Programa 616: Jordi Bonell - Jordi Farrés; David Sancho i Gonzalo del Val, dimecres 27 de novembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ves per on que aquest programa és un homenatge a Jordi Bonell, un dels més grans guitarristes de l’Univers, que ens va deixar la setmana passada amb només 66 anys. Nascut a Barcelona el 1958 i traspassat el 2024 a Caldes d’Estrach. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bonell_i_Deià.
 
És per això que l’escoltarem, a ell i a Jordi Farrés en els quatre darrers temes que van fer. Recordeu que els quatre primers ja van sonar en el Programa 580. No per Abrera...També podrem escoltar el nou treball discogràfic de David Sancho, “Mind in Progress” i el darrer CD de Gonzalo del Val, “Lamentos Mestizos”. El programa tindrà un caire molt càlid, musicalment parlant, coses que totes i tots de ben segur enteneu.

 
I començaré el programa amb els quatre temes de Jordi Bonell – Jordi Farrés, anomenats “Papallona”, “Gratitude”, “Federicu” i “Carousel”. Dir-vos que fa quatre dies van treure un CD amb els vuit temes que van fer, disc anomenat “Música Cordis”. Els quatre primers ja posats aquí, al Programa 580 i amb l’enllaç que us posaré al blog:
https://jazzclubdenit.blogspot.com/2024/01/programa-580-j-bonell-jfarres-m-tuset-j.html i ara amb els quatre darrers, i dir-vos que tots quatre són composicions de Farrés. Enregistrats a Moojal Records. Mix & Mastering: Aniol Bestit. Artworks, portades dels singles d’Alba Colls. I els començarem escoltant amb els dos més curtets seguits, resultant ser el primer i darrer del compacte...

 
1.1.1.- Papallona’s Overture (Jordi Farrés) 2:32.


1.2.8.- Carousel Epilogue (Jordi Farrés) 2:16.
 
I haureu notat que l’emoció ens omple l’ànima i el cor. Els delicats sons d’aquestes guitarres, d’aquests dos guitarristes excelsos, més un que l’altre car ell ja està al cel, han començat a acaronar-nos ja des de les primeres notes. Aquests dos temes van ser un diàleg entre ells dos, cançons boniques sense solos, diàleg de melodies, diàleg de sentiments, i ara ja amb tots els nostres entremig. El primer tema va ser el darrer que van gravar, amb un Bonell ja molt bastant fotut per la malaltia que el deixà sense pulmons, més o menys. La seva generositat, la seva gran humanitat va fer possible que finalment totes i tots nosaltres puguem gaudir amb aquesta música Zelestial. Les melodies dels dos temes les va fer l’amic Farrés, i s’ha de dir que són precioses. El “Carousel Epilogue té un puntet més de tempo, i en els dos temes escoltem el contrapunt de Bonell per sota la melodia de Farrés. I sí que això passa a l’inici de cada tema, però sobretot després del primer tema, hem escoltat la subtilesa de l’estimat Jordi Bonell omplint molt més l’espai musical amb unes frases magistrals i delicades. Preciosos temes per començar el programa d’avui que li  dedico a ell, i que al cel sigui.
 
I com jo, vam ser moltes i molts que vam anar a acomiadar-lo al Tanatori Sancho de Avila el divendres passat. I Queca Hosta va fer de mestre de cerimònies però hi va haver una companya que va llegir el que Pere Pons havia escrit a La Vanguardia i ens havia compartit a tots els seus amics del Facebook, i el primer dels tres paràgrafs diu així...
 
Jordi Bonell és la màxima expressió de l'home que mai hi va ser però que, no obstant, ha deixat empremta indeleble en tots els successos sonors esdevinguts per aquestes latituds en els últims cinquanta anys -del jazz al pop, passant pel flamenc i la cançó de autor-. Ha estat, entre tots, el més transversal, el més brillant, el més zelestial. No hi ha hagut guitarra més noble, elegant i callada a la faç del jazz mediterrani que la que ha calçat el bo de Bonell amb la discreció i la serenitat per bandera. D'acords càlids, fraseig breu i punteig de màxima precisió, el seu so li concedeix una identitat pròpia entre allò eteri i allò orgànic. De les seves cordes emana la llum del crepuscle, aquest sol que borbolla a les aigües del blau marí mentre s'amaga a l'horitzó del seu Maresme adoptiu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem escoltant-los en el tema...
 
2.5.- Gratitude (Jordi Farrés) 9:19.
 
I sí que ha estat de nou una delícia escoltar-los a tots dos, i ara amb aquest llarg tema de més de 9 minuts. I els primers i subtils arpegis els va fer Bonell amb la seva magistral delicadesa per ja aparèixer la melodia a càrrec de Farrés. I ell de nou ens ha corprès per la seva profunditat de missatge melòdic. Gratitud els hi hem de tenir a tots dos per aquestes delicadeses musicals, carregades de sentiment, i més encara per Bonell, que ara ja només el podrem escoltar en els seus discos i seves músiques. Farrés ha fet la primera improvisació quasi sense solució de continuïtat, enllaçant-la amb la melodia inicial, resultant tot plegat d’una gran bellesa melòdica. Un solo consistent, ple d’emoció, ple de calidesa, ple de respecte que ell li professà tota la vida, al músic, a la persona, a Jordi Bonell. I diria que el final de Farrés hi va arribant  amb una nota aguda allà dalt de tot, repetida dues vegades. I ja a les seves acaballes del solo del d’Olesa, hem escoltat uns moments on les dues guitarres han dialogat fent ambdós notes amb un “slide”, crec, per ja aparèixer la guitarra de Bonell solejant amb un pèl més de punch, i les seves reconeixibles frases, les de la guitarra mediterrània per excel·lència, amb el so més fosc. Ell, que va ser alumne de Jim Hall, escoltar a John Abercrombis, per parlar només d’aquests dos consagrats. I ja de nou, la melodia a càrrec del compositor, del “culpable”, entre cometes ho dic, que tota aquesta música l’hàgim pogut escoltar, en Jordi Farrés, qui fou l’inductor per crear i fer tot aquest repertori tan càlid amb ell, amb Jordi Bonell. I sí que al final hem escoltat els arpegis d’ell, tal i com l’ha començat, acabant-lo amb un acord súper major.
 
I el segon paràgraf diu...
La seva música comporta una intrínseca malenconia plena de vitalitat, com un capvespre que podria semblar perpetu si no fos perquè és el preludi de la nit que l'allotja. És evocació, és somni i pur prodigi, perquè ningú com ell té entre els seus dits la capacitat de congregar a l'uníson la talla de mestres com Jim Hall, John Abercrombie, Manolo Bolau o Sean Levitt, per citar-ne només uns quants. Bé en saben els Serrat, Auserón, Gato Pérez, Moncho i Mariola que tant li deuen. Com tots aquells a qui ell sempre ha donat sense demanar res a canvi.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema, preciós, com són tots els d’aquest compacte, amb un punt de boleret, jo diria....
 
