Programa 364: Noah Preminger & Rob Garcia i Néstor Giménez Orchestra, dimecres 24 d'abril de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, selecciona les músiques i
realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I us recordo que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Pere Soto Trio & Benet Palet que
serà el 17 de maig. I no us oblideu de la Nova
Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts
cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes
populars.
Doncs després
d’aquests dies festius nosaltres hi tornem sense haver-ne fet cap, així som de
“currants”. És coincidència que la música que escoltareu tingui un tarannà
relacionat amb quelcom de “sacre”, i és que quasi tot és un cúmul de
casualitats i les d’avui també ho han estat. El dia que vam anar al Casino de Granollers a veure Carola Ortíz i el seu “Spirala”, Lluís Sitges, un dels responsables del Club de Jazz Granollers em va cedir un parell de discos, un dels
quals ja va sonar en aquest programa, i l’altre, el “Consagració (Rite)” de Néstor
Gimémez Orquestra que també em va donar, esperava posar-lo una vegada
havent-li trobat la companyia adequada, i ves per on que ja l’he trobada.
Resulta que vam anar al Jamboree a
veure el Rob García Quartet i ens
vam emportar un parell de discos, entre els quals el que sonarà avui anomenat “Chopin Project” amb Noah Preminger & Rob Garcia. O
sigui que són la parella adequada pel programa d’avui. I aquesta setmana amb un
micro conte de Teresa Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree, i els dilluns amb una
magnífica Jam Session.
Comencem doncs amb el
tarannà “clàssic” del programa d’avui, primer amb:
“CHOPIN
PROJECT”
Noah
Preminger & Rob Garcia
Editat
per Connectin Works Record CWR 104
Enregistrat
per Jimmy Katz el 23 de juliol de 2017 al Brooklyn Conservatoy Music, Brookly,
NY, USA
Mesclat
i masteritzat per Jimmy Katz
Produït
per Noah Preminger i Rob Garcia
Noah
Preminger, saxo tenor
Nate
Radley, guitarra
Kim
Cass, contrabaix
Rob
Garcia, bateria
Totes les
composicions són de Frédéric Chopin.
Doncs aquest és un de
la colla de discos que hi havia sobre el taulell del Jamboree el dia del concert de Rob
Garcia Quartet, i haig de dir que ha estat un goig haver-lo comprat. El
treball es basa amb deu cançons del compositor polonès que els dos líders han
arranjat més o menys a parts iguales, en clau de Jazz. Una hora de música on
tot són “Preludis” i “Nocturns” més un “Etude” del genial músic interpretats
per un quartet de mestres residents a l’àrea de Brooklyn. Músiques on el tempo slow hi és en la meitat de les
cançons i així tenim en el segon track del disc el “Prelude OP28 Nº2 en A
menor”. També l’”Etude” OP25 Nº7 en C# menor, en el track cinquè. Igualment
delicats són els tracks 7 i 8, amb el “Nocturn OP62 Nº2 en E major” i el
“Nocturn OP32 Nº2 en Ab major”. En el darrer track hi ha també el delicat
“Prelude OP28 Nº9 en E major”. La resta són a un tempo més viu, així doncs que
el novè track és el “Prelude OP28 Nº6 en B menor”. El conegut “Nocturn OP2 Nº2
en Eb major” el tenim en el tercer track, mentre que encetant el disc en el
primer track tenim el “Nocturn OP27 Nº1 en C# menor”. Una altra melodia
coneguda és la del “Prelude OP28 Nº8 en F# menor” en el sisè track, i ja per
acabar la meva exposició relacionada amb els tempos, en el track quart tenim el
“Prelude OP28 Nº24 en D menor”, cançó amb una bona vitalitat rítmica i preciosa
melodia. De fet els preludis que escoltareu en aquest disc són alguns dels
Preludis OP28.
Doncs comencem amb
les músiques, i així és que us proposo escoltar el preciós arranjament que ha
fet Rob Garcia del delicat...
2.- Prelude OP28 Nº2
en A menor (F. Chopin) 6m03s
Els Preludis per a
piano sol compostos per Frédéric Chopin
són un conjunt de 24 preludis que conformen l'op. 28 del compositor polonès.
Tots ells són peces bastant breus, d'entre trenta segons i cinc minuts de
durada; i cada un està escrit en una tonalitat diferent. Chopin té dos preludis
més, dels quals un és pòstum i l'altre pertany a l'op. 45. Chopin va compondre els Preludis de la mateixa manera que Johann Sebastian Bach va estructurar el
Clavecí ben temperat. També, Claude
Debussy va escriure vint Preludis en dos llibres i Aleksandr Skriabin va compondre els Preludis op. 11. Aquest, el
segon preludi presenta un contrast immediat, amb una melodia lenta sobre un
acompanyament d'acords de quatre notes amb dues corxeres simultànies, i estem
parlant de l'original de Chopin i no
de l'arranjament fet pels nostres herois, tot i seguir bàsicament la composició
original. Amb posterioritat a la mort de Chopin
es van associar epítets i sobrenoms a molts dels preludis, particularment Alfred Cortot i Hans von Bülow, i ho feren basant-se en les seves impressions
personals. Un dels que segueix vigent en l'actualitat és "Gota
d'aigua" per al Preludi núm. 15 (i, algun cop encara, "Acord"
per al Preludi núm. 20). I Albert Cortot
ens diu d'ell que és una "Meditació dolorosa; l'allunyat, el solitari
mar" i per Hans von Bülow és el
"Pressentiment de la mort". Tal i com l’han començat els nostres
herois, aquestes apreciacions són prou encertades. La melodia és d’una tristesa
colpidora, i el so del saxo tenor de Noah
li dóna el “color” adequat. Ell mateix, en la seva improvisació, està sublim,
tot i el seu recorregut per semicorxeres diverses per sobre del tempo contingut
a càrrec de Rob Garcia i les
persistents notes del contrabaixista Kim
Cass. El posterior solo del guitarrista Nate Radley ha estat igualment esclatant. El retorn a la melodia
inicial ens apropa al final, una mica tenebrós final d’aquest Nº2 dels Preludis
OP28, acabant-lo delicadament.
I parlant d’aquets
dos “mostrus” del Jazz actual, dir-vos que ens han visitat anteriors vegades, i
intervingut en el concert que vam poder veure al Jamboree ara fa cinc anys, un 10 de desembre de 2014, acompanyant a
Clara Luna en el seu projecte,
conjuntament amb Marco Mezquida, Andreu
Zaragoza i Masa Kamaguchi havent
fet discos també amb el contrabaixista japonès establert a casa nostra.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam
Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan
Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim ara amb una
mica més de tempo amb el també arranjament de Rob Garcia en el....
9.- Prelude OP28 Nº6
en B menor (F. Chopin) 5m26s
Aquest preludi també
es va interpretar al funeral de Chopin.
La seva melodia malenconiosa apareix principalment a la mà esquerra i segons Alfred Cortot representa "l'Enyorança" i a Hans
von Bülow li semblen "Campanes sonant". A nosaltres ens ha
semblat una música preciosa i la tonalitat menor fa que tingui aquest tarannà
tristot. L’arranjament de Garcia és
impressionant, de la mateixa manera que ho són les interpretacions dels
companys i de manera especial el magnífic solo de Noah Preminger amb el seu saxo tenor. Els inicis marcats
rítmicament pel guitarrista Radley
conjuntament amb la melodia a duet feta per saxo tenor i contrabaix ens han
situat en el context d’aquest Nº6. Reeixida ha estat la improvisació del
guitarrista Radley, a moments
acompanyat a duet pel contrabaixista, el qual segueix el que podríem dir la
melodia principal, o les notes principals d’aquest Preludi. Noah ha fet el seu gran solo després
del fet pel guitarrista, mentre aquest i el contrabaixista ens recordaven a
duet les notes sobre les quals gira tot. Molt maco aquest Nº6 dels Preludis
OP28. El final també és emocionant.
