Programa nº 139, dia 25 de juliol de 2013. 2n dia del 4rt Festival de Jam Sessions. Darrer programa de la 4rta temporada
0 comentaris
Benvolgudes i benvolguts, el programa d'avui el dedicarem a la música que ens van oferir els joves cracs dels combos del Taller de Músics i els de l'ESMUC, el divendres 12 de juliol al pati-jardí de Can Comamala, en el segon dia del 4tr Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts....
Una sessió que va començar més d'hora, a un quart de 10 del vespre per acabar
igualment a les 24h....prop de tres hores de grans temes i interpretacions dels
alumnes de les dues escoles. A les 20h ja van començar a arribar, i mentre el Marc
i el Joan acabaven de muntar la parada, els nois es van refrescar
prenent-se unes birres a La Taska.
Els primers en fer
proves de so van ser els nois de l'Esmuc:
Josep Contreras, saxo tenor, que substituïa a Claudio Marrero
Diego Valenzuela, guitarra
Mateu Peramiquel, teclat
Josep Sina, baix elèctric
Fidel Minda, bateria
Jordi Rodríguez, percussió.
Josep Contreras, saxo tenor, que substituïa a Claudio Marrero
Diego Valenzuela, guitarra
Mateu Peramiquel, teclat
Josep Sina, baix elèctric
Fidel Minda, bateria
Jordi Rodríguez, percussió.
Mentre tot això passava vam tenir algun mal de cap i poc
enteniment amb alguns companys de l'associació d'aturats de Sant Vicenç dels
Horts, els quals no podien parlar amb el so dels músics....bé, una mica
d'adrenalina i prou.
Després d'ells van fer les proves de so
els nois del Taller de Músics:
Pol Padrós,Saxo tenor, que substituïa a Nil Mujal
Toni Saigi, Teclats
Pau Rosselló, Baix
Joan Palà, Percussió
Jose Luís Garrido, Bateria
Per les músiques que van estar tocant
ja vaig albirar que "la moguda" seria força potent. De fet el
"projecte" del combo de l'Esmuc ja el coneixia
d'haver-lo escoltat en una WTF al Jamboree, aquella vegada però
amb el Claudio Marrero, saxo tenor.
Mentre els de l'Esmuc sopaven
allà mateix (i així van poder escoltar el treball dels del Taller), els
del Taller van començar a tocar els seus temes..
Abans però, vaig fer una petita
presentació del què és el Festival agraint per trams als implicats, Ajuntament,
Escola de Música Moderna Sant Vicenç i comentant-ne els responsables
de l'organització...Jazz Club La Vicentina...JCLV i finalment la
presentació dels músics representant al Taller de Músics, ESEM.
Van tocar tot un seguit de temes gens
fàcils rítmicament, fins i tot amb un tema a 7/4..m'equivoco? Grans temes i
solos es van anar alternant durant els més de 30 minuts que van tocar. Mentre
tant, el públic anava omplint l'espai, el pati-jardí de Can Comamala, un
lloc que comença a ser ja una icona imprescindible per a gaudir d'un bon
espectacle, sigui el que sigui.
Després dels nois del Taller
faig fer les presentacions dels alumnes que representaven a l'Esmuc i
fer un agraïment també al tècnic de so, en Marc.
Aquestes músiques em sonaven força, tot
i notar algunes diferències entre els temes que van sonar aquí i els que van
sonar al Jamboree. Allà em va sembla notar molta més "canya" i
al jardí, a l'aire lliure, tot em va sonar molt millor...ja ho havia dit...Mateu
va ser l'encarregat de presentar el projecte; tocarien música de Gary Willis,
professor de combo d'ells, i un dels referents més importants en això del baix
elèctric d'arreu. He tingut la ocasió de veure'l en acció diverses vegades; una
al Cafè del Conservatori del Liceu i una altra a una WTF al Jamboree;
ambdós dies formant part del Llibert Fortuny Trio.
Bé, la música va ser força
"canyera", considerant també el fet d'haver-hi una guitarra
elèctrica, a més a més de teclats-baix-bateria-percusió, a més a més del saxo
tenor del Josep. Una formació similar a l'anterior amb la única
diferència del guitarrista.
Haig de dir que el públic s'ho estava
passant força bé, aplaudint en cadascun dels temes i encoratjant més i més als
músics, de la mateixa manera que ja havia passat abans amb els seus companys.
