Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I avui hi tornem amb un programa dedicat a projectes personals i acabats de sortir del forn, com són els de la cantant americana però resident a Barcelona, Gwen Perry i el seu “The Ability to Swing”, editat per Fresh Sound Records. També podrem escoltar els Autòctone, amb Eva Romero i amics en el seu “Sons de Rapsoda”, editat en format virtual. També el darrer projecte del David Muñoz Trio, “ODO (Ofrenda del Origen), autoeditat, i finalment el darrer de Berta Moreno & Afro Jazz-Soul Project, “Tumaini”, potser també autoeditat, i escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començarem amb el projecte que han fet la formació Autòctone anomenat “Sons de Rapsoda”. Sons de Rapsoda ha estat enregistrat a l’estudi RocaWay (Castelló de la Plana) el 13 de desembre del 2020. Ha estat mesclat i masteritzat per Jorge Pérez. I aquí hi tenim a: Eva Romero, veu i recitació; Pepe Zaragoza, trompeta i composicions; Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. Col·laboracions especials per a l’àlbum: Amadeo Moscardó, electrònica i Sergio Martínez, caixó flamenc i palmes. I el set list del projecte consta de diverses parts i que són aquestes: 

LES ARRELS

1. Introducció: Assumiràs la veu d’un poble (V.A.Estellés)

2. Tema: La Muixeranga (P. Saragossa / D.Baidal)

TEMPUS FUGIT

3. Introducció: El tic-tac del rellotge (A. Mestres)

4. Tema: Les tres pedres (P. Saragossa / E.Romero)

LES FORMES DE L'AMOR

5. Introducció: Els amants (V.A. Estellés)

6. Tema: A la Rosa del Fornet (P. Zaragoza / Anònim)

7. Veus (P. Saragossa / F. Arnau)

TONI BELENGUER

8. Introducció: Text de Facebook (T. Belenguer)

9. Tema: Tornar (P. Saragossa / T. Belenguer)

COMIAT

10. Ací i ara (P. Saragossa) 

I com que el projecte va de llengua valenciana, poetes del país, un record pel Toni Belenguer i tot això amb la música del jove Pepe Zaragoza, proposo que comencem amb una mica de Vicent Andrés Estellés, de l’apartat Les Arrels i després el sentit record al Toni Belenguer en un tema d’ell i del Pepe, i finalment un text que Toni va deixar escrit al Facebook el 4 de juny 2020. 

1.1.- Introducció. Assumiràs la veu d’un poble (V.A.Estellés) 1m56s

2.9.- Tornar (P. Saragossa / T. Belenguer) 3m40s

3.8.- Introducció: Text de Facebook (T. Belenguer) 1m14s 

I déu n’hi do com hem començat, recordant la força de la paraula, la de Vicent Andrés Estellés i el seu potent poema reivindicatiu, el de la tasca que tenim totes i tots en això de lluitar per la llengua i poble. Després, escoltant un tema dedicat a Toni Belenguer, preciosa composició de Pepe Zaragoza i el mateix Toni, tema que Eva ha cantat amb tot el cor. Una melodia força càlida i melancòlica, trista sí, per la pèrdua inesperada i sobtada d’aquesta bellísima persona i gran músic, trombonista, educador i compositor que va ser Toni Belenguer. El so càlid de la trompeta de Pepe també ha deixat anar el seu missatge d’aquesta tristor. I després, Eva recitant un text que el mateix Toni va  deixar escrit al Facebook, el 4 de juny de 2020. Una abraçada Toni, on estiguis. 

I seguirem delicadament amb el disc de Gwen Perry “The Ability to Swing”, editat el 2021 per Fresh Sound Records, amb un remaster digital de 24 bits, una joia. El van enregistrar a l’Estudi Laietana el 14 i 15 de maig de 2019 i ho va fer Jordi Vidal, també les mescles i masterització. Produït per Enrique Heredia i producció executiva de Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Gwen Perry, veu; Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/gwen-perry-albums/53918-the-ability-to-swing.html 

Començarem delicats amb una balada de Harry Warren & Mack Gordon, que jo no situaria en els estàndards de Jazz, tot i que potser a algú li pugui semblar. De preciosa sí que ho és i es diu... 

4.5.- At Last (H. Warren & M. Gordon) 5m14s 

I segur que l’haureu recordat cantada per la gran Etta James, ella més en l’entorn del Rhythm&Blues. I ells dos la van compondre el 1941 per la peli  musical “Sun Valley Serenade”, i Glen Miller Orchestra la va enregistrar diverses vegades i el 1942 va arribar al 2n lloc de la llista del US Billboard Pop Music. I de quina manera Fredrik ha començat el tema amb la seva “intro”, la dels darrers acords del tema, probablement. La veu de Gwen ha seguit el to melancòlic amb el qual han començat el programa, car, així també és el tarannà d’aquesta cançó “At Last” , Al cap i  a la fi. I quin tros de solo ens ha fet el Fredrik, amb el so del seu tenor un pèl estripat a consciència, coses de la lletra de la cançó. Ja ho diuen que quan toquis un tema amb un instrument, has de tenir al cap la lletra i els seus significats i sentiments. La veu de la cantant americana establerta entre nosaltres hi ha tornat amb la melodia i text d’aquesta cançó que tan vam escoltar, i no precisament en l’entorn del Jazz. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I ara seguirem així com una mica Rh&B, escoltant una baladeta i un tema curtet, els del Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project, coses i músiques que canviaran força més endavant, les del seu projecte “Tumaini”, editat per Tiger Turn el 30 d’abril de 2021. Enginyer d’enregistrament: Mike Marciano. Enginyers d’edició: Maksim Perepelica i David Darlington. Enginyer de mescles i masterització: Oscar Autie. Productors: Maksim Perepelica i Kabir Sehgal. Productor executiu, Kabir Sehgal. 

I aquí hi tenim a Berta Moreno, saxo tenor; Alana Sinkëy, veu; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria; Franco Pinna, percussió/arpa legüera; Maria Alejandra Jiménez, Sinuhé Padilla-Isunza- cors a "Afrika". Tota la música i les lletres són de Berta Moreno, BMJazz. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina pàgina web seva i la del seu bandcamp i: https://www.bertamoreno.com/tumaini

https://bertamoreno.bandcamp.com/album/tumaini 

I començarem amb una “intro” al tema Hope, i el tema Mandhari I... 

5.7.- Hope Intro (Berta Moreno) 1m38s

6.5.- Mandhari I (Berta Moreno) 3m43s 

I també he volgut ajuntar aquests dos temes, el primer per curtet i delicat, una “intro” a un tema que mirarem de posar més endavant. I el segon, enllaçat, “Mandhari I”, del qual n’hi ha una segona part, que també sonarà després, coses aquestes que passaran en la versió del programa complet, el que passem per RSVH, per no tenir limitació de tempos, i que també trobareu al blog i a l’ivoox. Doncs déu n’hi do quina veu la d’Alana Sinkëy, diferent a les anteriors, cadascuna amb la seva personalitat i timbre. En el primer tema “Hope Intro” l’hem escoltat després que els sons de l’arpa ens acaronessin, i piano i contrabaix entressin en el preciós tema. Un tema sense lletra però amb una melodia bonica. L’enllaç amb el “Mandhari I” ha quedat molt bé, i tot i tenir un punt més de tempo, els dos temes junts han quedat la mar de bé. La veu d’Alana és un pèl més brillant, adequada a les músiques del projecte, amb una bona entonació, i sobretot, ens ha regalat amb una bona improvisació en Scat. La base rítmica l’ha recolzat i reforçat de manera clara i eficient. El so del saxo de la líder, Berta Moreno, sempre ha estat al seu darrera i els sons eteris del teclat, i sintetitzador, han omplert una mica l’espai sonor abans de la impro de la cantant.

