Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Doncs avui ens tornem a trobar amb un programa, el 246 ja, amb novetats
dels músics de casa nostra a més a més, en aquesta ocasió, amb música de casa
nostra, amb arrels poètiques i cançó popular revisitada. Això dit fa referència
al primer projecte que escoltareu enviat des del Taller de Músics, anomenat “Clarobscur d’atzur” a càrrec de Magnus Luna. Un projecte musicant la poesia de Joan Vinyoli. Després serà Sergi Sirvent qui ens presentarà el seu
darrer treball anomenat Catalexi, un
encàrrec aquesta vegada de la Fira
Mediterrània de Manresa sobre la música popular catalana en clau de Jazz.
Acabarem el programa tot i presentant-vos el darrer disc del gran saxofonista
pamplonès establert a casa nostra de fa temps, en Miguel Fernández el qual, i amb el seu quartet, tindrem aquest
divendres al Jazz Club La Vicentina.
El projecte editat per Fresh Sound New
Talent es diu “Ocean Blood”.
Comencem ja aquest Programa 246 amb aquesta petita meravella musicada
sobre l’obra poètica de Joan Vinyoli.....
“CLAROBSCUR D’ATZUR”
Magnus Luna
Editat per Taller de Músics TMDM 070
Enregistrat per David
Casamitjana entre el 29 de gener i 2 de febrer a la Sala Omega del Taller de
Músics – ESEM, a Can Fabra, Barcelona.
Mesclat i produït a l’espai
Sonor Montoliu per David Casamitjana, Javi Garrabella i Max Villavecchia.
Masteritzat per Álvaro Balañá.
Anna Ferrer, veu
Max Villavecchia, piano
Javi Garrabella, contrabaix,
baix elèctric i electrònica
I amb la col·laboració de:
Enric Hernàez, Gabriel
Amargant, Marcel·lí Bayer, Anscari Montori i Xavi Maureta.
Un projecte que podeu adquirir al mateix Taller de Músics i potser en alguna botiga de música, de les poques
que queden a banda de les dels grans magatzems, que també....
Comencem doncs escoltant aquesta música onírica i molt, molt delicada,
on el Jazz hi serà en les improvisacions, amb el tema amb música de Javi Garrabella i la poesia “Tant
s’incrementa” del Clarobscur de Vinyoli....
3.- Clarobscur (J.
G. & J. V.) 9m16s
Doncs ja vegeu quina delicada subtilesa amb la veu de l’Anna Ferrer i preciosa composició del Javi Garrabella, amb la magnífica
intervenció al clarinet del nostre amic Gabriel
Amargant. La resta de músics que hi participen són el mateix Max Villavecchia, el qual intervé en
tots els temes amb el piano. Marcel·lí
Bayer, saxo soprano i clarinet baix,
el compositor Garrabella, contrabaix
i en Xavi Maureta, bateria.
Magnus Luna va començar encarregat per l’Institut de la Llengua Catalana qui
va demana al Taller de Músics i a Enric
Palomar musicar la poesia de Joan
Vinyoli. El projecte es va presentar durant la diada de Sant Jordi de 2014 en motiu del centenari del naixement
del poeta. Precisament la profunditat onírica de les lletres de Vinyoli han estat el focus d’atenció en
el procés de creació artística. L’eclecticisme musical i poètic es
fusionen en el que el grup anomena
“Folklore Lunar”.
I continuem amb la profunditat de les composicions d’aquests dos joves
mestres, ara amb el tema de Max
Villavecchia musicant la poesia...
4.- L’esfera (M.
V. & J. V.) 5m12s
Una altra delicada música, adequada a les lletres d’un dels nostres
millors poetes, Joan Vinyoli i la
veu de la cantant Anna Ferrer. La
composició te uns moments “in crescendo” de gran factura emotiva i
l’acompanyament musical és igualment subtil ara amb en Marcel·lí, saxo soprano; Gabriel, saxo tenor; Max, piano; Javi, baix i
Xavi, bateria. Amb una introducció instrumental, l’Anna intervé moments després amb la poesia d’en Vinyoli, allargant-se ella i tots
plegats amb una mena de catarsi col·lectiva arribant a clímax emocionals
impactants, acabant-se però la cançó, delicadament.
Voldria comentar-vos que a aquests dos joves compositors els vam tenir
en un anterior Festival de Jam Sessions que fem cada any a Sant Vicenç dels
Horts, tot i representant al combo del Taller de Músics, havent vist ja la seva
qualitat musical i humana.
Seguim amb un poema curt de Vinyoli
amb la música de Max Villavecchia,
anomenat..
2.- Vindrà la mort (M.
V. & J. V.) 8m19s
Una magnífica intervenció al piano del compositor Max Villavecchia, preciosa, acompanyada per la veu de l’Anna. Una cançó amb dues clares i
diferents connotacions, la primera i tercera, delicades, tot i relacionant-les
amb l’acceptació de l’irremissible i l’altra força més trencadora, com si res
de l’acceptació anterior interessés o agradés. És més aviat un cabreix,
irremissible, sí, però cabreix.. En aquest tema ens acompanyen en Javi, contrabaix; Maureta, bateria i un
jove crac, l’Anscari Montori, guitarra,
el qual ens mostra les seves grans dots en el domini de l’electrònica i efectes
a la guitarra. Un altre jove que ens va acompanyar dos anys seguits formant
part del combo del Taller de Músics
en el nostre Festival de Jam Sessions. Aquesta cançó acaba de la mateixa manera
que ha començat, suaument, delicadament, amb l’acceptació irremissible i plàcida
de la mort. Evidentment què és la meva opinió en escoltar-lo.
I aquest univers simbòlic i
oníric de la poesia i la música es tradueix en una barreja d’estils i
influències que van des del Jazz al Pop passant pel Rock, l’Electrònica i el
Minimalisme. L’eclecticisme de les cançons és fruit de l’estil d’arrel popular
de la vocalista Anna Ferrer (S’albaida, Coetus, New Cat Ensemble) i
la versatilitat dels seus compositors, Max
Villavecchia i Javi Garrabella,
els quals han treballat amb Enric
Hernàez, el cantaor Pere Martínez
o la Big Ensemble Taller de Músics
dirigida per Enric Palomar. Després
d’obrir-se camí amb l’homenatge a Joan
Vinyoli i diverses actuacions a El
Born Centre Cultural, al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau i al Claustre
de Sant Francesc de Maó, Magnus Luna
arriba amb el disc “Clarobscur d’Atzur”
Acabem aquest magnífic projecte amb la cançó d’en Javi Garrabella sobre el poema “Retrospectiva” d’en Vinyoli...amb Les Boires....