I de Rob
Garcia dir-vos que...."És un
motor principal de l'actual escena de jazz de Brooklyn" (Time Out -
New York) i "un dels grans bateristes i compositors de jazz de Nova York". Rob Garcia continua sent una forta presència a Nova York i a l’escena
del jazz internacional com a sideman i líder de banda, havent col·laborat amb
artistes tan estel·lars com Joe Lovano,
Sheila Jordan, Dave Liebman, Wynton Marsalis, Diana Krall, Myra Melford, Joseph
Jarman, Anat Cohen, Vince Giordano, Reggie Workman, Bill McHenry, i Wycliffe
Gordon. Ha actuat en més de 70 àlbums inclosos alguns guanyadors de Grammys.
Rob ha realitzat 6 àlbums aclamats
per la crítica com a líder de bandes que inclouen artistes com Noah Preminger, Dan Tepfer, Gary Versace,
Joe Martin, John Hebert, Dave Kikoski i Mike Formanek. El seu CD,
"Perennial" (BJUR 012), es trobava als "10 millors discos de
jazz de 2009" deia New York
Observer. El seu àlbum més recent "Finding Love In An Oligarchy On A
Dying Planet" (Brooklyn Jazz
Underground Records) inclou alguns hostes especials inclosos la llegenda de
jazz Joe Lovano i la sensació vocal
de Kate McGarry. El seu grup ha
actuat a llocs com The Ottawa Jazz
Festival, The Toronto Jazz Festival, Iridium, Kitano, Smalls, The Rex, Cornelia
Street Cafe, Firehouse 12. i ha fet gires per Europa. Rob també ha
rebut subvencions del Meet The Composer,
DCA i NYSCA per donar suport a les seves actuacions i també ha estat una
força important en organitzacions de jazz dirigides per artistes. És el
fundador i director artístic de Connection Works Records, on han editat aquest
disc que esteu escoltant, membre del Brooklyn
Jazz Underground i membre
fundador del Douglass Street Music
Collective.
Dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la seva pàgina web.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
Seguim ara amb el
primer track del disc, arranjat per Noah
Preminger en el...
1.- Nocturne OP27 Nº1
en C# menor (F. Chopin) 7m29s
I doncs què us ha
semblat aquest magnífic arranjament fet per Noah del Nº 1 d’aquest Nocturn OP27. Arthur Rubinstein va fer un disc dels Nocturns de Chopin i sembla ser que aquest inicialment
està marcat com a lento sostenuto i a un 6x8. Consta de dues estrofes, repetides
en variacions cada cop més complexes. La peça té 77 compassos de llargària, hem
esbrinat de l’original de Chopin.
Els nostres herois l’han iniciat ja amb una gran profunditat, amb el contrabaix
primer i després amb la melodia a càrrec de guitarrista i saxo tenor. Després,
el baterista ha fet tot un seguit de redobles delicats a una fracció força
reduïda de la negra, mentre els altres companys s’enlairaven mica a mica a mode
crescendo emotiu. El solo del guitarrista, amb el recolzament de contrabaix i
baterista, ha estat sublim. Un so clar i net com una patena, i molt bona i
pulcre digitació. Noah s’hi ha
afegit en aquell espai i moment de crescendo arribant a un clímax intensíssim,
previ a la seva improvisació inversemblant per com l’ha fet. Tota una
demostració de control tècnic i bon gust alhora d’elaborar totes aquestes
línies melòdiques de gran dificultat, passant per tot el registre de
l’instrument. Al final, i per molt poca estona, ens han situat a la melodia
principal, acabant-lo suaument.
Times declara:
"Mr. Preminger dissenya un so
diferent per a cada nota, un destí i una història individuals”. Preminger, amb només 32 anys i ja
guanyador del millor saxofonista tenor com a Rising Star de la revista Downbeat,
ha gravat més de dotze discos aclamats per la crítica. Es van publicar
múltiples enregistraments el 2017-18, incloent “Meditations On Freedom”, publicat per Inauguration Day el 2017, com
a protesta musical per sinistres desenvolupaments polítics a Amèrica. A més a més, va gravar un
àlbum a duet al Jordan Hall de NEC amb el pianista Frank Carlberg, un enregistrament a
Quartet a Criss Cross Records i un
enregistrament de la música de les pel·lícules d'Otto Preminger, amb un segell francès que només edita vinils, Newvelle Records. El 2018, Preminger i com a co-líder Rob Garcia van crear el Dead Composers Club i van publicar The Chopin Project, el projecte que
esteu escoltant, el primer dels exàmens anuals previstos com a treball d’aquesta
associació sobre obres de compositors desapareguts. El 2018, Preminger va contribuir amb la seva música per a una pel·lícula important,
i està gravant dos àlbums de música original. Al blog us posaré l’enllaç a la
pàgina web de Noah Preminger. https://www.noahpreminger.com
I acabarem aquest
projecte amb un altre Preludi, arranjat per Rob Garcia..
4.- Preludi OP28 Nº24
en D menor (F. Chopin) 8m44s
I doncs
de quina manera hem acabat aquest magnífic projecte amb la música de Frédéric Chopin arranjada per aquests
dos “mostrus” del jazz actual, Rob
Garcia & Noah Preminger. Nocturns, Preludis i un Estudi encabits en
aquestes 10 peces, magníficament interpretades per aquest quartet de cracs.
Aquest darrer ha estat de nou una constatació d’aquesta mestria havent pogut
escoltar un gran solo del baterista i co-líder Rob Garcia. Segons he pogut esbrinar i tocat segons l’original, comença
amb un patró de cinc notes amb la mà esquerra. Al llarg de la peça, la mà
esquerra segueix aquest patró mentre la mà dreta toca una poderosa melodia
marcada per trinats, escales (incloent un ràpid descens en l'escala cromàtica
en terceres) i arpegis. La peça acaba amb tres notes profundes sense
acompanyament, amb el re més greu del piano. (La peça s'utilitza al Museu de l'Aixecament de Varsòvia
–Muzeum Powstania Warszawskiego– en la conclusió d'una pel·lícula que
reconstrueix l'aixecament de Varsòvia
el 1944). El arranjament que ens han fet els nostres herois és remarcable i
també les seves interpretacions. Després de la presentació de la peça, amb
melodia inclosa a càrrec del saxo tenor, el guitarrista ha començat la seva impro,
i mentrestant la base rítmica l’ha recolzat a tot tren, amb el contrabaixista
quasi en format “walking”. Noah ha
seguit amb el seu tenor una llarga i reeixida improvisació, compartida amb el
guitarrista i així s’han anat tornant. Ells dos han estat excelsos, l’un amb
una sonoritat més nítida, el guitarrista i el saxo tenor amb el seu magnífic i
potent so, ambdós colors complementats. Moments posteriors, guitarra i
contrabaix han fent un “lick” repetitiu que ha permès a Rob el seu gran solo. Després, melodia principal i preciosa la
d’aquest Nº 24 dels Preludis OP28 de Chopin.
Increïble manera d’acabar, tot i fent-ho delicadament, amb el contrabaix fent
també la seva aportació.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I deixem
aquest magnífic projecte dedicat a Chopin
i sembla ara el bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
............................................
Gràcies Teresa per la teva perspicàcia i
frescor explicant-nos aquestes curtes historietes.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I nosaltres seguim i
ja per acabar el programa d’avui, i ho farem amb el projecte dedicat a la
música d’Igor Stravinsky, amb...
“CONSAGRACIÓ
(RITE)”
Néstor
Giménez Orchestra
Editat
per Jazz Granollers Records JGR2018005
Enregistrat
en directe per Ferran Conangla (i Sixto Cámara) el 18 de març de 2017 a
l’Auditori de Barcelona.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla.
