Programa 264: Xavier Dotras Trio, Klemens Marktl Sextet i Pablo G. Morano, 23 de novembre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Aquesta setmana tindreu la oportunitat d’escoltar tres projectes
diferents, els dos primers amb músics de casa nostra i el darrer amb els de
l’àrea de Nova York. Les editorials però, sí que són les tres de casa nostra.
Començarem amb el projecte de Xavier
Dotras Trio i el seu “Paintings”, editat per Gravity Music. Després seguirem amb el disc de Fresh Sound New Talent anomenat “December” de Klemens Marktl Sextet i acabarem amb el disc del Pablo G. Morano
Quartet i el seu “Pablo’s dilema” editat per PSM Music.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Abans de començar deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim el
concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que va
sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio
López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens
presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur
serà força diferent de les anteriors.
Comencem doncs el programa amb el primer projecte de la nit, el del gran
pianista de Canet de Mar...que ves
per on ahir va ser el seu aniversari, o sigui que des d’aquí de nou per molts
anys Xavier. I comencem el seu
projecte dedicat als pintors....
“PAINTINGS”
Xavier Dotras Trio
Editat per Gravity Music
Enregistrat per Joan Barranca
el 29, 30, 31 de juliol, l’11 d’agost i el 5 de setembre de 2014 als Gravity
Music de Vilassar de Dalt.
Producció musical de Xavier
Dotras, César Martínez i Joan Barranca.
Xavier Dotras, piano
Toni Pujol, contrabaix
César Martínez, bateria
I la col·laboracions de luxe en alguns temes i que us comentaré quan els
posem.
Totes les composicions són de Xavier
Dotras.
Comencem ja amb el primer tema, l’únic que no està dedicat a cap pintor,
em sembla, i amb la col·laboració ni més ni menys de la gran Carme Canela a la veu, mentre que al
saxo tenor tenim a David Montero en
el tema amb lletra de Josep Mª Parxacs l’anomenat...
2.- Losa 2.1 (X.
Dotras) 5m02s
Doncs amb aquesta preciosa cançó hem començat el projecte del Xavier Dotras. Una música delicada en
una cançó, una balada esplèndidament cantada per la Carme Canela i amb el magnífic so i solo del tenor de David Montero. Xavier ens mostra aquí el
seu vesant més melòdic, en un tema romàntic on la veu càlida de la nostra
cantant ens enlaire amunt ben amunt.
Nascut a Canet de Mar (Alt Maresme) comença els seus estudis musicals de
petit influenciat per l’ambient musical de casa seva. Estudia primer amb el seu
pare, Jaume Dotras, fins que ingressa com a alumne oficial al Conservatori
Superior Municipal de Música de Barcelona on pren contacte amb professors com
Carme Undebarrena, Xavier Boliart i Carles Guinovart entre d’altres. Allí obté
el Títol Superior. Estudia també enginyeria, però, tot i obtenir el títol, no
exerceix mai aquesta professió. Paral·lelament als seus estudis de música
clàssica i des de molt jove inicia l’aprenentatge en música moderna de forma
autodidacta i també basat en l’experiència de tocar en petites orquestres de
ball. Més endavant rep classes de jazz de Lluís Escuadra, Joan Monné, Lluís
Vergés i Javier Juanco.
Seguim ara amb el tema primer tall del disc, aquest sí dedicat a Henry Matisse anomenat....
1.- La Danse (Prelude 9) (X. Dotras) 8m13s
En aquest tema és on ens trobem el Dotras
més autèntic, on la seva inqüestionable mestria el fa recavar en el fons del
classicisme per retrobar-se amb el Jazz. Aquest és el seu darrer treball, i per
tant no hem pogut posar els anteriors, la qual cosa aniré fent durant aquesta
temporada. El món clàssic és el seu referent per encabir-lo dins el jazz actual
i les seves improvisacions, on s’hi poden trobar referències dels pianistes
romàntics com Chopin. Els seus dos
amics que l’acompanyen en aquesta travessia,Toni Pujol i César Martínez, són el seu suport rítmic, amb el César com ens ho ha mostrat el
contrabaixista Pujol.
L’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona) ha validat el seu
currículum amb el Títol Superior de Jazz. Ha tocat amb moltes formacions
d’aquest gènere coincidint dalt de l’escenari amb músics com Gorka Benítez,
Alfons Carrascosa, Javier Juanco, Rai Ferrer, Jo Krause, Joan Abril, Michael
Weiss, Juan Carlos Narzekian, Jorge Sarraute, Carme Canela, Neil Geoffrey, etc.
Actualment toca en diverses agrupacions de jazz però promociona especialment el
seu propi trio que completen Toni Pujol al contrabaix i César Martínez a la
bateria. Precisament amb aquesta formació ha enregistrat els CDs
“Retrospectives” (2004), “Nit” (2006) “Vincent” (2009) , “Preludes” (2011), “La
Maison Jaune” (2013) i “Paintings” (2015).
Seguim ara amb el tercer tall del disc, dedicat a Wassily Kandinsky anomenat...
3.- Improvisation (X.
Dotras) 5m29s
Doncs aquest és un tema amb diversitat rítmica evident, canvis que ens
situen en nous estats anímics i tot gràcies al savoir faire del mestre Dotras i els seus dos amics i grans
músics. Un tema on la mestria del pianista la tornem a copsar de manera
fefaent, no endebades aquest és un mestre en l’art de la delicadesa
improvisada, de la improvisació ben delicada. No és però un tema senzill ans al
contrari força entremaliat i ben desenvolupat per tots tres.
Xavier Dotras també dedica el seu temps a la pedagogia musical,
impartint classes de música a centres de secundària i a escoles de música. És
també director de l’Orfeó Misericòrdia de Canet de Mar, ex-teclista del mític
grup de pop-rock en català “N’gai-n’gai” i pianista del grup de gospel The
Gospel Viu Choir!, formacions amb les quals ha enregistrat diversos treballs.
Xavier Dotras ha actuat a les sales i auditoris més importants de Catalunya
(Jamboree, Sala Bikini, Jazz Cava de Vic, Auditori de Barcelona, Auditori de
Girona, Auditori del Forum, Auditori de Tarragona, Palau de la Música Catalana,
Gran Teatre del Liceu, Nova Jazz Cava de Terrassa.
Fora del primer tema, magnífic i delicat, aquest és un disc vibrant on
tot i que alguns temes comencen així com molt suaument, s’estructuren
rítmicament i així es desenvolupen com és aquest, dedicat a Pablo Picasoo, l’anomenat...
5.- La Vida (X.
