Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics. Aquest programa li dediquem al nostre estimat
Larry Coryell qui ens ha deixat molt
més sols, tristots i desemparats. Sempre estaràs amb nosaltres estimat Larry.
El programa d’avui el dedicarem a tres projectes molt personals editats
per editorials peninsulars i on la creació hi és de manera fefaent amb temes
propis i en un cas repassant la música d’altri. Podreu escoltar el darrer
treball del trombonista basc Marco
Bellizzi i el seu “Boite a Musique”, editat per ell mateix, o sigui “Marco
Bellizzi musika”. També escoltarem el treball del gran saxofonista canari Kike Perdomo i el seu “Hangin’ Out” amb
tota una gran colla d’amics músics i temes propis, disc autoeditat amb
col·laboracions de “96K music” i la Big
Band de Canarias. I finalment escoltareu el projecte de Perico Sambeat que ha dedicat a la
música de Frank Zappa en el seu
“Perico Sambeat plays Zappa”, editat per Jimmy
Glass i Karonte.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Algunes preguntes que els hi fan als músics i també a aquests com ara..
Quin tipus de música feu? De
què va Boite a Musike?,
difícilment tenen resposta. Per entendre millor el nostre projecte, ens diu Marco, hem mantingut unes conversacions
per fer després un reportatge d’on hem tret algunes frases que esperem us
serveixin per sentir-vos convidats a conèixer-nos musicalment tocant... aquesta
és la presentació del projecte....
“BOITE A MUSIQUE”
Marco Bellizzi
Editat per Marco Bellizzi
musika 01.2016
Enregistrat per Mikel Eceiza a
Mecca Recording Studio el 14 i 15 de setembre de 2015
Mesclat i masteritzat per Fredi
Pelaez als Pottoko Studio
Directe enregistrat per Fredi
Pelaez a la Casa de Cultura de Burlada el 13 de setembre de 2015.
Produït per Marco Bellizzi
Marco Bellizzi, trombó
Luis Giménez, guitarra
Marco Mezquida, piano
Iván San Miguel, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Totes les composicions són de Marco
Bellizzi i ell mateix ens comenta el perquè de tot plegat....
La idea de "caixa de música" ve una mica d'aquí, de la caixa
... era el moment de revisar tot el material musical que havia anat
emmagatzemant durant molts anys. Va ser com si un dia mirés de sobte la caixa i
em m’adonés que hi havia un munt d'idees acumulades i vaig pensar que havia
arribat l'hora de treure part de tot aquest material musical. Vaig sentir que
tenia coses a dir, que era l'hora d'expressar-nos i de donar aquest pas, diu en
Bellizzi...
Som-hi doncs amb el projecte d’aquest músic basc, però abans dir-vos que
aquest disc me’l va fer arribar un col·lega que fa el programa “Universos
paralelos” l’amic i gran fotògraf Sergio
Cabanillas el qual tenia exposades algunes de les seves magnífiques
fotografies al cafè de l’Escorxador en aquest darrer jazz Tardor Lleida, esdeveniment organitzat per l’amic Josep Ramon Jové i Quadrant Produccions...som-hi doncs amb dos temes enllaçats, el
primer, de Mezquida serveix d’intro
del segon de l’altre Marco...
3.- Marco M. (M.
M.) 1m00s
4.- Atelier 71 (M.
B.) 4m38s
Doncs amb quina gràcia ha combinat piano elèctric i piano acústic Mezquida en aquest tema seu que
nosaltres sabem reconèixer i que li ha servit tan bé per introduir el tema de Bellizzi. Fins que no comença el
trombó, el tema és de Mezquida i
després de Bellizzi. Doncs ja vegeu
que hem començat amb bon peu, portant el ritme també amb el cap, ritme que
espero no decaigui, al menys en aquest magnífic projecte. Bellizzi és ja ho vegeu un magnífic trombonista i compositor
bastant desconegut a casa nostra, la qual cosa s’hauria de solucionar d’alguna
manera mirant de portar-lo a algun emblemàtic local de Jazz d’aquí.
Ell mateix ens comenta més coses sobre el seu projecte....Els temes
sembla que estan vius perquè al llarg del temps sempre sorgeixen modificacions.
Potser una de les majors aportacions del jazz a la música és que partint d'unes
línies en comú, amb un punt de partida preestablert o amb un simple pretext els
músics tenen la possibilitat i la capacitat de fer realment el que volen; i el
que volen fer avui no ha de ser el que vulguin fer demà ni el que van fer ahir
... La idea d'aquest projecte ha estat sempre estar viu, comptar amb músics
d'alta creativitat, de molta escolta, músics amb gran capacitat d'aportar
idees. El que fa per a tots més atractiu aquest projecte és poder expressar-nos
en llibertat.
I Bellizzi ens diu què....A
més dels meus projectes musicals al que em dedico professionalment és a la
docència del trombó. Des de l'any 2005 sóc professor de trombó jazz al
Conservatori Superior de Navarra. També treballo amb alumnes que fan els
primers passos en el món de la música, en l'actualitat en la E.M. de la Vall
d'Egüés i anteriorment en la E.M. Hilarión Eslava de Burlada-Villava.
Escoltem ara el magnífic tema
13.- Bone Kill (M.
B.) 3m44s
Un bon tema amb un ritme així com trencat en la intro i que després es
reconverteix tot i seguint amb un Groove persistent amb el trombonista fent el
seu gran solo. Després d’ell, el guitarrista Giménez ens enlluerna amb el seu so càlid i profund alhora que Mezquida desenvolupa el seu amb la
mestria que el caracteritza i sinó vegeu que el tenim en multitud de projectes.
El contrabaixista San Miguel també
fa el seu solet, molt ben aconseguit i sembla que tots han fet la seva
aportació personal i també el Gonzalo
que sempre hi és, tot i no fer cap solo en aquest tema...
I Marco Mezquida ens diu...El
meu paper és el d'intentar crear un so de grup. En aquest projecte intento fer
tocar a la resta de músics el millor possible al mateix temps que ells també
repercuteixen en mi, l'espai per aquesta interacció és un fort d'aquest
projecte. En totes les composicions hi ha espai perquè cadascú puguem
expressar-nos i això fomenta enormement la creativitat. Dins d'un context
estètic es potencia la llibertat perquè cada un ens sentim còmodes per
desenvolupar la nostra pròpia personalitat.
I Bellizzi segueix amb la
seva biografia dient-nos que...Crec que la meva passió per la música em va anar
arribant a poc a poc, amb el pas dels anys. En gran mesura alimentada per les
meravelloses experiències que he tingut la sort de viure en el meu camí musical.
Encara que també és de justícia assenyalar que la música no sempre és fàcil, de
vegades cal sobreposar-se a dures experiències ... En la meva etapa com a
estudiant vaig tenir 12 professors diferents de trombó amb els que vaig
estudiar regularment en els 8 centres musicals pels que vaig passar (impossible
numerar altres professors d'altres matèries). A aquests cal sumar altres tants
professors que vaig conèixer de tant en tant o través de cursos, seminaris ...
amb sort desigual pel que fa a coneixements adquirits i sobretot a experiències
i motivacions. Segurament fruit d'aquesta desigual experiència sorgeix la meva
gran motivació per esforçar-me a ser el millor professor possible per als meus
alumnes. És un llarg camí que compartim els meus alumnes i jo i en el qual em
sento profundament agraït que em deixin acompanyar-los.
Seguim amb el projecte ara amb el tema marcadament rítmic....
5.- Mr G. F. (M.
B.) 4m30s
I amb més ritme, ara més persistent i amb una melodia que ens recorda de
lluny un tema de Parker en la part
introductòria, per després trobar-nos un duet de trombó i el Gonzalo bateria magnífic. El swing
apareix com per art de màgia mitjançant la base rítmica i el Rhodes de Mezquida, amb un Gonzalo i Ivan
magnífics, tots dos, i el solo de Marco
definitivament increïble, amb quina mestria el desenvolupa, melòdica i rítmica,
amb el preciós so del Rhodes que no sé si és un Fender o què. Melodia i final
d’aquest acollonant tema.
I el guitarrista Luis Giménez
ens comenta...
Tocar amb músics com aquests és el que més ajuda a ser creatiu. La
creativitat a l'escenari és una cosa contagiós i si aquestes tocant amb músics
que estan constantment creant i t'estan ajudant a crear coses, al nal es genera
una energia positiva imparable ... i tocar amb aquesta gent és el que té de bo.
