Programa 395: Iván Sanjuán Cuarteto, Ortí & Ploug Quartet i Enrique Oliver, dimecres 29 de gener de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic per músiques i també pel fet d’estar dedicat a tres editorials com són Youkali Music, Rizoma Records i Blue Asteroid Records. Del primer podreu escoltar el “Friendship” de Iván Sanjuán Cuarteto. També escoltareu el darrer projecte de Javier Ortí & Mikkel Ploug Quartet, “Laguna Llena”, i finalment el de l’Enrique Oliver “Incerteza” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ja ens centrarem amb les músiques del programa, i així és que us proposo escoltar el disc anomenat...
“FRIENDSHIP”
Iván Sanjuán Cuarteto
Editat per Youkali Music YM174
Enregistrat per André Fernandes el 3, 4 i 5 de maig de 2019 als estudis Timbuktu, Lisboa.
Mesclat i masteritzat per André Fernandes als Timbuktu.
Produït per Iván Sanjuán i Thomas Shindowski per a Youkali Music.
Iván Sanjuán, bateria i composicions
Joaquín de la Montaña, saxo tenor
Pedro Calero, piano
Enrique Tejado, contrabaix
Amb la col·laboració d’André Fernandes, guitarra elèctrica
Doncs estem davant d’un projecte força delicat per músiques amb tempos no massa vius i amb una durada de prop de 35 minuts. Vuit temes preciosos, sobretot les balades, un parell de súper slow com són el 4rt track “Para el recuerdo” amb melodia melancòlica exquisida a càrrec de saxo tenor. Igualment de súper delicada és la balada “Para ti”, vuitè track. El Groove delicat comença amb el 5è track “Electric Miniamba”, tot i incrementar una mica el tempo posterior. De la mateixa manera tenim el 1er track “Brooklyn with you”, amb melodia feta pel saxo tenor i guitarra, com en quasi totes les melodies dels temes en que toca el guitarrista. Més vital és el 6è track “Raquel”, tot i que igualment no massa. Els tres temes restants són sí els més vius del projecte, com és el 3r track “Head Street” amb melodies a càrrec dels dos solistes comentats. El 7è track “UHJAD” té uns inicis amb ritmes trencats per després encetar el swing en el pont i en les improvisacions. El més vital és el 2n track “No es tan duro”, tema a tot swing ja des dels inicis i que no ens deixarà ja en cap moment amb solos magnífics de tots els solistes.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Deixarem les balades súper slows perquè les escolteu quan adquiriu el disc, i us proposo escoltar el preciós tema:
1.- Brooklyn with you (Iván Sanjuán) 3m17s
Doncs amb aquest preciós tema hem començat el programa d’avui, i hem escoltat la primera composició d’aquest baterista i líder del projecte, Iván Sanjuán. Un tema mig tempo de marcat sentit rítmic, que per això el compositor controla tots aquests aspectes. La melodia, no massa llarga, l’ha iniciat el saxo tenor de la Montaña per deixar pas a les improvisacions, la primera a càrrec del molt bon pianista Pedro Calero, el qual l’ha fet força càlida alhora que amb un punt percussiu en la digitació. Bona execució i interpretació harmònica del tema. Després hi ha hagut un “riff” repetitiu a càrrec de pianista bàsicament per deixar espai al líder en la seva improvisació amb les escombretes, cosa gens fàcil. I el tema s’ha acabat així com amb un acord sense resoldre, una mica penjat, i aquesta és la gràcia.
En aquest primer treball discogràfic el percussionista Iván Sanjuán presenta composicions originals carregades de diferents influències en què expressa les seves idees artístiques i la seva visió personal d'abordar el jazz actual. I l’Iván ens diu de "Frienship” “que és un disc en el qual cada composició està dedicada a moments, llocs i persones que d'alguna manera han marcat la meva vida; és un disc molt personal". Aquest repertori és un viatge entre el jazz contemporani, el bebop i la música africana, músiques que sempre han acompanyat la carrera musical d'Iván Sanjuán. Per a aquest primer treball a més dels músics habituals del seu quartet Iván Sanjuán ha comptat amb la col·laboració especial del guitarrista portuguès André Fernandes.
Seguim escoltant les músiques d’aquest projecte, temes compostos pel líder i baterista Iván Sanjuán i serà el tema...
6.- Raquel (Iván Sanjuán) 4m25s
I amb aquest tema “Raquel” el tempo i ritmes han crescut una mica, tot i que no massa.
La melodia l’ha fet el solista dels vents Joaquín de la Montaña, saxo tenor andalús, com són tots els d’avui. Després de la melodia, ell mateix ha desenvolupat el seu solo, i s’ha de dir que té un so “robust” amb molt bon gust interpretatiu i un tan metàl·lic, la qual cosa no l’impedeix transmetre la calidesa adequada al tema dedicat segur a una Raquel. Bon fraseig el del saxofonista en un tema amb un ritme delicat de vals. Enrique Tejado al contrabaix ha fet també una molt bona improvisació, ell amb el recolzament de piano i bateria, aquest amb el “Ride” mantenint-ne el ritme i tempo. El retorn a la melodia ens apropa al final passant per una mena de “vamp” que es va diluint mica a mica, acabant dolçament.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I encara amb més músiques d’aquest projecte amb el tema més viu anomenat...
3.- Head Street (Iván Sanjuán) 5m55s
I amb aquest tema hem fet un salt rítmic endavant, ja ho heu pogut escoltar. Aquí ha col·laborat l’André Fernandes guitarrista portuguès i tècnic de so que va enregistrar aquest projecte. Ells dos han començat amb la melodia després de la intro de la base rítmica amb el piano sobretot. La melodia l’han fet guitarra i saxo tenor, per després ésser el mateix saxofonista que hagi iniciat les improvisacions. De la Montaña ho ha fet de la mateixa manera a la qual ja ens ha acostumat, amb aquest so tan extravertit i potent alhora que amb molt de metall. Calero n’ha fet la seva versió, i igualment se li reconeix la pulsió nítida i clara alhora que amb aquell punt percussiu que ens manté en ple estatus rítmic. La sorpresa sonora ha estat la de la guitarra de Fernandes, aquesta amb un so força distorsionat, tot i que mica a mica que passava la seva interpretació es feia més clar. Bona improvisació del també tècnic d’enregistrament. El tema s’ha acabat dolçament també amb un “vamp”, però abans, han recuperat la melodia del tema, guitarra i saxo per acabar-lo com us he dit, dolçament.
Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I acabarem aquest projecte amb el tema anomenat..