Dotras) 5m56s
L’inici amb el contrabaix del Toni
Pujol, dóna peu a la intro a piano solo del líder que ben aviat ens indica
el camí rítmic en un tema que esdevé altre cop vibrant, en un concepte aquest
darrer, força controlat el qual en cap moment se’ls en va de les mans. Un
projecte on l’estètica dominant romàntica la veiem en cadascun dels temes i les
seves evolucions. El món clàssic a l’abast del món actual mitjançant les mans
mestres d’aquest gran pianista.
També ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya, Auditori Enric Granados
de Lleida etc, i a nombrosos festivals de Jazz de Catalunya , de la península i
a l’extranger. Destaquen també les actuacions fetes al “Jazz Club Soho” de
Londres, al “Bath Music Festival”, actuació retransmesa en directe per la BBC
(programaLine-up), al Museu Van Gogh d’Amsterdam, al Festival l’EuroFest
(Bucarest,Rumania), al festival MIDEM de Cannes (França), al Old Town Festival
de Varsovia, al Festival de Jazz de Roma, al Club B-flat i al Hauss am Waldsee
de Berlín i al Festival Museumsuperfest de Frankfurt.
I acabem el projecte del Xavier
Dotras Trio amb el darrer tall del
disc on hi participen l’Arrigo Tomasi,
acordió; Marçal Xirau, guitarra elèctrica i Pere Xirau, percussions en el
tema dedicat a Vincent Van Gogh anomenat...
10.- Auvers (La Pluie, l’Église, Champ aux
Corbeaux…le Voyage) 6m53s
I en aquest el darrer tema, aquest trio s’ha vist acompanyat de la
calidesa del so de l’acordió del l’Arrigo,
i la dels dos germans Xirau, en Marçal a la guitarra i en Pere a les percussions, en una altra joia musical amb unes
harmonies precioses i millors interpretacions. Doncs amb aquesta petita
meravella ho deixem estar i fins aquí el projecte del Xavier Dotras Trio tot i recordant-vos que dels 10 temes del CD
només n’he escoltat la meitat, o sigui que us encoratjo a aconseguir-lo i
dir-vos que el podeu aconseguir via digital per l’itunes i físicament per Amazon.es.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I seguim ara amb el projecte del gran baterista austríac i el seu
projecte anomenat..
“DECEMBER”
Klemens Marktl Sextet
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 489
Enregistrat per David Stoller a
l'estudi de gravació Samurai Hotel, Astoria, Nova York, el 8 d'abril, l'any
2015
Barreja i masterització: Mike
Marciano al Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Produït per Klemens Marktl
Producció executiva: Jordi
Pujol
Seamus Blake (tenor i saxo
soprano)
John Ellis (tenor i saxo
soprano, clarinet baix)
Aaron Goldberg (piano)
Joe Locke (vibracions)
Harish Raghavan (baix)
Klemens Marktl (bateria).
Totes les cançons compostes i arranjades per Klemens Marktl
Comencem doncs amb el primer tema i primer tall del disc en el tema
dedicat a Elvin Jones anomenat...
1.- Elveen (K.
Marktl) 8m54s
Doncs ja vegeu que hem fet un salt al buit estilísticament parlant, i
amb això vull dir que hem passat del jazz amb espurnes de romanticisme
pianístic a un de concepció més agosarada. Aquesta serà la música que
escoltareu una bona estona, amb unes composicions força singulars i millor
interpretades. No endebades tenim a l’abast un sextet de magnífics instrumentistes.
La combinació sonora dels vents, amb saxo tenor i soprano, és, acústicament
perfecta amb el saxo tenor de Seamus
Blake pel canal esquerra i el del soprano de John Ellis pel canal dret. Ells dos uns mestres en un tema força
reeixit amb canvis rítmics i llargs chorus de progressions amb dos acords on
els vents s’han lluït abastament. La secció rítmica, potent i precisa aixopluga
tema. En el pont, és en Locke al
vibràfon qui enlluerna per després d’ell situar-nos en un trencadís rítmic,
tema a dos vents i solo del gran pianista israelià Aaron Goldberg...i els vents inicials per acabar-lo.
No sé si hi ha algú que s’estimi el jazz més que Klemens Marktl. Ell se
submergeix en la música d'una manera alegre, i els resultats són evidents en
aquest nou enregistrament. Té les seves arrels en la tradició, però no es deixa
vincular per aquesta, i ha reunit un grup de mestres afins i amb les
prospectives adeuades per executar les seves belles composicions.
Joe Locke
Seguim ara amb el tema anomenat...
5.- Nina’s Dream (K.
Marktl) 5m55s
Amb un inici rítmic preciós del clarinet baix de John Ellis ens trobem amb un tema on el ritme és clau i així ens ho
mostren, ara amb el Seamus Blake al
canal esquerra amb el saxo soprano en un magnífic solo d’aquest gran músic,
amic de molts dels músics de casa nostra com en Jordi Rossy, Marc Miralta i tant altres. Joe Locke desenvolupa un solo amb arpegis diversos i demés per
finalment deixar pas a la melodia i final amb el clarinet baix.
“El bateria austríac Klemens
Marktl ha reunit un elenc de pesos pesats de Nova York per a aquest grup
ben equilibrat de 10 originals. L'escriptura potent dels temes et posa a
disposició d’una sèrie d'estats d'ànim, i hi ha prou substància per als
solistes per enfonsar-hi les seves dents. Fermament dins del corrent modern
acústic, hi ha prou adorns originals per a mantenir l'interès. 'Elveen' és un
homenatge modal a Elvin Jones, mentre que 'Prosit Neujahr' és un blues alterat
en up tempo i personalitzades creacions
i vibracions ardents de Joe Locke. Per contra 'Traffic' és un tema càlid, lent de ritme i joc canviant que captura les
frustracions i l'alleujament d'estar atrapat en el trànsit.
I nosaltres continuem ara amb el tema anomenat....
6.- Three Times (K.
Marktl) 6m54s
Un tema a dos tenors seguint la melodia principal del tema, aquest també
inicialment retallat, per esdevenir després amb el solo de John Locke amb un swing delicat i posteriorment amb el del Seamus Blake amb un de tempo doblat, i
així s’hi ha embrancat tots dos a base de pregunta-resposta en una guerra de
saxos, (ai, si totes les guerres fossin així). El swing va apareixent doblat de
tempo o normal en un magnífic tema dedicat al gaudi dels dos vents. El piano de
Goldberg apareix primer suaument,
amb canvis rítmics i walkings del contrabaixista. Tota una amalgama de canvis
rítmics en un tema esclatant per arribar ja calmats al final amb la melodia
dels dos tenors. Magnífica concepció del baterista que al final desenvolupa el
seu trosset de solo.
