Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

  

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs nosaltres ja hi tornem amb un programa dedicat a la discogràfica Fresh Sound Records, i així és que us presentaré tres projectes editats darrerament i el del 2018 és el ”One Mind”  de Peter Zak Quartet & featuring Marcos Varela, un disc FSR-CD, i que també ho és el “Where are You” de Hays, Turner i Miralta, aquest editat el 2019. Mentre que del 2020 i un FSNT és el “Frozen in Time” de Nicholas Brust, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

I per començar el programa d’avui podrem escoltar el treball de Peter Zak Quartet, amb Peter Zak, piano; Seamus Blake, saxo tenor; Marcos Varela, contrabaix i Billy Drummond, bateria, un disc FSR-CD sèrie 5100, amb una preciosa balada a mig tempo slow anomenada.... 

1.6.- Moonlight Over Saturnvelen     (Peter Zak)   7m35s 

Doncs ja heu pogut escoltar quina composició més maca del líder i pianista però què bonica la melodia feta pel Seamus Blake. Magnífics solos també, primer amb el del saxo tenor, per després el del pianista i líder i finalment amb un de molt melòdic, el del contrabaixista del qual ja li hem posat projectes seus en aquest programa, el Marcos Varela. Blake ens ha mostrat la seva vena més melòdica alhora que el seu preciós so. Tot i això i fins i tot en el registre més agut, també ens ha acaronat en la seva interpretació. Zak al piano, igualment ha seguit l’ona melòdica del tema, composició pròpia, amb una pulsió delicada i unes línies obtingudes molt boniques. I Varela crec jo que ha estat increïble per com ha trenat el seu molt melòdic solo, amb una pulsió rítmica precisa i demostració de la seva gran tècnica, com han fet la resta de companys, que per això aquests músics són qui són i estan on estan, a dalt de tot del jazz d’avui  dia. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu disc:

https://www.freshsoundrecords.com/peter-zak-albums/6701-one-mind-feat-marcos-varela.html

I aquest projecte té també més balades, com són la del gran Thelonious Monk, “Reflections”, de la qual en fan una magnífica interpretació a trio, i iniciada per Varela. Una altra és el tema del líder Zak “I Wish I Lived in LA”, ja amb un tempo una mica més viu, i iniciada per Blake amb la melodia. I tot i començar dolçament, el tema “Backseat Driver” del líder i pianista Zak, es desenvoluparà amb una certa intensitat rítmica i amb un bon Groove posterior en les improvisacions. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I ara us presentaré el següent projecte que serà el de Nicholas Brust, “Frozen in Time”, amb Nicholas Brust, saxo alto; Ben Eunson, guitarra; Tuomo Uusitalo, piano; Josh Allen, contrabaix i Jay Sawyer, bateria, disc FSNT amb 9  composicions del líder i saxo alto Nicholas Brust. 

D’aquesta formació escoltarem una de dels seves balades, també a mig tempo, anomenada...

2.3.- Brooklyn Folk Song   (Nicholas Brust)   6m48s 

Doncs ja veieu que seguim així de tranquilets a més amb una altra molt bona composició pròpia, que avui el programa va d’això, i més aquest projecte amb tot de temes propis del líder, i aquest tema n’és una bona mostra. Tot i així, ja heu vist que ha acabat amb un solo del baterista Sawyer amb bona rítmica final. La melodia l’ha iniciat però el líder Brust amb el seu alto, amb un so molt bonic, i bonica melodia. Ell mateix ja ha començat les improvisacions, i s’ha de dir que ha estat preciosa la que ell ha fet. Essent com és un tema suau, amb una pulsió rítmica però, l’aspecte melòdic de la seva improvisació s’ha pogut escoltar amb claredat. Igualment les seves noves frases creades han tingut el seu plus per creativitat i tècnica emprada, amb un lligat magnífic i molt bon gust interpretatiu. I ja heu pogut escoltar el canvi de so, fins i tot de registre jazzístic el que ens ha ofert el guitarrista Ben Eunson, ell electrificat amb sons en l’ona de John Abercrombie, i lleugerament allunyats de l’espectre sonor del projecte. Igualment però, ha fet una magnífica i curta intervenció, amb una gran mestria i delicades línies primer, per després desenvolupar-les amb modernitat de llenguatge i amb aquest so, tan eteri i bonic. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu disc:

https://www.freshsoundrecords.com/nicholas-brust-albums/51380-frozen-in-time.html 

I una altra de les balades d’aquest projecte és el tema “Hearts and Spades”, iniciat dolçament amb arpegis del pianista, fregat de la berra, i ja amb la molta maca i delicada melodia a càrrec del líder Brust. I molt maca és també la balada “Hymnal for those in Need”, aquesta a un tempo slow de veritat, tema que va agafant una sorprenent majestuositat posteriorment. Com així és també de preciosa la balada “Soliloquy in F minor”, vuitè track del projecte, aquesta però també amb un marcatge delicat al canto de la caixa del baterista i ritme ternari simple, i bonica melodia a càrrec del líder Brust.

I seguim amb les presentacions, i ara és el moment de fer-ho amb el projecte “Where Are You”, amb Kevin Hays, piano; Mark Turner, saxo tenor i Marc Miralta, bateria en un disc FSR-CD, sèrie 5100, que de New Talent, ells ja no en tenen res, ells tots uns màsters. Un projecte amb 10 temes amb composicions de tots tres, una de l’Ornette Coleman, “Law Years”, i una altra de Charlie Parker o Miles Davis, la coneguda “Donna Lee”, arranjada pel pianista Hays. Doncs d’aquest projecte escoltarem el darrer i preciós track a tot vals i compost pel pianista Kevin Hays anomenat.... 