3.6.- Federicu (Jordi Farrés) 8:49.
 
I aquí ens han transportat encara més enllà de les emocions. De nou la melodia composta per Farrés la trobo d’una tendresa superlativa. Ell mateix n’ha encetat les improvisacions, i igualment com en els temes anteriors, ens ha trencat el cor. També ho ha fet la seva improvisació, car ha estat també molt sublim. I Bonell ha fet el segon solo, el d’un músic zelestial i per tant amb una música totalment aèria. Acabant el tema amb la melodia a càrrec de Farrés, tal i com l’han començat, i de quina manera més subtil l’han acabat, car, tot i que ha estat de  cop, no ha estat abrupta la seva finalització. Ells dos han demostrat en aquest disc “Música Cordis” que es van compenetrar la mar de bé, coses de la seva llarga amistat i admiració mútua. I el final del solo de Farrés el fa amb dues notes amb harmònics octavades i mutejades, quina finor, noi. I la guitarra de Bonell ha aparegut tot seguit amb un so més fosc, tot i que no massa, i a vegades metàl·lic. Els seus arpegis volàtils són majestuosos, com les seves notes del registre baix, sòlides alhora que fresques. Hi ha moments que podríem imaginar estar-nos a les “illes verges”, per la pau que les seves músiques ens transmeten, alhora que joia i felicitat. Gràcies Jordi Farrés, gràcies infinites per tot, estimat Jordi Bonell.
 
I Pere Pons acabà el seu preciós text d’aquesta manera.....
I ara se'ns ha anat prematurament amb el mateix sigil amb què va existir. Al voltant de la mitjanit. Amb el primer fred en caure el sol i l'últim alè d'aquesta respiració assistida que el va apartar de la vida pública i ens va deixar orfes d'aquella humanitat immensa que transmetia a les cordes. Tot i això, el seu sol resol tenia la força i l'impacte de mil huracans. A les proves em va remetre amb la seva empremta darrera en aquesta joia del seu germà Benavent que ja per si mateix justificava el títol de l'obra -Belle solitude-; la seva rúbrica poètica als imprescindibles Ajuares de la indispensable Mariola Membrives -quatre ep's que són el goig màxim de l'excel·lència acústica-; la seva sensibilitat extrema amb aquest disc inesperat, “Musica Cordis”, que només fa uns dies m'arribava de mans de Jordi Farrés i que ara es converteix en el testimoni pòstum de la seva grandesa. Un tresor absolut. Com si fos la seva darrera voluntat que la música tingués l'última paraula. Moltes gràcies Pere.
 
I una de les coses que em va dir Jordi Farrés contestant-me les preguntes que li vaig fer, va ser això. “El disc complet es diu "Musica Cordis". Està en llatí i vol dir música del cor, o música des del cor. Va ser idea del Bonell a l'últim moment.... En aquesta música hi hem deixat l'ànima”....per descomptat que sí!
 
I després d’aquestes delicioses músiques, zelestials músiques, ja sempre més el tindrem al nostre cor, (que ja el teníem), ara d’una altre manera. I esclar, que si us plau, mireu d’aconseguir aquest darrer CD “Música Cordis”.

 
I el següent projecte també és així de delicat, havent-hi però modernitats diverses, les que ha parit en David Sancho  en el seu darrer CD, “Mind in Progress”. Enregistrat per Shayan Fathi el gener de 2024 i mesclat per ell mateix a Camaleon Studio, Madrid. Amb David Sancho, piano, teclats, sintetitzadors; Jesús Caparrós, baix elèctric, guitarra (#1,10,1); Borja Barrueta, bateria i percusions; Marta Mansilla, flauta (#4,5,8); Amara Ríos, violí (#4,5,8); Miguel Benito, bateria (#10); Artes veu (#2,11) i Maria Toro, veu (#9). Tots els temes estan compostos i arranjats per David Sancho.
 
I aquest projecte és força generós car hi ha 11 temes, alguns superant els 7 minuts, tot i havent-n’hi de curtets, i el més de 2m13s és el preciós “Para Karlos”, interpretat a piano solo. I un altre de curtet és el “Bosco” amb un puntet de Funk i la veu de Maria. I n’hi ha de força macos i molt delicats com és el “Mathias”, ja amb més de 7 minuts i només a trio, sense acompanyants. Però els escoltarem en el bonic tema on Marta toca la flauta i Amara el violí i anomenat....
 
4.8.- Someone is Gone (David Sancho) 4:37.
 
I ja heu comprovat que seguim el tarannà delicat dels temes inicials, havent canviat però la part instrumental. Jo diria que ha estat el mateix David Sancho el que l’ha iniciat amb la seva veu, fent duet de melodia amb el baix de Caparrós i arpegis amb el piano. El líder n’ha iniciat les improvisacions amb el piano, i ens ha sorprès la seva bella interpretació i melodies creades. Arpegis delicats al bell mig del tema han deixat pas a la flauta de Marta Mansilla, on també el tema ha agafat més potència sonora i presència rítmica, mantenint però el tempo mèdium inicial. Aquesta contundència no ha durat gaire, car ja de cara el final, Mansilla ha recuperat el motiu principal baixant tot plegat de sonoritat contundent esdevenint un final plàcid amb  el piano de Sancho, bonic tema per començar-los a escoltar, i seguint el tarannà delicat del programa d’avui.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I un altre preciós i molt delicat tema és “Gris”, potser un dels més lents alhora que ple de profunditat. I un tema sorprenent és la “Intro-Mente en progreso”, amb la veu de Artes a tot delicat Rap. I els podríem escoltar molt tranquilets en el primer track on Caparrós toca el baix i la guitarra i anomenat “Progre”, però creixerem de tempo, una mica en una composició força potent anomenada...
 
5.5.- Loving Life (David Sancho) 9:09.
 