I encara que Marktl no s'aparta de les pràctiques establertes, no es
queda enrere en la bateria. Ell trencadís marca parades, canvis i voltes, manté
els solos a un mínim i s’enganxa amb el contrabaix de Raghavan quan és el
moment per estirar-se. El millor de tot, els solistes destacats que tots hi posen
lo millor d’ells. Blake i Ellis són diferents veus amb un ampli enfocament comú
i que realment es desencadenen entre si. El ‘Nina’s Dream’ comença amb el solo
del clarinet baix i es construeix un clímax amb Blake al saxo soprano; 'Three
Times' és un torneig de doble tenor, i
Joe Locke i Aaron Goldberg s’hi comprometen igualment".
Mike Hobart (maig de 2016)
-JazzWise
I ja anem acabant aquest projecte però encara no....i ara podreu
escoltar el preciós tema anomenat...
7.- Bright Sparks (K.
Marktl) 4m54s
Un altre tema on sorprèn la concepció rítmica, iniciat pel líder i el
vibrafonista, on els dos vents fan també el motiu principal del tema, a la A i
també al pont, la B que tenim aviat. El piano, contrabaix i bateria marquen la
pauta i ha estat en John Ellis al
soprano qui ha desenvolupat un magnífic solo pel canal dret per després fer-ho
el pianista israelià. Al final, de nou es troben els dos vents, tenor i
soprano, Blake i Ellis, per tornar
amb els motius principals de l’inici i així acabar el tema.
I ara sí que acabem aquest magnífic projecte del qual ens hem deixat
encara força temes tants com cinc i que per tant us recordo que el podeu
adquirir a la botiga Blue Sounds del
carrer Benet Mateu 26...acabem doncs amb el magnífic tema on els canvis rítmics
tornen a aparèixer, en l’anomenat...
9.- “V” (K.
Marktl) 6m01s
I amb la melodia interpretada pel saxo tenor en canal central i solo
desenvolupat pel mateix tenor i els canvis rítmics adequats i típics podríem
dir d’aquest projecte, el projecte d’un baterista, i com es nota en la
concepció dels temes. Hi ha un permanent degoteig rítmic amb canvis, tempo
doblat, breaks diversos, la qual cosa ens indica una clara intenció feta palesa
en els propis arranjaments. Després del solo del pianista, ens tornem a trobar
als inicis amb el motiu principal del tema interpretat pel tenor a més a més
d’arribar a una mena d’èxtasi final, ideal per acabar aquest projecte.
...i el missatge és...què si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres ja acabem el programa d’avui amb el projecte del saxofonista
Pablo Garcia Morano anomenat...
“PABLO’S DILEMA”
Pablo G. Morano Quartet
Editat per PSM Music psm-31326-cd
Enregistrat per Lluís Soler
(Sofa Recordings) el 23 i 28 de juny de 2013 a “The Cove Studios” de Lloret de
Mar.
Producció musical de Luís
González, César Martínez, Toni Pujol, Pol Maresma i Pablo Garcia Morano.
Pablo García Morano, saxo alto
Luís González, piano
Toni Pyjol, contrabaix
César Martínez, bateria
Totes les composicions són de Pablo
G. Morano excepte “Solar” que és de Miles
Davis...en el primer enregistrament d’aquest com a líder en format quartet.
Comencem i ja ho farem amb un bon tempo en un projecte neo-bop on el so
del saxo alto i les seves intervencions solistes ens situen també en un context
de jazz modern, més melòdic que l’anterior i farcit de swing. Fem-ho amb el
segon tall del disc anomenat...
2.- 50...y me llevo seis (P. G. Morano) 5m23s
L'enregistrament realitzat en directe als estudis Cove, consta d'un
estàndard i set temes originals compostos al llarg d'una dècada i representen
una mostra de la varietat d'estils dins el llenguatge del jazz. El so de
conjunt transmet la frescor i l'espontaneïtat del directe, on el diàleg musical
entre els components de la banda prima per sobre d'altres consideracions. En
aquest tema original, els hem pogut escoltar i ha estat el líder qui ha
desenvolupat el tema sencer amb l’estructura típica AABA de 32 compassos per
després iniciar el solo el pianista Luís
González habitual ell a les sessions de Jazz del Sunset de Girona. El
swing ha estat ben marcat pel “ride” del César
i el walking del Toni, ambdós músics i amics que han
participat en el projecte d’en Xavier
Dotras. El solo del líder esdevé farcit de motius melòdics ben
desenvolupats a la vegada que arpegis diversos. Al final de nou el tema i
acabar-lo amb un chorus sencer.
I nosaltres seguim amb aquest projecte tan farcit de swing ara amb el
tema anomenat...
3.- La diez (P.
G. Morano) 6m07s
Iniciat ràpidament pel líder i companys, melodia principal en el tema
complet amb una estructura igual a l’anterior i essent de nou el pianista qui
desenvolupa primer el seu solo. I què bo què és aquest trio base d’amics que es
coneixen i comparteixen aquest i d’altres projectes que podreu escoltar aquesta
temporada. Luís González se’ns ha
descobert com a un molt bon pianista habitual de l’escena gironina. El líder, igualment,
el descobrim avui en el seu primer projecte i se’ns mostra tal qual és, amb un
domini absolut del saxo tenor i l’estètica més bopper amb el swing adequat. Un
espai curtet per a gaudi del baterista i ja per encarar la recta final del tema
que acabarà de la mateixa manera que ha començat. Una altra de les
característiques destacables del CD són els arranjaments, tots ells originals i
senzills encara que molt efectius, que confereixen a l'enregistrament un so
treballat i compacte. També el fet que s’ha enregistrat en directe a l’estudi,
la qual cosa vol dir que no van fer cap presa alternativa i que tot va ser a la
primera, com si fos un concert en directe.
I nosaltres ens animem una mica més i ara ho fem amb un altre tema
original que dóna títol al disc, l’anomenat..
6.- Pablo’s Dilema (P.
G. Morano) 4m43
Aquí Pablo ens ha mostrat el seu vesant més modern en la concepció i
melodia d’aquest magnífic tema, curtet, que aviat dóna pas al solo del pianista
González el qual ens deixa anar
algun “riff” d’algun altre tema, entremig del seu impecable solo. L’entitat
pròpia que te el trio de Jazz, establerta per Bill Evans allà pels 60s. El líder desenvolupa el seu solo amb
elegància i modernitat i amb tot el swing al darrera gràcies a la combinació
potent del trio d’amics i grans músics González,
Pujol i Martínez. Pregunta resposta del piano i saxo alto donen pas a un
curtet solo del contrabaixista i ja per arribar al final del tema.
