Programa 341: McHenry, Landolf, Oester & Rossy, i Rachel Therrien Quintet, dimecres 31 d'octubre de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs aquesta setmana podrem escoltar un parell de
projectes aconseguits anant als concerts de Jazz que es fan per casa nostra.
Així és que el Jordi Rossy em va
cedir el seu darrer projecte enregistrat al Jazzcampus de Basel, amb
dos saxos tenors, contrabaix i bateria, i vaig adquirir un disc de Rachel Therrien amb quintet, el dia que
la vam anar a veure a la Nova Jazz Cava,
dia que va estar acompanyada pel Néstor
Gimeénez, Mareike Wiening i Dario Guibert. I com sempre amb un micro conte,
aquesta setmana a càrrec de Teresa Tuset.
Recordar-vos que el proper concert de Jazz
organitzat pel Jazz Club La Vicentina
serà el 16 de novembre i ja per fi, a la Sala
Xica, entrada per on era la del Totem.
L’ajuntament l’ha deixat llesta i preparada pels nous temps on la seguretat és
primordial, i així és que farem com una mena d’inauguració amb un quartet
extraordinari amb el gran trompetista argentí que ja havíem tingut, Guillermo Calliero. L’acompanyaran Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero,
contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. Doncs això, el divendres 16 de
novembre ens veiem a la Sala Xica,
en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs començarem amb el projecte anomenat...
“OFF THE
CUFF”
Landolf,
McHenry, Oester, Rossy
Editat per OFTF OFTF/ 075
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiler & Beni Gut el 3 de maig de 2017
al Jazzcampus de Basel, Suïssa.
Produït per Tom
Gsteiger
Domenic Landolf,
saxo tenor
Bill McHenry,
saxo tenor
Bänz Oester,
contrabaix
Jordi Rossy,
bateria
Aquest quartet de mestres ens ofereixen en aquest
projecte la música d’estàndards, sí, però diguem-ne que “revisats” i amb la
sonoritat gens habitual de dos saxos tenors i d’una base rítmica de contrabaix
i bateria, i ja ho sabeu, sense instrument harmònic. En el llibret interior del
disc hi ha una molt bona i llarga ressenya de Ethan Iverson pianista i membre dels The Bad Plus, o sigui tota una autoritat. Diu ell que el productor Gsteiger va tenir la gran idea
d’ajuntar-los i deixar-los anar, decidir temes i demés. Diu que es va inspirar
en grans discos editats per Prestige
i el seu productor Bob Weinshock
entre d’altres. Seguirem amb els seus comentaris, ara però escoltarem el primer
tema de la nit, una magnífica i sentida balada de Sy Johnson a Harry Carney
i així mateix es diu...
2.- For Harry Carney (Sy Johnson) 5m28s
Una magnífica balada a tempo súper slow que han fet els
nostre herois, d’un tema que Charles
Mingus va incloure en el seu “Changes
Two” del 1975, ells a un tempo una mica més viu. George Duvivier, contrabaixista, fa una llarga introducció en
aquest tema, també interpretat un tant viu de tempo. Harry Carney va ser “el saxo baríton” de la Big Band de Duke Ellington, i Sy Jhonson li va dedicar aquest tema. La magnífica interpretació
que n’han fet els nostres herois té un punt de valor afegit i aquest és la
profunditat i sentiment aconseguit tocant-la així de lenta, quasi com una suau
marxa fúnebre. El contrabaix inicia el motiu o línia base per després escoltar
el saxo tenor de Bill McHenry,
profund i delicat, ell pel canal dret. Després Landolf s’hi ha afegit per l’esquerra amb un so més agut, o sigui
octavat. El solo de Bill fa que se’t
posi la pell de gallina, tal és el sentiment que ens fa sentir en escoltar-lo.
D’igual manera, i tot i la sensible diferent sonoritat dels dos saxos tenors, Landolf ha seguit en l’ona del seu
company, compartint espais amb en Bill,
i és aquest qui l’ha acabat amb la mateixa profunditat que l’han començat. Una
increïble i profunda composició de Sy
Johnson.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb un tema una mica més viu però no massa i sí
amb tot el swing, amb el conegut tema de Cole
Porter anomenat...
7.- All of You (Cole Porter) 7m37s
“All of You” va ser escrita pel gran
compositor Cole Porter el 1954. Va
ser presentada per primera vegada en el musical Silk Stockings a Broadway el 1955. Molts dels grans del
jazz la van enregistrar i interpretar, incloent Miles Davis, Fred Astaire, Ella Fitzgerald, Chet Baker i Bill Evans.
Aquesta melodia es toca freqüentment en Eb major, i parlem dels
instrumentistes. Una preciosa cançó, originalment a tempo de balada, però que
els nostres herois li han volgut donar un toc de suavitat a tot swing. Miles Davis en va fer una magnífica
versió a aquest tempo, més o menys, amb un solo que va passar a la història,
com molts dels que el Màster va fer. L’entrada, també a contrabaix i amb el seu
so tenebrós i amb dels dos saxos tenors, ens han situat en la melodia, fent la
primera A i B en Bill McHenry i així
és que el final del tema amb la A i C, la fa en Landholf i és ell mateix qui s’enganxa a desenvolupar el seu solo.
El contrabaix de Oester li dóna un
suport constant així com també i d’una manera delicada Jordi Rossy a la bateria. I jo diria que ara s’han canviat de
canal, essent Oester qui va pel
canal dret. Magnífic i delicat solo d’en Landolf
i delicat suport rítmic amb escombretes del Jordi i del contrabaixista. Bill
McHenry “on the left” s’hi afegeix i de quina manera més dolça. Jordi s’hi ha posat ara amb les
baquetes, ampliant l’espectre rítmic a tot swing amb el “walking” d’en Oester. Quina delícia d’interpretació
moderna, essent una revisió total de les harmonies d’un tema clàssic del segle
passat. Els “vuits” del Jordi ens han
acostat al final del tema, primer amb Landolf
i després amb en Bill. Una gran i
dolça meravella.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres canviem radicalment pel que fa al ritme, al
tempo, ara sensiblement més viu. De fet, aquest és un disc on el tractament
rítmic i dels tempos ha estat estudiat de manera evident, donant vida a dues
precioses balades, un parell de temes a mig tempo, dos temes a tot tren i un a
tempo mig alt, que serà el que us proposo escoltar, essent aquest el tema de Charli Parker, el no massa conegut pel
gran públic...
