Programa 159 dia 27 de març de 2014. Jacob Teichroew Quintet; Bachi Reunion i Miles Davis Sextet
0 comentaris
Bona nit i molt bon Jazz, amigues i amics de Jazz Club de Nit...Avui hi
tornem, hi torno, Miquel Tuset i Mallol amb un nou programa i com sempre,
dedicat a presentar-vos les novetats de la nostra escena musical, o de les
nostres editorials, a més a més de repassar músics que han estat clau en el
desenvolupament d’aquesta música que tan ens agrada, a aquests músics els
anomenem “The Jazz Masters’s”, o “Els mestres del Jazz”, masculins i femenins,
instrumentistes, cantants i compositors.
Avui us presentaré primer una novetat de l’editorial discogràfica Fresh
Sound Records New Talent, després una autoproducció del baixista malagueny
Jesús Bachiller, “Bachi” per acabar amb un d’aquells discos que sempre s’han
d’anar posant, de tant en tant, el Milestones de Miles Davis.
Recordeu que si voleu adquirir els discos de Fresh Sound Records heu
d’anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 al barri de Sarrià-Sant
Gervasi...allà hi trobareu els caps de setmana a l’amic Enrique Heredia, gran
coneixedor en la matèria....yes.
El disc de Fresh Sound és...
“TABLEAUX”
Jacob Teichroew Quintet
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 419
Enregistrat i mesclat per Aaron Nevezie al Bunker
Studio, Brooklyn, NY, el 14 i 15 de juny de 2012.
Produït per Jacob Teichroew
Productor executiu, Jordi Pujol
Jacob Teichroew, saxos
Syberen van Munster, guitarra
Jarret Cherner, piano & Rhodes
Petros Klampanis, contrabaix
Ronen Itzik, bateria
Christina Teichroew, vocals en el tema “Tenet”
Totes les composicions són de Jacob Teichroew. Disc
impressionant, que m’ha captivat força, on no hi ha cap tema que m’hagi deixat
indiferent. Sovint quan em passa, se’m fa difícil fer-ne la selecció.
Escoltem per començar una magnífica balada anomenada....
6.- Vocalise (J.T.) 5m47s
Jacob Teichroew és saxofonista, compositor, arranjador, director
d'orquestra i professor de música amb seu a Brooklyn, Nova York. Va estudiar
saxòfon clàssic amb Steven Jordheim a la Universitat de Lawrence, i jazz amb
Antonio Hart al Queens College. Va assistir a la Banff International Jazz de
Música Creativa Taller el 2013, on va estudiar amb Vijay Iyer i molts altres.
Ha actuat en tots els EUA i Canadà, Holanda, Itàlia i Uruguai.
Escoltem ara el primer tall del disc amb una melodia inicial preciosista
que ràpidament deixa pas al solo d’aquest magnífic saxofonista americà
d’ascendència centre europea. En Jarret al piano ens fa la seva interpretació
quasi minimalista, per deixar pas a la
coda interpretada pel Jacob i així anar acabant el tema amb una pulsió ben
marcada pel contrabaix del Petros, tot i acabant en Jacob fent una mena d’arpegis.
1.- Pastorale (J.T.) 6m35s
El seu àlbum debut, Tableaux, va ser editat el 2013 per Fresh Sound
Records New Talent. "Hot House Jazz", va escriure: "El
saxofonista i compositor Jacob Teichroew és un rar exemple d'un músic de jazz
que evoca el to i la precisió lírica d'un músic que podria ser molt més gran
que ell. Les composicions de Teichroew juxtaposen melodies precises, artesanals
i el joc dinàmic dins del conjunt ... "
A més de treballar com a acompanyant i director d'orquestra, Teichroew
ensenya música a l'Escola Secundària KIPP infinit a Manhattan.
Escoltem ara el tercer tema del compacte, marcat per la intro a base de
remarcades pulsions rítmiques entretallades de bateria i companys, mentre que
la melodia es deixa pel saxo tenor per després tornar-hi amb el entretallat
ritme inicial. Guitarra i piano enceten i comparteixen la creació en els seus
solos...i tot això i més és el tema..
3.- Why Not? (J.T.) 9m04s
Vegem què ens deia el George Harris de Jazzweekley el 21 d'octubre del
2013...
" Fresh Sound Records no només es dedica a fer reedicions d’algunes
de les sessions històriques més importants de jazz, sinó que també, aquest
segell català te la seva secció New Talent per els nous i emocionants talents.
Aquí n’hi ha un que us agradarà.
El saxofonista Jacob Teichroew dirigeix un grup de músics a més a
més d'una col·lecció d'originals
ben construïts. Té un so mel·liflu i càlid al tenor, i amb una mica de treball
de platerets creatius del bateria Itzik, fa que el primer tema sigui força fluid, el
"Pastorale". Cherner utilitza les tecles del piano com un saler
mentre escampa notes en el malenconiós "Icicle" i la secció rítmica
rebota a "Why not?", mentre que Van Munster te l’ocasió de deixar
sortir una mica del seu treball amb la guitarra lineal. Com passa sempre amb el
tenor, les balades són un punt àlgid, i amb "Vocalise" es posa en
relleu el to de Teichroew. Un final de projecte amb "Tenet" que
inclou alguns colors impressionistes del teclat i la veu seductora de Christina
Teichroew, apuntant a una direcció creativa en el futur. ¡ Un treball molt ben
fet ! "
Escoltem ara el darrer tema que he seleccionat d’aquest magnífic disc
d’aquest gran saxofonista i el seu gran quintet...el tema és el...
5.- The Time Was Now (J.
T.) 4m19s
Tema iniciat sense swing per entrar-hi de ple a la meitat del tema en
ple solo del líder. Després, i seguint amb el swing, en Syberen van Munster ens
en fa un de brutal amb una tècnica depurada i una gran sensibilitat. Després
d’ell, la coda per tornar als inicis d’aquest temps que va ser ara.
I deixo que pugueu escoltar el darrer tema una vegada adquirit el disc a
la botiga de Blue Sounds, un magnífic tema amb la seductora veu de Christina
Teichroew.
“BACHI REUNION PROJECT”
Tony Martin, piano i teclats
Jesús Bachiller, baix elèctric
Roberto Albrecia, saxo alto
Nicks Herrera, guitarra
Daniel González, bateria
Tots els temes són composicions de Jesús Bachiller, Bachi.
En un moment de la seva vida, Bachi va escriure aquestes ratlles en una
web que es diu bajistasonline.com
Hola, em dic Jesus Batxiller " Bachi ", i bé, aquí estic per
presentar-me i fer un petit resum per presentar la meva història bajistica
-musical !
Vaig néixer a Màlaga, vaig ser músic des de molt petit quan el meu avi (un
trombonista increïble) em va plantar un piano que ocupava tot l'espai de les meves
joguines amb només dos anys.
Vaig ser un músic de clàssic al principi ... pianista ... que va deixar
la seva "esplèndida" carrera als 12 anys, perquè no em vaig trobar mai
còmode amb el sistema ... (cara dels meus pares)
Als 15 vaig reprendre la música amb el baix elèctric, quan vaig escoltar
el so del baix de manera propera per primera vegada em va portar de cap i no
vaig parar fins que vaig aconseguir el meu. Vaig començar traient la
discografia dels Red hot Chili Peppers sense descans i d'aquí cap endavant,
Marcus Miller, Wooten, i passant pels grans del baix elèctric, i moltíssims
estils de música i gairebé tot orientat al groove i la fusió ! . Llavors es va
convertir per fi en el meu pilar vital, el baix i la música com a part de la
meva vida.