Pablo García Morano va començar a estudiar jazz a Barcelona amb vint-i-u
anys amb músics destacats de l'escena barcelonina com Xavier Figuerola, Alfons
Carrascosa i David Bixler. L'any 97 es va traslladar a Boston per continuar els
seus estudis amb Jerry Bergonzi i posteriorment a Nova York. També va estudiar
en escoles com el Taller de Músics i Avinyó Espai Musical on va cursar diverses
assignatures: combo, harmonia, etc ... L'any 2000 va gravar el seu primer CD,
Full House com a component del grup del mateix nom i sota el segell del Taller
de Músics de Barcelona. L'enregistrament ha estat editat per PSM music, petita
productora que aposta per músiques de diferents estils i artistes tant novells
com consagrats.
I acabem el projecte i programa amb el tema de Miles Davis el conegut
4.- Solar (M.
Davis) 3m44s
I amb aquest tema tan conegut i tocat a les jam sessions de tot arreu
acomiadem el projecte i programa 264, que ja comencen a ser molts programes.
Estareu d’acord amb mi que aquest projecte és força engrescador, dinàmic i
vital, alhora que interpretat de manera magistral per tots quatre. Ara només us
falta aconseguir aquest disc entrant al web de psmmusic o al pablogmoreno.com i
allà segur que el podreu adquirir i així ajudar a que la música, el Jazz, no
se’ns mori fora de les nostre mans.
Espero que hàgiu gaudit del programa d’avui, primer amb el delicat
treball de Xavier Dotras anomenat
“Paintings” dedicat als seus pintors favorits. Després ens hem endinsat en la
modernitat del baterista austríac Klemens
Marktl anomenat “December” i hem acabat amb el neo-bop de Pablo G. Morano en el seu “Pablo’s
Dilemma”.
Abans d’acomiadar-me deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim
el concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que
va sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio
López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens
presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur
serà força diferent de les anteriors.
Ara sí, Miquel Tuset i Mallol
jo mateix que us he acompanyat tota l’estona i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Programa 263: Natsuko Sugao Group, Jordi Bonell i Anthus, dimecres 16 de novembre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo i dedicant-li els programes. En
aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per
dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel
Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com
sempre amb les novetats dels nostres músics.
Avui hi tornem amb un programa temàtic, amb una música molt i molt
relaxada on el Jazz hi serà en alguns temes i en d’altres no tant, o
directament no. No tenim cap problema en oferir-vos de tan en tan i quan
convingui músiques diverses relacionades indirectament amb el Jazz, que per
això som aíxi d’aixerits. I avui és aquest dia. Dos projectes actuals de Temps Record, “Coral Pulse” de Jordi Bonell i “Calidoscòpic” de Anthus i el darrer editat per Underpool, el projecte de Natsuko Sugao anomenat “La danza de una
luz”.
Abans però us voldria recordar el proper concert de Jazz que farem
aquest divendres a la Sala XicaLa Vicentina
amb en Carles Pineda Quartet. Carles Pineda, saxo alto; Fede Mazzanti,
piano; Joan Martí, contrabaix i Pau Bombardó, bateria, ens presentaran el
projecte “SoulBop”, una barreja de músiques del Soul i del Bop I HardBop de la
mà del líder de la formació, Carles
Pineda. Aquest divendres a les 22h a la
Sala XicaLa Vicentina de Sant vicenç
dels Horts, C/Rafael Casanova 45. Us hi espereem...
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Començarem doncs amb el projecte de la trompetista japonesa anomenat....
“La Danza de una Luz”
Natsuko Sugao Group
Editat per Underpool UNDP-019
Enregistrat per Sergi Felipe el
7 de febrer de 2016 a
l’Underpool Studio.
Mesclat i masteritzat per
Lopinski.
Produït per Natsuko Sugao
Natsuko Sugao, trompeta,
fiscorn i vocals
Iván González, corn francès i
percussions
Jordi Santanach, saxo tenor,
soprano i flauta
Enric Peinado, guitarra i
efectes
Marc Cuevas, contrabaix
Josema Martín, bateria
Totes les composicions són de Natsuko
Sugao excepte el track 8 què és de l’Iván.
Natsuko Sugao és una trompetista polifacètica...una de les primeres
vegades que la vaig veure va ser també a les jams de Bellaterra...acompanyada
d’una jove saxofonista d’origen germànic i sempre amb una gran presència i
seriositat i un magnífic fraseig en els seus solos. Ella però col·laborava en
diverses Big Bands com la de La Vizzentina Big Band, ho fa encara amb la Free Spirirts Big
Band del David Mengual i en d’altres formacions, sempre amb la trompeta i el
flugelhorn. Fins i tot coneix la música tradicional catalana i se la pot veure
en alguna ballada de sardanes, ella però tocant amb la cobla.
Comencem ja sense més dilacions amb el primer tema d’aquest projecte que
vaig tenir ocasió de gaudir d’allò més al Jamboree.....i
que seran tres temes seguits de la
Sonata “Mr. B”
3.- Part II (N.
S.) 4m11s
4.- Part III (N.
S.) 2m39s
5.- Part IV (N.
S.) 0m45s
D’aquesta sonata només ens hem deixat el primer tema, la
Part Ila
Part IIla III
ja és un tema complet i d’una gran bellesa. En directe, aquestes situacions que
ens fan viure aquests músics en aquests moments de calma i introspecció són
viscudes amb expectació i calma, tot i veient com l’Iván va tocant els diferents estris percussius i també la resta de
companys. És com si estiguesim en un jardí i escoltessim els diferents ocells i
sons que s’hi produeixen.
Doncs aquesta és la música que ens presenta Natsuko Sugao, dona inquieta, trompetista de primera col·laboradora
de projectes com el “Memoria Uno” de l’Iván
González i demés participacions. L’acompanyen uns músics i amics
extraordinaris i ja hem vist com la flauta d’en Jordi Santanach i la guitarra de l’Enric Peinado s’aparellaven i juntaven en una preciosa melodia per
després deixar pas al precís solo de l’Enric.
Aquest és un guitarrista modern en l’ona John
Abercrombie i possibles d’altres grans guitarrsites. La líder ens fa un
solo en el registre mig alt de gran bellesa, tot i recordant les melodies del
seu país, alhora que segueix les cadències d’acords més actuals.
Escoltareu ara el tema que dóna títol al disc
9.- La
Danza de una Luz (N.
S.) 6m59s
Amb aquest vals tan preciós hem continuat el projecte de Natsuko. El saxo soprano de Jordi Santanach és qui fa la preciosa
melodia posteriorment embolcallada pels altres vents. Enric Peinado és qui desenvolupa el solo amb el seu característic i
modern fraseig i nítid so. Un altre crac l’Enric.
La secció rítmica amb el Marc Cuevas
i Josema Martín els dóna el suport
necessari i adequat. És després la líder qui segueix el seu soliloqui marcada
per les notes del contrabaix, i ja després tots plegats acaronen la líder i li
donen el suport.