Després d'una bona estona de tocar, em
vaig plantar a l'escenari amb la sana intenció de fer-los plegar per donar pas
a la Jam Session, però no va poder ser. Vam tenir un estira i afluixa amb en Mateu
i al final vaig cedir a la seva proposta de tocar el darrer tema convidant a
algun company del Taller. Va pujar en Pol i així vam poder
escoltar el darrer tema, en Blues força viu, amb els dos saxofonistes tocant
plegats...començava la Jam....
Després d'aquest tema de repertori de Gary
Willis, vaig pujar a l'escenari a cridar a d'altres músics per així seguir,
ara ja al complet, amb la Jam Session. El primer tema va ser el So What
interpretat a un ritme força ràpid, i on els saxos, guitarra, teclats, baix,
bateria i percussió ens van fer gaudir força, amb gran interpretacions als
solos. Impressionant aquest tema i com va sonar. Havia pujat el Toni i
el Jose Luis, teclat i bateria del Taller, tocant amb la resta
d'implicats.
Després de demanar si hi havia algun
músic amb ganes de participar, vaig ser jo el qui es va presentar voluntari per
interpretar un tema, el Walkin, seguint amb l'ona Davis.
Un tema que va sonar força bé, i que
fins i tot a mi que reconec que no en sé, em va sonar de manera digna. A veure
quan arribarà el dia que podré dir que em va sonar bé....
Un darrer tema, ja sense mi, crec del Sonny
Rollins, a ritme de "Calypso", més o menys, i ara sense
recordar el nom del tema.. per després acabar ja amb el "Ain't no
sunshine..." amb la col·laboració de la Manuela i la Marina
Tuset. Un fi de festa impressionant que va fer aplaudir a tothom, i més
encara amb tots els músics que hi van participar dalt l'escenari. Darrers
agraïments per a tothom qui havia vingut i convocar al personal pel proper dia,
el 26 de juliol a la Plaça Sant Jordi i en plena Festa Major d'Estiu.
Un darrer agraïment per La Taska
per donar-nos suport de menges i refrescos, que a tots ens van anar força bé.
Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Quatre ratlles del primer dia del 4rt Festival de Jam Sessions: El Musical de Bellaterra i Conservatori del Liceu
Una
primera impressió del primer dia del 4rt Festival de Jam Sessions a Sant
Vicenç dels Horts és francament positiva....Hem estat molt a gust en
aquest magnífic jardí pati de Can Comamala.....Jo diria que hem sigut
quasi una seixantena de persones els qui hem pogut gaudir amb les
músiques que ens han interpretat aquests joves músics del "El Musical", Conservatori de Bellaterra i del Conservatori del
Liceu. Hem començat prou puntuals i hem acabat molt d'hora, a un quart
d'una. Se'ns ha fet curt i és per això que per la propera jam del
Festival faré els possibles per començar una hora abans....a veure si
els estaments institucionals entenen la necessitat de gaudir més estona.
Els combos han estat increïbles, fent els seus temes i després
compartint Jam Session. Hi ha hagut presència de músics per tocar a la
Jam Session com la del Josep, guitarra i Lluís, bateria que sí han pogut
tocar un parell de temes, mentre que un dels qui ha vingut, un assidu a
les Jams del darrer divendres de cada mes, en Jordi Pujol,
ha marxat sense poder tocar....crec que per despiste meu...em sap greu
Jordi. Tot i que són només quatre ratlles de satisfacció, seran les
suficients per recordar-vos els noms dels músics que han participat en
aquest el primer dia:
"El Musical" Conservatori de Bellaterra:
Sergio Del Campo Adsuara, Guillem Viscasillas, Miquel Bioque, Adrián Mateo, Josep Rodollar.....
"Conservatori del Liceu":
"Conservatori del Liceu":
Oriol Fontclara, Àlex Fortuny, Pedro Campos i Santi Colomer.
Ja quasi al final, fins i tot jo he pogut fer un tema que pel que sembla (no hi ha hagut llançament d'objectes punyents) també ha agradat....o sigui que satisfacció plena la música que ha sorgit de l'escenari, per la resposta de la gent de Sant Vicenç dels Horts, dels amics de Sant Cugat i fins i tot d'una parella d'argentins, propietaris d'un restaurant de Gràcia i bojos pel Jazz que han vingut expressament a gaudir amb nosaltres. Deixem-ho així de moment, i ara només quedarà ampliar una mica la crònica explicant les qüestions més musicals de les interpretacions dels diferents músics, la qual cosa intentaré fer en els propers dies. Abraçades, bona nit i bon Jazz en el Jac. Miquel Tuset i Mallol
Programa nº 137, dia 4 de juliol de 2013: "Jamie Reynolds Trio", "QPCT" i "Frederic Borey"
0 comentaris
PROGRAMA 137
Bona nit, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit¸ aquí Miquel
Tuset qui us parla, qui fa el programa i qui fa de tècnic de taula.....ah i
a l’hora de plegar, apago els llums i tanco amb clau i forrellat....