5.- Perhaps (Ch. Parker) 8m29s
Gravat el 24 de setembre de 1948, a Nova York per Savoy Records, els Charlie Parker All Stars, amb Charlie
Parker (saxo alt), Miles Davis (trompeta), John Lewis (piano), Curley Russell
(contrabaix) i Max Roach (bateria). En aquesta 13ena sessió, de les “Dial and Savoy sessions”, varen
incloure "Perhaps", "Marmaduke", "Steeplechase" i
"Merry-Go-Round". “Perhaps” no és un tema massa conegut i tampoc
massa tocat en concerts i jam sessions, i vet aquí que aquests quatre mestres
l’han volgut recuperar. Un magnífic tema i melodia interpretat tot a tot swing.
Charly Parker en la seva
interpretació tot just fa un chorus del tema i ja s’embrancà de cop als solos.
Aleshores els temes eren molt curts i s’havia d’aprofitar el temps en les
improvisacions. Els nostres herois, han
fet dos chorus de la melodia tots tres plegats, saxos tenors i contrabaix. El
swing ha aparegut de seguida amb el “walking” i “ride i charles” de Oester i Rossy. El primer solista pel canal dret ha estat Bill el qual té un so un pèl més
brillant que el de Landolf, mestre
suís que forma part habitualment del Marcus
Wyatt Quartet. Magnífica exposició solista d’aquest tema de Bird i llarg i gran solo del
saxofonista. Landolf l’ha seguit pel
canal esquerra amb una sonoritat un pèl més fosca però amb un fraseig una mica
més modern arribant a moments de Jazz contemporani. El contrabaixista “ha
reblat el clau” amb un magnífic solo només acompanyat pel suau “ride” del Jordi a més a més de les “virgueires”
que hi fa, el mestre de Begues. Ells
dos han fet un tète e tète tot just abans que tornessin a la melodia del tema
de Parker, McHenry, Landolf i Oester i Jordi
on drums.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim encara amb dos dels temes més potents del disc amb
l’ànim que valoreu la possibilitat d’aconseguir-lo, car és tota una mostra del
què es cou actualment en el món del Jazz més actual.
Us proposo escoltar un gran tema de Monk anomenat...
1.- Bright Mississippi (T. Monk) 5m23s
Monk va incloure aquest tema en el
seu primer “Monk’s Dream” amb Columbia Records, per cert que a un
tempo lleugerament inferior del que han fet els nostres herois. Tot i aixó, Monk el va fer en d’altres concerts a
un tempo viu com el dels nostres herois. Aquest “Bright Mississippi” era la
primera vegada que l’enregistrava, no així els altres temes inclosos en el disc
que s’havien enregistrat i editat amb Prestige.
Un tema que Monk va fer sobre la
progressió d’acords del conegut “Sweet Georgia Brown”. L’inici amb el Jordi i Oester ja ens ha situat en el
tempo viu, i després amb les notes soltes de la melodia fetes pels saxos
tenors, i la seva particular connexió tocant ambdós a la vegada amb una mena
d’improvisació col·lectiva. Landolf
l’ha iniciada primer pel canal esquerra per després fer-ho Bill pel dret. I sempre el swing magnífic de la secció rítmica a
dos. Els saxos fan un tète a tète tocant cadascun d’ells el tema sencer en la
corresponent improvisació. Una demostració de tècnica, bon gust en la inventiva
i ple domini del tempo i harmonies, la que ens mostren aquests dos genials
músics, sense oblidar el magnífic suport que els donen Oester i Rossy aquest amb una demostració de com va això de les
polirítmies en la bateria desenvolupant un curtet però estratosfèric solo amb
el suport amb “walking” inclòs del contrabaixista, un “walking” que no ha parat
en tot el tema. Després, els dos vents tornen a les notes soltes de la graciosa
melodia de Monk acabant el tema tots
plegats, meravella de tema de Monk,
com tots els que va crear el genial compositor i menys reconegut en vida com a gran pianista.
I acabem aquest projecte amb el tema més viu del disc,
tema de Jule Styne anomenat...
3.- Just in Time (J. Styne) 6m06s
Resulta que Jule
Styne va néixer a Londres,
provinent la seva família d’origen jueu de la Rússia Zarista. Als vuit anys van anar cap a Chicago i el nen prodigi, abans
de tenir-ne 10, ja havia tocat amb les Orquestres Simfòniques de Chicago, St. Louis i Detroit. El 1947
va escriure el seu primer musical, i posteriors mostres del seu saber varen ser
el masclista “Gentlemen Prefer Blondes”, essent en el “Bells are Ringing” on va
incloure aquest magnífic “Just in Time”. Mai sabrà les tantes i diverses
versions que tots els músics li han fet del seu magnífic tema. I quina
meravella que ens han ofert aquests mestres a tota hòstia, si em permeteu ser
una mica groller. Resulta que Joshua
Redman va fer-ne una magnífica interpretació en un ja llunyà Festival de Newport l’agost de 1993,
fent l’arranjament que n’havia fet el grandíssim Sonny Rollins amb una gran interpretació de tot el quartet amb els
extraordinaris Joshua Redman i Brad Meldhau sense oblidar-ne la resta.
El tempo d’aquesta reeixida interpretació és similar al dels nostres herois per
no dir que és el mateix. Els dos vents l’han iniciat amb la curta melodia, i
ben aviat pel canal esquerra hem pogut escoltar el primer i grandíssim solo de Landolf. El swing és abassegador
gràcies al súper fast “walking” del contrabaixista i la mestria de Jordi Rossy amb tots els elements de la
seva bateria. Bill McHenry s’hi ha
afegit pel canal dret de la mateixa i magistral manera tot i notar-ne les
diferències de sonoritat amb el seu company. I és que encara que toquessin el
mateix instrument, aquest sonaria diferent, evidentment. Jordi s’hi ha afegit amb un altre magistral solo i els dos vents hi
ha tornat amb el tema, però és que el final ha estat magnífic, tocant tots dos
en un llarg “vamp”, ideal per acabar el tema i projecte d’aquest grandíssim
quartet.
I després d’haver fet un bon repàs a aquest projecte, ara
és l’hora d’escoltar el micro conte de Teresa
Tuset.
................................................
Gràcies Teresa
per la manera tan contundent de la teva expressió i per com inclous elJazz en
la teva vida, en els teus contes.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I nosaltres seguirem ara amb el projecte d’una gran
trompetista, descoberta a la Nova Jazz
Cava de Terrassa anomenada Rachel Therrien, i el seu projecte...