6.- Retrospectiva (J.G.
& J. V.) 6m01s
En aquest tema, en Javi
Garrabella ha desenvolupat el seu control dels estris electrònics, amb un
inici força impactant, on la veu també es veu modificada. Un curt espai per la
calma on la veu torna a ser ella mateixa, dóna pas de nou a la modificació electrònica i potència rítmica
amb els mateixos protagonistes anteriors, Anscari,
guitarra; Maureta, bateria; Max, piano i l’Anna, veu. Un moment al bell mig
on el piano sol es veu modulat per la concepció electrònica i que ha donat peu
de nou a la intensitat sonora de tots plegats, ideal per acabar aquest projecte
tan interessant i del qual ens n’hem deixat cinc grandíssims temes, cinc
precioses cançons i poesies d’en Joan
Vinyoli, un dels nostres grans poetes.
Doncs deixem-los a ells, als Magnus
Luna i continuem, però abans.....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Seguim ara amb el projecte de l’amic Sergi Sirvent, anomenat....
“CATALEXI”
Sergi Sirvent
Disc editat (amb disposició
legal) amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya i la Fira Mediterrània de Manresa.
Enregistrat per Roger Tarragó a
“Cal Xocolater”, Olesa de Montserrat, l’11 i 112 d’abril de 2015.
Mesclat per Roger Tarragó i
masteritzat per Joan Hernández.
Sergi Sirvent, piano, trompeta
i veu (Vola Alosa)
Marc Cuevas, contrabaix i baix
elèctric
Martí Hosta, dohola i bateria i
ferrets
com a secció rítmica bàsica i la col·laboració dels músics següents, tot
i que no en tots els temes, amb:
Martí Serra, saxos tenor i
soprano
Pau Domènech, clarinet baix,
saxo soprano, gralla en do i flauta travessera
Pep Moliner, fiscorn
David Xirgu, bateria
Miquel Àngel López, trombó
Juan Rodríguez, tuba
Pau Puig, tarota en do,
dolçaina en fa i ney
Marc Egea, viola de roda i
flaviol
Pau Puig, bansuri
Totes les composicions són de originals de Sergi Sirvent excepte “El cant dels ocells” que és una cançó
popular catalana i “Vora Alosa” que és una cançó popular polonesa.
Tots els arranjaments són de Sergi
Sirvent.
Aquesta és una idea original de David
Ibáñez, director artístic de la Fira
de la Mediterrània de Manresa.
Aquest és un disc que es pot adquirir des de la web de
Comencem amb la primera cançó d’aquest projecte innovador, obra d’aquest
eclèctic de la música anomenat Sergi
Sirvent..en una de les nostres cançons populars referents i amb un
arranjament alternatiu.....el nostre cant....
10.- Cant dels Ocells (arranj. alternatiu) (Popular) 7m15s
Doncs amb aquesta nostra cançó hem començat aquest treball del Sergi, tot i ser aquesta el darrer tema
del disc. I per explicar-vos millor els ets i uts d’aquest treball, em remetré
al text escrit per l’Anna Costal i
Fornells en el llibret interior i fent referència a la cançó “Vola Alosa”
segueix dient-nos...
“Vola Alosa”, una cançó popular
polonesa adaptada al català per Maria Martorell, és l’única melodia cantada. En
contrast, els dos arranjaments d’”El cant dels ocells” parteixen d’una
interpretació instrumental de la peça, i tenen una estreta relació biogràfica
amb Sirvent: l’arranjament alternatiu conclou una versió incompleta
començada a esbossar a Nova York el 2003, l’arranjament oficial,
s’inspira en l’actual vida olesana de l’autor, allunyada dels nuclis urbans més
durs, i en el silenci que permet sentir el cant dels ocells que es desperten i
van a jóc al xiprer del costat de casa seva.
Seguim ara amb el primer tema de la Suite central del projecte
anomenada....
3.- Giusto Sil·làbic Part I (S. Sirvent) 5m16s
Una composició amb arrels populars basades en els nostres ritmes i
maneres de cantar les melodies. Amb intervencions reeixides d’en Marc Cuevas, contrabaix i Martí Serra,
soprano. Ambdós músics, coneguts nostres, ens mostren la seva particular
visió improvisada de la composició de Sergi,
que dóna la impressió que va canviant d’acords seguint una determinada
seqüència. Ell mateix al piano, ens mostra el perquè se’l considera un dels
moderns puntals d’aquest instrument.
Podem llegir des del seu web una breu explicació del projecte...
Catalexi és una nova aventura
compositiva i interpretativa liderada pel prolífic músic i compositor Sergi Sirvent. El projecte neix amb el
recolzament de la Fira Mediterrània de Manresa amb la voluntat de connectar dos
mons molt més propers del que pot semblar a priori: la música tradicional i el
jazz. Amb la intransferible mirada de Sirvent, Catalexi es basa en el giusto
sil·làbic català: els particulars ritmes, accents i formes de cantar els textos
i les melodies del poble en llengua catalana al llarg de la història. A partir
d’aquest concepte, nou esplèndids músics provinents tant de l’escena jazzística
com de la escena popular/tradicional interpretaran un material musical original
que pren aquest leit motif del ritme sil·làbic i de la veu cantada com a nexe
d’unió tant en la composició com en la improvisació. Nova música creada amb la
voluntat de no tancar cap frontera
estilística; la música és universal i transversal.
Seguim amb la continuació d’aquest Giusto Sil·làbic....
4.- Giusto Sil·làbic Part II (S. Sirvent) 7m53s
Amb una mena de lick repetitiu que ens acompanya durant tot el tema, Sergi, desenvolupa una complexa trama
relacionada amb la mètrica sil·làbica. Sense ser un expert en música
tradicional se’m fa difícil esbrinar l’instrument solista que sembla
interpretar en Pau Puig, però ben bé
ens ha situat en el profund ancestral de les nostres arrels. Al bell mig del
tema, tot i les permanents notes guies del baix elèctric del Marc Cuevas, el piano de Sergi sí ens situa en el present més
actual, alhora que la magnífica rítmica d’en David Xirgu.
