Molt bones a tothom, bones
vacanc
es i estiu encara tingueu totes i tots. Doncs aquest serà el segon
programa especial estiu i ves per on que motivat per la mort de la jove
trompetista Jaimie Branch amb només
39 anys. No sabem encara la causa del seu traspàs, però la veritat és que m’ha
trasbalsat per la seva joventut. No era una músic que jo seguís, la veritat,
però després d’escoltar-la vaig pensar que li havia de fer aquest programa
homenatge, el segon i darrer dels especials estiu. Massa jove per marxar, i més
encara amb el futur que tenia al seu abast, una gran pèrdua, vaja.
O sigui que som-hi
amb un programa que ens mostrarà les seves diverses inquietuds musicals que van
des del Jazz Avantgarde i Contemporani, als ritmes africans tot i
no ser ella afroamericana. La seva discografia no és amplia però és consistent;
tres de propis i unes quantes col·laboracions.
Crec que podem escoltar-la en el “The Art of Dying” disc editat el 2008 per Delmark Records, DE 581 amb la formació liderada pel contrabaixista Jason Ajemían. El que fa que aquest grup sigui tan important és la relació que hi ha entre els seus membres. El baixista Jason Ajemian (Chicago Underground Trio, Lay All Over It, Born Heller), el saxofonista Tim Haldeman i el bateria Nori Tanaka són habituals a l'escena d'improvisació de Chicago. Amb el vibrafonista Jason Adasiewicz (Loose Assembly, Exploding Star Orchestra, Aat), la trompetista Jaimie Branch i el guitarrista Matt Schneider, aquest grup prolífic expansiu i inventiu, es converteix en una família sonora. La interacció entre els intèrprets és incessant aconseguint fer despertar el cor del que avui és el jazz. Com una conversa entre vells amics, la seva intimitat és palpable; càlida, amable i amb un gust exquisit. Podeu accedir a la pàgina web del disc: https://delmark.com/product/581/ El primer tema que escoltarem és del líder Ajemían com ho són tots i s’anomena...
1.1.- With or Without The Universalator – Birdie’s Dream (J.A.) 6m09s.
I aquest disc és així com molt íntim on els músics s’agermanen en una mena de simbiosi delicada, i aquest tema tan preciós així ens ho ha mostrat. Una balada on s’aprecien algunes diferències amb les balades més típiques, i parlo més per la sonoritat que no pas per la melodia. De fet, el que ens sobta és el so de la trompeta de Jaimie, allunyat dels més nítids amb so més homogeni. Ella s’allunya d’això i ens mostra el seu so un tan més aspre, a voluntat, esclar. Vaja, que aquest és el so que tenia al 2008. Solos bonics d’ella i del guitarrista Schneider i també el delicat amb les escombretes del baterista Nori Tanaka. Bonic tema per començar-la a escoltar.
Encara seguirem amb aquest disc del 2008, i ara amb un tema més en l’ona més del Jazz Avantgarde tot i ser el tempo encara força suau...el tema és...
2.12.- Machine Gun Operator (J. Ajemían) 4m04s.
Aquest és un tema recurrent sobre un motiu melòdic principal. En l’aspecte rítmic també el notem persistent, coses que ens mostren el baix i baterista. Ella improvisa lleugerament sobre el motiu, però no és tant això i sí l’atmosfera creada. Aquí només hi ha trompeta, baix i bateria, i aquest amb les escombretes. S’escolta una veu en el fons del tot, coses que ens refermen en el concepte iconoclasta del projecte.
I ja per deixar aquest disc proposo que escoltem un parell de temes totalment en l’ona del Free o Avantgarde i el primer anomenat....
3.8.- U’re the Guy – Keith Wood (J. Ajemían) 5m31s.
Doncs sí que ens hem despertat, oi?. Un gran tema amb un final sorprenent, curtet però magnífic i a tot Swing per com fa el “running” del baixista i la resta de companys. De fet, sembla un altre tema, o una intro a un altre tema per com de diferent és del tema principal. El concepte de Jazz Avantgarde hi és de totes, totes. Els sons, les melodies dissonants, els intervals amplis, les improvisacions del saxo tenor Haldeman. El so de la berra fregada amb notes llargues, els moments puntuals on ella intervé, ella que ja sabeu que és Jaimie Branch. També l’hem escoltat improvisant amb el mateix tarannà Free i so a moments estripat. En aquests moments també hem viscut el Swing pel baixista i baterista, tot i que no sempre ni de manera persistent. Quan han volgut, vaja.
