacions, com és el cas de la llarga i reeixida que ens ha fet Gaël al saxo contralt. Ens ha mostrat sonoritat, llenguatge, bon gust, tècnica i les seves línies creades, increïbles. Ell és, de fa temps ja, un dels millors exponents del Jazz que es fa a França. D’ell li he posat els seus anteriors discos publicats per FSNT. Els moments solistes de Nardin a l’orgue han estat també molt bons alhora que subtils. El Groove, brutal, i gràcies a la feina del baterista Paganotti però també per com ell ha manegat els més greus amb el seu orgue. Al final, uns moments amb el baterista fent ell la seva tasca solista, tot plegat abans de recuperar el tema, magnífic tema per començar-los a escoltar.


I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
 
14.3.- ‘Twistin (Gaël Horellou) 4m15s.
 
I quin altre tema més increïble a tot Organ Power, i ja iniciat amb els acords, posteriors baixos, per ja després aparèixer la melodia feta per tota la secció de vents. Una altra composició del líder d’una gran factura, ideal per a gaudi dels solistes, i el primer el trombonista Simon Girard. La seva ha estat una improvisació magnífica, feta amb tot el Groove del món, alhora que maneres a tot Jazz, però també amb el Soul Jazz evident per la proposta “orgànica”, la de l’orgue d’en Fred. Girard ens ha agradat força, sí. Fraseig lleuger, afinació i bon gust a tot Jazz. I el líder ens ha deixat de nou bocabadats per la seva presència solista, el  seu “atac directe”, el seu so i per com de maca n’ha fet la improvisació, i sempre, sempre, amb la base rítmica d’orgue i bateria al darrere, al costat dels tres vents. Un tema brutal, potent, magnífic per a gaudir-lo en un directe, i esclar que també per escoltar-lo a casa.
 
Aquest és el cinquè CD de Gaël Horellou per a Fresh Sound. La seva implicació amb el segell es remunta a vint anys, quan era un saxofonista contralt jove i prometedor que va venir a Barcelona a la recerca de noves experiències amb el seu amic, el saxo tenor David Sauzay. Al capdavant d'un quintet de bop contemporani, els dos joves van demostrar un veritable domini del seu instrument i una energia aclaparadora i contagiosa a l'escenari. Van tenir tal impacte durant el poc temps que van passar a la ciutat, que només els vaig haver de preguntar si volien gravar un disc abans de tornar a França. Es va decidir, doncs, i el seu àlbum "Versus" es va enregistrar el maig de 1999 amb els dos saxofonistes com a co-líders. Aquest va ser l'inici de la meva admiració per aquest talentós músic, però també d'una llarga amistat, ens diu l’estimat Jordi Pujol, i més coses que ens dirà.


I seguirem escoltant-los en el primer track i tema anomenat..
 
15.1.- Le Hajeton (Gaël Horellou) 5m25s.
 
I aquest ha estat un altre tema on l’ona compositiva de Horellou és força evident. Una melodia feta amb “licks” rítmics de dues notes, cosa que va repetint fins acabar la “roda” a partir de la qual comencen les improvisacions. I la base rítmica de bateria i orgue, brutals tots dos, fent tota la feina rítmica i amb un tempo vital d’allò més. El líder al saxo contralt ens ha tornat a meravellar, i ara encara més per la velocitat del seu fraseig. Quina tècnica més depurada per fer sonar l’instrument així de net i a aquesta velocitat. Sí que sembla ha de ser evident, que ho facin així de bé, però per a mi, que soc un saxofonista amateur, em sembla increïble, també m’ho sembla com a oient. Posterior solo magnífic també a càrrec de l’organista/baixista Fred Nardin, ell que és l’ànima gloriosa d’aquest projecte, per la seva qualitat interpretativa a l’orgue. Melodies creades molt ben aconseguides, i amb tot el “glamour” del so orgue Hammond, sí, aquell del Jimmy Smith i tants altres. Al final, brutal solo del baterista Paganotti acompanyat a moments per “riffs” dels vents.
 
La relació professional entre jo i Gaël s'ha anat desenvolupant des d'aleshores, amb ell enregistrant tres àlbums més per a Fresh Sound, "Time After Time" (2011); “Brooklyn” (2013) i el popular “Coup de Vent” (2017), sobre el qual Bruno Peiffer va escriure el següent a la seva ressenya per a Libération: “No és sovint trobar un àlbum de hard bop on abunden el talent i el respecte, així que jo seria negligent si no comentés 'Coup de Vent', aquesta petita joia que el saxofonista contralt Gaël Horellou va enregistrar amb el trompetista Jeremy Pelt l'any 2016 per al segell català Fresh Sound New Talent”. Louis-Julien Nicolau també va escriure sobre l'àlbum per a Telerama, dient: "El Hard Bop aquí es lliura amb abundant expressivitat i brillantor. Però Horellou i el seu quintet no s'aturen aquí: tocant aquesta música com si s'acabés d'inventar, donen fe de la seva rellevància atemporal".
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja no farem concerts a la Sala Xica fins el 15 de setembre, quan inaugurarem la 15a temporada. Abans però, i durant tres caps de setmana, els dissabtes 8, 15 hem fet el primer i segon dia del 14è Festival de Jam Sessions a SVdH, 2023 amb combos de les escoles de música: ESMUC, ESEM Taller de Músics, el 8; Conservatori del Liceu i Conservatori de Bellaterra, aquest passat 15, i ja acabarem el 22, en plena Festa Major d’Estiu amb un combo d’alumnes de l’Escola Superior Jam Session i el Geni Barry Septet. Doncs això, que us hi esperem.