3.10.- Waltz for Wollesen  (Kevin Hays) 7m21s 

I ja heu pogut constatar quina altra bonica composició a tot vals, i iniciada pel compositor a piano sol, en una introducció al tema. I ben aviat hi ha aparegut el baterista i amic a les escombretes, Marc Miralta. Un projecte a trio no gens habitual de piano, saxo i bateria, en lloc dels més habituals de saxo, contrabaix i bateria. Un projecte doncs sense contrabaix, i per tant el piano té la doble feina de situar-nos de manera permanent en l’harmonia del tema, alhora que quan en faci ell les improvisacions. Mark Turner però ha estat qui les ha començat i fent-la de manera magistral, que ell és un altre dels “capos” del saxo tenor actual. Ell però ha desenvolupat primer la melodia presentada pel pianista, per seguidament iniciar-ne la improvisació quasi que sense adonar-nos-en. Una maca i melòdica improvisació de Turner alhora que amb demostració tècnica a base d’escales inversemblants i arpegis diversos i un molt bon gust interpretatiu increïble. El pianista i compositor l’ha seguit amb igual sensibilitat a la mà dreta, melòdica i un tant percusiva, mentre l’esquerra ens ha acompanyat en l’aspecte harmònic. Bon missatge creat, melòdic també i bonic, que també ens ha acaronat, i sempre amb el Marc en les tasques precises d’un bon acompanyament, afegint-hi també les seves subtils variacions rítmiques. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç del seu disc:

https://www.freshsoundrecords.com/kevin-hays-mark-turner-marc-miralta-albums/47441-where-are-you.html 

I sense ser estrictament una balada, el tema que tituala el projecte “Where are You”, te un punt de majestuositat alhora que ésser un tema inquietant i un punt melancòlic en un altre tema del pianista. Es desenvoluparà però d’una manera molt intensa, creixent tots tres en intensitat i emotivitat. I molt sorprenent és l’arranjament que ha fet el pianista Hays del “Donna Lee”, al qual ha reconvertit quasi en una balada, cosa increïble i mai vista...vaja, mai escoltada. El resultat és però magnífic, sorprenent, evidentment, però molt maco. 

I després de la presentació dels temes de tots tres projectes, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente........Gràcies Carme  per sempre fer-nos-ho amb la mateixa dolçor i dins l’entorn de les músiques del programa. 

I ara anirem alternant els temes dels projectes, o sigui que hi tornarem amb el del pianista Peter Zak i us recordo que l’acompanyen Seamus Blake, Marco Varela i Billy Drummond. Escoltarem el tema del contrabaixista Marcos Varela anomenat... 

4.5.- Where the Wild Things Are  (M. Varela)   7m52s 

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra magnífica composició, ara ja amb una certa consistència rítmica, sobretot ben al mig del tema i just abans de la improvisació del compositor. Varela ens ha tornat a sobtar per com de precisa és la seva pulsió i intel·ligible el seu missatge i sonoritat, alhora que pulsió rítmica. Un mestre el Marcos en això de remenar la “berra”, executant sempre unes improvisacions increïbles, melòdiques, i amb un contingut rítmic inversemblant. Però el tema l’ha començat en Seamus fent-ne una magnífica “intro”, i després fer-ne la melodia. Ell mateix s’ha ficat a improvisar d’una brutal manera, amb un fraseig magnífic, i seguint-ne l’harmonia del tema amb el suport de piano, contrabaix i bateria. Una obra mestre la que ens ha fet en Blake, per llenguatge, línies creades, tècnica a dojo i molt bon gust i so. A destacar la consistència amb la qual el baterista Drummond ha executat la seva feina, quasi amb una constant improvisació i una trempera rítmica remarcable. Peter Zak, al piano, ha seguit desenvolupant el tarannà del tema en la seva improvisació, curta, car ben aviat s’hi ha afegit Seamus amb tot el seu suport i arribant al clímax d’intensitat ja comentat. I després del solo de Varela al contrabaix havia de ser el baterista Drummond qui l’havia de fer, la seva improvisació, car ja s’ha vist des del principi que en tenia moltes ganes. El Riff a càrrec del piano i contrabaix li han donat el suport adequat, i ell l’ha feta amb tota la contundència adequada, alhora que amb una gran demostració de tècnica. El seu discurs rítmic s’ha basat primer amb el diàleg de les timbales, caixa i bombo, per després afegir-li la brillantor dels plats a determinats moments. Gran tema de Marcos Varela. 

I un parell de temes més del projecte són el preciós de Herbie Hancock “Textures” a un tempo mèdium i bonica melodia, en un tema del 1980 de l’època electrònica del pianista a tot Jazz Fusió, tempo similar i amb sons sintetitzats encabit en el seu disc “Mr. Hands”. I l’altre és el “George Washington”, iniciat dolçament però amb un posterior swing i tempo similar al tema dedicat a Sonny Rollins. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I seguim amb el projecte de Nicholas Brust, “Frozen in Time”, amb Nicholas Brust, Ben Eunson, Tuomo Uusitalo, Josh Allen, i Jay Sawyer. Escoltarem el tema del líder, com ho són tots, i que titula el projecte... 

5.4.- Frozen in Time    (Nicholas Brust)    6m09s 

Doncs déu n’hi do del tema de Brust, també, en un tema amb un ritme ternari complex magnífic. I si la rítmica ja és així de potent i gens trillada, també ho és la melodia amb la qual han començat. El pianista Uusitalo ha estat a qui primer hem escoltat, i de manera persistent amb un “Riff” que ens ha acompanyat quasi tot el tema, el corresponent a la rítmica i harmonia del tema. La melodia a càrrec del líder ens ha sorprès per les seves reiteracions, coses aquestes que sempre van bé, i més encara amb les repetitives que ha fet tot just acabar-ne la melodia del tema. Brust s’ha embrancat en fer la seva improvisació, cosa aquesta que no vol dir que hagi pujat a l’arbre i després no n’hagi sabut baixar-ne. Ens ha tornat a mostrar les seves habilitats i creativitat, que a vegades ens sembla que pels músics de jazz els hi sigui infinita, car quasi infinites en són les combinacions. Ens ha agradat recordar de nou el so, el del seu saxo alto, bonic, càlid, i més les melodies creades. El “Riff” persistent del pianista Uusitslo, ara amb el contrabaixista Allen, han servit per a gaudi del baterista Swayer el qual ha desenvolupat una estoneta el seu magnífic discurs rítmic. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I  seguim ara amb el projecte “Where Are You”, amb Kevin Hays, Mark Turner i Marc Miralta amb un tema d’aquest darrer, anomenat... 