 

I després d’aquests tres projectes vocals, i no només, el darrer sí que només és instrumental, el d’un trio de piano, contrabaix i bateria, el del David Muñoz Trio anomenat “ODO (Ofrenda Del Origen)”. Un disc que em va donar en mà un diumenge de concert a Ullastrell, tot i veient a l’Ariel Vigo i amics. La meva és una de les 40 còpies que va fer personalitzades, cadascuna d’elles pintada de manera diferent, que per això, ell és també un mestre dels colors. I ell ha deixat escrites unes paraules, uns pensaments, en cadascuna de les seves composicions. I ells són: David Muñoz, piano; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.damugmusic.com/ 

I els escoltarem amb el tema més delicat i anomenat: 

7.6.- Siete Cuadrados (David Muñoz) 6m38s 

I ell ens diu d’aquest tema:

“Quin color dilata les pupil·les? Quin so causa emoció? Què és el que fa la diferència? Què té més valor? Quant val la vida? Vermell? Negre? El judici és una realitat que disfressa l’art i que forma part de la nostra pròpia obra.” I jo ho he traduït de la seva llengua materna, el castellà. 

I amb aquest tema, un dels més delicats del projecte de David, els hem començat a gaudir. Segueix el tarannà rítmic d’alguns altres més, i també el fet de la existència clara de les seves individualitats, car, contrabaix i bateria tenen els seus moments estel·lars, com els del líder. I així és que aquest tema l’ha començat Manolo amb l’arc fregant el seu contrabaix. Un estil personal on hi caben diverses músiques i ritmes, ell que va viure a Cuba un parell d’anys. Tot i això, com que ja fa una mica d’aquesta estada, els ritmes de l’illa caribenya hi deuen ser, els més autòctones i africans, que sí hi són. El món clàssic també hi apareix, que per això els pianistes comencen amb el piano estudiant als clàssics. Un tema vital per com és la melodia rítmica que fa David al piano. La presència de Manolo al contrabaix l’hem notat encara més en el seu solo. I s’ha de dir que ens ha sorprès la seva pulsió rítmica, la seva sonoritat i sobretot el seu discurs solista melòdic executat. El pianíssim del líder i compositor, de manera igual ens ha sorprès per com les seves dinàmiques, per com la seva digitació prístina i percussiva, i per com la bellesa de la seva sonoritat. I com deia, al final, el baterista Martí Hosta també ha tingut la seva presència mitjançant la seva subtil aportació, feta també amb gran mestria. Què bé que puguem anar “descobrint” aquests nous valors musicals, nous per a nosaltres, i per això ens agrada tan fer-vos-els conèixer. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....gràcies Carme, per fer-ho sempre amb la mateixa dolçor i amb les músiques del programa com a referència. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

 I recuperem el primer projecte del grup Autòctone i la seva “Sons de Rapsoda”, i recordem que hi tenim a Eva Romero, veu i recitació; Pepe Zaragoza, trompeta i composicions; Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. Col·laboracions especials per a l’àlbum: Amadeo Moscardó, electrònica i Sergio Martínez, caixó flamenc i palmes. I els escoltarem amb el tema encabit en l’apartat Les formes de l’amor i anomenat... 

8.7.- Veus (P. Saragossa / F. Arnau) 5m35s 

I aquestes “Veus” formen part d’un dels tres temes encabits en l’apartat LES FORMES DE L’AMOR. I sí que el tempo és una mica més vital, tot i que no gaire. I ja els hem escoltat, primer amb la trompeta de Pepe, fent la “Intro” que ha donat pas a la veu de l’Eva, ella sempre amb una gran afinació, i tema cantat en valencià, que per això ella i ells són “autòctones”. Una cançó que té una gran força melòdica, i així ens l’ha transmès Eva amb la seva veu. Després hem pogut escoltar la gran aportació del pianista Sáez fent una molt bona improvisació. S’ha notat un esperit càlid en la seva improvisació, farcida de bon gust i amb uns moments rítmics magnífics alhora que magnífica la seva dolça creativitat. I ja per acabar-ho d’adobar, la trompeta del Pepe, amb una magnífica sonoritat, brillant, potent també tot i que de manera controlada. Bones històries ens ha explicat el jove trompetista a qui vaig conèixer al Jamboree en aquells cursos Internacionales que feien organitzats pel baterista anglès Stephen Keogh. Eva hi ha tornat amb la melodia, i què potent és el pont, la B del tema, amb el motiu del qual acaben d’aquella manera que en els directes s’allargassaria segons públic i músics.  

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I ara ens endinsarem de nou amb el projecte de la subtil veu de Gwen Perry, ella que té tota l’habilitat pel Swing, i recordem que la tenim a ella cantant i amb  Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I proposo que els escoltem en el preciós i conegut tema de Vernon Duke anomenat.... 

9.2.- April in Paris (Vernon Duke) 3m32s 

"April in París" és una cançó popular composta el 1932 per Vernon Duke amb lletra de Yip Harburg per al musical de Broadway Walk a Little Faster. L’èxit original de 1933 el va aconseguir Freddy Martin i el remake del 1952 (inspirat en la pel·lícula del mateix nom) va ser fet per la Sauter-Finegan Orquestra, la versió de la qual va entrar al Cashbox Top 50. El compositor Alec Wilder va escriure: "No hi ha dues maneres de dir-ho: és una cançó de teatre perfecta. Si això sona massa reverent, reduiré els elogis a "perfectament meravellosos", o bé diré que, si no és perfecta, mostreu-me per què no ho és." 

I de quina manera més subtil l’ha començat Gwen amb la seva veu. I vet aquí que el Swing ha aparegut igualment delicat i gràcies a la mestria de l’amic Entique Heredia. La veu de Gwen s’ha vist acompanyada pel piano de la nostra amiga Michele Faber, alhora que la rítmica pulsió de Pere Loewe al contrabaix. El SWING en majúscules ha aparegut en la B del tema, el pont, amb el seu canvi tonal. I les improvisacions, la primera i reeixida pel Fredrik al clarinet, feta amb un determinat “deix sonor” que ens ha situat allà, als anys 30s del segle passat. La seva mestria és de totes i tots coneguda, mestre en el tenor i en el clarinet, els més utilitzats i que ell sap tan bé mostrar. Gwen ha recuperat el tema de nou, fent-lo sencer i acabant-lo delicadament. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. Aviat, un programa Youkali amb quatre projectes que m’ha enviat el Thomas.

 

I tornarem a escoltar el nou projecte de Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project “Tumaini”, i recordem que hi tenim a Berta Moreno, saxo tenor; Alana Sinkëy, veu; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria i Franco Pinna, percussió/arpa legüera. Els escoltarem en el tema... 