Vaig començar a pencar molt a Màlaga, tocant tots els estils, i sense
deixar de compondre ... en la meva última etapa a Màlaga vaig tenir el plaer de
compartir grandíssimes experiències amb amics i increïbles músics del jazz com
són Tete Leal, José Carra, Enrique Oliver, Ernesto Aurignac, Alejandro Escales,
Luisito, Arturo Serra, i un llarg etc ! !
Fa un any i mig aproximadament, (el febrer de 2013) vaig fer les proves
d'accés a l'ESMUC ( escola de musica de Catalunya ) a Barcelona, on dóna classes
el tito Willis (Gary) i hi vaig entrar. Vaig conèixer a grans músics, grans
companys i amistats. Vaig tenir l'honor de compartir escenaris amb músics com
Jeremy Williams, Eladio Reinon, Raynald Colom, Llibert Fortuny, Edu Tancredi,
Gergo Borlai, Mathiew Simon, David Gomez, Didak Fernandez, Guillermo Caliero,
Dani Dominguez, David Soler ... i un llarg etc que no s’acaba mai !
Llavors vaig muntar la meva banda amb les meves composicions i vàrem
tocar al Jamboree !
Després de tot això i molt més, al final vaig deixar l'escola, i m'he traslladat
a Madrid fa una setmana aproximadament, per començar la gira aquest any de
Canteca De Macao !
Estic darrere de la gravació del meu primer treball en estudi on posaré
temes que tinc penjats a Reverbnation per si us ve de gust escoltar:
Així que aquesta és la meva història !
El meu baix és un Fender Jazz Bass Deluxe Americà FMT, cordes Elixir, i
l'equip que utilitzo normalment és un combo de Mark Bass de 12, encara que
estic buscant alguna cosa nova ara mateix per a la gira ! I bé , m'agradaria
penjar alguna foto del baix i tal, a veure que us sembla, només he de saber com
posar-la..
¡¡¡¡ ¡¡¡ Salutacions a tots i totes ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !
Doncs si això és el que diu de sí mateix el Jesús Bachi, jo afegiria que
l’he vist unes quantes vegades a les WTF del Jamboree, les que es fan els
dilluns, i l’he vist compartint projectes d’amics seus com el del Tony Martin,
i el del Roberto Albrecia. A més a més, l’he pogut tractar tot i que no massa
però el suficient per veure que és un xaval magnífic, tot simpatia i bon
rotllo. A les WTF hi ha anat molt sovint també participant a la Jam Session i
sempre ha demostrat el seu talent, que és molt gran, amb el seu magnífic Fender
Jazz Bass. L’he vist i escoltat en mogudes diverses, vull dir, temes diversos;
se sent còmode en tots els estils del
Jazz, estàndards i d’altres amb més groove i més encara amb temes plens de
Funk. En definitiva és un músic que atresora un gran potencial que dia a dia
està explotant i exposant en els diferents bolos que fa, liderant o acompanyant
a companys en d’altres projectes.
Vegem ara què m’ha dit Bachi de com va anar el projecte i perquè els
temes tenen el títol que tenen....
Intro ès una introducció a baix solo per després seguir amb el tema Yaslobe
que és JAZZ LOVE, un tema que li va posar nom un company (compadre), degut al meu
compte de correu electrònic antic ...
De fet Yaslobe és un tema que entra de ple amb el so del saxo, guitarra
i piano amb molta força, per després deixar pas al solo del líder sempre
acompanyat per la resta de la secció rítmica, Tony i Daniel...després d’ells,
l’inici del solo del Roberto amb un magnífic so en el seu saxo alto, carregat
de groove, de ritme trepidant, per després tornar a la melodia inicial i ja
anar plantejant el final d’aquest magnífic tema..
12.- Intro, Yaslobe (J.
B.) 8m16s
Doncs, m’ha dit en Bachi ... Bachi Reunion, pensa que és un grup de
AMICS, que els apassiona la mateixa música, jazz, funk, afro ... etc
i que l'excusa van ser els meus temes, música feta feia ja molts anys,
però aquesta va ser l'ocasió Idònia per tocar-los i muntar-los, ni mes ni menys
amb la meva estrena a la WTF del Jamboree.
cada tema té una història en la meva vida, Forgiveness per exemple l'hi
dedico a la meva exnòvia. Una vida frenètica (la meva), on faig un aturada per
demanar disculpes per errors comesos en el passat, i com la meva vida segueix
endavant, el tema queda sense resoldre, amb tensions i coses diverses.
Sun Paradise, el mateix nom ho indica, 4 dies de platja, dormint al
cotxe, i veient coses tan increïbles de la natura com són les platges de Cadis,
i l'últim dia abans de tornar, em va venir una melodia al meu cap com quan a
algú li toca un Euromilió. D'aquí al seu desenvolupament en els dies següents a
casa meva de Màlaga ...
Hanksper és una barreja de Robert Glasper i Herbie HANKcock, que tant em
van aportar en aquesta època, ara farà uns 5 o 6 anys. Escoltem-lo doncs..
3.- Hanksper (J.B.) 6m49s
Un tema on la delicadesa del teclat de Tony Martin va de la mà de la
música dels seus companys. Després però, ell mateix enceta un riff ben marcat i
frenètic que permet a Roberto desenvolupar el seu solo, i mentre, Bachi, Tony i
Daniel marcant el tempo entretallat...ideal per les evolucions de
Roberto...també Nicks Herrera s’hi apunta però el poc temps per deixar pas al
solo a la bateria de Daniel González..i ja amb un quasi silenci total tornar als
inicis pels tres solistes amb la melodia i així acabar el tema amb una
remarcable intervenció del guitarrista.....magnífic tema.
5 rosas i 1 murciélago vol dir 4
músics (nosaltres) i 1 ratpenat (Pere Aguilar).
El títol l'hi va posar ell mateix a aquest tema. Un tema que vam assajar
en 5 minuts a l'estudi i sortí endavant en la primera presa!
Tan perfecta, la vaig fer, i en el seu moment vaig pensar que era la
cançó més perfecta que vaig compondre encara que la història bonica podria ser
la d'una noia TAN PERFECTA (tots sabem que no hi ha perfecció en cap cantonada
de l'univers .. és una utopia de l'ésser humà)
Ens diu en Bachi.... Intromissió és la introducció de Màlaga. i Màlaga
no té més explicació que el que sento cap a la terra que m'ha engendrat i d'on
sempre em sento, i on sempre comença el meu punt de partida, allà on estigui, el
meu arrelament és Màlaga. Escoltem-los tots dos seguits..
45.- Intromissión Màlaga (J.B.) 10m00s
Ja vegeu quins són els amors d’en Bachi i de quina magnitud vers la seva
estimada terra.....i segueix explicant-nos el perquè de tot plegat....
Escoltem ara el Callahan’s Blues que està dedicat al meu professor
d'harmonia de l’Esmuc, Josep O'Callaghan, el qual deia que aquest exercici no
era vàlid per a la seva classe. Ho vaig fer, i ho vaig gravar, és un blues
sense més.
8.- Callahan’s Blues (J.B.) 5m13s
I després d’aquest magnífic blues un tema carregat de swing, el History
Fall, va sorgir després d'una nit completa escoltant Monk, a classe d'història
a l'ESMUC. El meu cap ja estava per la música que componia i no per les
interessants coses que "m’havien d’importar" en aquest moment.