6.4.- Elena    (Marc Miralta)         7m24s 

Doncs ja heu pogut constatar quin altre tema amb fort contingut rítmic, i aquest sí que és evident, car per això el compositor n’és el baterista. Tot i això, el tema ha començat d’una manera més mesurada amb el pianista Hays i la melodia a càrrec de Turner al saxo tenor i ben aviat ha aparegut la pulsió rítmica del Marc. El ritme ha estat persistent i a tot “beat”, i tot i això ell sembla estar sempre creant noves línies rítmiques, o quasi sempre, i sí, que sempre te una presència important durant tot el tema, que per això és seu i només són tres, o sigui que no sembla que es pugui amagar enlloc. La melodia a càrrec de Turner ens parla d’Elena”, i ben aviat hem pogut escoltar com en Marc li feia un homenatge solista amb el recolzament dels dos companys, ells fent-li un “Riff” repetitiu. Turner ha seguit desenvolupant-ne la melodia per després Hays fer-ne la primera improvisació. I quan això passa, escoltem piano i bateria a duet, cosa no gens habitual. Tot i la dificultat de no tenir un contrabaix de suport en el que seria el trio base i típic, ells dos s’ho maneguen la mar de bé i Hays al piano no sembla necessitar-lo. La seva mà esquerra fa la feina harmònica, mentre la dreta ha volat gràcil i lleugera vers les noves línies melòdiques, amb en Marc incommensurable tota l’estona. Turner ha seguit en aquest tarannà rítmic i potent amb una altra magnífica improvisació, farcida de bon gust, magnífic so, i velocitat d’execució, alhora que recorregut també pel registre alt del seu instrument. No sembla haver-se allunyat massa de l’harmonia, car el seu solo ha estat també molt melòdic. Al final, el compositor i baterista ha desenvolupat també una estona la seva improvisació, situada com a l’inici, al final del tema i abans de les improvisacions. Marc és un “mostru”, que diu en Joan Díaz, en això de les percussions diverses, ell que també ensenya vibràfon al Conservatori del Liceu, a més a més de bateria, esclar. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I recuperem de nou el projecte inicial, el del Peter Zak Quartet, “One Mind”, amb Peter Zak, piano; Seamus Blake, saxo tenor; Marcos Varela, contrabaix i Billy Drummond, bateria i amb el tema del líder, tema dedicat a Sonny Rollins... 

7.1.- For Sonny      (Peter Zak)   8m22s 

Doncs ja heu vist de quina magnífica manera seguim amb aquest magnífic quartet i en aquest tema a tot swing i tempo viu, que per això li ha dedicat Peter Zak a Sonny Rollins. I qui millor que Seamus per fer la feina del saxo tenor. I la melodia principal del tema ja l’hem pogut escoltar d’entrada, tema amb alguns talls i canvis rítmics, d’estructura AABA, les As de 16 compassos i el pont, la B, de 8 compassos i a tot swing, cosa no gents típica. De fet, Seamus ha estat qui primer ha començat les improvisacions tot just després d’haver presentat el tema sencer, llarg tema. Un tema que l’han acabat amb un “Vamp” i amb el líder fent la seva particular aportació solista final, mentre el “ride” de la bateria de Drummond anava a tot delicat swing, alhora que el “walking” del contrabaix de Marcos Varela. Blake ha quallat de nou un magistral solo, ben recolzat per una base rítmica de dos, a tot swing, contrabaix i bateria, mentre que el líder acompanyava amb acords de l’harmonia del tema. L’exposició solista de Seamus ha estat d’un altíssim nivell, per discurs modern, tècnica demostrada, amb una velocitat d’execució brutal, alhora que les magnífiques línies melòdiques creades. El líder ha liderat el trio base, la màquina rítmica perfecta, fent també un magnífic solo, ell amb una mà dreta un tant percusiva tot i que no massa, alhora que amb una delicada i prístina digitació, mentre l’esquerra marcava constantment els acords del tema. Creatiu també, ha desenvolupat un molt bon solo, el del seu tema dedicat a Sonny Rollins que encara tenim viu, i que duri. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I anem fent ara amb el projecte del saxo alto Nicholas Brust, “Frozen in Time”, amb Nicholas Brust, saxo alto; Ben Eunson, guitarra; Tuomo Uusitalo, piano; Josh Allen, contrabaix i Jay Sawyer, bateria. Proposo que escoltem el tema propi anomenat... 

8.6.- Adversity        (Nicholas Brust)      6m14s 

Doncs déu n’hi do quin altre tema acabem d’escoltar, també a tot swing. El tema ha començat però amb una exposició a piano, ben marcada, amb contrabaix i bateria, fent el pianista una sèrie d’acords introduint-nos en l’harmonia del tema, i també amb un marcatge rítmic determinat. El Swing apareixerà posteriorment, però. El que seria la melodia, llarga melodia ha aparegut a duet de saxo alto i guitarra, amb Brust i Eunson, respectivament. El tema també té una exposició llarga, la que han fet ells dos, a una velocitat d’execució brutal, mentre la base anava més tranquil·la. El swing ha aparegut en els solos, i el primer a càrrec del guitarrista Eunson, amb la mateixa sonoritat etèria que ens ha recordat per llenguatge també a Abrecombie més que a Metheny tot i que també. Un solo espaterrant, alhora que bonic, per la sonoritat de la seva guitarra. Un llenguatge jazzístic de primera i unes línies creades brutals, fetes amb el millor gust musical. La tècnica d’aquest guitarrista és abassegadora, i així ens l’ha mostrat. El líder l’ha seguit amb el saxo alto i el seu preciós so, seguint amb el swing gràcies a la base de dos, i amb un altre excel·lent treball realitzat, amb una velocitat d’execució magnífica. Estem escoltant projectes avui, que com aquest podríem situar-los en el Neo-Bop, per com les gasten. Brust ha estat un gran descobriment, ell, i tota la seva troupe excepte en Marcos Varela a qui ja coneixíem, i crec recordar que vam veure al Jamboree ara ja fa una mica formant part del projecte del baterista Rob García amb el saxo tenor Noah Preminguer, amb qui vam estar parlant després del bolo. I vet aquí que després de l’espaterrant solo del líder ens hem trobat amb un “break” rítmic delicat, moment en el qual el pianista Uusitalo ens ha acaronat amb la seva delicada improvisació, mentre els companys el recolzaven dolçament. 