Avui tenim un programa farcit de novetats, amb un primer treball dels
amics “Qué Pasa Contigo Trio?”, i un parell de treballs de l’editorial
de casa nostra, Fresh Sound Records New Talent.....
“TIME WITH
PEOPLE”
Jamie Reynolds Trio
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 405
Enregistrat per Michael Marciano als Systems Two,
Brooklyn, New York el 23 de març de 2011
Produït per Jamie Reynolds
Productor executiu, Jordi Pujol
Jamie Reynolds, piano
Gary Wang, contrabaix
Eric Doob,
bateria
Totes les composicions són de Jamie Reynolds excepte el tema “The
Feeling Of Jazz” què és de Duke Ellington.
12.- The Feeling of Jazz (D.E.) 1m49s
Jamie Reynolds és una pianista canadenc, teclista i compositor que
ha viscut a Nova York des de 2005. Es va graduar amb honors a la Universitat
de Toronto el 2004, on va estudiar amb David Braid, Mike Murley, Phil
Nimmons, i molts altres. Jamie es va mudar a Nova York el
2005, quan se li va concedir una subvenció del Canada Council per
estudiar amb Fred Hersch, i va rebre una segona beca en 2007 per fer-ho amb
Craig Taborn.
3.- Singing School (J.R.) 6m52s
Jamie ha tocat amb alguns dels millors músics de Nova York, incloent Billy
Hart, Cameron Brown, Rodney Green, Rob Scheps, Greg Gisbert, Jamie Baum, Joel
Frahm, Branford Marsalis, Ike Sturm, i va treballar amb el productor Jason
Olaine. Ha tocat en gairebé tots els millors clubs de jazz de Nova York
i ha realitzat nombroses gires pel Canadà, els EUA i Europa,
incloent una actuació al Festival de Jazz de Newport.
2.- Locks (part one) (J.R.) 3m17s
Jamie va fer el seu àlbum debut en format trio i piano acústic, amb música
original, a la primavera de 2011, i va ser llançat el 2012. També col·labora
amb el productor Emilio Reis Leblanc en un projecte elèctric que combina
música original, improvisació, i els efectes experimentals d'estudi.
6.- Locks (part two) (J.R.) 1m16s
“Time with people” és el debut com a líder de Reynolds i
presenta un trio de piano que valora el diàleg de grup, el flux, el lirisme i
la flexibilitat en la musculatura i vistositat. Reynolds i el seu trio
de companys, el baixista Gary Wang i el bateria Eric Doob, tenen una
relació d’empatia i excel·lents habilitats de comunicació, les quals beneficien
a la música en tot moment. Els tres homes se senten còmodes en la seva pròpia
pell, i mostren un nivell de confiança compartida que permet que la música
pugui créixer i florir.
10,. Locks (part three (J.R.) 2m29s
Mentre què Reynolds va començar a escriure algunes d'aquestes
peces cap el 2006, cap dels temes es pot
considerat vell, o antiquat. Va decidir deixar que les seves idees evolucionessin
amb el temps i va donar els seus fruits. La seva música té un sentit de
maduresa i profunditat que només es pot escoltar amb una acurada consideració.
Línies ondulades, declaracions contemplatives, "Improvisation
(View)" i la brillantor amb un sentit de la moderació, "Morning
sun", totes conviuen pacíficament en el món de Reynolds.
1.- Ideas of North (J.R.) 5m49s
“Time with people” és el tipus d'àlbum que millora cada vegada que l’escoltes,
com una nova arruga que es desplega. Aquest és un treball a trio reflexiu en
tot el sentit de la idea ".
Donen Bilawski-All About Jazz (25 de juny del 2012)
7.- Cold Spring (j.R.) 6m09s
Seguirem ara amb un treball de tres molt bons músics, vinculats d’alguna
manera amb l’Escola Jam Session dirigida des de fa prop de 13 anys per
l’inesgotable Luís Blanco, compositor i cantant a més a més d’altres i
diverses activitats...