10.- History Fall (J.B.) 5m44s
I resumint, el disc és un disc
gravat completament des de l’AMOR entre germans, i es va convertir en una cosa
única per a cada un dels que van passar per aquí, en directe, amb els seus
errors i amb els seus defectes, però amb amor, moltíssim amor, el més important
en la música i en la vida.
I jo acabaré dient que aquest és un magnífic projecte amb un directe
impressionant, carregat d’amor i molt “bones maneres interpretatives” d’aquests
grans i joves músics, vinguts de Màlaga, les Illes Canaries i Catalunya.
I ara ja ens endinsem en el darrer projecte que us presento de la mà del
gran Miles Davis i el seu Milestones...
“MILESTONES”
Miles Davis
Editat per Columbia
Enregistrat el 4 de febrer i 4 de març de 1958 als
Columbia Studios del carrer 30 a N.Y.
Tot el procés digital i masterització es van fer als
estudis CBS de N.Y.
Enginyer de les mescles del procés digital, Tim
Geelan
Productor Teo Macero.
Miles Davis, trompeta
John Coltrane, saxo tenor
Cannonball Adderley, saxo alto
Red Garland, piano
Paul Chambers, contrabaix
“Philly” Jo Jones, bateria
El que es nota immediatament en escoltar aquest “clàssic i únic disc” de
Miles Davis, àlbum amb el seu sextet original, és la profunditat de la
presència del blues. Encara que és cert que la informació amb la qual s’acompanya
el títol de l'àlbum és legítima i se li atribueix la introducció al jazz modal,
la música que Davis definirà en els pròxims anys, “Milestones”, “Miles”, és
l’únic tema en aquest estil, la resta de temes són blues, magnífics blues de
grans compositors.
Per començar hi ha el bebop blues "Dr Jackie", gravat el 1955 en
una sessió de Prestige amb Jackie McLean.
Davis es troba encara en el seu paper de mestre de la trompeta mostrant una musculatura de to que revela
alguna cosa més semblant a Roy Eldridge o Louis Armstrong que no pas a Dizzy o
Fats Navarro. El ritme és frenètic, el de tots els membres del sextet en els
solos a excepció de Jones.
Els saxofonistes fan uns cors en els seus solos que sonen com imatges
reflectides dels uns als altres en el post-bop
blues més lent que és "Sid’s Ahead", seguit pel "Two Bass
Hit", tema escrit per Dizzy i John Lewis, un blues descentrat amb una
àmplia secció central, sens dubte omplerta pel piano de Lewis. Però després ve
"Milestones", “Miles” en el disc, amb el seu clar estil modal, on
l'harmonia es construeix des del centre cap amunt. És una melodia memorable no
només per la seva estructura i com va mostrar la música de Miles sinó també pels
pròxims anys del jazz en general. L'àlbum més a prop és "Straight, No
Chaser" de Monk, el tema principal del qual es va convertir en un tema
estendard per al sextet, fins i tot quan
Garland i Jones van deixar-lo per a ser reemplaçats per Bill Evans i Jimmy Cobb,
i més tard Evans per Wynton Kelly. Aquest és el primer sextet de Miles, amb el
qual, i amb els canvis comentats enregistraria “A Kind of Blue” només un any
més tard.
Escoltem primer el tema modal “Miles” i després el magnífic blues de
Monk, “Straight, No chaser”, del qual sempre recordaré el comentari que en feia
el nostre estimat Tete Montoliu quan explicava l’anècdota de com l’havien
traduït....i deia...”Derecho, no cazador”...
4.- Miles (Miles
Davis) 5m41s
I ara, ja per acabar el programa d’avui el magnífic
6.- Straight, no chaser (Monk) 10m41s
Doncs això ha estat tot per avui, espero que us hagi agradat el programa
que us he preparat amb dues novetats, la primera amb el gran saxofonista i
compositor Jacob Teichroew i el seu “Tableaux”, de Fresh Sounds Records New
Talent; després amb l’autoproducció de l’amic Jesús Bachiller, “Bachi” i el seu
“Bachi Reunion” i per acabar amb dos temes històrics del Jazz amb Miles i la
seva troupe.
Recordar-vos que demà tenim concert-jam gratuït amb el Miquel Talavera
Trio a la Sala Xica a partir de les 22h i fins les tantes. El concert, prop d’una hora serà de Blues i després la Jam Session serà
del que vulguin els músics, Blues i Jazz,..o de Jazz i Blues, tot i que si hi
ha algú que vulgui venir a tocar una mica de jazz-rock també ho podrà fer.
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Bona nit i molt bon Jazz a tothom, amigues i amics de Jazz Club de Nit.
Avui hi tornem a ser però amb un programa especial; podríem dir-ne The Big Band’s
Special Program, he, i és el que en fa 158 des del no gaire llunyà juny de
2009.
Aquest programa, ja ho sabeu però per si de cas us ho torno a dir, es fa
des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i també el podeu escoltar online des de l’enllaç
següent: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online.
Com sempre, he creat un esdeveniment al Facebook i per tant des d’allà també hi
podreu accedir.
El programa d’avui està dedicat a les Big Bands, i ja en portem tres amb
aquest....els anteriors varen ser el 64 amb la Jubilee
Orquestra, la Barcelona Jazz orquestra i la B.A.B. de l’Alfons Carrascosa,
i el 76 amb L'Eladio Reinon & Bebo Valdés i els "Moments" de La Locomotora
Negra, i algun altre que va fer l’amic i antic col·laborador del programa,
en Carles Guillem. Doncs avui ens hi posem, o sigui m’hi poso jo qui us parla
Miquel Tuset i Mallol, amb aquest programa dedicat a un parell més de les Big
Bands de casa nostra.
La música que escoltareu avui
vindrà de la mà de La Sant Andreu Jazz Band, i la Ramon Quadrada Big Band, així, per ordre d’antiguitat...
Parlar de la Sant Andreu Jazz Band és parlar del Joan
Chamorro. Així de clar, curt i ras. I és parlar d’un treball començat el 2006 a
l’escola de música Sant Andreu on s’hi va deixar caure o el van cridar per dirigir
l’escola. No se quan va sorgir la idea de muntar una Big Band amb nens i nenes,
però el cas és que aquest projecte de ja fa 8 anys s’ha desenvolupat a un
nivell extraordinari, ningú ho pot dubtar, ni ningú ho pot qüestionar. La clau
de l’èxit quina ha estat? Algú podria dir que només hi ha una clau? Jo no seria
pas aquest...de fet, l’èxit se l’han treballat a base de hores i hores d’assajos,
d’aprenentatge, de saber el Joan inculcar la il·lusió de la música, del Jazz
Clàssic als nois i noies, nens i nenes, alguns dels quals ja fins i tot han
sortit de la Banda per tirar pels seus propis camins, estudiant i tocant en
diversos projectes com és el cas de la Irene Reig, Jaume Ferrer i Iscle Datzira
per parlar només d’alguns, i d’altres estan assolint èxits molt importants de
públic dins encara de l’entorn del Joan Chamorro com és el cas de l’Andrea
Motis, Eva Fernández, Magali Datzira i algun o alguna altra més que de ben
segur sorgirà ben aviat.
El disc que us presentem és el Jazzing3, o Sant
Andreu Jazz Band 3, disc dedicat a les més grans figures del Jazz Clàssic a més
a més de Miles Davis que de clàssic no en te res; des de Benny Carter fins a
Duke Ellington, passant per Ben Webster,
Juan Tizol, Sidney Bechett, Gershwin, etc....
“SANT
ANDREU JAZZ BAND 3”
Sant Andreu Jazz Band amb Ricard Gili, Esteve Pi,
Josep Traver, Curro Gálvez, Jesse Davis, Terell Stafford i Wyclife Gordon.