La cadència d’una llengua
concreta el ritme de les paraules. Quan la paraula és cantada per la veu
popular, les síl·labes poden regir-se per la pulsació d’un compàs o bé pe la
combinació dels peus mètrics del poema. Al seu torn, la melodia, si pot
garantir el missatge comunicatiu, s’acompanya sovint de veus addicionals que
l’embelleixen. “Catalexi” és un homenatge a la tradició oral de les cançons
catalanes, un projecte motivat pel descobriment de les formes d’expressió
rítmiques i melòdiques que la constitueixen.
El nucli central del disc el
conformen quatre “Giusto Sil·làbic”. La suite presenta, des de la reflexió i
autoria de Sergi Sirvent, una
recreació musical fonamentada en els quatre peus que conformen la mètrica de
diverses balades, o cançons narratives, del repertori català. A l’inici del
“Giusto Sil·làbic Part II” se senten clarament les quatre possibilitats
rítmiques (síl·laba curta-curta, curta-llarga, llarga-curta i llarga-llarga),
les quals es desenvolupen en el decurs del tema d’una manera singular.
I acabem aquest projecte amb el segon tall del disc, el Mantra (la
veu).....
2.- Mantra (la veu) (S.
Sirvent) 7m56s
Amb paraules del mateix Sergi....
Volia ser un projecte on lo
principal fos el ritme i em feia gràcia que hi hagués percussionista en comptes
de bateria....
I ben bé que ho hem comprovat què el principal és el ritme i més el d’un
percussionista en aquest el darrer tema que hem escoltat, també amb un
repetitiu motiu que ens acompanya durant tot el trajecte. La melodia, rítmica
també, no s’atura en cap moment recordant-nos les melodies més contemporànies a
la vegada que melodies de danses antigues nostres. Ja quasi al final, amb el
lick de clarinet baix i vents, el percussionista esdevé més encara el
protagonista en un majestuós motiu melòdic i rítmic que encara el final del
tema.
I seguint el text del llibret.....
La tradició dels cants
religiosos a veus, recordada i practicada encara en diversos pobles de
Catalunya, inspira el segon tema. “Mantra” recull la idea d’una melodia central
i principal, acompanyada d’algunes intervencions lliures que, espontàniament,
la magnifiquen en un registre més agut o més greu. La improvisació hi fa
presència, com en l’oralitat, a partir d’uns codis mínims.
I parlant del penúltim tema....
El ritme irregular i complex
del contrapàs, una dansa en semicercle que després de desaparèixer al segle XIX
s’ha recuperat en algunes viles del país, complementa la idea i coherència del
treball. “Contrapàs abstracte” sorgeix com un exercici quasi aritmètic que usa
l’esquelet estructural del “Contrapàs de Prats de Motlló”.
“Catalexi” no és un treball més
sobre música popular catalana. És un acte poètic que revela els secrets més
entranyables de l’oralitat i que ens acosta d’una manera diferent al repertori
ballat i cantat d’una cultura en moviment que refusa ser fixada.
Anna Costal i Fornells
I després d’aquesta magnífica explicació de l’Anna Costal deixem el disc del Sergi
tot i recomanant-vos que el mireu d’adquirir físicament a la web que us he
posat, i digitalment, editat per la discogràfica de l’amic Jordi Gaspar, baixista oficial del projecte no havent-lo pogut
enregistrar pel fet d’haver estat de gira durant les dates de l’enregistrament.
I deia que el podeu adquirir digitalment editat per Juan Palomo Records, discogràfica del Jordi....des de la web del Sergi
Sirvent...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada..
Doncs acabem el programa d’avui amb un canvi estilístic de nou, a més a
més de canvi filosòfic, car ens tornem a trobar amb el Jazz més actual, sense
cap relació amb la nostra llengua ni costums, com ha estat en els dos anteriors
treballs. Ho fem però amb un home, saxofonista de Pamplona establert entre nosaltres i que aquest proper divendres
tindrem al Jazz Club La Vicentina,
tot i presentant-nos precisament aquest projecte i intueixo que també
l’anterior i magnífic també “Afrikan Blues”.
“OCEAN BLUES”
Miguel Fernández
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 477
Enregistrat i mesclat per Josué
Pascual el febrer de 2015 a Barcelona.
Masteritzat per Tyler
McDiarmid.
Produït per Miguel Fernández
Productor executiu Jordi Pujol
Miguel Fernàndez, saxo tenor
Jason Palmer, trompeta
Marco Mezquida, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
David Xirgu, bateria
Totes les cançons estan composades i arranjades pel Miguel Fernàndez.
Anem ja a escoltar el primer tema, la magnífica balada anomenada...
3.- Elástica, una flor (M. Fernández) 6m12s
Una balada delicada, com les altres dues que hi ha en aquest disc, la
qual ens ha servit per introduir-nos en la música d’aquest gran músic, en Miguel Fernández. Ben aviat hem pogut
quasi viure, així s’expressa aquest mag del contrabaix Masa Kamaguchi, la musicalitat de la seva interpretació d’aquesta
melodia. El líder ens ha mostrat el seu meliflu so i càlid to, voluntari, car
les interpretacions s’han de sintonitzar amb les melodies. La secció rítmica,
delicada amb un Xirgu relaxat i un Marco brillant, amb les seves prístines
notes deixen pas de nou a la melodia a dos vents ja per acabar el tema així,
com si res.
Un projecte, del qual el mateix Jordi
Pujol ens en diu des del seu web on
també el podeu adquirir, si no voleu anar a la botiga Blue Sounds.....
Al capdavant d'un quintet que
combina una manera de tocar entusiasta i picant amb autoritat relaxada i
controlada, el saxofonista Miguel
Fernández ofereix aquí un àlbum fresc, espurnejant de material sòlid i
original. I ho fa mitjançant un programa
impressionantment atractiu, que constantment aplica la seva intel·ligència
creativa melòdica a les necessitats de la música i el grup amb una embarcació
amb habilitat persuasiva.
Seguim amb un altre tema entusiasta....amb l’anomenat....
5.- No rain allowed (M.
Fernández) 5m51s
Tema amb aires populars on els músics desenvolupen el tema amb mestria i
solvència. La constant relació de pregunta resposta de Jason i Miguel enforteix el tema situant-nos en el bell mig del
Smouth Jazz en un tema on la comunió i conjunció dels dos vents és la clau de
volta i referència a partir de la qual Marco i la resta de secció rítmica es
desplaça delicadament, tot i reconeixent-lo en les seves ja personals
intervencions, reconegudes pels aficionats.