I quin tema més sorprenent, sobretot pels canvis rítmics i de potències sonores, dinàmiques sonores, encabides en ell. Tema llarg de més de 9 minuts on hem gaudit ara del so del violí d’Amara Rios, ella havent fet una súper delicada improvisació. I els canvis que us he comentat han estat diversos; el tema ja ha començat amb un marcatge a càrrec dels acords del líder al piano/teclat, amb el baix de contrapunt, jo diria, o potser d’un so sintetitzat. Arpegis del piano, una estona, i ja el motiu principal i rítmic entretallat, sons de la flauta de Mansilla amb la melodia, i al final del primer tram, per ja aparèixer la suavitat sonora amb Amara i el seu excels violí i seva interpretació, i per descomptat que canvi rítmic. La seva interpretació ha anat creixent d’intensitat, gràcies també a la presència dels companys, arribant a un final sublim. De nou un canvi de la mà dels arpegis del pianista, i de nou altre moguda melòdica i rítmica. Flauta i teclat fan un nou motiu principal de manera persistent, i de nou un canvi rítmic amb el marcatge del baterista Barrueta i el baix de Caparrós, ells dos acompanyant al líder Sancho, ell brillant de nou en la seva inversemblant improvisació. I com es va “estirant” el tema, 10-n’hi-C. I ja per arribar al darrer canvi, amb uns moments intensos i repetitius de teclat, piano i flauta mentre Barrueta fa un tros de solo a la seva bateria. I tot això amb un crescendo dinàmic impressionant, arribant al final d’aquest brutal tema, i final delicat amb sons estratosfèrics. Brutal tema de David Sancho.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 
I els podríem acabar d’escoltar amb algun dels temes vius que el CD també te, sí, com és el “Déjales entrar”, iniciat amb la bateria de Miguel Benito, però el programa d’avui és així de moderat tot i intentant seguir l’esperit dels temes inicials amb la música de Jordi Bonell i Jordi Farrés. Esclar que és molt difícil igualar tanta tendresa, tot i que ho he intentat cercant músiques afins...però vaja, crec que me’n vaig sortint i per això proposo que els escoltem, ja finalment, en el tema que titula el disc i anomenat...
 
6.4.- Mind in Progress (David Sancho) 7:49.
 
 I sí que he mantingut un tarannà serè, pel que fa a tempos, i també pels ritmes, amb aquest tema que titula el disc. M’agrada com David juga amb els motius repetitius i persistents, permetent això introduir-hi d’altres motius i melodies, i sovint a un tempo dividit del de l’emprat en la rítmica. I el tema té un primer tram musical, aquest el persistent, llarg, i amb el motiu principal encabit en ell. El tempo però ja heu comprovat que és també mèdium. I de nou un canvi, un break ens ha capgirat el cervell. I sí, perquè la calma ha aparegut amb el so del piano, i improvisació del líder, que de nou ens ha captivat. Posseïdor d’un pianíssim elegant, musicalitat bella, arpegis a dojo, brillantor de les notes les més agudes del registre del seu instrument. Increment també de dinàmica, i de nou un canvi rítmic, melòdic, de sentiments, ara amb les veus d’alguns d’ells i elles, i el sorprenent solo i so del sintetitzador del líder, encara amb la rítmica implicada. I per apropar-nos al final del tema, on de nou ha aparegut un altre canvi rítmic, i de nou amb el so del sintetitzador, acabant el tema amb una nota en suspensió. Brutal tema de nou de David Sancho o sigui que felicitats nois David Sancho, Jesús Caparrós, Barrueta, Marta Mansilla, Amara Ríos, Miguel Benito, Artes i Maria Toro, aquestes dues sense haver-les escoltat.

 
I ja encarem el final del programa d’avui i per això canviarem d’estil musical de nou i ara amb les músiques amb aires mexicans pels companys que van participar en aquest CD de Gonzalo del Val, “Lamentos Mestizos” publicat aquest 2024 per Segell Microscopi i enregistrat al Local Estudi, Girona. Amb Valentina Marentes, veu; Paquito Cruz, piano; Benjamín García, contrabaix;  Luis Giménez, guitarra i Gonzalo del Val, bateria.  
 
I aquest és també un projecte farcit de delicadeses, amb uns aires melancòlics ideals pel programa d’avui, que té aquest tarannà per la pèrdua irreparable de Jordi Bonell. Prometo que la setmana vinent ja estaré més animat. I així és que un dels temes profunds és “Alma de Veracruz” amb un so greu de les notes de la mà esquerra del piano, i melodia de la dreta, a piano sol. Al final però, el so de les onades del mar. Un altre amb aquest tarannà és el comença amb el contrabaix de Ben García i ja la veu de Valentina, anomenat “Tu recuerdo y yo” com si fos un ”corrido” però molt delicat de tempo. Però els escoltarem en un preciós boleret anomenat...
 
7.7.- Veracruz (Agustín Lara) 4:04.
 
I quin canvi oi? Seguim però el tarannà delicat del programa, avui, cosa excepcional per la pèrdua irreparable de Jordi Bonell. Aquest boleret segur que li hauria agradat molt a ell, que també va acompanyar Gato Pérez, allà pels anys 80s del segle passat. I hem escoltat una veu molt bonica, la de Valentina Marentes, i súper ben acompanyada per aquests músics liderats per l’amic Gonzalo del Val a la bateria i escombretes, on també hi ha el molt bon baixista, mexicà com la cantant, Ben García a qui vam poder veure en concert al Jamboree amb el mateix del Val. El piano de Cruz també ens ha acaronat amb les seves notes, acords, servint de fons harmònic per la resta de companys, en un tema fet a quartet de veu, piano, contrabaix i bateria, ideal per començar-los a escoltar. Cruz al piano ha fet una bonica improvisació, tendra, amb notes soltes, i no gaires,per ja aparèixer la càlida veu de Valentina, i acabar el tema delicadament amb un “Turn Around” i ella improvisant, molt bonic tema.
 
Lamentos Mestizos. La cantant d'origen mexicà Valentina Marentes juntament amb el baterista Gonzalo del Val presenten un treball inspirat íntegrament en la música d'arrel mexicana. Les fortes connexions jazzístiques que uneixen els artistes han donat lloc a aquesta proposta suggeridora i innovadora, que tracta de reformular el “cançoner” tradicional mexicà des d'una perspectiva oberta i contemporània, fusionant diferents estils. El projecte està compost per músics de categoria internacional. Una formació àgil, equilibrada, de sonoritat càlida i sempre suggeridora. Un vehicle perfecte perquè els músics s'expressin amb gran comoditat. Música plena de calidesa, intimisme i sensibilitat interpretativa.


"La identitat d’aquest disc es pot considerar un autoretrat, un relat de vida guiat per la memòria, un viatge a través dels meus records musicals carregat d’emocions i de nostàlgia. Cada tema reflecteix una part de la meva història, evocant moments que van marcar la meva infància, la meva etapa escolar, les festes del meu poble, melodies escoltades a casa meva i transmeses de generació en generació. Aquest àlbum sorgeix de la necessitat vital d'expressar aquesta música, on els sons tradicionals de Mèxic s'entrellacen amb arranjaments contemporanis, creant una connexió profunda amb allò que sóc i amb allò que sé”. Gonzalo del Val, setembre de 2024.
 