10.1.- Karibu  (Berta Moreno) 5m24s 

I ja veieu com anem creixent de rítmica, i què bé, i què bo també  aquest tema de Berta Moreno. Per cert, dir-vos que l’amic Héctor Martín González li va fer una entrevista parlant sobre el seu projecte, tot això en el seu programa “A Quemarropa”. I quin temarro més xulu, per l’aspecte rítmic, melòdic i harmònic del tema. Una molt bona potència rítmica de la base, bona melodia cantada per Alana, bones intervencions del solistes que han estat Manuel Valera al piano i Berta Moreno al saxo tenor. I què maco com acaben el tema, amb un ritme entretallat executat de manera brutal. Berta ha estat qui primer s’ha embrancat en un solo magistral, farcit de gust, amb una tècnica impressionant, ella, a qui ja hem escoltat en aquest programa en els seus anteriors projectes. Quin llenguatge, quin gust interpretatiu, quina trempera de solo i tema. Valera al piano ha entrat amb una rítmica més pausada, que posteriorment desenvoluparà, ell també fent una gran improvisació, amb uns arpegis i escales inversemblants per magnífiques, alhora que pulsió percussiva. I el tema torna de nou amb la veu d’Alana, acabant-lo a tot ritme africà, ara sí. Tema brutal també. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ja recuperant el del David Muñoz Trio “ODO (Ofrenda Del Origen)” i recordem que hi tenim a David Muñoz, piano; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria, i els escoltarem en el tema... 

11.2.- Anoiram (David Muñoz) 6m01s 

I ell ens diu què..

“Tot comença, tot acaba. Tot es mor, tot neix. El final d’alguna cosa es converteix en una novetat. Per a descobrir el tendre començament i melodiós final”. 

I quin canvi musical hem realitzat. I el tema de manera vital l’ha iniciat Manolo  López al contrabaix, i de quina manera s’hi ha anat afegint la resta de companys, primer subtilment però després de manera més evident i potent. El món clàssic ha aparegut de nou en la B del tema i a càrrec del pianista primer, i després melòdicament també amb el contrabaixista. I els seus temes tenen això, aquests moments de calma, moments d’introspecció i primer els del contrabaixista López, el qual ens ha tornat a acaronar amb la seva melòdica intervenció, i s’ha de dir que amb una afinació perfecte. El crescendo rítmic ha anat apareixent de la mà del líder i pianista, el qual ens ha tornat a impressionar per com de maca ha realitzat la seva aportació solista, en un tema vital. La seva digitació delicada, pulcre i prístina inicial, ha esdevingut quelcom més i de mica en mica l’ha anat potenciant melòdica i rítmicament. Magnífic el David, al qual vaig conèixer a “Ca la Mary Gumà”, en un d’aquells estius i el seu “Jazz a les vinyes” on tinc l’honor de compartir escenari amb músics professionals com ell, jo, aficionat com sóc. I ells són tres, i tots tres participen de la creativitat solista, i així és que Martí Hosta ens ha tornat a acaronar per com de subtil ha estat la seva improvisació primer, i com de mica en mica l’ha anat desenvolupant de manera magistral. Gran tema nois, gran tema i projecte David. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

Escoltarem de nou el projecte del grup Autòctone, “Sons de Rapdosa” i recordem que hi tenim a tenim a Eva Romero, veu i recitació; Pepe Zaragoza, trompeta i composicions; Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. Col·laboracions especials per a l’àlbum: Amadeo Moscardó, electrònica i Sergio Martínez, caixó flamenc i palmes. I els escoltarem en el tema encabit en LES ARRELS i anomenat... 

12.2.- La Muixeranga (P. Saragossa / D.Baidal) 5m32s 

I de quina manera subtil i delicada ha aparegut la trompeta de Pepe Zaragoza, per ben aviat l’Eva amb la “intro” del tema amb el que sembla el motiu principal del tema. I quina potència de veu que té l’Eva, què bé ho fa. El ritme del tema ha aparegut ben aviat, i els canvis rítmics, el repetitiu que ens han fet amb el Carlos al piano ha estat evident. La potència in crescendo d’aquest tema sempre apareix amb la veu d’Eva, car així és la seva energia, la seva enèrgica aportació. El ritme trencat del baterista s’hi escau la mar de bé en el tema, on Pepe a la trompeta ha fet una magnífica improvisació, amb un so brillant, rascant el registre agut, tot i que no allà a dalt de tot, el dels súper aguts. I ell també és un dels “culpables” de l’energia i potència del tema, car ja ho hem constatat en la seva increïble improvisació. Què bé que ho ha fet el Pepe, ell, alumne com molts del gran David Pastor, jo pressuposo. I la feina de la base rítmica és magnífica, amb el Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. El pianista ha fet també un solo reeixit, primer de manera delicada, car aquesta és la porta que li ha deixat oberta Pepe, i després l’ha anat desenvolupant magistralment. El baterista Porcar hi ha estat present de manera fefaent i una mica amagadet, el gran baixista Miquel Álvarez, a qui vam tenir la sort d’escoltar en un concert que vam fer al Molí dels Frares. Ell és un dels pocs contrabaixistes que canta els solos en el mateix moment que els realitza, cosa de lo més difícil i que també fa Jim Monneau, que també va venir de concert. Veu de l’Eva i tema de nou per acabar-lo amb la seva potent veu, i després i finalment, molt delicadament. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I seguim amb tot el Swing del món amb el projecte de Gwen Perry “The Ability to Swing” amb ella mateixa cantant i amb  Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I proposo que els escoltem en el tema de Peggy Lee & Schluger, anomenat... 

13.8.- I Love  Being Here With You (P.Lee & W.Schluger) 3m12s 

I amb quines subtils escombretes de l’Enrique, piano de Michele i contrabaix del Pere han començat aquest tema també amb un Swing brutal.  Amb la veu de Gwen Perry el swing ha crescut i aparegut ja de manera més evident. Algunes notes soltes de Fredrik al darrera d’ella han omplert més l’espai musical del tema. Els acords de Michele, el “walking” del Pere, i el swing de l’Enrique als plats i xarles han seguit acaronant-nos en el solo del gran saxo tenor Fredrik Carlquist. I és que ell ha fet una tasca brutal i de nou amb una potència i so un tan estripat, a voluntat, car crec que aquesta és l’essència del projecte i que ell ha sabut interpretar la mar de bé. Gran solo de l’amic Carlquist qui també va venir al Jazz Club la Vicentina. Quina mestria amb els arpegis executats i quins “motius melòdics” ens ha executat més ben parits. Michele, que també hem tingut al JClV, per cert amb l’Enrique també, ens ha acaronat també amb la seva delicada digitació, percussiva sí però de manera subtil. Ha fet la impro en les As del tema, car Gwen Perry ha recuperat la melodia en el pont del tema i darrera A, acabant-lo de cop. Gran tema d’aquest quintet liderat per Gwen Perry. 

I pel que fa a nosaltres, agrair a tothom qui va venir a la Sala Xica a veure el quartet liderat per Toni Saigi, amb el Jaume Ferrer, Marc Cuevas i Carlos Falanga, qui ens va presentar el seu magnífic “Plisisiplis”, disc editat per FSNT i que aviat posaré en aquest programa. Pel que fa a concerts, els propers ja seran el juliol que serà quan farem el 12è Festival de Jazz Sessions amb algunes de les millors escoles de casa nostra. Més endavant ja us comunicaré més detalls .

 

I seguim amb cantants i ara serà la que canta en el Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project, “Tumaini”, i ella és Alana Sinkëy, veu; la líder i compositora Berta Moreno, saxo tenor; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria i Franco Pinna, percussió/arpa legüera. Els escoltarem en el tema... 