I per acabar, els escoltarem en el tema on ella no toca, i sí el saxo tenor Haldeman amb contrabaix i bateria, un tema molt curtet i de motiu recurrent on el saxo encara te temps d’improvisar una mica. Així copsarem més encara la diversitat d’aquest grup que allà pel 2008 feia aquest tipus de Jazz. I el tema s’anomena...
4.6.- 9Car (J. Ajemían) 1m25s.
Brutal tema per acabar aquest projecte on hem pogut escoltar-la a ella en tres temes, havent acabat amb aquest on el saxo tenor i la base en són els protagonistes.
I m’estalviaré de fer promoció de les editorials de la manera habitual però no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
El 2012, Branch es va traslladar a Baltimore, on va treballar per obtenir un màster en interpretació de jazz a la Universitat de Towson. En aquesta època també va fundar el segell discogràfic Pionic Records, que va publicar la música del seu grup Bomb Shelter. Després de dos anys, va abandonar Towson i sis mesos després es va traslladar a Nova York per buscar tractament per la seva addicció a l'heroïna. Potser va morir d’això, ves a saber.
I després d’aquest
primer tast escoltarem alguns temes amb ella ja com a solista. Els àlbums com a
líder de la banda, són:
2017: Fly or Die
(International Anthem Recording Co.)
2019: Fly or Die II:
Bird Dogs of Paradise (International Anthem Recording Co.)
2021: FLY or DIE LIVE
(International Anthem Recording Co.)
De fet, com que el 2021 va fer el directe “Fly or Die Live”, us posaré alguns temes d’aquest magnífic concert. El concert el van fer tocant de manera ininterrompuda els 19 temes, la qual cosa ja ens parla de la llibertat de la creadora, de l’energia que tenia, ella que era lo més allunyat al concepte “convencional”. Aquest àlbum es va publicar el 21 de maig de 2021, però es va enregistrar en directe a Moods, Zuric, Suïssa, el 23/01/2020 i ho va fer Thierry Looser. Mesclat per Dave Vettraino. Masteritzat per David Allen. I ells i ella varen ser: Jaimie Branch – trompeta, veus, vibraslap. Lester St. Louis – violoncel, veu, plat petit. Jason Ajemían – contrabaix, veus, egg shakers. Chad Taylor – bateria, veu, mbira.
Podríem començar pel primer tema “Birds of Paradise” però a la seva pàgina web: https://www.jaimiebranch.com/#p4avid hi he trobat l’enregistrament en vídeo del magnífic i llarg tema que ara escoltarem https://youtu.be/a2WTLKvbhWA.... També el podeu trobar al seu bandcamp: https://intlanthem.bandcamp.com/album/fly-or-die-live..
I aquest tema va ser el segon que van tocar, i és el magnífic..
5.2.- Prayer for AmeriKKKa part 1 & 2 (Jaimie Bracnh) 14m34s.
Un increïble tema amb els aires del Blues, del Gospel, tot i no ser ella afroamericana. Sí però que tenia clar qui eren els opressors i els oprimits, entre els quals ella mateixa, com ho deuen ser les persones justes i amb ganes de viure lliurament sense Ku Klux Klan en cap dels conceptes de la vida. Queda clara la seva posició política veient com ha convertit la “C” amb les tres “KKK” del Ku Klux Klan. D’un tema tan llarg n’estaria llarga estona xerrant si l’hagués de comentar com sempre faig. Ja vaig dir que en aquests especials això no ho faria, o només una mica, o sigui que espero que l’hagueu gaudit com jo he fet. Em sorprèn aquesta músic i trompetista, creadora, cada vegada que l’escolto. I ho he fet molt en saber que s’havia mort. Com que no la coneixia, m’he dedicat a saber d’ella. Per això aquest especial, pel fet d’haver mort als 39.