I els escoltarem en un altre tema d’aquest preciós CD de Gonzalo i serà el primer track del disc anomenat...
 
8.1.- Deja que salga la luna (Jose Alfredo Jiménez) 6:56.
 
I ara sí que hem crescut d’energies i ritmes, tot i que no massa, en un altre tema on els canvis hi ha estat presents. El Groove hi és, car el tema “camina” força, sobretot després de la primera part melòdica de la cantant i ja amb la seva improvisació en “Scat”. Per cert, ella ho ha fet la mar de bé, es noten els seus estudis de música moderna i potser Jazz que haurà fet ella. I el tema camina per la gestió de Gonzalo a les escombretes quan ella improvisà, i més encara amb les palmes dels companys en la del pianista Paquito Cruz que de nou ens ha impressionat gratament, amb uns moments a tot Latin Jazz, i sempre amb el suport de la resta de companys. I ja de nou Valentina ha recuperat la melodia i ja han anat encarat el final del tema, i també amb alguns sons de la guitarra de Giménez. I de nou el tema l’han acabat amb un “pedal” i així el nostre amic Gonzalo poder fer el seu magistral solo i acabar-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. I aquests temes que estem escoltant, son del “cançoner” mexicà revisitats per tots ells i modernitzats amb aquests magnífics arranjaments.
 
I un altre tema delicat iniciat a guitarra és el conegut de Joaquín Sabina, “Por el bulevar de los sueños rotos”, reinterpretat d’una manera molt lenta, quasi reconvertint-lo en un altre tema.


I un de força sorprenent és “Farolito”, iniciat per les timbales picades amb la mà, la de Gonzalo i el so elèctric d’una guitarra rockera, la de Luís Giménez i la veu de Valentina. I el guitarrista farà un solo preciós a tot preciós Swing i aquest també l’escoltarem...
 
9.2.- Farolito (Agustín Lara) 6:07.
 
I quina altra delícia de tema i aquesta vegada amb la presència important de la guitarra de Luis Giménez, ell i el Gonzalo ja d’entrada. I després la bonica veu de Valentina ja s’hi ha afegit. I què sorprenent la B del tema, amb profusió de redobles, canvi tonal, rítmic, acords del guitarrista, el que en diem el “Pont” del tema. I després de recuperar el motiu principal i darrera A d’aquest “Farolito”, hem gaudit d’allò més amb el solo del guitarrista Luis Giménez. Què bé l’ha fet, amb un so més proper al Jazz-Rock que al propi del Jazz més clàssic, pel que fa al so dels guitarristes de Jazz. La improvisació del pianista Paquito Ruiz sí que ha estat encabida en la tradició del Jazz, amb línies creades d’una gran bellesa, estil i classe remarcables. Pujades i baixades pel teclat del seu piano amb gran destresa, i ja amb Valentina recuperar la bonica melodia encabida en el cançoner mexicà i essència d’aquest compacte del Gonzalo, gràcies a les seves visites que ell ha fet a Mèxic i alumnes mexicans que han fet Màsters al Conservatori del Liceu com és el baixista Ben García.
 
I el tema “Amanecí en tus brazos” comença amb els redobles delicats amb les mans de Gonzalo del Val, i amb la veu de Valentina i ja la música de la guitarra de Giménez tot plegat molt impressionant també pels redobles de Gonzalo i les notes brillants del piano de Paquito Cruz, tema, el més “contemporani” del disc.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el 13 de desembre que podrem gaudir amb l’Ensemble del Mareme amb Ivó Oller, trompeta; Ayna López, saxo alt; Gerard Nieto, orgue Hammond i Joan Casares, bateria, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i aquesta vegada amb aportació. Us hi esperem.

 
I sí que hi ha un parell de temes vitals i un d’ells és “La martiniana” però els acabarem d’escoltar en el tema més vital, i nosaltre el programa d’avui que li he volgut dedicar a l’estimat i ja molt enyorat Jordi Bonell, l’anomenat...
 
10.8.- Prenda del alma (Pedro J. González) 4:19.
 
I aquí Gonzalo ens ha clavat un solo a la bateria, ja d’entrada, d’aquells de traca i mocador. I quina trempera de tema, l’únic del programa per acabar-lo amb més energies, car ja sabeu que ha estat més contingut musicalment parlant tot i recordant amb tristor el traspàs a l’Univers de l’entranyable Jordi Bonell. I aquest tema ha estat estrictament instrumental i de nou amb la guitarra de Giménez encapçalant la resta de companys, ell que també ha fet la melodia. Ha seguit també amb una brutal improvisació, i de nou amb el seu so tan elèctric, tan de Jazz-Rock, i amb un fraseig impressionant i tècnica alhora que bon gust. També Cruz al piano ens ha tornat a frapar per la seva desimboltura, creativitat, modernitat i tècnica. Ells dos han fet una seqüència de preguntes-respostes que ens ha deixat bocabadats. I sempre, sempre els de la base rítmica, baix i bateria, Ben García amb un “Walking” impressionant i Swing increïble, i també el de la bateria de Gonzalo, increïbles tots dos acompanyant la resta, sobretot en el diàleg de guitarrista i pianista. I el tema ha acabat de la manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats noia i nois, Valentina Marentes, Paquito Cruz, Benjamín García,  Luis Giménez i Gonzalo del Val, bateria.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 615 - Sedajazz Records: Martina Sabariego, E-Spice Project, Yuri Storione i Latino Blanco-Mark Nighttingale & friends, dimecres 20 de novembre de 2024.

1 comentaris

 Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui anirà dedicat a Sedajazz Col·lectiu de Músics, València i la seva discogràfica, Sedajazz Records, al capdavant de la qual, el gran Latino Blanco i alguns dels seus més recents projectes, enviats abans de la desgràcia de la maleïda Dana. Escoltarem doncs a Martina Sabariego, “xano xano”; el E-Spioca Project; el “Where do we Start” de Yuri Storione i el “Cool Session” de Latino Blanco – Mark Nigthtingale & Friends, i avui amb un de ben segur sentit micro conte de Carme de la Fuente. I ara més que mai, convindria ajudar-los adquirint els seus CDs entrant a la seva pàgina web:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php.


Començaré el programa amb el “xano xano” de Martina Sabariego, publicat el 2023. Mesclat per Bernat Villà i masteritzat per Álex Almirall. Amb Martina Sabariego, contrabaix, guitarres, veus, direcció artística i composicions. Joan Saus, saxo alt; José Luís Rodrigo, trompeta; Isaac Romagosa, guitarra; Pablo Rizo, teclats; Daniel Orts, piano i Josep Reillo, bateria.
 