14.6.- Hope (Berta Moreno) 6m31s 

I de quina manera han començat aquest tema, a duet de veu i saxo tenor, amb Alana i Berta fent la melodia, en un tema sense lletra. I quina bonica melodia ha compost Berta, i què maco ho han fet elles dues. I ben aviat ha aparegut la improvisació de la líder i saxofonista, i de quina manera més brutal l’ha fet. I és que la base rítmica que l’acompanya és així de brutal també, amb percussions magnífiques també. Berta ha fet un solo melòdic, delicat i que ha anat de menys a més parlant de l’aspecte rítmic i també emocional. Ens ha regalat uns moments màgics per com l’ha anat desenvolupant, amb melodia sí, però també amb l’aspecte de la rítmica. El final de la seva impro ha deixat la porta oberta al solo del pianista Valera, el qual ens ha tornat a mostrar el seu domini, car les seves escales ràpides han estat magnífiques, alhora que els seus motius rítmics i melòdics trobats, i sempre al darrera una gran tasca de la base rítmica, amb unes congues evidents que li donen tot el tarannà africà adequat al projecte. La veu d’Alana amb Berta al final, primer, i després elles dues fent una mena de “coda” magnífica, han estat el colofó d’aquet molt bon tema de Berta Moreno. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts i ja la setmana vinent començaran el seu Festival de Jazz que va haver-se d’ajornar per coses de la Pandèmia.

 

I hi tornarem amb el projecte instrumental del David Muñoz Trio, amb ell mateix piano i composicions; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria, i els escoltarem en el tema... 

15.8.- Soraserá (David Muñoz) 4m50s 

I el text que en David ha escrit sobre aquest tema és llarg com perquè jo us el comenti sencer, però tracte d’un encontre d’un home i una dona en un encreuament de camins, on ell, confós, li pregunta si ella sap el camí correcte. Ella li va contestà amb les mateixes paraules de la pregunta. A dia d’avui es troben a tot arreu. I acaba dient que “A la cap i a la fi, ella va ser, ella”. 

I com ha començat aquest tema del David, amb quina trempera, primer amb les escombretes de Martí Hosta i després amb el motiu principal a càrrec del contrabaixista Manolo López. El piano del David ens ha anat acaronant de mica en mica, i també ells dos, tot i desenvolupant el tema. El tempo hi és, el ritme també, com també la dolçor característica dels temes del pianista d’Olesa. I la dolçor ha continuat amb el solo del contrabaixista, subtil, amb l’arc fregant la Berra, i sempre al darrera les escombretes del Martí. David al piano també l’ha acompanyat subtilment en un tema que és com una mena de desenvolupament del motiu principal, el que ha fet el contrabaixista en els inicis. El món musical posterior ha girat al voltant del motiu, melòdic i sobretot el rítmic, i així ens ho ha fet palès el baterista Hosta. Delicadesa, subtilesa, ritmes igualment així de delicats, aquest és el tarannà i no només del projecte del David Muñoz Trio.

 

I ja per acabar la ronda, recuperarem a la formació Autòctone i els seus “Sons de Rapsoda” amb Eva Romero, veu i recitació; Pepe Zaragoza, trompeta i composicions; Carlos Sáez, piano; Miquel Àlvarez, baix elèctric i Tico Porcar, bateria. Col·laboracions especials per a l’àlbum: Amadeo Moscardó, electrònica i Sergio Martínez, caixó flamenc i palmes. I els escoltarem en el tema encabit en COMIAT i anomenat... 

16.10.- Ací i ara (P. Saragossa) 6m06s 

I de quina manera han començat aquest tema, amb les percussions, palmes i també amb el baixista Álvarez marcant la línia de baixos, la línia mestre. I els ritmes càlids, vitals, i la melodia a duet de trompeta i piano. I el pianista marcant uns acords, els més importants i ja amb el Pepe fent el motiu principal, porta oberta a la melodia a duet amb la veu d’Eva...i les palmes....tot això ens denota la vitalitat del tema. Sáez al piano s’hi ha posat de valent, tot i que sempre amb una pulsió rítmica continguda, més melòdica que percussiva la seva digitació. Un bon solo del pianista que ha deixat pas al del compositor musical de tots els temes, el jove però ja gran trompetista Pepe Zaragoza. Aquest també ha fet la seva aportació solista reeixida, curta, per com n’és de curt el tema. Amb aquest curtet període de temps ja l’hem pogut gaudir d’allò més. i després, el solo del Miquel amb el baix, que ja us he comentat com els canta quan els improvisa. I sí, així ho ha fet ell, i també curtet però també increïble. Un tema aquest on el baterista Porcar ha fet una gran tasca solista, i sempre amb unes palmes magnífiques durant tot el tema. Al final, duet de melodia amb piano i trompeta i Pepe amb l’Eva acaronant-nos de nou amb el tema, i ja per acabar-lo després d’una mena de Turn Around amb ell mateix improvisant de manera magistral i acabant-lo d’aquella manera que ens indica que en un directe, s’allargaria segons públic i músics.

 

I també acabarem amb el projecte de Gwen Perry “The Hability to Swing”, amb ella mateixa veu; Fredrik Carlquist, saxo tenor, clarinet; Michele Faber, piano; Pere Loewe, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. I proposo que els escoltem en el tema de Wyche & Watts, anomenat... 

17.10.- Alright, Okay, You Win (S.Wyche & M.Watts) 3m57s 

I aquest tema l’havia cantat Joe Williams acompanyat ell per la magnífica Count Basy Orquestra. I també Peggy Lee, compositora d’un altre tema d’aquest projecte i que hem escoltat abans, el va fer i enregistrat el 25 de maig del 1958.

I els nostres herois l’han fet també a un bon tempo, vitalitat i Swing, el marcat per la secció rítmica. I que maco el pont, trencant l’estructura rítmica. Un tema d’una estructura atípica de 12 12 8 i 12, o sigui 44 compassos a 4x4 i de la forma AABA, amb tots els aires del blues en les corresponents As del tema. El solo de Fredrik al saxo tenor ha tornat a estar brutal, en aquest tema també amb els aires del R&B, esclar, el ritme i el blues. I ell s’hi ha ficat amb un “pick up” previ al tema, però després l’ha desenvolupat de manera magistral amb una trempera rítmica increïble, la de la base de contrabaix i bateria i els acords puntuals de la pianista americana Faber, ella també entre nosaltres de fa molts anys. Carlquist ha tornat a mostrar el seu gran nivell com a intèrpret, com a solista, fet tot plegat amb molt bon gust i desenvolupant les dues primeres As del tema. Faber ha fet també una gran tasca solista, amb tota la rítmica del tema, amb delicadesa percusiva i digitació prístina i pulcre, fent la seva aportació en una A del tema. Gwen hi ha tornat amb la melodia en el pont o la B, per després seguir amb la melodia i fent les dues As del tema, acabant-lo de manera magistral, allà a dalt de tot, You Win!

 

I escoltarem a David Muñoz Trio en el seu darrer tema, i recordem que ells són David Muñoz, piano i composicions; Manolo López, contrabaix i Martí Hosta, bateria, i els escoltarem en el tema... 

18.9.- Nuevo Mundo (David Muñoz) 3m53s 

I el David ens diu què...

“Ell va veure un nou món amb una mirada il·lusa i melancòlica. Va intentar no repetir discursos d’un passat. Un passat que va ésser el nostre present actual”. 