“WHY DON’T
YOU TRY”
Rachel Therrien
Quintet
Editat MCM,
Multiple Chord Music
Enregistrat per
Robert Langlois a Studio 270
Mesclat per
Olivier St. Pierre a Studio Tone Methot
Masteritzat per
François Chauvette.
Produït per
Rachel Therrien amb el suport del Govern de Canadà
Rachel Therrien,
trompeta
Benjamin
Deschamps, saxo alto i flauta
Charles Trudel,
piano
Simon Page, baix
Alain Bougeois,
bateria
Al blog us posaré la pàgina web d’aquesta artistassa
perquè pugueu veure qui és i què ha fet.
http://racheltherrien.com/
La majoria de composicions són de la líder, però també
n’hi ha dels seus companys. Aquest és un projecte ambiciós amb 11 temes i amb
quasi una hora d’una magnífica música. La música que escoltareu d’aquest
projecte, s’allunya una mica de la que hem escoltat de Rossy i amics, bàsicament pel fet que són temes propis i per tant
que no heu escoltat mai abans. Un disc de jazz contemporani, no ben bé per la
definició que se li dóna relacionada més amb el Jazz Avantgarde i sí pel fet de
ser un disc de Jazz súper actual amb composicions d’ara mateix. També per la
manera com l’han concebut i executat on no hi ha cap tipus de concessió a
ningú, i tan és així que no hi trobareu cap “balada” en el sentit més pur. La
combinació rítmica hi és, jugant primer amb els tempos lents per després passar
a la tremprera més autèntica. Així és que buscaré algun tema que em permeti
començar com sempre faig.
Fem-ho doncs amb el tema de la líder, anomenat..
6.- CRS (R. Therrien) 5m45s
Doncs aquest preciós tema no és ben bé una balada per
tempo, i quasi sí per melodies. Les notes allargassades de la líder ens la fan
entendre així, dolça, tot i el tempo viu que s’ha anat creant a mida que l’han
començat. L’inici, delicat amb la líder a la trompeta i el suport del baterista
Bourgeois i del baixista Page. Bonica la musicalitat de
trompetista i flautista, Deschamps,
i preciosa la seva improvisació, que quasi és tota una melodia. Els sons del
piano elèctric, quasi volàtils, ajuntant-se amb tota aquesta amalgama de sons i
el solo de la líder a la trompeta, no ens fan adonar que el baterista ha anat
agafant mica a mica una embranzida, doblant el tempo dels altres companys. Un
delicat tema per començar un projecte sorprenent, ja us ho ben aseguro, i que
han acabat de manera delicada, com tot ell ha estat.
Trompetista, compositora i director de
banda, Rachel Therrien ja compta amb
un CV envejable. Coneguda pel seu molt personal estil, ha desenvolupat una
reputació com a artista altament qualificata, versàtil i creativa. Guanyadora
del Premi TD del Gran Premi de Jazz de 2015 al Festival Internacional de Jazz
de Montreal i el Premi Stingray Jazz Rising Star de 2016, on va presentar el
seu segon àlbum Home Inspiration, "una improvisació plena de càrrega
emocional i una orquestració musical excepcional", deien els organitzadors.
Therrien ha editat també
"Pensamiento" el seu penúltim àlbum de jazz inspirat en la música
afro-colombiana enregistrat amb 12 músics a Bogotà, Colòmbia, i ha acabar la
producció del seu tercer àlbum amb el seu quintet de Montreal, que és aquest
disc que esteu escoltant.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb el tema que dóna títol al disc, composició de Rachel Therrien, amb l’anomenat....
2.- Why Don`t Yo Try (R. Therrien) 4m27s
I de nou un tema iniciat suaument i que mica a mica va
agafant cos melòdic i rítmic. Els dos vents l’han començat per després
afegir-s’hi el piano. La melodia interpretada a dos vents, trompeta i saxo
alto, s’ha enriquit amb el suport del baix elèctric, piano i bateria. El solo
de la líder ha aparegut després d’haver fet un parell de chors del tema, em
sembla. I quina sonoritat més neta que té aquesta trompetista amb arrels a Cuba on va estudiar trompeta clàssica,
segons em va dir, ella, nascuda quebequesa. El preciós so del saxo alto de Deschamps enlluerna també pel seu
fraseig, modern i amb una evident mostra de creativitat. Després d’ell, tots
dos vents hi tornen amb aquesta melodia que ben aviat reconeixem i ens enganxa
per la seva bellesa. Al final, un “vamp” amb el pianista acaronant-nos, ens
porta fins el final.
Nascuda a Rimouski (Quebec oriental,
Canadà), Rachel és considerada
una de les músiques de jazz més prometedores de l'escena musical quebequesa,
tocant en diversos estils musicals i enriquint el seu talent a través
d'experiències de moltes cultures diferents. Ha compartit escenaris en clubs i
concerts al voltant d'Amèrica del Nord i
del Sud, així com al Carib amb
músics de gran prestigi com Roberto Fonseca,
Tony Allen, DIVA Jazz Orchestra, Paquito D'Rivera, Bryan Lynch, Michel Legrand,
Carole Welsman, Alex Bellegarde entre molts altres. Amb grups musicals com Nomadic Massive, Mariachi Flor de Toloache,
Marco Calliari, Yves Lambert, Lynda Tali, Wesli Band, The Franklin Electric,
Skah Shah, Klimax, Orquestra Anacaona. També va treballar per al programa
canadenc de televisió "Belle et Bum" que la va portar a compartir
escenari amb grans artistes com Marie-Josée
Lord, Alex Nevsky, Mara Tremblay, Daniel Boucher, Stéphanie Bédard, Lisa
Leblanc, Joseph Edgar i amb el famós cantant folk Joseph Arthur establert a Nova
York.
Seguim amb una altra sorprenent composició un tant Funk,
amb canvis rítmics inclosos, els quals són el per què de tot plegat d’aquest
projecte amb el tema compost pel pianista Charles
Trudel, anomenat..