A la primavera de 2015, Branch es va traslladar a Brooklyn, on va començar a treballar amb Fred Lonberg-Holm, Mike Pride, Luke Stewart, Jason Nazary, Tcheser Holmes i molts més. A més, va actuar en àlbums amb els grups de rock independent Never Enough Hope, Local H i Atlas Moth. A partir del 2016, va treballar en un quartet amb Chad Taylor (bateria), Jason Ajemian (baix) i Tomeka Reid (violoncel), així com amb Mike Pride, Shayna Dulberger i Weasel Walter, i amb Yoni Kretzmer i Tobey Cederberg. El 2017 va llançar el seu àlbum debut en solitari, Fly or Die, amb Tomeka Reid, Jason Ajemian, Chad Taylor, Matt Schneider (guitarra), Ben LaMar Gay i Josh Berman (corneta). Branch ha citat a Don Cherry, Axel Dörner, Booker Little i Miles Davis entre les seves influències musicals. Jaimie Branch va morir el 22 d'agost de 2022 a l'edat de 39 anys.
Seguirem escoltant-la en tres temes d’aquest directe, que recordeu que el van fer tot seguit....una meravella...Els temes són:
6.5.- Reflections on
a Broken Sea (J. Branch) 2m14s.
7.6.- Whales (J.
Branch) 1m00s.
8.7.- Theme 001 (J. Branch) 4m41s.
I quin joc d’efectes, delays, bàsicament del so de la seva trompeta en el primer tema. També la feina de Lester St. Louis al violoncel. Un tema enllaçat de l’anterior i que s’enllaça amb el següent “Whales”, ja només amb la “ziga-zaga” amb les cordes fregades, les frega en Lester. I com al final del tema, ja tenim la bateria a tota marxa i ja per seguir amb el “Theme 001”. Una magnífica manera de fer un concert en directe, sense parar a cap tema. La feina del baterista és brutal, també com dialoguen violoncel i contrabaix, un per cada canal, al dret el contrabaix. La incursió de la trompeta de la líder ens situa ja quasi en un altre tema, car no havíem respirat cap melodia. Un directe que devia ser impactant, enérgic, amb Lester St. Louis, Jason Ajemían i Chad Taylor. El final del tema, delicat, dóna pas al següent “.....Meanwhile”, mentre, per després enllaçar amb l’altre tema potent, “Theme 002”.
Acabarem amb aquest disc amb el darrer tema anomenat...
9.19.- Theme Nothing (J. Branch) 6m57s.
I de quina manera més potent varen acabar el seu concert en directe, després de tocar seguits tots els 19 temes i quasi dues hores de concert. Brutal. La pulsió del chelo i el contrabaix, a la vegada que la de la bateria és acollonant. La seva trompeta, amb l’efecte del “delay” sembla que només, aconsegueix enlluernar. El motiu principal, recurrent, que apareix de tant en tant i amb el qual l’ha començat, ha deixat pas al solo del baterista que ha estat immens. Els dos baixos, un per cada canal, li fan de coixí profund i càlid. Brutals tots ells i ella, Jaimie Branch, trompeta, veus, vibraslap; Lester St. Louis, violoncel, veu, plat petit; Jason Ajemían, contrabaix, veus, egg shakers & Chad Taylor, bateria, veu, mbira.
I després d’aquesta segona escolta us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz tot i estar-ne alguns de vacances...
23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Festival Mas
i Mas: https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club La
Vicentina: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres
el 9 de setembre amb en Pere Soto Trio.
Etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
Al
blog us posaré les seves moltes col·laboracions....
Keefe
Jacksons Project, amb Dave Rempis, Guillermo Gregorio, Anton Hatwich, Jason
Stein, James Falzone, Frank Rosaly, Josh Berman, Jeb Bishop, Nick Broste i Marc
Unternährer
2007:
Just Like This (Delmark Records)
New
Fracture Quartet, amb Nate McBride, Tim Daisy i Dave Miller
2008:
1.000 Lights (Multikulti Project)
Predella
Group, amb Nate McBride, Fred Lonberg-Holm, Tim Daisy, Jeff Parker, Ken
Vandermark i Jeb Bishop
2010:
Strade D 'Acqua / Roads of Water (Multikulti Project)
Bullet
Hell, amb Jakob Kart i Theodore Representer
2013:
Smart Bombs (Pionic Records)
Beyond
All Things, amb Chris Welcome (director de banda) i altres
2018:
Live at the Bushwick Series (gaucimusic)
Anteloper,
amb Jason Nazary
2018:
Kudu (International Anthem Recording Co.)
2020:
Tour Beats Vol. 1 (International Anthem Recording Co.)
Party
Knüllers X Jaimie Branch
2019:
Live at la Casa (Bandcamp, només digital)
Ig
Henneman, Jaimie Branch i Anne La Berge
2019:
Dropping Stuff i altres cançons populars (Relative Pitch Records)
An
Unruly Manifesto, amb James Brandon Lewis (director de banda) i altres
2019: An Unruly Manifesto (Relative Pitch Records)
I de les darreres
col·laboracions, hi ha aquesta.....