Els components hi tenen vinculacions ja que hi treballen com a professors,
alguns, essent el Jeroni Pagan director musical de la secció dedicada al
grau superior.
“Qué Pasa Contigo Trio?”
Editat per Jam Session Records
Enregistrat i mesclat en dues sessions a Capital
Sounds Studios per Enric Català.
Produït per QPCT
Productor executiu Luis Blanco
Jeroni Pagan, piano
Àngel Blanch, fretless bass
Miquel Garcés, bateria
Escoltarem tota una colla de temes, d’estàndards, tocats amb especial
delicadesa però amb la força immaterial que dóna ser el primer treball
enregistrat. De fet, la majoria de temes enlluernen per aquesta mateixa
delicadesa, bàsicament per la pulsió nítida sobre el piano i un acompanyament
suau de baix elèctric i bateria, els quals, en cap moment agafen un
protagonisme irresponsable. Un disc on tot està mil·limètricament quadrat, i on
hi ha un projecte unitari al voltant d’aquestes precioses melodies, essent-ne
elles les vertaderes protagonistes. Projecte dedicat a tots nosaltres, els
oïdors, però també dedicat a ells mateixos, com a millor manera d’agrair-nos el
poder tocar junts, diuen ells. Anem
doncs a fer-ne una repassada....
2.- Nigerian Marketplace (O.Peterson) 5m21s
El text següent està extret de la pàgina web de Jam Session Records
i traduït.
La fórmula musical del trio, és una de les més funcionals i
característiques. I encara que les possibilitats de reducció d'orquestra a grup
són molt diverses (des de duos a ensembles), el trio no només atorga una excel·lent
claredat en la redistribució de les funcions musicals, sinó que permet als
músics desenvolupar-se a fons dins dels seus papers. La història ens ha deixat
clars exemples. Amb l'arribada del Jazz, grans mestres des de Bill Evans a
Chick Corea, ens van delectar amb les seves lliçons magistrals basades en
la fórmula del trio en infinitat de solcs de vinil. La més
"estàndard" és la formada per piano, contrabaix i bateria, però ja el
1937 innovadors com Nat King Cole, van explorar en formacions
alternatives com piano, guitarra i baix, fins que amb la incursió de l'òrgan
hammond, el gran Jimy Smith, o el guitarrista West Montgomery,
van treballar amb distribució d'òrgan, bateria i guitarra.
4.- Night and Day (C.Porter) 4m58s
Amb l'arribada del Rock, la fórmula del trio va seguir mostrant
el seu clar avantatge sobre altres formats, passant-se a denominar "Power
Trio". Des de The Cream, Jimi Hendrix Experience, Emerson Lake
& Palmer, Rush, Police, fins Motörhead, van demostrar que les
possibilitats musicals d'un bon trio, són pràcticament infal·libles.
"Què Pasa Contigo Trio?", És una formació de trio de jazz, composta
per tres grans músics, Jeroni Pagan (piano), Àngel Blanch (baix fretless) i
Miquel Garcés (bateria), veterans músics del nostre segell, que ja van aparèixer
en l'àlbum de Black Jack en formació d'octet, i que ara tornen a
delectar-nos amb un altre excel·lent àlbum més madur. QPCT?, és una
clara aposta en el desenvolupament musical dels seus integrants. Excel·lent
banda si vols gaudir del format trio de jazz, i una tornada no només als
orígens, sinó a la recerca musical intrínseca de cadascun dels seus membres
units per l'agraïment mutu de poder tocar junts.
Seguim ara amb un altre estàndard, súper conegut i interpretat a la
majoria de Jam Sessions...
7.- Alone together (Arthur
Schwartz) 5m15s
Després d’aquest primer tast amb els “Qué Passa Contigo Trio?” i ja per acabar la selecció de treballs discogràfics, us presentem el
darrer del gran saxofonista Frederic Borey...