10.- Rocket Launch (Ch. Trudel) 5m37s
Doncs veient com l’han acabat, de cop, poc ens ho podíem
pensar que així aniria quan l’han començat, dolçament, amb tocs delicats al
piano elèctric Rhodes. Ara bé, ben aviat el ritme un tan funk ens ha sorprès i
agradat per com l’han utilitzat per així poder desenvolupar el tema. El baix
elèctric, bateria i piano elèctric han estat els protagonistes i suport
necessari i adequat pels dos vents, trompeta de la líder i saxo alto de Deschmaps. El solo de Rachel ha estat molt ben trenat anant
de menys a més, i no parlo de qualitat i sí d’intensitat emocional. Magnífica
solista i compositora de lo seu, perquè aquest tema és del pianista. Page al baix elèctric ha reeixit també
amb el seu solo, ben recolzat per baterista i pianista. El tema, la melodia
principal, ha tornat amb els dos vents, líder i saxo alto, arribant al final, i
de quina manera sobtada l’han acabat.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Therrien és llicenciada en interpretació de jazz per la Universitat de Montréal, llicenciada en gestió artística i amb un certificat d’estudis de l'Institut Supérior d'Art, a l'Havana-Cuba, on va estudiar trompeta clàssica, jazz llatí, percussió i història de la música cubana. També va ser seleccionada per participar el 2012, al taller de Banff Center Jazz i Creative Music, a càrrec de Dave Douglas i Vdjay Iyer. Ha treballat amb gran nombre de mentors i professors com Ron DiLauro, Elpidio Chappotin, Laurie Frink, John McNeil, Yasek Manzano, Jonathan Finlayson, Clarence Penn, Michael Rodrigues, Aeoife O'Donnovan, Dave Douglass, Ralph Alessi, Emilio del Monte, George Rubio, i molts més. Ja sabeu que tota aquesta informació us la comento per diverses raons. La primera és per donar fe del valor del músic però també pel vostre coneixement, que segurament algun dels noms de mestres i músics probablement conegueu, i si més no, podeu tenir la curiositat de cercar-los.
I nosaltres encara seguim i ho farem amb un altre
sorprenent tema que té tota la personalitat d’aquesta magnífica compositora i
trompetista, però que també té la personalitat de tot el quintet. Un tema del
saxofonista Deschamps, el tercer
track del disc anomenat...
3.- Demi-Nuit (R.
Therrien) 5m50s
I quin altre tros de tema, i de quina manera el baixista
i teclista han canviat el so dels seus instruments, per acabar a tota hòstia, havent
començat de nou delicadament. I és que aquest és el tarannà del projecte.
Deixar fluir el tema des de espais tranquils per anar-lo desenvolupant amb més
tempo i funk. Coses de la composició i de la compositora. I si, amb una intro
etèria l’han començat el baix i els dos vents i ben aviat el so únic del saxo
alto ha deixat pas al ritme trepidant i solo de la líder. Magnífics moments amb
el baix elèctric, bateria i piano elèctric donant suport al reeixit solo de la
líder en el registre mig. Afegint-s’hi el saxo alto per després fer un “break”
amb ells dos a duet, fent un tète a tète magnífic desenvolupant el que seria el
motiu principal del tema. Ritme trepidant amb tot ells i el solo de Trudel a piano elèctric Rhodes, que ben
bé podria ser un Fender Rhodes.
Magnífic solo, recolzat per la base rítmica imparable de baix i bateria,
increïbles tots tres. El motiu de la trompetista recolzat pel saxo alto, ha
deixat pas a la aparent bogeria de sons estratosfèrics de baix i teclat alhora
que els sons inquietants dels dos vents, per acabar tots de cop d’una manera
impactant. Tros de tema.
Com a líder de la banda, Rachel realitza diferents projectes
artístics. El 2010, Rachel va
començar el seu propi Quintet amb alguns dels millors músics de jazz de Montreal. (Simon Page al baix, Charles Trudel
al piano, Alain Bourgeois a la bateria i Benjamin Deschamps al saxo). El
seu àlbum de debut, "On Track", editat com a independent el 2011, va
obtenir excel·lents crítiques a la premsa de Quebec i es va situar com a número
1 a "Ràdio Canadà Espace Musique" durant més d'una setmana. També van
tenir l'oportunitat de tocar al Havana
Jazz-Plaza Festival. Des de la publicació del seu segon àlbum, "Home
Inspiration" (2014), en el nou segell discogràfic d'artista, Multiple Chord Music, ha fet una gira
com a líder de banda pel Mid-Ouest USA, Mid-Canada (Ontario) i Nova York,
passant per clubs i festivals que inclouen 55Bar (NYC), The Jazz Club d'Andy
(Chicago), The Rex (Toronto), The Jazz Room (Waterloo) i The Upstairs
(Montreal). Va tocar davant de multituds amb entrades esgotades i ha fet molts
nous amics i aficionats al llarg del camí. Viatjà als Estats Units, per presentar el seu penúltim àlbum de jazz inspirat
en els ritmes i músiques afro-colombianes, "Pensamiento", que es va enregistrar
a Bogotà, Colòmbia, el 2014. I gràcies
al TD Grand Prize Jazz Award, premi que li van concedir, va fer la producció
del seu tercer disc amb el seu Quintet de Montreal, disc que estem escoltant.
Bé, doncs podríem acabar projecte i
programa d’avui amb el primer tall del disc,
,terrorífic tema, curtet, de menys de 3 minuts anomenat “Spectrum” tema
de la líder d’una potència abassegadora, però ho farem amb un de dedicat a Ornette Coleman del baixsta Page anomenat....
7.- Omelette Coleman (S. Page) 3m34s
Doncs i quina declaració d’intencions més
explícita aquesta la de dedicar-li un tema a un dels que va crear el Free Jazz,
Ornette Coleman entre d’altres
atrevits implicats de finals dels anys 50s del segle passat. La permanent
presència del baixista, només s’ha interromput uns segons i ràpidament ha
seguit el procés del tempo imparable. Fa un “Walking” que més aviat és un
“Running” així de ràpid va. Però és que la composició i motiu melòdic, per dir
alguna cosa, són aquests cops d’instruments, amb trompeta, saxo i teclat. El baterista
Bourgois està també immens, amb un
“charles” i “ride “ que brillen per com els toca. La interrupció del tempo ha
durat el que dura una respiració i ben aviat el baix ha volat. Una mostra de la
diversitat interpretativa d’aquest quintet, de la diversitat i encreuament de
cultures, de la diversitat de gèneres dins del Jazz. Magnífic tema per acabar
el programa d’avui.
I recordeu que primer hem escoltat unes
músiques diferents i diferents maneres de tocar-les, amb el projecte del
quartet de Rossy, McHenry, Landolf i
Oester projecte anomenat “Off The
Cuff” havent escoltat també el darrer treball de la trompetista quebequesa Rachel Therrien amb el seu magnífic
quintet i el seu “Why Don`t You Try”.