I en aquest CD hi ha temes inversemblants com és el cas de “Inner bug /Error” amb el saxo alt de Joan Saus. I Martina canta en algun tema com és el cas del bonic “Nowhere Land” o sigui que serà el primer tema que escoltarem aquesta nit.. una cançó, un tema molt maco, que ella mateixa iniciarà dolçament amb la seva veu, piano, i demés instruments, i ja ben aviat hi haurà un canvi rítmic molt interessant a tot vals. Uns moments molt bonics amb sons del teclat i d’altres acompanyants i encara la seva delicada veu. Una vegada la presentació del tema cantat, el pianista Daniel Orts farà la seva improvisació seguida per un solo de la bateria de Josep Reillo i ves que serà ell que acabarà el tema. Escoltem-los...
 
1.3.- Nowhere Land (M. Sabariego) 5:08.
 
Doncs sí que ha estat una delícia de tema per començar-los a escoltar...havent escoltat la molt reeixida improvisació del pianista i solo final del baterista, i la seva càlida i bonica veu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem i així més o menys de càlids amb un altre molt bonic tema anomenat “Elvira” i ara amb la trompeta d’entrada de José Luís Rodrigo ell fent-ne la melodia que de ben segur us agradarà força. De nou un tempo mèdium slow ideal per gaudir amb la melodia. Ell mateix n’iniciarà les improvisacions quasi de manera ininterrompuda després de la melodia. El ritme del tema és així com trencat, cosa que notareu de ben segur. I el pianista Daniel Orts ens tornarà a impressionar per la calidesa del seu discurs en la seva improvisació, així com també farà la líder que ens en farà una també de magnífica i profunda. I la dolça trompeta de Rodrigo acabarà el tema amb una mena de “Turn Around” preciós, som-hi doncs amb...
 
2.7.- Elvira (M.Sabariego) 6:15.
 
I de nou hem gaudit d’allò més amb una altra composició de Martina Sabariego, ella també amb un solo al contrabaix, i molta maca la sonoritat de la trompeta de Rodrigo. Molt bonic aquest “Elvira”.


I Martina també canta en un tema “Anestesia” on Romagosa fa una Intro a guitarra sol, i després ells dos segueixen desenvolupant-lo amb la mateixa delicadesa. I també Romagosa comença el “Bolero Tonal” ara però amb la guitarra elèctrica i també ella el canta, i ves per on que també només són ells dos els que ens en fan tota la molt bonica música.

 
I com que tots els temes són així de delicats, els acabarem d’escoltar amb tres del temes curtets i seguits una mica més vitals...el primer “Elogi del trànsit” és encara força delicat, ideal són aquestes músiques que tenen un punt de melancolia i això ens fa recordar la pena que estan vivint els nostres germans i germanes del País Valencià. Un tema on el teclat fent el so de l’orgue és el més protagonista, seguint una cadència d’acords repetitiva i molt sentida. “Intro” té un tarannà un pèl més viu i marcat per les notes també repetitives a l’inici, les del piano de Daniel Orts. De mica en mica el tema agafarà cos amb la bateria de Reillo i sobretot amb la trompeta de Rodrigo, ell que desenvoluparà la melodia fent una delicada improvisació. També el so profund del contrabaix de la líder, de Martina ens captivarà. I finalment escoltareu “Follow, Follow” que sí té un punt de vitalitat, ja d’entrada, amb sons eteris del teclat, possibles també de la guitarra i sobretot el tarannà també repetitiu d’aquestes músiques, i tema que acabarà de cop.
 
3.1.8.- Elogi al trànsit (M. Sabariego) 3:28.
3.2.1.- Intro (Martina Sabariego) 2:53.
3.3.2.- Follow Follow (M. Sabariego) 1:19.
 
Doncs crec que amb aquests tres temes seguits hem gaudit totes i tots, i també hem copsat el tarannà global del projecte de Martina Sabariego, i amb els altres temes escoltats, o sigui que felicitats Martina Sabariego, Joan Saus, José Luís Rodrigo, Isaac Romagosa, Pablo Rizo, Daniel Orts i Josep Reillo.


I seguirem ara una mica més vitals i amb un canvi estilístic de la mà del grup i projecte anomenat “E-Spioca Project” publicat aquest 2024. Gravat, mesclat i masteritzat per Sergio Peiró a Pentasonic Studios, els dies 2 i 3 de desembre de 2023. Amb Borja Baixauli – Ewi, Jaume Pedrós – Guitarra, Oscar Cuchillo – Contrabaix i Joan Muñoz – Bateria. Borja Baixauli ha fet servir un sintetitzador DSI Evolver amb sons de John Swana, i altres programats a partir d'aquests. Borja ha compost 3 temes i Jaume 4. I l’enllaç a la pàgina web del disc és https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=253.
 
I en els temes del CD hi ha el so de l’EWI que domina els sons i balades precioses com és ara “Odai” i un pèl més viva a tot Bossa, el tema anomenat “Blava com la Mar”, ambdós de Borja Baixauli però els escoltarem amb el preciós “Vals para María” que iniciarà la guitarra de Jaume Pedrós fent una “Intro” molt maca seguint el tarannà delicat del programa, coses que canviaran ben aviat. El so del saxo electrònic EWI de Borja i el de la guitarra faran la melodia a duet, tot plegat molt maco. La base rítmica els acompanyarà suaument i Borja seguirà fent una molt reeixida improvisació amb l’EWI. Apareixerà de manera velada un Swing molt delicat amb el “Walking” del baixista Oscar Cuchillo i la bateria de Joan Muñoz. I sí que gaudireu també amb el molt bonic solo de Jaume a la guitarra. També el baixista farà una molt bona improvisació per ja recuperar la melodia a duet de guitarra i EWI. Escoltem-los doncs en aquest vals...
 
4.3.- Vals para María (Jaume Pedrós) 7:44.
 
I sí que ha estat maco, sí, ideal per començar-los a escoltar, i molt suau, però aviat canviarà tot això.
 
I més sons de l’EWI són els del preciós tema de Jaume Pedrós anomenat “Summer Song”. I el tema més llarg de quasi 10 minuts és el “Blues for Siena”, també del Jaume amb una forta presència de la base rítmica i més la del baixista.