I amb el saxo tenor, la seva
pròpia actuació és una síntesi reflexiva de l'obra dels saxofonistes de bop i
post-bop, el seu fluir, les seves qualitats realçades per la seva puresa de to,
la ondulació, i el sentit natural de la propulsió de la continuïtat. La
intensitat de la música que aquí s'estén gradualment a partir dels moments més
inquietants en potents però suaus transicions, està brillantment construïda en
els estats melòdics. El treball en solitari és excel·lent.
I seguim ara amb el primer tall del disc anomenat...
1.- Júpiter “the second” (M. Fernández) 8m02s
Un tema iniciat amb un lick ràpid a piano a contrapunt amb la melodia
dels vents. Cosa que no ha durat gens ni mica i ben aviat el líder s’hi ha
posat amb un solo magnífic, el fraseig súper lligat del qual ens ha deixat
bocabadats. Ben en compte oïdors, que això i més podreu escoltar aquest
divendres al Jazz Club La Vicentina.
Després de la seva intervenció, els dos vents llegeixen el tema per després ser
el gran trumpet player americà, en Jason
Palmer, qui s’embranca en el més enllà. Un projecte que vaig poder veure al
Jamboree la temporada passada i on
vam fruir tots els assistents, amb aquest jove mestre i la resta de companys.
Gran solo, amb un so gens estrident, més aviat càlid i on tampoc s’enlaira cap
el registre dels súper aguts. Marco
permet amb un riff permanent la intervenció curteta de David...rebaixant la tensió rítmica i la intensitat emocional per
tornar-s’hi a enlairar poc després, acabant el tema.
El trompetista Jason Palmer contribueix amb la
calidesa, la sensibilitat lúcida i idees melòdiques, però manté els ànims
calents i cruixents, crepitant amb autoritat. Part de l'èxit de la música també
és causa de la gran unitat de la secció rítmica, en el qual la flotabilitat,
virtuosisme i imaginació de Marco
Mezquida al piano és un avantatge important. L'ocupació de tot el teclat,
des de les delicades línies d'una sola nota als acords exuberants es balanceja
sense cap dificultat, i en el seu moment més característicament personal, és el
seu toc líric i la seva capacitat de variar de manera coherent sobre el teclat,
la que completa les coses que més el destaquen.
I Acabem aquest projecte amb el magnífic i swingat tema, que també és el
darrer tall del disc, anomenat...
11.- Serious
(by L. Ceraso) (M. Fernández) 7m21s
Amb la introducció del tema a càrrec del David Xirgu, els dos vents obren la porta melòdica d’aquest
magnífic i rítmic tema. El solo d’en Jason
brilla ara sí en les altures, no però les súper altures, i sí per la seva màgia
i gran tècnica. Mentrestant ell ens enlluerna amb el seu fraseig lleuger i nítida
melodiosa improvisació, la secció rítmica no para. El Groove és permanent, el
swing impenitent. El walking de Masa
inacabable, les soltes notes, brillants notes de Marco, i el ritme constant i precís de David, permeten desenvolupar-se als dos vents, fent-ho el líder a
la canya després del metall americà. Un tema on
hem pogut escoltar de nou la personal manera de solejar d’aquest gran
músic i pianista, jove, encara en te 28, ja m’explicareu. Marco és un referent ara per ara en el piano actual no només a casa
nostra, sí també a la península ibèrica i com m’agradaria que se’l reconegués a
tot el món.
El treball del baixista Masa
Kamaguchi és fort, és una base fiable i els seus solos són econòmics i de
percussió, mentre que el bateria David
Xirgu mostra un cop més la seva capacitat de projectar de manera relaxada
un magnífic ritme, obtenint una sensació
flotant independentment del tempo. Aquest és un grup amb una relació total, ens
ha dit en Jordi Pujol....Gràcies per
les teves sàvies paraules Jordi. Espero
haver-ho traduït de la manera més encertada.
Un grup amb una comunicació total la qual cosa hem pogut comprovar
després d’escoltar aquests temes i que esperem viure en directe aquest
divendres al Jazz Club La Vicentina.
Aquest quartet estarà format pel Miguel
Fernández, saxo tenor; Xan Campos, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i David
Xirgu, bateria...no cal dir que us hi esperem a tots.
Bé, doncs ja s’ha acabat aquest programa 246 que espero hàgiu gaudit,
primer amb el projecte dedicat a la poesia de Joan Vinyoli amb els Magnus
Luna i el seu projecte “Clarobscur d’atzur”. Després amb el projecte de Sergi Sirvent sobre la mètrica quasi
poètica de les cançons populars catalanes i hem acabat amb el treball del Miguel Fernández, “Ocean Blood”,
projecte que podrem veure en directe aquest divendres a la Sala Xica.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, bona nit i bon
Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 245: Paulus Schäfer, Broken Brothers Big Band i Vasil Hadzimanov Band, 20 d'abril de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Doncs ja hi tornem a ser amb un programa divers carregat de ritme essent
aquest també variat passejant-se pel swing del gipssy-jazz, el del
jazz-rock-progressiu i amb els de les marching bands. Els projectes d’avui
tenen a veure primer amb el fet d’haver anat a veure a un gran guitarrista
gitano holandès al Barcelona Pipa Club, en Paulus Schäfer acompanyat de gent de casa com l’Oriol Saña, Albert Bello, Queralt Camps i
Claudi Làzaro. Del Paulus vaig
adquirir 2 discos, alguns temes dels quals sonaran avui. Els d’Errabal Jazz em van enviar un disc
“tope marxós” dels Broken Brothers Brass
Band del qual també n’escoltarem alguns temes. I l’altre projecte que
sonarà serà el que em va donar el Leonardo
Pavkovic al Fizz el dia que els
amics comuns van fer una magnífica Jam i entre els quals hi va haver Bernat Hernández, Dusan Jevtovic i Xavi
Reija. El disc que em va donar en Leo
és el del Vasil Hadzimanov Band
enregistrat en directe al Festival de
Jazz de Belgrad. Doncs aquest serà el contingut del programa
d’avui...Som-hi doncs amb els projectes “Gipsy-Jazz” del gran Paulus Schäffer...i comencem amb el
“ROCKY”
Paulus Schäffer & Dominique
Paats
Editat per Sinti Music el 2014
Enregistrat mesclat i
masteritzat per Bryan Raets a Marlstone.