2021: Pinks Dolphins
- Anteloper (Bandcamp:
https://intlanthem.bandcamp.com/album/pink-dolphins...
I d’aquesta col·laboració us posaré un tema. Publicat el 17 de juny de 2022 hi tenim a: Jaimie Branch - trompeta, electrònica, percussió, veu. Jason Nazary - bateria, sintetitzadors. Jeff Parker - guitarra, baix elèctric, percussió, Korg MS-20 i Chad Taylor - mbira (pista 2). Els escoltarem en el tema compost per ella, Jason Nazary i Jeff Parker, anomenat...
10.2.- Delfin Rosado (Branch, Nazary & Parker) 6m24s.
I ja l’hem tornat a escoltar ara acompanyant als Anteloper. La seva trompeta és però inconfusible. El seu discurs i so també. Sempre al darrere hi ha una base rítmica força potent, on el Swing no hi és però sí una “marxeta” increïble. Ja no parlo de Groove perquè el tema camina sense haver-ho d’imaginar. Els sons diversos, el de la “mbira” de Taylor, els de la resta dels companys, formen tots plegats una gran amalgama de colors enèrgics. La persistència i recurrència dels motius sembla ser la “mare dels ous”, allò que aconseguia que els directes fossin brutals. Un projecte de qualitat on la gent jove havia de gaudir, escoltant però també ballant. Sembla que el fet del ball era quelcom que ella tenia molt clar, i per això la qüestió rítmica tan potent.
I ja la darrera
col·laboració va ser la del..
2022: Medicine Singers (Joyful Noise Recordings)
I d’aquest darrer, al
blog us posaré el seu bandcamp:
https://medicinesingers.bandcamp.com/album/medicine-singers...
I ja per acabar aquest segon programa especial dedicat a la desapareguda Jaimie Branch, proposo que l’escoltem en el tema “Sanctuary” i encabida en els Medicine Singers, disc publicat l’1 de juliol de 2022. Hi ha una llarga colla de músics, o sigui que podeu veure qui son al seu bandcamp. Poso aquest tema perquè és un dels temes on hi participa Jaimie Branch...tema d’ella i de Yonatan Gat i que s’anomena..
11.4.- Sanctuary (Yonatan Gat & Jaimie Branch) 5m48s.
I quin tema més brutal acabem d’escoltar. Sembla ser que la llengua amb la qual canten un tema, no aquest, és d’alguna tribu dels indis americans, i només la parlen 10 persones en tot el món. El tema és “Daybreak” i el trobareu al seu bandcamp. Aquest és un projecte liderat pel Yonatan Gat, on investiguen en les músiques autòctones, les natives dels americans i refent-les per situar-les en la modernitat més actual, com acabem d’escoltar. Si el tema comença amb el càntic, després s’endinsa en la rítmica persistent, els sons dels instruments elèctrics, amb el teclat pel canal esquerra, per exemple; la trompeta pel dret, i el persistent so del profund bombo autòcton, el “Powwow”, que fa que el tema sigui així de brutal. Hi ha també un parell de canvis tonals preciosos. Jaimie Branch es trobava aquí a les seves “anches”. Quina gran pena haver-la perdut, que se n’hagi anat de manera sobtada i tant jove. En fi espero que la escolteu més, en els seus projectes i en les seves col·laboracions. Aquí ens mostra la seva potència en el registre agut, on sembla que s’hi troba la mar de bé. I el tema l’acaben recuperant els cants originals, afegint-s’hi el so de la guitarra elèctrica, i la resta de companys en una mena de “catarsi” acabant el tema de cop. Brutal.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí. Gràcies per mirar-ho al blog del programa www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i escoltar-ho
a l’Ivoox:
https://www.ivoox.com/programa-especial-estiu-2-jaimie-branch-audios-mp3_rf_91681438_1.html
Bon estiu a tothom. Ara ja fins la programació “normal” que començarà la setmana de l’11 de setembre. Bona diada a tothom. Bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset.
Programa 511 Especial Estiu 22-1. Florian Arbenz: Conversation #5, Conversation #6 & #7, dimecres 10 d'agost de 2022.