I ja els acabarem d’escoltar, i nosaltres el darrer programa d’aquesta 14a Temporada del Jazz Club de Nit, i ho farem amb el tema de Gigi Gryce a tot Swing i anomenat...
 
16.6.- Minority (Gig Gryce) 7m34s.
 
I aquest "Minority" és un estàndard de jazz de 16 compassos en F menor de Gigi Gryce, enregistrat per primera vegada amb Clifford Brown a París el 8 d'octubre de 1953. Gryce el va tornar a gravar amb Art Blakey i al seu àlbum The Hap'nin's per a Prestige (1960). ). El tema s'ha enregistrat moltíssimes més vegades. I jo diria que els nostres herois l’han fet encara més viu de tempo que varen fer Brownie i Gryce, que ja és dir. Un tema emblemàtic i força entremaliat aquest “Minority”, on hem pogut constatar de nou la gran professionalitat d’aquets músics, la seva gran tècnica. Iniciat a Latin en la “Intro”, per ja a tot Swing en el propi tema, havent-hi però aquests moments de Latin en alguna de les seves parts. Gaël ha estat el màster que l’ha començat improvisant i ja l’heu escoltat, i que ho ha fet de manera increïble, com ho ha fet en cadascuna de les seves intervencions solistes i melòdiques. Gran mestre del saxo contralt alhora que amb una sonoritat de les millors del panorama europeu i per què no, mundial, d’aquest instrument. L’organista Nardin ens ha tornat a impressionar gratament per com de bé ha fet la seva tasca solista, i més encara ens ha captivat el “Soli” que han fet els vents, ells que han fet una improvisació escrita, perquè això és un “Soli” de la secció de vents. Què brutals tots tres, què brutals tots cinc, i quin arranjament ens ha fet el líder d’aquest gran tema de Gigi Gryce, quines opcions té, quines possibilitats que té, com acabem d’escoltar.
 
Com a músic, Gaël sembla que mai es mantingui còmode durant massa temps, cosa que es pot escoltar a les moltes formacions de les quals ha format part. Per això, els seus enregistraments sempre són una sorpresa per a l'oient, però si hi ha alguna cosa que no canvia mai, és la font del seu estil, basat en el llenguatge del hard bop; el seu atac i fraseig aguts, que l'han convertit en un músic respectat tant pels músics com pels seguidors. Per això estic tan content d'enregistrar amb ell aquest nou projecte —“Organ Power!”— on l'essència de la música 'soul' i l'audàcia del “hard bop” seran abordades per un quintet amb una primera línia liderada per Gaël Horellou al contralt amb la trompeta de Pierre Drevet, Simon Girard al trombó i amb el suport d'una secció rítmica amb l'orgue de Fred Nardin i Antoine Paganotti a la bateria. Un grup que segur ens portarà un disc excel·lent, com acabem d’escoltar. —Jordi Pujol, Fresh Sound Records.
 
I amb aquest magnífic tema de Gigi Gryce hem acabat aquest darrer programa, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I hem escoltat a Javier López Jaso i Zimelezin, Luismi Segurado Trio, Pepa Niebla & Ignasi Terraza Trio acabant com acabem de fer a tot ORGAN POWER! amb en Gaël Horellou i companys.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, desitjo que tingueu unes molt bones vacances, que escolteu Jazz, les músiques del Jazz Club de Nit i també les dels companys del col·lectiu Esfera Jazz. Així doncs sigueu bones i bons,  i us espero ja de cara a la segona setmana de setembre, suposo, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 556: NOSTOS, Emilio Solla & Antonio Lizana i Miguel Viejo Trio, dimecres 12 de juliol de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I abans de res dir-vos que aquest passat dissabte 8 de juliol vam inaugurar la 14a edició del Festival de Jam Sessions a SVdH 2023 amb dos combos de grau superior, l’un de l’ESEM Taller de Músics i l’altre de l’ESMUC. Del Taller vam tenir a Pau Mainé, Héctor Tejedo i Pablo Ruiz mentre que de l’Esmuc hi hagué Joan Mominó, Dani Palací, Manuel Luque i Timotheé Kamba. Per descomptat gràcies a la gent que sempre ens dóna suport i esclar, a l’Ajuntament de SVdH. Després us parlaré dels que tocaran el dissabte 15.
 