Produït per Bryan Raets
Productor executiu Henk van
Beurben
Paulus Schäfer, guitarra
solista
Dominique Paats, acordió
Romino Grünholz, guitarra
rítmica
Naoh Schäffer, contrabaix
I la col·laboració de
Roger Villevoye, veu #5 i #8
Bruce van Muller, percussió #12
Som-hi ja amb la música d’aquest mestre del gipsy-jazz, Paulus Schäffer tot i presentant-nos al
gran acordionista Dominique Paats amb
algunes mostres de la música inventada pel gran Django Reinhardt amb el primer tema de la nit, de Tony Muréna & Joseph Colombo
anomenat...
3.- Indifference (T.
M. & J. C.) 3m13s
Doncs amb aquesta música a ritme de vals comencem un programa que serà
molt i molt divers, i ric, molt ric en matisos musicals com és el tema que hem
escoltat liderat pels dos mestres a la guitarra i acordió, Paulus Schäffer & Dominque Paats. Aquest és un tema típic del
Jazz Manouche i interpretat per molts dels músics d’aquest estil. Els dos
mestres ens mostren el seu saber i nosaltres ja sabem el perquè són tan
reconeguts arreu menys a casa nostra, com sempre passa.
Paulus Schäfer (nascut el 1978)
és avui dia un dels més talentosos guitarristes de gipsy jazz dels Països
Baixos. Nascut en una comunitat holandesa Sinti (gitanos) va aprendre a tocar
la guitarra a una edat molt primerenca. A més d'escoltar al company de Sinti
que era Wasso Grünholz - una llegenda dins de la comunitat sinti - de qui va
aprendre-ho quasi tot, ho va fer també amb els discos de Django Reinhardt, ídol
del seu profe i amic. Després d'un curt període de temps, on en Paulus breument
va ser la guitarra solista dels Gipsy Kids substituint Jimmy Rosenberg, va
formar el seu Paulus Schäfer Trio. Paulus té un so particular, fàcilment reconegut,
i tot i que tots els seus àlbums són fidels a un so de jazz swing gitano,
manouche, distintiu, sempre està buscant un so nou i modern, no només per
ampliar els seus propis horitzons, sinó també per mirar de trobar un so de
gipsy jazz més representatiu del segle 21.
Seguim ara amb un altre tema, aquest és però un estàndard de Jazz
reconvertit al Jazz Manouche, i és el tema de Romberg & Hammerstein anomenat...
10.- Softly as in the morning sunrise (R. & H.) 4m02s
Un disc, aquest que esteu escoltant i el proper, adquirit com he dit
abans en la presentació, al Barcelona
Pipa Club aquest passat dissabte en un concert presentat per l’Albert Bello, amb l’Oriol Saña, Queralt Camps i Claudi Lázaro i amb la figura
estel·lar d’aquest monstre de la guitarra europea, en Paulus Schäfer . I recordar-vos que de l’Albert i l’Oriol ja us
n’he posat els seus dos projectes, com també dir-vos que ara ja fa temps, vaig
fer un monogràfic de Pere Soto,
aquest un dels nostres referents en això del Manouche com els amics mencionats
abans. Doncs ja vegeu de quina manera un tema estàndard l’han reconvertit
rítmicament que no melòdicament, i ho han fet aquests dos mestres solistes,
però magníficament acompanyats per contrabaix i guitarra rítmica.
I seguim ara, però també acabem aquest disc amb un tema conegudíssim per
tothom, una cançó mai situada en el context del jazz ni del manouche però que
ells l’han inclòs en aquest treball, tema de Barry Manilow, Bruce Sussman i J. Feldman, anomenat...
12.- Copacabana (B.
M. & B. S. I J. F.) 4m13s
Tot i ser la melodia un tant
“popular” per dir-ho suau, m’ha semblat que l’aspecte rítmic i sobretot les
intervencions en els solos dels dos líders són força reeixides sobrevolant la
pròpia sedosa melodia, un tant patxanguera....el volàtil i rapidíssim solo del
guitarrista holandès ha estat immens tal i com ho està fen des que l’escoltem.
L’acordionista també li va ben al costat i tot i salvant les distàncies, no
masses entre ells dos, també fa un magnífic solo. En definitiva, un tema menor
reconvertit i millorat sobretot en els solos.
Essent un músic de gran
demanda, Paulus sovint el trobem a l'escenari amb d’altres músics com The Rosenberg Trio, Biréli Lagrène,
Stochelo Rosenberg, Fapy Lafertin, Jimmy Rosenberg, Tim Kliphuis, Feigeli Prisor,
Andreas Öberg, Olli Soikkeli, Gonzalo Bergara, Jan Kuiper, etc., i se’l pot
trobar en molts àlbums.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Seguim amb el Paulus Schäffer
Trio amb el seu altre disc ara acompanyat al violí del gran Tim Kliphuis en el projecte
anomenat....
“TWELFTH YEAR”
Paulus Schäffer
Editat per Moncq Records MR1001
Enregistrat i mesclat al Moncq
Recording Studio, Berlicum, The Netherlands.
Enregistrat per Paul van Vaals,
mesclat i per Paul van Vaals i Tim Kliphuis.
Masteritzat per Paul Matthijs
Lombert a The Mastering Factory, Eindhoven, The Netherlands.
Produït per Tim Kliphuis.
Productor executiu Richard
Halmans
Paulus Schäffer, guitarra
solista
Tim Kliphuis, violí
Nous’che Rosenberg, guitarra
rítmica
Noah Schäffer, contrabaix
I la col·laboració de
Stochelo Rosenberg, guitarra
solista #5 i #13
Comencem ja amb la música d’aquest projecte, amb un tema composat pel
mateix Paulus anomenat....
4.- Niejala (P.
Schäffer) 4m02s
Doncs ja heu pogut escoltar quin tema més maco que ens ha presentat
aquest mestre de la guitarra i veiem també que molt bon compositor. Una melodia
preciosa amb una vitalitat esplèndida. Ara el convidat és el mestre del violí Tim Kliphuis, el qual ens ho ha ben bé
mostrat amb un so delicat i llenguatge jazzístic força reeixit. El nostre líder
l’ha seguit de la mateixa manera, i amb un solo on la mà dreta va a tot tren i
així el recordo en el directe, amb una velocitat física impressionant, doncs
imagineu-vos la velocitat mental, que forçosament va abans.
També va gravar tres discos amb
el seu propi trio, el seu àlbum de debut Into the Light el 2002, el 2006
Desert Fire i el Live at the NWE Vorst amb la The Tilburg Big Band.