Enregistrat el 30 de novembre de 2011 al Palau de la
Música Catalana durant el 43é Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
Editat per Temps Record.
Direcció musical i producció artística, Joan Chamorro
Ajudant de direcció, Montse Jorba
Saxos:
Alba Esteban, saxos soprano i alto, 11 anys
Joan Martí, saxo alto, 13 anys
Eduard Ferrer, saxos alto i baríton, 13 anys
Iscle Datzira, saxo tenor, 16 anys
Carles Vázquez, saxo tenor, 16 anys
Helena Pañart, saxo alto, 14 anys
Eva Fernández, saxos soprano, baríton, alto i veu, 17
anys
Jaume Ferrer, saxos tenor i baríton, 17 anys
Eugeni Mas, saxo tenor, 15 anys
Trompetes:
Elsa Armengou, trompeta, 7 anys
Alba Armengou, trompeta i veu, 10 anys
Andrea Motis, trompeta, saxos soprano i alto i veu,
16 anys
Pablo Fernández, trompeta, 19 anys
Martí Ibáñez, trompeta, 18 anys
Trombons:
Max Tato, 14 anys
Paula Berzal, 16 anys
Dani Téllez, 17 anys
Raül Castro, trombó i tuba, 18 anys
Base rítmica:
Marc Martin, piano, 18 anys
Jan Domènech, piano, 14 anys
Carla Motis, guitarra, banjo i ukelele, 14 anys
Magali Datzira, contrabaix i veu, 14 anys
Arnau Julià, bateria, 20 anys.
S’ha de dir que a part de l’autoria dels temes hi ha
la revisió que han fet en alguns d’ells, els mestres que n’han fet els
arranjaments com són ara el Joan Monné, Sergi Vergés i l’Alfons Carrascosa.
I comencem amb les músiques, primers suaus i més
delicades per anar pujant en intensitat emotiva i rítmica...ara bé, la
intensitat emotiva d’aquest primer tema escollit és impressionant, una balada
del mestre Ellington seguida d’un tema de Cliff Burwell, tema aquest que no
arriba als 2 minuts.
6.- All too soon (D.
Ellington) 3m47s
10.- Sweet Lorraine (C.
Burwell) 1m53s
En el primer tema heu pogut comprovar la sensibilitat
d’en Jesse Davis al saxo alto i també la del Josep Traver a la guitarra...magnífics
acompanyants il·lustres.
Aquesta és una Big Band amb força ressò mediàtic on a
part de la gran afluència de públic en els seus concerts també hi ha la
participació de grans músics ja “consagrats” compartint escenari i gaudint
entre aquests xiquets i xiquetes. La llista de músics de gran renom que hi han
participat van des de l’entorn local fins l’internacional amb noms com Josep Mª
Farràs, Ricard Gili, Perico Sambeat, Ignasi Terraza, Esteve Pi, Josep Traver,
Dani Alonso, Curro Gálvez, Víctor Correa i molts més...i dels internacionals
tenim al gran Dick Oatts, Jesse Davis, Terell Stafford, Wyclife Gordon, Ken
Peplowski, etc...
Anem ara amb el tema de Ben Webster amb arranjaments
de Sergi Vergés...amb un magnífic solo al tenor del Jaume Ferrer i un increïble
solo a la trompeta del Terell Stattford...
16.- Pouttin’ (B.Webster) 4m54s
Escoltem un fragment del que diu el mateix Joan
Chamorro en el llibret intern del seu Jazzing3.....
“La Sant Andreu Jazz Band compleix sis anys. Han
estat sis anys d’històries, de somnis, de realitats, d’il·lusió i de molta
feina. Anys d’aprenentatge i d’evolució, tant dels joves que són a la banda com
meu personal. He tractat d’entendre cada cop més la idiosincràsia de cadascun
d’ells, per així poder donar-los més eines per al seu creixement musical i
també personal.
En aquestes etapes de la vida, crec que és difícil
separar aquestes dues vessants de l’aprenentatge; és arriscat passar-los a tots
pel mateix raser perquè el que pot funcionar per a un potser no els serveix a
uns altres. Anys de gaudir ensenyant, de gaudir aprenent i d’intentar no caure
en les mateixes errades una vegada darrera l’altra, per així tenir la capacitat
de saber i poder transmetre la passió que sento per la música, cada dia una
mica millor.....
Anem amb el primer tema cantat...del Walter
Donaldson, amb un títol ben clar...ho m’estimes o fot el camp....amb la veu de
l’Eva Fernández i la guitarra de la Carla Motis, els saxos tenors Iscle Datzira
i Jaume Ferrer....
5.- Love me or leave me (W.Donaldson) 4m37s
En Joan acaba
dient....
.....He aprés que la millor manera d’ensenyar i
d’aprendre és des de l’alegria, des de la passió, des de la llibertat, des del
desig de compartir, des del que te l’oïda i els ulls ben oberts, des del sentit
del humor, que mai podem perdre els que ens dediquem a ensenyar a nens, sigui
el que sigui.
Joan
Chamorro
Anem ara amb un altra tema carregat de swing....amb
un solo inicial de la petita Elsa
Armengou seguit d’un solo del gran Jesse Davis al saxo alto...per després un
gran solo al trombó del Wycliffe Gordon, i un final amb solo de
contrabaix de la Magali.
1.- Easy Money (B.
Carter) 7m06s
A part dels projectes amb l’Andrea, Eva i Magali, el
Joan va muntar un gran esdeveniment dedicat a la música de Miles Davis i
promogut per la ja desapareguda Revista Jaç amb gent com Joan Monné, Carles
Benavent, Llibert Fortuny, Jordi Bonell, Matthew L. Simon, Josep Tutusaus, i
alguns joves de la Sant Andreu com la mateixa Andrea, cap de cartell amb el Llibert
i Carles, la mateixa Eva, l’Iscle, Jaume etc...i amb arranjaments de Sergi
Vergés, Alfons Carrascosa, etc...També podem recordar el concert que van fer
amb La Locomotora Negra el novembre de 2010 al Palau de La Música...
Anem ara amb un tema amb la intervenció a la veu de
l’entranyable Ricard Gili i també amb la veu de l’Andrea Motis en el tema
carismàtic arranjat pel Joan Monné..i un gran solo del Wycliffe Gordon al
trombó,
12.- Basin Street Blues (Spencer Williams) 5m10s
Fem un canvi d’estil amb un tema emblemàtic de Miles,
el So What...amb un potent solo de Terell Stattford a la trompeta i tot i que
en el llibret sembla que el Wycliffe en fa un al trombó, jo no el sé
escoltar...
14.- So What (M.Davis) 6m24s
Més encara els dos darrers muntatges a gran escala
han estat el de la Motis Chamorro Big Band amb tota una colla de grans músics
entre els quals David Pastor, Matthew Simon, Víctor Correa, Sergi Vergés,
Víctor de Diego, Fredrik Carlsquit, la base rítmica de Terraza, Traver i Pi ara
amb el David Mengual al contrabaix, Josep Tutusaus, Jaume Peña, etc....i la
moguda dirigida pel Joan Díaz, The New Catalan Ensemble, amb la participació estel·lar de l’Andrea i el
Joan amb una formació d’elit amb el David Pastor, Víctor Correa, David Mengual,
Ramon Angel Rey, a més a més de Sergi Gili, Marc Timón, Enric Ortí i Eduard
Prats del; un projecte on el Joan Díaz i la seva formació fusionen el so de la cobla i el llenguatge
del jazz per posar música, la música del Joan Díaz, als versos de poetes catalans com Joan
Salvat-Papasseit, Joan Margarit o Sebastià Alzamora, projecte que va passar els
passats 20 i 21 de febrer per
l'Auditori.