La trompetista Natsuko Sugao ens presenta el seu nou treball
discogràfic “ La Danza de una luz “. Amb un
so propi i reconeixible el sextet de Sugao ens fa partícips de un món de
textures i colors a vegades evocadors i
emocionals i d’altres vibrants, eclèctics i onírics. Els projectes d’aquesta
trompetista inclouen participacions en mogudes diverses relaconades amb la
música més free de l’escena catalana. Aquest és el seu segon projecte, car el
primer anomenat “Sakura” el vàrem posar en un anterior programa de la sisena
temporada potser, tot i ser un programa reduït per preparar la seva
participació inaugurant la sisena temporada al JCLV.
Seguim ara amb un tema magnífic amb diverses subtileses i talls rítmics,
en el tema anomenat...
8.- Magic Natchan (N.
Sugao) 10m49s
Doncs sí que ens hem situat en un àmbit relaxat a moments, contemporani
i sempre sorprenent, car ningú s’espera els canvis rítmics sorgint de la calma
d’una presuposada meditació. Però sí, la bateria del Juanma ens ho mostra, car, mentre els càntics semblen mantres, ell
va quasi desbocat. Un altre moment d’introspecció ha estat el fet pel gran
contrabaixista Marc Cuevas en el seu
solo, ben sol. Després, altrament situats en el llunyà orient, on surt el sol,
amb calmada introspecció i sons per esdevenir després altre cop els cants
màntrics i el ritme desenfrenat. Al final és el baterista qui s’emmarca en
aquest ambient de meditació mentre els vents acaronen el final.
Les set composicions que formen part d’aquest treball neixen de la
necessitat d’expressar la relació amb el món que l’envolta, les seves
experiències vitals. Natsuko ha sabut donar lloc en aquest disc a les seves diferents influències que van des
de la música clàssica, el free o la música tradicional japonesa però sempre amb
el seu propi llenguatge. La trompetista d’arrels japoneses ha comptat amb la complicitat dels
músics que formen part d’aquest projecte, músics que ja la
van acompanyar en el seu debut discogràfic i que han tornat a deixar la
seva empremta personal en aquest nou treball.
I acabarem aquest projecte... amb el primer tall del disc anomenat..
1.- 23 de novembre RyuKyu-time (N. Sugao) 6m48s
Els inicis amb els sons dels plats, ben bé orientals, donen cobertura a
la intro delicada de la líder amb la trompeta en un altre tema melòdicament
situat allà on surt el sol. Els ritmes venen després i m’ha semblat aquest tema
ben adequat per acabar el projecte de Natsuko.
Guitarra i flauta a l’uníson fan la melodia i motiu principal del tema per
després ésser l’Enric qui
desenvolupa el tema amb el seu magnífic solo, ben aixoplugat per la secció
rítmica de contrabaix i bateria. La líder segueix desenvolupan el tema, ella
una gran intèrpret de la trompeta, en un tema harmònicament preciós. El final
ha estat dolç i delicat com és l’essència d’aquest projecte amb les mateixes
notes inicials.
I això és el que ens deia en Pere
Pons el dia de la presentació d’aquest projece al Jamboree...
Natsuko Sugao, trompetista i
compositora és una de les revelacions més sorprenents de la nova escena musical
del país. Japonesa d'origen i catalana d'adopció, ha sabut combinar en les
seves propostes la saviesa de la tradició amb el risc de l'exploració. I a més hi
ha afegit trets de la seva pròpia identitat generant una sonoritat molt
personal i atractiva. El seu nou disc, "La danza de una luz", és un
nou pas en aquest sentit i, sense cap dubte, porta dins una bona dosi de
seducció i bon gust. Per seguir-la de prop.
Després d’aquesta delicada música nosaltre seguirem ara amb el projecte
del gran Jordi Bonell però abans...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
El projecte s’anomena.....
“CORAL PULSE”
Jordi Bonell
Editat per Temps Record TR1596-GE16
Enregistrat per Julián Zafra,
Carlos Parra i Albert “Oso” Patacià a City Studio, Barcelona.
Producció artística Jordi
Bonell i Julián Zafra
Producció executiva Josep Roig
Jordi Bonell, guitarres i tota una colla de músics que anirem
presentant en els temes que hi participin i que són tots aquests: Roger Blàvia, Ramon Olivares, Manu Masaedo,
Pedro Campos, Ferran Savall, Jouse Dutrey, Josue Turnez, Ganavya Doraiswamy,
Roger Guitierrez, Matthew Simon, Iñaki Sandoval, Josep Maria Ribelles, Daniel
Lumberas, Carles Benavent i Jorge Pardo.
Bé, aquest és una delícia de disc, amb 10 tracks, temes propis d’en Jordi Bonell tots d’una exquisidesa
indescriptible on la música s’hi passeja de manera majestuosa de la mà d’aquest
“màster” dels sentits auditius. Les sensacions que podreu experimentar seran de
més segur de les més agradables que haureu escoltat, sense desmereixer les que
escoltareu en els altres dos projectes, també magnífics.
Com que hi ha tres magnífiques veus, us posaré els temes amb cadascuna
d’elles, dues masculines i una de femenina. Prepareu-vos per a escoltar una
música que us enlairarà ben a munt, si us deixeu portar per les magnífiques
veus i harmonies parides per aquest gran mestre de la guitarra, Jordi Bonell.
Comencem doncs amb el primer tema de la nit i que será l’interpretat per Josep Maria Ribelles, arpa; Jordi Bonell,
guitarra i Daniel Lumbreras, veu amb l’anomenat..
7.- Desde la finestra (J.
Bonell) 3m16s
Doncs ja heu pogut escoltar la magnífica veu del Daniel Lumbreras, una veu de contralt, quasi, i tan ben acaronat
per l’arpa i guitarra en una composició delicada i preciosa del Jordi. Després de fer dos chorus, ens
han introduït en el preciós pont, el canvi harmònic i melòdic, meravellós,
d’aquest tema que ens introdueix de ple en la música que seguirà sorgint amb
d’altres veus.
Neix a Barcelona al 1958. Molt jove s’interessa per la música i cursa
estudis de guitarra, piano i llenguatge musical al Conservatori del Liceu de
Barcelona. A mitjans dels 70 forma, juntament amb Rafael Zaragoza i Víctor
Cortina, la banda Secta Sònica amb qui va grabar 2 LP i va realitzar actuacions
per tot el territori nacional. Aviat va entrar a formar part del grup Música
Urbana juntament amb J. A. Amargós i Carles Benavent amb qui va seguir
treballant en altres projectes com La Factoría Musical
i Carles Benavent Group.