Encàrrec
de L'Auditori.
Violí,
Carlota Amargós i Ana Fernández
Viola.
Uixi Amargós
Violoncel,
Marçal Ayats
Flauta,
Pablo Selnik
Oboè,
Carla Suárez
Clarinet,
Pau Domènech
Fagot,
Laura Serra
Trompeta,
Jaume Peña i Òscar Latorre
Trompa,
Jordi Guasp
Trombó,
Albert Costa
Tuba.
Juan Rodríguez
Saxo
soprano, Gabriel Amargant
Saxo
alto, Marcel·lí Bayer
Saxo
tenor, Santi de la Rubia i Gorka Garai
Saxo
baríton, Pere Miró
Guitarra,
Adrià Plana
Piano,
Néstor Giménez
Contrabaix,
Vic Moliner
Bateria,
Joan Terol
Totes les
composicions són de Néstor Giménez.
I dir-vos que al blog
us penjaré la pàgina web de Jazz
Granollers Records per així poder-lo adquirir. http://jazzgranollers.com/?page_id=988
“Néstor
Giménez
presenta Consagració: el tribut a
una de les més grans obres de la història de la música. Consagració és una aventura nova, moderna i transgressora, on 22
músics interpreten 14 peces del compositor català inspirades en "La consagració de la primavera"
d'Igor Stravinski. La música moderna i la música clàssica es donen la mà en
un enorme projecte d'orquestra de jazz imprevisible i sorprenent.” Això és el
que ens deien des de la pàgina web de l’Auditori
tot i presentant el concert que s’havia de fer el 18 d’abril de 2017, dia que
no hi vaig poder per motius diversos.
Doncs aquesta és una
“obra magna” inspirada en d’Stravinski
i que segueix l’ordre i concepte de l’original, inicialment, una música per a ser
ballada en format de ballet clàssic. La consagració de la primavera consisteix
en una sèrie d'episodis que descriuen un salvatge ritual pagà de primavera:
«... els savis ancians estan asseguts en cercle i observen la dansa que
precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la
Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seva benevolença», va dir Stravinski a propòsit de la imatge que
li havia inspirat l'obra. Tot i que la música pot interpretar-se amb gran èxit
com a peça de concert, la seva concepció fa que estigui inextricablement
lligada a la dansa. L'obra està dividida en dues parts, Adoració de la Terra i
El Sacrifici, que comprenen catorze escenes.
Part I: Adoració de
la Terra, amb: Introducció, Els auguris de la Primavera, Joc del rapte, Rondes
primaverals, Joc de les tribus rivals, Processó del Savi, El savi, Dansa de la
Terra. Part II: El Sacrifici amb: Introducció, Cercles misteriosos de les adolescents,
Glorificació de l'elegida, Evocació dels ancestres, Acció ritual dels ancestres
i finalment la Dansa del sacrifici. Néstor
s’ha inspirat en tota la obra, completa, i en cadascuna de les seves parts, i
fins i tot hi ha alguna referència als títols originals, no en tots. Així és
que en total hi ha els 14 temes, com en l’original, i amb una hora d’una
magnífica música. En lloc de començar pels temes més lents, com sempre faig, i
després de parlar-ho amb en Néstor,
seguiré l’ordre establert, això sí, escollint els que crec que reflectiran el
concepte de l’obra de tots dos, Stravinski-Giménez.
Comencem doncs amb la
primera part, corresponent a l’”Adoració de la Terra” i amb la coneguda
“Introducció”, i en el cas d’aquest projecte....
1.- Introducció I (N. Giménez) 4m30s
Els tambors, del Joan Terol, han iniciat el ritual,
seguint amb el fagot, clarinet i metalls, tot i situant-nos en l’obra original.
Ben aviat han canviat les tornes, i amb la bateria del Joan i demés instruments ens han preparat el pas al primer solo de
jazz, el del compositor i pianista, Néstor
Giménez. Mentre ell el desenvolupa, per sota se senten les melodies
originals d’aquesta d’Stravinski en
aquesta “Introducció I” del Néstor.
Mica a mica els metalls han envaït l’espai sonor a la vegada que ell feia el
solo, i en acabar-lo, totes els instruments han entrat en una espiral de
dissonàncies improvisades, típica del genial compositor rus nacionalitzat
americà del nord. Dolçament s’ha anat esmorteint, i de nou el fagot i clarinet,
conjuntament amb els timbals, ens han situat al final d’aquesta primera escena.
Magnífic el solo del Néstor al
piano, i súper ben recolzat per la “seva” base rítmica amb el Vic Moliner, contrabaix i Joan Terol,
bateria.
I des de la pàgina
web del Néstor Giménez, que us
posaré al blog,
https://www.nestorgimenez.com/ ell mateix
ens diu.....
Em considero creador
i músic. Habitualment estableixo la relació entre la creació i la música amb el
piano i la composició, però m’agrada sentir-me lliure de fer-ho de tantes
maneres com pugui. M’encanta fer i interpretar la meva música i recentment hem
estrenat la meva obra “Consagració
(Rite)” per orquestra de jazz, fruit de l’encàrrec de l’Auditori dins del cicle “Revisiting”.
És una obra original inspirada en la Consagració
de la primavera d’Igor Stravinsky. El meu primer disc com a líder en
solitari s’anomena “Why not?” i el vaig gravar a Holanda en companyia de Joan
Terol, Maarten Hogenhuis, Thomas Rolff. Reinier Bass i Adrià Plana. Amb el
projecte STN! he gravat dos discos
de temes originals i he pogut tocar a llocs meravellosos, especialment amb el
projecte STN! Canta, que ens ha
permès al Joan Terol, a l’Adrià Plana, al Vic Moliner, el Miquel Gené
i a mi tocar amb grans cantants com Joan
Colomo, Nuria Graham, Carles Dénia i Ernest Crusats (La iaia), entre
d’altres. També he pogut fer música per i amb altres grans músics i amics com
són la Gemma Humet, el Ferran Savall, el Rubén Fernández, el Pablo
Selnik, el Gabriel Amargant, el Lluís Vidal, el Jorge Rossy, el Jordi Matas
i el Masa Kamaguchi, entre d’altres.
I ara li tocaria a la
“Premonició”, equivalent a “Els auguris de la Primavera”, on el concepte
rítmic, així com trencat, inicia aquesta segona escena, amb el Joan Terol protagonista rítmic. La
flauta primer, però després amb la resta
de vents, incloses les canyes segueixen amb una melodia força enigmàtica, amb
una gran persistència rítmica. Sembla però no ser-ho tan d’enigmàtica la
melodia quan l’escoltem per la flauta i demés. Posteriorment ens hem trobat amb
un canvi rítmic, assossegat, i ja amb el solista Adrià Plana a la guitarra, que ens ha deixat quasi fora de joc. Poc
ens pensàvem que una cosa així podria passar. I així segueix ell fins aparèixer
de nou el ritme trencat, com els inicis, a cop de ritme, abans del final, de
cop. I nosaltres seguirem amb l’escena següent...