I els seguirem escoltant en el gran tema de Borja i primer track anomenat “Criatures de l’infern”, tema amb un punt de “Funk” i on el so de l’EWI torna a ser-ne protagonista. El baix de l’ Oscar marca el ritme amb les seves notes alhora que la bateria de Joan. La melodia semblen fer-la a duet de guitarra i EWI, ells dos que són Jaume i Borja. Després es desmarcaran i cadascú anirà a la seva bola, però serà aquest darrer qui farà la primera brutal i llarga improvisació. El guitarrista li farà acords a mode de contrapunt en un tema llarg proper als 9 minuts. Jaume a la guitarra el seguirà fent una brutal improvisació en format trio de guitarra, baix i bateria. I sí perquè el so em sembla més de baix que de contrabaix. I després ells dos tornaran a recuperar el motiu principal i melodia per acabar aquest magnífic tema...escoltem-los en l’ anomenat...
 
5.1.- Criatures de l’infern (Borja Baixauli) 8:21.
 
Doncs sí que ha estat un mot bon tema, amb el qual hem crescut una mica pel que fa a tempo, tot i que encara no massa. Un tema força potent on hem pogut constatar el domini de l’EWI a les mans del compositor, Borja Baixauli.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema també de Jaume a tot Swing, i anomenat “Changes”. I aquest tema és més vital i positiu, i de nou escoltarem la melodia a càrrec de l’EWI de Borja, i a vegades els escoltarem a tots dos a duet. Serà però el guitarrista qui farà la primera i magnífica improvisació, i el Swing serà impressionant, el del “Walking” del baixista Trujillo i la bateria de Muñoz. També Borja ens enlluernarà de nou amb el so de l’EWI tot i fent una brutal improvisació. Aquest parell de músics ens han impressionat molt gratament, i això ho escoltarem de nou en aquest tema. Uns “vuits” compassos entre ells dos, guitarrista i saxofonista, amb el baterista ens aproparan al final d’aquest gran tema de Jaume Pedrós on recuperaran el motiu principal. Escoltem-los en aquest...
 
6.2.- Changes (Jaume Pedrós) 6:48.
 
I sí que la veritat és que el tema ha estat molt interessant i més encara les intervencions dels quatre magnífics músics, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Borja Baixauli, Jaume Pedrós, Oscar Cuchillo i Joan Muñoz.
 
I després d’aquest interessant projecte sembla un bon moment per escoltar a Carme de la Fuente amb el seu micro conte. Gràcies Carme per les teves sempre boniques paraules encabides en les músiques del programa.


I ara deixarem la modernitat instrumental per endinsar-nos en una de més clàssica, instrumental, i amb tota una referència a la “tradició” del Jazz ben entesa i interpretada amb tota la més recent actualitat amb el disc de Yuri Storione, “Where do we Start” publicat aquest 2024. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Hannes Kumke al Bird’s Eye de Basilea el 19 i 20 de setembre de 2023. I aquí hi tenim a Perico Sambeat, saxo alt; Yuri Storione, piano; Joan Codina, contrabaix i , Marton Juhasz, bateria. Produït per Yuri Storione ell que hi participa amb 5 temes, mentre que n’hi ha de Jimmy McHugh,  Vinicius de Moraes, McCoy Tyner i Harry Warren, completant així els 9 temes del disc.
 
I com que és un disc enregistrat en directe, doncs que els temes són més llargs, cosa de les improvisacions que tots els músics solen fer en aquests casos. I sí que els podríem escoltar en el tema “Say It” de Jimmy McHugh, sí, balada que totes i tots havíem escoltat interpretada per John Coltrane però els escoltarem en la molt bonica Bossa anomenada “Eu Sei que vou te Amar” amb la música de Jobim i lletra, que no escoltareu, de Vinícius de Moraes ...
 
7.3.- Eu Sei que vou te Amar (A.C. Jobim & Vinícius de Moraes) 9:23.
 
"Eu Sei Que Vou Te Amar" és un estàndard de jazz de bossa nova compost per Antônio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes. El primer enregistrament va ser el de la cantant brasilera Maysa, i va aparèixer en el seu LP de 33 rpm (Maysa Maysa É... É Maysa, Maysa It!) publicat el 1959. Una altra versió va ser a la 13a cançó de L'àlbum de Vinícius de Moraes de 1970 En 'la Fusa' amb Maria Creuza y Toquinho enregistrat a Buenos Aires.


I quina delícia de tema acabem d’escoltar, una preciositat de música d’un dels més genials compositors del segle XX, el més melòdic, per descomptat. La melodia ens l’ha fet el grandíssim i estimat Perico Sambeat, ell que com totes i tots els nostre amics valencians haurà patit per les pèrdues de tantes i tantes vides amigues i estimades. Una melodia que ha deixat pas a la primera improvisació a càrrec del baixista Joan Codina, ell un tros de baixista. Magnífica improvisació de Codina, amb una gran profunditat de so, afinació i gust musical de l’alçada d’un campanar. També Perico ens ha meravellat per la calidesa del seu so alhora que per com ha gestionat l’harmonia del tema en la seva improvisació. I no coneixíem les virtuts del líder i pianista Yuri Storione i ves per on que ens ha agradat força la seva delicada pulsió i el seu pianíssim, en la seva impro. I la melodia ens ha apropat al final del tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I un dels temes interessants de Yuri Storiane és el delicat “Until the End”. I més vital és el “Un sueño maravilloso” també del líder i pianista. I un que té una magnífica i delicada Intro per ja després el canvi de ritme a tot delicat Swing i també del líder és el darrer track del disc, anomenat  “El tren de las 00h45”.


I els seguirem escoltant en un tema del líder i ja amb un tarannà més potent i rítmic en l’anomenat..
 
8.6.- Día de Luz (Yuri Storione) 5:49.
 
I haureu notat que el tema que acabem d’escoltar ha seguit una estructura no gaire típica en els temes de Jazz, això però després de la Intro que ells ens han fet. Uns primers 8 compassos amb la A, quatre de la B,  quatre també amb la A i un final amb 8 i de la C del tema. Té uns aires de Blues, atípic però. I el líder ens ha acaronat de nou amb la seva improvisació, la d’un tema de la seva autoria, per cert, un molt bon tema i composició. Ens ha agradat la seva gestió en el solo, amb la mà esquerra molt present fent els acords i una dreta àgil i decidida en prémer les tecles del piano. Arpegis brillants i escales inversemblants, tot això ens ha fet. Perico de nou ha brillat amb el seu fraseig, la seva percepció solista de l’harmonia del tema, el seu càlid so, el del seu saxo alt molt vintage. I també hem escoltat un final amb uns “vuits” compassos improvisant el baterista Marton amb el líder al piano i Perico  al saxo alt. Molt bon tema de Yuri.
 
I un dels temes més vitals és el conegut “Inception” de McCoy Tyner amb una interpretació magistral del gran Perico Sambeat. I el més llarg de tots ells de quasi 11 minuts és el tema de Harry Warren i anomenat “Summer Night”.