“Coral Pulse” és un recull de composicions de recent facturació d’en
Jordi Bonell, inspirades sobre temàtica marina, ja que des de fa un temps Jordi
viu a Caldes d’Estrac. Tres de les composicions són a guitarra sola de caràcter
intimista i sonoritat clara i simple, una quarta és una versió del tema “Wave”
de Jobim. Entrellaçades amb aquestes hi ha sis amb col·laboracions molt
especials de músics i cantants.
Seguim amb una altra delícia ara amb Jorge Dutrey i Josué Tunez, ritmes programats; Pedro Campos,
contrabaix; Jordi Bonell, guitarres i Ganavya Doraiswamy, veu en el preciós
tema que dóna nom al disc..
3.- Coral Pulse (J.
Bonell) 5m57s
I quina delísia ara amb la veu de la Ganavya Doraiswamy
En l’àmbit d’estudis ha grabat amb artistes tant diferents com Lola
Flores, Joan Manuel Serrat, The Suprems, Deni Laine, Ricky Martín, Juan
Gabriel, Michel Legrand, Gato Perez, Dyango, Moncho, Marina Rossell, Santiago
Auseron, Miguel Bosé, etc., realitzant gires per tot el món.
Sempre proper als àmbits més jazzístics, ha tocat amb Chet Backer, Marc
Johnson, Archie Shep, Jim Hall, Tim Riess, Gari Willis, Larry Willis, i amb
músics espanyols com Jorge Pardo, Carles Benavent, Horacio Fumero, Chano
Domínguez…A finals dels 80 obté una beca per cursar estudis a la New School for Social
Research de New York, on va tenir com a mestres a Jim Hall, John Abercrombie,
Jacki Byard, Jimmy Cobb…
Seguim doncs ara amb un tema on hi col·laoboren Matthew Simon, fiscorn; Iñaki Sandoval, piano; Pedro Campos,
contrabaix, Roger Gutiérrez, bateria i Jordi Bonell, guitarres en el tema
anomenat...
5.- Breakfast at Mele’s (J. Bonell) 8m08s
En aquest tema, el Jordi fa
una passa endavant apostant per una melodia a dos amb el Matthew Simon i ara amb la col·laboració del mestre Iñaki Sandoval, gran pianista el qual
havia estat cap d’estudis de Jazz del Conservatori del Liceu i ara ja fa mesos
que va fer un salt important anant a viure a Estonia on també dirigeix el departament de Jazz. Des d’aquí una
abraçada Iñaki. El solo del líder,
d’una senzillesa aclaparadora i bellesa
igual, deixa el camí obert al Matthew
per fer el seu, amb el fiscorn i el seu so més profund i càlid, d’aquest
entranyable amic i músic. La secció rítmica, ara amb el Pedro, i a la bateria en Roger
Gutiérrez els hi han donat el seu suport total en cadacuna de les
intervencions solistes com la del mateix pianista i els seus acords prístins i
solo, ja quasi al final.
Ha realitzat molts projectes amb altres guitarristes com Luís Salinas,
Larry Coryell, Raimundo Amador, Tomatito, Dani Pérez, graban dos discs amb BMG,
anomenats Palabra de Guitarra. Als anys 80 va rebre el premi a la millor banda
de rock amb el grup Bocanegra, fundat per Víctor Obiols i Pep Sales. Premi a la
millor banda de jazz amb Azúcar Imaginario (Origen) juntament amb Jordi i Mario
Rossy, Perico Sambeat i Albert Bover. També va rebre de mans de la Associació de Músics de
Catalunya, el premi al millor guitarrista en varies ocasions.
Cadascuna de les composicions reuneix sonoritats tant diverses, com
evocadores d’altres cultures d’ultramar, tant africanes com americanes (Jazz),
pop, orientals o fins i tot cèltiques.
Continuem amb aquesta meravella de projecte ara amb el tema on hi
col·laboren els mestres i amics del Jordi
en Carles Benavent, baix; Jorge Pardo,
flautes; Ferran Savall, veu; Roger Blàvia i Ramón Olivares, percussions i
miscel·lànies; Manu Masaedo, cajón, i Jordi Bonell, guitarres en el tema
anomenat..
9.- El despertar (J.
Bonell) 4m53s
Doncs en aquest tema hem pogut gaudir amb els acompanyants de luxe i
amics del líder com són en Carles
Benavent i Jorge Pardo. La veu de Ferran
Savall, sí, sí, el fill de Jordi
Savall i de la desapareguda i magnífica veu Montserrat Figueres. La flauta de Jorge Pardo ens enlaira ben
a munt en un solo preciós sempre aixoplugat per les percussions diverses de Roger, Ramón i Manu i el so del millor
dels nostres baixistes, en Carles
Benavent. Un tema on la flauta és en bona part la protagonista amb la veu
dolça del Ferran. Unes cançons fetes
per a gaudi de tots els músics i de les millors oïdes.
Als 90 graba infinitat de bandes sonores per al cinema i la televisió, i
també el seu primer disc de guitarra en solitari Àngel (Blau), que va ser
premiat com a millor disc de l’any. Darrerament ha tret al mercat el seu últim
treball anomenat Agua Madre, amb col·laboracions tan notables com les de Carles
Benavent, Luís Salinas, Chano Domínguez, Antonio Serrano i altres.
La utilització de la veu com a instrument i la improvisació dels idiomes
inventats i creats en el moment per Ferran Savall i Daniel Lumbreras, es
barregen amb timbres d’instruments poc habituals com l’arpa de Josep Maria Ribelles
o l’Onoven de Matthew Simon. Tot plegat, un viatge de colors i emocions que no
deixen a ningú indiferent.
I acabem amb aquest delicat projecte que segur us emociona tan com a mi,
amb un tema on hi participen Ferran
Savall, veu; Roger Blàvia, percussions; Ramón Olivares, congues; Manu Masaedo,
cajón, Pedro Campos, contrabaix i Jordi Bonell, guitarres en el tema primer
tall del disc anomenat
1.- Què serà (J.
Bonell) 6m15s
I amb aquest magnífic tema hem acabat el projecte del Jordi Bonell i amb tota la colla de
magnífics músics que l’han acompanyat i les tres increïbles veus, ells i ella,
també músics, és clar. Els ritmes han estat suaus com han estat abans i vindran
ben aviat. El solo de l’elèctrica sobre els acords i acompanyat per les
percussions i el so profund del contrabaix ens ha mostrat al Bonell més íntim. La veu de Ferran Savall s’enlaira vers els espais
exteriors i nosaltre amb ell.
Un disc on m’he deixat alguns altres temes a guitarra solo, magnífics,
amb la sana intenció que entreu al web de Temps
Record i l’adquiriu, aquest i el següent, i l’anterior des de la de Underpool.