I Bellizzi ens explica
que....
He tingut el privilegi de poder donar concerts en 15 països diferents,
en prestigioses sales europees o americanes i en llocs menys distingits com
campaments de refugiats a l'Àfrica o al mig del carrer a moltes ciutats
diferents.
De les bones experiències i de les no tan bones, de totes s'aprèn.
Personalment crec que la música i la història de la música està escrita en gran
mesura de trobades i retrobaments. Jo tinc la immensa sort d'estar acompanyat
en la meva aventura musical de grans amics i músics. Vull donar les gràcies a
Luis Giménez, Marco Mezquida, Iván San Miguel i a Gonzalo del Val per tot el
seu suport i la seva amistat. També vull agrair la seva gran aportació a la
meva trajectòria musical a Josetxo Goia-Aribe, Heri Parets, Lionel i Stéphane
Belmondo, Glenn Ferris ... aquesta llista hauria de ser molt més llarga però no
vull eternitzar.
I acabem el projecte de l’amic Bellizzi
amb els dos magnífics temes enllaçats...
8.- Gonzalo (G.
del Val) 0m58s
9.- Pas Sur (M.
B.) 5m17s
Doncs Gonzalo ha fet la seva
aportació en aquesta altra introducció de tema, la qual cosa m’agrada força com
a presentació dels músics, molt bé Marco
Bellizzi...i el tema segueix ara del líder i també amb el swing adequat, i
no és que no hi hagi balades en aquest projecte que sí, però he volgut
situar-vos en un context viu ja des dels inicis de programa i em sembla
haver-ho aconseguit. Mireu d’entrar al web www.marcobellizzi.com i mirar de quina manera el podríeu aconseguir
i així col·laborar amb ell a tirar-ho endavant. Després del gran solo del líder
a trombó, hem pogut escoltar el magnífic guitarrista Giménez també força desconegut pels nostres lars. Un swing
potentíssim i magnífic projecte aquest el de l’amic Marco Bellizzi, acabant el tema amb un “vamp” on el nostre amic Gonzalo ens demostra la seva mestria.
I ens diu el contrabaixista Iván
San Miguel...La meva aportació a aquest projecte és la meva involucració al
màxim amb el meu temps i la meva capacitat. Des de la base rítmica sempre es
poden aportar solucions gràcies a la flexibilitat i l'espai del que disposem en
aquest projecte perquè cadascú puguem fer les nostres aportacions. Es tracta
d'un espai obert en el qual col·laborem cinc músics, on vam connectar diferents
punts de vista a partir d'un patró preestablert. Un projecte com aquest permet
que desenvolupis la teva creativitat tenint en compte que el jazz és una música
en què les individualitats compten molt. En els projectes que estan tancats del
tot un no pot aportar la seva personalitat, o una sonoritat concreta. Si hi ha
alguna cosa que de ne el jazz és la personalitat de cada individu que hi
participa. La meva implicació en aquest projecte és ser jo mateix, sonar com jo
mateix.
I l’amic Gonzalo del Val
també ens diu...
Aquest és un projecte en el qual em venia molt de gust estar
principalment per dos factors: l'amistat i la música. Quan es donen aquests dos
factors és molt més fàcil aportar tot el millor que un porta. Una de les coses
que més m'agrada d'aquest projecte és que en tot moment tenim llibertat
absoluta per a tot el que cadascun puguem aportar a aquesta música, fins i tot
en el paper de cada un en els concerts. Això per a mi és vital a l'hora de poder
interpretar un missatge
I Bellizzi acaba
dient-nos....De tot cor vull agrair la seva infinita paciència (viure amb un
trombonista requereix paciència i grans dosis de comprensió) a la meva mare i
al meu pare, nire Ione eta Maren maiteak i sobretot a Nekane, eskerrik asko!
Doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb el següent projecte, potentíssim també de l’amic Kike Perdomo disc que em va fer arribar
ell mateix des de Tenerife...un
projecte amb la Big Band de Canarias
i un quartet base anomenat...
“HANGIN’ OUT”
Kike Perdomo
Auto Editat amb el suport de
96K music i la BBDC
Enregistrat per Alberto Mendez
i Robert Amor d’ajudant
Mesclat i masteritzat per Kike
Perdomo i 96K music
Kike Perdomo, saxos tenor i
soprano
Soren Moller, piano
Andres Litwin, contrabaix i
baix elèctric
Octavio Hernández, bateria
I la BBDC, Big Band de Canàries
amb:
Norberto Arteaga, Paco Dorta,
saxo alto
Alexander Ramos, Sergio García,
saxo tenor
Cristo Delgado, Pablo
Hernández, Yossy Itskovich, trombó
Adams Pérez, trombó baix
Julian Díaz, Nataniel Ramos,
Miguel Arrocha, Audun Waage, trompeta
Totes les composicions són de Kike
Perdomo i els arranjaments de Soren
Moller...en un disc enregistrat en directe a Santa Cruz de Tenerife l’abril de 2016 amb la Big Band de Canàries,
i projecte de temes enregistrats anteriorment pel Kike o sigui que ja us aniré comentant...
Comencem doncs ja amb aquest potent projecte amb el tema més tranquil, editat
en el disc “AC & Funk” del 2008, anomenat....
4.- 12-1 (K.
P. & S. M.) 8m14s
Doncs ja estem en dansa amb el projecte d’aquest magnífic músic canari
ben recolzat per la BBDC i el seu quartet base en un tema iniciat de manera
delicada amb el preciós so del seu soprano i trompeta amb sordina, piano
planejant...i aviat el tema sona amb tots els vents sonant alhora. I així es va
desenvolupant primer amb el magnífic solo del màster i líder Kike Perdomo. El tema segueix uns
moviments circulars amb tots els vents i sempre amb una secció rítmica potent
que fa que la “cosa” camini i de quina manera. Un gran tema per començar el
projecte de Perdomo i quin final més
apoteòsic aconseguit pel baterista de la formació, magnífic.
Kike Perdomo neix a Tenerife (Illes Canàries). Estudia
Saxo, Flauta, Harmonia i Improvisació de molt diverses fonts (Conservatori
Superior de Música de S / C de Tenerife, Escola de Luis Vecchio) i amb
professors particulars com Greg Lyons, Dave Schnitter, Greg Badolato, Eric
Marienthal o Bill Evans, Bennie Maupin, Chris Cheek, Will Vinson, Dick Oatts.
Becat pel Berklee College of Music el 1989 i Grau Superior en Jazz i Música
Moderna per l'ESMUC de Barcelona el 2009.
La carrera professional de Kike
Perdomo és molt variada realitzant gires amb artistes de rock com Luz Casal
(1989), Joaquín Sabina (1994 al 1997) o Miguel Rios (1997) així com en els
circuits de jazz participant en Festivals Internacionals de Jazz com els de Madrid,
Barcelona, Canàries, Lugo,
Màlaga, Granada, Jaén, Múrcia, Girona, Lleida, Elbjazz, JassBox, etc ..., com a
músic d'estudi o enginyer de gravació. Aquests diferents projectes han portat
el seu quefer musical a països com els Estats Units (Nova York, Boston, Miami),
Argentina (Buenos Aires, Mar del Plata, Rosario, Gualeguay), Uruguai
(Montevideo), Mèxic (DF, Guadalajara, Pobla, Monterrey ), Xile (Santiago de
Xile, Valparaiso), Alemanya (Köln, Berlin, Bonn, Hamburg, Kiel); Àustria
(Salzburg), Noruega (Bergen), Dinamarca (Copenhaguen), Colòmbia (Cartagena
d'Índies), Guatemala, Costa Rica, Cuba, Santo Domingo, etc ...
Seguim amb el següent tema, encabit en el disc “Y ahora qué?” del 2005, el
primer tall del disc, de la parella Perdomo/Moller
anomenat...
1.- Indian (K.
P. & S. M.) 7m56s
La intro a contrabaix amb l’Emilio
Martín ha estat magnífica i profunda. El tema però s’ha desenvolupat
mitjançant un riff de la secció de saxos/trombons amb el saxo tenor del líder
encapçalant el tema..a la B, o el pont, el canvi és evident, i el break ens
situa de nou en el tema i riff recurrent. Els vents, metalls, s’esplaien d’allò
més i de nou el líder amb el tenor desenvolupa el seu solo amb una increïble
tècnica i gust musical, alhora que llenguatge jazzístic. Un gran saxofonista, Kike Perdomo i ara gran compositor. Tota
la secció de saxos fent un riff impressionant i de nou amb el tenor del líder
encarar el final del tema, de nou magnífic i potent. Aquesta nit no us
dormireu, no.