No oblidem pas la pel·lícula “A film abut Kids and
the Music” premi In-Edit al millor documental nacional i carregat de força més
premis...com els aconseguits el 2010 van guanyar els premis Enderrock a la millor proposta de Jazz del 2009 i des
de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna els van concedir el premi al
millor grup de Jazz de l’any 2011. Incomptables concerts i premis, i gran
assistència de públic en tots els seus concerts només vol dir una cosa, que la
feina ha estat molt ben fet. L’enhorabona al mestre i a tots els alumnes i
col3laboradors de luxe que han tingut, tenen i tindran.
Acabem amb aquest treball de l’any 2011 amb el bon
regust de pensar que la Sant Andreu Jazz Band sembla que perdurarà en el temps
amb una fornada de jovenets músics i que és i serà una de les escoles amb més
projecció considerant la seva petita ubicació al barri de Sant Andreu de
Barcelona. Una vegada més, agrair la ingent tasca del Joan Chamorro al
capdavant d’aquest projecte, un projecte que es ramifica en d’altres projectes
relacionats o no amb l’arrel....tot i que si l’arrel és el Jazz, doncs sí que
estant tots relacionats. I per acabar, un dels temes que vàrem poder escoltar a
l’Apolo en l’homenatge a Miles, un tema del mateix Miles amb el Terell
Stattford amb un solo de trompeta impressionant...
2.- Half Nelson (M.Davis) 6m16s
Seguim ara amb el següent projecte i que és el que va
liderar el gran trompetista Ramon Quadrada i la seva Big Band farcida de
mestres llavors i més encara ara....la Ramon Quadrada Big Band, disc del 2003
amb tot de composicions del mateix Ramon.
Vegem una mica qui és aquest gran músic i persona
entranyable...
Ramon Quadrada, Reus, 29 d’octubre de 1957. Trompeta
i flugelhorn, composició i arranjaments, direcció de Big Band, ex president de
l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya i amb el títol superior de música, especialitat jazz,
per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Diploma Superior de
l’INCANOP al Taller de Músics de Barcelona.
Estudis de violí i solfeig al Conservatori de la
Diputació de Tarragona (1966-69). Estudis d’Història Contemporània, fins a 4rt.
curs, a la Universitat de Barcelona (1975-1980). Estudis de trompeta i
assignatures teòriques del jazz al Taller de Músics amb Zè Eduardo, Michael
Kaupa, Tony Lujan o Daniel Roth entre d’altres (1984-1988).
Seminaris Internacionals de Jazz del Taller de
Músics des del 1984 fins el 1994 amb Max Roach, Wallace Rooney, Jack Walrath,
Ryan Kysor, Dave Liebman, Richie Beirach, Bill Dobbins o Dave Schnitter entre
d’altres.
Estudis complementaris d’harmonia, arranjaments,
instrumentació i composició amb Lluís Vergés i Alvaro Is. Etc,etc..
Anem de cara al disc que és....
“PARADISOS IMPARELLS”
Ramon Quadrada Big Band
Enregistrat i mesclat per Jordi Vidal l’1 i 2 de març
de 2003 als Moraleda Studios, Barcelona.
Editat per Joan Mª Ballesté per Satchmo Jazz Records,
Lleida.
Produït per Ramon Quadrada.
Productor executiu, Josep Ramon Jové.
Un disc patrocinat per l’ajuntament de Reus i pel
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Ramon Quadrada, direcció, composició i arranjaments
Xavier Figuerola, saxos alto i soprano
Víctor de Diego, saxos alto i tenor
Cesc Miralta, saxo tenor
Joan Chamorro, saxo baríton
David Pastor, trompeta
Chris Kase, trompeta
Raynald Colom, trompeta
Toni Belenguer, trombó
Tom Johnson, trombó
Sergi Vergés, trombó baix
Joan Díaz, piano
Rai Ferrer, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Tots els temes són composats i arranjats per Ramon
Quadrada....
Escoltem ja la música del Ramon...i ho farem a ritme
de bolero amb el bolero coix amb solos del Víctor de Diego al saxo alto.
4.- Bolero Coix (R.Quadrada) 6m38s
Quin magnífic tema per inciar aquesta segona tanda
musical....
Vegem què ens diu el Ramon....
Seguim ara amb el primer tall del disc, el magnífic
la Clau del Temps amb solos del Cesc Miralta i del llavors jovenet Raynald Colom...
1.- La Clau del Temps (R.Quadrada) 11m09s
Doncs res, que el Ramon com a intèrpret és
professional des del 1981, i Ha tocat habitualment amb músics
com Tete Montoliu, Albert Bover, David Xirgu, Mario Rossy, Xavi Maureta, Joan
Diaz, Rai Ferrer, Cesc Miralta, Zè Eduardo, Ignasi Terraza, Joan Chamorro i
ocasionalment amb la majoria dels jazzmen catalans com Horacio Fumero, Perico
Sambeat, Jorge Rossy, Marc Miralta, Llibert Fortuny, Martí Serra o Raynald
Colom.
Ha fundat o format part -entre d’altres-, del
grups Be’n Bop Quintet i Sextet, Barcelona Hot Seven, Miralta-Quadrada Quintet,
Papa Joe’s Rambling Band, Gumbo Jass Band, Big Band i Orquestra del Taller de
Músics amb Tete Montoliu, Big Ensemble del Taller de Músics, Orquestra de
l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya, Renaissance Jazz Quintet i
Berni-Quadrada Duet.
Anem ara amb el tall tres del compacta anomenat Qui
assegura, dura!, amb solos del Raynald Colom, trompeta; Xavi Figuerola, saxo
alto i Xavi Maureta, bateria...
3.- Qui assegura, dura! (R.Q.) 7m27s
Un gran tema amb delicada
rítmica però que de sobte canvia a un magnífic swing al bell mig de solo dels
Ray i que després magnifica el Xavi, aleshores amb l’alto, amb un magnífic so,
Seguim amb el Ramon.....Ha
dirigit les big bands Orquestra de Swing del Taller de Músics , Marxing Band
del Taller de Músics, Big Band de la Jazz Cava de Vic, Big Band de Tarragona,
Big Band de l’Escola Alois Habà, i la Ramon Quadrada Big Band.
Ha format part de grups comercials com
Huapachá Combo, Orquestra Kairo’s, Orquestra Galana o Café Soul i ha
tocat ocasionalment amb L’Orquestra Plateria, Brighton 64, Orquestra del Mestre
Bardagí, Nova Big Band de Lluís Rovira o la Cotton Club Big Band.
Ha participat als musicals “T’odio amor meu” de
Dagoll Dagom, “West Side Story de Focus-Taller de Músics i “Full Monty” amb
producció de Roger Pera. Ha actuat i tocat a “Stokolm” de Marc Martínez.
Ha compost o arranjat música per a la Ramon
Quadrada Big Band, La Orquestra de Swing del Taller de Músics, la Big Bang Jazz
Cava de Vic, la Big Band de Tarragona, La Big Band del Conservatorio de
Asturias, Fu Man Chu Jazz Servants, La Big Band del Maresme o la Orquestra
Galana entre d’altres.
Anem ara amb un tema amb un magnífic swing encetat
directament pel sxo baríton del Joan Chamorro en el tema...