I un altre dels temes macos és el darrer track del disc “A Shifting State” amb  una delicada melodia inicialment interpretada pel líder i saxo alto, però ben aviat apareixerà el Swing en les improvisacions, després de la presentació del tema, interpretat aquest però a un tempo  mèdium. I finalment, i un altre dels potents per tempo i swing és el “Something Like a Storm”, tema brutal també a tempo fast més o menys com el que acabem d’escoltar amb també unes increïbles improvisacions alhora que canvis de tempo i ritme encabits entremig del mateix. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I seguim ara amb el projecte on hi tenim al nostre amic, projecte anomenat “Where Are You”, amb Kevin Hays, Mark Turner i Marc Miralta. Escoltarem d’aquest trio el tema compost per Mark Turner i anomenat... 

9.6.- Nigeria  (Mark Turner)     5m15s 

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra meravella també a bon tempo i swing, el del solista Turner en la seva exposició del tema i maneres sublims que té de tocar el saxo, perquè, el “walking” del contrabaix no el tenim perquè no hi és. I el “Ride” del bateria tampoc, tot i tenir bateria; i és que el nostre amic és un d’aquells bateristes que interpreta, que toca la bateria segons les seves inquietuds, les quals són de les més percusives i diverses. Els temes d’aquest projecte també segueixen però el tarannà de la modernitat en tots els seus aspectes, com hem pogut escoltar. El tema de Turner l’ha iniciat Marc i ben aviat s’hi ha afegit Hays i Turner, fent-la a duet, en el que ha resultat ser una melodia curteta. El pianista Hays s’ha posat improvisar de manera immediata, amb una digitació rítmica magnífica en el que seria un curtet solo. Mark Turner l’ha seguit fent ell també un curtet solo, en el que serien uns determinats compassos que ells fan a mode de “pregunta-resposta”. En els temes d’estructura estàndard parlaríem de “quatres” o “vuits”, però en aquest no m’he posat a contar-los, cosa d’altra banda que no sembla gaire fàcil, per com n’és de sorprenent el tema. El que sí hem constatat és que aquestes preguntes-respostes d’ells dos s’han anat reduint de mica en mica, arribant potser als “quatre” o “dos”. I així, sense adonar-nos-en, ens hem trobat de nou amb la curta però sofisticada melodia, de nou a duet de piano i saxo tenor, acabant-lo de cop. Gran tema també d’aquest trio de magnífics. 

I el cinquè track “Please remember me” l’inicien delicadament sempre amb la melodia a càrrec del saxo tenor, tema però que tindrà un canvi rítmic important, que no de tempo amb unes increïbles improvisacions i ritmes trencats, marca de la casa de Miralta. I el primer tema del disc és “Year of the Snake”, a tempo mèdium slow i melodia preciosa a càrrec de Turner, a un ritme ternari. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que és qüestió de mirar-ne la programació.

I seguint amb el projecte “Where Are You”, amb Kevin Hays, Mark Turner i Marc Miralta ara els escoltarem de nou amb un tema de Marc Miralta  anomenat. 

10.2.- Pedra d’Aigua    (Marc Miralta)     6m28s 

Doncs ja els heu escoltat, quina trempera i ritmes trencats marca de la casa. El tempo hi és, el Groove també i de quina manera, però ai las el Swing....avui el tenim en els altres dos projectes, però, o sigui que cap problema, tenim de tot i més. Amb aquest tema del Marc ens han tornat a situar en aquest aspecte de ritmes trencats, en un tema amb melodia iniciada per Mark Turner després d’una “intro” rítmica de piano i bateria. Una melodia força entremaliada, marcada per l’aspecte rítmic del tema del baterista. Aquest tarannà trencat de ritme ens ha acompanyat durant tot el tema, cosa que no ha semblat importar-li massa a Turner, car ell ha anat a la seva bola sense importar-li l’absència de swing de la base, que per això és així aquest projecte i el toquen junts. Mestria del saxo americà, modernitat en el seu discurs i unes “maneres” increïbles de manegar el seu saxo tenor. Hays al piano ha tornat a quallar una bona improvisació, marcada de nou per l’aspecte rítmic i per com en Marc segueix de manera impertorbable fotent-li i marcant aquest ritme tan trencat. De nou els moments en els quals compaginen solo pianista i saxo tenor amb el del baterista i compositor del tema, i de nou, constatació de la mestria de tots tres, en un altre tema potent per la rítmica, tot i que a un tempo no massa fast. 

I una altra delicada composició en els inicis i a piano solo és la composició de l’Ornette Coleman “Law Years”, les coses canviaran, per ritmes però, en les improvisacions, les quals seguiran la modernitat del compositor. I finalment i el vuitè track “Addaia” ens sorprendran de nou per l’aspecte rítmic del tema també de Miralta. O sigui que no ens sorprèn l’aspecte rítmic del tema precisament perquè és d’ell. 

I ara proposo que escoltem de nou el projecte del Peter Zak Quartet, “One Mind”, amb Peter Zak, Seamus Blake, Marcos Varela i Billy Drummond. Escoltarem a tot swing el tema de Cole Porter anomenat... 

11.8.- So in Love   (Cole Porter)    7m04s 

I el que va ser una balada a mig tempo cantada dolçament per Ella Fitzgerald s’ha convertit en alguna cosa més. Cole Porter la va fer per al musical “Kiss me, Kate” inaugurat a Broadway el 1948. Un tema interpretat bàsicament per cantants, tot i que Chick Corea el va enregistrar el 1989. L’arranjament que ens n’han fet els nostres herois és d’una potència rítmica brutal. Ja per com ha entrat el baterista i pianista en la “intro” ja hem intuït que alguna cosa passava, i que més en passaria. La melodia del tema feta pel saxo tenor Seamus Blake es reconeix tot i l’arranjament. El solo del líder encara és sobri, sobretot en els inicis. Però ai las, mentre ell anava tocant, contrabaix i baterista han doblat el tempo a moments, i amb un Swing espaterrant. El trio base s’ha anat compenetrant més i més amb aquest tempo viu, i Peter Zak ha acabat quallant un solo magnífic, per creatiu, llenguatge i bon gust. Seamus Blake ha fet el mateix, trobant-se als inicis amb una base rítmica amb canvis de ritme i tempo suau, tot i que ell ja ha començat mostrant-los les urpes a tot Swing, ell. Posteriorment l’esmentada compenetració de contrabaix i baterista amb el saxo tenor sí s’ha produït, anant tots a tot Swing. I què dir que no sapigueu de la mestria d’aquest insigne músic americà, el qual forma part de la cort de saxos tenors millors del moment, al menys dels de la seva generació com és també en Mark Turner. 