Ha estat membre actiu en projectes com JazzBorondón, Midi Domèstic,
Mbalax, Baba Djembe, Fusta, Big Band del Fòrum, etc ... però des de 1990 lidera
la seva pròpia banda amb la qual ha gravat 6 cds fins al moment comptant amb
col·laboradors de luxe com Bill Evans, Chano Domínguez o Chuck Loeb entre
d'altres. Kike Perdomo combina la seva tasca de músic amb el seu treball
d'enginyer de so i productor musical. A Canàries s'ha produït a Luis Morera,
Esther Ovejero, Chiqui Perez, Carlos Sánchez, Adolfo Peña, Thomas Figueroa,
Taburiente, A.M. Big Band, J.C. Machado, Big Band de Canàries i ha estat enginyer
de gravació i mescles d'una altra trentena de cds.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb el següent tema, del disc “Electric & Funk” del 2010,
d’aquest potent projecte anomenat..
5.- Hommer (K.
K. & S. M.) 5m50s
Doncs ja vegeu que el Funk i l’elèctric hi són de manera evident, amb el
wah-wah del teclat i el ritme funk marcat per la secció rítmica i els magnífics
arranjaments de Soren Moller per a
Big Band. Un tema que potencia el projecte d’aquest disc carregat d’energia
rítmica i tímbrica amb tots els metalls i canyes. I quina manera de fer-nos
enlairar amb els riffs ascendents de la secció de vents, tot just abans del
solo del líder amb el tenor. I sempre per sota una potentíssima secció rítmica
que se’ns emporta irremissiblement al més enllà i fins i tot ballant i
bellugant-nos sense parar. El solo del trombó baix, crec, és magnífic alhora
que delicat, on tot plegat a baixat a la terra de manera més reposada, però no
durarà gaire, no...els metalls s’enlairen de nou i la secció rítmica trenca el
ritme, i així arriben al final, a cop de Funk.
És a més a més enginyer de so del Festival de Música de Cinema de
Tenerife (FIMUCITE) gravant amb orquestres simfòniques les bandes sonores de
pel·lícules com Mátrix, El Perfum, Oscar, El color del Destí, Iron Man,
Spiderman, etc ... sota la batuta del director Diego Navarro. En l'escena
internacional ha tocat i / o gravat amb músics com Bill Evans, Anthony Jackson,
Richard Bona, Jim Beard, Chuck Loeb, Josh Dion, Bob Sands, Ari Hoening, Mark
Egan, Karl Latham, Christian Lohr, Perico Sambeat, Chano Dominguez, Eric
Marienthal, Nantha Kumar, Ismaila Sane, Dan Rochlis, Francis Vaig posar, Yul
Ballesteros, Audun Waage, Borja Barrueta, Martin Leiton, Javier Infant, Javier
Colina, Jorge Pardo ....
Acabem el projecte de Kike
Perdomo i el seu amic Soren Moller
i evidentment la resta de companys amb un altre tema del disc “AC & Funk”
del 2008, l’anomenat...
8.- Bugalu (K.
P. & S. M.) 6m54s
Doncs amb el baix elèctric comença aquest tema, per després bateria,
saxo tenor i la resta de companys de la Big Band. Una canya de tema que per
acabar el projecte de l’amic Perdomo
és perfecte i em fa recordar-vos que mireu d’adquirir-lo entrant al seu web o
per d’altres mitjans que segur hi ha. Un projecte que ha de tenir un directe
“brutal” car escoltant el disc ja tremolem, doncs imagineu-vos en un directe,
ha de ser impressionant. Felicitats Kike
per la teva feina i mestria. El seu solo al tenor és magnífic, ell volant per
sobre el funk potent de la base rítmica, magnífic tema per acabar, sí senyor.
Amb moments també per la calma, el tema es va desenvolupant amb uns canvis
rítmics, tot i ser-ne la majoria persistents i constants. Hem pogut escoltar el
solo de l’Octavio Henández a la
guitarra, magnífic solo per arrodonir el tema i final de projecte, encarant el
final amb el tenor del líder i el motiu principal del tema.
Kike Perdomo és actualment president de PROMUSIC
(Professionals de la Música de les Illes Canàries) i conseller d'AIE (Societat
d'Artistes i Intèrprets d'Espanya). Deixem el projecte d’aquet mestre canari i
nosaltres acabem el programa amb un projecte encara més potent, el de l’amic Perico Sambeat dedicat a la música de Frank Zappa, però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Som-hi doncs amb aquest gran i difícil projecte de Sambeat sobre la música de Zappa,
projecte que vaig poder veure al Jamboree
i on Perico em va cedir el seu disc,
gràcies amic i mestre...
“PERICO SAMBEAT ENSEMBLE
PLAYS ZAPPA”
Editat per Karonte
Enregistrat per Vicente Sabater
el 21 i 22 de juny de 2016 al Elefante Estudios, València.
Mesclat per Vicente Sabater i
Perico Sambeat
Masteritzat per Vicente Sabater
a Estudios Milena.
Producció artística, Perico
Sambeat
Producció executiva, Chevi
Martínez (Jimmy Glass) i Fernando Rosario (Karonte)
Perico Sambeat, saxos alto i
soprano, flauta i tambourine
Javier Vercher, saxo tenor i
soprano
Voro García, trompeta
Toni Belenguer, trombó
Santi Navalón, teclats
Iván Cebriám, guitarra
Julio Fuster, contrabaix i baix
elèctric
Miquel Asensio “Rochet”,
bateria
Tots els temes són de Frank Zappa
i m’imagino que els arranjaments deuen ser de Perico Sambeat i potser també de Santi Navalón.
De fet aquest és un altre projecte, com els anteriors, que se’m farà
difícil seleccionar quina música no posar, car no hi ha cap tema que no sigui
impressionant, o sigui que hauré de fer una selecció acurada.
Aquest és un projecte parit des del Jimmy
Glass de València i concretament
pel Chevi Martínez propietari i
ànima d’aquest local tan emblemàtic de la ciutat del Túria. Com que això està parit per ell editat per Karonte, em limitaré a posar els
comentaris que va fer ell tot i parlant d’aquest projecte, extrets de la seva
web http://www.jimmyglassjazz.net/perico-sambeat-plays-zappa/
L'ORIGEN DEL PROJECTE
Quan li vaig proposar a Perico
Sambeat la creació d'un projecte basat en l'obra del genial músic Frank Zappa per al concert de cloenda
del V Festival Internacional de Jazz
Contemporani del Jimmy Glass Jazz Bar (2015), sabia per endavant que la
idea li encantaria, ja que Perico és
un dels admiradors més fervents, igual que jo, d'aquest increïble i
inclassificable artista.
De fet, mentre Perico i jo
parlàvem de l'assumpte ens vam posar a cantar alguns temes de Zappa, completament il·lusionats. Era
un homenatge al nostre heroi el que estava en joc, i Perico, per descomptat, era l'única persona que podia fer-ho amb
tot el rigor i el coneixement necessari.
No és fàcil interpretar a Frank
Zappa, sobretot si es trien els temes més interessants i intricats de la
seva discografia, un autèntic repte que va assumir Sambeat al escollir-ne en una primera selecció i després amb una
recerca més conscienciosa.
A partir d'aquí, va emprendre una àrdua tasca; des de la transcripció
dels temes escollits, que el va portar un temps, a l'elecció dels instruments
i, per descomptat, la confecció d'uns arranjaments que no desvirtuessin
l'essència de la música de Zappa el
més mínim.
Fem una aturada que ja seguiré després i escoltem ja el primer tema... O
sigui que comencem ja amb la música i amb el primer tema de Zappa, i no podria ser de una altra
manera, o si, amb el magnífic...
10.- Peaches en Regalia (F. Zappa) 3m37s
I Chevi Martínez ens diu... I anem amb Peaches En
Regalia, el regal per als militants de Zappa, un autèntic himne, peça clau
d'Hot Rats, disc que formava part de l'univers musical de Perico en la seva
infància i que defineix d'aquesta manera: «Sempre em va fascinar que temes com
Peaches fossin lineals, una successió de diferents motius i idees, sense estar
subjecte a les típiques estructures de repetició de seccions i tornades. És
l'únic tema del disc que no he modificat, i en el qual he respectat tota la
seva estructura original sense incloure solos ».