6.- I tot per què Kenny Dorham? (R.Q.) 8m58s
Ja vegeu quins magnífics solos a
càrrec del sempre potent David Pastor a la trompeta i de l’anglès Tom Johnson
al trombó....encara ric de l’acudit que ens va explicar quan va venir amb la
seva formació Shark al JCLV; cap més altra músic ha estat capaç d’explicar un
acudit e concert....només ell...he. petonàs, Tom.
Activitat social. Ha sigut president i vocal de
l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (1994-2000).
Discografia com a leader: “Paradisos Imparells” amb
la Ramon Quadrada Big Band. Satchmo (2000), “Geometries Variables” amb
Renaissance Jazz Quintet. Quadrant (2007),
“In Essence” amb Berni-Quadrada Duet. Quadrant (2012).
Com a sideman ha intervingut en més de
30 discos entre els quals “Orquestra del Taller de Músics amb Tete Montoliu”,
“Barcelona Hot Seven amb Carme Cuesta”, “Aura” amb el Big Ensemble del Taller
de Músics i Agustí Fernandez, “New Orleans Dreams”, “Gumbo Jass Band 10 years”
i “Gumbo Jass Band 15 Anys” amb la Gumbo Jass Band.
Acabem el projecte i programa amb el darrer tema
del compacte a ritme calent, tema anomenat “prèdica criolla” amb solos de Cesc
Miralta i Víctor de Diego...
8.- Prière Créole (R.Q.) 6m37s
Doncs això és tot, un programa dedicat a una Big
Band en actiu i a la música que va fer el Ramon Quadrada per a la seva Big
Band, ara per ara en stand by però amb una magnífica creació musical. Joves amb
empenta dirigits per un gran mestre que els ha sabut captivar i que ara per ara
van llançats a tota màquina....Doncs res més, recordar-vos que el proper dijous
no hi haurà programa, i sí que es transmetrà el ple municipal i ja pel 21 de
març us recordo que tenim un magnífic concert amb el Gabriel Amargant Quintet, amb el Gabriel, saxo tenor; Adrià
Plana, guitarra; Marco Mezquida, piano; Miguel Serna, contrabaix i Gonzalo del
Val, bateria, un magnífic concert amb uns grans músics....
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú....Miquel Tuset i Mallol.
Programa 157 dia 6 de març de 2014. Vicens Martin Dream Big Band & Gemma Abrié; Cédric Caillaud i Sonny Rollins
0 comentaris
Bona nit i benvinguts al programa Jazz Club de Nit...al programa de
ràdio dedicat al Jazz i algunes vegades al Blues del Baix Llobregat, a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 i a l’enllaç http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré un parell de novetats per després re visitar un dels
més grans músics i saxofonistes de Jazz, el gran Sonny Rollins, en un dels seus
millors discos, el Saxophone Colossus.
Abans però comentar-vos que comença un cicle de Jazz al Vendrell, a
l’Auditori Pau Casals i que aquest dissabte 8 de març l’inicia el grup liderat
pel pianista i compositor xilè Fran Suarez, el Fran Suarez Piano Trio, o sigui
que ja ho sabeu, si voleu anar al Vendrell a escoltar Jazz, ho podeu fer aquest
dissabte i així podreu escoltar l’exquisidesa d’aquest músic.
Avui comencem amb un projecte que vaig tenir la sort i oportunitat de presentar a la Festa Major d’hivern del
2012 al teatre de La Vicentina, gràcies una vegada més al total suport
municipal. Vicens Martin, ànima i cos del projecte em va convidar als assajos
que feia a Can Fabra, seu del Taller de Músics a Sant Andreu on es cursen els
estudis superiors de música i allà que hi vaig anar. Després d’escoltar-ho i
veure-ho ho vaig tenir clar,,,havien de venir a Sant Vicenç...el projecte del
Vicens ha estat una obra magna, la de musicar els poemes del gran poeta Josep
Carner i els seus “Fruits Saborosos”. Una obra que va portar al Jamboree en
format reduït i amb la formació al complet tot just abans de fer-ho al Teatre
de La Vicentina. Nosaltres però vam presentar aquest projecte a més a més amb el
recitat de les poesies per lectors de Sant Vicenç abans de cada cançó. Un gran
dia cultural que va comptar amb la presència del nostre estimat alcalde Oriol
Junqueras i la regidora de Cultura, la Imma Prat.
Després de rodar el projecte en formació reduïda i en Big Band,
finalment aquí tenim el magnífic disc amb llibret inclòs amb totes les poesies
del poeta. S’ha de dir que inicialment no les havia musicat totes i ara, en
aquest disc, n’ha musicat algunes més i les altres són recitades per la
magnífica veu de la Mariona Blanch.
“ELS FRUITS SABOROSOS” Josep Carner
Vicens Martin Dream Big Band & Gemma Abrié.
Enregistrat el 2 i 3 de febrer de 2013 per David
Casamitjana a la Sala Omega-Morente del Taller de Músics.
Mesclat per Espai Sonor Montuliu
Direcció artística i musical: Vicens Martin
Producció artística i tècnica per David Casamitjana
Vicens Martin: direcció, composició, arranjaments i
guitarres
Gemma Abrié, veu i cors
Mariona Blanch: cors, poemes recitats
(3,5,8,9,12,13,16)
Gabriel Amargant: saxo alto, soprano i clarinet
Guim García-Balasch: saxo alto, tenor i flauta
Vicent Maciàn: saxo tenor (2,4,7,14)
Santi de la Rubia: saxo tenor (1,6,10,11,15,17,18)
Marcel·lí Bayer: saxo baríton i clarinet baix
David Pastor: trompeta i fiscorn
Jaume Peña: trompeta i fiscorn
Leo Torres: trompeta i fiscorn
Josep Tutusaus: trombó
Tom Johnson: trombó
Darío Garcia: trombó baix (2,4,14)
David Parras: trombó baix i tuba
(1,6,7,10,11,15,17,18)
Alejandro Di Costanzo: piano
Miquel Àngel Cordero: contrabaix
Ramón Ángel Rey: bateria i percussions.
Escoltareu una petita selecció d’alguns dels 18 poemes musicats
començant pel poema..
7.- Agavé i les castanyes 7m12s
Quina suavitat de tema, totalment conjuminat amb la
lletra del poema i quin magnífic solo del Vicent Maciàn....d’una modernitat
incontestable i magnífic so..preciós tema
Vicens comentava que cadascuna de les músiques les va fer tenint ben be
dins seu el significat més profund del poema, i que Carner els va fer
relacionant-los amb la vida de les persones, amb la seva trajectòria vital.
Veiem qui és en Vicens Martin
Nascut a Barcelona, divideix els estudis musicals en la
branca moderna i la clàssica. Els estudis de la branca moderna els cursa a
l'Escola Zeleste i al Taller de Músics, mentre que els de la branca clàssica
els fa als Conservatoris Superiors de Barcelona i Badalona. Ha participat en
Masters-Class i Seminaris amb músics com Tete Montoliu, Joe Henderson, Kenny
Werner, Frank Wess, Pat Metheny, Chick Corea, Peter Erskine…
La seva activitat professional està molt lligada a
aquesta escola amb la direcció de les dues Big Bands: Original Jazz Orquestra i Jove Big Band.