2.- No es tan duro (Iván Sanjuán) 4m44s
I amb aquest potent tema “No es tan duro” hem acabat el projecte del baterista, compositor de tots els temes i líder del projecte, Iván Sanjuán. Un magnífic tema iniciat per saxo i piano, fent ambdós una part del motiu principal del tema, aquest amb uns canvis rítmics a mode de breaks i “rifs” que són la clau de volta del tema. El swing hi és també en una part del tema, i aquest ja no desapareix sobretot amb la reeixida improvisació de de la Montaña al saxo tenor, aquest, que ha estat magnífic i potent, amb un fraseig remarcable alhora que bon llenguatge. Un swing ferm per “walking” de baixista i “ride” del líder i compositor. El guitarrista portuguès Fernandes ha fet també un molt bon solo, aquesta vegada amb un so una mica més clar, tot i mantenir-se en una determinada “foscor” sonora per distorsions diverses. Bon solo també de l’André el qual ha deixat pas al del pianista Calero, quedant-nos amb el trio base a tot swing també i amb una bona improvisació d’aquest. En aquest tema hi participen tots i així és que el contrabaixista Tejado ha fet el seu i també el líder Sanjuán ha fet el darrer ben marcat per piano i contrabaix. El tema ha aparegut al final, amb tots plegats a tot tren en un tema força impactant i ideal per acabar aquest projecte de l’Iván Sanjuán.
I seguirem amb el projecte anomenat...
“LAGUNA LLENA”
Javier Ortí & Mikkel Ploug Quartet
Editat per Rizoma Records RR 011CD
Enregistrat per Jose Gómez l’11 de Març de 2019 a Mikima Records (Palomares, Sevilla)
Mesclat per Curro Ureba el maig de 2019 a Trafalgar Estudis.
Producció: Javier Ortí
Javier Ortí: Saxo tenor i soprano a #5 i 7
Mikkel Ploug: Guitarra
Joan Masana: Contrabaix
Martin Andersen: Bateria
Les composicions d’aquest projecte les comparteixen els dos líders Ortí i Ploug. 9 temes i més de 40 minuts d’una preciosa música amb tempos diversos, la majoria no massa vius, i amb unes balades precioses, tot i ser a un tempo no massa slow. Així doncs el 7è track “Sea Minor” composta per Ploug, és així de balada delicada i aquesta amb el soprano d’Ortí. El 4rt track, també del mateix compositor i guitarrista és la balada “A reverbs googbye”. El tema que titula el disc “Laguna Llena” és del co-líder i saxofonista Javier Ortí i és també una balada a mig tempo amb una melodia preciosa a càrrec del compositor amb el saxo tenor i després amb Ploug a la guitarra. Un tema una mica més viu és el 3r track, “Rossette”, tema del guitarrista Ploug tot i començar amb una llarga i lenta intro a càrrec del compositor. El 1er track també és de Ploug i el tempo i ritmes trencats ens situen en d’altres àmbits. El 5è track d’Ortí l’inicia ell mateix a saxo soprano i també en aquest tema els ritmes no són massa evidents. Els duets dels dos co-líders són força remarcables i ens situen en la melodia del tema. Un altre tema d’Ortí és el 6è track “African Song” iniciat també amb ritmes diversos i després més clarament encabits en els més africans, que posteriorment se situaren en àmbits del “Latin Jazz” o els més “càlids” del Carib. També del saxofonista és un dels dos temes més vius del projecte, anomenat “Calle Río”, l’inicien delicadament tot i desenvolupar-se vitalment posteriorment. El més viu del projecte és del guitarrista Ploug 8è track “Fishornet”, iniciat a tot tempo pel saxo tenor i a tot swing també a càrrec del seu company Ploug. Magnífic projecte a càrrec de tots quatre i temes magnífics dels dos compositors.
I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç de la pàgina web de la editorial:
I per començar us proposo que escolteu la preciosa balada a tempo mig slow composta per Javier Ortí anomenada...
2.- Laguna Llena (J. Ortí) 4m24s
Doncs tot hi haver-hi unes precioses balades com són “Sea Minor” i “A reverbs goodbye”, m’ha semblat que aquest tema seria ideal per començar el projecte d’aquest parell de grans músics, Ortí i Ploug. “Laguna Llena” te un punt de vals immiscit en el ritme que li dóna un tarannà relativament vital tot i ser el tempo no gens viu. La melodia a càrrec del saxo tenor Ortí és preciosa i el recolzament per la resta de companys ideal per com mantenen el tempo i ritme. El primer i curtet solo del saxo tenor ha estat reeixit, tot i semblar el final de la melodia també, amb un so càlid i bona interpretació de l’harmonia d’aquest tema propi. Igualment Ploug a la guitarra ha seguit desenvolupant la seva aportació solista amb un so clar, el d’una guitarra només amplificada i sense passar per cap tipus de modificació sonora, so que ens recorda a alguns dels seus mestres també per fraseig com per exemple Joe Pass entre d’altres, aquest darrer amb un so un pèl més fosc, però. I sí, després del solo de Ploug han recuperat la melodia de nou per deixar pas al més llarg solo del saxo tenor i compositor Ortí, ara mostrant-nos encara més les seves habilitats amb el saxo tenor. I el tema apareix de nou sense adonar-nos-en i així l’han acabat dolçament, a tot vals.
Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguim amb més tempo i ritmes trencats amb el tema compost també pel guitarrista Ploug, anomenat...
1.- Puer natus est obis (M. Ploug) 5m07s
I aquest tema de Mikkel Ploug respira un Groove permanent durant tot el tema, havent-lo iniciat el mateix guitarrista amb un so fosc d’acords i ja amb el ritme inclòs. La melodia l’han iniciat ambdós líders essent el saxo tenor Ortí qui primer n’ha fet la improvisació. El so és càlid, coses aquestes dels gustos musicals propis de cadascun dels músics, a més a més del propi instrument, embocadures i canyes. Javi ens ha acaronat amb el seu so alhora que mostrat també el seu magnífic llenguatge i fraseig. Igualment ha fet una reeixida improvisació per com ha desenvolupat l’harmonia del tema creant una nova melodia, cosa aquesta que fan tots aquests mestres. Mikkel a la guitarra ens ha acaronat també per com de nítid ha estat el seu so alhora que fraseig. Molt bon guitarrista en Ploug el qual ha fet una creació també del seu solo, ben recolzat per la base rítmica de dos de Masana, al contrabaix i de Martin Andersen, baterista danès que havia estat per aquest llars temps ja fa, havent fet grans amistats amb molts músics d’aquí, i per aquest motiu, pels amics músics i contactes, va venir a tocar al Jazz Club La Vicentina ara ja fa uns anys. Però el que és més sorprenent és que el concert que vam fer el va liderar el guitarrista Mikkel Ploug acompanyats ells dos per Martín Léiton al contrabaix, i això va ser el 27 de novembre de 2015, quines coses passen. Remarcable solo del guitarrista i co-líder, a partir del qual recuperen el tema i així encarar el final d’aquest magnífic tema.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Escoltem ara el tema amb els ritmes també força treballats, compost per Javier Ortí, anomenat...