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Frank Zappa (Baltimore, EUA,
1940-Los Angeles, 1993) va
revolucionar el concepte del rock, va dinamitar totes les fronteres musicals
del moment, es va mofar del que és políticament correcte i es va apropiar
d'elements procedents de gèneres molt dispars, entre ells el jazz, per crear un
llenguatge lúdic i transgressor que ha marcat a les generacions posteriors i
que segueix estant vigent.
I aquest esperit lliure connecta perfectament amb el llenguatge
jazzístic, la improvisació i l'afany de Perico
Sambeat per explorar la música de diferents èpoques i cultures musicals,
ell què és un jazzman valencià amb una carrera internacional de diverses
dècades. En conseqüència, l'impecable treball de Sambeat en aquest projecte oscil·la entre la intervenció profunda,
amb elaborats arranjaments, i temes interpretats segons una transcripció
literal, però sempre de manera fidel a l'esperit de Zappa.
I seguim amb un tema que mai es va enregistrar en disc, el primer, car Perico els ha volgut juntar amb un
altre que sí es va enregistrar....
5.- Imaginary Diseases/Tink Walks Amok (F. Zappa) 7m20s
I Chevi ens diu...El medley
Imaginary Diseases / Tink Walks Amok és l'últim tema que va afegir Perico al
repertori i Perico diu «Imaginary
Diseases i prové de gravacions en directe, no hi ha versió d'estudi, i Tink
Walks Amok és una espècie d'exercici d'estil per a guitarra inclòs a The Man
From Utopia, sense una melodia definida i interpretat en petit format,
principalment amb guitarra. En aquest arranjament vaig utilitzar els vamps
rítmics per desenvolupar una melodia i una roda de solos; vaig decidir unir
ambdós temes perquè els seus tempos coincideixen més o menys, i ho vaig fer
escrivint un interludi que els enllaça». De forma orquestral, crec que és el tema
en què Perico aporta més de si mateix acaba dient el boss del Jimmy Glass.
L’ENSEMBLE
Vam haver de seleccionar els músics més adequats per al Hot Rats
Ensemble, nom amb el qual vam batejar al grup per a aquest projecte. Així,
involucrem - no hi ha millor manera de expressar-ho- a Santi Navalón, un mag dels teclats i autèntic erudit de la
discografia de Zappa, que es va
bolcar totalment en l'assumpte, igual que el gran saxofonista Javier Vercher. Calia trobar un
guitarrista que donés la talla, és clar, i el vam trobar en la persona de l’Iván Cebrián, un il·luminat de la
nova generació que es va posar a cridar d'alegria quan l'hi vam comunicar per
telèfon, ja que portava temps somiant amb fer una mica de Zappa. Això anava per bon camí.
I seguim amb la delícia de tema amb marcat accent Funk amb el tema que
obre el disc, el primer tall anomenat...
1.- Zomby Woof (F.
Zappa) 5m56s
I Chevi ens diu...Zomby Woof,
de l'àlbum Over-Nite Sensation, tema que obre el disc que presentem aquí, era
un dels favorits de Perico en els anys setanta: «Va ser el meu disc de
capçalera durant una llarga temporada (Camarillo Brillo, Montana, I'm the Slime
...) ». Perico ha aconseguit respectar l'original sense caure en el mimetisme,
ha canviat l'estructura, ha afegit seccions, interludis i backgrounds, tractant
d'abordar la seva música des d'una òptica més jazzística i intentant que els
solos estiguessin més a prop del soul i el funk que del pop, un tractament que
ha utilitzat amb la resta del repertori.
La resta dels músics escollits, el trompetista Voro García, que vam tenir aquest divendres passat al Jazz Club La Vicentina, el trombonista Toni Belenguer, el contrabaixista Julio Fuster o el bateria Miquel
Asensio, tots pertanyents a l'elit del jazz valencià, no sabien en principi
a què s'enfrontaven, fins que Perico
els va passar les partitures i va venir el primer assaig (dels deu que hi va
haver) a Jimmy Glass. A partir
d'aquí, les frases «jo creia que m'ho sabia» i «no entenc res» es van convertir
en una broma recurrent. Però tot avançava i, per quan s'acostava la data,
l'octet funcionava sol, abduït pel llenguatge Zappa.
L'ESTRENA
El 18 de novembre de 2015 s'estrenava al Jimmy Glass Jazz Bar de València
el projecte Frank Zappa's Alchemy,
dirigit per Perico Sambeat i produït
pel Jimmy Glass per a la seva V Festival Internacional de Jazz
Contemporani. El resultat va ser fascinant. El públic no es creia el que
estava veient. Èxit total.
I nosaltres seguim amb aquest magnífic projecte amb un altre tema
emblemàtic de Zappa l’anomenat..
6.- Inca Roads (F.
Zappa) 7m10s
I l’ànima del Jimmy Glass, Chevi
Martínez ens diu... Inca Roads, del disc One Size Fits All, és un altre
dels temes emblemàtics de Zappa, potser el millor d'aquest àlbum. Té una secció
de molt difícil interpretació, molt complexa i polirítmica: «Vaig utilitzar
trompeta amb sordina a l'uníson amb flauta per substituir la veu de George
Duke, i vaig agregar algunes seccions de la meva collita molt inspirades en
Zappa. En el solo del final, en un 7/4 vertiginós, utilitzo wah wah en la
segona meitat ». I al Jamboree ens
va dir que li havia dit a Santi Navalón
si volia fer de George Duke, tocant
els teclats i cantant però sembla que Santi
li va dir que no, que millor que no, que amb el teclat ja en tenia prou.
L'ENREGISTRAMENT
Així que no podíem ni volíem que la cosa quedés en això. Volíem més.
Moltes veus ens reclamaven més transcendència i un disc. I no és per menys,
després de l'ingent treball fet i de l'energia invertida en aquest projecte. Perico es va ficar a l'estudi de
gravació amb l'octet, i entre el 21 i 22 de juny de 2016 va gravar aquest
meravellós disc per a la discogràfica Karonte.
I ara sí, acabem projecte i programa amb el tema més potent del disc el
magnífic..
8.- A Pound for a Brown (F. Zappa) 5m13s
I Chevi ens diu... A Pound For a Brown va
aparèixer a Uncle Meat, i és molt lenta. Després, Zappa va gravar diverses
versions en viu, algunes d'elles molt més ràpides. Perico pren com a model la
de You Can not Do That On Stage Anymore.
Doncs ja vegeu que m’he limitat a no opinar, que de tant en tant va bé,
i he deixat que fos l’ànima del projecte, Chevi
Martínez i també els comentaris del
mateix Perico Sambeat els qui us han
parlat per boca meva, que ui te boca s’equivoca, ells però no ho han fet, en
tots cas he estat jo.
Doncs ja hem acabat i espero que hàgiu gaudit amb la selecció que us he
proposat, avui amb un programa temàtic i força “canyero”, que no us podreu
queixar. Avui primer amb el magnífic projecte del trombonista basc Marco Bellizzi i el seu “Boite a
Musique”, després amb el gran projecte de Kike
Perdomo, “Hangin’ Out” amb la BBDC i el seu quartet i havent acabat amb la
meravella que acabem d’escoltar amb la música del nostre estimat Frank Zappa interpretada pel gran Perico Sambeat i el seu Ensemble.
Un programa dedicat a Larry
Coryell. Doncs res, que ja estem i que gràcies per ser-hi aquí o al blog
del programa, aquí, jo Miquel Tuset i
Mallol qui us ha presentat, xerrat pels colzes i seleccionat les músiques
per a gaudi de tothom, us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Abans de la presentació del programa voldria recordar-vos que aquest
divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas,
guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre,
primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els
músics que vinguin a tocar. A la Sala
Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.