I va heu tornat a comprovar de quina manera més subtil i delicada han començat el seu tema, amb el piano acaronant-nos i la Berra fregada. I quin canvi rítmic més bonic ha tingut el tema, rítmic i melòdic. També ho ha estat de bonic el canvi en el pont. Baterista i baixista, ells dos amb una presència força evident, el primer fent una intervenció solista remarcable seguint fregant la Berra. El segon, amb una rítmica increïble i control sobre diversos dels elements de la seva bateria, i el líder, ell sempre amb el suport permanent als dos companys. Curiós, essent ell el líder i compositor, el qual ens ha mostrat la manca total de protagonisme, essent aquest un projecte de tres, on tots ells apareixen en cada tema desenvolupant la seva tasca solista. I és que en aquest tema, el baterista també l’ha fet, com el baixista, ells dos, Hosta i López. I el David els hi ha donat el seu suport. I què maco aquest tema, musicalment, melòdicament i rítmica, amb els canvis i breaks als quals ja ens han acostumat, i ves per on que ens ha passat molt de pressa. I el final, què impressionant. Magnífic treball David, felicitats.

 

I ara sí que acabarem el programa amb el projecte de Berta Moreno & Afro-Jazz Soul Project, “Tumaini”, i ella és Alana Sinkëy, veu; la líder i compositora Berta Moreno, saxo tenor; Manuel Valera, piano/teclats; Maksim Perepelica, contrabaix; Raphaël Pannier, bateria i Franco Pinna, percussió/arpa legüera. Els escoltarem en el tema... 

19.6.- Mandhari II (Berta Moreno) 4m09s 

I quina trempera la d’aquest tema de Berta per acabar el programa d’avui. Primer amb la intro de piano i percussions diverses i baix, i elles dues fent la curta melodia a duet. I ja amb la rítmica africana, el solo de la líder, increïble, per la potència, per la manera melòdica com l’ha realitzat, i és que Berta és una improvisadora increïble, a qui vam tenir la sort de conèixer i escoltar al Jamboree, en un dels seus viatges que va fer sortint del seu lloc de residència, el New York americà. El solo de Valera també ha estat reeixit, insistent, i de nou mostrant una rapidesa interpretativa magnífica alhora que creativitat improvisadora i llenguatge jazzístic. La melodia ha aparegut de nou amb el duet de Alana i Berta. I el canvi que ha aparegut, cantant ella un motiu principal “I wana be dance”, etc...ha trencat l’aspecte rítmica, cosa que han recuperat ben aviat a partir de la gran improvisació del baterista Raphaël Pannier, al qual vam tenir la sort de conèixer i escoltar, ell encabit en el trio de l’Albert Marquès, on hi hagué també l’estimat Manel Fortià. Pannier és un mostru de les baquetes, de la rítmica així potent, com la que ens ha regalat Berta Moreno en aquest magnífic d’Afro-Jazz Soul Project, i el seu “Tumaini”. Magnífic tema per acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. 

I ja hem acabat el programa, que en la versió completa ha resultat llarg, una mica més que els habituals, coses aquestes que passen aquí, a Jazz Club de Nit. I us recordo a qui hem escoltat: primer a  Eva Romero i amics en el seu “Sons de Rapsoda”, després a Gwen Perry i el seu “The Ability to Swing”, per seguir amb Berta Moreno & Afro Jazz-Soul Project, “Tumaini”, i el projecte del David Muñoz Trio, “ODO (Ofrenda del Origen), havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I avui repassarem tres projectes on la joventut es barreja amb els més grans, compartint projectes i programa. I així és que escoltarem a Gregori Hollis i el seu "Landing", editat per Halley Supernova; a Sam Braysher Trio, "Dance little lady, dance little man, editat per Unit Records i també el de Jordi Rossy & Michael Kanan i amics, "Tadd & Thad", editat per Swit Records. 

I abans de començar el programa, us recordo que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i serà el 22 de maig, dissabte on comptarem amb el Toni Saigi TRONIK quartet liderat pel Toni Saigi, ell al piano i composicions; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Ens presentarà el seu segon disc editat per FSNT i anomenat “Plisisiplis”. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina que no La Vicentina. 

I també des de Swit Records ens fan arribar els seus projectes, o sigui que agrair-li el seu suport a Míriam Guardiola i a l’Ignasi Terraza.

 

I comencem ja amb les seves músiques, i seran les dels mestres Rossy, Kanan, Smith i Wormworth, disc dedicat a les músiques de Tadd Dameron i Thad Jones, per això el disc es diu “Tadd & Thad”, disc editat per Swit Records, i presumiblement enregistrat a l’estudi Bon Repos, el que té Jordi Rossy a casa seva, a Begues. Amb molta seguretat Adrian Mateos ho pot haver enregistrat. I aquí hi tenim a Jorge Rossy, vibràfon; Michael Kanan, piano; Putter Smith, contrabaix i Jimmy Wormworth, bateria. 

I proposo que els escoltem amb la preciosa balada de Tadd Dameron, anomenada.. 

1.3.- If You Could See Me Now (Tadd Dameron) 5m31s 

Doncs aquest és un tema que Tadd Dameron va escriure el 1946 especialment perquè el cantés Sarah Vaughan, i Carl Sigman en va fer la lletra. Després, quasi tots els grans músics, homes i dones el van interpretar i cantar, tan bonica és aquesta balada. I què bonic ho han fet tots quatre, en un tema iniciat amb una “intro” a piano, contrabaix i bateria, aquest, el gran Wormworth amb unes escombretes la mar de delicades, com és tot el tema. La melodia l’ha fet Jordi al vibràfon, ell, acaronant el seu vibràfon amb les masses, executant el tema sencer. I què preciós és el canvi tonal en el pont del tema. Putter ha estat qui primer s’ha passejat per l’harmonia del tema amb la seva improvisació, fent-ne les dues A, per després afegir-s’hi Kanan al piano en el pont. Jordi ha iniciat la seva impro, curteta, car ha estat en la darrera A del tema, d’aquest preciós “If you could see me now”.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I seguint com anem fent darrerament, ara escoltarem una de les peces més delicades del jove Sam Braysher Trio, i el seu primer disc al seu nom anomenat "Dance little lady, dance little man, editat per Unit Records. I ves per on que també està enregistrat a l’Estudi Bon Repòs del Jordi Rossy, a Begues, i enregistrat també per Adrian Mateos el 14 i 15 de maig de 2019. I aquí hi tenim a Sam Braysher, saxo alto; Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, vibràfon en aquest tema. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://sambraysher.com/ 

Escoltem-los ja amb una preciosa composició i balada a mig tempo slow, tema de Irene Kitchings & Arthur Herzog Jr., anomenada... 

2.4.- Some Other Spring (Kitchings & Herzog Jr) 3m50s 

I la co-autora del tema, Irene Armstrong Wilson Kitchings (c. 1908-1975) va ser una pianista de jazz afroamericana, líder de banda i compositora. Va néixer a Ohio i als 13 va anar a Chicago a viure amb una seva tia. La seva mare li va ensenyar a tocar el piano ja de ben petita. Va actuar com a solista i com a membre de banda. Després de passar a la composició, Kitchings va coescriure "Some Other Spring", "Ghost of Yither" i "I'm Pulling Through", tots enregistrats per Billie Holiday. Faig aquest incís per recordar-vos-la, Irene Kitchings, pianista i compositora, jo diria que molt desconeguda. 