3.- Abducció (N. Giménez) 3m06s
Seria l’equivalent a
“Joc del Rapte” de l’original, i aquí hem pogut escoltar a un dels saxos tenors
més en forma del moment, amb permís del Gabriel
Amargant, Vicent Maciàn, i alguns més, i parlo del valencià establert a
casa nostra, i que vam tenir al Jazz
Club La Vicentina, Santi de la Rubia. Aquesta “Abducció” ha estat exclusiva
quasi, a càrrec d’aquest gran solista. Ha executat un solo carregat de
dificultat, farcit de tècnica, en el més impur Coltranià estil. Els inicis, han estat esclatants, amb timbals,
piano, contrabaix marcant amb aquesta nota repetitiva, mentre els metalls ens
han situat en una melodia força impactant. El ritme s’ha tornat quasi beat, amb
la base rítmica marcant-ho a la perfecció, amb les notes guies a càrrec de Vic Moliner i el recolzament del piano
del líder i compositor. Santi seguí
sense aturar-se, i ho hauria fet una bona estona més seguint desenvolupant el
seu magnífic solo. I és que després d’ell, els metalls han tornat als inicis
per així acabar aquesta tercera escena.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ara hauríem de
posar la següent escena, “Rondes” equivalent a “Rondes Primaverals”, on el Marcel·lí Bayer fa un magnífic solo a
saxo alto, iniciant-lo ell amb el líder al piano d’una manera molt dolça, amb
l’Adrià Plana a la guitarra, i amb
“pizzicatos” inclosos. En el “Tribus”, equivalent a “Joc de les tribus rivals” ens
tornem a trobar amb una altra més que aproximació a Stravinski per dissonàncies diverses i concepció del tema. Els
canvis rítmics hi són de manera quasi permanent on també ens trobem amb un solo
estratosfèric de l’Adrià Plana a la
guitarra, i un de més delicat a càrrec crec de Jaume Peña, magnífic. La següent escena, “Savi” equivalent a la
“Processó del Savi” la inicia Pau
Domènech, amb una llarga intro a clarinet magnífica. El tarannà del tema és
també molt relaxat, essent el clarinetista pràcticament l’únic protagonista. I
l’escena següent “Òscul” equivalent a “Savi”, el protagonisme ha estat per a
tota la secció de cordes fregades, amb els violins de Carlota Amargós entre els altres.
En fi una meravella
tot plegat. Seguirem amb el següent i darrera escena d’aquesta primera part,
anomenada evidentment...
8.- Terra (N. Giménez) 4m30s
Doncs els timbals,
tambors i demés, sí són exclusius del concepte “Terra”, i així és que el Joan és un dels protagonistes d’aquesta
escena. També la trompeta ha estat la protagonista, i ara el magnífic solo l’ha
fet l’Òscar Latorre. La persistència
rítmica, tribal diria jo, ens apropa al continent africà d’on va sortir tot
plegat. La resta de vents recolzen també al solista, i sempre impertorbable,
segueix Joan als “tambors tribals”.
Hi ha una línia melòdica que s’escolta per sota a càrrec de flautes, fagots,
clarinets, i demès, que reforça i dóna sentit al propi tema, “Terra”. Al final,
un break rítmic, i el solista del metall més daurat ha seguit magníficament
l’evolució del seu solo, i ja per acabar aquest tema amb tot el ritme de la
terra.
I ens continua dient Néstor....Estic especialment orgullós
d’haver guanyat el primer premi de composició de l’International composition contest del Silesian jazz festival 2015
i el premi a millor compositor de l’any 2015 de l’AMJM (Associació de músics de jazz i música moderna de
Catalunya). Com a intèrpret he tingut la gran sort de fer de solista a
l’orquestra simfònica de l’ESMUC i
he format part de l’orquestra de “Los
Miserables” a Barcelona i de
l’orquestra de Cantània el 2013. Una
altre fita important que vaig viure va ser gravar la banda sonora de la
pel·lícula “7 pasos y medio”, guanyadora
del premi a millor banda sonora al Festival
de Málaga de cine español el 2009. Com a docent sóc professor de l’ESEM Taller de Músics, on imparteixo
harmonia i percepció auditiva, de l’ESMUC
(Escola superior de música de Catalunya) on imparteixo composició i també
de l’Institut del Teatre. En la meva
etapa de formació vaig acabar els meus estudis musicals a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) amb professors com
Lluís Vidal, Joan Díaz, Joan Monné,
Eladio Reinón, Matthew Simon i Agustí Fernández, entre d’altres. També he
tingut la gran sort de rebre classes particulars de Sophia Rosoff, Fred Hersch i John Taylor.
Ara iniciarem la
segona part “El Sacrifici” i què millor que fer-ho amb la seva introducció, i
així és que...
9.- Introducció II (N. Giménez) 4m13s
Una escena, d’Stravinski, un tema, del Néstor on situa el protagonisme a dos
instruments més, uns dels més greus, amb el contrabaix del Vic Moliner i el saxo baríton de Pere Miró. Els inicis han estat però força delicats amb la resta
d’instruments fent-li al Vic una
mena d’obertura. Ell ha seguit impertorbable, mentre la resta de companys han
arribat fins un clímax impactant. Vic
s’ha quedat sol, manipulant la Berra, obtenint sons “guturals”, relacionats amb
el sacrifici que s’està a punt de produir. Pere
Miró, s’hi ha afegit igualment, i en els primers moments, amb cordes
fregades, dolces, i ells dos introduint-nos al sacrifici posterior. Igualment,
tots plegats segueixen un crescendo inversemblant, arribant també al clímax i
final del tema.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I després d’aquesta
introducció seguiria “Cercles” o “Cercles misteriosos en les adolescents”
segons l’original. Amb un ritme també pausat, i marcant a contratemps línies de
les cordes fregades, els protagonistes han estat el piano del líder, jo diria
que doblat amb la guitarra de l’Adrià,
tot i semblar un altre instrument, no identificat, com un vibràfon. Hi ha també
una gran solo d’un saxo tenor que ben bé podria ser el de l’amic Gorka Garay, ell molinenc i que també
ha vingut al Jazz Club La Vicentina.
Escoltem ara
l’impactant....
11.- Elegits (N. Giménesz) 3m35s
El tema, o escena és
“Elegits”, o la “Glorificació de l’elegida”, on la flauta del Pablo Selnik i ell, són els
protagonistes, ja heu pogut escoltar de quina manera més increïble, ell i la resta
de companys l’han recolzat, a cops de música, primer i després a cops de ritme
i música en una altra magnífica composició del Néstor. I a qui li estranya que hagi guanyat premis com a millor
compositor, crec que a ningú. De quina manera ha anat creixent aquest tema, amb
el Pablo increïble, i recolzat per
la resta de músics, i recordeu que esteu escoltant el concert que van fer a l’Auditori i que tan bé va enregistrar
l’amic Ferran Conangla. I quina
persistència rítmica més impressionant, la creada pel Néstor i quina mestria la del Pablo
a la flauta. Ja quasi al final, un break rítmic ha deixat Pablo en solitari encarant el final, tots i acabant-lo de cop.
Magistrals, tots.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I amb “Evocació”, o
“Evocació dels ancestres”, segueixen impactant-nos, amb aquestes composicions
del Néstor. Aquí, el protagonisme
recau sobre el trombó i Albert Costa
trombonista, magnífic. Amb els companys picant de mans, evidentment els que no
toquen cap instrument, recolzant-lo rítmicament. La melodia a càrrec dels
vents, després del solo d’aquest, té uns aires força feudals. I seguint amb els
“Ancestres” o l’”Acció ritual dels ancestres”, amb uns arpegis inicials a
càrrec del pianista, i perquè no hi havia l’arpa, que li serien molt adequats.
Aquí el protagonisme el te el saxo soprano i el seu executor, el gran Gabriel Amargant a qui vam veure aquest
diumenge passat fent de John Coltrane
al Campari Milano encabit ell en el
projecte de l’Anton Jarl
conjuntament amb Mark Aanderud i Tom
Warburton. I és aquesta la música prèvia al ritual del “Sacrifici” de
l’adolescent en honor de la Primavera.
I acabarem projecte i
programa amb el darrer tema, darrera escena d’aquesta “Consagració (Rite)” del Néstor Giménez, amb el propi....