I ara acabarem el programa d’avui amb un altre tema del projecte “Frozen in Time”, amb Nicholas Brust, saxo alto; Ben Eunson, guitarra; Tuomo Uusitalo, piano; Josh Allen, contrabaix i Jay Sawyer, bateria. Us proposo escoltar un altre tema d’aquest magnífic músic, i que serà el vital... 

12.1.- Work Ahead  (Nicholas Brust)    7m53s 

I d’ell ens diuen que: "La forma en què Nick Brust toca i escriu evidencia que el futur del saxo alto està en bones mans. Poques vegades trobes a un jove músic que combini un toc exquisit i enlluernadorament destre amb idees i composicions tan ben pensades. Fes-li un cop d'ull !". I això ens ha dit Will Vinson (productor). I nosaltres només podem constatar el que ha dit en Will, després d’haver-lo escoltat en aquests temes, diversos, car recordeu que hem començat d’una manera més delicada, tot i que no a tempo de balada pura i dura per lenta. A tot Swing també ho acabem de fer i a quin tempo més viu, i de quina manera ens ha impressionat la seva trempera rítmica. Com interpreta les línies melòdiques i a quina velocitat més brutal. Un tema amb una melodia curta, per veloç, i d’una estructura i canvis rítmics imponents. El Swing de nou apareix en les improvisacions, i primer les del líder i saxo alto, ell farcit de tècnica, d’idees alhora que posseïdor d’una gran tècnica i millor gust. Ha quallat un magnífic i llarg solo, per després deixar pas al del també insigne guitarrista, ell amb la mateixa etèria sonoritat i espaterrant tècnica també. Uusitalo al piano l’ha seguit també d’una manera increïble recolzat per la base rítmica de dos a tot swing. El baterista és qui també al final ha realitzat la seva interpretació solista magnífica tot i acabant el tema. Gran tema i projecte de Nick Brust, com ens ha fet veure Will Vinson que li diuen els amics. 

Doncs res, ja hem acabat el programa d’avui  dedicat a Fresh Sound Records i que també espero que us hagi agradat, programa totalment diferent del de la setmana passada, coses aquestes que passen aquí, a Jazz Club de Nit. I us recordo que hem escoltat el ”One Mind”  de Peter Zak Quartet & featuring Marcos Varela, el “Frozen in Time” de Nicholas Brust i el “Where are You” de Hays, Turner i Miralta, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs dir-vos que aquest dissabte vam fer el 2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH, magnífic concert i posterior Jam amb els combos de G.S. del Conservatori del Liceu i l’Esmuc, patrocinat per l’ajuntament i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Contents de com va anar tot plegat, amb la Sala Xica que feia goig tot i mantenint les condicions de seguretat per la Covid-19. 

I ja parlant de les músiques del programa dir-vos que seran les dels projectes marcats tots ells per un concepte musical i jazzístic molt rítmic. Podreu escoltar doncs el darrer treball de l’amic Nando Picó, “Smooth Ride”, de Quadrant Records. També, i d’Àmbit Records és el darrer treball de Marc Ferrer Trio amb Pere Miró al front line i saxo baríton anomenat “INSISTIM!”. I el del baterista americà establert a casa nostra, i també amic Robert Castelli i el seu rítmic projecte “Party at one World Plaza” autoeditat com també ho és el treball conjunt de Florian Arbenz i els gemans Vistel, “Convergence, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs començarem amb les músiques del programa i així és que ho farem presentant les del projecte delicat i rítmic del Nando Picó, ell en l’ona Smooth Jazz que per començar el programa anirà la mar de bé. Un projecte on hi podrem escoltar a:

Nando Picó, saxo tenor i flauta

Toni López, guitarra

Oriol Roca, contrabaix i baix elèctric

Paquito de la Iguana, Fer Tejero, teclats

Miguel Ballester, Berenguer Aina, bateria

Topata, Andy Rodríguez, percussió

I la veu de Verónica Marín i Claudia Masagué..

Amb totes les composicions a càrrec del líder, Nando Picó.. 

Així és que us proposo escoltar....

1.2.- Loveland                  (Nando Picó)          4m23s 

Doncs ja heu pogut escoltar que maco aquest tema que respira calidesa alhora que amb el contingut rítmic adequat al programa d’avui. Una bona composició del Nando, molt melòdica, amb aires càlids del Carib, que ens convida a gaudir de la vida en aquests moments tan tèrbols i tristos. Bon so el del seu tenor, robust, sense forçar la màquina car per aquestes músiques no toca, també hem pogut escoltar unes bones intervencions de tots ells. El so de la guitarra del Toni és així com molt eteri també en la mateixa ona. El pont del tema, on es nota el canvi harmònic és molt bonic i quasi imperceptible. El solo del líder al tenor ha estat força ben trenat, amb uns motius molt ben aconseguits, alhora que el del guitarrista, pulcre i delicat i amb molt de gust tots dos. I què bé els ha acompanyat la base rítmica de contrabaix, bateria i percussions, i el final del tema, tan ben marcat pel so de l’esquella i melodia final. Bon tema per començar el programa i projecte del Nando Picó. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ara seguirem amb el projecte “INSISTIM!” de Marc Ferrer Trio & Pere Miró amb Pep Rius, contrabaix i Olivier Rocque, bateria, projecte amb temes de compositors diversos, amb el Jazz, el Blues i el Soul donant-se la mà, però també amb una composició del Pere, saxo baríton i del Marc Ferrer, piano...o sigui que per començar escoltarem la seva versió del conegut tema de Mingus... 