Doncs avui serà un programa dedicat al Blues i concretament a tres
treballs de l’Amadeu Casas
acompanyant-lo d’un tema de Xavier
Dotras & Neil Geoffrey així doncs un programa de ràdio a Jazz Club de Nit dedicat al Blues. De fet partirem del disc de l’Amadeu Casas & Myriam Swanson
“Early Blues Moods” dedicat al Blues de la primera època per seguir amb el disc
de l’Amadeu dedicat a B.B. King “The King is gone”, ja amb
estructures més modernes. El darrer treball de l’Amadeu, ja més personal i encabit en el projecte “Set” està format
per quasi tot de temes propis cantats en català alhora que algun homenatge a
alguns mestres. Encabirem però, entremig i encara no sé on, un tema en Bb de Dotras & Geoffrey. Som-hi doncs amb
un altre programa temàtic dedicat al Blues.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem amb el primer treball de la parella Amadeu Casas & Myriam Swanson i el seu...
“EARLY BLUES MOODS”
Amadeu Casas & Myriam
Swanson
Editat per Temps Record TR1546-GE15
Enregistrat en directe a
Barcelona per Anger Agudo
Amadeu Casas, guitarra, dobro i
veu
Myriam Swanson, veu
Aquesta és una proposta íntima, un exorcisme, i un tribut als nostres
favorits artistes de blues de tots els temps, ens diuen ells.
La veritat és que aquest disc és tot un homenatge al Blues de la primera
època, caracteritzat per les lletres, una línia de baixos i alguna no massa
instrumentació. Les lletres i veus i la guitarra o el dobro són els
arguments/instruments a partir dels quals repassen tot un seguit de temes
primerencs del blues. Els versos tradicionals consistien en una línia repetida
quatre vegades. No va ser fins els anys 20 del segle 20 que l’estructura va
esdevenir en la forma AAB cadascuna de les parts de quatre compassos,
convertint-se en l’estructura bàsica del blues, el de 12 compassos. El blues
d’aquesta primera època agafà la forma narrativa de les històries de pèrdues i
patiment, el de la societat afro americana.
O sigui que comencem amb alguns temes seguits, car aquest disc el van
enregistrar en viu i ho farem amb els temes més tranquils d’aquest Early
Blues..
6.- Evil Devil Blues (Johnny
Temple, 1927) 4m11s
9.- Do I move you (Nina
Simone, 1967) 2m54s
I amb la guitarra/dobro de l’Amadeu
i la magnífica veu de Myriam Swanson
ja estem en dansa amb la música que ens acompanyarà tota la nit, el blues amb
les seves diferents variants. Doncs tot i ser de finals dels 60s aquest darrer
tema de la Nina Simone està ben
situat, per la interpretació d’ambdós artistes en el concepte Early Blues.
Molts dels elements del blues com el concepte “pregunta-resposta”, i
l’ús de les “Blue Notes” van venir de la
música que els antics esclaus feien a Àfrica.
Els orígens del Blues estan
fortament relacionats amb la música de les comunitats religioses afro
americanes anomenada Esprituals. El
Blues va aparèixer tot després de l’esclavitud i posteriorment en el
desenvolupament dels Juke Joints,
també anomenats Barrelhouse, que van
ser les primeres manifestacions informals on la gent afro americana es
divertia, cantava, bevia i ballava, allà pel sud-est dels EEUU. Es trobaven en
espais després de treballar de sol a sol en les plantacions de cotó per
apaigavar la mala llet i relaxar-se tot i fent vida social. Durant la
“prohibició” o “llei seca”, es trobaven en cruïlles de camins o estacions de
tren, i ja no es van dir més Juke Joints
i sí Lone Star o Colored Cafe. Ja vegeu d’on ve el nom
dels nostres Lone Star.
Seguim amb un parell de temes més d’aquesta parella de músics que ens
situa en el més profund sud dels eeuu dels anys 20 del segle passat....amb..
3.- Wild women don’t have the blues (Ida Cox, 1924) 3m11s
4.- Love me (Joe
Mc coy, 1941) 3m28s
I quin parell de temes ens han interpretat aquest parell de músics. L’Amadeu al dobro i Myriam a la veu, una veu potent i trencada per la vida patida i
representant a tota la societat afroamericana.
La música de les Juke Joints
provenia del folklore de la comunitat africana, o rags esdevenint ja ho vegeu el ragtime
un dels termes més antics i després amb el Boogie
Woogie música de ball del finals del segle dinou que va esdevenir en el Blues, l’Slow Grad Dance, música aquesta del sud rural i que va marxar a Chicago durant la gran migració, i
demés manifestacions musicals com el mateix Jazz. Abans d’aparèixer les Juke
Boxes, un músic amb la seva guitarra i posteriorment un trio eren
imprescindibles per amenitzar aquestes manifestacions socials.
Escoltem ara la veu de l’Amadeu
i la seva guitarra en un tema típic relacionat amb el mal tractament policial
de l’època en el tema..
5.- Police Dog Blues (Blind
Blake, 1929) 3m40s
Ara ha estat la veu de l’amic Amadeu
Casas qui ens ha situat en el context adequat alhora que també amb la seva
guitarra/dobro, i també en l’espai car ben clar hem escoltat que estàvem a Tennesee i amb la por al cor tot i
veient la policia.
La primera publicació escrita sobre el Blues data del 1908. El Blues va
anar evolucionant partint de la més simple manifestació de veu i guitarra i les
tradicions orals dels esclaus, en diversos estils i subgèneres. Aquests
subgèneres inclouen Country Blues, Delta
Blues, Piedmont Blues, i també amb el blues urbà com el Chicago Blues i el West Coast Blues. La
segona guerra mundial marca la transició del blues acústic en elèctric i el
progressiu increment de l’audiència entre la població blanca, també pel fet que
músics blancs s’interessessin pel blues esdevenint-ne el Blues-Rock.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Deixem aquest disc d’aquest parell de cracks i seguirem amb el següent
projecte de l’Amadeu Casas dedicat a
la figura de B. B. King anomenat...
“THE KING IS GONE”
Amadeu Casas
Editat per Temps Record
TR1602-2016
Enregistrat i mesclat a Temps
Record Estudi per Josep Roig i Enric Roldan.
Producció artística i disseny,
Amadeu Casas
Productor executiu, Temps Record
S.L.
Amadeu Casas, guitarra i veu
Gabriel Mastronardi, piano
Matías Míguez, baix elèctric
Eloi López Oltra, bateria
I la col·laboració de
Erxart Casas, guitarra
Pere Enguix “PTT”, trombó
Josep Gomariz, trompeta
Jaume Badrenas, saxo tenor
Seguim amb la tònica del disc anterior en un tema també Early Blues, de Melvin Jackson anomenat..
1.- Rockin’ and Rollin’ (M. Jackson) 3m17s
Doncs tot i canviar de disc encara estem situats en el més profund
sud-est dels eeuu amb aquest magnífic tema tant ben interpretat per l’Amadeu Casas ell amb tota la feina tal
i com feien els primers bluesman, cantant i tocant la guitarra o dobro. Aquest
és un tema anomenat també “Rock Me Baby” i interpretat com quasi tots els
d’aquest disc pel gran BBKing.
Ma Rainey va ser la Mama del Blues, una dona que va néixer el 1886 i va viure fins el
1939. Bessi Smith va ser una altre
important veu del Blues i conjuntament amb Lucille
Bogan van ser conegudes per “Les Tres Grans”, encabides en el blues urbà. La
primera publicació de Blues data del 1908 de l’Antonio Maggio, “I got the Blues” encara amb la forma primigènia. Dos
dels primers temes de Blues publicats ja amb l’estructura AAB de 12 compassos van
ser “Dallas Blues” el 1912 i “Saint Louis blues” el 1914. Les lletres, sovint parlaven
dels desamors però sobretot del mal tracte de la policia i de la població
racista blanca i també de les condicions laborals infernals.
I situem-nos ara en un context més actual, el del Blues més elèctric i
ja amb un Urban Blues de Chicago en
el magnífic tema de Ridley B. King &
Jules Bihary ara amb la col·laboració dels metalls i canya esmentats
abans...
5.- Sweet Little Angel (R. K. & J. B.) 4m10s
Uau, i quin blues més potent, arrastrat de tempo però impressionant. Un
tema que el mestre B. B. King va
enregistrat el 1956 per RPM Records, tema que també es diu “Black Angel Blues”,
enregistrat per primera vegada per Lucille
Bogan el 1930. Un tema on ha col·laborat la seva filla Erxart Casas a la guitarra.