I nosaltres hem gaudit amb la calidesa de la interpretació del jove Sam Braysher, a qui vam conèixer al Sinestesia, precisament formant part d’un combo de joves europeus liderats pel Jordi. El so del seu saxo alto, so “balanced action” típic per com és de ple i dolç, se li escau la mar de bé per interpretar balades així de boniques. I hem tornat a escoltar al Jordi amb el vibràfon, car, en l’estada del jove, devien aprofitar per enregistrar-lo. Ambdós ens han captivat per com l’han interpretat, primer amb solos curtets individuals, i després amb una improvisació col·lectiva, de dos, acaronant-nos, fins tornar a recuperar la melodia, la darrera part del tema, la darrera A, per acabar-lo delicadament. 

Nascut el 1989, el saxofonista alto Sam Braysher va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama de Londres i es va graduar el 2011 amb First Class Honours. També va ser artista becari de l’escola i guanyador del premi Chartered Surveyors. Amb seu a l’Est de Londres, manté una ocupada carrera autònoma tocant el saxo i el clarinet ocasional en una àmplia varietat de projectes i música, incloent-hi el jazz i el swing primerencs, sempre que pot en directe i també toca estils de jazz més contemporanis.

 

I ara i per acabar la presentació de projectes, escoltarem una altra tema delicat, amb un tempo una mica més, car, tots els temes excepte el que escoltareu, tenen tots una trempera considerable. I estem parlant de les músiques del jove trompetista i compositor Gregori Hollis i el seu "Landing", editat per Halley Supernova. I aquí hi tenim a Albert Carrique, saxo alto i flauta travessera; Kquimi Saigi, piano; Pedro Campos, contrabaix; Arnau Figueres, bateria; Marcio Ramírez, congues i Ahyvin Bruno, güiro i percussió i Gregori Hollis, trompeta. 

Amb les composicions originals de Gregori Hollis, el projecte se centra en un so realment modern que barreja la música de jazz flamenc mediterrani amb la complexitat del jazz llatí de Nova York. En ser encara una llavor, el projecte té ganes de gravar el seu primer LP, de manera que puguin oferir aquesta música a un públic més ampli. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.gregorihollis.com 

Escoltem-los doncs amb aquesta mena de boleret tan calent i sabroson...dolcet de tempo i anomenat... 

3.4.- Abril (Gregori Hollis) 6m20s 

I ja heu pogut escoltar de quina manera Gregori i els seus han interpretat aquesta baladeta, un boleret i unes percussions precioses, tan, tan, com els sons dels dos solistes, Albert Carrique i el líder Gregori Hollis. I el tema original del líder, com ho són tots, és una vertadera delícia. Ell mateix l’ha encetat, només amb les congues de Marcio, per després afegir-s’hi piano i contrabaix, tot molt dolç. I ja en el que seria el pont ha aparegut l’Albert, compartint-lo ells dos i piano, posteriorment. I el líder ha fet la darrera part del tema, per ja iniciar la seva improvisació. Hem notat però com s’hi ha afegit un element més en això de les percussions, fent-les més riques, tot i dolces. Magnífic i càlid solo del Gregori, amb un so preciós. L’Albert s’hi ha afegit també, i amb quin so més bonic, un so americà del seu alto, més clar i amb un altre timbre, diferent al més greu del saxo de Sam Braysher. Ells dos, joves com són, i què bé ho remenen això d’improvisar, amb quin gust exquisit ho han fet, i també tècnica. A considerar la resta d’acompanyants, Kquimi Saigi, Pedro Campos i l’Arnau Figueras, tres cracks de la mateixa edat, any  amunt, any avall. 

Nascut a Barcelona el 1994, el jove trompetista català Gregori Hollis destaca per la seva versatilitat no només com a intèrpret i solista, sinó també com a compositor i arranjador. S’ha format amb les millors professores del món tals com la solista internacional Mireia Farrés, el novaiorquès Greg Gisbert, o el reconegut saxofonista català Llibert Fortuny, entre molts d’altres. A més, va finalitzar els seus estudis acadèmics a l’ESMUC - trompeta jazz - amb Matthew Simon com a professor, graduant-se amb matrícula d’honor l’any 2018. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I seguirem fent la roda de temes, tot i pujant de tempo, coses aquestes que fem en aquest programa, o sigui que escoltarem de nou el “Tadd & Thad” de Rossy, Kanan, Putter i Wormworth, i seguirem amb una altra preciosa composició de Tadd Dameron, anomenada... 

4.1.- On a Misty Night (Tadd Dameron) 6m24s 

I aquesta altra bellesa, Tadd Dameron la va incloure en el seu darrer disc, el de 1962, car va morir tres anys després. Disc que va enregistrar amb la seva orquestra, una Big Band de luxe. El disc en concret, que evidentment us recomano, és el “The Magic Touch”. I ja heu pogut escoltar com ha anat el tema, i com l’han començat ja amb la melodia a càrrec del Jordi i també de Kanan amb els acords. El vibrafonista ha fet el pont, que torna a ser una delícia pel seu canvi tonal. I ja haureu notat que aquest tema és un estàndard típic de 32 compassos a ritme de 4x4 i de la forma AABA, on la B ja sabeu què és el pont. I Kanan ha fet un “chorus” sencer en la seva precisa i pulcre improvisació, delicada, i un pèl percussiva també la seva digitació. També Putter ha fet una improvisació molt reeixida, melòdica, seguint l’harmonia clarament, fent també un “chorus” sencer del tema. I com que faltava Jordi, ell mateix s’hi ha afegit després del contrabaixista, fent-ne un de molt maco, càlid, i amb gran creativitat i tècnica a dues masses. Gran tema a un tempo una mica més viu, però encara mèdium slow, ideal per temes així. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i de nou els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

 

I amb una mica més de Swing tindrem el tema de Hoagy Charmichael, música & Frank Loesser, lletra que no escoltarem, interpretat per Sam Braysher, saxo alto; Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, ara a la bateria Tema anomenat... 

5.2.- Heart & Soul (Charmichael & Loesser) 4m59s 

I aquest tema el van compondre el 1938 i des de la data i fins el 1961 que el van interpretar diferents artistes. És també un tema que es va tocar a duet de pianistes. I la “intro” del tema té uns aires festius de Festa Major. Però la melodia ha aparegut ben aviat amb el so més càlid ara, el del saxo alto de Sam Braysher en un tema del gran Hoagy Charmichael. El Swing ens arriba a l’ànima amb el “walking” de Farmer al contrabaix, i les escombretes del Jordi a la seva bateria. Feta la melodia del tema sencer, Sam ha iniciat la seva improvisació, farcida de melodia i no només, car, les seves escales i arpegis diversos estan realitzats amb gràcia, tècnica i bon gust. En la seva improvisació, Jordi ha canviat escombretes per baquetes, i ben bé que ho hem notat, per com dringaren els plats. Tom Farmer ha fet un gran solo també, amb una gran pulsió rítmica i mestria, alhora que calidesa melòdica. La melodia ha tornat de nou amb Sam, amb les escombretes, i el final, com la intro de l’inici ha  estat brutal. 