14.- Sacrifici (N. Giménez) 3m27s
Les canyes més primes
són les que marquen la melodia inicial, però ja ha aparegut l’aspecte rítmic,
tan ben marcat per baterista, guitarrista i baixista. Els aires semblen
tèrbols, la progressió també a càrrec de baixista i guitarrista, els quals
marquen la cadència harmònica creixent amb quatre acords, per després tornar a
la tònica, menor, mentre Pere Miró
torna a ser-ne protagonista conjuntament amb el seu baríton. Però és que la
resta de companys, fan igualment una magnífica tasca alhora que el Joan a la bateria. I abans dels
aplaudiments, el ritme i notes marcades a aquest tempo, han marcat el final fet
pel baterista, i si feu memòria, de la
mateixa manera que han començat la primera “IntroduccióI” de la primera part. O
sigui que sí, s’ha tancat el cercle i s’ha fet el sacrifici.
Doncs ara sí que hem
acabat el programa, i ho hem fet de la millor manera, amb un projecte magnífic,
de casa, amb músics de casa nostra alguns dels quals han vingut al Jazz Club La Vicentina. Una obra de Néstor Giménez, inspirada en “La
Consagració de la Primavera” de l’Igor
Stravinski, que tan va costar que agradés al públic de l’època, abans de la
Gran Guerra, el 1913. Hem escoltat alguns dels 14 temes que espero hagin
reflectit el tarannà global del projecte. Però és que primer hem escoltat la
música de Frédéric Chopin passada
pel sedàs del jazz amb arranjaments de Rob
Garcia i Noah Preminger, havent confegit un programa temàtic on la mixtura
de la música clàssica i el Jazz s’han donat la mà de manera fraternal.
Us recordo que aneu a
veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi,
23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova
Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki,
etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels
músics de tots els programes de Jazz
Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs primer de tot
agrair-vos la vostra presència en el concert del divendres passat a la Sala
Xica, que va fer que tingués un magnífic aspecte, plena, ben plena. Vam poder
gaudir molt i molt amb el concert que ens van fer Michele Faber Trio & Riner Scivally, amb Pere Loewe i Enrique Heredia. Vam poder gaudir amb el projecte
presentat relacionat amb el disc “Barcelona
Encounter’s” que per cert ja havia posat en aquest programa no fa gaire.
Bé, ara ja fins el concert del 17 de maig.
I aquesta setmana us
proposo escoltar un parell de projectes que em van enviar els músics a casa,
relacionats amb el piano però no només. I és que els estils tampoc quallen,
cosa que farà que hi hagi dues parts. La primera a càrrec del primer treball
editat per Fresh Sound New Talent sèrie
1000 el de Daniel Ferruz Quartet,
primer disc també d’aquest pianista crescut a l’ombra del Conservatori del Liceu, disc anomenat “NOCTIS”. Acabarem el programa amb la fusió de “Flamenc-Jazz” del
trio Chicuelo-Mezquida-De Mode i el
seu disc autoeditat anomenat “No hay dos
sin tres”, amb una clara referència al percussionista de la formació, Paco De Mode. I aquesta setmana amb un
micro conte de Carme de la Fuente, i
amb els comentaris que l’Albert Bover
va fer al Facebook dels dos discos,
dels dos pianistes, alumnes seus en diferents èpoques.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs començaré el
programa amb el disc....
“NOCTIS”
Daniel
Ferruz Quartet
Editat
per FSNT 1014
Enregistrat
per Jordi Vidal el 6 i 7 de desembre de 2018 a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Mesclat
i masteritzat pel mateix Jordi Vidal
Produït
per Daniel Ferruz
Productor
executiu, Jordi Pujol
Joan
Mas, saxo alto
Daniel
Ferruz, piano
David
Mengual, contrabaix
Adrià
Claramunt, bateria
Totes les
composicions de Daniel Ferruz,
excepte #10 de Cole Porter i #11 de Billy Strayhorn.
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..
Doncs aquest és un
primer i magnífic projecte del Daniel,
amb més de 50 minuts d’unes precioses composicions, totes menys dues balades
curtetes al final del disc, els temes #10 i #11, el primer de Cole Porter, “So in Love” a piano i
contrabaix i el segon i darrer track del disc, de Billy Strayhorn, “A Flower is a lovesome thing”, a piano solo. La resta, magnífiques composicions del Daniel, i si seguim amb el tempo slow,
dir-vos dels temes del disc, que menys de la meitat són a tempo slow. Així és
que el segon track, “Vuelta a casa”, és una llarga i sentida composició, potser
per un molt sentimental retorn a casa seva, Saragossa, després de la seva estada a Groningen. El tema més críptic amb aires Free, és la seva “Suite
Ariana”, composta per tres moviments, “El sueño”, La sonrisa” i “El beso”. Tres
situacions i moments que intueixo relacionats amb el seu encontre amb Ariana, que potser primer va somiar,
després trobar-hi el somriure per després esdevenir el petó. Una altra
magnífica composició és la dedicada a Bill
Evans, “Remembering Bill’s Time”. La resta de temes tenen un tarannà més
viu, tot i no ser-ho en excessiu. Així és que el tercer track “Nuevo Horizonte”
ens situa en un tempo mig, segons la melodia feta pel Joan Mas al saxo alto i també piano del líder, mentre que l’Adrià a la bateria ens marca un tempo
doblat en una magnífica contraposició. En el primer track del disc i que titula
el projecte “Noctis” hi ha moments que l’Adrià
ens recorda la situació anterior. I és que el tempo el marca el baterista, el
Groove, en diem, ja ho sabeu. I és que aquests temes estan farcits de Groove.
Hi ha també un tema curtet, amb aires d’Ornette
Coleman del qual n’han fet una presa alternativa encara més curta, i aquest
és el “Funny Dreams”. El Groove hi és però també el Swing, i aquest ens el
trobem en els tracks #7 i #8, “Purple Bubble” i “Flights”, magnífics tots dos.
Bé, doncs després
d’aquesta breu exposició que sempre faig relacionada amb el tempo dels temes,
comencem amb les músiques, que com és habitual en aquest programa primer seran
les més delicades melodies, així és que us proposo escoltar dos temes
enllaçats....
11.- A Flower is a
lovesome thing (Billy Strayhorn) 2m23s
5.- Remembering
Bill’s Time (Daniel
Ferruz) 3m37s
Doncs amb aquest
preciós tema de Billy Strayhorn he
volgut començar el projecte del Daniel
amb la intenció de fer-vos-el recordar, a qui va ser la mà dreta de Duke Ellington. Resulta que aquest gran
compositor i pianista va enregistrar un disc a París el 1961 anomenat “The Peacefull Side” amb tot de temes seus i
recolzat per Michel Goudret, contrabaix
i una secció de cordes, els Paris String
Quartet i un preciós cor de veus, els Paris
Blue Notes. En aquest magnífic disc s’hi pot escoltar aquest tema que el Daniel ens ha fet a piano solo, ell
encara més delicat i íntim. L’ha iniciat amb una intro que ens ha situat en
l’entorn de la melodia que ben aviat hem escoltat i reconegut. La mestria al
piano d’aquest jove músic s’ha fet palesa en aquesta sentida i delicada
composició de Strayhorn, que també
la podeu escoltar cantada per Ella Fitzgerald,
entre d’altres. El tema dedicat a Bill
Evans és també una delícia, també gràcies al so melós del Joan Mas en el seu saxo alto. Joan l’ha iniciat amb una profunda
sensibilitat i ben aviat ha aparegut el so del piano, per després fer-ho a duet
en els moments més bells de la melodia. El líder ha encetat els solos amb el
suport imprescindible de David Mengual
i l’Adrià Claramunt. Una digitació
precisa, clara i prístina, i referència clara a l’harmonia marcada per les
notes guia del contrabaixista. Delicadesa del Daniel i molt bon gust interpretatiu en aquest tema propi. Joan Mas, ha fet una curta immersió a
la improvisació amb aquest so tan particular, per de nou tornar a duet a
retrobar la melodia i acabar el tema dedicat a Bill Evans.