2.6.- Fables of Faubus      (Charles Mingus)    5m03s 

I sí acabem d’escoltar aquest increïble tema "Fables of Faubus"...I no està de més que parlem una mica del tema i del perquè el va fer el genial contrabaixista. Aquesta és una de les obres polítiques més explícites de Mingus, tema que va ser escrit com una protesta directa contra el governador racista d'Arkansas, Orval Faubus. Little Rock Nine va ser un grup de nou estudiants afroamericans matriculats a la Little Rock Central High School el 1957. La seva inscripció va ser seguida per la Little Rock Crisi, en la qual els estudiants inicialment no van poder ingressar a l'escola segregada racialment per Orval Faubus el qual fins i tot va enviar la Guardia Nacional. Finalment van poder-hi assistir després de la intervenció del president Dwight D. Eisenhower. Es va enregistrar per primera vegada per a l'àlbum de Mingus de 1959, Mingus Ah Um. No obstant això, Columbia Records es va negar a permetre que s'inclogués la lletra de la cançó, de manera que la cançó es va enregistrar com instrumental en l'àlbum. No va ser fins el 20 d'octubre de 1960 que es va poder fer amb lletra, per a l'àlbum Charles Mingus Presents Charles Mingus, que va ser editat pel segell independent Candid. 

Doncs en Pere ens ha fet de Ted Curson en aquest disc de Candid, on hi hagué també el gran Eric Dolphy. Ell i el Pep l’han començat ja amb la pulsió rítmica, per després afegir-s’hi Marc al piano i Olivier a la bateria. Un tema que te una llarga exposició per després començar-ne els solos, i el primer i molt reeixit el del Pere al saxo baríton. Bon discurs, so profund el del seu baríton, i llenguatge jazzísitc, ell a més avesat a mogudes diverses entre les quals les del Saxofonistas Salvajes” de Dani Nel·lo, i el trio TRO que comparteix amb Xavi Castillo i Joan Casares, més jazzístic aquest darrer, com també ens ha mostrat en aquesta seva intervenció en aquest projecte que també és divers. Més solos hem pogut escoltar, i també excel·lents els del pianista Ferrer i el del contrabaixista Rius, amb una magnífica pulsió rítmica i llenguatge tots dos, i bones melodies creades.

I seguim amb el projecte del baterista Robert Castelli & Boom, acompanyat ell per Dani Pérez, guitarra; Gilles Estoppey, piano i teclats i Emilio Martín, contrabaix i baix elèctric. D'aquest projecte autoeditat anomenat Party at One World Plaza proposo que escoltem.. 

3.3.- Floatin’ (Robert Castelli)      4m54s 

I en aquest, el tercer track del projecte, ens trobem amb un canvi rítmic alhora de trobar-nos amb “breaks” diversos.  Un tema en una ona jazz-rock del més alt nivell on hi ha moments també pel Swing, tot i que curtets, i on Dani a la guitarra i també Emilio al baix elèctric, ens mostren la seva qualitat en els seus solos. El so distorsionat de la guitarra de Pérez ens indica clarament la intenció del compositor, la de passejar-se pels diferents estils. Un tema amb “breaks” on sembla aturar-se tot, com el cas del solo de l’Emilio al baix, i més o menys també així ha estat en el solo de Dani a la guitarra, per cert, magnífic solo situant-nos sota l’aurèola de gent com Larry Coryell i demés. Un molt bon tema del Robert, amb un marcatge rítmic tot i que de moment força suau, i magnífiques interpretacions de tots quatre. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del Robert Castelli:

https://robertcastelliboom.bandcamp.com/releases 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I canviem de projecte per així fer una primera passejada per tots els del programa, i ara us proposo escoltar un primer tema del projecte conjunt  dels germans Vistel i pel baterista Florian Arbenz car entre ells tres completen les vuit composicions del projecte, amb músics i instrumentes que en formen part i  que són: Jorge Vistel, trompeta; Maikel Vistel, saxo tenor; Nelson Veras, guitarra; Jim Hart, vibràfon, Rafael Jerjen, contrabaix i Florian Arbenz, bateria en el primer track del disc.. 

4.1.- Little Idea                 (Jorge Vistel)                    6m56s

I vés per on que la nostra amiga Begoña Villalobos ja n’havia parlat en el seu blog http://inandout-jazz.es/2020/10/florian-arbenz-convergence/ 

I dels seus comentaris us en dic què:

El fil conductor de Convergence és d'una línia conversacional basada en tècniques compositives d'avantguarda, que giren al voltant de les excel·lents interaccions entreteixides pels instrumentistes que van des de l'abstracció fins a l'estructura melòdica. Obre l'àlbum una de les dues composicions de Jorge Vistel, titulada “Little Idea”, amb un suau diàleg entre guitarra i vibràfon i intervencions enèrgiques entre el tenor, la trompeta i la bateria... i Begoña segueix parlant dels altres temes. 

Aprofito per dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del projecte:

https://florianarbenz.com/convergence/ 

I afegeixo que el tema té una empremta rítmica adequada al programa, alhora que magnífiques intervencions de tota la formació. Preciós és el diàleg que ens diu Begoña de guitarrista i vibrafonista, en una improvisació col·lectiva de dos, on es respira però una gran modernitat. I mentrestant, la base rítmica està immensa marcant el ritme d’aquesta manera així com trencat. El solo càlid del Jorge ha estat també increïble, ell un dels millors trompetes peninsulars, cubans ell i el seu germà Maikel als qui conec des del seu primer disc “Evolution” i ja fa uns anys. La intervenció posterior d’aquest darrer al saxo tenor ens segueix situant en el mateix context melòdic i harmònic, força modern. Ell és també un dels màxims exponents d’això del saxo tenor, establerts tots dos a Madrid, van poder venir a fer un parell de bolos organitzats per qui us parla, un a la Nova Jazz Cava i l’altre al Club de Jazz Sant Cugat. Magnífica tècnica solista de Maikel amb un llenguatge també espaterrant i digitació lleugera i gràcil. Gran tema del Jorge per començar aquest projecte. 

I seguirem alternant els temes dels projectes, i aquesta serà la modalitat que seguirem aquest 2021 i així aconseguirem que els tempos vagin més quadrats, sempre que puguem i ens vagi bé. Seguim doncs amb un altre tema del Nando Picó, i aquest serà... 