En els anys 50s del segle passat podem situar l’esdeveniment del Blues
Urbà electrificat, considerant que durant els anys 20 i les seves situacions de
regressió econòmica van fer que la població rural emigrés a les grans ciutats
en l’anomenada Gran Migració
esmentada abans. Hi va haver encara una altra gran migració de la població
afroamericana situada després de la segona guerra mundial anomenada La Segona Gran Migració la qual va fer
que la població de color s’incrementés en les grans ciutats. Si a això li
afegim l’aparició del mercat discogràfic veurem que aquesta població
afroamericana esdevindria un nou mercat per les editorials, creant-se el
concepte de Race Record aplicat a la
música que feia aquesta població de color i que finalment va dir-se Rhythm & Blues.
Seguim ara amb un altre dels temes més emblemàtics que interpretà BBKing i tema de Roy Hawkins & Rick Darnell, el magnífic...
11.- The Thrill is Gone (R. H. & R. D.) 5m11s
Aquest és un tema que el REI va enregistrar el 1969 en el seu àlbum
“Completly Well”, i que va tocar milers de vegades en els seus concerts. L’Amadeu ens ha fet una versió força
càlida i temperada, tant ben acompanyat per la secció de vents amb PTT, Gomariz i Badrenas. No oblidem pas
el seu amic i sempre a càrrec del baix elèctric, Matías Míguez alhora que els altres companys de la secció rítmica Mastronardi, piano i López, bateria. El
so elèctric-metàl·lic de la seva guitarra “casa” perfectament amb l’homenatjat BBKing.
I seguint amb el R&B, un
concepte que es va desenvolupar amb les noves tecnologies d’amplificació i
creació de noves guitarres i marques mítiques ara com Gibson, Fender, Gretsch, etc... Després de la segona guerra mundial
el Blues elèctric es va desenvolupar a ciutats com Chicago, Detroit, Menphis i St. Louis. A la guitarra elèctrica
l’acompanyava primer el contrabaix acústic per després fer-ho el baix elèctric
amb l’element percudiu que també es va desenvolupar, la bateria. Els primers “electric
blues men” van ser Muddy Waters, Willie
Dixon i Jimmy Reed tots tres de Mississipi
i que es van desplaçar durant la Gran Migració cap a Chicago, sense oblidar Howlin’
Woolf que es va desplaçar posteriorment. Altres instruments que usaven era
l’harmònica, i com hem dit la secció rítmica de baix i bateria i els
amplificadors saturats per les guitarres. Hi va haver grans intèrprets de
l’harmònica com Sonny Boy Williamson,
Little Walter i alguns més anomenats “Harp” tots ells en l’àrea de Chicago.
I continuem amb un altre tema emblemàtic del REI, tema de Will Jennings & Nesbert Jr Hopper anomenat...
2.- Never make your move too soon (W. J. & N. H.) 5m30s
Aquest és un tema que BBKing
va enregistrar en el seu àlbum “Midnight Believer” del 1978 amb la participació
dels The Crusaders, tema adaptat per
a la ocasió i que aquesta formació de Jazz-Fusió havia enregistrat alguns anys
abans amb el nom de “Greasy Spoon”. En aquest tema podem escoltar el magnífic
solo de PTT al trombó. Va ser un
tema amb molt èxit interpretat per gent com Bonnie Rait. El mateix REI la va enregistrar a duet amb Roger Daltrey, cantant de The Who, ja ho sabeu. El solo del líder
ens el mostra de nou com un dels referents en això de la guitarra i el blues de
casa nostra sense oblidar que també hem escoltat a Erxart Casas a la guitarra.
Willie Dixon, va ser un baixista i compositor de temes
tan emblemàtics com el “Hoochie Coochie Man”, “Back Door Man” entre molts
altres, els quals es van convertir per dret propi en “estàndards de Blues” i
quasi tots els artistes de Chicago editaven
amb els segells Chess Records i Checker Records. Durant els primers
anys 50s el predomini va passar de Chicago
a Memphis amb el segell Sun Records de Sam Phillips, qui va
enregistrar els primers treballs de B.B.
King i Howlin’ Woolf abans que
emigressin a Chicago el 1960. Phillips
va descobrir Elvis Presley el 1954
aconseguint una gran expansió d’aquesta editorial i enregistrant posteriorment
l’anomenat rock & roll.
I nosaltres seguim amb aquest projecte tan engrescador i que tant bé ha
desenvolupat Amadeu Casas en aquest
magnífic homenatge a BBKing i ho
farem amb el tema, ara sí més rocker del primer ja escoltat, o sigui que és una
segona versió ara també amb tota la secció de vents...i el tema de Melvin Jackson...
12.- Rock me Baby (M.
Jackson) 4m31s
Així com anem pujant el tempo ens anem animant i amb aquest tema anem
per bon camí. El riff inicial delicat de PTT
al trombó tot i acompanyant la intervenció del líder deixa pas a la intervenció
de Mastronardi al piano, amb la
resta de secció rítmica i tots els vents. La guitarra d’Erxart Casas ens ha acompanyat també en aquest tema, emblemàtic
tema interpretat per tots els bluesmen. El solo del líder, sembla amb l’slide
guitar, és senzillament impressionant per la pròpia senzillesa.
I seguim amb la història resumida del Blues, i en aquesta època músics
com Bo Didley i Chuck Berry ambdós editant amb Chess
Records varen estar influenciats pel blues de Chicago tot i deixant de banda la part més melancòlica i trista de
les antigues lletres. En aquella època Moody
Waters va estar-se per London
enregistrant el disc The London Muddy
Waters Sessions amb músics anglesos tals com Rory Gallaguer, Steve Winwood, Rick Grech, Mitch Mitchell, Sammy
Lawhorn, etc, alguns temes de Willie
Dixon com “I don’t know why”, etc.
Bé, ara trobo que és el moment d’inserir el tema de Neil Geoffrey del disc
compartit amb Xavier Dotras que ens
lliga la mar de bé amb els temes interpretats per l’Amadeu.
“BOTTOM DRAWER AND COVERS”
Neil Geoffrey & Xavier
Dotras
Editat per Gravity Music
Enregistrat al “The Saverio
Music Lounge” de Canet de Mar i als Gravity Studios pel desembre de 2013.
Neil Geoffery, vocal i
guitarres Martin i Gibson
Xavier Dotras, piano i melòdica
Mario Mas, guitarra espanyola
Jaco Abel, guitarra de flamenc
electrificada
Juan Carlos Karzekian, saxo
tenor
Joan Barranca, percussió
Escoltem doncs el tema que ens interessa tot i no escoltar a tots els
músics implicats....
8.- The Bb Prostrate Blues (N.Geoffrey) 3m12s
Doncs aquest tema és l’únic blues del projecte d’aquests dos amics i és
per això que m’ha semblat adequat encabir-lo en el programa d’avui. La veu de Neil i el piano de Xavier s’enllacen la mar de bé aconseguint una ambientació adequada
en aquest tema que lligarà perfectament amb el següent, ara sí de l’Amadeu Casas.
I el Blues havent desembarcat al Regne
Unit, però no tant com diuen, va influir en músics locals com Alexis Corner, Cyrill Davis, John Mayall,
Yardbirds, Rolling Stones, i molts més com ja sabeu. A finals del 50s va
sorgir un nou estil de Blues, el Chicago
West Side amb Buddy Guy, Otis Rush
tots amb Cobra Records. Aquest “west
blues sound” tenia una forta secció rítmica ara amb guitarra rítmica, baix i
bateria i músics com Guy, Freddy King,
Magic Sleem es van encarregar de desenvolupar essent dominant
l’amplificació de la guitarra solista on els seus expressius solos van ser la
clau de volta d’aquest estil.
I ara doncs tornem a l’homenatge a BBKing
“The King is gone” amb el tema de Pinetop
Sparks i on hi col·labora tota la secció de vents i a la guitarra la seva
filla Erxart Casas...
9.- Every day I have the Blues (P. Sparks) 3m48s
Aquest és un tema que s’ha interpretat de moltes maneres, tema atribuït i
interpretat en les primeres versions per Pinetop
Sparks i el seu germà Milton. S’interpretava a les tavernes
de St.Louis i es va enregistrar per
primera vegada el 1953 pel mateix Pine
Top i Henry Townsend, guitarra.
Un tema de Blues amb 12 compassos i amb el primer al piano i cantant en falset.