I ja parlant del programa d’avui, doncs dir-vos que anirà de tres projectes actuals de músics del país o que s’hi van estar força temps i ara s’estan per les amèriques. I sí perquè tindrem el darrer projecte del quartet “NOSTOS”, el trio del guitarrista Miguel Viejo i la darrera joia de l’Emilio Solla & Antonio Lizana, i un micro conte de Carme de la Fuente.


I proposo que comencem amb el projecte del quartet “NOSTOS” publicat per Meidinerz Records. Enregistrat per Horacio García a César Latorre Studios, mesclat per Fernando Arias. Amb Xose Miguélez, saxo tenor; César Latorre, piano;  Horacio García, contrabaix i Flavio li Vigni bateria. Les composicions les comparteixen tots quatre, cosa que ja us comentaré.
 
I ells ens diuen això: Estem encantats d'anunciar el llançament de "Nostos", un nou àlbum que explora el viatge de tornada a casa a través de la lent de la música jazz. L'àlbum és una col·laboració entre el pianista César Latorre, el saxofonista Xose Miguélez, el baixista Horacio García i el baterista Flavio Li Vigni, cadascun dels quals aportant una veu i una perspectiva úniques a aquest projecte internacional. "Nostos" pren el seu nom de l'antiga paraula grega equivalent a la "tornada a casa", i cada tema és una meditació sobre l'experiència de tornar després d'un llarg viatge. Amb "Nostos", esperem portar els oients a un viatge propi, un que evoqui la sensació d'estar al camí i del seu retorn. Creiem que els temes atemporals de l'àlbum, combinats amb el mestratge musical dels intèrprets, faran que la presentació en viu sigui una gran experiència. Gràcies per la vostra consideració. Esperem tenir l'oportunitat de compartir "Nostos" amb vosaltres en algun Festival o actuació.
 
I ja els començarem a escoltar en el preciós tema compost per Xose Miguelez tema que dóna títol al seu darrer projecte personal que ja va sonar al Jazz Club de Nit  i anomenat....
 
1.8.- Contradictio (Xose Miguelez) 4m02s.
 
I aquest tema és el títol del seu darrer disc editat per l’editorial americana Origin Records i que va sonar al Jazz Club de Nit en el Programa 497 de la temporada passada, el de Xose Miguélez, saxofonista gallec que s'ha consolidat a l'escena del jazz internacional, ens diu Hray Attarian, All about jazz. Una molt bonica balada que Xose ha volgut incloure en aquest treball del quartet “Nostos”, on cadascun dels seus membres hi aporta composicions, algunes noves i d’altres, com aquesta, amb una mica de solera. I no m’estranya que l’hagin volgut incloure, car és una delícia de tema. El so càlid del saxo tenor del líder és el més adequat per aquesta balada tan bonica, on ell n’és el quasi total protagonista sense oblidar a la resta de companys que li han donat el seu suport al piano, contrabaix i suaus escombretes de la bateria, ells qua són César Latorre, piano;  Horacio García, contrabaix i Li Vigni bateria.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I els seguirem escoltant en un altre preciós tema i que titula el disc, car, la majoria de les composicions tenen aquest delicat tarannà, compost per Flavio li Vigni i anomenat....
 
2.1.- Nostos (Flavio li Vigni) 6m53s.
 
I aquest disc ja ho té això, el fet de trobar-nos un parell de temes tan delicats com el de Miguélez, i aquest del baterista, ell, Flavio Li Vigni un dels bateristes més sol·licitats de l'escena londinenca, que ha tocat al Royal Albert Hall i al Ronnie's Scotts, i què és també el director del departament de jazz del Morley College de Londres. Però és que la gestió del pianista en aquest tema ha estat també súper important, en César Latorre, un dels intèrprets al piano més sòlids i versàtils del panorama nacional. Sovint ens dóna una lliçó d'aquesta lucidesa inspirada que manega amb exquisit virtuosisme com acabem d’escolar i que va deixar dit en Marín Estrada, El Comercio. Però esclar que de nou la calidesa del saxo tenor d’en Xose ens ha tornat a captivar, en aquesta bonica composició del baterista Li Vigni. I de quina manera més delicada i suau l’ha començat Latorre en la seva “Introducció” a piano sol, ell que ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i què bonica l’ha fet.
 
I encara seguirem escoltant-los en el tema compost per Horacio García i anomenat....
 
3.4.- Porlafeis (Horacio García) 5m14s.

I aquest tema ha pujat una mica de tempo i alhora amb un Swing a ritme ternari, tema del baixista García, ell que n’ha iniciat les improvisacions i amb quina solidesa l’ha fet. Pulsació, ritme, Swing, afinació i precisió, tot plegat “vestint” una molt bona tasca solista. No s’ha trobat sol, car pianista i baterista han estat al seu costat. Latorre al piano ha continuat la “feina” i hi ha tornat amb la mateixa clarividència que en els temes anteriors, amb les mateixes “bones maneres” i bon gust jazzístic. En Xose igualment ha estat sobri, consistent, i ara amb un so més ple, més present, tot i omplint l’espai amb el seu discurs i llenguatge a tot Jazz, en un altre tema d’aquest col·lectiu Nostos original però del baixista Horacio García, ell posseïdor d’un so al contrabaix  rodó i de gran enganxada, amb un gran sentit del groove, i que sempre abraça en el seu si d’altres instrumentistes regalant-los una llibertat interpretativa úniques.


I ja els acabarem d’escoltar amb el magnífic contrafact que ha fet Xose del conegut tema i ara anomenat...
 
4.2.- Some day my Monk will come (Xose Miguélez) 5m38s.
 
I amb aquest tema on Xose n’ha canviat algunes coses, com per exemple el “príncep” per “Monk” i que n’ha fet un nou arranjament partint de l’original i per tant essent una mena de “contrafact” del primer “Some day my prince will come” compost l’any 1937 per Frank Murphy, música i lletra de Larry Morey, encabit en la pel·lícula de Walt Disney, “Blancaneus” i de la qual en Miles Davis en va fer una de les millors adaptacions en el seu disc homònim. I sí, perquè Monk va ser el “Príncep” i encara ho és per moltes i molts de nosaltres. I el tempo ha tornat a estar contingut, gens viu i sí, de nou amb un Swing brutal i de nou a un ritme ternari, a tot vals. I ells ens han tornat a impressionar per com de bé n’han fet les improvisacions i primer el saxo tenor Xose Miguélez amb una gran sonoritat alhora que llenguatge ple de gom a gom de Jazz. Latorre al piano també ens ha omplert el cap del seu Jazz i sí, ell fent algunes línies típiques de Monk per allò de gens trillades. També el baixista García ens ha captivat amb la seva solitud interpretativa tan consistent. Fins i tot el baterista Li Vigni ha fet els seus “quatres” per ja tornar-hi tots amb la melodia del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Gràcies nois, gràcies Xose per fer-me arribar el vostre disc.
 
I després d’aquest projecte sembla un bon moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente, ella que ens parlarà de Nostos. Gràcies Carme per la teva dolçor i sempre explicant-nos poèticament les músiques del programa.


I ara seguirem amb el primer treball conjunt de l’Emilio Solla & Antonio Lizana, “El siempre mar”, enregistrat el novembre de 2022 a Big Orange Sheep, Nova York, Estats Units. Enginyers d'enregistrament: Chris Benham i Diko Shoturma. Enginyer assistent: David Turk. Cordes gravades a Ideo, Buenos Aires, Argentina - Enginyer: Pablo Lopez Ruiz. Roxana Amed va gravar a PH211, Miami, Estats Units - Enginyer: Carlos Álvarez. Editat i barrejat per Brian Montgomery a Soundview Studios, Nova York, Estats Units. Masteritzat per Mike Marciano a Systems Two, Nova York, Estats Units. Productors: Denny Abrams, Kabir Sehgal, Emilio Solla, Doug Davis. Co-Productors: Antonio Lizana, Pablo Aslan. Assistent de producció: Eduardo Palacios. Art de Tapa i disseny: Noe Gaillardou. Fotografia: Natalia Chilo. Aquest enregistrament va ser recolzat la Chamber Music America i la Fundació Howard Gilman. Amb Emilio Solla: piano, Antonio Lizana: veu i saxo contralt, Jorge Roeder: contrabaix i Ferenc Nemeth: bateria i percussió. Roxana Amed: veu a #6. Quartet de cordes a #2 i #6: Javier Weintraub: violí I, Cecília García: violí II, Javier Portero, viola i Patricio Villarejo: violoncel.
 
I ara farem un salt musical quasi en el buit sense allunyar-nos del Jazz amb les músiques del con sud americà però afegint-hi el flamenc cantat per l’Antonio Lizana, ell que també és un dels saxos contralts més incisius del país. I aquest és també un disc força íntim amb la majora de temes delicats de tempo i de precioses melodies, com són “Lejos de casa”, “Zamba para no dormir”, “Luna Tucumana”, “Silencio de Cristal” amb l’Emilio amb el Fender Rhodes, “Una realidad diferente”, i “El otro mar”, aquest una mica més vital. I aquests tan suaus us els deixo per a vosaltres una vegada aconseguit el disc, i els escoltarem en els temes més vitals i amb el de l’Astor Piazzola, música, i lletra de la pianista, guitarrista i compositora Eladia Blázquez en el conegut i anomenat..
 
5. 5.- Siempre se vuelve a Buenos Aires (Piazzola & Blázquez) 4m38s.
 
Doncs aquest tema és un dels emblemàtics de Piazzola sense oblidar el “Libertango” que potser ho és més. Aquí la lletra és molt important, pel contingut i també per la reconeguda autora Blázquez, una altra de les estrelles refulgents del país sud-americà. I la versió que ens n’han fet els dos nostres herois Solla-Lizana, Lizana-Solla no s’ha allunyat massa de la original, tema interpretat abastament per tothom del món musical del tango i demés. Versions es poden veure en vídeo i una d’elles bastant actual feta al Teatro Colón el 17 de març del 2021 per La Grela Quinteto & Inés Cuello, ella apareixent a l’escenari amb la “negra mascareta pandèmica”. I l’Emilio l’ha iniciat amb una “Intro” a piano per ja ben aviat aparèixer-ne la melodia cantada per l’Antonio, ells dos solets en els inicis. Amb el solo al saxo contralt d’ell han aparegut la resta de companys i seu suport imprescindible. Si primer Lizana ja ens ha captivat pel seu so, llenguatge i fraseig, després l’Emilio ha aconseguit el mateix, ells dos, les ànimes de tot plegat. I encara han fet uns moments solistes a “quatres” per ja després recuperar-ne la melodia i acabar-la de cop. Brutal tema per començar-los a escoltar.


I seguirem escoltant-los en el súper conegut tema d’Atahualpa Yupanki i  anomenat...
 
6.1.- El Arriero (Atahualpa Yupanki) 4m37s.
 
I Atahualpa Yupanki va ser el més gran en això d’ensenyar-nos el folklore de la seva terra, ell, compositor, guitarrista i esquerrà. I la versió que ens n’han fet els nostres herois també l’han començat ells dos, a piano i veu en els primers moments. I de quina manera més consistent han entrat la resta de companys en la segona estrofa de la cançó, i parlo sobretot del baterista Ferenc Nemeth i del baixista Jorge Roeder. Consistència rítmica que ha donat pas a la improvisació de l’Antonio al saxo contralt, on ja li reconeixem so i fraseig, tot plegat tan característic i personal de Lizana però a tot Jazz. La sobrietat de l’Emilio al piano és de totes i tots ben coneguda i reconeguda, ell, cada vegada més solista, més improvisador sense oblidar la seva gran tasca com a compositor i arranjador. I els moments posteriors amb la veu de l’Antonio acompanyat només pel baixista Roeder han estat sublims, per la pulsió permanent del baixista i la seva veu. Un magnífic arranjament que n’ha fet l’Emilio d’una cançó popular del genial creador Yupanki.
 
El “Siempre Mar” és el disc número 13 de l’Emilio Solla, inspirat en els cants d'anada i tornada que són les varietats de flamenc que van sorgir des del segle XIX amb la immigració i la cruïlla amb la música llatinoamericana. La versió del  “Arriero” d'Atahualpa Yupanqui mostra l'esperit de l'àlbum: una cançó criolla muntada sobre unes buleríes flamenques, amb un ritme de bateria inspirat en l'”huayno andino”, convivint harmoniosament amb el baix i el piano en clau de milonga. El nom remet a un poema de Borges: “abans que el temps s'encunyés en dies, el mar, el sempre mar, ja hi era, ja hi era”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I encara seguirem escoltant-los en el blues de l’Emilio Solla i anomenat....
 
7.2.- Vidalita - Buenos Aires Blues (Emilio Solla) 6m34s.
 
I quin tema més potent acabem d’escoltar. Quina consistència rítmica alhora que melòdica i harmònica, ja d’entrada, i de seguit amb la veu de l’Antonio introduint-ne la lletra i el títol. Després, la melodia a càrrec de Lizana  al saxo contralt i l’energia de la base rítmica amb els acords potents del piano de Solla. Sorprenent la improvisació del baixista Jorge Roeder al contrabaix, ell subtilment acompanyat per piano i baterista, havent fet una tasca solista molt i  molt remarcable, rítmicament potent alhora que melòdica. Velocitat de pulsió i afinació perfecte la de Roeder al contrabaix, quin gran solo. Emilio l’ha seguit amb una gran solvència i notes convincents alhora que amb un “discurs” de lo més Jazzero. I de mica en mica, els de la base, concretament el baterista Ferenc ha anat agafant més i més presència i solo de l’Antonio al saxo contralt i de nou espaterrant per fraseig, per discurs. I la seva veu a duet amb el baterista, amb uns altres moments súper potents, els de les seves dues veus. Brutal tema de l’Emilio.
 
Aquest nou material conté onze temes entre clàssics i composicions de Solla i Lizana, un repertori que mostra la versatilitat dels dos músics i les seves influències variades. La composició i arranjaments de Solla que sap entrellaçar amb mestria els sons tradicionals i els nous; l'elegància de Lizana movent-se entre la força del cant i la seva destacada interpretació al saxo. Hi participen també el peruà Jorge Roeder al contrabaix i l'hongarès Ferenc Nemeth  a la bateria i percussió. A més, l'àlbum compta amb convidats especials: la cantant Roxana Amed i un quartet de cordes argentí integrat per Patricio Villarejo, Javier Weintraub, Cecilia García i Javier Portero.


I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb dos temes seguits i anomenats..
 
8.1.7.- La piedra (E. Solla & A. Lizana) 3m46s.
8.2.9.- Hurry (Hugo Fattoruso) 3m59s.
 
I el primer tema, “La piedra”, dels dos co-líders ens l’han fet amb els aires del flamenc de la seva veu però també amb el flamenc encabit en la mateixa composició. Iniciat amb els acords del piano de l’Emilio per ben aviat la veu de l’Antonio i lletra que ens parla d’històries...”Fui piedra y perdí mi centro, y me robaron el alma”...I després de nou la veu solista de Lizana al saxo contralt, tan personal, com també la del nostre estimat amic i pianista, Emilio Solla. I el darrer tema de Fattoruso l’han fet amb tota la positivat i melodia cantada per l’Antonio alhora que amb la rítmica trencada, ternària a 6x8, a tot vals, d’un tema no massa conegut i força interessant. De fet, us recomano un vídeo on se’l veu a ell i el seu trio interpretant-lo al piano alhora que cantant-lo la mar, la mar de bé. Quina veu que té l’Hugo Fattoruso i com toca el piano. https://youtu.be/0kEDgfkjt6I. I la versió que ens n’han fet els nostres herois ha tingut una “intro” força ben trenada a càrrec dels tres la base rítmica. La veu de l’Antonio ben aviat ha aparegut, captivant-nos de nou per la seva personalitat interpretativa, la mateixa que té ell al saxo contralt, personal i intransferible, per so i llenguatge. Veu de nou i ja per acabar el tema, i nosaltres acabar-los ja d’escoltar, felicitats Emilio i Antonio, felicitats resta de companys.
 
“És un disc que crec expressa el particular vincle entre Espanya i l'Argentina que ens travessa a molts de nosaltres. Rescato les melodies de la meva infància, que és la tradició del folklore, sens dubte les meves influències més primerenques. És el que se sentia a casa meva, una família argentina que alhora té ascendència espanyola. De l'altra banda de l'Atlàntic, Antonio Lizana ve del món del flamenc. I tots dos coincidim en la fascinació pel jazz que ens obre sempre el camí a la improvisació”. Emilio Solla.


I ja acabarem el programa amb el trio del guitarrista Miguel Viejo Trío, “Esto es lo que hay” publicat el 13 de maig de 2023, i no m’ha passat les dades de l’enregistrament. I aquest és un disc autoproduït, amb tot l’esforç que això significa. I aquí hi tenim a Miguel Viejo (guitarra); Olegario Velázquez Sokolov (baix elèctric) i Joan Terol (bateria). I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandcamp:
https://miguelviejo.bandcamp.com/album/esto-es-lo-que-hay.
 
I dels set temes, només un és així com delicat de tempo i ritmes i aquest és el primer que escoltarem d’aquest trio, on tots els temes estan compostos pel líder i guitarrista Miguel Viejo i tema anomenat..
 
9.7.- Amor Propio (Miguel Viejo) 4m35s.
 
I de nou hem fet un salt al buit, i ara amb la sonoritat característica de la guitarra de Jazz del líder i compositor Miguel Viejo. Sons eteris, dolços els de  la seva guitarra, duet rítmic a base de baix elèctric i bateria la del nostre amic Joan Terol, ara ja de tornada a casa seva, a Reus, on sembla que també s’hi està el líder i guitarrista i per això aquest disc. I si hem escoltat la melodia d’aquest tema amb la guitarra de Viejo, també n’hem escoltat les improvisacions, i la primera la del guitarrista. La qüestió rítmica sembla també trencada,  a tot vals, coses que hem escoltat clarament. I també hem percebut la solidesa de la improvisació del líder a la guitarra. El so fosc de la seva Gibson també l’hem capturat, car ens ha agradat molt i molt, alhora que també les seves “maneres jazzeres” tot i improvisant. El baixista ens ha clavat també una bona improvisació, continguda, sòbria, rítmica i farcida de llenguatge alhora que bon gust. Un tema molt bonic i interessant, ideal per començar-los a escoltar.
 