6.- African Song (J. Ortí) 3m50s
I amb aquest tema us he volgut mostrar la diversitat rítmica del projecte, alhora que melòdica. Un tema del saxo tenor i co-líder Ortí marcat per l’aspecte dels ritmes sobretot, iniciat amb els estris diversos del baterista i melodia amb saxo tenor i contrabaix, tots plegats fent-nos la presentació del tema, també amb el so de la guitarra. Una vegada acabada aquesta, el compositor ha iniciat els solos tot i recolzat pel ritme permanent de la secció rítmica ara amb aires africans que ens apropen als del Carib, bressol de tot plegat, de totes les fusions i ritmes com els del Calipso. Un gran solo d’Ortí que ens recorda que hi ha un tal Sonny Rollins que fa meravelles amb el saxo tot i fent músiques amb aquets ritmes dels quals n’és un mestre. Javi ha quallat una magnífica improvisació tot i recolzat mica a mica pel so del seu col·lega Ploug. Hi ha uns moments que ambdós participen de la moguda fent una mena de juguesca quasi de pregunta-resposta i a moments improvisació col·lectiva. La base rítmica de contrabaix i baterista estan igualment increïbles. Acabada la improvisació, recuperen el tema acabant-lo de cop. Molt bona feina de Masana i sobretot de l’amic Martín Andersen.
I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ja acabarem aquest projecte amb el tema de Ploug anomenat...
8.- Fishornet (M. Ploug) 3m19s
I quin molt bon tema per acabar el projecte de Javier Ortí & Mikkel Ploug. Em sembla haver-os posat uns temes variats de ritmes i tempos que reflecteixen força bé el tarannà global del projecte. En aquest hem estat amb el Swing des dels inicis i mai ens ha abandonat. I és que la base rítmica està immensa amb Masana i Andersen recolzant i portant aquesta màquina de manera perfecte. Els dos solistes i líders han reeixit en cadascuna de les seves improvisacions com també ha fet el baterista Andersen ja a les acaballes dels solos i tot just abans de retrobar la melodia principal del tema per acabar-lo entre algunes risses d’alegries diverses. El solo d’Ortí ha estat de nou increïble per velocitat d’exposició, fraseig i tècniques a dojo, alhora que sonoritat. Hem descobert en aquest projecte uns bons instrumentistes, malauradament desconeguts per la majoria del públic en general, coses aquestes de la compartimentació sectorial o regional, com li vulgueu dir, tot i tenir Internet a l’abast de tots nosaltres. I igualment magnífic ha estat Ploug a la guitarra primer amb arpegis i després amb una magnífica exposició solista, músic aquest que ha fet projectes amb Mark Turner per exemple, alhora que enregistrat per Fresh Sound Records entre d’altres editorials. També ha liderat projectes, discos, com són Alleviation, Equilibrium i d’altres, un pes pesat doncs del món del Jazz que comparteix país amb Martin Andersen.
I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
.......................
Gràcies Carme per explicar-nos sempre les teves històries relacionades amb les músiques del programa....
I acabarem el programa amb el projecte anomenat....
“INCERTEZA”
Enrique Oliver
Editat per Blue Asteroid Records
Enregistrat per Manolo Toro a Puerto Records, Puerto de la Torre, Màlaga.
Produït per Enrique Oliver i Jorge Moreno
Enrique Oliver, saxo tenor
Albert Sanz, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Jordi Rossy, bateria
I la col·laboració de:
Voro García, trompeta
Fernando Brox, flauta i trombó.
I aquest és un projecte d’una hora de precioses composicions de l’Enrique amb tempos diversos entre els quals els més dolços de les balades com són la del 9è track, “I’ll Look Around”. També la del 4r track “Rocío” ho és, aquesta amb un dolç i soterrat ritme càlid de bossa. Un altre tema delicat és el 7è track “Reconciliación”, iniciat pel contrabaixista a mode d’intro i magnífiques posteriors improvisacions. Una mica més viu és el 5è “After This”, també amb el Dee Jay iniciant el tema ara amb una més llarga impro per donar pas al tema on hi col·labora Voro a la trompeta. I el 6è “Orange & Cinnamon” l’inicia l’Albert amb el piano també amb una preciosa intro i un tempo medium slow. El 1er track “CalipSonny” ja diu el títol què és un calipso dedicat a Sonny Rollins, tema aquest a tempo ja més viu, tot i que no massa. El 3er track és el que titula el projecte “Incerteza”, a un tempo medium slow i també amb Voro a la trompeta. I el 2n track “How about you” és tota una demostració de reconeixement als estàndards de Jazz, tema aquest amb tot el swing del món a un tempo molt maco i vital, on l’Enrique segueix mostrant-nos la seva qualitat, com també la resta de companys del projecte, un estàndard amb música de Burton Lane. I un altre dels més vitals és el 10è track i què bé que sigui un blues, el “Blues for Joshua”, dedicat a Joshua Redman i amb la col·laboració de Fernando Brox a la flauta. El 8è track “Tati” és el més viu del projecte, iniciat pel líder amb melodia i amb Dee Jay a tot “walking” durant tot el tema, i així doncs amb tot el swing del món.
I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Així doncs us proposo escoltar una de les precioses balades, i que podia ser la més dolça “I’ll Look Around”, però que finalment serà la que té un preciós groove a ritme de bossa, tema anomenat
4.- Rocío (E. Oliver) 5m00s
Doncs sembla que el so del saxo tenor ha anat agafant més profunditat a mida que ha passat l’estona. I és que l’Enrique és un del mestres en això de fer sonar el tenor. La formació que l’acompanya és també de mestres, i el primer solo que hem escoltat l’ha fet l’Albert Sanz, increïble pianista valencià, un dels més reconeguts de l’estat. I tot i durar 5 minuts, aquest tema ens ha passat volant, coses que passen quan escoltes algunes meravelles com ha estat aquesta. La introducció i tot el llarg tema l’ha fet l’Enrique, i amb això que ens hem situat quasi a la meitat del temps. I és que el tema per si mateix és llarg, tot i pensar a vegades que si és tema o impro, el que fa el líder. Després l’Albert ha desenvolupat un delicat i magistral solo, ben recolzat per Dee Jay i Jordi, essent la seva una digitació plena i marcada de manera rítmica també, alhora que amb mostres d’una gran creativitat. I és així de magistral la que ens ha fet el líder en el seu posterior solo, amb un lirisme increïble i fraseig delicat el de l’Enrique Oliver, alhora que envoltat del context melòdic del tema, acabant-lo sense albirar el final de la impro i l’inici del tema. Magistral composició i interpretació de tots quatre.