Recordar-vos que el proper concert de Jazz
organitzat pel Jazz Club La Vicentina
serà el 16 de novembre i ja per fi, a la Sala
Xica, entrada per on era la del Totem.
L’ajuntament l’ha deixat llesta i preparada pels nous temps on la seguretat és
primordial, i així és que farem com una mena d’inauguració amb un quartet
extraordinari amb el gran trompetista argentí que ja havíem tingut, Guillermo Calliero. L’acompanyaran Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero,
contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. Doncs això, el divendres 16 de
novembre ens veiem a la Sala Xica,
en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 340: Alejandro Esperanza & Marino Garcimartín Orquestra i la Reunion Big Band, dimencres 24 d'octubre de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs aquesta setmana ja hi tornem amb un programa
temàtic i el dedicarem a un parell de projectes amb el denominador comú de les
Big Bands. I és que podreu escoltar “Unexpected Paths” de la Reunion Big Band editat per Errabal Jazz, i el “Compañeros de
Aventuras” dels amics Alejandro
Esperanza & Marino Garcimartín Orquestra editat per Fresh Sound New Talent, sèrie 1000. I
com sempre, podreu escoltar un micro conte i avui serà amb Carme de la Fuente.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta
nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte anomenat...
“COMPAÑEROS
DE AVENTURAS”
Alejandro
Esperanza & Marino Garcimartín Orquestra
Editat per Fresh
Sound New Talent (sèrie 1000) FSNT 1008
Enregistrat per
Jordi Vidal el juny de 2016 i abril de 2017 a Laietana Studio, Barcelona.
Masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per
Alejandro Esperanza & Marino Garcimartín
Productor
executiu: Jordi Pujol
Alejandro
Esperanza (piano), Marino Garcimartín (saxo tenor i soprano), Sergi Vergés
(direcció), Joan Mar Sauqué (trompeta, flugel), Oriol Fontclara (saxo alto),
Joan Codina (trombó), Carlos Santos (saxo baríton), Jaume Darbra (flauta), Iván
Garriga, Javier Claudio, Marina Férriz, Sinead Cormican, Marta Guillén, Eduardo
Felip, Marcel Ignacio, Selena del Olmo, Isabel Arch (violí), Fernando Fresno,
Ariadna Bataller, Xavier Rotger, Elena Martínez (violas), Tamara Gómez, Inés de
Juan (violoncel), Iago Aguado (guitarra), Emilio Martín (contrabaix), Luis
Miranda (bateria)
Totes les composicions menys una, “Central
Park West” de Coltrane, les
comparteixen els dos líders, Alejandro
Esperanza i Marino Garcimartín.
Aquí teniu l'enllaç a la pàgina web d'aquest disc de FSNT:
Un magnífic treball a Big Band amb aires de
la “institució centenària” dirigida per l’insigne mestre, director, compositor
i arranjador, Sergi Vergés.
I tot i no ser un projecte “seu”, la seva llarga i
“tenebrosa” ombra la veiem per tot arreu. Pels qui no el coneixeu, sapigueu que
això de tenebrosa està exposat amb tota la ironia, la conya i el millor humor,
tal i com a ell crec que li agrada. Dit això, dir-vos que Sergi Vergés dirigeix la Big Band del Conservatori del Liceu des de fa una pila d’anys, i els podeu
escoltar un dijous al mes al Cafè de la institució, al Nou de La Rambla a
partir de quarts de nou del vespre, i així podreu seure. Molts dels músics que
formen part d’aquest projecte han estudiat amb ell, potser tots, i també han
participat com a músics de la Big Band en diferents èpoques o cursos. També
sapigueu que ara ja fa dos o tres anys que vam convidar a la Big Band del Conservatori del Liceu al
concert de Festa Major d’hivern de SVdH
al Teatre de la Societat Cultural La Vicentina on ens van oferir un magnífic
concert amb en Sergi Vergés al
capdavant.
Doncs després de situar-vos en el context d’on crec jo
que ha sorgit la música que escoltarem, amb la ploma dels dos líders,
començarem escoltant el preciós tema de Coltrane
interpretat a duo pels dos líders, anomenat...
4.- Central Park West (J. Coltrane) 6m06s
Aquesta petita meravella que hem escoltat a duet, preciós
arranjament per a piano i saxo tenor amb els dos líders, la va enregistrar John Coltrane l’octubre de 1960 editada
per Atlantic encabida en el disc
“Coltrane’s Sounds” i on hi van participar la seva base rítmica amb McCoy Tiner, Sam Davis i Elvin Jones.
Els nostres herois ens en fan una preciosa versió i curiosament, Marino l’ha volgut tocar amb el tenor,
quan Coltrane va ser la única del
disc que va tocar amb el soprano. S’ha de dir que amb aquest context de duet,
el saxo tenor s’escau la mar de bé per la seva profunditat i calidesa. Ells dos
estan sublims i delicats, fent-li aquest homenatge al grandíssim màster John Coltrane. La delicadesa com l’ha
començat Alejandro i com s’hi ha
afegit Marino amb tendresa i
profunditat interpretant la melodia. El jove pianista aragonès ha realitzat un
solo ple de bellesa, deixant pas al del saxofonista madrileny, també preciós.
Després ells dos han seguit plegats omplint de càlides sonoritats el nostre
cervell fins el retorn a la melodia, preciosa, de Coltrane, i posterior final.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Alejandro Esperança. Nascut a Osca (1992),
Alejandro Esperança és un músic amb formació clàssica i moderna. Després
d'acabar els seus estudis de Grau Mitjà en Piano Clàssic, es trasllada a
Pamplona a fer el Grau Superior de Pedagogia Musical. Posteriorment, es gradua
a Barcelona en l'especialitat de Piano Jazz al Conservatori Superior de Música
del Liceu, on estudia amb Roger Mas i Albert Bover. Ha participat en diverses
Masterclass impartides per Maria Schneider, The Children of the Light (Danilo
Perez, John Patitucci, Brian Blade), Melissa Aldana o Stefan Karlsson. Al seu
torn, ha assistit a cursos sota la direcció de Bruce Barth, The Bad Plus, Kenny
Barron, Dave Holland, Chick Corea, Gary Burton i Joe Lovano, entre d'altres.
I nosaltres seguim amb una altra meravella
en un tema de Marino Garcimartín
anomenat...