Al març de 2012 va sortir el
que estem escoltant Twelfth Year, amb l'assistència de Tim Kliphuis, Nous'che i Stochelo Rosenberg.
Uns pocs mesos després Rock Django amb el violinista Tim Kliphuis. L'àlbum Kouvola
Junction ha estat publicat a Finlàndia
el mateix any, també l'inici d'una exitosa associació amb Olli Soikkeli i Arnoud van
den Berg en el grup del Hot Club
d'Europa. I al novembre de 2014, va sortir el disc que hem escoltat abans Rocky
amb l'acordionista Dominique Paats.
Dos nous CD s’estant planificant, tingueu-ho en compte aficionats al manouche.
Paulus també participa en projectes com Five
Great Guitars i Manouche Nouveau.
Seguim amb el conegut tema de Bobby
Hebb anomenat....
13.- Sunny (B.
Hebb) 3m43s
Doncs amb aquest tema popular, s’endinsen de nou en la conjunció de
temes coneguts però retocats a la seva manera, reconvertint-los en petites
meravelles. La melodia del sunny és magnífica i ens l’estimem tots en només
escoltar la primera frase, on ja sabem què és el que vindrà. Aquests dos
mestres la fan pujar una mica més a munt d’on era. Els seus solos compartits a
compasos aixó ho han fet, de la mateixa manera com en el final han brodat un
turnaoround per acabar d’arrodonir-la acabant-se tot i semblant poder
allargar-se en els directes.
Paulus Schäfer ha tocat o
participat en els festivals Sziget
Festival de Budapest (H), Khamoro Praga (CZ), IGGF Gossington (Regne Unit),
Django Reinhardt Festival Samois-sur-Seine (FR), Gipsy Festival Anger (FR),
Internacional Gipsyfestival (NL), Kaluga Festival (UK), Djangofollies (BE),
Djangoliberchies (BE), Djangofest (EUA), Festival de la Guitarra de Tampere
(FI), Transformar - Trondheim (NO), Amersfoort Jazz (NL), Haarlem Jazz (NL ),
Breda Jazz (NL) Jazz a Duketown (NL) per nomenar uns quants.
I continuem amb més d’aquesta música tan vital...amb la coneguda bossa
esdevinguda estàndard de jazz, tema de Djalma
Ferreira, anomenat, ja ho sabeu....
11.- Recado Bossa Nova (D. Ferreira) 3m49s
I com m’agrada aquesta bossa....sempre em ve al cap la versió de Hank Mobley & Lee Morgan amb uns
solos magistrals, de tots dos però el de Lee
considerat d’estudi, versió aquesta amb un ritme un pèl trencat, res a veure
amb aquesta versió més lligada i lírica. Molt delicada i preciosa, la melodia,
enriquida pel precís ritme de contrabaix i guitarra rítmica a la vegada que per
la versió en la A del guitarrista i en la B pel violinista. Ell mateix enceta
el solo també en la primera A, melòdic però quan s’hi posa a recórrer el mànec
de la guitarra a la velocitat de la llum, un, o sigui jo, tu, ell, al·lucinem.
El violinista fa un magnífic solo en un chorus sencer ficant-shi el del violí
en el pont. Brillantor i delicadesa van de la mà en aquest i en tots els temes
que estem escoltant. Acaben el tema tots dos fent-nos-lo estimar encara més.
I acabem el projecte i la música d’aquest mestre del Gipsy-Jazz, o
Jazz-Manouche amb el tema de Ninine
Garcia anomenat....
1.- Paquito (N.
Garcia) 3m09s
I amb aquest, el primer tall d’aquest disc acabem els projectes d’aquest
mestre del Jazz Manouche. Ho hem fet amb un tema què és també un estàndard
entre els de gipsy-jazz i on aquests dos cracs ens tornen a deixar bocabadats i
clavats a la cadira. Els ritmes dels temes escollits, ja ho veieu, tampoc són
aquells tan ràpids. Particularment a mi, m’agraden més els del tempo mig: em
sembla poder gaudir millor i més de les músiques i intervencions dels músics.
Bé, doncs, espero que us hagi agradat el programa fins ara, amb el manouche,
gipsy jazz, tot i presentant-vos a aquest mestre que va estar entre nosaltres
uns dies, fent màster classes fins i tot a l’escola que millor treballa aquest
estil a l’Hospitalet, amb l’Albert Bello
al capdavant i recolzat pel seu amic Oriol
Saña.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb un projecte força interessant i canvi estilístic editat
per l’amic Leonardo Pavkovic per Moojune Records amb el projecte...
“ALIVE”
Vasil Hadzimanov Band featuring
David Binney
Editat per Moonjune Records MJR076
Enregistrat pe Alen Hadzf
Stefanov l’octubre de 2014 en directe al
Festival de Jazz de Belgrad.
Masteritzat per Mark Wingfield.
Produït per Alen Hadzf Stefanov
Co-produït per Vasil Hadzimanov
Productor executiu Leonardo
Pavkovic per Moounjune Records
Vasil Hadzimanov, piano i
teclats
Branko Trijic, guitarra i
percussions
Miroslav Tovirac, baix elèctric
Peda Milutinovc, bateria
Bojan Ivkovic, percussió i veus
I presentant a David Binney,
saxo alto
El concepte d’en Vasil de barrejar ritmes populars
tradicionals dels Balcans i melodies amb estils musicals moderns (la majoria
provinents de l'oest, incloent el jazz, el funk, l’avantguarda, l’electrònica,
el rock, trance, i més) ha estat l'impuls per a la creació de la seva pròpia i
única "música híbrida", de trossos diversos. Aquest guisat sònic i
sofisticat és completament original, autèntic i abasta un enfocament nou i audaç
per a l'expressió musical en el context dels gèneres de fusió i jazz. Va ser
aquesta la visió que el va inspirar per formar El Vasil Hadzimanov Band, l'any
1995, quan van fer les seves primeres gravacions i van començar a actuar en
viu.
Doncs com què aquest disc està enregistrat en directe, us posaré dos
temes llargs d’aquesta gira Sèrbia del grup i començarem pel primer, composat
per tota la banda, anomenat...
8.- Otkrice Snova (V.