I ens deia l’Albert Bover... Escoltant amb alegria
el primer CD de Daniel Ferruz.
Editat per la col·lecció 'New Talents' del segell Fresh Sound, al qual li
desitjo que segueixi molts anys confeccionant CD, bon format que resisteix als
nous temps, per elegància i conveniència. Felicito Daniel i els seus companys de gravació a quartet: Joan Mas al saxo, el veterà David Mengual al contrabaix -escolteu
el seu fi treball en el duo amb Daniel
en “So in love”-, i el jove ja no promesa sinó gran realitat, Adrià Claramunt, a la bateria. Tots
toquen amb determinació, gust i molt bons solos les composicions originals del
pianista saragossà. M'ha agradat especialment la balada amb aires de Billy Strayhorn “Vuelta a casa”, l'aire
Ornette de “Funny dreams”, la “Suite
Ariana”, més free i onírica, el swing de “Purpke Bubble”, i els bonus tracks de
bells estàndards poc tocats com “So in love” o “A Flower is a Lovesome Thing”. Daniel descriu amb intel·ligència i
sensibilitat cadascun dels títols del disc que vénen a ser el seu recorregut vital,
en la seva recerca del seu musical Sant
Grial: 'Anem a buscar el que no trobarem' (però pel camí, que bé ens ho
passarem ). Espero que en vinguin més.
I seguim ara amb el
tercer track del disc, amb el gran tema...
3.- Nuevo Horizonte (Daniel Ferruz) 6m51s
Un tema que han
acabat amb unes frases descendents tot i permetent una mena de solo a l’Adrià Clarament, a la bateria. Però és
que l’inici ha estat marcat, primer pel líder i les notes base i després pel
baterista, a tempo doblat sobre el “ride” de la seva bateria. La melodia, a
càrrec del saxo alto del Joan Mas
se’ns ha fet fàcil de retenir, essent això una gràcia i no desgràcia. Hem pogut
esbrinar també la variació en el pont, preciosa, per tornar de nou a la A del
tema. I com us havia dit tot i parlant dels temes, i sinó, sí que ho podreu
llegir al blog, el tempo doblat del baterista contrasta amb la pròpia melodia,
amb notes llargues indicant-nos una situació emocional més calmada; el solo del
líder Ferruz així ens ho ha mostrat.
Delicadesa i bona interpretació solista del Daniel, tot fet amb calidesa, sentit melòdic, rítmic i gran
creativitat. Mas al saxo alto, s’ha
anat introduint al final del solo del líder per seguir ja ell només recolzat
per contrabaix i bateria, omplint l’espai buit que ha deixat el piano; després
aquest s’hi ha afegit. El solo del Joan
ha estat magnífic, seguint la dolçor del tema en la seva improvisació. Una
melodia dintre d’una altra, aquesta és la gràcia dels bons solistes, dels bons
improvisadors. Ha creat una nova línia melòdica seguint fil per randa
l’harmonia del tema. I és que el retorn als inicis melòdics del tema a duet amb
el líder, ha estat esclatant. El final, comentat ja a l’inici de la meva
exposició a càrrec del baterista Claramunt
i les línies descendents de piano i saxo alto. Preciós tema.
Daniel
Ferruz (Saragossa, 1992) és un jove pianista i compositor format al Conservatori del Liceu de Barcelona on
obté el grau superior en Piano Jazz l'any 2018. Allà ha rebut formació de
músics com Albert Bover, Roger Mas o
Marco Mezquida entre altres. L'any 2017 va estar formant-se al Prince Claus Conservatory de Groningen
(Països Baixos) dins el programa Erasmus.
Allí va tenir l'oportunitat de formar-se amb músics com Kevin Hays, David Berkman o Jonathan Kreisberg entre d'altres,
gràcies al programa "New York comes to Groningen". Ha rebut formació
complementària en classes magistrals i cursos de músics com: Michael Kanan, Ethan Iverson, Fred Hersch,
Chris Cheek, Seamus Blake, Ben Street o Jorge Rossy, entre d'altres. Actualment
és un músic actiu en les escenes jazzístiques de Saragossa i Barcelona,participant en diversos projectes com Drop Collective (ska / jazz), Andreu
Domènech 5tet (jazz), Julián Molero 5tet (jazz), Ariana Lorén & Daniel
Ferruz duo, a més dels seus projectes personals: Dani Ferruz trio (amb David Mengual al contrabaix i Adrià Claramunt a
la bateria) i Dani Ferruz North Quartet (amb Daniel Juárez al saxo, Dani Pou al
baix i Mikel Urretagoiena a la bateria).
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. Un altre espai on anar
és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions
magnífiques. Allà hi trobareu a Luca
Tondena i companys. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.
Seguim encara, i ara
ho farem a tot swing amb el tema anomenat...
7.- Purple Bubble (Daniel Ferruz) 4m25s
I amb quin swing han
començat aquest tema, ja d’entrada amb el”walking” del David Mengual al contrabaix i el swing del “ride” de la bateria de
l’Adrià Claramunt. Fins i tot, jo diria
que sembla una improvisació més que un tema concretament. I és que no s’albira
el canvi entre una cosa i l’altra, i sí es percep que l‘inici sembla el
“pickup” que enllaça el final de la melodia amb la improvisació. Ja us he
comentat algunes vegades que la secció rítmica del trio de piano, contrabaix i
bateria és una màquina que va sola i així ha estat durant la meitat d’aquest
tema, d’aquesta impro. Daniel ens ha
tornat a mostrar el seu bon gust interpretatiu i molt bona tècnica solista al
piano amb bones frases i digitació lleugera i precisa. Joan ha recollit la penyora seguint amb la seva improvisació,
acabant-la amb una mena de retorn a la melodia del tema, melodia que no hem
escoltat a l’inici. I dir-vos que aquesta és la meva percepció. Amb el retorn a
la melodia, a càrrec del saxo alto, han acabat aquest tema iniciat en les
improvisacions, cosa gens habitual.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Doncs acabarem el
projecte del Daniel amb més swing,
amb el tema anomenat...
8.- Flights (Daniel Ferruz) 4m42s
Doncs aquí sí que hem
copsat la melodia clarament i també els inicis a les improvisacions, tot això a
càrrec del gran saxo alto Joan Mas,
ell que va formar part de la David
Mengual Free Spirits Big Band dirigida ja ho heu entès, pel contrabaixista
d’avui, el gran mestre David Mengual.
També dir-vos que els vam tenir al Jazz
Club La Vicentina junts en un concert ja fa temps encabits en un quartet.
Doncs aquesta és una melodia dolça d’una senzillesa aclaparadora i d’igual
bellesa amb una harmonia convencional de 32 compassos i de la forma AABA. I tot
i la concepció convencional, la cadència d’acords no ho és tant, la qual cosa
es nota més en la segona part de la A i també en el pont, la B. Joan segueix imparable després de la
melodia amb el seu solo, magnífic i sense fer escarafalls, la improvisació
d’aquest gran músic manresà. I el swing inicial del baterista amb escombretes i
xarles tancat ha derivat al fet amb baquetes i “ride” de la seva bateria, en el
solo del saxo alto. El solo del líder i compositor Daniel Ferruz ha estat també reeixit i amb el mateix i magnífic
swing de contrabaixista i baterista. Quina mestria la d’aquest pianista, el
qual segueix la tònica relaxada i sense malabarismes del saxo alto, o potser és
aquest el que ha seguit la tònica marcada pel líder, compositor i pianista.