5.5.- On the move  (Nando Picó)          5m18s 

I la música del Nando ha seguit l’ona inicial, i la d’aquest tema també. Les veus en background segueixen acompanyant-los, i així és que la melodia és força càlida en la exposició del tema, i en el pont posterior i en les improvisacions es repeteix la cadència i canvi rítmic que el tema incorpora. El pont sembla més relaxat que les altres parts del tema, on les percussions són més evidents i fermes, quan elles en fan les veus. Resulta ser doncs un tema maco, amb una melodia càlida, bons canvis rítmics, i amb molt gust musical. La dolça melodia a càrrec del saxo tenor del líder ens acarona dolçament. De la mateixa manera Nando aconsegueix una determinada i suau trempera, en la seva improvisació. La guitarra de Toni segueix essent etèria i delicada, amb una preciosa improvisació. Les percussions han fet també la seva aportació, les dels percussionistes Topata i Rodríguez. Una altra mostra del bon fer de Nando Picó i companys, alguns d’ells amics nostres com en són l’Oriol Roca i el Miquel Ballester. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I ara seguirem amb un altre tema del projecte de Marc Ferrer Trio & Pere Miró, i per tant canvi d’estil, i aquest serà el tema del compositor i pianista.... 

6.4.- Rosa de Foc   (Marc Ferrer)                   6m09s 

Doncs acabem de fer un altre canvi estilístic, mantenint però el crescendo rítmic dels temes, que d’això es tracta. I aquest és un bon tema farcit de Blues i Ritme, un Blues d’estil però amb una estructura no gaire estàndard amb 48 compassos i de la forma ABA amb16 compassos cadascuna, em sembla a mi. Hi ha però alguns subtils canvis al final d’alguna de les parts, poca cosa, crec jo. I després d’aquesta llarga exposició melòdica del tema a càrrec de Pere al baríton, el líder i compositor Ferrer n’ha fet la seva improvisació, marcada rítmicament, molt percusiva, alhora que melòdica i sí, totalment bluesera. En Pep ha fet també la seva aportació, i com sempre reeixida, amb una magnífica pulsió i swing, i creativa també, i sempre amb la melodia al seu costat. Pere  ha quallat una altra bona improvisació partint d’un magnífic “pick up”, frase que es fa tot just abans de començar els compassos corresponents al seu solo. Ell, amb el baríton, ha fet una magnífica interpretació, i ja al final del seu solo, han seguit tots un “turn around” que l’han allargassat i que en un directe encara segurament ho farien més. Gran tema del Marc Ferrer i bona feina, amics. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana ,o sigui que serà qüestió de mirar a la seva pàgina web i veure’n tota la seva programació. 

I després d’aquest tema de Marc Ferrer, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset..........

gràcies Teresa per sempre dir-nos-ho amb la teva empenta narrativa. 

I seguim amb el projecte de l’amic Robert Castelli ara amb el magnífic... 

7.2.- Your Lucky Number  (Robert Castelli)      3m54s 

I quina magnífica trempera acabem d’escoltar a tot ritme, que per això aquest és un projecte del baterista. Gilles Estoppey però n’ha tingut una gran preponderància per com ell en fa la melodia amb l’orgue, simulant un Hammond, i què bé la compenetració rítmica de baix, guitarra i bateria. Després de la presentació del tema, ja hem pogut escoltar el magnífic solo del teclista i pianista, l’amic Gilles, el qual ha desenvolupat una gran intervenció solista seguint l’esperit rítmic del tema, en una llarga i única improvisació. Les seves habilitats són diverses les dels teclats emprats i quan toca el piano, també, així el vaig veure ara ja fa uns anys en aquelles Jam Sessions magnífiques que es feien al Jamboree els dilluns, coordinades per l’Aurelio Santos. Quins records. Gran tema del baterista Castelli ell al final del tema fent una intervenció solista mínima, deixant el protagonisme als companys, en aquest tema al teclista Estoppey. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

Seguim ara amb “Convergence” i un tema de Maikel Vistel, però abans aprofito per dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del projecte:

https://florianarbenz.bandcamp.com/album/convergence 

i el tema que escoltareu és... 

8.5.- Sound  (Maikel Vistel)         6m44s 

I ja heu pogut comprovar de nou que aquest projecte respira una modernitat força agosarada. Els ritmes trencats i la concepció rítmica del baterista, Florian Arbenz, amb temes compostos per ell i pels germans Vistel, com és el cas en aquest tema del Maikel. I des del blog de Begoña també podem llegir-hi que....

”L'àlbum està inspirat en part pels grans bateristes i directors de banda, des d’Art Blakey i Max Roach a Jack DeJohnette i Peter Erskine”. 

I amb aquesta composició magnífica de Maikel Vistel i tema del projecte “Convergence” hem tornat a gaudir per l’aspecte rítmic i personalitat del baterista, per com manega la seva bateria en una quasi constant improvisació i/o marcatge rítmic més que convencional. Les intervencions solistes han estat de nou remarcables i d’un altíssim nivell, com la darrera del vibrafonista anglès Jim Hart. El tema ha començat però amb la única sonoritat del baixista i baterista a mode d’intro i ja amb tota la pulsió rítmica. La moderna i complexa melodia però, ha aparegut amb els Vistel Brothers a duet. Jorge és qui primer s’ha embrancat en el seu solo, i ja l’hem pogut escoltar, amb una dolça sonoritat i improvisació inversemblant farcida de control tècnic, fraseig fluid i unes idees i creativitat que li han permès crear unes línies melòdiques precioses. El seu germà Maikel l’ha seguit amb similars característiques, car ells dos tenen una compenetració que els fa parir músiques tan properes com en són ells dos, de propers. El so del seu tenor és força càlid, tot i ser tan modernes les melodies creades, les seves, properes a l’avantgarde, com em sona a mi tot aquest projecte. Sovint quan les melodies i improvisacions són tan agosarades parlem d’aquest estil de la música, del Jazz Avantgarde.  

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I anem fent amb un altre tema d’aquests quatre diferents projectes, els quals tenen però el nexe comú de l’aspecte rítmic. Escoltarem de nou a Nando Picó en un altre tema i ara serà el compost pel Toni López.... 