H. Band) 12m33s
Doncs ja heu pogut escoltar que el canvi estilístic és prou evident,
però considerant els balcans un espai geogràfic divers, lloc on hi havien
conviscut ètnies diverses i religions abans de la desgraciada guerra dels anys
90s, aquesta música te també aires d’aquestes ètnies. Una música una mica més
pausada amb alguns moments delicats però com el solo del líder al teclat, tot i
mantenint-se la pulsió rítmica amb bateria i percussions. La suavitat s’ha posicionat
al bell mig del tema amb el magnífic solo d’aquest increïble saxo alto. A mida
que han passat els minuts, el tema s’ha anat desenvolupant fins i tot amb un
magnífic solo del bateria...acabant-se poc després...
Un bon canvi però amb una molt bona música, també....
Aquest és el seu debut
discogràfic internacional amb MJR, però en realitat és el sisè àlbum de la banda.
Des del primer moment en formar-se fa més de 15 anys, la Vasil Hadzimanov Band
ha realitzat centenars de concerts i ha tingut una bona acollida en nombrosos
festivals de jazz que abasta Europa, Europa de l'Est i Japó. Les actuacions
fascinants capturades aquí - gravades per tot Europa, el 2014 - compten amb el
saxofonista nord-americà molt conegut, David Binney.
"Alive" ens serveix
d’avís i ens notifica d'un altre tresor musical de gran potència que en
MoonJune Leonardo Pavkovic ha descobert i s'enorgulleix en presentar, i
demostrar, una vegada més, que la música que és veritablement
"progressiva" no està obligada per cap convenció o tradició, però
finalment és l'art que cerca la seva pròpia forma i viatja per camins
inexplorats.
Doncs només posarem un altre tema llarg també enregistrat en directe en
aquesta gira Sèrbia i acabarem aquest projecte, un disc encara amb 6 magnífics
temes, amb el tema de també de tota la banda....
2.- Zulu (V.
H. Band) 10m25s
Doncs amb un lick repetitiu del saxo alto i teclat ens introdueixen en
el tema, mentre la percussió i bateria mantenen un frec a frec important. El
guitarrista desenvolupa la seva visió d’un tema que ben bé podria haver estat
una improvisació a partir d’un motiu senzill, l’inicial. Magnífic solo del
guitarrista que ens situa en el bell mig d’una intervenció vocal a mode
d’invocació als deus ancestrals o ves a saber a qui. A partir d’aquí és en David al saxo alto qui s’embranca en
una improvisació bestial, arribant a límits altíssims, moment en el qual el
líder i al teclat intervé aportant el seu tipus Rhodes, de piano elèctric, el
millor per aquest Jazz Progressiu, Jazz de fusió, Jazz-Rock, que fa aquesta
banda Sèrbia.
Des del 2001 que estan
enregistrant discos, i els cinc primers, i a Sèrbia, han estat declarats
oficialment com a “treballs artístics d’importància cultural”,
Fins a la data, la Vasil
Hadzimanov Band ha actuat en més de cinquanta festivals internacionals de
música en quinze països diferents. El grup ha tocat ja sigui donant suport o en
col·laboració amb nombrosos artistes al llarg de la seva llarga carrera.
I acabem el programa d’avui amb més gresca si és què això és possible, i
ja veure-ho que sí, amb el projecte força iconoclasta editat per Errabal Jazzn amb una Big Band només de
metalls, com aquelles que circulaven pels carrers de New Orleans. El projecte es diu
“ILDOA LANDUZ”
Broken Brothers Brass Band
Editat per Errabal Jazz ER083
Enregistrat el 21 i 22 del
juliol de 2015 als Sustraian Records, a Lanabe.
Produït per Sustraians &
BBBB.
Ion Celestino, Mario Díaz de
Rada, trompetes
Miguel Mosés, Adrián Martínez i
Eneko Urrestarazu, trombons
Alberto Arteta, saxo tenor
Iñaki Rodriguez, saxo baríton
Alfonso Areta i Juanpe Medrano,
Sousaphone
Dani “Monstruito” Lizarraga,
tambourine
Gorka Gaztanbide, snare drum
Jon Uribeetxeberria, bass drum
I amb les veus de
Oroel Otal, Luis Soldevila,
Adela R. de Cos, Xabi Maeztu, Nerea Erbiti, Josu Ihabar, Josu Martinez i Ana
Pola.
Aquesta és una proposta col·lectiva però també individual de la mà del
compositor de la majoria dels temes i ànima inquieta que d’alguna manera lidera
aquest projecte, en Ion Celestino,
una proposta musical que sorgeix a Pamplona
en castellà o Iruña / Iruñea en
basc.
Un-dos-llestos-toqueu!
Després de l’evolució
estilística i sonora que va ser In the
mud, la Broken Brothers Brass Band
treu un altre projecte trencador sense haver-nos deixat recuperar de
l’embranzida anterior. Cada vegada més enllà que aquí. Més a prop del golf de Mèxic que del de Bizkaia, la Broken se’ns
en va, i a la vegada, mira cara a cara als seus orígens.
Tradicionals en els mètodes
–amb una predilecció tan d’agrair pels directes- i sofisticats en les
composicions, que recorden al jazz que avui dia fan gent com Roy Hargrove o Robert Glasper, la Broken
continua l’apropament al rap que va començar en l’anterior treball In the Mud, el seu segon LP.
Ja seguirem parlant d’ells però ara comencem amb el seu primer
tema....prepareu-vos que això és molt bèstia, i és de Celestino, Cayado, Ihabar i
Berdonces, i es diu...en basc....
1.- Azken Kantua Balitz (C. C. I. B.) 4m27s
Doncs amb quina marxa acabarem el programa d’avui, oi? Una autèntica
marxing band d’aquelles de l’època de New
Orleans. De fet no tenen cap instrument que els impedeixi caminar com
bateria, piano o contrabaix, aquesta és doncs la proposta festiva d’aquesta gent tan trempada. Els solistes, ja
ho heu pogut escoltar, són força interessants, com els solo de trombó i del
saxo baríton. Les veus, alegres i cantant en basc, ens situen no tant lluny, de
fet den a prop, a la mateixa Iruñea.
El sentiment de creació
col·lectiva es reforça amb els cors, percussions i palmes, les quals van
arribar a la Brass Band des d’Iruña
per quedar-se. Així doncs, la Broken
toca la música tradicional però com ho fan avui les segones línies més punteres
del Big Easy. Hi afegeixen però
elements de modernitat i l’escena del moviment. En el cas que ens ocupa són
aquets els implicats: la gran vocalista Nerea
Erbiti, els MCs de Beat Salad Records (el senegalès Omzo MF i el duranguès Nko Eko), MoisésNoDuerme (rapers de Emaús,
Brindisi Nero), el gran Iñigo
Cabezafuego, el trombonista Juanga
Lakuntza, a més a més de l’homenatge a la Amama Luisa Brass Band (els seus fonaments), Katakrak, LaNabe, El Eusakl
Jai de Iruñea, DJ Saldibrown, Reimy,
Nakis, Sustraian Records, Iruñea Nola?....carall, quina gran activitat hi
ha a Iruñea.!