Amb aquestes grans formacions ha participat a Festivals de Jazz de tota
Catalunya: Barcelona, Vic, Lleida, Tarragona, Premià de Dalt, Arenys de Mar, El
Vendrell… i a participar en la direcció musical dels programes El Català de l'Any de TV3 els anys 2007,
2008 i 2010. Cal destacar amb l’Original Jazz Orquestra la col·laboració amb el
cantant Santiago Auserón, que del 2006 al 2008 l’ha portat a concerts i
Festivals per tota Espanya, així com la gravació d’un CD-DVD premiat per la
revista Jaç-Enderrock com millor grup de Jazz l’any 2008.
Seguim ara amb un altre dels poemes...amb la mateixa
línia delicada...
14.- Les serves endreçades 7m45s
Quina altra meravella i delicada melodia i gran veu de la
Gemma, ara però amb els grans solos de l’Alejandro al piano i del Josep al
trombó...
També amb l’Original Jazz Orquestra va produir els dos
CDs enregistrats amb el cantant menorquí Cris Juanico: Vola’m a Sa Lluna al 2006 (Premi per la
revista Jaç- Enderrock com millor nova proposta de Jazz) i Tot de Mi (2008). Al 2010 va estrenar als
Festivals de Jazz de Barcelona, Tarragona i Terrassa l’espectacle Una visita a Django Reinhardt amb
arranjaments de temes originals del Django per a laOriginal Jazz Orquestra amb
la col·laboració del guitarrista Biel Ballester.
Al 2012 va escriure els arranjaments que l’Original Jazz
Orquestra va interpretar amb la veu de Big Mama Montse en l’espectacle Bluesin’ the Jazz.
Amb l’Ensemble Taller de Músics també es va encarregar de la direcció musical de La Marató de TV3 els anys 2009 i 2010.
Amb l’Ensemble Taller de Músics també es va encarregar de la direcció musical de La Marató de TV3 els anys 2009 i 2010.
Va guanyar el primer premi de composició al concurs
Menorca Jazz 2003, amb el tema La lluna
s’amaga sota el llençol, inclòs al seu disc Records, editat al mateix any i gravat
amb el seu quartet format per Martí Ventura, Xavi Maureta i Miquel Àngel
Cordero. Al 2012 ha tret el CD Suite Urbana,
amb un grup format per Gabriel Amargant, Alejandro Di Costanzo, Miquel Àngel
Cordero i Ramón Ángel Rey. I al 2012 també ha organitzat la seva pròpia gran
formació: la Dream Big Band, amb la que ha musicat poemes de Josep Carner del
llibre Els Fruits Saborosos per
a ser interpretats amb la veu de Gemma Abrié.
La seva activitat docent ha estat centrada al Taller de
Músics, on dirigeix l’àrea d’harmonia des de fa més de 10 anys.
Continuem amb aquest magnífic projecte que ha estat
escollit pels premis Enderrock de Jazz com a millor nova proposta i millor
directe amb un altre dels poemes musicats pel Vicens, ara però amb els solos
del David Pastor i del Gabriel Amargant al clarinet....per cert, que el proper
concert del 21 de març tindrem al Gabriel Amargant Quintet...
15.- Les llimones casolanes 5m38s
Acabem aquest magnífic projecte amb Les Figues matinals amb
solos de la Gemma Abrié i del Ramón Ángel Rey....
6.- Les figues
matinals 5m40s
i amb la pròpia veu del poeta Josep Carner,
enregistrament fet per l’antiga Edigsa, recitant un fragment del Dia Revolt.
Fragment d’en Josep Carner recitant “El dia revolt”
Doncs ja vegeu quin gran i colossal projecte d’en Vicens
Martin amb tota una colla de grans músics, gran cantant i rapsoda i amb un
embolcall digne de regal i per escoltar tranquil·lament tot i fent cultura en
majúscules...
Seguim ara amb el proper projecte d’estrena, ara de
l’editorial Fresh Sound Records de la seva sèrie Swing Alley...un disc que
podeu trobar a la botiga Blue Sounds del Carrer Benet Mateu 26 del barri de
Sant Gervasi....
“SWINGIN’ THE COUNT”
Cédric Caillaud Trio featuring Alvin Queen
Editat per Fresh Sound Records Swing Alley sa
022
Enregistrat per Cyril Coutand a “Studio de Meudon” el
29 I 30 de juny de 2012.
Produït per Cédric Caillaud
Productor executiu Jordi Pujol
Cédric Caillaud, contrabaix
Alvin Queen, bateria
Patrick Cabon, piano
China Moses: veu en el tema 5
Un projecte que gira al voltant del gran swing del mestre Count Basie i
segons el Cédric ens diu en el llibret..
“Vaig decidir concentrar-me en el repertori
instrumental. Hauria estat molt difícil seleccionar 12 temes per crear un àlbum
incloent-hi les versions cantades. He escoltat molt i molt els àlbums de Basie
i els que realment m’han agradat més són els dels anys 50s i 60s. Puc dir que
Neal Hefti, Quincy Jones i Frank Foster varen ser per a mi els millors
arranjadors i compositors. Varen escriure per a la orquestra com mai ningú ho
havia fet. A més a més tenim tots aquells grans solistes d’aquell període: els
2 Franks, Wess & Foster, Thad Jones, Joe Newman, Al Grey, Sonny Paine,..i
per descomptat Freddie Green. Impossible competir amb aquests trossos de músics.”
Començarem de manera suau, com és habitual, amb la magnífica i sensual
veu de la China Moses en el tema també de Neal Hefti, una magnífica balada
swingada...
5.- Li’l Darlin’ (N.
Hefti) 6m50s
Cédric Caillaud va néixer el 26 de juny de 1976 a La Rochelle, França .
Va començar a practicar la música bastant tard i va aprendre a tocar el
contrabaix per ell mateix a l'edat de 20. Ràpidament va tocar amb diverses
orquestres locals, i després, se'n va anar de la Rochelle i es va establir a
París el 2000. Allà, es va matricular a l'escola de IACP, on va assistir a les
classes dels germans Belmondo , Clovis Nicolas , etc .... A part d' anar a
aquesta escola, va estudiar el contrabaix amb Pierre Boussaguet i va anar fent
l'aprenentatge de la música en els clubs de jazz de París on assistia amb
regularitat, per escoltar a músics reconeguts i poder tocar a les Jam sessions tan sovint com podia.
Anem ara amb un magnífic Blues de Frank Foster...
6.- Blues in Hoss Flat (F. Foster) 4m10s
Més tard, va seguir la mateixa línia a Nova York. Cédric és un músic
versàtil, amb molt de gust, no només amb el gipsy jazz, sinó també amb el New
Orleans jazz, gospel, blues, mainstream, bebop o el jazz modern, i molt sovint
se’l requereix per tocar en els millors
clubs de jazz de París, com Le duc des Lombards, Bilboquet, New Morning, Posta
de sol, Sunside, o Le Petit Opportun, per esmentar-ne només alguns. Se’l pot
veure també en els més famosos festivals de jazz, com el Jazz a Vienne,
Marciac, JVC festival de jazz, Tanjazz, Calvi festival de jazz, jazz Enghein,
Aroza jazz , etc ...
Escoltem ara el primer tema del disc a ritme de swing..tema de Vernon
Duke i lletra de E.Y.Harburg escrit el 1932 pel musical Walk a little Faster i que Count Basie va
enregistrar i incloure en seu disc homònim el gener de 1956.
1.- April in Paris (Duke
/ Harburg) 6m00s
Se’l pot escoltar gairebé per tot arreu de l'escena francesa, però també
es pot escoltar la seva música per tot el món, a Alemanya, Àustria, Suïssa,
Itàlia, Espanya i Gran Bretanya, així com a Cap Verd, Mauritània, Tunísia,
Senegal i el Marroc.