I ja els acabarem d’escoltar amb un altre magnífic tema propi, el primer track del disc i anomenat..
 
9.1.- Portál (Yuri Storione) 7:26.
 
I sí que aquest tema propi de Storione ha estat també molt interessant, per la manera com l’ha compost. Un ritme així com trencat, coses del baterista, tot i anar a 4x4, ha estat l’adequat per a que els companys desenvolupessin l’harmonia amb sengles improvisacions. Una melodia feta pel Perico amb el seu so tan característic, i ja la primera improvisació a càrrec d’ell mateix, amb un so més directe que el de la melodia, més present i vital. No oblido no la base rítmica de Joan Codina, contrabaix i Marton Juhasz, bateria, impressionants, com també la tasca acompanyant del líder Storione al piano. Perico de nou ens ha frapat per la seva tasca solista, so personal i gust musical. I de nou Yuri al piano ha brillat per com ha executat la seva improvisació, un punt percusiva, destra, precisa i rítmica per la mà esquerra, i melòdica per la dreta que ha creat unes línies inversemblants. I al final ha aparegut una frase melòdica que ha estat la porta d’entrada per a la improvisació del baterista Martin, i ja recuperar el tema i melodia principal i acabar aquest gran tema, ideal per ja  deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois per  aquesta gravació en directe, felicitats Perico Sambeat, Yuri Storione,  Joan Codina i Marton Juhasz.


I nosaltres ja acabarem aquest programa dedicat a les nostres amigues i amics de Sedajazz Col·lectiu de Músics amb seu a València, amb el Cd del seu director Latino Blanco – Mark Nigthtingale & Friends, “Cool Session”. Publicat aquest 2024. Disc enregistrat en dues dates diferents a Millenia el 13 de novembre de 2009 i el 22 de juny de 2022 i per això amb dues bases rítmiques diferents, amb Jordi Vila, contrabaix i Jeff Jerolamanon, bateria el 2009 i Miquel Álvarez, contrabaix  i Vicente Espí, bateria, i esclar que sempre ells dos Latino Blanco, saxo baríton i Mark Nigthtingale, trombó. És per això un homenatge al quartet de Gerry Mulligan en l’època que hi hagué Bob Brookmeyer al trombó, i no tant a la de Chet Baker amb la trompeta. I aquest és el Bandcamp del disc:
https://sedajazz.bandcamp.com/album/cool-session i aquest l’enllaç a la botiga.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=250
 
Tot va començar quan era un xaval i va arribar a les meves mans un disc d'un col·leccionable de la història del jazz que vaig comprar a la botiga Amigo Disco al carrer San Vicente, al disc hi havia temes de Gerry Mulligan i directament del disc vaig començar a transcriure temes com “Festive Minor”, “North Atlantic Run”, “Carioca”....ens deia Francisco Blanco....i per això aquest final de programa el farem a tot West Coast Jazz....
 
I si que hi ha una balada preciosa com és “Stardust”, però us en posaré l’altre que hi ha al CD on hi toquen Miquel Álvarez al contrabaix i Vicente a la bateria i aquesta és la molt bonica...
 
10.6.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 5:28.
 
I sí que aquest "Darn That Dream" és una cançó popular composta per Jimmy Van Heusen amb lletra d'Eddie DeLange. Va ser publicat el 1939 i va ocupar el primer lloc el 1940 quan Benny Goodman va publicar un enregistrament en un arranjament d'Eddie Sauter amb Mildred Bailey de cantant. Altres enregistraments populars de l'any 1940 van ser els de Blue Barron & His Orchestra (veu de Russ Carlyle) (#14 a les llistes de Billboard) i de Tommy Dorsey (veu d'Anita Boyer) (#16 a les llistes de Billboard). La cançó es va presentar al musical de Broadway Swingin' the Dream, una variació d'A Midsummer Night's Dream de William Shakespeare ambientada a la Nova Orleans del 1890. El musical es va estrenar al Centre Theatre el novembre de 1939 i van cloure les representacions després de 13 actuacions. Poc èxit van tenir.
 
I quin canvi de sonoritat, oi? Aquesta és una de les balades més boniques del Jazz, esclar que n’hi ha moltes més de precioses com aquesta, quina sort que tenim. I l’ha començat Latino fent de Mulligan, fent les As de la coneguda melodia. I recordem que tenim la profunditat de so del contrabaix del jove crac Miquel Álvarez, quin goig haver-lo tingut al Jazz Club la Vicentina ja fa una mica de temps, sí. I també la suavitat de les escombretes de Vicente Espí. I el pont o la B del tema l’ha fet en Mark Nightingale el fent de Bob Brookmeyer, quin goig de sons. I després d’acabar la presentació del tema Latino, ha estat Bob qui ens ha impressionat per la brillant improvisació que ell ens ha fet, músic britànic, un dels puntals més sòlids del Jazz allà. I Latino ha improvisat el pont del tema, amb una solvència aclaparadora, com ha estat la del britànic, i ja recuperar la melodia i acabar-lo amb un “Turn Around”, preciós tema per començar-los a escoltar.


Francisco Blanco Latino està embolicat sempre en més aventures de les que sembla raonable, però d'alguna manera aconsegueix sortir-ne amb èxit, amb un optimisme a prova de bomba i una inesgotable capacitat de gaudir com a senyes d'identitat. Una d'aquestes aventures és recordar-nos de tant en tant la seva admiració per Gerry Mulligan, tant en versió de quartet sense piano com al capdavant d'una orquestra. Va fer el primer ja fa bastants anys amb David Pastor a la trompeta, gràcies a una invitació del club Jimmy Glass de València. Després, el 2006, el festival de jazz de Xàbia va produir el seu espectacle “Around Mulligan”, per a big band, que en anys successius ha pogut mostrar a nombrosos escenaris nacionals i internacionals amb diferents protagonistes. Finalment, el 2009, la bona disposició del trombonista britànic Mark Nightingale durant una fructífera estada a València li va permetre evocar el quartet de Mulligan amb Bob Brookmeyer. Van tocar en públic i fins i tot van gravar set temes, però per diferents raons la sessió va romandre inèdita. Latino se n'havia d'acordar cada vegada que entrava en un estudi, però el 2022 Nightingale va accedir encantat a una nova col·laboració per rematar la feina amb sis temes més. El resultat, estimat lector, és el que tens entre mans (o a la pantalla més propera, qualsevol sap avui dia).
 
I si hi ha un Blues, vaig i el poso, com sempre us dic, i aquest és un tema de Gerry Mulligan, com no podia ser de cap més manera on hi toquen Jordi Vilà al contrabaix i Jeff Jerolamon a la bateria ...
 