0 comentaris
Molt bones a tothom, bones vacances i estiu tingueu totes i tots. Es veu que tinc “mono” de fer programa, cosa que ja havia comentat, que potser faria algun especial estiu. També per haver-me quedat material sobre la taula i així poder-li treure la pols. Per descomptat que també li dedico al nostre estimat Cifu i dir-vos que aquest programa només es trobarà al blog i ivoox corresponents, i també a Esfera Jazz, suposo.
Us faré un monogràfic sobre algunes de les darreres “conversacions” d’en Florian Arbenz, les Conversation #5, #6 i #7. Les primeres anomenades “Elemental”, publicades el 29 d’abril de 2022 on hi ha Tineke Postma, saxos; Joāo Barradas, acordió; Rafael Jerjen, contrabaix i Florian Arbenz, percussions, on hi tenim 9 temes. Mentre que les segones, les 6 i 7, han estat publicades aquest darrer 5 d’agost i estan encabides en un doble àlbum on hi ha 14 temes. En les conversacions #6, Florianz, percussions diverses ha comptat amb el gran pianista i músic Kirk Lightsey, mentre que en les #7, s’hi han afegit Domenic Landolf, saxo tenor i Tibor Elekes, contrabaix.
M’estalviaré fer promoció de les editorials de la manera habitual però no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Bé, doncs començarem
amb alguns temes de la Conversation #6 Florianz,
percussions diverses i Kirk Lightsey,
piano. I ell ens diu què: Estic molt emocionat de presentar un àlbum doble
especial com a part de la sèrie Conversation
en curs, amb ni més ni menys que la llegenda del piano de jazz Kirk Lightsey! Aquí hi teniu l’enllaç
al seu Bandcamp on també el podreu adquirir:
I tot i ser les darreres acabades de sortir del forn, les escoltarem abans per la seva particular i més delicada manera d’estar interpretades i no ser tan “heavys” com la conversació #5. Comencem escoltant-los a tots dos en el primer track un Spiritual Negre de l’època de l’esclavitud, el conegut...
1.1.#6.- Sometimes I Feel Like a Motherless Child (Tradicional) 6m49s.
I déu n’hi do quin projecte escoltarem, i només a duet de piano i percussions, coses que canviaran en les altres converses a quartet. La modernitat d’ells dos es veu clarament, vaja, s’escolta clarament. Un tema iniciat dolçament però que va agafant cos a mida que va passant el temps. Una de les primeres interpretacions de la cançó va ser a la dècada de 1870 pels Fisk Jubilee Singers. Es va escoltar habitualment durant el moviment dels drets civils als Estats Units, i té moltes variacions i s'ha enregistrat àmpliament.
I ell ens diu què: Vaig conèixer en Kirk quan tenia uns 14 anys i escoltar-lo em va deixar bocabadat... Em va hipnotitzar la seva energia, el seu encant i la seva personalitat! Vaig tenir la sort que el meu professor en aquell moment, Tibor Elekes, fos el baixista de Kirk, i així vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo regularment els anys següents. Això finalment va donar lloc a l'oportunitat de tocar i fer gires amb ell durant un període de més d'una dècada.
Els seguirem escoltant en el tema de Parker anomenat....
2.2.#6.- Ah-Leu-Cha (Charlie Parker) 4m35s.
I quina versió més xula n’han fet del tema de Parker. I és que "Ah-Leu-Cha" és un tema bebop escrit el 1948. És un contrafact de "Honeysuckle Rose" amb un pont basat en els canvis d'acords del "I Got Rhythm". "Ah-Leu-Cha" va ser enregistrat originalment per Charlie Parker All-Stars el 18 de setembre de 1948 a la ciutat de Nova York per a Savoy Records. La qüestió de les percussions és força interessant, la qüestió rítmica, vaja. Els hi ha quedat un tema magnífic, i més encara el canvi del pont. Després en Kirk s’ha posat a improvisar d’una manera força rítmica recolzat de manera constant per Florian.
I ell segueix dient què: Ens vam tornar a reunir durant el confinament de la covid per gravar la Conversa #6 en duo i després hi vam afegir Tibor Elekes i Domenic Landolf per fer el #7 resultant un disc a quartet. Aquests àlbums inclouen cançons de jazz més famoses que els altres, inclosa la música de Charlie Parker i Wayne Shorter... Espero que us agradi!
I pel darrer tema d’aquest duet proposo que els escoltem amb el conegut i anomenat...
3.6.#6.- Freedom Jazz Dance (Eddie Harris) 6m09s.