9.7.- Get Up (Toni López)           4m07s 

I quin altre bon tema d’aquesta formació liderada pel saxo tenor Picó, que en té l’autoria de tots els temes excepte aquest, del guitarrista López. Seguim en aquesta ona dolça, la del Smooth Jazz, sense oblidar l’aspecte rítmic que per això hi ha una base amb l’Oriol Roca, Miquel Ballester i també amb d’altres companys als teclats en alguns temes i sempre les magnífiques percussions dels companys Topata i Andy Rodríguez. Un tema aquest que té una varietat harmònica en el pont ben diferenciada, amb una melodia agradable, de la mateixa manera que és remarcable la melodia amb la qual l’han iniciat, i que per cert ha estat el guitarrista López. El tema té però un final, també diferenciat i és el que dóna pas als solos, el primer el del líder, curtet, però molt consistent. El compositor ha desenvolupat el seu amb molt bones maneres, lleugeresa interpretativa, pulsió sobre la guitarra delicada alhora que amb el so eteri amb el qual ens ha acompanyat tota l’estona. Bon tema per acabar amb el projecte de Nando Picó i amics. 

I seguim amb un altre tema del projecte “Insistim!” del Marc Ferrer Trio & Pere Miró. Escoltarem el tema de Billy Taylor, tema molt fresc i anomenat.... 

10.7.- I wish I Knew How it would Feel to Be Free      (Billy Taylor) 4m45s 

I quin bon tema ens han ofert aquest trio més convidat, tema potent a tot Gospel i Soul i que Nina Simone es va encarregar de fer-nos conèixer. Tot i això, aquest tema de Taylor ja havia tingut la seva difusió feta pel mateix compositor i el seu trio. S’ha de dir que el tempo del tema original va ser més tranquil·let com també el va cantar Nina Simone, ella també insigne pianista.  I el títol del tema ja ho diu tot....”tant de bo sabés que se sent quan un és lliure”, ella, Nina Simone una lluitadora per la llibertat i drets dels afroamericans. I amb quina energia l’han començat els nostres amics i herois, a bateria i saxo baríton ja preparant l’entrada de la melodia del tema, per ja entrar-hi contrabaix i piano. Bon tempo, no gaire ràpid, però suficient per fer-nos ballar, si encara esteu desperts i en teniu ganes. Bona interpretació solista del Pere amb una llarga i reeixida frase on ens ha mostrat el seu llenguatge, no endebades ell domina de manera evident les maneres jazzístiques de comunicar-se. Marc Ferrer Trio han seguit la seva particular interpretació del tema, més en clau Bluesy, sense oblidar el món del jazz, esclar, fent-ne ell una bona improvisació, i després encara amb temps per a gaudi d’Olivier Rocque a la bateria. I el canvi de to és també una característica d’aquest tema, que li fa pujar la nostra estima. Molt bon tema per acabar el seu projecte. 

I seguirem amb un altre tema de l’amic Robert Castelli i ara serà el tema... 

11.6.- Samba Wamba Mamba    (Robert Castelli)      6m30s 

I sí, ara anem més vius amb aquest darrer tema del Robert. Bona composició i magnífics instrumentistes com heu pogut comprovar. I el darrer i 6è tema “Samba” torna a incidir amb l’aspecte rítmic i els canvis inherents i breaks. Dani a la guitarra i Gilles al teclat fan gala de diversitat pel que fa als sons, el primer amb un so nítid i clar, mentre que el teclista més electrificat i fosc en l’ona del so Fender Rhodes. Així l’hem escoltat en el seu solo. Dani seguirà amb el mateix so en un solo brillant per execució. És sorprenent el canvi tonal en el “pont” mantenint-ne però la pulsió rítmica, tot i el canvi a un ritme més trencat per acords dels músics. El ritme de la Samba a tempo fast, quasi que no ens el deixa reconèixer, i el baterista farà de nou una gran demostració de tècnica en un magnífic solo quasi al final del tema, tot just abans que Pérez recuperi la melodia i l’acabin de cop. 

I ja hem arribant al final del programa, i així és que ens retrobarem amb el projecte “Convergence” i ara amb un tema del baterista alhora que ànima visible del grup i projecte, car el bandcamp va al seu nom. I el darrer tema que escoltarem és de Florian Arbenz i serà... 

12.3.- Fast Lane               (Florian Arbenz)      7m04s 

I seguim a tempo viu amb aquest magnífic tema del baterista. Una composició de nou sorprenent, una rítmica trencada i impactant la del Florian. Un tema iniciat pels vents amb una curta frase introductòria per després ja improvisant el vibrafonista Jim Hart, quallant-ne una de magnífica. De la mateixa manera el guitarrista ha fet la seva primera aportació solista crec jo que a mode d’intro tots dos. I és que l’elaborada melodia apareixerà després interpretada per tots, vibrafonista, vents i potser guitarrista. I ja heu tornat a comprovar de quina manera ho “pelen” els Vistel Brothers, i primer l’espaterrant solo del Maikel en una altra demostració magistral de tècnica, llenguatge, fraseig fluid i lleuger per veloç, i magnífiques noves línies creades seguint l’ona de la modernitat d’aquest projecte. Maikel ens ha mostrat la seva ona Coltreniana en aquest projecte alhora que la seva pròpia, car aquest músic té un llenguatge propi abassegador. El seu germà Jorge l’ha seguit, primer amb el subtil “break” rítmic tot i començant el seu solo de manera molt relaxada, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha acabat, increïble el Jorge. Ell ha fet un altre gran solo i ja heu pogut escoltar quina velocitat de fraseig a la trompeta i quina afinació i so més maco. Les línies melòdiques creades segueixen el tarannà del projecte, del qual, els dos germans en són els puntals estilístics conjuntament amb el baterista Arbenz, sense oblidar el vibrafonista i menys present al guitarrista, i que són amb el baixista, Nelson Veras, guitarra; Jim Hart, vibràfon i Rafael Jerjen, contrabaix. 

I us recordo que hem escoltat quatre projectes i que han estat el darrer treball de l’amic Nando Picó, “Smooth Ride”, el darrer treball de Marc Ferrer Trio amb Pere Miró al front line i saxo baríton anomenat “INSISTIM!”, el del també amic Robert Castelli & BOOM i el seu rítmic projecte “Party at one World Plaza” i el treball de Florian Arbenz, amb Jorge i Maikel Vistel, “Convergence”, i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.