Continuem amb aquest projecte amb el tema de E. Harris anomenat...
3.- Freedom Jazz Dance (E. Harris) 3m01s
Un tema aquest del saxofonista Eddie
Harris el qual es va convertir en un estàndard de jazz gràcies al fet
d’haver-lo popularitzat Miles el seu
Miles Smiles. La versió que en fan
els nostres herois és força més trencadora tot i fer-la Miles el 1967 amb el seu segon quintet. El fet de la improvisació
col·lectiva, de nou recordant els primers inicis del Jazz, situen aquesta
versió no més endarrere que la de Davis
sinó més endavant, en el present més actual, ara amb tantes manifestacions de
lliure improvisació (que no és el cas) però sí en la de la col·lectivitat més
agosarada, més democràtica. El final és tal i com acabo de dir, magníficament
irreverent.
Barreja, mescla, condiment,
amanida, popurri (en el millor dels sentits) és el que ens sembla ens passa
quan hom escolta aquesta música, aquest nou Ildoa Landuz de la Broken.
De la “Freedom Jazz Dance” de Eddie
Harris -versionat exitosament pel segon quintet de Miles- a la omnipresent sonoritat de Mingus que recorda el primer LP de la banda “The Life we deserve”.
Amanit tot, sempre sense cap mesura, per les arrels afroamericanes. I les
basques, és clar.
Algun tema pot tenir molt oli,
molt de greix, un altre més vèrtexs avinagrats, i d’altres molts, la vocació
d’ajuntar-ho tot en un Gumbo de mil i un matisos.
La resta de la música l’hauràs
de descobrir. Potser no parlis ni euskera ni castellà, ni wolof ni tampoc
anglès. Potser, no t’estiguis llegint això ni escoltant el programa. Però
mentre estiguis bellugant el turmell, la cintura o el cos a l’uníson, la Broken haurà aconseguit el seu
objectiu: que el món no pari de ballar sota un mateix ritme: el de tots junts.
Gora Broken!
Això ens ha dit l’Alberto Anaut..
Anirem acabant el projecte i programa i ho farem amb un tema de l’Alberto Arteta anomenat...
4.- Cabefuego’s second line (A. Arteta) 7m20s
Amb la sousaphone tuba comencen el tema, marcant el ritme les palmes i
amb l’snare drum, per donar peu a la melodia liderada pels trompetistes i
seguida per la resta de vents, El xiulet també hi apareix amb el mateix ànim
festiu i desimbolt. La veu, aquesta vegada cantant en castellà, ens posiciona
vers un inconformisme desenfadat, on la trompeta lidera el tema a moments, per
fer-ho després el saxo tenor amb un magnífic solo, acompanyat per tots plegats.
Més xiulets, i més frescor per gaudir escoltant-los però també imaginant-los en
un carrer i tocant aquesta música tan divertida.
La música de la Broken Brothers
es basa en el so de les Brass Bands contemporànies de New Orleans. El Funk, el Gospel, i el Jazz modern inunden les seves
energètiques interpretacions, en les quals és molt important la improvisació
col·lectiva.
Han tocat en multitud
d'escenaris i carrers, en Festivals de Jazz com el Jazzaldia de Donostia-San
Sebastian, Getxo, Jazz al margen (Saragossa), Festival de bandes de carrer
Haizetara (Amorebieta), FEMUKA, però també en les festes de qualsevol poble.
Diuen, amb l'esperit de les brass bands a les quals en són deutors,
"toquem en tota classe d'esdeveniments". En altres moments són capaços
de, simplement muntar-se a la furgoneta i aparèixer en qualsevol lloc sense
avisar, per tocar als carrers de qualsevol ciutat.
Acabem aquest projecte tant vital i iconoclasta amb el tema del Ion Celestino anomenat...
5.- Danza Zure Botilarekin (I. Celestino) 5m25s
Les dues tubes sousapohnes inicien el tema, afegint-s’hi després la
resta de metalls i canyes en una melodia
doblada i repetida fins l’extenuació. Abans però,han decidit canviar i passar a
la B. Després la A de nou cantada i igualment acompanyada pel riff repetitiu a
mode motiu principal. Un gran solo de trompeta, brillant i ric en matisos dóna
pas al del saxo tenor, també potent i acompanyat per la resta de companys, tal
és el projecte d’aquests joves músics. Un projecte que m’ha agradat pel que dóna de si, frescor, desimboltura,
irreverència, col·lectivitat i ball, molt ball.
Doncs amb aquesta música tant marxosa i potent, alegre i desvergonyida
acabem el programa d’avui, i ja en portem 245. Un programa temàtic rítmicament
parlant, vital sobretot en els quatre projectes que us he posat i divers,
sobretot. L’hem començat amb dos discos del gran guitarrista holandès Paulus Schäffner, per després seguir
amb la Vasil Hadzimanov Band i el
seu directe a Belgrad, per acabar
amb aquesta proposta tan balladora i fresca, la dels nois de la Broken Brothers Brass Band i el seu
tercer treball discogràfic.
Espero que hàgiu gaudit amb la proposta, variada i diferent de la del
programa anterior. De fet, cada programa és força diferent de l’anterior tot i
que aquest se n’emportaria el primer premi a la diferència.
Bé, abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest divendres tenim
concert-Jam, patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, amb un
magnífic quartet que ara mateix ja el tenim tocant per casa nostra, havent-ho
fet ahir al Jamboree, avui al JazzSi, demà al Mandacarú per arribar el divendres a casa nostra, tot això després
d’haver iniciat aquesta gira a la Comunitat Valenciana i haver tocat en un dels
clubs més amblemàtics d’allà, el Jimmy
Glass. Ens acompanyaran el Bernard
van Rossum Quartet, amb ell mateix al saxos
tenor i soprano; en Xavi Torres,
piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria. Com sempre, primer
un concert d’1 hora i després Jam Session amb els músics que hagin vingut i
vulguin sortir a tocar.
Ara sí, bona nit, gràcies per ser-hi aquí, o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