El trobaràs com a acompanyant al costat de Bobby Durham, Harry Allen, Robin Mc Kelle, China Moses , Pee Wee Ellis Don Menza Charles « lolo » Bellonzi , Philippe Soirat Doug Sides François Laudet Jean Pierre Arnaud Pierre Boussaguet Alain Jean - Marie Gérard Badini, Mike « Bec » Wilner , etc....
Seguim ara amb un
tema de Quincy Jones en Si bemoll....
9.- Mett Bb (Q.
Jones) 5m07s
Avui en dia , Cédric Caillaud és un dels més talentosos i buscats baixistes, a més ell és sens dubte el baixista més present en l'escena parisenca És un músic profund, un contrabaixista de confiança que sempre és productiu en la prestació del so, en una paraula, és un músic en tota regla gràcies al seu profund sentit de rhythm. Pierre Boussaguet va escriure : " Cédric ha trobat ràpidament el seu lloc dins la comunitat dels baixistes de jazz. Té un so profund i sòlid a la manera tradicional ". Després d'escoltar el seu segon àlbum, John Clayton va declarar: "És un plaer escoltar aquest tipus d'energia, i poder prestar atenció a les línies de baix i solos d'aquest gran germà del contrabaix tan dotat! Em sento com si estigués en un club de jazz quan escolto aquest tipus de jazz que tant estimo. Felicitacions, Cédric ! "
Acabem aquest projecte amb el tema on el mateix Cédric ens demostra com
es toca el contrabaix..és el tema de Neal Hefti....
3.- Splanky (N.
Hefti) 3m46s
Deixem aquest magnífic projecte del Cédric amb la música de Basie per
endinsar-nos en el disc que ser com una mena de revolució en la manera de tocar
el saxo tenor i que va venir de la mà del gran i revolucionari Sonny
Rollins....
“SAXOPHONE COLOSSUS”
Sonny Rollins
Editat per Prestige i enregistrat el 22 de juny de
1956 per Rudy Van Gelder als Van Gelder Studios a Hackensak, NJ.
Remasteritzat pel mateix Van Gelder el 2005.
Sonny Rollins, saxo tenor
Tommy Flanagan, piano
Doug Watkins, contrabaix
Max Roach, bateria
Com dèiem va ser un disc que va marcar una fita en la manera de tocar el
saxo tenor, en la manera d’improvisar, i on Sonny Rollins explota tot el seu
gran potencial...Hi participa amb tres temes de factura pròpia i els altres dos
són el primer una de les millors balades i l’altre un tema de l’univers musical
de quasi tothom i que ell toca en clau de Jazz.
Saxophone Colossus és un dels àlbums més aclamats de Sonny Rollins.
Gravat i editat el 1956, ha estat guardonat amb la Corona per La Guia Penguin
Jazz, i és àmpliament considerat com l'obra mestra de la sèrie
d'enregistraments de Prestige Records a mitjan 1950 i un dels millors discos
mai realitzats per aquesta editorial discogràfica.
La sessió original del 22 juny de 1956 va ser gravada per Rudy Van
Gelder. Una versió en CD, masteritzada per Steve Hoffman va ser editada el maig
de 1995 per DCC Compact Classics; cap tema addicional va ser inclòs. Una altra
versió remasteritzada, aquesta vegada per Van Gelder, va ser editada el 21 de
març de 2006. El títol de l'àlbum va ser ideat pel director de publicitat de Prestige Records, en
Bob Altshuler .
La revisió de l’Scott Yanow per Allmusic d’aquest àlbum diu que "podria dir-se que és el seu millor disc".
L'autor i músic Peter Niklas Wilson va dir que era "una nova fita en la
discografia de Rollins, un enregistrament repetidament citat com l’obra mestra de
Rollins', i un dels àlbums de jazz de tots els temps".
Escoltem primer de tot la balada, un tema de Gene de Paul...una de les balades més melancòliques que es poden escoltar..i també més precioses....
"You don’t Know What Love Is" és una estàndard balada de Don Raye i Gene DePaul,
sotmès a un tractament distintiu ombrívol per Rollins .
2.- You don’t know what love is (G. de Paul/ D.Raye) 6m30s
A la cara B del LP original hi ha
dos talls més llargs, "Moritat" és un altre estàndard, una cançó de
Bertolt Brecht i Kurt Weill de “L'òpera de tres rals”, més conegut en anglès
com "Mack the Knife". La informació escrita en l'àlbum assenyala que
el musical de Brecht-Weill estava gaudint d'un augment de la popularitat en el
moment de la gravació. Aquesta versió, plena de picardia i amenaçant, és
probablement més propera a la intenció original dels autors que algunes de les
portades més frívoles gravades per altres músics. Rollins conclou la cançó
repetint la melodia seguida d'un tros curt elevant poc l'ornamentació i recolzat pels tons de pedal arquejats de
Watkins.
4.- Moritat (Well/Brecht) 10m05s
Finalment, "Blue 7" és un blues, amb més d'onze minuts de
durada. La seva melodia principal, en lloc de ser disjuntiva va estar composta
de manera espontània. La interpretació està entre les més aclamades de Rollins',
i és el tema d'un article de Gunther Schuller titulat "Sonny Rollins i el
desafiament de la Improvisació temàtica". Schuller lloa Rollins a "
Blue 7" per l'ús del desenvolupament motívic, l’exploració i
desenvolupament de temes melòdics al llarg dels seus tres sols, de manera que
la peça està unificada en lloc d'estar composta per idees alienes. Rollins
també improvisa utilitzant idees i variacions de la melodia, que es basa en l'interval
del trito, i suggereix fortament una bitonalitat (la melodia per si mateixa és
harmònicament ambigua, la qual cosa suggereix simultàniament les tonalitats de
Bb i E). També és notable el solo de Max Roach, que utilitza una figura rítmica
de triplet més tard imitada per Rollins, de nou ajudant per donar a la peça una
sensació coherent.
5.- Blue Seven (S.
Rollins) 11m17s
Hi ha cinc temes del disc, tres dels quals s'acrediten a Rollins.
"Sant Tomás" és un tema a ritme de calypso, inspirat en el nom de
Sant Tomàs, capital de les Illes Verges, que és on va néixer. La melodia és
tradicional i ja havia estat gravada per Randy Weston el 1955 sota el títol de
"Fire Down There". (En el fullet que es proporciona amb el paquet The
Complete Enregistraments Prestige, Rollins deixa clar que la companyia de
discos va insistir en que sortís el seu nom com si el tema fos d’ell). En
qualsevol cas, la peça s'ha convertit en un estàndard de jazz, i aquesta és la
seva més famosa versió gravada.
Escoltem-lo ja per
acabar amb aquest disc i programa
1.- Sant Thomas (tradicional) 6m49s
El tema que no hem posat per manca de temps és " Strode Rode "
que és un tema en clau de hard bop amb un tempo força viu, notable pel seu motiu
de staccato i per un breu duo d'alt esperit entre Rollins i Doug Watkins en el contrabaix. El tema porta el nom de l'hotel Strode a
Chicago en homenatge al malaguanyat
trompetista Freddie Webster que va morir
allà.
Espero que us hagi agradat el programa d’avui i que us compreu els discos si no els teniu...recordeu que els músics ens necessiten i la manera que tenim d’ajudar-los és anant als concerts en viu i comprant-ne els discos.....
Ens escoltem el proper dijous 13 de març amb un nou
programa de novetats i record pels grans mestres...Bona nit i bon Jazz en el
jaç de cadascú...
Subscribe to:
Missatges (Atom)