Interpretacions fetes amb el millor gust interpretatiu sense haver
d’impressionar ningú amb súper sofisticades improvisacions. Delicadesa, bellesa
i bon gust, és el tarannà del projecte, i també el Groove i el Swing. El retorn
a la melodia inicial ens ha portat al final del tema, acabant-lo suaument.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi. I també en
dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I deixem
el magnífic projecte de Daniel Ferruz
però també recordant-vos que entreu a l’enllaç del seu disc i l’adquiriu, car
hem de mantenir la flama del jazz ben viva, cosa que farem si col·laborem i
també si anem als seus concerts en viu. I ara sembla un bon moment per escoltar
el micro conte de Carme de la Fuente.....
........................
Gràcies Carme per la sempre al·lusió a les
músiques del programa i també per la teva particular manera i dolçor.
I ara
farem un salt estilístic important i estarà provocat per la música que
escoltarem, de la mà de tres grans mestres Chicuelo-Mezquida-De
Mode i el seu “Flamenc-Jazz-Fusió” i projecte anomenat....
“NO HAY DOS SIN TRES”
Marco Mezquida & Chicuelo --- Chicuelo & Marco Mezquida
Autoeditat
Enregistrat per Toni Paris el 26 i 31 de gener de 2019 al 44.1
Studios, Girona.
Mesclat per Mauro Tonelli als Aurha Studios.
Masteritzat als Nashville Studios
Produït per Chicuelo, Marco Mezquida i Julio Quintas
Juan Gómez “Chicuelo”, guitarra i
Marco Mezquida, piano, teclat i veus
Paco de Mode, percussions i veus
Amb la
col·laboració de
Raynald Colom, trompeta a “Reloj de
arena”
Aleix Tobias i Antonio Sánchez, percussió brasilera
a “La reina del tambor”
Mireia Miralles, veu a “Menorca”.
Totes les
composicions són de Marco Mezquida i
Chicuelo.
Gràcies,
de manera especial, a l’Institut
d’Estudis Baleàrics pel seu suport.
I com
sempre, al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web, en aquest cas de Discmedi, plataforma des d’on el podreu
adquirir...
http://discmedi.com/ca/disco/10279/chicuelo---marco-mezquida/no-hay-dos-sin-tres on també
podeu adquirir el primer que van fer “Conexión”, disc a duet de Marco i Chicuelo i on hi ha una
magnífica crònica que us posaré al blog a mode de “connexió” amb aquest el seu
segon treball, el que avui escoltareu.
Guanyador
del Goya, brillant com a solista o
com a soci de Poveda i Duquende, un escollit: pocs compositors
i guitarristes ha donat el flamenc tan sòlids i influents com Juan Gómez, “Chicuelo”. Marco Mezquida:
músic total, rotund, creador d'un pianisme únic, que s'enriqueix en la
diversitat, que no ha parat de sorprendre des de la seva irrupció en l'escena
europea. Encreuament de camins de dues personalitats artístiques tan nítides
com dúctils. Una intersecció marcada per l'autenticitat, l'admiració mútua i
l'entrega absoluta a la música. "Pinta el teu poble i pintaràs el
món", diuen que va dir Tolstoi.
Però és el món el que sempre està arribant i, pinzellada a pinzellada, traça aquest
territori anomenat Barcelona. Més
tard, Chicuelo i Marco Mezquida la
pinten a ella: acolorida, tòrrida, profunda, lúdica, antiga, jove, intensa en
la vigília i en els seus somnis. La tela on pinten està teixida pel seu temps i
el seu lloc. No és fusió, no és música del món: és el pols del Mediterrani que ressona. Barcelona port i refugi, punt de
convergències i trànsit, platja d'un Mediterrani
on fugitius i cercadors de tota mena s'enreden. Dos caçadors de sons
s'enreden. Marco Mezquida i Juan Gómez,
“Chicuelo”, es troben, no es pregunten d'on vénen. Dos que sonen, que
respiren en un idioma anomenat art, conversen i conversen des de tecles i des
de cordes. Parlen música en la llengua del Mar
Nostre. Ens expliquen la música que pinta un port, música que és com
l'aigua: s'agita, es barreja i, així, l'aigua és mar, el mar és aigua i és una
aigua que és tots els mars: així les músiques naveguen, convergeixen; així
sonen Marco Mezquida i Chicuelo.
I com us
he dit a l’inici, aquí us llegeixo el que va dir l’Albert Bover després d’escoltar el disc..
Escoltant
amb gust “No hay dos sin tres” el
segon CD ja de Chicuelo i Marco Mezquida, aquest duo de grans
músics amb els que he tingut l'honor de creuar-me i tocar al llarg de la meva
carrera professional. Aquest és un disc lluminós, que brilla com una estrella,
com les dues estrelles que són ells, amb molt bona música molt ben gravada i interpretada.
No sempre és fàcil combinar guitarra amb piano, i en aquest cas funciona a la
perfecció pel mestratge i complicitat de Chicuelo
i Marco en les composicions i els seus arranjaments. Chicuelo és un guitarrista flamenc amb molt bon gust, amb un toc
enèrgic, vacilón i elegant, i musicalment inquiet a obrir-se a altres camps,
explorar i no quedar-se sol en la tradició com fan altres. Tota bona música és
música de fusió, i aquí la fusió funciona molt bé. El pianisme de Marco abasta el que li tirin, i aquest
disc és una bona mostra d'això: es pot escoltar aquí com engloba en el seu
personalíssim toc elements de música Clàssica, Contemporània, Jazz, Flamenc,
Brasilera i Latin, ell, vanguardístic, contemporani, atrevit, càlid, energètic,
sensible viu i dinàmic. Però sense deixar de sonar al que millor pot sonar, a Marco, a ell mateix. Sinceritat,
generositat i joie de vivre, alegria, 'Joia', com es titula la seva bella
composició dedicada a la seva àvia, és el que sento en la manera de tocar de Marco. Estan molt ben acompanyats per Paco de Mode a la percussió i conté
bones col·laboracions també de Raynald
Colom, Aleix Tobias, Antonio Sánchez i Mireia Miralles. Un gran disc, i pel
títol, sembla que tindrà cua. Felicitats a tots!
Doncs
res, gràcies Albert per aquestes i les anteriors paraules, i que
ara ens queda escoltar ja les seves músiques i ho farem, com és habitual en
aquest programa, amb els temes més delicats de tempo, i així anar creixent. I
és que dels 8 temes n’hi ha dos de preciosos i delicats que són “Reloj de
Arena”, “Canción de Tina”. Us proposo escoltar el primer on hi col·labora Ray Colom a la trompeta...
6.- Reloj
de Arena (Chicuelo & M. Mezquida) 6m22s
Doncs
aquesta és una cançó dedicada a Miguel
Serna, contrabaixista que va ser atropellat a la carretera, conjuntament
amb un altre músic, després de baixar del seu cotxe i anar a socórrer a un
altre conductor, aturat per ves a saber el què. Ara feia dies que no parlàvem
del Miguel, ell, tan estimat per tants
i tants amics i companys músics, molts d’ells havent estat amb ell a l’Esmuc en
els seus anys de formació, i per mi mateix, havent-lo vist diverses vegades i
vingut al Jazz Club La Vicentina.
Doncs aquesta és una composició plena de sentiment, de melancolia, i també de
tristor per la mort de l’amic. La trompeta de Ray és l’adequada per aquesta composició que tot i les notes
llargues i delicada melodia, té un tempo vital. La serenor que ens omple en
escoltar-los rau del lirisme que imbueix la pròpia melodia. Té un tarannà
positiu, del mirar endavant, plena d’una gran calidesa. Els inicis amb el
pianíssim del Marco i després ja amb
en Chicuelo, encetant la melodia amb
els seus canvis, preciosos, ben acompanyats al cajón pel Paco de Mode, primer ells tres, i després repetint la seqüència amb
en Ray a la trompeta. La reiteració,
o passada pel tema ens el fa reconèixer cada vegada més, i així és que després
de fer-ho el trompetista, amb uns aires un pèl més vitals, ens el torna a
presentar de nou el trio, ara essent Marco
qui incideix més en les notes de la melodia, i també amb Ray qui l’acompanya a moments. Hi ha uns moments d’una aparent
improvisació amb Ray i Marco fent una mena de diàleg, arribant
al final, delicadament, i molt més que això, fent-ho amb tot el sentiment. I ja
em perdonarà Marco que no parli
d’ell, i és que ja ho he fet unes quantes vegades, car ha sonat en nombrosos
projectes de companys seus, però també amb els seus projectes més personals. El
que sí faré és posar-vos l’enllaç a la seva pàgina web al blog del programa. https://marcomezquida.com/curriculum/.