11.3.- Blues (Gerry Mulligan) 5:40.
 
I sí que de ben segur reconeixeu el so West Coast Jazz, on no hi trobarem gaire Gospel i musicalment parlant, tot és així com més contingut, no tant “heavy” com fou el BeBop i tampoc com el Hard Bop on sí n’hi hagué, de Gospel. I tot i que és un Blues típic, ha resultat ser un tema molt reeixit, sobretot com quan han doblat el tempo i afegit més Swing. I aquí Jordi Vilà fou el baixista, recordeu, dels temes del 2009. Una melodia feta a duet de saxo baríton i trombó d’aquests dos mestres, que per cert no es noten diferències de tècnica ni de so entre les dues  gravacions, o sigui que ja al 2009 tocaven com els àngels. I hem escoltat un primer solo de Latino brutal, amb les escombretes de Jeff, i “Walking” de Vilà. I també ha estat brutal el solo de Mark i què bé ho feu ja aleshores. Una mestria compartida per la resta de membres del quartet tot i ser ells dos els més cracs i líders. Solo del baixista i tema. Brutal aquest Blues de Mulligan.
 
Jordi Vilà al contrabaix i Jeff Jerolamon a la bateria van completar el quartet el 2009; Miquel Álvarez i Vicente Espí ho han fet tretze anys després. Són acompanyants diferents, és clar, però igualment excel·lents, i el conjunt desprèn un intens aire de família. El trombonista i el saxofonista baríton ja eren artistes madurs quan van iniciar aquest camí, i anys després ni el temps ni les modes semblen haver-los afectat: conserven els mateixos gustos i el mateix entusiasme. Sembla com si haguessin sortit de l'estudi a prendre l'aire i haguessin tornat en una estona, sense arribar ni tan sols a apagar els llums. Un repertori ple de clàssics de Mulligan, diversos estàndards mulliganescos i una coneguda composició de Brookmeyer són la demostració musical del que dic.


I sí que el disc comença amb un temarro de Walter Donaldson el conegut i vital “Love me or Leave me”. I segueixen amb un altre gran tema, un dels dos  de Bob Brookmeyer i també conegut “Open Country”. I el 4r és un dels grans temes de Gerry Mulligan el “Five Brothers”.
 
I per tot això seguirem escoltant-los en un clàssic de Mulligan amb en Miquel  i Vicente, el conegut...
 
11.5.- Festive Minor (Gerry Mulligan) 5:59.
 
I aquest tema tan popular de Mulligan el va encabir en el seu disc del 1959 “What is There to Say?” publicat per Columbia on hi hagué Gerry Mulligan - saxo baríton, Art Farmer - trompeta, Bill Crow - contrabaix i Dave Bailey – bateria, sense la trompeta primera de Chet Baker.
 
I sí que hem reconegut totes i tots aquesta melodia, oi? El tema l’han interpretat els dos líders com si fos una seqüència de preguntes respostes, que no ha estat ben bé això. I Latino ha estat el primer en meravellar-nos amb la seva mestria interpretativa en aquest tema gravat no fa gaire i per això amb Miquel i Vicente. El trombonista britànic l’ha seguit amb igual mestria i so profund, més metàl·lic que la fusta del baríton, però amb igual profunditat, car no s’aparten gaire del registre. I Miquel ens ha enlluernat amb la seva improvisació, cantada al mateix moment i entonada, cosa súper difícil i que pocs poden fer entre els contrabaixistes, brutal en Miquel. I de nou han acabat el tema amb un llarg i impressionant “Turn Around” on encara han improvisat una mica. Brutal tema de Mulligan i millors interpretacions de tots quatre.
 
Que el quartet de Mulligan amb Chet Baker és una de les més felices trobades de la història del jazz és indubtable. Però el grup del saxofonista baríton amb Brookmeyer, encara que menys prolífic, ha estat potser massa oblidat. Brookmeyer va ser un individualista sempre fascinant, amb el trombó de pistons, un modern entre els clàssics i un clàssic entre els moderns. La suma d'aquests dos timbres greus podria haver resultat desassossegant, però tant  Mulligan com Brookmeyer sempre van estar sobrats d'espurna.
 
I temes coneguts de Gerry Mulligan que totes i tots hem escoltat són “Walking Shoes”, amb un Swing brutal, i també el molt conegut “The Cat Walk”. Un altre de Mulligan és el vital “Bike up the Strand”. I l’altre gran tema de Bob Brookmeyer és “Whooeee”. I ja per acabar, dir-vos que fan una versió magistral amb arranjament inclòs del conegut “All The Things You Are” de Jerome Kern.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 13 de desembre amb un Ensemble Maresme amb l’Ivó Oller, trompeta; Ayna López,saxo alt i veu; Gerard Nieto, orgue Hammond i Joan Casares, bateria en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h. Aquesta vegada s’haurà de col·laborar.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema més vital del disc, tema que no comentaré que ja n’hi ha prou, i també del gran Gerry Mulligan i anomenat...
 
13.13.- Limelight (Gerry Mulligan) 5:11.
 
I què bé acabar el programa d’avui, aquest especial dedicat a les amigues i amics de Sedajazz Col·lectiu de Músics i també a la seva secció amb la qual estem molt relacionats, la de la  seva discogràfica Sedajazz Records, perquè recordeu que aquests discos me’ls van enviar a casa dies abans que la maleïda Dana destrossés una part del territori germà. I esclar que felicitar als músics d’aquests darrers temes amb Latino Blanco, Mark Nightingale, Jordi Vilà, Miquel Álvarez, Jeff Jerolamon i Vicente Espí.
 
Xispa és una cosa que tampoc els falta a Latino i Nightingale. Diguem que aquest és un dels músics més respectats i sol·licitats de l'escena britànica i europea; si entréssim en detalls acabaríem amb el paper disponible. Però Francisco Blanco és així mateix un jazzista superb, cosa que no sempre tenim present pel seu carisma com a educador i impulsor de projectes per a lluïment dels altres. La química entre tots dos és evident; i aquest disc, amb tot allò que té d'homenatge i record, es converteix en una mirada endavant gràcies a la capacitat d'aquests dos músics per seduir-nos amb les seves veus individuals. Escoltin, per posar només uns quants exemples, Latino a “Love me or leave me” i a Nightingale al “Blues”, els intercanvis de cors a “Limelight” o les improvisacions a duo amb què anticipen la reexposició a “The cat walk”. Mentre el jazz sigui això, i de moment no sembla que canviï, els aficionats trobarem motius sobrats per aplaudir la presència d'aquests talents. Jorge García.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |