Programa 360: Lluís Capdevila, Dani Picazo "Mompou", "Achromatic Project", Roger Mas, dimecres 27_3_19
1 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa temàtic i aquesta setmana el protagonista serà el piano, com a
instrument, tot i que els protagonistes seran els pianistes i els seus
projectes. Podreu escoltar a Lluís
Capdevila i el seu “Cinematic Ràdio”,
disc autoproduït. També escoltareu al pianista alacantí Daniel Picazo i dos dels seus projectes, bé, una mica de cadascun
dels seus projectes que són “Al voltant
de Mompou” de Blau Records i “Connected”
amb la formació Achromatic Projecte
disc autoeditat. I finalment a Roger Mas
i el seu ultimíssim disc “The Call From
The Past” editat per Underpool.
I aquesta setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar
de Pombo ajudat pel Joan Casares.
Doncs ens hi posem ja
amb la música i primer ho farem amb el projecte del Lluís Capdevila, pianista de la comarca d’El Priorat, on ell mateix també col·labora en donar-la a conèixer,
ell des de la seva vessant musical.
“CINEMATIC
RADIO”
Lluís
Capdevila
Disc
autoeditat
Enregistrat
per Jeremy Loucas el setembre de 2018 al Sear Sound Studio, New York.
Editat
per Ferran Conangla l’octubre de 2018 a Barcelona, Catalunya.
Mesclat
per James Farber el novembre de 2018 al Sear Sound Studio, New York.
Masteritzat
per Greg Calbi el novembre de 2018 a l’Sterling Sound.
Disc
Autoproduït.
Lluís
Capdevila, piano
Petros
Klampanis, contrabaix, percussions i loops
Tom
Harrell, fiscorn a #5
Totes les
composicions són del Lluís Capdevila
excepte “Adoro”, que és d’Armando
Manzanero.
Doncs aquest és un
disc íntim per les músiques de l’autor, però no sembla que pogués ser de cap
més manera considerant els dos instruments principals d’aquest duet d’amics
inseparables que ja porten força treballs junts, Capdevila & Klampanis. Un projecte amb 10 temes i 40 minuts de
música, i és que no cal allargar els temes amb llargs solos, així doncs la
música concebuda s’ha d’interpretar tal i com s’ha parit, sense allargassar-la
artificialment. Així doncs tenim el magnífic bolero “Adoro”, tema de l’Armando Manzanero que tantes vegades
haurem escoltat. Però també el preciós “Malaga”, primer track del disc amb una
delicada seqüència rítmica. Potser el més introspectiu sigui “Alone” alhora que
deliciosa composició. Amb un tarannà més melancòlic tenim “Misery” i seguint
amb la introspecció el tema “Haven’t we met before?”. El darrer track del disc
“Smoothly” és igualment encantador. Els tres temes restants són els que tenen
més vitalitat rítmica tot i que mantenint-se en aquest context contingut, i
així tenim el tema on Tom Harrell
toca el fiscorn, “Changing”. Vital i optimista és el novè track del disc “The
Wheell (of life)” i finalment, el blues del projecte, tot i que força personal,
és el “Seasonal Blues”.
Escoltem doncs el
primer track i el tema anomenat...
1.- Málaga (Lluís Capdevila) 3m55s
Doncs ja heu pogut
escoltar de quina manera més delicada i subtil Lluís i Petros ens han
acaronat les oïdes, i sobretot l’esperit, l’ànima. Una composició probablement
feta en una de les seves visites a la ciutat abans o després d’un seu concert.
El ritme, marcat per la mà esquerra, tot i delicat, se’ns endu sense poder-ho
impedir. Petros amb les seves
úniques i sòlides notes, llargues, dóna el suport de profunditat sonora alhora
que acompanya al líder en la seva exposició. Melodia inicial feta pel líder enllaçada
amb la seva improvisació, on no es copsa fàcilment el final d’una i l’inici de
l’altra. Sense adonar-nos-en ens hi hem trobat, i l’hem seguit sense cap
objecció, car el balanceig, el va i ve del tempo que sembla d’una blanca per
compàs, la nota que toca el contrabaixista, ens hipnotitza. Al final, ells dos
a duet, fan un tros de la melodia, per finalment arribar al final i acabar-lo
delicadament. Una preciositat de cançó de Lluís
Capdevila.
Lluis
Capdevila
(1981) va créixer a les vinyes del PRIORAT
al Mediterrani (Catalunya, Nord-est
d'Espanya) informació necessària per a segons qui. Des de la infància, la
llibertat d’expressió i de creativitat el va vincular a la composició i la
improvisació de manera que, tot i que seguís un títol de llicenciat en dret (Barcelona) i un màster en dret de
propietat intel·lectual (Stokholm),
va abandonar aquest camí per centrar-se exclusivament en la música. El jazz el
va portar a Nova York, amb l'ajut
d'una beca Fulbright, on va estudiar
a l'Arton Copland School of Music i va rebre un doctorat en arts
musicals a la Universitat Stony Brook.
A Nova York ha col·laborat amb
músics establerts i talents emergents en diversos llocs.
Seguim amb els temes
una mica més vius, així doncs us proposo escoltar el tema on hi col·labora Tom Harrell, anomenat...
5.- Changing (Lluís Capdevila) 3m18s
Doncs ja us podeu
imaginar que pel Lluís va ser tot un
honor que hi col·laborés aquest “monstre” de la música, el magnífic Tom Harrell. Ell mateix ha iniciat la
melodia del tema amb el seu càlid so, el del seu fiscorn. El líder, pianista i
compositor ha iniciat les improvisacions i ho ha fet mostrant-nos la seva
particular manera de tocar el piano. No és que sigui una manera diferent de
tocar-lo, però sí que l’hem notat força percusiva, un tant contundent, amb una
pulsió sòlida sobre la tecla, allò d’una interpretació viva, marcant la tecla,
però sense matxucar-la. Petros hi ha
estat al darrera, amb tot el suport que això significa. Tom Harrell ha fet una curta improvisació per després seguir amb la
melodia del tema i acabar-lo tots plegats. Però és que no fa falta tocar moltes
notes en els solos, i així és que la dolçor interpretativa d’aquest mestre
americà ha estat aclaparadora. La seva exposició solista ha donat “color” al
tema del Lluís i amb no gaire més
que minut i mig de solo, Harrell
n’ha tingut prou per pujar el llistó a dalt de tot.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Seguim amb un altre
tema d’aquest delicat projecte, ara amb el...
7.- The Wheel (Of
Life) Lluís Capdevila 4m14s
La roda de la vida,
es diu el tema. I ens hem tornat a trobar amb un altre preciós tema, aquest
també amb el tarannà positiu, i és que la “Vida” sembla anar-li molt bé al Lluís. Aquest jove compositor ens torna
a mostrar en aquest disc el seu talent; la seva facilitat en “construir” un
projecte global, on totes les músiques tenen el seu nexe d’unió. La manera
percusiva de tocar el piano ens recorda també al Keith Jarret més líric i romàntic. I és que aquesta música està
plena de lirisme i amb un romanticisme a vegades melancòlic. L’aspecte de
positivisme el noto jo en el tempo, suau i vital, però. L’harmonia, en mode
menor, és la que ens situa en l’aspecte melancòlic.
DIASPORA
(2016)
és el seu àlbum debut, (que ja vam posar en aquest programa) i compta amb
composicions originals inspirades en les seves experiències de Nova York i la
dispersió de la seva generació, ja que molts van deixar el seu país d'origen
buscant oportunitats de treball. Petros Klampanis (baix) i Luca Santaniello
(bateria) es van unir a ell en un enregistrament de trio de piano que ha rebut
excel·lents crítiques als Estats Units i Espanya i ha deixat més de cinquanta
concerts. CINEMATIC RADIO (2019) presenta la seva música original en un entorn
més íntim amb Petros Klampanis (baix, bucles i percussió) i compta amb la
col·laboració de Tom Harrell (flugelhorn) d'una sola melodia. La música
s'inspira en els estats d'ànim que recorden el cinema i s'adrecen a un públic
més ampli.
I acabaré el projecte
de Lluís Capdevila amb l’anomenat...
8.- Seasonal Blues (Lluís Capdevila) 4m13s
Doncs ja heu pogut
escoltar amb quin canvi rítmic hem acabat el projecte del Lluís Capdevila. La percussió controlada pel Petros alhora que també tocant el contrabaix, fa que la rítmica
tingui un sentit diferent, un marcatge constant, que vitalitza el tema i el
situa, d’alguna manera, en una mena de “Jazz Latin”. Una constància vital que
en aquests temes t’acaba fent ballar, i sinó, acabes amb el cap d’un cantó a
l’altre portant el ritme, des del principi al final. Per l’aspecte melòdic i
harmònic, Capdevila ha compost un
tema amb unes notes bàsiques i acords inicials, aquests amb la mà esquerra, i
les altres amb la mà dreta, en notes baixes però, que ens situen en l’harmonia.
La melodia, molt ben aconseguida, ben aviat ens la fem nostra per senzilla però
també per bella. La improvisació del líder és de les més reeixides del
projecte, potser pel tarannà “latin”. El cas és que Lluís està immens en la seva improvisació, en aquest tema, però
també en tots els del seu projecte. Seria bo que el seguíssiu tot i entrant al
seu web que us posaré al blog del programa, com us he dit a l’inici.
I nosaltres deixem el
magnífic projecte de Lluís Capdevila
i ara us proposo
escoltar el micro conte de Teresa Tuset.....
................................
Molt bé Teresa. Gràcies per la teva perspicàcia
i intel·ligència que hi ha en els teus contes.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguim ara amb el
pianista alacantí Daniel Picazo i el
seu primer treball que data del 2012 i que ell em va fer arribar conjuntament
amb el seu darrer del 2018. Comencem doncs amb el projecte anomenat...
“AL
VOLTANT DE MOMPOU”
Daniel
Picazo, Diego de Lera i Felipe Cucciardi TRIO + Ensemble
Editat
per Blau Records BLAU 09
Enregistrat
per Vicente Sabater el 20 i 21 de gener de 2012 a l’Estudi Milenia, València.
Producció
musical de Daniel Picazo excepte “Nocturna” de Diego de Lera.
Daniel
Picazo, piano i Fender Rhodes
Diego
de Lera, contrabaix
Felipe
Cucciardi, bateria
Amb l’Ensemble:
Kiko
Berenguer, saxos tenor i soprano
Toni
Belenguer, trombó
Voro
García, trompeta
David
Fores, violoncel
Maria
Velasco, soprano a “Nana in Minor”.
Un projecte imbuït
per la música de Mompou però sense
caure en un respecte excessiu, així doncs que amb la visió lliure que té Daniel sobre l’obra del genial compositor català, ens
l’apropa però segons el seu tarannà. Un projecte amb més de quaranta minuts de
bona música on els temes delicats hi són també, els de Mompou tot i algunes revisions que els fan més vitals. Parlant dels
temes en concret, és realment emocionant la “Nana in Minor” cantada per la
soprano Maria Velasco per després
reconvertir-la a tot Jazz amb alguns membres de l’Ensemble. Amb la coneguda Cançó nº VI, aquí, “Canción no VI”, de Mompou totalment captivadora. Seguint
amb el mestre català, Picazo ens fa
una reinterpretació de les “Impressions íntimes I”, magnífica, amb una intro a
solo de contrabaix increïble. El tema del contrabaixista Diego de Lera, “Nocturna”, és una deliciosa balada, una mena de
bolero on Voro García ens acarona
amb la seva trompeta. El tema “Over the Rainbow” d’Arlen, és un altre magnífic arranjament, on a partir d’uns inicis
delicats hi ha una reconversió rítmica al bell mig del solo de Kiko Berenguer. Els dos temes restants,
farcits de ritme i vitals són les “Impressions íntimes II”, on Picazo ens torna a meravellar amb
l’arranjament a tot “Swing” i finalment també l’increïble “Beautiful Love” amb
un arranjament típic en l’ona de Bach
però a tot Jazz.
Doncs se’m fa difícil
decidir-me i quin deixar de posar, car totes aquestes cançons són precioses.
Bé, començarem amb la Cançó nº VI de Mompou
arranjada per Daniel Picazo o sigui
que ...
3.- Canción nº VI (F. Mompou) 6m19s
I quina delícia poder
escoltar a Mompou en clau de Jazz,
pel fet d’haver-hi un contrabaix i una bateria, i les improvisacions del primer
i del pianista. De fet, la melodia no canvia, no pot canviar, així és que és un
Mompou amb l’afegitó dels dos
instruments i les improvisacions. I és que aquesta cançó és d’una profunditat
immensa. Sobre aquest genial compositor s’ha escrit molt i més o menys tothom
el coneix. Pels neòfits, si n’hi ha, els recomano investigar sobre la seva
figura i obra, i escoltar la seva música. Minimalisme, envoltat de filosofia Zen segons alguns, on el silenci és tan
important com la música. I ver per on que la discogràfica ECM devia pensar en Mompou
en alguns dels seus aspectes. Diego de
Lera ha fet una magnífica improvisació, i de la mateixa manera ho ha fet Daniel Picazo al piano. Sonoritat
profunda i delicada en la seva improvisació, alhora que respecte absolut a
l’obra. Magnífica introducció a la música que em va enviar Picazo.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Us
proposo escoltar una magnífica versió del conegut “Over the Rainbow”, tot i
allunyant-nos de Mompou....
4.- Over
the Rainbow (Harold Arlen) 5m50s
"Over
the Rainbow" és una balada composta per Harold Arlen amb lletres de Yip
Harburg. Va ser escrita per a la pel·lícula The Wizard of Oz, el Mag
d’OZ i va ser cantada per l'actriu Judy
Garland en el seu paper protagonista fent de Dorothy Gale. Va guanyar l’Oscar per la millor cançó original i es
va convertir en la cançó amb la qual tothom identificà a Garland. Els inicis del baterista Cucciardi poc ens podien situar en la música posterior, així de
reeixida ha estat la seva delicada intro a bateria solo. El so del soprano
sembla l’ideal per aquesta preciosa cançó d’Arlen, i en Kiko Berenguer
ho broda amb la màxima suavitat. El suau ritme a base de piano i masses del
baterista, li donen el suport adequat al solista, el qual s’esplaia dolçament.
Preciosa música, sí, però magnífica arranjament del Daniel. Kiko, en la seva
improvisació sembla volar vers les estrelles, sobre l’arc de Sant Martí. La
melodia torna de nou, al cap de no gaire, i és que és tan preciosa que te
l’escoltaries sense parar.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I tot i
que aquests projectes són col·lectius, trobo adequat parlar-vos una mica de qui
es va posar en contacte amb mi a través de Facebook
per fer-me arribar aquests dos projectes. O sigui que Daniel Picazo....
Neix a Dénia (Alacant) l'any 1971. Comença els
seus primers passos amb la música en l'Agrupació
Musical d'aquesta ciutat. Es matricula de l'assignatura de piano als 11
anys al Conservatori Superior de Música
de València, obtenint el "Premi Extraordinari" en grau elemental.
Obté el títol de professor l'any 1992. És pianista acompanyant del Concurs de Joves Intèrprets de Villena,
i com a solista, ha actuat a Dénia,
Castelló i al Claustre de la Universitat de València. S'inicia en el
jazz de la mà de Ricardo Belda l'any
(98-99), i assisteix als seminaris del Palau
de la Música de València amb Ramón
Valle i Arturo O'Farell. Participa
en la gira del grup internacional d'acid jazz "Solar Sides", actuant en el "Festival Internacional de Jazz de Mont-real", "Atlantic Jazz Festival"
d'Halifax, així com a la televisió Musimax (Canadà). Ha participat en
diferents festivals de jazz a Dénia,
Ontijazz (Ontinyent), Gandia (València), Albacete (amb la cantant Celia Mur i el guitarrista Pedro Muñoz), Festival de Jazz de la Universitat Politècnica de València, Peníscola
(Castelló), Estepona (Màlaga) amb la cantant nord-americana Madeline Bell,
Festival Internacional de Jazz de San Javier 2015 (Múrcia) .etc...
I acabarem aquest
projecte amb una altra cançó de Mompou,
ara amb un magnífic arranjament a tot “swing” i amb alguns membres de l’Ensemble, amb les....
2.- Impressions
íntimes II (F. Mompou) 4m50s
Doncs aquest sí és un
total arranjament però que no ens fa irreconeixible la melodia de Mompou. El que sí ha canviat és el
plantejament rítmic, adequant-lo al Jazz. Però aquesta és la “gràcia” del Jazz,
i així és que després de la melodia rítmicament modificada, Voro García ha iniciat una magnífica
improvisació. Però fixeu-vos quin “walking” més bèstia del contrabaixista Diego de Lera, inabastable. Entre ell i
el “xarles” del baterista Cucciardi
han “vestit” tot el suport adequat als improvisadors. I si primer ha estat el
nostre amic Voro, després ha estat
el saxo tenor de Kiko Berenguer.
Magnífic, com tots els “vents” valencians, mestres en això, entre els quals Eladio Reinón, Perido Sambeat, Vicent
Maciàn, Santi dela Rubia, etc, etc, parlant només de quatre i dels
coneguts. Però és que després, Toni
Belenguer, un dels millors trombonistes del país ena ha fet també una
meravellosa improvisació. Al final, han tornat a la melodia de Mompou, de la mateixa manera que han
començat, acabant-lo magistralment de la mateixa manera que tots l’han
interpretat.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim amb els
projectes on hi tenim a Daniel Picazo al
piano i ara amb algunes composicions, o sigui que el projecte i formació són...
“CONNECTED”
Achromatic
Project
Disc
autoeditat
Enregistrat
per Vicente Sierra el setembre de 2018 als Cut Records, València.
Mesclat
i masteritzat per Jorge Pérez a Moma-Music Estudio, Moncada, València.
En aquest projecte hi
ha una formació base a trio i a més a més hi ha també col·laboradors com en l’Ensemble del projecte inicial del 2012 que us comentaré
en cadascun dels temes, si és necessari. O sigui que el trio base és:
Daniel
Picazo, piano
Matt
Baker, contrabaix
Daniel
García Bruno, bateria
Al blog us posaré la
pàgina web dels www.achromaticproject.es
Projecte de
conjuminació del Jazz i la Música Clàssica amb quasi 45 minuts d’excelsa
música. L’amic Josep Pruñonosa, un
dels qui millor coneix el Jazz Valencià,
amb llibres sobre Ximo Tebar i
demés, alhora que professor de música amb qui estem en contacte mitjançant Facebook i a qui segueixo, ha fet una
llarga ressenya sobre aquest projecte, la qual està escrita en l’interior del
compacte. De totes maneres, i des de la pàgina web de la formació, es poden
copsar la seva (tot i que resumida) i diverses opinions més, alhora que saber
més d’alguns dels músics implicats. El primer track del disc, “Sphere”, a trio
base i quartet de corda, ens endinsa en el format de la música clàssica i la
seva fusió amb el concepte del Jazz. Una de les magnífiques composicions del Daniel. La meravellosa “Song For Eva”,
darrer track del disc, és una de les precioses balades, amb una cadència
preciosa. Aquí inclouen també la “Nana in Minor” del primer projecte cantada
per Carmen Bou, nana que esdevé
quelcom més en les improvisacions posteriors. Dos temes a trio són el
“Childen’s Corner”, clàssic passat pel sedàs del Jazz i el que dóna títol al
disc, “Connected”, escoltant també la veu de Stephen Hawking, el genial científic, qui ens parla de les
possibles connexions interstel·lars amb d’altres éssers. Els dos temes
restants, amb més caràcter rítmic són el segon track, tema del saxofonista Kiko Berenguer, i el sisè track,
“Colecistitis”, igualment que el primer, a trio base i quartet de corda. Un
magnífic projecte d’aquesta formació acromàtica com el seu projecte.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
I per a començar amb
les músiques i copsar aquesta simbiosi de jazz i música clàssica, amb un punt
de romanticisme us proposo escoltar el darrer track, compost pel Daniel...
1.- Song for Eva (Daniel Picazo) 7m15s
I quina preciosa
melodia que ha compost Daniel Picazo,
que ens ha apropat al món del romanticisme, sí, o si voleu al post-romanticisme
i segons l’amic Josep Pruñonosa, un
preludi a un ritme complex de 10x4. A mi se’m fa difícil esbrinar-lo del ritme,
o sigui que si ho diu ell, paraula de savi. El que si es percep és un canvi de
ritmes en el canvi de melodies, com si es tractés d’un tema amb una A i
després, amb aquest canvi més contundent i rítmic, el que seria la B. Tot i que
també podria ser una mena d’improvisació o variant sobre la primera. El cas és
que el força bonic el tema, i més encara, amb el retorn a la calma quan entra
el saxo tenor de Kiko Berenguer.
Delicada sonoritat i no sé si dir-ne improvisació, de tant melòdica que és.
Preciositat d’harmonia també, amb uns canvis que li arriben a un, dins seu.
“Song for Eva”, d’una bellesa extrema; després del saxo tenor hi tornen amb el
ritme així com doblat per anar enfilant el final del tema, el qual acabaran
delicadament. Una vertadera delícia Daniel.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Riner Scivally & Michele Faber Trio
que serà el 12 d’abril.
La idea d'acostar el
jazz i la música clàssica ha estat una constant des de mitjan segle XX en un
intent d'estimular la creativitat dels compositors i intèrprets. Achromatic Project s'endinsa en aquest
territori amb una proposta original que destaca pel caràcter líric de les seves
melodies i per una varietat de sonoritats i ritmes que s'entrellacen i flueixen
de manera natural. Achromatic Project posseeix
un so inherent, però sense renunciar a diferents influències: des d'autors
clàssics com els impressionistes francesos, fins al jazz més contemporani.
Seguim ara amb un
tema a septet, amb el trio base i el quartet de corda, amb el tema també de Daniel Pizaco anomenat....
6.- Colecistits (D. Picazo) 5m45s
Doncs amb quina contundència
inicial ha entrat el Cel·lo de David Forés amb el trio base també. El
break posterior, deixant-lo sol, ha girat una mica el concepte inicial, tot
i reconèixer la melodia, la qual segueix
una línia que aquest mateix ha començat. Tots quatre s’hi han tornat a posar
amb ritme i harmonies fins arribar al reeixit solo del contrabaixista Matt Baker, magnífic, recolzat per
acords puntuals de piano i escombretes del baterista. L’inici del solo del
compositor, ha estat marcat amb el canvi d’escombretes a baquetes i també s’ha
notat la més contundència sonora, agafant una brillantor que el baterista s’ha
encarregat de marcar amb els seus plats. El Cel·lo ha tornat a la melodia
inicial amb la qual han tornat a fer el tema sencer. Però és que el tema no ha
acabat encara, i així és que el quartet de corda amb el cel·lo del David Forés, els violins de Carlos Aguado i Mireia Berenguer més la
viola de Anatoliy Melnychuk l’han
acabat de la manera més romàntica possible amb un final més que brillant.
L'objectiu és oferir
una música de vocació universal. L'estructura del grup Achromatic Project varia en funció dels temes, presentant-los unes
vegades en formació de trio de piano, unes altres en quartet amb saxo, també
amb cello, de vegades incorporant la veu d'una mezzosoprano i fins i tot el
clàssic quartet de cordes, que aporten una riquesa sonora amb un timbre especial,
potent i alhora delicat. Achromatic Project
està liderat pel compositor i pianista Daniel
Picazo.
I acabarem el
projecte liderat pel Daniel Picazo
amb el tema compost pel Kike Berenguer,
segon track del disc anomenat....
2.- Narsong (K. Berenguer) 6m13s
I ens tornem a trobar
amb una melodia preciosa, i ja ho heu escoltat. Una delícia de composició, amb
una harmonia molt ben trobada, on els canvis de la A al pont, o la B, i retorn
a la A, són magnífics. La improvisació del compositor ha aparegut sense solució
de continuïtat, enllaçant-se amb la melodia inicial. Una improvisació súper
melòdica, amb ell, fent una altra melodia, la qual cosa ens ha mantingut
propers al tema. El cel·lo també hi és, fent aquest pizzicato inicial i que ha
durat tot el projecte. Al menys això és el que em sembla a mi. Aquí es poden
barrejar els sons de contrabaix i cel·lo, que crec, comparteixen funcions. En
el solo del saxo tenor sembla haver desaparegut el cel·lo, essent el
contrabaix, el qual, acompanyat de piano i bateria fan de trio base. Com més me
l’escolto, més m’agrada, aquesta melodia. Magnífica composició de Kiko Berenguer. El solo del
contrabaixista Matt Baker ha estat
igualment preciós, molt melòdic i farcit de ritme, alhora que amb un bon gust
interpretatiu. La enganxosa melodia hi ha tornat amb el saxo tenor, i no
acabant el tema amb una mena de turn around, la qual cosa ens situa en un
directe, allargassant-lo adequadament segons músics i públic.
I Daniel Piczo també col·labora en els
musicals "Jekyll & Hyde"
al Teatre Olympia, i "Bienvenido Mr. Marshall" al Teatre Principal, tots dos a València. Ha actuat a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM)
dins el cicle "Noves Músiques per
Clàssics del Cinema Mut" .També ha treballat a Madrid, València (Jardí Botànic), Les Cigarreras Centre Cultural d'Alacant,
Jamboree (Barcelona), Centre cultural de la Beneficència (València), Museu Pius
V, JimmyGlass i Cafè Mercedes (València) amb gent com Kiko Berenguer, Carmen Nicole, Celia Mur, David Pastor, Voro García,
Lucho Aguilar, Toni Belenguer, etc ....Grava el seu primer cd amb el trio
estable format per "Daniel Picazo,
Diego de Lera, Felipe Cucciardi Trio" anomenat "Al Voltant de Mompou" al 2012, disc que hem posat abans.
Actualment compagina les actuacions amb la docència a l'Escola Municipal de Música d'Orba (Alacant) i l'Escola Municipal de
Música de Benitatxell (Alacant).
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.
I deixem aquest
projecte del Daniel Picazo i amics,
els Achromatic Project, i..
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ara sí, acabarem el
programa d’avui amb el darrer projecte de l’amic Roger Mas anomenat....
“THE
CALL FROM THE PAST”
Roger
Mas
Editat
per Underpool UNDP 036
Enregistrat
i mesclat per Sergi Felipe el 2018 a Underpool Studio, Esplugues.
Masteritzat
per Joan Hernández.
Produït
per Roger Mas.
Editat
per Underpool.
Roger
Mas, piano i teclats
Tom
Warburton, contrabaix
Marc
Ayza, bateria
Laia
Cagigal, veu en #3, 5 i 7
Totes les
composicions són de Roger Mas
Ens trobem de nou amb
un altre magnífic projecte, amb deu temes originals del líder i més d’una hora
de preciosa música. La tònica general pel que fa a la rítmica és que aquesta te
una vitalitat envejable. Quasi podríem dir que no hi ha cap balada, en els termes
de melodies i tempo. Un projecte que se te’n du més enllà sense que tu hi
puguis fer res de res. Hi ha temes que tenen inicis dolços i suaus com el
dedicat a Roger Blàvia, “Company
Blàvia”, i el que dóna títol al disc, “The Call From The Past”, però ben aviat
les tornes agafen un altre tarannà força més vital. I és que a la secció
rítmica hi ha Warburton i Ayza, i
sembla que en Roger ha compost
aquests temes pensant en qui l’acompanyarà. Passa així també amb els temes
cantats per Laia Cagigal com són “24
hores” i “Dance Romance”, aquest darrer ja començat una mica més viu. Amb
“Tacavieray”, els aires sonors semblen aquells de Chick Corea i Flora Purim, o al menys això m’ha recordat en una
primera escolta. “La Carrera d’Enzo” està marcat pel baterista Ayza i acords del líder, mentre que
aquest mateix sembla ser l’instigador o llum que ha il·luminat Roger Mas en aquesta composició
anomenada “Lights from Ayza’s World”. Un altre tema cantat, en scat, o sense
lletra per Laia Cagigal amb aquells
aires comentats abans i ritmes força bosses, comença ja a bon tempo. Els dos
temes restants són els més potents, rítmicament parlant i són el magnífic “HH8”
i el llarg “Shadows”. En ambdós, i durant les improvisacions, el “swing” ha
aparegut així com per art de màgia i molt més swing en aquest darrer, on el
gaudi és total. En definitiva, un magnífic projecte personal, original i
magníficament interpretat per aquests trio d’amics i mestres tan ben
acompanyats per Laia Cagigal a la
veu en quatre de les composicions.
Som-hi doncs amb les
músiques, i la cosa es torna a complicar pel fet de no saber quin tema no
posar. M’hauré de decidir, o sigui que us proposo escoltar el preciós....
1.- The Call From The
Past (Roger Mas) 7m20s
I amb uns inicis
força delicats han començat aquest magnífic tema, a dues veus, de piano i
teclats, en una melodia força esotèrica. Ben aviat Roger s’ha immiscit en el seu solo, llarg i reeixit solo. I sempre
amb els dos amics i companys recolzant-lo, Tom
al contrabaix, i Marc amb una
magnífica i persistent col·laboració, tocant tots els estris de la seva
bateria. La intensitat emocional va creixent gràcies a aquesta persistència. El
break rítmic apareix i amb aquest el solo del contrabaixista americà resident a
Sitges, Tom Warburton. Magnífica demostració
de destresa i concepció harmònica d’aquest mestre, un dels més “moderns” en
això de tocar el contrabaix. La melodia inicial, a piano i teclat ha tornat a
aparèixer per ja situar-nos al final del tema, d’aquest magnífic tema “The Call
From The Past”.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions
magnífiques. Allà hi trobareu a Luca
Tondena i companys.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim ara amb un
dels temes cantats per Laia Cagigal
i que serà el...
7.- Tacavieray (Roger Mas) 6m58s
“Per ella viuré, per
ella seré..” referint-se a la “música”...i com ha començat aquest tema, però de
quina manera més impressionant ha acabat, amb una demostració de Marc Ayza arribant tots tres al final,
de manera delicada. I és que l’inici ha estat força delicat amb sons de
campanes abans de començar Laia a cantar la cançó, la lletra escrita com les
altres tres per Roger Mas. Un tema
amb aquells aires de Corea, Burton,
Purim etc, músiques de la ECM i
similars. La melodia te unes variacions que ens recorden a Flora Purim i companys de mogudes musicals d’allà pels anys 70s. Si
Tom segueix fil per randa
l’harmonia, com no podia ser d’una altra manera, Marc segueix creant sense parar. Escoltant-lo detingudament, sembla
ben bé que faci un solo, improvisant, des de l’inici fins el final, tan ric es
ell amb recursos i sabent-los emprar com ell sap fer. Roger deu “volar” tocant amb els seus dos amics, i així ens ho ha
semblat a nosaltres. Ha volat. Tom
Warburton ha agafat les regnes del tema en el seu solo, impressionant solo,
on l’hem pogut escoltar amb quina mestria l’ha desenvolupat i creativitat
amarada de modernitat. Purim, Cagigal,
hi ha tornat cantant amb la seva bonica i súper entonada veu, una melodia que
no és precisament fàcil de cantar, considerant els canvis ja comentats. I com
acaben el tema, amb un Marc increïble
per potent, per creatiu i l’acaben dolçament.
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
A “The Call from de past” Roger Mas es
retroba amb els seus antics companys Tom
Warburton i Marc Ayza després d'haver treballat plegats anteriorment en el
trio liderat pel baterista Marc Ayza.
En aquesta ocasió és ell qui assumeix el lideratge d’aquest grup per
enregistrar aquest disc que és el punt de reunió per reprendre el viatge
començat ara fa deu anys. Roger Mas
és un dels pianistes més destacats de la seva generació i és també un prolífic
compositor, prova d'això són els deu originals que formen part d'aquest disc on
Mas desplega el seu univers musical
aquest cop al servei d'un trio incombustible de vells coneguts que mantenen
intacta la seva complicitat. “The Call
from de past” compta amb la col·laboració especial de la cantant Laia Cagigal que aporta la seva
meravellosa veu a quatre de les composicions que formen part d'aquest treball,
el complement perfecte per un disc que confirma la gran trajectòria d'aquest
trio. Això ens han dit des de la pàgina web del disc que us posaré al blog: https://www.underpool.org/thecallfromthepast-rogermas
I acabarem projecte i
programa amb el tema més llarg del disc anomenat.....
6.- Shadows (Roger Mas) 10m06s
Doncs ja heu pogut
escoltar de quina manera més impressionant hem acabat el programa d’avui, amb
aquest increïble tema del Roger.
Després d’una introducció i interpretació del tema sencer, de nou a dues veus,
piano i teclat, a càrrec del líder i tan ben recolzat pels dos amis de tants
anys i projectes, Tom i Marc, amb el
pont inclòs entremig, Roger mateix
ha encarrilat encara a aquest tempo mig, el que serà una magnífica improvisació
a tot swing. Una aturada rítmica, inici del seu solo i sense adonar-nos-en ens
hem trobat a tot swing gràcies al “walking” de Tom i el “Ride” i “xarles” del Marc.
Magnífica demostració de tècnica, de creativitat, d’imaginació amb tot el
millor suport, el que li donen aquests dos “mostrus”, Tom i Marc, que amb en Roger
ja en són tres. Impressionant el solo d’en Roger
i impressionants tots tres. El final del solo de Roger ha estat l’inici del grandíssim solo de Marc, força delicat també. El control sobre el volum, sobre com ha
tocat les timbales i caixa amortida, sense el bordó primer i amb bordó després,
poca profusió de cops als plats, amortint en definitiva el volum final, la seva
creativitat en els redobles i canvis implicats ens l’han mostrat com realment
és, un dels nostres grans bateries i creadors. Al final d’aquest increïble
solo, hem tornat a escoltar com la melodia ha tornat de nou, amb les dues veus
de piano i teclat, com de nou ha tornat el motiu principal i com aquest ha anat
desapareixent mica a mica. Magnífic final de projecte i programa.
Doncs res, això ha
estat tot. Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui com jo mateix he
gaudit. I us recordo que primer hem escoltat el projecte de Lluís Capdevila “Cinematic Radio”, que
després hem escoltat dos projectes amb Dani
Picazo liderant-los i que han estat “Al
voltant de Mompou” i “Achromatic
Project”, per acabar amb aquest magnífic “The Call from the past” de Roger
Mas. També aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree,
Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova
Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big Bang, La Tavella, el Maki, etc,
etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de
tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 359 - FSNT 1000: Mayte Alguacil, Fèlix Rossy i Pere Navarro 5tet, 20 de març de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs el programa
d’avui el dedicarem als nostres joves músics i editorials. Així és que us
proposo escoltar tres projectes de FSNT
sèrie 1000 i que seran els de la Mayte
Alguacil i el seu “Trav’lin Light”,
el “Introducing Fèlix Rossy” i el “Perenne” de Pere Navarro Quintet. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Us haig de dir que el
concert de divendres passat a la Sala
Xica va ser magnífic, tot i trobar a faltar amigues i amics que havien anat
a Madrid a manifestar-se a favor del
dret a l’autodeterminació. Pol Omedes
European Quartet ens van oferir tot un reguitzell de temes propis del líder
i algun estàndard i ho van fer d’una manera magistral.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I sí, us proposo
començar amb el projecte tot ell d’estàndards cantats magistralment per Mayte Alguacil, anomenat...
“TRAV’LIN' LIGHT”
Mayte
Alguacil
Editat
per FSNT de la sèrie 1000 FSNT
1005
Enregistrat
per Ferran Conangla el 24 i 25 de gener de 2017 al Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla.
Produït
per Mayte Alguacil
Productor
executiu, Jordi Pujol
Mayte
Alguacil, veu
Jaume
Llombart, guitarra
Pedro
Campos, contrabaix
I la col·laboració de
Enrique
Oliver, saxo tenor
Fèlix
Rossy, trompeta
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..
Doncs aquest és una
delícia de disc, amb 12 temes preciosos, la majoria a tempo slow, balades,
alguns a tempo mig, i algun de fast, tot un homenatge al The Great American Song Book. La veu de Mayte la vam escoltar el desembre, on va venir de convidada
especial, no prevista, al concert que ens van fer Víctor Correa Organ Trio, i ens va captivar de la mateixa manera
que us captivarà a totes i a tots vosaltres. Sis precioses balades cantades amb
tot el sentiment i perfecte entonació, ens situen en el context càlid del disc.
Així tenim temes tan magnífics com “My Old Flame”, “I’m Old Fashioned”, “For
all we know”, “Good morning heartache”, “Everything Happens To me” i la que
titula el disc, “Trave’lin Light”. Difícil serà escollir-ne una i deixar les
altres. El delicat swing apareix amb el “Mean to me” i “You make me feel so
young”, on Mayte ens mostra com
improvisa en “scat”. Al mateix tempo i swing tenim “I’ve got the world o a
string” i “I was doing all right”. Una mica més viu tenim el magnífic “Exactly
like you”, doblat de tempo posteriorment, i ja el més fast “What a little
moonlight can do”.
Doncs us proposo
començar amb la preciosa balada de Arthur
Johnston & Sam Coslow anomenada...
11.- My old flame (A. J. & S. C.) 5m34s
Doncs i quina
preciosa balada hem escoltat per a començar el programa d’avui. Una cançó que
segur recordeu i cantada també per Billie
Holiday entre moltes i molts altres. També potser la recordeu interpretada
per Charlie Parker, el qual en va
fer una increïble versió.
La veu de Mayte, dolça, i acompanyada per la
delicadesa de la guitarra del Jaume
Llombart han iniciat el tema, sense oblidar a Pedro Campos al contrabaix. Feta sencera l’exposició del tema, ha
estat Fèlix Rossy a la trompet qui
ha iniciat els solos, amb una certa contundència sonora i emotiva, alhora que
sensibilitat. Després d’ell, retorn a la melodia i final d’aquest preciós “My
old flame”.
Sembla ser que l'actriu
i cantant Mae West, juntament amb
l'orquestra de Duke Ellington, van
interpretar “My Old Flame” a la pel·lícula “Belle of the Nineties”, que es va
estrenar el 21 de setembre de 1934 a Nova
York. Algú va considerar que la primera versió de la pel·lícula era moralment
inacceptable, de manera que el títol havia de ser canviat i el guió reescrit. West, que era un fanàtica de Duke Ellington, va proposar que ell i
la seva orquestra apareguessin a la pel·lícula. Els executius de Paramount Pictures s’hi van negar,
afirmant que era massa car, però Mae
va insistir i finalment ho va aconseguir: Duke
i la seva banda van acompanyar l'actriu en diversos actes de la pel·lícula, ja
com a "My Old Flame". La versió de la pel·lícula és molt més curta
que la d’Ellington enregistrada el 9
de maig de 1934 amb la cantant Ivie
Anderson. Els compositors havien escrit abans nombroses cançons per a Bing Crosby, afegeix-ho.
Seguim ara amb un
tema una mica més viu, de Ahlert &
Turk anomenat...
3.- Mean to me (Fred Ahlert & Roy Turk) 5m09s
I de quina manera més
dolça ha començat l’Enrique Oliver
amb el seu saxo tenor, ell solet fent la melodia i amb el suport rítmic del Jaume i Pedro, i abans que Mayte hagi començat la cançó, i amb
quina preciosa veu i perfecte entonació, a vegades recordant-nos a Billie Holiday, no per veu trencada. El
so obtingut del seu tenor ben bé ens situa a l’època adequada dels anys 20, i
ens sembla escoltar a Lester Young i
a algun més. Jaume i Pedro fan que
el swing hi sigui d’una manera delicada des de l’inici, amb el “walking”
delicat del jove contrabaixista. Enrique
mateix, ha iniciat la improvisació igualment recolzat per guitarra i
contrabaix, amb una reeixida interpretació d’aquest tema i demostració de
control sonor, profunditat de so i delicat gust i creativitat. I és que aquest
amic nostre, músic malagueny, és un dels saxos tenors d’aquest país, amb permís
d’Amargant, Santi de la Rubia, Víctor de
Diego...etc. Mayte hi ha tornat
amb la melodia, acabant el chorus sencer i apareixent també Oliver al final amb un final d’aquells
que s’allargassen en els directes.
Tres grans estrelles
dels anys vint van gravar "Mean to Me". Annette Hanshaw (20 de febrer de 1929 - Diva 2859 G), Helen Morgan (6 de març de 1929 -
Victor 21930) i Ruth Etting (11 de
març de 1929 - Columbia 1762 D). Aquest últim àlbum, que incloïa "Button
Up Your Overcoat" de B.G. DeSylva’s
i Lew Brow va tenir un gran èxit de vendes. "Mean To Me" va
assolir el tercer lloc en les llistes d'èxits i "Button Up Your
Overcoat" va arribar al quinzè lloc. Diana
Ross va cantar aquest estàndard
a la pel·lícula Lady Sings the Blues
(1972), una biografia de Billie Holiday.
Fred Ahlert i Roy Turk, a més de 'Mean to Me', van signar temes tan populars
com 'I'll Get By' (1928), 'Walkin' My Baby Back Home '(1930),”I Don't Know Why”
(1931) i 'Love, You Funny Thing!' (1932). Juntament amb un altre col·laborador,
Ahlert va compondre 'I'm Gonna Sit Right Down i Write Myself a Letter' (1935) i
Turk, que va morir el 1934, és l'autor de les lletres de "Are You Lonesome
Tonight?" (1926).
Seguim amb un altre
tema amb un swing i tempo similar, però que entremig té un tempo doblat
magnífic, tema compost per McHuge &
Fields, anomenat...
12.- Exactly like you (Jimmy
McHuge & Doroty Fields) 2m30s
Doncs ja heu pogut
veure com ha anat tot plegat. Tema que l’inicien a un tempo mig slow i a tot
swing però que tot just acabat de presentar per la cantant l’Enrique Oliver inicia una introducció a
solo saxo on ja s’albira el tempo doblat que després farà tot i improvisant.
L’increïble “walking” i a tot swing de Pedro
Campos al contrabaix i els acords del Jaume,
recolzen el tros de solo del saxofonista malagueny alhora que a la mateixa
líder, cantant el final del tema. Curiosament, i sense que ho diguin enlloc,
aquest disc té premi secret en el darrer track. O sigui que després del tema
que heu escoltat, hi ha una altra meravellosa balada a veu i guitarra anomenada
“Time on my hands” inclosa en el títol “Exactly like you”, per això aquest tema
diuen que dura 7m02s.
El musical International Revue, produït per Lew Leslie, es va estrenat el 25 de
febrer de 1930 al Majestic Theatre
de Nova York. Aquella nit, Harry Richman i Gertrude Lawrence van
cantar ‘Exactly Like You’. L’espectacle no va tenir tants èxits com s’esperava i
es va retirar després de noranta-cinc actuacions. Fins i tot si tinguessin bons
productors, els actors de primera fila (Gertrude
Lawrence, Harry Richman, Pearl Jack, Anton Dolin i La Argentinita), la
coreografia de Busby Berkeley i les
cançons de McHugh i Fields, tampoc
s’hauria aguantat, car el musical té un guió fluix i, en general, no resulta
atractiu per al públic i els crítics. No obstant això, dues de les seves peces
musicals, ‘On the Sunny Side of the Street’ i ‘Exactly Like You’ van arribar a
ser molt famoses, convertint-se en estàndards de Jazz.
I en Xavier Urrejola ens diu des del seu Rockdeluxe....
"'Estic feta a
l'antiga', afirma sense complexos la madrilenya Mayte Alguacil. Tret significatiu de la seva personalitat que, amb
la seva veu pura i candorosa, va enamorar a l'il·lustre pianista Michael Kanan, un expert coneixedor
d'aquestes ràncies melodies, tan venerades per tots dos, compostes per genis
com Jerome Kern, Harold Arlen o George
Gershwin. Aquest vincle el va convertir en mentor i pedra angular del seu
primer treball com a líder: Day By Day
(Fresh Sound New Talent, 2015). Kanan
ha d'estar orgullós en contemplar com la cursa de Mayte segueix madurant i pujant esglaons....
Acabarem el projecte
de la Mayte Alguacil i companys amb
el tema més viu, tema de Harry M. Woods,
anomenat...
6.- What a little
moonlight can do (H. M. Woods) 4m34s
Doncs ja heu vist de
quina manera, a tot tempo, a tot swing, hem acabat el projecte de Mayte. Recordeu però que, amb el
regalet del final ja comentat, aquest és un projecte eminentment melòdic amb
6+1 precioses balades. Aquest és el tema que se surt de mare, amb tots els ets
i uts, fent-nos pensar en l’època daurada dels inicis del ball que tant de moda
s’ha posat entre nosaltres des de ja fa alguns anys, el Lindy Hop. Només em puc imaginar aquest tema en un musical, com la
majoria sí, però també en una sala de ball plena de balladores i balladors i
amb una magnífica big band. Mayte ha
fet l’exposició del tema sencer a tot swing recolzada per guitarra i
contrabaix, aquest a tot “walking”, a tot “swing”. L’Enrique ha fet un grandíssim solo, tornant-nos a meravellar pel
fraseig, per la tècnica, pel bon gust i creativitat, alhora que sonoritat
acostant-nos a una època determinada, aquella dels anys 30s. Després d’ell, Jaume ha reeixit també amb la seva
improvisació. I és que aquest mestre de la guitarra ho broda en totes les seves
col·laboracions i així és que aquí ens ho ha demostrat de nou. En tot el
projecte ha fet la tasca feixuga d’acompanyar, de donar els “colors” harmònics
amb la seva guitarra alhora que participà en les improvisacions. Mayte ha tornat a recuperar el tema per
així apropar-nos al final a tot swing a tot tren, en un tema súper vital, on
tots ens mostren el cantó més potent del seu caràcter.
I el Xavi continua dient-nos que.....El
segon, també sota logo Fresh Sound
Records, es titula Trav'lin 'Light
(2017), i tot i no allunyar-se de la temàtica musical del seu predecessor,
conté canvis substancials. Alguacil
ha substituït el piano per la guitarra de Jaume
Llombart i ha eliminat la bateria per donar més protagonisme al contrabaix
de Pedro Campos (un tret que hagués
encantat Chet Baker). Amb aquest
breu matalàs més les concretes aportacions d'Enrique
Oliver i Félix Rossy a les canyes i metalls, el disc transmet una
senzillesa fascinadora que abraça sense deixar-te anar. La veu de Mayte Alguacil ha agafat més color,
presència, seguretat, i una profunditat que captiva a “Everything Happens To Me”,
t'absorbeix en “Mean To Me” o t’embadaleix amb “Exactly Like You”. Puc
imaginar-la cantant sobre un piano com si de Michelle Pfeiffer es tractés el “Iv’e Got the World On a String”.
Ho faria de cinema."
I això ens va dir
l’amic Xavier Urrejola, l’octubre,
2017, a Rockdelux.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Doncs després
d’aquest magnífic projecte sembla el moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
...................................................
Gràcies Carme, ens retrobem d’aquí dues
setmanes..
I nosaltres seguim i
ho farem amb un altre delicat projecte de la sèrie 1000 de FSNT, amb l’anomenat...
“INTRODUCING
FÈLIX ROSSY”
Fèlix
Rossy
Editat
per FSNT de la sèrie 1000 FSNT
1001
Enregistrat
per Pete Rende al Mike Kanan’s Studio l’agost de 2010 a New York.
Mesclat
per Pete Rende
Masteritzat
per Randy Merrill a Maasterdisk, New York
Produït
per Jordi Rossy i Jordi Pujol
Fèlix
Rossy, trompeta i fiscorn
Mike
Kanan, piano
Ben
Street, contrabaix
Jordi
Rossy, bateria
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Fresh Sound...
Ens trobem de nou amb
un projecte dedicat a la música del The
Great American Song Book, amb quasi una hora de temes i música delicada i
magníficament interpretada. S’ha de considerar que Fèlix tenia 17 anys quan va enregistrar aquest disc, i tot i això
se’ns mostra segur i humil, delicat i càlid, i més virtuts de les quals en va
parlar Mike Kanan. Hi trobem quatre
balades, entre les quals un “All the things you are” la qual no es toca així
habitualment. També el preciós “Stella by Starlight” i un “Imagination”
increïble. Amb un punt de més de tempo tenim el primer track del disc “I’m
through with love”. El ”swing” apareix ja amb el “Golden Earrings” i de la
mateixa manera amb “Dancing on the ceiling”. I tot i començar delicadament a
piano solo, “Love walked in”, segueix a tot swing. Els quatre temes restants
tenen ja tot el swing del món i així tenim el “You’re driving me crazy”. “Three
on One” te uns inicis força entremaliats, melòdicament parlant, entrant el
swing en les improvisacions. Un altre tema iniciat a piano solo que poc després
agafa un altre tarannà és el “Who Cares?”. I ja per acabar, el tema francament
més viu del projecte és “A Dandy Line”, que va a un swing desfermat. Magnífica
selecció de temes, de tempos, mixtura de tot plegat on es pot escoltar la
diversitat dins del Jazz Clàssic, que no Modern, però tampoc Dixieland.
Us proposo escoltar
la preciosa balada a tempo slow high, ja m’enteneu, tema de Livingstone, Malmeck i Kahn,
anomenada...
1.- I’m through with
love (Livingstone, Malmeck & Kahn) 5m09s
Doncs ja heu pogut
escoltar amb quina delicadesa tocà Fèlix
aquesta balada a tempo slow no tant slow, i amb quin preciós i càlid so ho ha
fet. I hauria de parlar en passat perquè ho fa fer el 2010, ara ja fa més de
nou anys, déu n’hi do. I és que la progressió de Fèlix en aquests anys és impressionant. Ja el vam tenir al Jazz Club La Vicentina fa tres o quatre
anys i tornarà el juny amb un quartet de joves cracs com ell. Ja us en faré
cinc cèntims quan s’apropi el concert. Una melodia molt maca i interpretada amb
tota la dolçor possible, seguint després una molt bona improvisació d’aquest
aleshores xavalet de 17 anys. Molt bon gust, tècnica i control sobre un
instrument força físic com és la trompeta. Després de la seva improvisació, ha
estat Mike Kanan qui ha fet la seva,
suau i preciosa també. I fixeu-vos que en aquest tema només heu escoltat piano
i trompeta, i quin ritme més llunyà que ha imprès el pianista. Ben bé, estàvem
situats molt lluny, com en el projecte de Mayte
Alguacil, als anys 30 del segle passat.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguim, i ho farem
amb el tema de Rodgers & Hart
anomenat...
8.- Dancing on the
Ceiling (Rodgers & Hart) 5m36s
Aquesta és una cançó
composta el 1930 per aquesta magnífica parella de creadors, Rodgers & Hart per al musical “Ever Green”. Inicialment havia de
formar part d’un altre musical, “Simple
Simon” però la van treure abans de la seva estrena. És una preciosa melodia
també, i tot i ser un estàndard, no és un tema que es toqui massa, crec jo, ni
en projectes ni en Jams. Això no li treu cap mèrit, car, és una bella melodia i
harmonia, la que aquests dos mestres varen saber fer en el seu moment per a
l’esmentat musical. Fèlix ens ha
tornat a acaronar amb la suavitat del seu metall, tot i tocar el fiscorn en
alguns temes, la qual cosa mirarem d’esbrinar. Després de la intro a piano solo
de Kanan, Fèlix s’hi ha posat amb la melodia, i ja heu escoltat de quina
manera ho ha fet. Jo diria que ell fa un homenatge al Chet Baker més jove, tot i no cantar Fèlix. El so, estil, i fraseig, tot ens remet a Baker. La veritat és que Fèlix improvisà, en el seu moment ara
fa 10 anys d’una manera molt brillant, per qualitat i llenguatge. Kanan, sempre és ell mateix. El seu
fraseig és així de magníficament ben construït alhora que amb un swing
increïble que no l’abandona, gràcies també a la base rítmica amb el Ben Street, contrabaix i Jordi Rossy,
bateria, ambdós magnífics també. El tema apareix de nou després del reeixit
solo de Kanan, de la mà del jove
crac per acabar-lo delicadament.
I des de la pàgina
web del disc, el Mike Kanan va
escriure el 2011......
"Aquest és ,el
primer enregistrament de Fèlix Rossy
com a líder. Pot semblar estrany que una persona tan jove (17 en el moment
d’aquesta escriptura) hagi escollit un repertori tan antic, com el que es troba
en aquest disc. Però les qüestions d’estil, experiència, fins i tot l'edat, semblen
irrellevant a l'hora de considerar la manera de tocar de Fèlix. Realitza actuacions amb tanta autoritat i bellesa perquè
toca amb total honestedat i integritat en totes les notes. Durant els primers
entrenaments amb el seu pare, pianista, compositor, ara vibrafonista i sempre
baterista, Jordi Rossy, va aprendre
des del principi a utilitzar les seves oïdes i confiar en els seus instints.
I ja seguirem amb el
comentari de Kanan però ara seguirem
amb un tema una mica més viu de tempo, tema de Thad Jones, anoment...
7.- Three on One (Thad Jones) 5m54s
I ja sabeu que els
germans Jones varen ser tres. O
sigui que el títol de “Tres en Un”, ben bé es podria referir als tres germans
que són un Jones. I eren el pianista
Hank Jones, el trompetista,
compositor del tema i posteriorment co-líder de Big Band amb Mel
Lewis, Thad Jones i el magnífic baterista de Coltrane, Elvin Jones. Doncs ja heu pogut escoltar que la melodia
l’han fet trompeta, piano i contrabaix, només iniciar el tema. Kanan ha iniciat els solos amb el
suport del “walking” de Ben Street i
les escombretes del Jordi. El trio
rítmic per excel·lència, màquina melòdico-rítmica que no sembla necessitar
ningú més. Però resulta que la música també són colors, i quants més millor, i
així és que amb la trompeta del Fèlix
tenim els que necessitem. Ell mateix ha quallat un magnífic solo amb tota una
demostració de professionalitat i maduresa, cosa força estranya en un xaval de
17 anys. Ben Street l’ha seguit amb
un gran solo, melòdic, carregat també de swing i bon gust. La melodia a tres ha
tornat a aparèixer per així acabar el tema i fer-ho delicadament, també.
Seguim amb el que ens
diu Mike Kanan de Fèlix Rossy...
Tot el que Fèlix toca és absolutament ell mateix.
Molts músics es passen tota la vida intentant-ho sense assolir aquest grau de
sinceritat. Fèlix té molts anys per
endavant per aprendre diferents estils, diferents tècniques, diferents
enfocaments de la música. Però sempre sabrà qui és, la qual cosa li permetrà
tocar amb amor, imaginació lliure i una completa falta de competitivitat. Tots
els punts forts de Fèlix són
evidents en aquest enregistrament: lirisme, calidesa, swing, un esperit
aventurer, tot embolicat en un to bonic. Aquest disc representa els seus
primers passos per desenvolupar el que crec que serà una veu realment única i
important en el jazz ". Michael
Kanan (Brooklyn, 2011)
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I ja
acabem amb el projecte del Fèlix i
ho farem amb el tema ja francament viu, compost per Walter Donaldson anomenat..
4.-
Your’re Driving me Crazy (W.
Donaldson) 4m12s
Aquesta
és una cançó popular nord-americana composta (música i lletra) per Walter Donaldson el 1930 i gravada el
mateix any per Lee Morse, Rudy Vallée
i els seus Yankees de Connecticut i
alguns més. La cançó es va convertir en un èxit i es va afegir a la comèdia
musical de 1930 “Smiles”,
protagonitzada per Marilyn Miller i Fred
i Adele Astaire. Els acords de "You're Driving Me Crazy" formen
la base del gran "Moten Swing" de Bennie Moten. Tema aquest interpretat per centenars d’artistes i
inclòs també en alguna pel·lícula i per tant encabit en el The Great American Song Book. Mike
Kanan ens n’ha fet la intro, i m’ha semblat que ho ha fet amb una melodia
d’un altre tema. El jove líder ha interpretat la melodia i posterior solo,
seguint fil per randa l’harmonia, la qual cosa s’agraeix. El que és clar, és
que en aquest tipus de projectes on es fan homenatges a clàssics del Jazz, les
improvisacions també convé que siguin, i ho són, més aviat clàssiques, on es
puguin seguir els acords, escales i canvis harmònics amb facilitat, com és el
cas. Kanan i Street han fet
posteriorment els seus solos, i sempre recolzats pel sempitern treballador del
ritme i pare de la criatura, Jordi Rossy,
el qual es limita en aquest projecte a donar-los suport rítmic a la resta de
companys i fill. Aquest, el fill i líder, ha tornat a la melodia per així
acabar aquest tema que ens ha sonat força divertit, força vital, i ideal per
acabar el projecte “Introducing Fèlix
Rossy”.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ja acabarem el
programa d’avui dedicat a la sèrie 1000 de FSNT
amb el primer treball de Pere Navarro,
també trompetista. I és que aquest jove crac ja n’ha fet un altre, “Living in Madrid” també per FSNT. Som-hi amb...
“PERENNE”
Pere
Navarro Quintet
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1003
Enregistrat
per Daniel Dameà i Pere Aguilar l’1, 2 i 3 de juny de 2016 a La Nau, Barcelona.
Mesclat
per Pere Aguilar.
Masteritzat
per Alexis Psadourakis al Sterling Sound, NYC.
Produït
per Pere Navarro.
Productor
executiu, Jordi Pujol.
Pere
Navarro, trompeta i fiscorn
Joan
Solana, piano i teclats
Joan
Carles Marí, bateria
Ferran
Borrel, guitarra
Pep
Colls, baix elèctric i contrabaix
I la col·laboració de
Abe Rábade, piano a #2 i #9
Totes les
composicions són de Pere Navarro.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...
Aquest és un projecte
sorgit des del Taller de Músics, on
ell va estudiar el Grau Superiorn, i
per tant envoltat de companys de promoció com són els ThreeJay, Solana, Marí i Colls. Ara tenim entre les mans un
projecte personal, amb tot de temes propis i quasi una hora i deu minuts d’una
magnífica música. Creació personal per acabar el programa d’avui, i també d’un
jove músic, d’Eivissa, per més
senyes. Dels onze temes, tenim també una profusió de balades o temes a tempo
slow entre els quals el preciós “Güelo”. També és una deliciosa balada el
primer track del disc “Inviting Melody” alhora que el 10è track, tema de llarg
títol “One Amongst The Others (Mr. President Choice)”. Seguint delicadament ens
trobem amb el tema anomenat “Pere VI”. Amb un pèl de funk, i igualment slow
down, tenim el darrer track del disc, “The One & Only”. Hi ha un títol que
recorda a un estàndard, “There Will Never Be Another Me”, on l’estàndard acaba
amb You, i no amb Me, com és el tema del Pere.
Tema també delicat però amb aires rítmics un pèl vius. A partir d’ara ens
trobarem amb temes una mica més vius rítmicament parlant, com és el cas de
“Hometown”. També el “13 vs 4” té un punt de funky potser marcat pel Colls i el seu baix elèctric. Una mica
més vital encara és el “Rainy Day at Nomada Studio 57”, tot i el break rítmic
entremig del tema. I amb els dos restants, on la bateria agafa un paper força
important, tenim els més potents
encabits en una mena de Jazz-Fusió com és el cas de “A matter of time” i el
preciós “Trio de Jotas”, iniciat dolçament amb una intro a guitarra espanyola,
però que agafarà un tarannà difícil de predir.
Comencem doncs amb
una de les balades amb un punt de funk, si se’m permet, tema anomenat...
11.- The One &
Only (P. Navarro) 5m21s
I us he volgut posar
aquesta per poder copsar el canvi d’estil entre aquest projecte i els dos
anteriors. I sí, el fet de passar d’estàndards a temes propis farà que no pugui
parlar de programa temàtic per les seves músiques, la qual cosa no em preocupa gens
ni mica. El programa d’avui està dedicat als projectes de la sèrie 1000 de
l’editorial de casa nostra FSNT. I
aquesta ha estat una preciosa composició, amb el líder a la trompeta, dolça,
però també passada pel sedàs dels efectes wha-wha cap al final del seu solo. El
baix elèctric de Pep Colls ha
iniciat el tema, i amb els cop al canto de la caixa de Joan Carles Mari¸i el teclat de Joan Solana. La melodia ha aparegut amb la trompeta del líder, Pere Navarro, dolça, amb notes llargues
i mantingudes en lo que seria la A del tema. A la B, o el pont, ha aparegut el
so dolç també de la guitarra de Ferran
Borrell, amb un so força càlid. Amb el retorn a la A pel líder, han acabat
la presentació del tema, iniciant ell mateix el seu llarg i reeixit solo,
comentat abans. Amb aquesta composició crec que farem una bona transició
musical, de les balades dels estàndards anteriors a les músiques actuals del Pere.
I tot i haver-hi
explicacions diverses en el llibret interior, no n’hi ha ni una en la pàgina
web del disc, o sigui que he anat a la seva pàgina web...
I diu ell mateix
que.... Perenne és quelcom que
és continu, permanent, incessant, que no s'atura, que perdura en el temps, que
es manté complet... que no mor, extret del diccionari. Això és el que li
desitjo a aquest àlbum, que perduri, que el pugui escoltar molta gent. I també
es pot llegir una curta i resumida biografia de la qual us en dic que.... Pere Navarro va començar el seu idil·li
amb la trompeta als vuit anys. Va començar els seus estudis professionals a Eivissa i va seguir amb la seva
formació al Taller de Músics ESEM de
Barcelona. Allí es va graduar recentment dels seus estudis superiors. I
seguirem parlant d’ell una mica més després, però ara seguim amb la seva
música, i així és que us proposo escoltar el tema...
2.- Hometown (P. Navarro) 6m08s
Doncs el piano que
heu escoltat ha estat el de Abe Rábade, músic
gallec amb el qual el Pere hi té la
relació d’haver-lo conegut per la participació del Pere en la Eivissa Jazz
Experience, dirigida per pianista gallec, a l’estiu de 2016. Molt bon
pianista Rábade, que ha volgut
col·laborar en aquest tema i un altre més. Ha estat ell mateix qui ha començat
a piano solo, per després afegir-s’hi la guitarra de Ferran i la trompeta del líder. El tema segueix un slow crescendo
de tempo que amb d’altres temes del projecte arriba a ser força viu. Després de
la melodia a càrrec del líder, Rábade
ha iniciat els solos amb un de llarg i magnífic. La pulsió nítida és alhora una
pulsió rítmica amb un control de la mà esquerra amb notes soltes, mentre la
dreta ens il·lumina per la seva creativitat. Mentrestant, el contrabaix ara de Colls i la bateria de Joan Carles li donen el suport adequat.
Ferran Borrell ha seguit amb el seu
reeixit solo on ens ha mostrat la seva particular i preciosa interpretació
d’aquestes harmonies. Tots plegats han tornat a retrobar la melodia i així
acabar el tema molt delicadament.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguint amb el Pere... Palau de la Música Catalana, Jamboree, Nova
Jazz Cava, El Plaza Jazz Club són només alguns dels escenaris als quals ja
ha pujat Pere Navarro, entre
d'altres teatres i auditoris d’arreu de Catalunya.
A més, ha format part del cartell, per exemple, de festivals com el Festival Internacional de Jazz de
Barcelona, Vijazz Penedès o l'Eivissa Jazz, on al 2016, va celebrar la seva
desena participació al festival eivissenc. Ho va fer com a membre de la 'Eivissa Jazz Experience', liderada per
Abe Rábade com he comentat abans. El
pianista gallec ha col·laborat en dos temes de Perenne, com ja sabem.
I seguim amb un altre
tema del projecte de Pere Navarro,
anomenat....
5.- Rainy day at
Nomada 57 (P. Navarro) 7m06s
I ja heu pogut
escoltar que estem prou continguts per ritmes tot i que no tant per conceptes,
aquest més modern que els dos anteriors de Mayte
i Fèlix. I és que tot i els inicis força contundents amb bateria i piano,
per després trompeta i guitarra, ningú albirava els canvis rítmics posteriors
amb el break entremig, però ai las, aquesta és la gràcia. La música és tot
això, i més. I aquest és un tema que ens recorda, per la sordina i per la
concepció rítmica una de les èpoques de Miles
Davis, tot i que no la més i massa funk. Ben aviat ens hem trobat amb una
estona de quasi relax musical que no rítmic, car el baterista no ha parat de
fer uns redobles que han mantingut la pulsió rítmica. La trompeta amb sordina
del líder, les notes de piano i guitarra acompanyant-los, i fins arribar als
moments de més relax musical amb el piano, dolç i delicat, només acompanyat per
contrabaix i bateria, ells dos força delicats. El crescendo va apareixent i la
intensitat també a càrrec del barterista, i ja amb moments musicals que hem
escoltat els inicis, moment aquest quan el baterista ha fet la seva aportació
solista, acompanyat d’acords de piano i guitarra, i un tema que no s’ha acabat,
fent-nos pensar de nou en un directe, on el solo s’allargassaria el temps
adequat per a tothom, músics i públic.
I seguint amb el Pere... Cal remarcar
la seva presència a l’última edició del Festival
de Jazz de Lugo. El concert va ser sel·leccionat per l’SGAE i Radio3, pel cicle “#VivaLaMúsicaViva”,
de la mateixa SGAE, éssent el
Quintet de Pere Navarro l’únic grup
de Jazz Nacional escollit. El concert es va retransmetre en directe per Radio Nacional de España des de la
mítica Sala Clavicémbalo, amb
l’aforament totalment cobert, plena de gom a gom.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem aquest
projecte i programa amb el tema anomenat...
9.- 13 vs 4 (P. Navarro) 7m54s
I amb aquest magnífic
tema acabem projecte i el programa d’avui. I ens hem tornat a trobar amb la
diversitat de les composicions del Pere
a qui sembla agradar-li començar amb una certa contundència per després
rebaixar la tensió amb algun delicat solo, com aquest cas el del pianista
gallec Abe Rábade, i després iniciar
de nou un crescendo per arribar a una intensitat musical i emotiva de l’oient.
Però és que després d’aquesta primera situació amb el piano, ens hi hem tornat
a trobar, ara amb el líder i la seva trompeta, igualment delicada. Notes soltes
del piano, la constància del baixista Colls
ara més elèctric, les notes de la guitarra, i tots plegats que tornen a
recuperar mica a mica la intensitat volumètrica perduda, o deixada anar. Mica a
mica, la contundència va apareixent en un tema que ens recorda, com l’anterior
l’etapa més funk del mestre Miles Davis.
De nou Joan Carles Marí a la bateria
ens ha demostrat lo bon baterista que és, donant pas a la melodia principal del
tema per acabar-lo delicadament.
I ja per acabar..... També
destaca, a més de la seva faceta com a líder, la seva versatilitat com a
“sideman” que l’ha portat a tocar amb bandes com Eva Fernández Group o la Original
Jazz Orchestra, (dirigida per David
Pastor) i amb artistes com Jorge
Pardo o Joachim Künn.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui, dedicat a tres projectes de la sèrie 1000 de FSNT, el de Mayte Alguacil “Trave’lin Light”, “Introducing Fèlix Rossy” per acabar amb el “Perenne” del Pere Navarro
Quintet. Espero de tot cor que us hagi agradat, i la veritat és que les
tres propostes han estat magnífiques, per la qual cosa felicitar als tres
líders i companys i també a Jordi Pujol
Baulenas per la seva aposta, recolzant els músics joves de casa nostra, i
no només de Catalunya, car en això
de les músiques no hi ha fronteres.
Acabo recordant-vos
que aneu a les botigues a comprar discos, o que ho feu per internet. Que aneu
als concerts en directe als molts i diferents locals que hi ha a Barcelona, que vingueu als concerts
mensuals que fem a la Sala Xica
i que també aneu al 38è Festival de Jazz de Terrassa, que encara queden uns concerts
magnífics entre els quals el de Dave
Murray d’aquest dijous 21 de març.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