Recentment ha estat escoltat com a sideman amb músics i grups, com ara Nonet de l'artista ECM John Warren, Elaine Delmar, Barry Green Sextet and Quartet, un quartet codirigit amb el trompetista Miguel Gorodi, la London Jazz Orchestra, la London City Big Band, Alex Mendham & His Orchestra, Calum Gourlay Big Band i REBOP, un quintet internacional col·laboratiu que compta amb Rossy al vibràfon. Amb aquest quintet va ser quan els vam veure al Sinestesia. Ha actuat a totes les principals sales de Londres (Ronnie Scott's, Pizza Express Jazz Club, Vortex, Kansas Smitty's, 606 Club, Barbican Hall, Kings Place, Cadogan Hall i Royal Festival Hall) i apareix amb una regularitat creixent als festivals de l’Europa continental. Coses aquestes que passaven abans de la pandèmia. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I ara ja farem una passa endavant pel que fa a tempos i ritmes, tot plegat amb més trempera, tot i que de moment encara força continguda...i parlo del tema de Gregori Hollis i els seus, i recordeu que tots ells són Albert Carrique, saxo alto i flauta travessera; Kquimi Saigi, piano; Pedro Campos, contrabaix; Arnau Figueres, bateria; Marcio Ramírez, congues i Ahyvin Bruno, güiro i percussió i Gregori Hollis, trompeta. I el tema a tot sabor, s’anomena.. 

6.2.- Let me in (Gregori Hollis) 6m20s 

I quin gust de sabrosura en aquest tema, i en tot el projecte, car els percussionistes hi apareixen en cadascun dels temes, com ara aquest. I aquí hem escoltat a l’Albert a la flauta, doblant melodia amb el líder, en un tema on la qüestió de latin jazz l’hem pogut gaudir d’allò més amb els solos finals dels percussionistes, mentre els companys dels vents els hi feien un “riff” de recolzament i així ha estat fins el final del tema. Gregori però, ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions, fent-ne una de molt maca, melòdica i ben interpretada, amb calidesa, bon tempo, sense fer massa escarafalls de notes ràpides, centrant-se en el concepte harmònic i melòdic del tema. Kimi Saigi, és germà del Toni, que ja sabeu que vindrà el 22 de maig a la Sala Xica, lloc habitual dels concerts organitzats des del Jazz Club la Vicentina. Doncs Kimi ha fet també una gran labor amb tot el ritme adequat al tema, delicadesa també i molt bon gust interpretatiu el del “petit” dels dos Saigi, ells dos pianistes, com el seu pare, Toni Saigi “Chupi”, pels amics i amigues. Molt bé pel Kimi, ell més avesat a tocar els teclats. I tot i haver-hi percussionistes, a l’Arnau el tenim a la bateria, i què bé que ho pela. El retorn a la melodia amb trompeta i flauta ha deixat pas al solo brutal dels percussionistes...i quin tema més maco. 

Gregori Hollis va escriure aquesta obra durant una tempesta d'estiu i es va inspirar en tots els contrastos que emmarquen aquesta estació́ de l’any. Així doncs, hi podem trobar una gran intensitat, però també moments de molta tendresa i tranquil·litat, on ens podem imaginar una pausa amb la sortida del sol radiant i amb els ocells tornant a cantar. Pluja d'Estiu es va enregistrar als Estudis Ground el febrer del 2020 juntament amb la resta de temes que consoliden "Landing", el nou àlbum de Hollis. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I seguim amb un altre magnífic tema del quartet de mestres, amb Jorge Rossy, vibràfon; Michael Kanan, piano; Putter Smith, contrabaix i Jimmy Wormworth, bateria, i ara amb un tema no només de Thad Jones, una mica més tranquil·let i anomenat... 

7.5.- Lady Luck (Thad Jones, Frank Foster) 7m34s 

I ves per on que Elvin Jones va incloure el tema del seu germà en el disc del 1962 editat per Riverside i produït per l’inefable Orrin Keepnews, anomenat Elvin! Hi varen tocar els tres germans Jones, Thad a la corneta; Hank al piano i Elvin a la bateria. De fet el tema que hem escoltat sembla ser una cooperació entre Thad Jones i el gran Frank Foster, que també hi tocà, saxo tenor i flauta. Art Davis completà la formació de màsters, ell amb el contrabaix. 

I després d’una “intro” a escombretes de Wormworth, han iniciat el tema a duet, Kanan i Rossy, en les A del tema, per compartir ells dos el pont o la B. Jordi ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions, amb frescor interpretativa, idees les que vulgueu, i sempre amb el recolzament rítmic de la base de tres, piano, contrabaix i bateria. Kanan l’ha seguit amb igual mestria, gràcia melòdica,  digitació prístina i clara, i línies creades precioses. Putter ha fet també la seva aportació solista, i com sempre ha estat reeixida, amb pulsió, amb melodia i sempre amb l’harmonia del tema ben a prop. Els “quatres” de Jordi amb Wormworth a les escombretes han estat força subtils. Kanan s’hi ha afegit en el pont per seguir amb el baterista, i ells dos han acabat el chorus, recuperant tots plegats la melodia del tema en les As acabant-lo després que Putter hagi aparegut en el pont. Un preciós tema d’aquests quatre mestres. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ens hi tornarem a posar amb el so suau del saxo alto de Sam Braysher amb Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, bateria i vibràfon en un tema, i marimba en un altre, en el tema de Walter Donaldson anomenat.. 

8.6.- Little White Lies (Walter Donaldson) 4m55s 

I aquest tema és del 1930, any que Donaldson la va compondre. Posteriorment Ella Fitzgerald la va enregistrar el 1939 amb la Big Band de Chick Webb. Aquest no és un tema massa conegut, però vet aquí, que a Paul McCartney i a John Lennon els hi agradà d’allò més quan eren jovenets, quines coses que te, tenir o no, cultura. I el tema ja l’ha iniciat Sam Braysher, després d’una curteta “intro”. Els aires, musicalment parlant sí sonen un tan a Jazz Clàssic, per la melodia, vull dir, les típiques del Tin Pan Alley americà de l’època. Ara bé, a l’hora d’improvisar ja haureu comprovat de quina manera ho ha pelat el jove Sam Braysher. Quin gust que té aquest noi, músic anglès que vam conèixer a Sinestesia, com us he dit. Tom Farmer ha fet també una curta improvisació, magnífica també, i sempre Jordi a tot Swing, ell discret, com si no hi fos. Sempre sap deixar el protagonisme als més joves, com hem pogut constatar. I el canvi del pont, també és rítmic, deixant el swing per quelcom més trencat. Tema maco, poc conegut i interpretat amb tot el gust i delicadesa del món. 

Quan lidera el seu propi trio o quartet (una edició inicial del qual va guanyar el premi de joves intèrprets de la ràdio de jazz del Regne Unit del 2010), s’interessa especialment per explorar material menys conegut del cançoner americà i el del cànon del jazz. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi tornen a fer concerts. 

I recuperarem de nou, i ja com a darrer tema del seu projecte, a Jorge Rossy, vibràfon; Michael Kanan, piano; Putter Smith, contrabaix i Jimmy Wormworth, bateria i de nou amb un tema de Thad Jones, anomenat... 