7.- Eliana (M. Garcimartín) 7m05s
Tot i la curta intro de cordes fregades i
primeres incursions del tema, aquest és un tema on majorment tenim una formació
reduïda al quintet amb la base rítmica de Alejandro,
Emilio i Luis, piano, contrabaix i bateria, amb el saxo tenor de Marino i l’afegitó de Joan Mar Sauqué al flugel. Després de
la interpretació del tema sencer, Joan
Mar ha estat qui primer ha desenvolupat el solo amb el flugel, amb una
sonoritat càlida i un fraseig el d’aquest noi, magnífic. I és que Joan Mar ha crescut amb no massa temps
i ha assolit ja un gran nivell interpretatiu, amb un control remarcable de
l’instrument. I és també que ha tingut uns mestres increïbles, primer Joan Chamorro a la Sant Andreu Jazz Band i després a mestres d’instrument com
l’estimat Matthew Simon i algun més.
Entremig del solo del pianista hem pogut escoltar de nou les cordes fregades de
violins i violes acompanyant-lo amb les seves sonoritats primes i agudes.
Alhora, en el magnífic solo a saxo tenor de Marino, hem escoltat també com la resta de vents de la Big Band
l’han acompanyat, acabant el tema amb cordes fregades i vents diversos, preciós
tema de Marino.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim amb un tema amb un tarannà beat pel fa a ritmes,
en un tema de Marino anomenat....
2.- En agua de borrajas (M. Garcimartín) 7m03s
El tema ha començat a tot tren, amb la melodia principal
interpretada per vents i cordes fregades, i la secció rítmica a tot tren. Ben
aviat,la dolçor ha aparegut amb el so del saxo tenor del compositor alhora que
el “break rítmic”. Tot i això, el tempo no ha desaparegut, el “Groove” s’ha
mantingut soterrat, apareixent acompanyant al solista amb el tenor. I ja veieu,
els hi agraden els “breaks rítmics” per així deixar anar la seva càlida
musicalitat, com hem pogut escoltar de nou, on la delicada guitarra del canari Iago Aguado ens acarona una bona estona
amb el seu preciós solo. Però després ha estat el baterista Luís Miranda qui ha fet un tète a tète
amb els vents, tot i que no ha durat massa, el temps suficient per gaudir-ne. I
és que el tema,o motiu principal ha aparegut de nou amb tots els vents,
acabant-lo però delicadament.
En l'àmbit educatiu, cal destacar la seva
participació en el projecte educatiu "Jazz for Kids", una escola
itinerant pionera en música moderna i jazz a Aragó. Actualment, és professor de
piano modern a l'Escola Municipal del Música i Dansa de Barbastre ia l'Aula de
Música Moderna del Conservatori del Liceu a Barcelona.
Seguim amb un altre magnífic tema, ara ja
amb una mica més de punch rímtic amb el tema de Marino anomenat...
3.- Aledjango (M. Garcimartín) 4m41s
Doncs amb quina empenta han començat aquest
tema que han fet a sextet amb la base rítmica típica, el compositor al saxo
tenor, Aguado a la guitarra i Joan Mar a la trompeta. Magnífic tema
que ha permès a aquest jove i ja gran trompetista, realitzar un solo brutal,
amb total domini de l’instrument, la trompeta, un dels més difícils, físicament
parlant per tota la quantitat de músculs implicats i demés virtuts necessàries.
Emilio Martín és un magnífic
contrabaixista canari, també en l’òrbita del Liceu, que vam tenir el plaer d’escoltar quan va venir acompanyant
a Ramón Díaz Trio amb Jeppe Rasmussen. Emilio ens ha mostrat de quina manera més precisa i melòdica ha desenvolupat
el seu solo. El retorn al tema principal ha vingut de la mà de tot el sextet,
acabant-lo delicadament.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Marino Garcimartín. Nascut a Madrid (1989),
comença a tocar el saxofon a l'Escola Municipal de Tres Cantos on té de
professors a Chefa Alonso, Álvaro Pérez, Juan Miguel Juanilla i Federico
Lechner. El 2012 entra al Conservatori Superior de Navarra, on estudia amb
Mikel Andueza, Alberto Arteta, Mauro Urriza i Iñaki Askunze entre d'altres. El
2014 realitza el trasllat al Conservatori Superior del Liceu on participa en
nombroses masterclass i toca a la Liceu Big Band. Ha rebut classes de Jaleel
Shaw, Seamus Blake, Chris Cheek, Putter Smith, Peter Bernstein, Michael Kanan,
Victor de Diego, Jon Robles, Gorka Benítez, Ariel Brínguez, Marc Miralta, David
Mengual, Giulia Valle, Sergi Vergés, Matthew Simon, Bob Sands, Tony Lakatos i
David Xirgu entre d'altres. Actualment té dos projectes propis en marxa, i és
membre d'altres agrupacions com són Emilio Remesal Project i Supersax Project
...
I acabarem aquest projecte amb un tema
compost a duo pels dos líders i de nou amb tota la Big Band, tema que titula el
projecte anomenat....
5.- Compañeros de
Aventuras (Esperanza i Garcimartín) 6m37s
I doncs quin altre magnífic tema ens han
ofert aquests dos joves músics i compositors. La intro, a ritme trencat, ha
deixat pas a la melodia a saxo tenor pel Marino,
alhora que escoltant trompeta i resta de companys de la Big Band. Però és que
el delicat solo del saxo baríton, Carlos
Santos ha estat magnífic, amb un crescendo emocional a mida que el va
realitzant, deixant pas al de Marino
Garcimartín, curtet, alhora que el del pianista i company Alejandro Esperanza. Ambdós van un
preciós tète a tète, a base de 16 compassos cadascun d’ells, si no m’he
descomptat. Dos magnífics instrumentistes alhora que compositors, com hem pogut
constatar en aquest programa. Però ja sabeu que la feina que us tocaria fer
seria la d’entrar a la pàgina web de Fresh Sound New Talent i a la sèrie 1000,
cercar aquest disc i adquirir-lo a fi i efecte de mantenir aquesta, la flama
del Jazz. Alguns més els han acompanyat en aquest duet dels dos líders i ja a
“quatres”. I quin magnífic moment, on tot s’ha aturat excepte la melodia a duet
de pianista i saxo tenor. Certament impressionant la melodia i arranjament.
Després el retorn a les essències primerenques per acabar de nou, delicadament,
aquest magnífic tema.