Tot i no comentar-vos gaire d’ell, dir-vos que he tingut la sort de seguir-lo,
de veure com ha crescut, com ha esdevingut un referent del piano de jazz, del
piano. El conec de fa 10 anys, només, quan va venir a la primera edició del Festival de Jam Sessions a SVdH formant
part del combo de l’Esmuc. A partir
de llavors, participacions seves en diverses formacions i que vaig portar al JClV, discos seus que vaig posar a JCdN, concerts a diferents indrets on
el vaig veure, i un contacte proper amb ell, persona càlida que ja amb la seva
expressió t’abraça. En fi, que Marco,
com també el Gabriel i tants músics
que tinc la sort de conèixer, són ara per ara el referent, el present i el
futur del Jazz de casa nostra i no només ell en el món del Jazz, car la seva
col·laboració amb Sílvia Pérez Cruz, Chicuelo
i d’altres, el situa en un àmbit diferent. I és que la música és això només,
música, de qualitat però.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar
de Pombo ajudat pel Joan Casares.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Us proposo escoltar
ara el primer track del disc, anomenat....
1.- Romesco (M. Mezquida & Chicuelo) 7m29s
Doncs ja heu pogut
escoltar de quina manera més bèstia han acabat aquest tema, a tot tren. I és
que així ha estat el final abassegador, tot i ser un tema força tranquil en
molta de la seva durada. El ritme és de “tanguillo”, i diuen ells que li van
posar aquest títol en una nit de primavera. Els inicis, són aràbics a càrrec
del guitarrista i pianista, orientals, a duet, i més flamencs després amb una
mena de riff que fan a la vegada. La melodia s’entreveu entremig del ritme. I
el tanguillo esdevé més evident amb la guitarra de Chicuelo alhora que també amb Marco.
Al bell mig del tema hi ha una mena de “break” rítmic, una pausa, diguem-ne, a
partir de la qual, i amb el senyal de la veu del guitarrista, inicien un nou
caminar vital, marcat per la percussió de De
Mode, pels acords del guitarrista i les notes del pianista. Chicuelo ens enlluerna amb la seva
aportació solista i poc després, ells dos, ens recorden la bella melodia a
duet, de manera repetitiva, fins una altra relativa pausa. I ja veieu que el
tarannà d’aquesta composició és aquesta, anar recuperant la melodia amb els
canvis rítmics inclosos i les seves aportacions solistes. Però com he dit a
l’inici d’aquest comentari, el final és immens, bé, no, he dit abassegador, que
sí que ho és, i també brutal, acabant-lo de cop.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
I encara seguirem amb
més música, i ara ho farem amb una samba lenta inspirada i dedicada a Verónica Borges, percussionista
brasilera, que els deixà bocabadats després de tocar “el surdo”, la nit després
del concert que van fer ells a Sao Paulo.
El tema es diu....
5.- La reina del
tambor (M. Mezquida & Chicuelo) 5m31s
I quina altra delícia
de cançó, melodia i ritme. I és que la melodia t’enganxa ben aviat, tot i els
canvis, que els té. El ritme suau d’aquesta samba ajuda també a lligar-ho tot
més bé. I és que devia ser impressionant veure-la tocar la percussió, el surdo,
a la Verónica. I sí que us haig de
dir que li he sentit dir-ho al Marco
algunes vegades, aquesta dedicatòria, cosa que fa quan toca aquest tema, per
descomptat. Quan el toca amb el Chicuelo
però també quan el toca amb d’altres formacions. Una melodia que t’embolcalla
des del principi al final. Chicuelo
és qui primer ha fet la seva aportació solista, magnífica la d’aquest mestre de
la guitarra, guitarrista oficial de Miguel
Poveda i Duquende. Chicuelo, amb una biografia llarguíssima que no us puc
resumir aquí, així és que us posaré al blog la seva pàgina web. https://chicuelo.com/biografia/. Ja us he
dit al començament d’aquest projecte que us penjaria al blog del programa
quelcom d’aquest grandíssim músic. Guitarrista eclèctic, amb amplitud de mires,
amb el flamenc a les seves arrels, però havent entès el missatge de Paco de Lucia. Un sense parar, una
reiteració del tema i melodia, amb aportacions de les seves veus, ja quasi al
final, amb espurnes de teclat a càrrec del Marco
tot i cantant “la reina del tambor”. I ja al final, amb les seves veus i
l’aportació de l’Aleix Tobias i Antonio Sánchez amb les percussions
brasileres. Si així és el disc, si així és com sona tot plegat, ara us podeu
imaginar com ha de ser el directe. Increïble. O sigui que mireu de veure’ls
quan els tingueu a l’abast, quan toquin prop de casa, que segur que ho faran.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
I ara us proposo
escoltar per acabar projecte i programa una versió que fan de la “Santa Espina”
anomenada...
4.- Sin espinas (Chicuelo & M. Mezquida) 7m10s
I he volgut acabar
d’aquesta manera, suau, delicada, de fet, de la mateixa manera com han començat
aquesta versió de la “Santa Espina”, i ves per on que encarem la Setmana Santa,
tan arrelada aquesta tradició cristiana entre la gent de la nostra població,
amb processó inclosa i “acte sacramental”, ambdós ja amb un merescut
reconeixement. Una magnífica versió feta a mode de “buleria” amb una
introducció que fa referència a la coneguda sardana, adaptada a l’harmonia
flamenca, sobretot en el final de la segona frase. El guitarrista és qui inicia
el canvi de ritme, primer ell sol amb uns arpegis a mode de frase descendent
que es va repetint i ja amb les percussions incloses. Ell mateix enceta un
preciós solo, magnífica demostració de delicadesa i control melòdic i rímtic,
per després fer-ho Marco amb el
tempo viu que ha caracteritzat el canvi a un ritme de 6x8, diria jo. Ells dos
es van tornant amb sengles improvisacions fent el tema, cada 16 compassos, omplint-nos
de bellesa. Al final, tots dos reprenen el tema, i Marco s’enfila més amunt, si això és possible, en la seva
grandíssima improvisació jazzística acabant-la amb la mateixa frase descendent,
i tot just després, tots plegats han retrobat la calma i la melodia de la
“Santa Espina”, acabant així la cançó i programa d’aquesta setmana. I una
particularitat d’aquest projecte és la continguda llargària de les
improvisacions dels dos solistes, la qual cosa no és així en els directes,
allargassant-se els temes amb més llargues improvisacions per a gaudi de tots
plegats.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Pere Soto Trio & Benet Palet amb Pere Soto, guitarra; Curro Gálvez, contrabaix; Enrique Heredia,
bateria i Benet Palet, trompeta. Concert únic, car Pere i Benet fa més de 25 anys que no toquen junts.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Ja hem acabat el
programa d’aquesta setmana, i us recordo que primer hem escoltat el primer
treball de Daniel Ferruz anomenat “Noctis” i que hem acabat d’aquesta
magnífica manera amb els “No hay dos sin
tres” amb Chicuelo & Marco
Mezquida i Paco de Mode a les
percussions, i aquesta setmana amb el micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