Doncs han fet una
versió molt “suigeneris” d’aquest tema amb aires de “Soul Jazz” sense massa
progressions harmòniques on tot sembla girar al voltant d’un o dos acords. Així
és en la versió original del saxo tenor Eddie
Harris, com més o menys també la que van fer els Ethnic Heritage Ensamble i disc homònim. En Kirk però ens ha fet una improvisació on li hem pogut escoltar una
melodia súper coneguda amb aires aràbics. Grans interpretacions de tots dos,
gran compenetració en l’aspecte rítmic, també. Mestria d’ells dos.
I seguirem amb els temes de la Conversation #7 a quartet, amb Kirk Lightsey, piano; Domenic Landolf, saxo tenor; Tibor Elekes, contrabaix i Florianz Arbenz, percussions diverses i bateria i els escoltarem a tot swing i demés en el tema de Wayne Shorter anomenat...
4.13.#7.- Pinocchio (Wayne Shorter) 5m0s.
I ves per on que d’aquest tema de Shorter se n’han fet diverses versions, i una d’elles és la que va fer en Joan Díaz el 2011, aleshores amb uns joveníssims Gabriel Amargant i Pau Lligades amb en Ramón Ángel Rey menys jove. El projecte es deia “We Sing Wayne Shorter” i per això hi hagué la també molt jove Judith Neddermann. També Herbie Hancock va fer un homenatge a Miles. A Celebration of the Life & Music of Miles Davis és un àlbum de jazz de Herbie Hancock, Wayne Shorter, Tony Williams, Ron Carter i Wallace Roney que va sortir el 1994 poc després de la seva mort. I els nostres herois en fan una magnífica interpretació, versió on es respiren els aires del tema original tot i l’arranjament. Bon so el del saxo tenor Domenic Landolf i bona pulsió rítmica de la base, amb un Swing brutal en les improvisacions, la primera la del pianista Lightsey.
Seguiré amb un altre magnífic tema d’aquest projecte, un conegut Blues del gran McCoy Tyner i anomenat..
5.14.#7.- Blues On The Corner (McCoy Tyner) 6m24s.
Aquest és un tema que va aparèixer en el disc The Real McCoy del 1967 on hi hagué Joe Henderson, Ron Carter, Elvin Jones i ell al piano, esclar. I hem gaudit molt amb aquest tema, havent-lo fet més o menys segons els cànons establerts de l’original, que un temarro a tot Blues ja ens feia falta. Grans improvisacions de tots ells, la primera la del pianista Lightsey. El saxo tenor Landolf l’ha seguit amb una magnífica sonoritat i llenguatge. Bona improvisació i feta amb tot de frases un tant entremaliades. Posteriorment, el percussionista i ànima de tot plegat s’ha quedat sol fent-nos un magnífic, llarg i ben trenat solo de bateria.
I acabarem amb aquesta conversa #7 amb el potent tema propi de Florian Arbenz i anomenat...
6.8.#7.- Evolution (Florian Arbenz) 6m27s.
I de quina manera han entrat al tema i primer amb la base de contrabaix i baterista, a tot Swing vital i melodia ben moderna a càrrec del saxo tenor. Posterior break per després desenvolupar-se de peculiar manera, primer amb un solo de contrabaix magnífic. Landolf s’ha posat a improvisar, primer de manera tranquil·la, per després arribar a uns moments d’energia immensos i potents. Gran interpretació i tema d’aquesta formació. Al final un altre break, amb un “walking” vital del contrabaixista i més delicat el tempo dels acords del pianista. Recuperen el tema, acabant-lo delicadament. Quina meravella.
I després d’aquesta primera conversació doble, us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz tot i estar-ne alguns de vacances...
23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Festival Mas
i Mas: https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club La
Vicentina: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
Etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I havent acabat
aquest doble projecte, ara us proposo l’anterior treball publicat el 29 d’abril
del 2022 també a quartet, la “Conversation
#5 – Elemental”, on hi ha Tineke
Postma, saxos; Joāo Barradas, acordió; Rafael Jerjen, contrabaix i Florian
Arbenz, percussions i bateria. Aquest treball també el podeu adquirir
entrant al seu bandcamp:
https://florianarbenz.bandcamp.com/album/conversation-5-elemental.
Els començarem escoltant en el preciós alhora que modern i delicat de tempo, el tercer track i anomenat..
7.3.#5- Reverie (Florian Arbenz) 4m20s.