I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns, dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Us proposo escoltar ara el tema on hi participen Voro García i Fernando Brox, magnífic tema que titula el disc...
3.- Incerteza (E. Oliver) 7m36s
I ja heu pogut escoltar quina altre meravella ens han fet aquests mestres, ara amb trompeta i flauta de dos amics nostres també. Hi és que tots els músics que hi participen els tenim en el cor per coneixences i actuacions d’alguns d’ells al Jazz Club La Vicentina com per exemple Jordi Rossy, Dee Jay Foster i Voro García. Un tema maco, amb una melodia que ben aviat se’t queda enganxada al cap, i és que l’han feta tots els vents, saxo tenor, trompeta i flauta. El pont l’ha fet el Voro a la trompeta. Una vegada presentat el tema, el líder i compositor l’ha desenvolupat de manera magistral, amb un fraseig lligat d’una delicadesa extrema, també per la sonoritat profunda d’aquest tenor tan magnífic. Un solo d’alta volada el que ens ha fet aquest saxofonista malagueny, un dels millors en això de les canyes tan dolces. Qui l’ha seguit és el també malagueny Fernando Brox a la flauta, ell un conciutadà que viu i treballa a Barcelona. Actualment és un dels flautistes més reputats de l’entorn del Jazz amb permís de d’altres “mostrus” d’aquest instrument com són Pablo Selnik i el mateix Gorka Benítez, entre d’altres. El solo de l’Albert Sanz ha estat també de llibre, executat delicadament amb ajuda d’acords de la mà esquerra i digitació nítida de la dreta i precioses melodies obtingudes. Després d’ell, hi han tornat amb el tema els vents plegats seguint Voro la melodia i la resta de companys els diversos canvis fins arribar al final.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I seguirem amb el magnífic Blues a mig tempo on hi col·laboren els nostres amics Fernando Brox a la flauta, i Voro García trompeta, en el tema anomenat...
10.- Blues For Joshua (E. Oliver) 5m45s
I aquest és un Blues dedicat a Redman de nom Joshua, i solen tenir una melodia curta, per tempo i perquè un Blues té 12 compassos, típicament, i així és que els solos posteriors han estat tots magnífics, per acabar-ho d’arrodonir, i els han fet en aquest ordre Fernando Brox, Voro García, Enrique Oliver, Albert Sanz i Dee Jay Foster, recuperant posteriorment la melodia i acabant el tema delicadament. I ves per on que el Jordi Rossy no ha volgut fer cap solo, ell que amb aquests projectes es treu tot el protagonisme deixant que siguin els seus companys els que el tinguin. El seu suport en la màquina rítmica és bàsic i fonamental i realment és tot un luxe poder-lo tenir en el projecte. I d’aquest projecte m’he quedat amb les ganes de posar més temes, i es que és un magnífic projecte aquest “INCERTEZA” de l’Enrique Oliver i companys, però com que vosaltres fareu mans i mànigues per aconseguir-lo, doncs que ja l’escoltareu tot sencer a casa vostra. No posaré el més viu “Tati” perquè ja no m’hi cap i per equilibrar els temes de cadascuna de les formacions, tot i tenir-ne moltes ganes, però és que l’estàndard que escoltareu ja per acabar és una meravella.
Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.
I acabarem projecte i programa a tot swing amb el magnífic estàndard de Burton Lane & Ralph Free d, tema anomenat...
2.- How About You (B. Lane & R. Freed) 6m59s
I aquesta és una cançó popular composta el 1941 per Burton Lane i lletra de Ralph Freed. La van introduir a la pel·lícula de 1941 Babes on Broadway de la mà de Judy Garland i Mickey Rooney. Va esdevenir un estàndard de Jazz, tot i no ésser tocat massa en concerts ni Jam Sessions. La cantaren Frank Sinatra, Bing Crosby, Shirley Bassey, Bobby Darin, però també la interpretaren Horace Silver, Oscar Peterson, etc, entre d’altres. La versió que n’han fet els nostres herois és magnífica, farcida de swing des dels inicis del Jordi amb les escombretes. La melodia ha aparegut ben aviat amb el líder al saxo tenor fent el tema d’estructura típica de 32 compassos i de forma ABAC més o menys. El solo executat per l’Enrique no només ha estat magistral sinó que també ens ha mostrat el seu domini tècnic de l’instrument, amb interpretació de notes en intervals força amplis i obtenint sons de mestre quan circula per les notes més greus o quan hi va de cop. Magnífic solo de l’Enrique que ha deixat pas al de l’Albert també magistral alhora que delicat. El swing del “Ride” del Jordi i el “walking” del contrabaix de Dee Jay Foster l’han recolzat en el seu desenvolupament. Després, els “vuits” fets amb contrabaixista i saxo tenor, ens l’han mostrat com el que és, un dels contrabaixistes més sòlids de l’escena del país, cantant també el seu solo, amb lo difícil que això ja sabem que és. La maca melodia del tema ha aparegut de nou amb el saxo del líder fent un passada pel tema i finalitzant-lo delicadament.
I doncs després d’aquest magnífic tema, hem acabat projecte i programa dedicat a tres editorials discogràfiques, i com em va dir el nostre amic José Pruñonosa, també dedicat a tres magnífics saxofonistes del sud, Joaquín de la Montaña, Javi Ortí i Enrique Oliver, ells en cadascun dels tres projectes que han estat primer el “Friendship” de l’Iván Sanjuán Cuarteto. Per després el “Laguna Llena” de Javi Ortí & Mikkel Ploug per acabar com ho hem fet, amb el de l’Enrique Oliver, “Incerteza”, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la data del 21 de febrer, divendres a les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 394 - FSNT: Constant Stranger, Pere Bujosa Trio, Luismi Segurado Trio featu. Jordi Rossy, dimecres 22 de gener de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs per començar,
comentar que aquest dissabte 18 de gener vam poder gaudir d’un magnífic concert
a la Sala Xica a càrrec de Marina Tuset Grup, amb Anggie Obin, flauta; Erico Moreira,
guitarra i veu i Jonas Santana, percussions. Una sala plena de gom a gom,
amb representació municipal d’alcalde Miquel
Comino i regidor de Cultura, Isidre
Bautista, que en acabar li van lliurar a Marina un preciós ram. Gràcies nois, i gràcies als quatre músics
que ho van fer la mar de bé, i sobretot gràcies al públic que va venir i omplir
la Sala Xica.