Actualment compagina les seves actuacions amb projectes amb Chano
Domínguez, Ballet Nacional d’ Espanya, Tim Riess, Charlie Watts, The Rolling
Stones Project, Carles Benavent Quartet i altres més. També es mestre del grau
superior de musica moderna al Conservatori del Liceu.
Deixem el projecte d’aquest gran mestre amb tan llarga trajectòria i
seguim amb un altre projecte de Temps
Record...i el missatge és...
Què si entreu al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I acabem el programa 263 dedicat a les músiques més sorprenents i
delicades amb el projecte del cantant i autor establert a casa nostra però de
contrades sicilianes anomenat Anthus i el seu projecte anomenat...
“CALIDOSCÒPIC”
Anthus
Editat per Temps Record TR1616-GE16
Enregistrat el juliol de 2016 a Medusa Estudi
Mesclat per Guille Pérez i
masteritzat per David Casamitjana
Produït per Anthus
Anthus, veu
Pol Padrós, trompeta
Max Villavecchia, piano
Manel Fortià, contrabaix
Ramón Díaz, bateria
Totes les composicions són de Anthus
Comencem ja amb el primer tema del projecte i que serà el sorprenent
tema anomenat..
7.- Música ets tu (Anthus) 6m32s
Doncs ens tornem a trobar amb una veu, una altra portentosa veu, on sí,
aquí hi trobareu les improvisacions més jazzístiques fen “scat”. L’Anthus se’ns revela com el que és, gran
compositor i cantant i també en català. Un projecte que es presentarà el 20 de
gener del 2017 a
la Sala Luz
Tots els artistes tenen una sensibilitat especial, alguna cosa desperta
el torrent de creativitat. En Anthus la seva força vital prové d'un petit
tocadiscos –una relíquia, al cap i a la fi– a través del qual s'evadia d'una
societat encarcarada. En la seva Sicília natal dels anys vuitanta només la seva
àvia posseïa la mateixa sensibilitat artística, mentre que en els altres només
hi trobava oposició. Tot eren obstacles a la seva creativitat vital. Sobretot
per part del seu pare, un home tradicional, amb mentalitat conservadora pel
qual "un home a Sicília no es podia dedicar a cantar". Anthus va
aguantar aquesta incomprensió durant tota la joventut. Tot i que hi havia també
moments màgics quan, d'amagat, la seva àvia li mostrava el món exterior, la
creativitat i la música a través d'aquell petit tocadiscos de 45 r.p.m. que
guardava en el seu armari. I així, als vuit anys, Anthus va descobrir el cant,
va escoltar els crooners dels 50 i 60, els grans del jazz, i es va amarar de la
veu de Frank Sinatra... Tot d'amagatotis a casa de la seva àvia.
Seguim amb el projecte d’aquest jove i ja gran cantant i compositor amb
el tema anomenat...
8.- Adéu siau pare (Anthus) 3m03s
En aquest tema m’hi sembla escoltar diverses cordes, una secció de
cordes, les quals marquen amb els arcs el ritme adequat amb els sons del piano
també i algun timbal de la bateria. La veu, per sobre les notes del piano i
cordes fregades, ens explica, la història del seu comiat de Sicília en el seu
periple cap a Irlanda, possiblement. Una veu delicada i agradable, amable que
t’acarona dolçament la d’aquest jove cantant sicilià que ha decidit quedar-se
entre nosaltres, sembla que una bona temporada.
Anthus no ha necessitat gaire temps per a confirmar-se com ‘una de les
millors veus masculines de jazz del país’, segons la crítica especialitzada.
Cantant, compositor i arranjador, després de dos treballs d’estudi, Anthus
arriba amb la seva obra més autobiogràfica, “Calidoscòpic”, un disc que
destil•la eclecticisme: tot un torrent de creativitat que l’ha portat a
combinar el jazz contemporani i clàssic, amb sons mediterranis, el pop i el
rap. En definitiva, tot un món de sons tamisats pel seu particular calidoscopi.
Jazz d’autor: “M’agrada observar el món que m’envolta”, explica
Anthus. El veig vestint-se d’una multitud de realitats que se sobreposen l’una
al damunt de l’altra, com capes, vidres i miralls que reflecteixen la nostra
existència i en els quals interpretem com som o com voldríem ser...
Seguim amb una altra composició sorprenent i profunda a la vegada
anomenada...
3.- Mediterraneum (Anthus) 7m36s
I quina diversa amalgama de colors, ritmes i sons ens ha ofert aquest
jove músic, on la seva veu s’ha convertit en un instrument més. Si l’inici ha
estat delicat, el canvi ha esdevenigut quan s’ha posat a cantar en sicilià,
potser? També la incursió del pianista Max
Villavecchia, amb el seu magnífic solo, un músic que ha passat pel Taller
de Músics i que havia vingut en un anterior Festival de Jam Sessions, aquell
que fem cada any a SVdH. Manel Fortià
és qui també ha vingut algun any i qui ens acompanya ara mateix en aquest projecte.
Després, més canvis i ara amb la trompeta del Pol Padrós, la veu de l’Anthus,
marcat tot per piano i bateria, ens
apropa al final, en un tema sorprenent, amb la veu del líder la qual ens
recorda la melodia, una de les melodies que hem escoltat en aquest magnífic
Mediterraneum. Un projecte parit a partir o des de dins del Taller de Músics,
no ho oblideu.
I així també vol ser, aquest disc, una contemplació de la música des
d'angles diferents, perquè Anthus descobreix els seus colors calidoscòpics, contraposant
els sons més variats: des del jazz contemporani al clàssic, des dels sons de la Mediterrània , passant
pel pop i el rap. Què tenen en comú aquesta fusió d'estils? Anthus ens dóna la
resposta: "Un amor immens per la música i per les ganes de fer música".
"Calidoscòpic" el componen deu cançons que mostren Anthus en
cos i ànima. "Cubs, esferes i cilindres", "Elisa",
"Mediterraneum", "Hipnosi il•lustrada",
"Metròpolis", "Miratges", "Música ets tu",
"Adéu-siau pare", "800 km " i "Homocromia" són les deu
peces que conformen 10 realitats diferents. Anthus en essència pura.
Seguim ara amb el primer tall del disc anomenat...
1.- Cubs, esferes i cilindres (Anthus) 5m56s
I quin altre tema més sorprenent, i amb quins canvis, progressions
ascendents d’acords. La seva veu a duet amb el piano d’en Max en una melodia molt ben trobada. L’entrada de la trompeta i
demés en el canvi rítmic, és impresionant. La modernitat, contemporaneïtat hi
és de manera evident, fefaent. Magnífic tema i concepció rítmica on de nou la
seva veu és un altre instrument més. I quin final més aclaparador, amb el
crescendo dels acords inicials.