Els nostres herois ens en fan una magnífica versió amb el walking del baix
executat a la perfecció per l’amic Matías
Míguez. La secció de vents fa un riff recolzant el tema força reeixit així
com també el solo de Gomariz a la
trompeta, Badrenas al saxo tenor, el
magnífic PTT Pere Enguix al trombó,
per després fer-ho tots plegats en un moment ple de swing. I ja no en parlem
del solo del líder ja quasi al final del tema amb els vents recolzant-lo i la
secció rítmica sense cap possible stop.
I acabem aquest projecte dedicat al REI del Blues amb el tema dels
autors del “Sweet little Angel”, Ridley
B. King & Jules Bihary i el tema...
7.- You Upset Me baby (R.
K. & J. B.) 3m16s
Un tema encara amb més swing que l’anterior amb una intro a la guitarra
de l’Amadeu amb un so força més
fosc, tot i que també electrificat. Els constants riffs de la secció de vents
recolzen el cantant i líder per després deixar pas al solo de Badrenas al saxo tenor, ell que és un
saxo baríton força sol·licitat a la Barcelona
Jazz Orquestra. Mastronardi al
piano també fa el seu tot just moments abans d’acabar-lo...
Seguim amb el Blues i ara recordem que John Lee Hooker no tenia influències directes del blues de Chicago i més aviat tenia una manera
molt personal d’interpretar-lo, ell amb la seva guitarra i la seva profunda i
personal veu, la qual cosa el feia totalment reconeixible. Tot i no estar
influenciat pel “Boogie Woogy”, aquest tenia un estil “Groovy” que es va
anomenar “Guitar Boogie” i el seu tema “Boogie Chillen” va arribar a ser num 1
en les llistes d’èxits de R&B el 1949.
I amb aquest magnífic ritme deixem el projecte dedicat a BBKing i acabarem el programa d’avui
també amb un projecte de l’Amadeu Casas
però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Dir-vos que aquest disc SET es diu així perquè és una recopilació de
temes de set dels seus anteriors discos començant pel “Blues a Go-go” del 1997
i acabant amb el bonus track del disc de la “Marató de TV3” del 2013. A veure
si puc aconseguir posar-vos temes de cadascun d’ells.
“SET”
Amadeu Casas
Editat per Temps Record TR1581-GE16
Tots els temes són de l’Amadeu
Casas amb només una excepció que us comentaré si finalment acaba sonant. Hi
ha també col·laboracions de diversos autors de lletres com són Llargués i Fages de Climent.
Som-hi amb el primer disc del 1997 només perquè el tempo així m’ho
dicta. Anirem pujant de menys a més amb la idea que us n’aneu a dormir amb la
marxa adequada, tot i la possible dificultat en poder-ho fer.
“BLUES A GO-GO” editat per
Discmedi el 1997
Doncs d’aquest disc us posaré una magnífica balada per començar a fer el
tastet d’aquests set projectes on hi van col·laborar músics com Alexis Cuadrado, baix; Francesc Capella,
orgue i Aldo Munari, bateria en el tema anomenat...
15.- La Santa (A.
Casas & Llargués) 2m40s
Una preciosa composició i balada del nostre heroi de la nit feta ja fa
una llarga colla d’anys, el 1997, i va vegeu com ja sonava la seva música i
guitarra. Magnífic Amadeu sempre
fidel a una idea, a una música, a una vida. Els acompanyants són de luxe total,
i considereu que l’Alexis viu i
sembla que ja amb la nacionalitat als EEUU des de fa una bona colla d’anys.
A principis del 1960 la música afro americana com el rock & roll i
el soul havien influenciat a molta part de la població arreu del món. Els
músics blancs tenien ara públic afro americà i els vells bluesman tenien èxit
per Europa així doncs Big Bill Broonzy i Willie Dixon tenien mercat en el vell
continent. John Lee Hooker i Muddy
Waters van influenciar músics joves americans com el mateix Taj Mahal ell de N.Y.C. Hooker va ser recuperat posteriorment de
l’anonimat on es trobava, a la dècada següent, i va enregistrar amb músics
joves blancs que l’admiraven creant un estil musical que es va poder escoltar
en el seu àlbum del 1971 anomenat “Endless Boogie”.
Seguim amb el següent disc, ara ja situats al 2002..
“ESTRICTAMENT PERSONAL”
editat per Discmedi el 2002
Escoltem el tema del líder amb lletres de Llargués i acompanyat de Fredy
Worth, teclats; Santi Ursul, baix i Caspar St. Charles, bateria en el
tema..
1.- Mar de dubtes (A.
Casas & Llargués) 4m25s
Un tema estrictament personal, com tots els que estant sonant tota la
nit. Aquest “Mar de Dubtes” així, un pèl arrastradet de tempo ens va la mar de
bé per anar seguint els projectes de l’Amadeu
i així poder escoltar a tots els col·laboradors com en aquest cas i el nostre
amic Caspar St Charles, ell encabit
en multitud de projectes com els De
Diego Brothers aquests ja en el Jazz com tots sabeu. L’Amadeu ens mostra la seva habilitat i sensibilitat en aconseguir aquests
sons tant electrificats i reverberats.
B.B. King i el seu aleshores virtuosisme li van
permetre que se’l reconegués com el Rei del Blues. Aquest monstre de la
guitarra va introduir una nova tècnica en fer els solos tot i utilitzant el
“bending” i el “vibrato” la qual cosa va influenciar posteriorment a molts
altres guitarristes. Contràriament a l’estil de Chicago, el REI del Blues va utilitzar grans seccions de vents en
els seus concerts i enregistraments enlloc d’utilitzar l’slide guitar i
l’harmònica. En aquest període, guitarristes com Freddie King, Albert King van tocar amb músics com Eric Clapton, Booker T. & the MGs etc.
Seguim ara amb el disc del 2008....
“BLUE MACHINE”
Escoltem ara un tema amb marcat ritme funk amb mestres com Llibert Fortuny, saxo alto; Aijosa Mutich,
saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera, teclats i Esteve Pi,
bateria, ja vegeu quina magnífica formació en el tema que intitulava el
disc...
11.- The Blue Machine (A.
Casas) 6m51s
Doncs ja m’explicareu quin tros de tema i quins músics hi han
participat. Jo diria que aquest és el disc de Blues de l’Amadeu semblant als que va fer John
Mayall, els “Jazz Blues Fusion” i “Moving On” fent Blues amb músics de
Jazz. I sinó vegeu quin planter de músics de jazz que hem pogut escoltar fent
blues. Tot i que aquest és un tema marcat pel Funk, els altres temes d’aquest
“Blue Machine” sí estan encabits més en el concepte Blues. El solo
estratosfèric del Llibert en aquest
disc del 2008 ja ens el mostrava amb tota la seva modernitat de conceptes i ben
palès que ha quedat mostrat. Després ha estat el líder qui s’hi ha embrancat i
de quina manera, amb el so força metàl·lic (un contrasentit elèctric). Al final
l’orgue de l’Abel i ja situats al
final....yeah.
I seguint amb el Blues...en aquells anys 60s i en ple sorgiment de la
lluita pels drets civils, la població afroamericana va sentir un interès
generalitzat en la recuperació de les arrels del poble encara oprimit. El Blues
n’era una i així és com va ser incorporat en Festivals com el Newport Folk Festival tornant a
recuperar el Blues acústic primigeni. La població blanca es va interessar també
mitjançant formacions com la Paul
Butterfield Blues Band establerta a Chicago
amb el gran Mike Bloomfield a la
guitarra i també amb tot el moviment provinent del Regne Unit amb gent com Animals, John Mayall & The
bluesbreakers, Yardbirds, Rolling Stones, Cream, Rory Gallaguer, etc..
Seguim amb la tònica rítmica ara amb un tema del disc del 2013, el de la
Marató de TV3...
“BONUS TRACK MARATÓ TV3”
(2013)
Escoltem ara un tema la música
del qual reconeixerem però no així la lletra que és una adaptació de Marc Parrot en un tema de Bill Whiters originalment enregistrat com a “Ain’t no sunshine when
she’s gone” el 1971 en el seu disc “Just As I Am”. Aquí tenim a Dani Ferrer, teclats; Marc Prat, baix i
Joan Antoni Mas, bateria...en el tema...
17.- Quan te’n vas no brilla el sol (B. Whiters & M. Parrot) 2m37s
Doncs ja vegeu quina magnífica versió ens n’han fet aquests músics i què
ben trobada la lletra, crec de Marc
Parrot i sinó ja em perdonaràs Amadeu. Aquest va ser un tema que va
tenir força èxit i que crec tots recordem de manera clara. El líder ens porta
força enllà amb el so de la seva guitarra, una possible estratocaster? “Cada
dia es fa més fosc”, etc,...força angoixant la situació i diu que “Has
d’emprendre sol el vol”.