Doncs ja hi tornem
amb un programa FSNT i aquesta
vegada amb tres projectes de joves músics entre els quals el molt delicat del
trio on hi ha Richard Sears, conegut nostre, anomenat “Constant Stranger”, per després el de Pere Bujosa Trio, “Wabi-Sabi”, i acabar amb el de Luismi Segurado Trio feat. Jordi Rossy,
“Hocicology”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs començarem
suaument, car així és la proposta que ens presenta el jove pianista Richard Sears, al qual vaig conèixer
una nit de 23 Robadors de la mà del Gonzalo del Val. El projecte es diu...
“CONSTANT
STRANGER”
Richard
Sears, Martin Nevin & Guilhem Flouzat
Editat
per FSNT 558
Enregistrat
per Garret Lang i Sam Jones a Knobworld, Los Angeles, Califòrnia, 8 i 11
d’agost de 2017.
Masteritzat
per Dave Darlington
Produït
per Richard Sears, Martin Nevin i Guilhem Flouzat
Productor
executiu: Jordi Pujol.
Richard
Sears, piano
Martin
Nevin, contrabaix
Guilhem
Flouzat, bateria.
Convidats:
Dayna
Stephens (saxo tenor a #1,7,9 i 10),
Sam
Gendel (saxo alto # 4 i 5).
Aquest és un projecte
de 40 minuts de músiques molt delicades compostes pels tres membres de la
formació, encabides en el Jazz d’autor més actual, amb una concepció global delicada
per músiques i tempos. Hi ha tres temes molt curtets, de menys de 2 minuts,
suaus alguns i d’altres no tan, i que són “Fairy Tale”, “Goldfish” i
“Interlude”. El delicat “Porque no”, de menys de tres minuts, per després el
darrer track “Sap Rising” de menys de quatre. La resta ja tenen unes durades
diguem-ne que habituals, on hi tenim el delicat “A presence known” delicada
composició. Amb “Litle Fugitive” segueixen la dinàmica dolça, tot i haver-hi un
solo més viu. El primer track “Buried Echo”, té un tarannà més vital, tot i
mantenir-se dins la norma del projecte. El 3r, “By and By”, amplia els
paràmetres rítmics, tot i que no massa. I ja finalment, “Directions from a
Madman” és el més dinàmic de Groove. Acabo dient que les interpretacions dels
intèrprets són magistrals i molt boniques les seves músiques.
També I com sempre
dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, per així
poder-lo adquirir i col·laborar amb mantenir la música i el Jazz de manera
particular: https://www.freshsoundrecords.com/constant-stranger-albums/6723-constant-stranger.html
Doncs ja per començar
el programa, us proposo escoltar els quatre temes curtets tots seguits, o sigui
que escoltareu...
2.- Fairy Tale (Guilhem Flouzat) 1m50s
9.- Porque no (Guilhem Flouzat) 2m44s
6.- Interlude (Martin Nevin) 1m04s
8.- Goldfish (Guilhem Flouzat) 1m08s
Doncs i quines quatre
curtes i boniques composicions que hem escoltat a càrrec d’aquest trio amb
acompanyants al saxos alto i tenor, segons temes. Dayna Stephens ens ha acaronat amb el so melós del saxo tenor en la
segona i curta cançó “Porque no” del bateria Flouzat. D’ell mateix hem escoltat primer de tot el “Fairy Tale”
amb una magnífica improvisació del contrabaixista Nevin. D’aquest mateix hem escoltat el tercer tema l’”Interlude”,
marcat pel concepte rítmic sobretot, on el baterista fa una demostració de
sonoritats percussives, i ell mateix n’ha fet tota la intervenció solista i
melòdica, a duet doncs de contrabaix i bateria. Mentre que el darrer
“Goldfish”, a trio, està marcat rítmicament pel baterista, mentre el pianista
“vola” en una improvisació remarcable i melòdica, amb recolzament total del
contrabaix, també.
"En aquest trio
tranquil·lament intens, a més dels convidats, el baixista Martin Nevin destaca per les seves aportacions més descarades i
sempre interessants, ja sigui amb l'obtenció d'interrupcions vitals del
pizzicato o justament quan estableix els fonaments bàsics sobre els quals opera
la resta del trio. Els saxofonistes afegeixen color i profunditat a sis de les
10 pistes. Els honors de la composició es comparteixen per igual al voltant del
trio, però això és un esforç col·lectiu que sorprèn per les seves profunditats
i contrastos ". Simon Adams (10
de març de 2019) https://jazzjournal.co.uk
Seguirem amb el tema
de Martin Nevin, anomenat...
1.- Buried Echo (Martin Nevin) 6m04s
Doncs un altre
preciós tema, també escoltant el saxo tenor de Dayna Stephens amb un so delicat i bon tema del baixista Nevin. Preciosa i un tant inquietant
melodia principal, per com les notes llargues la deixen pendent. El solo fet
sense quasi interrupció, ha estat magistral, amb tot un reguitzell de motius i
molta qualitat creativa i per descomptat d’execució d’aquest mestre del tenor
que jo diria que ja ha sonat en anteriors programes. La delicada intervenció
del jove pianista Sears ha estat
també excel·lent, per com l’ha executat, amb tot el gust del món, i digitació
força prístina, nítida i un tant percussiva. El tema ha tornat de nou a càrrec
del tenor de Stephens, acabant el
tema delicadament.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Encara escoltarem més
música d’aquest delicat projecte, ara amb el tema de l’amic Richard Sears anomenat...
3. By and By (Richard Sears) 4m54s
Doncs ja heu pogut
escoltar com van les músiques i ritmes suaus d’aquesta formació. De totes
maneres hi ha un ritme permanent, el que en podríem anomenar “Groove” que fa
que tot plegat camini de manera increïble, i que notem els qui escoltem la música amb la màxima atenció. Un tema que
l’ha iniciat melòdicament per piano però amb el suport imprescindible de la
resta de la base rítmica. Tema intrigant, també, que et manté en una constant
escolta, no sigui que ens perdem quelcom important de la història. Les improvisacions
apareixen sense discontinuïtat del tema, primer a càrrec del piano, delicada
també, i posteriorment del contrabaixista, en un molt bon tema del pianista Sears. Temes de mínims, un tant
minimalistes per concepte melòdic i rítmic, i també de caire impressionistes.