Doncs nosaltres deixem aquest magnífic projecte d’aquests
dos amics Alejandro Esperanza i Marino
Garcimartín i crec que estem en disposició per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....
..........................................
Gràcies Carme per com ens ho dius, de la teva particular
manera. Fins d’aquí dues setmanes.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I com que hem parlat dels amics d’Errabal Jazz, doncs ara és el moment per presentar-vos un dels
darrers projectes que em van fer arribar, també d’una Big Band, per què ja ho
sabeu que avui anem de Big Bands joves i els seus projectes acabats de sortir
del forn. Som-hi doncs amb aquest projecte anomenat....
“UNEXPECTED
PATHS”
Reunion Big Band
Editat per
Errabal Jazz ER 093
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Juanan Ros als Estudis Tio Pepe, Urduliz, Bizkaia.
Productors
executius: Reunion Big Band
Secció de veus:
Kassandra
Charalampi, Lara Vizuete i Naomi Higuchi
Secció de Vents:
Diego Aragón,
Santi Fernández, Víctor Vega, Pedro Núñez, trompeta
Bruno Valle,
Antonio Tercero, Jordi Arcusa, Imanol Iribarren, trombó
Laurent Robino,
Pau Torres, saxo alto
Daniel Juárez,
Noel Sacristán, saxo tenor
Víctor Moreno,
saxo barítono
Sección rítmica:
Milton
Rodríguez, guitarra
Mikel Núñez,
piano
Arturo Valero,
contrabaix
Daniel Pozo,
bajo elèctric
César de Frías,
batería
Nerea Quincoces,
Alejandro Fernández, percusió
Personal
convidat:
Perico Sambeat,
direcció, saxo alto i flauta
Nataniel Ramos,
Luis Soler, trompeta
Roberto Nieva,
saxo alto
Xalvat de
Zaldua, guitarra
Jorge Castañeda,
piano
Dario Guibert,
contrabaix
Mikel
Urretagoyena, bateria
Un projecte amb temes diversos, fins i tot un preciós
bolero, “El dia que me quieras” cantat per Lara
Vizuete, i amb el recolzament de tota la big band amb un magnífic solo de Diego Aragón al saxo alto. Dos temes
més cantats, “Speak no Evil” de Wayne
Shorter i la coneguda “One Note Samba” de Tom Jobim, però és que hi ha temes de Coltrane, el “Lonnie`s Lament, de Gillespie, “Con Alma”, de Chris
Kase, el seu “Mistery Waltz”, de Kurt
Wheil i el preciós “Speak Low”, mentre que la resta de temes són de Miguel López i de Carlos Sagi. O sigui que se’m fa difícil la selecció, però com que
crec que l’escoltareu sencer quan l’hagueu adquirit, el bolero us el deixo per
vosaltres i ens centrarem més en els altres temes.
I aquí teniu l'enllaç a la pàgina web del disc:
http://www.hotsak.com/tienda/unexpected-paths
I aquí teniu l'enllaç a la pàgina web del disc:
http://www.hotsak.com/tienda/unexpected-paths
I ja sense més dilació, començarem amb la
seva música i amb el preciós tema de Kurt Weil anomenat....
6.- Speak Low (K. Weil) 5m53s
I quina preciositat de tema, molt ben
cantat per Kassandra Charalampi i
amb un arranjament magnífic a càrrec de Miguel
López, que jo suposo que és algun profe de Musikene. Un tema amb convidats de luxe com són Nataniel Ramos, trompeta; Jorge Castañeda,
piano; el magnífic contrabaixista Dario
Guibert a qui vam veure aquest dissabte a la Nova Jazz Cava acompanyant a una gran trompetista quebequesa Rachel Therrien. També tenim al
guitarrista Xalvat de Zaldua. Han
començat amb una preciosa presentació del tema, en tota la roda, tot el chor, i
després hem pogut escoltar un delicat solo a càrrec del saxo tenor Daniel Juárez. Bona expressió i emoció
la que ens ha transmés aquest saxofonista. Després d’ell, la veu i els vents a
l’uníson per deixar pas al motiu principal rítmic, de piano i contrabaix, previ
a la veu de la cantant Kassandra.
Molt bon tema i molt ben interpretat per tots ells, i ella, cantant amb una veu
força càlida i molt ben entonada. I l’acaben així, suaument.
El nom de Reunion Big Band no és casualitat
ja que des de l'inici ha estat el lloc de trobada de més de 80 músics de molt
diversos llocs. Les persones que hem donat vida a aquest projecte i les noves generacions
que, any rere any, segueixen formant part d'ell tenim en comú haver estat
alumnes/as del Centre Superior de Música del País Basc, Musikene. Havent
renovat plantilla completa ja més de quatre vegades, hi ha certs valors que
sempre s'han mantingut en la filosofia de la banda: bona música, bon rotllo i
professionalitat, a més de compartir un espai on aprendre i poder créixer
musicalment. Des de fora és complicat apreciar el dur camí per arribar a cada
concert: els preparatius, l'organització, els assajos a hores intempestives i
sobreviure als temporals donostiarres no és tasca fàcil, sobretot quan la
realitat de l'estudiant de música s'imposa amb les seves exigents hores de
pràctica, exàmens i treballs. És per això que cal agrair enormement la feina
dels companys/es que han sustentat i han fet possible aquest temerari projecte.
I havent-hi Perico Sambeat en un tema, de fet en el tema de Gillespie doncs no ens n’hem estat de
posar-lo, i ara l’escoltareu en un arranjament de Mikel Nuñez...
8.- Con alma (D. Gillespie) 5m25s
"Con Alma" és un estàndard de
jazz escrit per Dizzy Gillespie, que
apareix en el seu àlbum “Afro” de 1954. La melodia incorpora aspectes del jazz
bebop i del ritme llatí i és conegut pels seus freqüents canvis de clau, de
tonalitat, (cada dos compassos), tot i mantenir una melodia fàcil de cantar.