Doncs ja veieu quina modernitat ens han mostrat tots quatre, de composició també, alhora que per les seves interpretacions. Comptar amb dos virtuosos com són Tineke Postma i Joāo Barradas és un luxe, sense oblidar la mestria de la base rítmica de dos, en Rafael Jerjen i Florian Arbenz. La idea estiuenca és la de no comentar els temes, i si explicar més o menys els ets i uts del projecte, coses aquestes extretes del mateix bandcamp i passades pel traductor de Google i una posterior correcció meva si no s’entén.
Seguirem amb la curteta
“fuga” sobre el tema de l’Eddie Harris que hem escoltat abans, i ara amb un
arranjament d’en Florian....
Per a la cinquena entrega del seu ambiciós projecte Conversations, el premiat bateria suís Florian Arbenz presenta l'àlbum Elemental (29 d'abril) amb la saxofonista holandesa Tineke Postma, el portuguès i virtuós de l'acordió Joāo Barradas i el suís-australià Rafael Jerjen al contrabaix. Arbenz va seleccionar per a la Conversation#5 - Elemental a aquests increïbles músics per les seves veus inconfusiblement úniques en els seus instruments respectius. El mateix Arbenz diu: “No passa tan sovint que un músic em captivi immediatament només escoltant-lo en un disc. I crec que aquest és un gran vincle per a mi amb Tineke, Joāo i Rafael".
I els escoltarem més encara amb el primer tema anomenat...
9.1.#5.- Sin Tar-Danza (Florian Arbenz) 7m27s.
Una exploració improvisada de l'àmbit entre el jazz i la música de cambra clàssica, el so sofisticat i obert de ment del conjunt és igual de còmode a qualsevol món. Sorprenentment vast en textura i sensació, el conjunt canvia ràpidament entre solcs ajustats i sincopats, ràfegues de virtuosisme del saxo, passatges d'obertura melancòlica i harmonies d'acordió poderosament denses.
I ara podreu escoltar els dos darrers temes més vius, i el primer i sisè track anomenat..
10.6.#5.- Shooting The Breeze (Florian Arbenz) 5m17s.
Amb una gran quantitat de premis i col·laboracions de classe mundial a l'abast, la reputació internacional col·lectiva del conjunt no es pot subestimar. Des de les aparicions de Postma en dos àlbums guanyadors d'un Grammy i el premi Rising Star de Downbeat Magazine per a saxo soprano, Barradas ha guanyat el World Accordion Trophy (dues vegades!), el National Emerging Jazz Composers Prize del baixista Jerjen i el Premi Europeu de Cultura d'Arbenz, cada membre del quartet és una potència per dret propi.
I ja per acabar, escoltarem el potent tema compost pel germà d’en Florian, en Michael i anomenat....
11.4.#5.- Walking With a Start (Michael Arbenz) 5m38s.
I quin tema més impactant, ja d’entrada amb uns aires a “Lo Piazzola”, els del virtuós acordionista, i no només perquè la virtuosa del soprano, l’ha acompanyat, cosa que d’entrada no es copsa. Un duet inicial i durant d’altres moments del tema fent ells dos la melodia, que sembla ser aquesta tan entremaliada. El ritme és trepidant, enèrgic, el “running” del baixista és brutal, com també ho és la pulsió i rítmica del baterista. El solo posterior de Jerjen al contrabaix, immens. I ells i ella són Tineke Postma, saxo soprano; Joāo Barradas, acordió; Rafael Jerjen, contrabaix i Florian Arbenz, bateria. Una formació potentíssima que m’ha impressionat molt per la mestria interpretativa però també pels temes, la majoria del baterista suís. El que va començar sent unes converses a duet per coses de la pandèmia, ha acabat esdevenint un projecte d’alta volada amb formacions ampliades a quartet, i sempre amb lo “milloret” dels intèrprets de Jazz del continent, i en les primeres converses d’avui, amb el pianista de Detroit, Kirk Lightsey. Un projecte ideat pel Florian Arbenz i que de ben segur tindrà més converses i que nosaltres podrem escoltar. Gràcies per l’esforç, Florian.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí. Gràcies per mirar-ho al blog del programa www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i escoltar-ho
a l’Ivoox:
https://www.ivoox.com/podcast-podcast-jazzclubdenit_sq_f124726_1.html
Bon estiu a tothom. A veure si tinc ganes de fer-ne un altre d’especial. Bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset.