“THE OPTION”
Frederic Borey
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 416
Enregistrat el 12, 13 i 14 de març de 2012
Produït per Frederic Borey
Productor executiu, Jordi Pujol
Frederic Borey, saxos tenor, soprano i alt
Inbar Fridman, guitarra
Camelia BenNaceur, piano i Fender Rhodes
Florent Nisse, contrabaix
Stefano Lucchini, bateria
Convidats especials: Yoann Loustalot, fiscorn
Michael Ballue, trombó en els temes “My Home” i “Earth Complains”
Totes les composicions composades i arranjades per Frederic Borey
Un magnífic disc , que cada dia que passa que me l’escolto, m’agrada
més. Es fa difícil fer-ne una selecció sense perdre alguna joia, o sigui que el
millor que podeu fer és comprar-lo a la botiga Blue Sounds al carrer Benet
i Mateu nº 26 al barri de Sarrià....
"Frédéric Borey no és un estrany, l’havia descobert en el seu anterior àlbum, Lines,
i vaig quedar totalment captivada pel so que treia del seu tenor com no podia
ser d'altra manera. Le Bordelais no és el seu primer intent, però és el
seu cinquè àlbum (el tercer en l'etiqueta Fresh Sound.) El títol, La
opció és singular ja que és la causa del seu pas decisiu del saxofonista
per París el setembre de 2012 per viure una certa emulació i ser: "va ser
allà i va passar allò".
8.- Still Raining (F.B) 5m52s
De totes maneres la seva formació també ha canviat: la pianista Camelia
Ben Naceur, qui també toca el Fender Rhodes amb gran talent, va
romandre vivint al sud-oest, i va aconsellar a la guitarrista Inbar Fridman
que viu a Israel, però el projecte, per raons de disponibilitat i
mobilitat geogràfica, es converteix en un equip parisenc; si s’escau amb els guitarristes
Peter Perchaud i Michael Felberbaum i el pianista Paul Lay i Vincent
Bourgeyx.
1.- My Home (F.B) 7m21s
Borey té moltes experiències en el seu haver, incloent que era part d'una
orquestra de dotze saxòfons (des del sopranino al saxo baix) tocant
transcripcions de Bach, però també li agrada tocar en trio (Unitrio
Saxx, per exemple) amb l'òrgan Hammond i bateria perquè li agrada la fusió
de colors. No obstant això, el tenor, que es va entendre a la perfecció el to
de cada nota, és el seu preferit. A més, el descobriment de Jerry Bergonzi i
Joe Henderson va ser crucial per a ell.
La prova? L'última peça, "Olinka" balada d'amor,
felicitat autèntica per als amants. Que de fet es troben en el cor del món del
jazz, un món que sempre ha encantat. En les referències primerenques del joc,
ens perdem amb certesa, ja que el saxofonista és clarament un apassionat de
l'instrument i ha après la lliçó dels seus mestres. Borey té un poder gairebé
hipnòtic, no perquè toca melodies no escoltades, sinó precisament perquè
desperta en nosaltres la nostàlgia aguda i deliciosa, tot el que et fa estimar
el saxofon. I això, sobretot perquè la relació entre la melodia i l'harmonia és
una de les seves principals preocupacions. Toca el soprano a "The Option",
i torna a l'alt (el seu instrument durant els seus estudis clàssics), a
"Still Raining" (que apareixia en el tema de "Blues Cruise"
de Chris Cheek en l'àlbum del mateix nom a Fresh Sound New Talent.
3.- Lo Zio (F.B) 6m57s
Convidats en els temes "My Home" i "Earth complains"
balada lànguida si escau, el Yoann Loustallot, trompeta baixa i Mickael
Ballue amb el trombó ocupen un lloc important en la formació i l’amplien.
Tots estan al servei de composicions amb rigor clàssic, establint una
coreografia entre bufadors formidables, ritmes fogosos (el baterista Stefano
Lucchini, discretament efectiu) i la guitarrista de traça delicada i
subtil. S'entendrà, que l'orquestració és el resultat net d’una formació d'aliatges
preciosos els quals se’ns emporten des del primer tema, però sobretot amb el
tema "Lo Zio", on la banda es desferma impulsada per la pianista Camelia
Ben Naceur.
5.- The Tightrope Walker (F.B) 8m6s
Les veus s’eleven amb alegria i complicitat, harmonitzant la fàcil
lectura d'un conjunt mixta i delicat. Aquest àlbum de jazz, d’una aparent
simplicitat, sense buscar efectes virtuosos, és una autèntica declaració d’amor
vers aquesta música, i no en podem
romandre indiferents. Aquestes grans qualitats,
treballen a favor d'un àlbum decididament convincent .
Sophie Chambon – Elu Citizen Jazz (març de 2013)
7.- Mr. J.H. (F.B) 6m52s
Subscribe to:
Missatges (Atom)