Al final, el baterista Flouzat ens
ha fet una bona demostració de les seves habilitats solistes. I quasi sense
adonar-nos-en, han arribat suament al final del tema.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió
I acabarem aquest
projecte amb el tema també de Sears,
anomenat..
7.- Directions from a
Madman (R. Sears) 6m24s
I tot i el tempo
tranquil d’aquest tema, té una complexitat melòdica i harmònica força
remarcable. També hi ha els canvis adequats que el fan créixer encara més. El
ritme trencat a vegades, es reconverteix sovint amb un swing contingut,
sobretot en el solo del saxo tenor Dayna
Stephens, magnífic per cert. El baixista Nevin desenvolupa unes línies, sovint amb “walking” tot i que molt
contingut, la qual cosa fa “caminar” el tema de manera clara. Després del solo
del saxo tenor, ha estat el compositor i pianista qui l’ha seguit, fet també
amb molta delicadesa i nítida digitació, alhora que bones solucions creatives.
La recuperació del tema, després, ens el
fan encarar cap el final, amb moments d’una clara bellesa, com quan toquen a
duet, saxo tenor i piano. El final, delicat com tots els temes i projecte.
I darrerament i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet,
alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I nosaltres seguirem
amb el projecte del baixista Pere Bujosa
anomenat.....
“WABI-SABI”
Pere
Bujosa Trio
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1016
Enregistrat
a CvA Studios, Amsterdam, març de 2018.
Produït
per Pere Bujosa i David Casamitjana.
Productor
executiu: Jordi Pujol.
Pere
Bujosa, contrabaix
Xavi
Torres, piano
Joan
Terol, bateria
Lucas
Martínez, saxo tenor en #6.
Estem davant d’un
altre projecte del voltant dels 40 minuts, minut amunt minut a vall amb 8 temes
compostos tots pel líder i contrabaixista Pere
Bujosa. Ves per on que hi ha també un tema curtet de menys de dos minuts
anomenat “Interlude” amb sonoritats etèries i amb un text comentat
presumiblement pel seu autor, de moment no identificat. Tots els temes menys el
sisè són en format trio i els tempos són també força tranquils, o sigui que
seguirem amb la tònica del projecte Constant
Stranger, també de FSNT. Tot i
haver-hi temes delicats, en són majoria els que tenen un marcat Groove, i tot i
ser el tempo mig slow, el Groove comentat hi és de manera fefaent. El més
delicat però és el 7è track, “Polyrhitmic Dream”, mentre que el 5è, “Zukunft”,
tot i començar d’igual manera, agafarà un posterior i delicat groove marcat pel
beat del Joan. El 1er “Orwhurm” té
una concepció estratosfèrica en els inicis, esdevenint quelcom més per les
notes repetitives del piano d’en Xavi
i també per la preciosa melodia. El 3er “Tramuntana” té també una preciosa
melodia, ben senyalitzada pels més greus del contrabaix del líder, amb una bonica
melodia, i magnífic solo del líder Bujosa.
El 2n track que titula el projecte “Wabi-Sabi”, és un tema carregat d’un marcat
Groove pel Joan i un motiu principal
repetit alhora per baixista i mà esquerra del pianista. El 6è “Blues per mon
pare”, és el tema on hi col·labora el Lucas
al saxo tenor, i tot i iniciar-se dolçament, esdevindrà quelcom més en les
improvisacions, tema que ens recorda la música de Charles Mingus. I ja per acabar, el darrer i 8è “Moneymarker” és el
que té més marcat el ritme, també per com el Joan colpeja la caixa de la seva bateria, i és també una
referència, o si més no ens recorda una composició coneguda i de moment no
identificada. Disc que incorpora un
llibret amb un magnífic treball artístic fet exclusivament per aquest disc a
càrrec de Maria Antònia Mateu Salvà,
on, l’artista va fer una obra inspirada en les músiques i títols de cadascun
dels temes.
I com sempre
dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del seu disc:
Doncs ja podem
escoltar les seves músiques, així que us proposo escoltar el tema....
3.- Tramuntana (Pere Bujosa) 4m41s
I quin caminar més
maco que té aquest tema, marcat bàsicament per les notes del contrabaix i el
seu ritme, notes que també semblen ser el motiu principal. Les soltes notes del
piano d’en Xavi fan també de
melodia, i és que és així el concepte, minimalista, també per delicat. El break
posterior, càlid, fins i tot entranyable, ens permet gaudir amb el líder i
compositor escoltant-lo en el seu solo. En Pere
Bujosa és un magnífic músic, una mica desconegut si se’m permet, potser per
haver-se desenvolupat als ara Països
Baixos, concretament al Conservatorium
van Àmsterdam, com la resta de companys. No oblidem que Joan Terol en devia ser un dels primers
en establir-s’hi, i posteriorment Xavi
Torres. La llista s’allarga molt, però també el Lucas Martínez que escoltarem després s’hi va estar, tot i que no
massa. Una delícia de tema del Pere
que ens mostra el tarannà delicat de les seves composicions, al menys les més
slow de tempo, aquesta però un slow-medium.
I d’aquest tema, Pere en fa una descripció tot i
definint el terme, no gens conegut per gent de fora de casa nostra. Ens diu
també que és el nom de la serralada que hi ha a Mallorca, d’on ell és, lloc on de petit s’hi perdia per camins i
paisatges.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguirem ara amb una
altre magnífic tema que titula el disc..
2.- Wabi-Sabi (Pere Bujosa) 4m46s
I ens diu en el
llibret, que “Wabi-Sabi” és un terme japonès que es traduiria com la “bellesa
en la imperfecció”. “Wabi” seria la simplicitat rústega, i “Sabi” del fet de
gaudir de la imperfecció. És també una manera de viure que accepta la
complexitat i valora la simplicitat. Doncs no sé jo on hi ha imperfecció en
aquest tema, perquè no la trobo per enlloc. Bellesa, sí, i complexitat també.
Piano i contrabaix fan les notes guia o motiu principal, i sí que veiem la
simplicitat en les notes soltes del piano barrejades amb la complexitat de
l’estructura harmònica i conceptes rítmics gens simples, que per això hi ha qui
hi ha al comandament de la màquina rítmica, el gran Terol. El desenvolupament solista d’en Xavi Torres segueix en l’ona de la complexitat en tots els seus
aspectes. De fet, el pianista tarragoní està immens, com és habitual en ell en
cadascun dels projectes on hi participa, siguin seus o d’altri. La seva mestria
l’hem pogut comprovar també per com ha controlat la mà esquerra alhora que amb
la dreta ha volat vers les més altes altures de la creativitat. Un solo modern,
amb els aires més contemporanis possibles, on ens ha acaronat amb la seva nova
melodia improvisada. El retorn a la simplicitat del tema, ens ha apropat al
final del tema que han acabat de cop.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb el
tema on hi col·labora Lucas Martínez,
saxo tenor...
6.- Blues per mon
pare (Pere Bujosa) 5m58s
I ens en diu que
aquesta és una composició inspirada en Mingus
i que posteriorment vaig titular així, car la vaig escriure per meu pare, músic
aficionat, qui em va demanar tocar algun dels meus temes. Doncs sí que és un tema inspirat en Mingus i concretament amb el que el
genial contrabaixista va dedicar a Lester
Young quan aquest ens va deixar, el seu magnífic “Goodbye Pork Pie Hat”. I
certament la interpretació en clau de Blues que n’han fet els nostres herois és
així de sentida. Un tema que respira humanitat, calidesa, sentiment ja en la
pròpia i trista melodia, i que ells han sabut interpretar magníficament. El
solo del Lucas ha estat preciós,
alhora que havent-nos mostrat algunes de les seves habilitats en l’aspecte
tècnic, com el fraseig i llenguatge, a la vegada que la seva magnífica
sonoritat. No endebades aquest jove saxofonista de Blanes ja fa temps que ens va mostrar la seva predisposició al
Jazz, quan amb només 17 anys va liderar un quintet on hi hagué Raynald Colom i una base rítmica amb el
seu pare a la bateria, concert que van fer a la Sala Xica organitzat pel Jazz
Club La Vicentina. En Pere Bujosa
ha fet també la seva magnífica i sentida aportació solista en aquest tema del
seu estimat mestre Mingus, un dels
més avançats en la seva època. L’energia de la pulsió sembla una barreja de
ràbia i pena per la mort de Lester.
Nosaltres i ells, ens penedim també del traspàs de Jimmy Heat i Claudio Roditi,
ambdós la mateixa setmana.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns,
dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem aquest
projecte amb el darrer tema del projecte...
8.- Moneymarker (Pere Bujosa) 5m05s
Doncs ja heu pogut
escoltar quin tema més marxós, ja d’entrada amb
en Joan Terol marcant
territori, i després amb el motiu principal a càrrec de piano i contrabaix, i
sempre amb l’energia i pulsió magnífica a càrrec del bateria Terol. Un tema marcadament “beat” però
amb una melodia i complexitat harmònica encabida en el Jazz i si voleu una mica
fusionat amb el rock. Les improvisacions, magnífiques. La primera d’en Xavi increïble, per com l’ha
desenvolupat amb una gran tasca de les dues mans, a vegades elles dues solistes
separades, i les més, amb l’esquerra recolzant la lleugeresa i creativitat de
la dreta. Un solo increïble d’en Xavi
farcit d’aspecte rítmic també, i recolzat
per contrabaixista i baterista, on aquest, en Joan, ens ha mostrat uns moments solistes magistrals ja quasi al
final, abans de retrobar el tema, la melodia principal per així acabar el tema
de cop. Magnífic tema d’un molt bon projecte d’en Pere Bujosa, contrabaixista empordanès que ara ja coneixeu, podent
adquirir aquest el seu projecte entrant a la web del disc que us he posat a
l’inici d’aquest “Wabi-Sabi”.
I ara ja podem
escoltar el micro conte de Teresa Tuset..sobre
la “persistència”.
....................
Gràcies cusineta per
explicar-ho tot sempre d’una manera tan fresca i vital.
Acabem doncs el
programa d’avui dedicat a Fresh Sound
New Talent, amb el disc de Luismi
Segurado Trio anomenat...
“HOCICOLOGY”
Luismi
Segurado Trio featu. Jordi Rossy
Enregistrat
per Jordi Vidal a Estudi Laietana, Barcelona, 1 i 2 de març del 2019.
Produït
per Luismi Segurado
Productor
executiu: Jordi Pujol
Luismi
Segurado, piano
Jim
Monneau, contrabaix
Santi
Colomer, bateria
i
Jorge Rossy (vibràfon en #1, 8 i 11).
Onze temes on n’hi ha
de curtets i un de més de 10 minuts, “Estás miltinedo”, on hi col·labora el Jordi al vibràfon, tema carregat de
swing. Doncs coses de la vida, en aquest disc hi ha també interludis, de fet
n’hi ha quatre, i són “Interludio para Mompou, “Interludio para Duke”,
“Inerludio para Scriabin” i “Interludio para Dutilleux” i igualment molt
curtets. Les balades també hi són, com la preciosa “Dimecres 13”, i igualment
de delicada és la composició “Salvatierra”. Amb una mica més de tempo i Groove,
tenim el 7è track “Novecientos”. I amb una mica més de tempo, i encara en
format trio essent però un dels temes més potents per tempo i ritme, és el “Jungle
D”, barreja de ritmes complexos i swing en el pont i solos. Els tres temes on
hi col·labora el Jordi són el primer
ja comentat, el més llarg, el tema que titula el disc “Hocicoloy”, on hi tornen
els ritmes complexos , i el darrer 11è track “Out to Brunch”, iniciat també amb
una melodia a ritme trencat, amb breaks diversos i que després s’expandirà fins
camins gens trillats concebuts en el tema i posteriors improvisacions a tot
swing. Magnífic segon treball del jove pianista establert a casa nostra, ell
que va fer els seus estudis superiors a la reconeguda escola del País Basc, Musikene.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..
Doncs us proposo
començar amb el tema i preciosa balada anomenada...
3.- Dimecres 13 (Luismi Segurado) 5m56s
Doncs i quina
preciosa balada a ritme de suau i delicat vals ens han ofert aquest trio
liderat pel pianista i compositor Luismi
Segurado. Una preciosa melodia que ja ens ha acaronat des dels inicis i que
ben aviat ens hem fet nostra, així de maca és. Aquest és un trio de joves
músics, tots amics nostres, als quals hem vist i veiem sovint en concerts i Jam
Sessions. De fet de tots quatre, i ara incloc al Jordi, han vingut tots al Jazz
Club La Vicentina excepte el líder Luismi.
El solo que ens ha fet Jim Monneau
ha estat magnífic. De fet, ell els sol fer cantant-ne la improvisació, i potser
l’heu pogut escoltar fent-ho. Aquesta manera de fer és força difícil, car,
cantar les notes i entonades a temps
real tot i improvisant és cosa de mestres, i no n’hi ha gaires que ho fan,
entre els quals en Jim i en Miquel Àlvarez, jove contrabaixista
valencià que també hem tingut al Jazz
Club La Vicentina. El solo delicat, de prístina digitació i preciosa
melodia ens l’ha fet en Luismi, ell
que mica a mica s’està obrint pas en aquest complicat món de les músiques improvisades.
És un magnífic pianista, creatiu, alhora que millor compositor, la qual cosa li
assegurarà un lloc en aquest món. Ara es tracte que també l’ajudem adquirint-ne
el seu projecte entrant al web que trobareu al blog del programa. Després de la
seva preciosa aportació solista, han retrobat la maca melodia per apropar-nos
al final.
Us proposo ara
escoltar el tema i 1er track del disc, el més llarg del projecte, on hi
col·labora el Jordi Rossy al
vibràfon, anomenat...
1.- Estás miltiendo (Luismi Segurado) 10m04s
Doncs ja heu pogut
escoltar quin magnífic tema ens ha aportat la creativitat compositiva del líder
Segurado. Però és clar que amb la
col·laboració del genial músic nostre, ara vibrafonista, i abans trompetista i
pianista, i sempre grandíssim baterista, en Jordi Rossy, doncs l’èxit està assegurat. La concepció global que
té Rossy de la música la veiem,
escoltem, en cadascun dels projectes on hi participa. Mestre i músic, amb una
llarga trajectòria que va des del Taller
de Músics i els A Free K, fins
les col·laboracions europees amb Wayne
Shorter, Lee Konitz, etc, passant per la dècada amb Brad Meldhau i Larry Grenadier, alhora que les seves actuacions amb
els seus amics Mark Turner, Joshua
Redman, Jaume Llombart, i un llarguíssim etcètera que ara no acabarem. Un
llarg tema del Luismi on hi ha hagut
espai pels solos de cadascun d’ells, com al final del tema, amb els “quatres”
del Santi Colomer amb els seus
companys, tot just abans de recuperar el tema i acabar-lo delicadament. Jordi Rossy ha estat però qui primer ha
desenvolupat la seva improvisació, i s’ha de dir que ha estat magistral. El seu
sentit de l’espai, els silencis, i sobretot el seu swing, són de mestre. Creix
cada dia amb aquest instrument, essent-ne ja de fa temps tot un referent, sense
oblidar-nos del nostre amic Geni Barry,
aquest més en l’ona Hard Bop d’un dels mestres de tots ells, en Bobby Hutcherson. El solo del líder Segurado ha seguit el tarannà encetat
pel vibrafonista, i ha continuat el swing en la seva intervenció, també gràcies
al “walking” de Monneau i el “swing”
dels estris de la bateria del Santi.
El solo del primer, ens l’ha mostrat de nou com el que és, un dels millors
contrabaixistes del moment, ell que és molt jove encara. Els “quatres”
posteriors del Santi ja comentats
ens ha dirigit de cap al final. Gran tema del Luismi Segurado i grans intervencions de tots quatre.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
Seguim encara, i ara
de nou amb un tema en format trio, el més potent en aquesta formació,
anomenat...
5.- Jungle D (Luismi Segurado) 6m09s
Doncs ja heu pogut
comprovar la diversitat rítmica i melòdica d’aquest projecte. El swing però
sempre hi apareix, encara que sigui per una estoneta. De fet el ritme trencat i
complex és la gràcia d’aquest tema, en la A, mentre que el curtet pont, o la B,
és el moment del swing. En la seva exposició solista Luismi ens ha demostrat altre cop el perquè està on està i toca amb
qui toca, car el seu bon gust interpretatiu i tècnica desenvolupada és a prova
de màsters. En Santi ha fet també un
increïble i ara sí, llarg solo a la bateria, ell que és un dels més “fins” en
això de les baquetes, escombretes i timbals a dojo. Gran baterista el qual
col·labora també amb en Rossy alhora
que amb l’entranyable amic Ernesto
Aurignac. Després del magnífic solo de Colomer
han recuperat el tema acabant-lo després delicadament.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I ja acabarem
projecte i programa amb el tema més viu del disc, darrer del disc i també a
quartet amb en Jordi al vibràfon,
tema anomenat...
11.- Out to Brunch (Luismi Segurado) 6m18s
I és curiós que
aquest tema m’ha recordat pel títol, el del meu estimat Eric Dolphy, “Out To Lunch”. No sé si hi té alguna altra relació,
ho haurem de preguntar a l’amic Luismi.
I és que en aquest disc i tema de Dolphy
hi hagué també Bobby Hutcherson al
vibràfon, amb Freddie Hubbard, Richard
Davis i Anthony Williams, un dels darrers del nostre estimat Eric Dolphy abans de deixar-nos orfes
per sempre més. I sí que té uns aires d’avant-garde com el disc de Dophy, sí. Fins i tot hi ha alguna
altra versemblança melòdica. El tema de Segurado
enceta un swing a tot tren en la seva reeixida improvisació, ben recolzat per
“walking” increïble de Jim i “swing”
de ride i xarles d’en Santi.
Magnífic i potent tema per acabar projecte i programa, havent escoltat també la
gran intervenció de Jordi Rossy al
vibràfon, i ves per on que només ens hauria faltat un trompetista per acabar-ho
d’arrodonir amb Dolphy. El solo
magistral de Monneau, recolzat per
piano i sobretot pel Santi fent de
les “seves”, ha posat la cirereta dalt d’amunt d’aquest boníssim pastís. El
contrabaixista ha acabat la feina amb un “break” que els ha permès retrobar el
tema de nou amb arpegis celestials del vibràfon d’en Jordi, i acaronar el final molt més que delicadament. Gran tema per
acabar projecte i programa d’avui.
I recordar-vos que
hem pogut escolar primer el delicat projecte “Constant Stranger”, per després el d’en Pere Bujosa “Wabi-Sabi” i acabar amb aquest del Luismi Segurado Trio featuring Jordi Rossy,
i aquesta setmana amb un micro conte sobre la “persistència” de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I abans
d’acomiadar-me us recordo que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el
febrer, aneu reservant la data del 21 de febrer, divendres a les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel Amargant Quartet dedicat a la
música de George Gershwin, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix
i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per
l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