9.6.- Blues for Sal (Thad Jones) 3m33s 

I com ha començat aquest tema, amb quina trempera, amb Kanan i Rossy fent la melodia a duet de piano i vibràfon. Ben aviat un ha deixat sol a l’altre, i cadascú a la seva bola, mentre contrabaix i bateria, ell sempre amb les escombretes, els han recolzat. I després de la presentació tan brillant del tema, Putter primer amb un solo curtet, i Wormworth després amb un de més llarg, igualment però a les escombretes. I en aquest tema curtet, de 3 minuts i mig, poc temps hem tingut per escoltar cap solo de Kanan i Rossy. I és que prou que ha estat interessant la seva tasca fent la melodia de la manera que ho han fet. I després dels solos comentats de Putter i Wormwoth, han recuperat el tema més o menys com l’han començat, acabant-lo delicadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I per acabar el projecte del Gregori, els escoltarem en dos temes, i ells són  Gregori Hollis, trompeta i Albert Carrique, saxo alto i flauta travessera; Kquimi Saigi, piano; Pedro Campos, contrabaix;  Arnau Figueres, bateria ; Marcio Ramírez, congues i Ahyvin Bruno, güiro i percussió en el tema propi, com ho són tots, cosa que té un enorme mèrit, tema que titula el projecte, anomenat.. 

10.6.- Landing (Gregori Hollis) 7m22s 

I quin altre gran tema del Gregori, i sempre amb les percussions a flor de pell. Una melodia força interessant interpretada a duet de trompeta i saxo alto, Gregori i Albert, ells dos uns cracks, sense oblidar la resta que també ho són. I s’ha de dir que les composicions de Hollis són molt bones, estan ben construïdes, per dir-ho entenedorament. El solo de l’Albert ha estat de nou brutal i ara sí l’hem pogut escoltar abastament. La feina de la base rítmica, ara molt més ample, és brutal en tot el tema, en tot el projecte. El solo de Gregori igualment ha estat força reeixit, ell passant del registre mig a l’alt, tot i no fer súper aguts, i centrant-se en el registre mig. Mestria dels dos vents, per deixar pas de nou a un solo dels percussionistes, magnífic, i recuperar de nou la molt interessant melodia i un tan entremaliada, car de senzilla no en té res, ni fàcil, coses aquestes tan difícils. 

Aquest ha estat enregistrat per alguns dels músics més destacats de l'escena musical del Jazz i la música Llatina a Barcelona, com són Albert Carrique al Saxo Alt, Kquimi Saigi al Piano, Pedro Campos al Contrabaix, Ahyvin Bruno al Güiro i Percussió, Arnau Figueres a la Bateria i Ori Martínez a les Congues. Cal destacar que té com a portada una pintura que ha estat creada per la Sara Andujar, que inspirada en la música del single, ha sabut plasmar de manera excepcional les dinàmiques de la peça. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I aquest és el segon i darrer, un tema a tot Sabor i trempera rítmica anomenat.. 

11.7.- Borracha de amor (Gregori Hollis) 5m59s. 

I amb quin altre tema ens ha regalat aquest jove músic, amb els aires caribenys sí, però també amb tot el Jazz del món. La melodia l’han compartit Carrique i Hollis, però també l’han fet a duet, com han anat fent al llarg del programa. Curiós i maco el final del tema amb les percussions, i tot això abans de les improvisacions, la primera i càlida, la del Gregori, i amb quina dolçor l’ha fet. Sembla ben bé que toqui un fiscorn per càlid com li surt el so de la seva trompeta. Us haig de dir que ha estat una gran i agradable sorpresa escoltar-lo improvisar, escoltar-lo amb les seves composicions tan boniques i plenes de ritme. Un altre jove, potser el més jove de tots és l’Arnau, però el Kimi i ell crec que són de la mateixa quinta. Doncs quin gust escoltar com en Kimi ha desenvolupat el seu magistral solo, i amb quin gust ho ha fet, i tècniques, les que vulgueu. Quina alegria escoltar-los i entendre que tenen el futur a les seves mans, si els governs es posen les piles amb el canvi climàtic i demés barbaritats que no han de perjudicar el creixement d’aquets nois, i de les noies, artistes que han de tenir un lloc segur per poder desenvolupar el seu talent. I després del solo d’en Kimi, han fet la coda del tema per recuperar-ne de nou la melodia, amb Gregori i Albert. I què maco aquest darrer tema del Gregori, que ja veieu que s’ha acabat d’aquella manera que sempre dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Molt bé Gregori, molt bé nois. 

Els darrers anys de la seva trajectòria, Hollis els ha dedicat a profunditzar en el gènere  AFRO-CUBÀ: des de classes de composició latin-jazz impartides per Gonzalo Grau i Michael Rodriguez a Nova York, fins a l’estudi d’instruments de percussió llatina, especialitzant-se en les congues amb Dani Forcada i Ori Martínez. Així doncs, tota aquesta recerca culmina i es materialitza en el seu nou àlbum “LANDING”, el qual dóna veu a les seves idees originals i ha vist la llum el passat 13 d'abril.

 

I per acabar el programa, escoltarem el darrer tema de Sam Braysher amb Tom Farmer, contrabaix i Jordi Rossy, bateria i el tema del germans George & Ira Gershwin anomenat... 

12.9.- Shall we Dance (George & Ira Gershwin) 4m07s 

I havíem d’acabar d’aquesta manera, amb aquest tema, el projecte de Sam Braysher, “Dance little lady, dance little man”, car aquest tema el van compondre els germans Gershwin per a la pel·lícula homònima del 1937, on Ginger Rogers i Fred Astaire n’eren els principals actors i ballarins. El tema té un Swing immens, pel tempo fast que li han donat ja des de l’inici. La improvisació de Sam ha estat a un nivell brutal, i què bonic el so del seu alto. I sí, la melodia ens pot haver sonat a aigua passada, melodia clàssica, com han estat totes les que Sam ha inclòs en aquest projecte, però és que la seva improvisació ha pujat al cel. Tècnica, tota, la que té aquest jove anglès. I ara recordo que al Jamboree havíem vist una bona colla de projectes de joves músics anglesos, prova fefaent del gran nivell del Jazz que fan aquests nois, i noies. El Jordi ha fet la seva aportació solista magnífica ja cap al final, amb uns quatres increïbles amb el jove crack Sam Braysher, el qual ha fet una frase molt bonica i entremaliada. I després, tema i final d’aquest preciós “Ballem?” dels germans Gershwin. 

El 2017 va llançar el seu àlbum debut, un duo enregistrat amb el pianista nord-americà Michael Kanan a Fresh Sound New Talent Records, convertint-se en el primer líder de banda britànic que va aparèixer a l’emblemàtic segell espanyol que va llançar la carrera de Brad Mehldau, Ambrose Akinmusire, Robert Glasper i Kurt Rosenwinkel. Golden Earrings va rebre una gran acollida per part de la crítica, amb Dave Gelly que li va atorgar quatre estrelles en una crítica per a l’Observador i que diversos periodistes de jazz el van seleccionar entre les seves llistes de ‘Best of 2017’. I aquest primer disc amb Michael Kanan, també va sonar en aquest programa. 

Doncs ja hem acabat el programa d’aquesta setmana, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, que m’ha agradat molt. I us recordo que hem escoltat a Jordi Rossy & Michael Kanan i amics, "Tadd & Thad", editat per Swit Records, a Sam Braysher Trio, "Dance little lady, dance little man, editat per Unit Records i a Gregori Hollis amb el seu "Landing", editat per Halley Supernova. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, nosaltres el 22 de maig, amb un gran quartet de joves músics, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.  Miquel Tuset i Mallol.