Va resultar que els músics de Blues britànics van influenciar a tota una
colla de formacions americanes com Doors,
Janis Joplin, Canned Heat, Johnny Winter, The Allman Brothers Band,
etc...Va sorgir un guitarrista excepcional, Jimmy Hendrix que va fusionar el Blues amb el Rock Psicodèlic,
pioner ell utilitzant la distorsió i la retroalimentació. Amb tota aquesta
colla de músics, el rock va evolucionar partint d’aquest caldo de cultiu de
músics i música.
I em sembla que la resta de la història ja la sabem, fins i tot el que
us acabo de comentar, o sigui que deixem-ho aquí que ja està prou bé. Més, ho
podreu trobar als llibres d’història de la música moderna.
Seguim amb més temes i ara ja amb més tempo tot i recuperant el disc del
2002
“BLUE MACHINE”
En el tema en qüestió hi van participar músics aleshores en ple
desenvolupament com hem vist abans parlant del Llibert i ara amb el Raynald
Colom, trompeta. Els altres, ja coneguts van ser Aijosa Mutich, saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera,
teclats i Esteve Pi, bateria. De fet ja vegeu que la secció rítmica i el
saxo tenor repetien, i així ho van fer també amb els altres temes, no així els
vents que si primer va ser Llibert i
ara serà Raynald, hi va haver un
tema amb el Gorka Benítez que no sé
si posarem. Som-hi doncs amb el tema instrumental anomenat...
7.- Gerard viatja a Mart (A. Casas) 5m26s
Un altre tema aquest encabit en el funk, ritme i estil que va ser
dominant en el projecte “Blue Machine”. I quin solo ja ens feia Raynald el 2008. De fet, nosaltres
l’hem tingut diverses vegades al JCLV amb Marcelo
Mercadante, Lucas Martínez i jo diria que també amb el Gabriel Amargant el 2010. Situats en aquest ritme els ha permès
desenvolupar els solos, com així ha fet aquest “màster” del metall i amb quin
so més net que ja aleshores tenia. Ell però està en plena evolució com tots
sabem i com tots els músics fan i així que el so i improvisacions són molt més personals
i el llenguatge propi del tot. El líder ens fa un solo amb el “bottle neck”
magnífic i també l’Aijosa Mutich al
saxo tenor, també força reeixit.
Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva
passió per les cordes però, ha situat a
aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en un destacat lloc dins
l’escena catalana. Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues,
Amadeu Casas ha participat en els projectes més ambiciosos del Blues a casa
nostra, sent membre fundador de grups de provat prestigi com: Blues Reunion, Blues Messengers, Slide
Company o Tandoori LeNoir.
Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en
els quals ha participat, Amadeu Casas compta amb sis treballs discogràfics amb
temes propis tant instrumentals com en català: Blues a go-go, Estrictament
Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la
Muga, el seu darrer treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès
Carles Fages de Climent, que es va presentar a la premsa el 10 de juliol’13 a
la casa pairal del poeta a Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial
a Barcelona el 9 de novembre’13 al Centre Artesà Tradicionàrius i,
posteriorment a l’Auditori de Barcelona. Com hem dit abans hauríem d’afegir el
tema enregistrat a la Marató de TV3 el 2013 i aquest SET, setè treball del
guitarrista barceloní.
Doncs ja sabem qui és en Fages de
Climent, autor d’algunes de les seves lletres com us estic dient.
Seguim ara amb un tema del disc del 2013...
“LO GAITER DE LA MUGA”
(2013)
Escoltem ara el magnífic tema de l’Amadeu
amb lletra de Fages de Climent
anomenat...
2.- La Vigília (A.
Casas & F. C.) 3m57s
En aquest tema hem pogut escoltar la veu de l’Elena Gadel tot i acompanyant el líder, Matías Míguez, baix elèctric i Toni Pagès, bateria..tema aquest amb
un tempo magnífic i composició força aconseguida amb un punch potent i delicat
a la vegada. Un gran tema de l’Amadeu
sense cap mena de dubte. Un tema on la lletra és força important i on un solo
no massa llarg del líder ens fa pensar que en un directe, aquest tema, ha de
ser molt més llarg i també la hòstia...quina marxa que te més acollonant.
Ha participat en nombroses ocasions en diferents festivals, tant
nacionals com internacionals:
Festival Mugada (Girona). Festival Acústica (Girona).
Mas i Mas Festival, Barcelona. Festival Blues Sur Seine (França). Festival
Emergent (Girona). La Ruta del Cister (Tarragona). Festival Strenes (Girona).
Festival Figa Rock (Lleida). Festival Barnasants (Barcelona). Festival Altaveu
(Barcelona). Festival de Guitarra de Barcelona. Festival de Blues de
Cerdanyola. Blues i Ritmes de Badalona. Festival de Jazz de Terrassa. Festival
de Jazz de Barcelona. Festival de Jazz de Getxo (Bilbao). Festival de Blues de
San Juan Evangelista, Madrid. Festival de Jazz de La Bisbal (Girona). Festival
de Blues de Lissieux (França). Festival Olímpic de les Arts, Barcelona.
Festival de Jazz de Palma de Mallorca. Festival de Jazz de Sant Feliu de
Guíxols. Festival de Jazz de Cambrils. Festival Internacional de Blues de
Tarragona. Semana Grande (Bilbao).
Festival de Jazz de León. Festival de Blues de Roses, Festival de Blues
de Barcelona, etc
Amadeu Casas ha compartit així mateix cartell/escenari amb Johnny Adams, Bob Margolin, Corey Harris,
Dr John, Gary Moore, John Mayall, Fabulous Thunderbirds, George Benson, Paquito
de Ribera, Bebo Valdés, Wallace Coleman, Carl Sonny Leyland o Mike Taylor,
entre d’altres.
I ara ja per acabar ens situarem en el disc del 2012 anomenat..
“MATÈRIA ORGÀNICA” (2012)
I ja anem acabant amb bon tempo i ho fem amb aquest tema on hi
intervenen Tom Principato, guitarra;
Matías Míguez, baix i Toni Pagès, bateria...en un tema magnífic de l’Amadeu Casas anomenat...
6.- Café con leche (A.
Casas) 4m26s
Doncs ja vegeu quin tema per acabar el programa, amb quin swing gràcies
al walking del Matías i la suavitat
rítmica del Toni. Aquí tenim dues
guitarres, la del líder, el que primer fa el solo amb el seu so característic,
net i clar com una patena. El so de Principato
és un altre, més canyero però també, ja el coneixem, d’una tècnica exquisida,
la d’aquest músic que va venir al Campari
i va acompanyar l’Amadeu i la resta
de formació en una sessió magnífica de blues feta en aquesta cocteleria.
Al llarg de la seva carrera ha treballat i treballa amb els músics de més prestigi tant de
l’escena local com internacional:
Quico Pi de la Serra, Roger
Mas, Gerard Quintana, Jordi Batiste, Joan Manuel Serrat, August Tharrats, Dani
Nel·lo, Big Mama, Llibert Fortuny, Raynald Colom, Gorka Benitez, David Soler,
Louisiana Red, Philip Walter, Guitar Crusher, Johnny Mars, Joe “Guitar” Hugues,
Hook Herrera, Julian Piper, Shirley Johnson, Eddie King, U.P. Wilson, Big Time
Sarah, Mitch Woods, Jerry Portnoy, Tom Principato, entre d’altres.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui dedicat al Blues de la
mà del gran, gran guitarrista i compositor Amadeu
Casas i tota la colla de grans músics que l’han acompanyat. Hem repassat
tres dels seus treballs, tots tres editats per Temps Record alhora que encabit un tema on hi participa l’amic Xavier Dotras. Un programa que espero
hàgiu gaudit tant com jo fent-lo i deixeu-me que us recordi que podeu trobar
tots aquests discos entrant a la web de Temps Record així com també anant a les
diverses botigues de discos de casa nostra.
Doncs ara sí, abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest
divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas,
guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre,
primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els
músics que vinguin a tocar. A la Sala
Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog de programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat
tota l’estona i ha presentat i realitzat aquest programa, ja el 273 i situats
en la 8ena temporada. Bona nit a tothom i molt bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