Interpretada per quasi tothom com són Sonny
Rollins, Sonny Stitt, Paquito de Rivera, etc. De fet l’arranjament o versió
del tema és força ben trobada amb tot uns canvis i breaks que eixamplen encara
més la seva visió. Els inicis, suaus, amb els vents, ben aviat han trobat un
ritme ternari, per canviar en el pont, tonalitat i ritme. Després de tornar a
la A, ja ens hem trobat amb el primer canvi substancial que ben aviat dóna pas
al solo del gran saxo alto valencià Perico
Sambeat. I quin gust escoltar-lo, a tot swing, amb “walking” de contrabaix
i “ride” i “charles” del baterista. Perico
és un dels mestres del saxo alto, suposo que ja ho sabeu, i sinó ara mateix us
ho estic dient. La seva personal sonoritat i fraseig, delicat alhora que
atrevit a moments, és “marca de la casa”. El final, amb vents i baterista, és
també espectacular, acabant amb la preciosa melodia de Gillespie, en un tema interpretat originalment com a balada.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguim ara amb el segon track
del disc, una altra meravella, ara de Wayne
Shorter amb un molt bon arranjament de Daniel
Pozo en el tema..
2.- Speak no Evil (W. Shorter) 6m10s
Speak No Evil és el sisè àlbum del
saxofonista nord-americà Wayne Shorter, publicat a la Blue Note el 1966. El
disc combina elements del hard bop i del jazz modal. A la portada apareix la
primera dona de Wayne, Teruka (Irene) Nagakami, a la qual va conèixer el 1961.
Els músics que van participar en la sessió de gravació als estudis Van Gelder
el 24 de desembre de 1964 varen ser: Wayne Shorter, saxo tenor ; Freddie
Hubbard, trompeta; Herbie Hancock, piano; Ron Carter, contrabaix i Elvin Jones,
bateria. Els nostres herois ens n’han fet una magnífica versió, un magnífic arranjament,
i millor l’han interpretat, executat. L’entrada a base de trombons i baix és
força inquietant, però ben aviat brilla amb el sol dels metalls, i el ritme
imparable del baterista, amb els copets a la caixa. Hi ha uns moments a piano i
contrabaix fent una mena de motiu recurrent que són magnífics per suaus. Els
vents fan de les seves i tot just abans de la preciosa entrada del pianista Jorge Castañeda el qual desenvolupa un
delicat i reeixit solo. I sempre per sota, el baterista sense parar i les notes
del contrabaixista, enriquint aquests moments. Mica a mica, i quasi sense
adonar-nos-en, ens hem trobat amb el “swing”, ben marcat pel “walking” del
baixista i el “ride” i “charles” del baterista Mikel Urretagoyena. Moments després, tota la big band recupera el
motiu principal, i és en Mikel qui
fa un curtet però reeixit solo, just abans d’acabar amb la melodia del magnífic
“Speak no Evil”.
I segueixen dient-nos que la Reunion Big
Band és un gran formació de jazz composta per 20 músics joves vinguts de
diferents parts d'Europa, tots ells alumnes i exalumnes de Musikene. Des de la
seva fundació el 2011, ha actuat en la 49 Edició Heineken Jazzaldia (Sant
Sebastià), Hacería Jazz Club (Bilbao), Altxerri Jazz Club (Sant Sebastià), Doka
Kafe Antzokia (Sant Sebastià), Musikaste 2013 (Errenteria) i Oialume
(Astigarraga). En l'actualitat toca mensualment en Doka Kafe Antzokia i
col·labora amb ballarins de lindy hop de Donostia en l'organització de
vetllades de ball swing amb música de big band en directe. En aquests anys el
seu repertori ha variat molt, abastant diversos estils segons l'ocasió: des del
swing més tradicional fins a les noves tendències jazzístiques actuals, sense
oblidar-se de la música llatina o el funk. Gran part del seu repertori està
compost per temes i arranjaments originals dels propis components de la big
band, així com de professors i exalumnes de Musikene.
I seguim amb un altre gran tema amb una formació diferent
de la Reunion Big Band que ja sabem
el per què és, car són alumnes de Musikene
i aquest tema el van enregistrar amb una altra formació, i si em permeteu ser
gens explícit i no parlar-ne de tots, i com que ho podreu llegir quan tingueu
el disc a les mans, doncs això, que el tema és del Miguel Blanco anomenat...
10.- Afroeclipse (M. Blanco) 8m08s
Doncs una altra delícia de tema amb un solo de guitarra
ben al mig, amb un break rítmic que ben aviat es va animant. El guitarrista
convidat és Daniel del Valle, i
caram com ho pela, delicat i maco. Després d’ell una aturada curteta per deixar
pas al saxo tenor Noel Sacristán amb
magnífic i potent solo, potent per la insistència de baix elèctric, bateria i
percussions menors. Increïble el tempo que se’ns emporta. Tots els vents
participen d’una mena de voràgine col·letiva melòdico-rítmica, mentre el ritme
no para, no para, fins un moment on el baterista fa uns redobles, i ves per on
que la suavitat melòdica apareix sempre però amb el ritme potent i persistent
fins arribar a un final sobtat. Però recordeu com ha estat el principi, amb
baix, percussions i bateria, i els primers vents fent la melodia, molt ben
trobada i així han anat tirant endavant, amb els vents suaus, com els del final
del tema, per després enfilar-se i fins arribar al solo del guitarrista. Gran
tema de Miguel Blanco.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I ara sí que acabem aquest projecte i programa amb el
primer track del disc, tema compost per Carlos
Sagi anomenat...
7.- El abogado del diablo (C. Sagi) 8m25s
Doncs i quin tros de tema per acabar el projecte i
programa. L’inici amb ritmes trencats, posterior pont i retorn, en una clara
estructura ABA, ens ha situat ben aviat als solos, i ara amb el convidat Nataniel Ramos, trompeta. Magnífic
aquest músic que també vam posar ja fa temps en aquest programa. El swing no ha
parat, i el “walking” ara del baix elèctric així ens ho assenyala. Daniel Juárez al saxo tenor és un dels
altres convidats que desenvolupa el solo després del trompetista. Magnífic
músic també al qual hem escoltat abans en el “Speak Low”. La secció de vents,
segueixen tots plegats ben conjuminats i amb una sonoritat dolça, deixant pas
als diversos canvis rítmics encabits en aquest magnífic tema, i gran
arranjament del compositor. De quina manera els metalls van per un cantó i les
dolces canyes per un altre, i tots plegats. Al final, rafegues dels vents i una
demostració del baterista César de Frías
i final a tot vent.
Doncs amb aquest magnífic tema hem acabat el programa, i
recordeu que hem començat amb el projecte de Alejandro Esperanza & Marino Garcimartín Orquestra i acabat amb
aquesta Reunion Big Band amb una
colla de convidats entre els quals Perico
Sambeat.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Subscribe to:
Missatges (Atom)