Segon àlbum com a líder del músic almuniense Miguel Viejo, set composicions originals en format Trio, amb dos músics molt experimentats com són Olegario Velázquez al Baix elèctric i Joan Terol a la bateria. Miguel Viejo Orna (Guitarra i composició). Després de cursar el Grau Professional de Guitarra Elèctrica i completar la seva formació com a baixista al Conservatori Superior de Jazz de Pamplona de la mà de grans músics com Iñaki Askunce, Mauro Urriza, i Alonso Martínez. Miguel Viejo (L'Almunia de Doña Godina, Saragossa, 1979) ha exercit com a guitarrista i baixista en formacions tan diverses com Blanche Et Les Deveraux a duo amb el pianista Tomas Virgós (teclista a Amaral) i Oven Hot Club, grup homenatge al mestre del Jazz Django Reinhardt amb què va girar per Espanya i França. El 2010 va gravar el seu primer disc, 'Percepción y Sentido', un treball a guitarra sola amb temes i arranjaments propis. A més, de la mà d'Ayud Jazz Quartet ha actuat a diferents festivals de jazz nacionals, destacant el Festival Internacional de Jazz d'Albacete, Festival Internacional Munijazz (La Rioja), Festival Jazz a La Besteiro (Madrid) i Festival Rondo Jazz ( Saragossa). Va ser el baixista de la gira internacional per la Xina i Hong Kong de FlyMingo Quintet. Durant dos anys (2015 i 2016) va actuar com a director i baixista de la Feeling Big Band. Al gener de 2018 edita el seu primer treball com a líder, "ENCARNACIÓN" (WS Records) amb la formació Miguel Viejo Sextet, presentant-ho a nivell nacional a diversos festivals (Munijazz i Calatayud Jazz i Vi). A l'octubre de 2018 es muda a Reus, participant en diversos projectes: Atzavara Quintet (Jazz Flamenco Fusión), Miguel Viejo Organ Trio (Standards i temes propis) i Iván Sáez Trio (Standards). El 2019 grava com a baixista el disc " A otra cosa" del guitarrista saragossà Isidro Melus.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I els seguim escoltant a tot funk en el tema anomenat...
 
10.2.- La chispilla de Carlitos (Miguel Viejo) 6m52s.
 
I la “Chispilla de Carlitos” ens l’han fet a tot Blues. I quin tema més simpàtic, més agradable, més ben trenat a partir de l’estructura del Blues de 12 compassos. I si la melodia ens ha agradat força, per com n’està farcida d’arpegis i demés qüestions musicals, més encara ens han agradat les seves improvisacions, i primera la del líder Miguel Viejo. El líder ens ha tornat a mostrar les seves habilitats amb l’instrument, i ara amb un so i llenguatge més “funky” ideal per “vestir” el tema, i també per com de “beat” l’ha acompanyat el nostre amic i gran baterista, Joan Terol. També el baixista Velázquez Sokolov ha brillat de nou amb les tasques de suport rítmic alhora que amb la seva improvisació tant reeixida. També Joan ha fet uns moments a “quatres” amb el guitarrista. Tema rítmicament interessant alhora que harmònicament i de tempo.
 
Olegario Velázquez Sokolov (baix elèctric). Va estudiar Grau mitjà de piano al Conservatori de música de Severodonetsk, Ucraïna, el 1980 i baix elèctric al taller de música moderna de Lugansk amb destacats professors com Sergei Fillipoff, Anatoliy Kogan. En l'àmbit de la música moderna fa més de dues dècades que és membre de diverses formacions: orquestra “Sovremenik”, “Félix Band” [rock fusió] - va participar al festival de música “La Fete de Toutes les Musiques França”, Saint- Etienne (1992), trio “Garbooz” (Folk-Fusió), “Almost Quartet Trio”, “Underwater Funk Experience”, “Why Not Quartet”, “Rom a la Sonda”. Ha participat en diversos festivals: 1 Festival Internacional de Jazz Reus (2003) – “And the Winner is...Quartet”, 16 Festival de Blues de Reus (2006) – “Dimmy Rider Trio”, Festival de Funk de Valls ( 2006) amb “Underwater Funk Experience”, V Festival Internacional de Jazz Reus (2007) amb “Ron a la Sonda” (Latin - Jazz), 7a mostra internacional de Jazz & Blues Cambrils (2015) amb “ Why Not Quartet” (jazz - fusió), 22è 23è Festival internacional de Dixieland de Tarragona (2015, 2016) juntament amb “Pacheco & Ordax Electric Quartet” (jazz), 23è festival Internacional de Dixieland de Tarragona (2016) sent membre de “D'onets Trio” ( jazz fusió), 26 Festival Internacional de Blues de Reus (2016) “Crossroads Blues Band” (blues), Festival Internacional XXIII mostra Jazz Tortosa (2016) “ManteKao L. C” (latin – jazz). Ha actuat al llarg i ample de la geografia espanyola amb músics de la talla de David Pastor, Xavi Reija, Llibert Fortuny, Susana Sheiman, Santiago Ibarretxe, Alfredo Panebianco i molts altres.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja no farem concerts a la Sala Xica fins el 15 de setembre, quan inaugurarem la 15a temporada. Abans però, i durant tres caps de setmana, els dissabtes 8, 15 i 22 de juliol quan farem el 14è Festival de Jam Sessions a SVdH, 2023 amb combos de les escoles de música: ESMUC, ESEM Taller de Músics, que ja van tocar el 8, i  amb Conservatori del Liceu i Conservatori de Bellaterra, aquest proper 15 i Escola Superior Jam Session i el Geni Barry Septet el 22. Doncs això, esteu atents a les xarxes.