Anthus, els orígens: "Quan els familiars i els amics es reunien a
casa nostra, les seves converses i afeccions no m'interessaven, jo me n'anava al
pati, agafava maons vermells, els col•locava l'un al costat de l'altre i
construïa el meu escenari. Quan acabava, hi pujava i hi cantava. El futbol era
avorrit i ningú em podia treure del cap la il·lusió de cantar".
Inquiet, curiós i amb un fort desig de descobrir nous estils musicals i
el món, i amb una bàsica formació en cant i interpretació, a finals dels
noranta emprèn un nou rumb.
La màgia d'Irlanda: "Sicília no em podia donar el que jo
cercava". Amb només 19 anys, va deixar la calorosa illa de la Mediterrània i es va
instal•lar a la humida i freda Irlanda, una altra illa, una altra dimensió, on
cercava una oportunitat. Va iniciar una aventura a Dublín, sense el suport del
seu entorn familiar, sense finançament i sense carta de presentació. Van ser mesos
durs, però coneixia el seu horitzó: fer-se un lloc en el món del jazz.
I seguim amb un altre tema impressionant anomenat...
9.- 800
Km (Anthus) 3m26s
I ara ja només ens faltava aquest tema en pla rapper inicial, per
després a duet amb la trompeta del Pol.
El trio esdevè la màquina rítmica perfecta amb entitat pròpia en el solo del Max. Després de nou, modernitat rappera
a la veu, però també amb la música dels companys en un altre tema sorprenent.
Res no és estàtic, res no és el mateix que era abans i no serà el mateix
d’aquí a uns instants. La nostra vida quotidiana es compon d'infinits vidres i
miralls que fluctuen segons la llum o l'angle de visió. Així és
"Calidoscòpic", un disc fidel reflex d’Anthus: eclèctic, polièdric,
amb una forta vocació innovadora. Una recerca constant per portar el jazz a la
seva màxima expressió. Amb "Calidoscòpic" estem davant d'un cantant
únic, que representa el veritable jazz d'autor.
Diuen que les casualitats no existeixen. Però per a Anthus n’hi ha una
que sí que existeix, i a més a més té nom: "Billy Elliot". La
pel•lícula el marcaria per sempre perquè es va veure reflectit en el jove
ballarí ja que el pare no creia d’entrada en el seu talent. Aquesta història el
va obligar a formar-se encara més. Va cantar en hotels per pagar-se els
estudis. En no poder entrar a la Guildhall School of Music and Drama, el centre
referent a Irlanda en la música moderna de l'illa, va ampliar la seva
preparació tant instrumental com vocal a la Walton School of
Music. Però ell volia la millor. Així que va contractar una de les professores
de la Guildhall
perquè li impartís classes després de la feina. I al final ho va aconseguir: va
ser admès a la
Guildhall School of Music and Drama i durant més de tres anys
es va preparar en les diverses disciplines del jazz, i hi va obtenir la
llicenciatura en Jazz Performance, destacant per la veu i per compondre un jazz
fusió poques vegades sentit fins llavors.
Acabem el projecte de l’Anthus
amb el tema anomenat..
5.- Metròpolis (Anthus) 4m11s
I amb aquest tema acabem el magnífic projecte de l’Anthus i programa, tema que corrobora la potència estilística
d’aquest jove crac, cantant i compositor. El ritme, persistent sempre a les
mans destres de l’amic Ramón Díaz,
ell col·laborador en tants i tants projectes a la vegada que també tenint el
seu propi a trio amb el saxo de’n Jeppe
Rasmussen. Aquí, ha estat el suport adequat per portar-los a tots a bon
port. Però quina gran i agradable sorpresa hem pogut viure amb aquest jove
cantant i compositor i les seves magnífiques músiques. Realment crec que el
“Calidoscòpic” és un projecte magnífic, vital, de jazz força contemporani a la
vegada que delicat i melòdicament preciós gràcies a la seva veu i a la
col·laboració dels quatre magnífics, Pol
Padrós, Max Villavecchia, Manel Fortià i Ramón Díaz.
I després de Irlanda, Barcelona, capital mediterrània del Jazz
cosmopolita: "Per fi havia trobat la ciutat que estava cercant". Era
l'any 2004 i Barcelona era la seva propera parada ... Anthus va veure en
Barcelona, en el seu moviment cultural i en la seva fusió de cultures
mediterrànies la ciutat on s’hi volia estar. "És una ciutat on et sents
lliure. Aquesta és la meva terra". I així va ser com en "terra
fèrtil", Anthus va poder començar a plantar la llavor del que seria la
seva música. Els seus fruits vindrien aviat. En poc temps es va integrar en el
programa jazzístic de les sales de música de la capital catalana i va entrar en
contacte amb Taller de Músics, una de les escoles de música precursores del
jazz a Catalunya, amb profunds vincles en el desenvolupament cultural i social
de Barcelona. I en aquest entorn cultural va veure la llum "Radici"
(Arrels) un recull de cançons populars sicilianes de tradició oral arranjades
per primera vegada amb criteris jazzístics. "Radici” és la relació entre
el meu passat, representat per la música popular de Sicília i el meu present,
el jazz. Aquesta fusió d'estils es nodreix de totes les cultures mediterrànies,
els sons del nord d'Àfrica, de Turquia, de Grècia i de les harmonies del jazz.
Aquest és el jazz mediterrani. I després ha vingut aquest magnífic
“Calidoscopi”.
Bé, doncs ja hem acabat el programa 263, crec que ha estat temàtic per
les músiques escoltades i els seus ritmes, primer força suas i que han anat
creixent mica a mica. Hem començat amb el projecte de Natsuko Sugao Group, després el del mestre Jordi Bonell per acabar amb el d’aquest crac anomenat Anthus. Espero que hàgiu gaudit amb la
música que us he proposat tot i recordar-vos que per a mantenir-la viva el que
convé és ajudar els músics en els seus projectes tot i adquirint la seva feina
als webs corresponents avui de Temps
Record i Underpool.
Abans d’acomiadar-me us voldria recordar el concert de Jazz que farem
aquest divendres a la Sala XicaLa Vicentina
amb en Carles Pineda Quartet. Carles Pineda, saxo alto; Fede Mazzanti,
piano; Joan Martí, contrabaix i Pau Bombardó, bateria, ens presentaran el
projecte “SoulBop”, una barreja de músiques del Soul i del Bop I HardBop de la
mà del líder de la formació, Carles
Pineda. Aquest divendres a les 22h a la
Sala XicaLa Vicentina de Sant vicenç
dels Horts, C/Rafael Casanova 45. Us hi espereem...
Doncs ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa i jo
mateix, Miquel Tuset i Mallol us
deseitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