I encara els escoltarem a tot Swing en el tema anomenat...
 
11.5.- Trafalgar (Miguel Viejo) 6m58s.
 
I quin altre tema més ben aconseguit ens han fet tots tres, i de manera particular el líder i compositor Viejo. I quin “Walking” del baixista Velázquez  més brutal i com l’ha acompanyat el bo del Joan a la bateria ell mateix amb un solo brutal ja acabant el tema. I l’han començat amb la melodia a base de notes soltes i brillants de la guitarra del líder, melodia senzilla que no simple, i també molt bonica, coses que es perceben més en el canvi tonal del pont o la B del tema. I qui primer n’ha iniciat les improvisacions ha estat el baixista Olegario Velázquez ell que ens ha tornat a captivar en la seva improvisació amb el baix elèctric. De quina manera domina la pulsió rítmica alhora que es belluga amb solvència per les línies harmòniques dels acords. I Viejo de nou ens ha corprès per la seva tasca solista tan ben feta i ben trenada. El Swing pel walking del baixista ha ajudat força en aquests moments improvisadors del líder. Temes sobris, sense escarafalls i fets amb molta elegància i musicalitat.
 
Joan Terol Amigó és un músic reusenc que ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional com a intèrpret i docent a les ciutats d'Amsterdam i Berlín. Alguns dels projectes més destacats en què participa són Pere Bujosa Trio, Xavi Torres Trio, The BvR Flamenc Big Band, Néstor Giménez Orchestra, Chamber9 i Els Tres Tenors i amb ells el vam veure al Jazz Club la Vicentina en dues actuacions hivernals. Al llarg de la seva carrera ha enregistrat més de cinquanta discos i ha tocat en alguns dels clubs i festivals de jazz més importants d'Europa amb reconeguts músics com Benny Golson, Lee Konitz, Jordi Rossy, Jesse Davis, Maria Schneider, Jesse van Ruller. Joe Magnarelli, Grant Stewart, Ben van Gelder, Reinier Baas, Joris Roelofs, Dena De Rose i Carla Cook. Ha estat premiat a la Dutch Jazz Competition, Keep An Eye International Jazz Award, The Records Award, Getxo Jazz Competition, Premis Enderrock i Premis AMJM. Comença a tocar la bateria als 14 anys amb el professor Àngel Hernàndez a l'Escola de Música el Xilòfon de Reus. Més endavant es trasllada a Barcelona per estudiar a L'Aula de Música Moderna i Jazz amb Quim Solé, i posteriorment, a l'ESMuC amb Jo Krause, Francesc Capella i Joan Monné, on va obtenir el títol de bateria de jazz el 2010. Un any després va decidir traslladar-se a la capital dels Països Baixos per estudiar un màster d'interpretació al Conservatorium van Amsterdam. Actualment és professor de bateria a l'ESEM Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori de Música de Reus.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
 
12.6.- Sin enfadarse se vive mejor (Miguel Viejo) 6m45s.
 
I sí que el títol ens diu una veritat com un temple, “Sin enfadarse se vive mejor”. I el tema està també molt ben compost pel líder. I l’ha començat Joan Terol amb la seva “intro” a la bateria per ja ben aviat la melodia a càrrec del líder. Un tema d’estructura de 32 compassos i de la forma ABAB i tempo força vital. I Viejo ens ha tornat a impressionar molt gratament per la seva bona digitació solista i bon gust jazzero barrejat amb d’altres “perles” musicals. I de nou hem pogut notar la gran feina dels dos de la base rítmica, baix elèctric, Velázquez  subtil i més present la bateria de Terol. El baixista ha fet de nou una tasca solista molt ben reeixida i interpretada, subtil la seva sonoritat, un tan fosca i amagada. Més insistents han estat els ”quatres” fets pel Joan  en els seus moments solistes, ell que n’és un dels millors en això de tocar bateria i percussions. I Miguel ha recuperat el tema per ja acabar-lo després d’una giragonsa repetida dels darrers acords. Bon tema per acabar-los d’escoltar.
 
Doncs després d’aquest altre magnífic tema acomiadem el programa, que com sempre us dic, espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat al quartet Nostos, als dos col-líders Emilio Solla & Antonio Lizana i companys, havent acabat com acabem de fer, amb el Miguel Viejo i companys.
 
Us recordo que aquest dissabte 15 hi tornarem amb el 14è Festival de Jam Sessions a SVdH 2023 i ens hi veurem a la Plaça de la Vila Vella on tindrem dos combos dels Conservatoris del Liceu i del Musical de Bellaterra, amb els professors Eladio Reinón, Guillermo Calliero, etc. Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |