Àudio del programa:

Molt bona nit a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a amigues i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les  editorials amigues i dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.

I el programa d’avui serà de nou un especial i dedicat a la discogràfica americana Origin Records i filial OA2 Records de l’amic John Bishop. Podrem escoltar els treballs de la pianista sud coreana, Jihee Heo, “Flow” (OA2 Records) i els dels trompetistes Jared Hall, “Influences”; Eric Jacobson, “Heading Home” i David Weiss Sextet, “auteur”, tots de Origin Records. 



I començarem amb el disc de Jihee Heo, “Flow” publicat per OA2 Records el juny de 2024. Enregistrat per Maureen Sickler a Rudy Van Gelder Studio, Englewood, NJ, 21 de setembre de 2023. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito, Brooklyn, NY. Fotos de Drew Bordeaux. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jihee Heo. I aquí hi tenim a: Jihee Heo - piano, Alexander Claffy - contrabaix, Joe Farnsworth - bateria i Vincent Herring - saxo alt (6,8). Tota la música és de Jihee Heo, Heonah Music (BMI), excepte: (5) d'Adolfo Utrera; (7) de Duke Ellington. 

I sí que hi ha el “In a Sentimental Mood” del Duke, sí, però ja els començarem escoltant en el preciós bolero de l’Adolfo Utrera el conegut i preciós.. 

1.5.- Aquellos ojos verdes (Adolfo Utrera) 6:08. 

Doncs sí, què maca aquesta cançó, aquest boleret. Recordeu que al Tete li agradaven molts els boleros, i que va fer diversos CDs només d’aquestes melodies. Són ideals per improvisar, i ell, les clavava, com en tots els temes que tocava, esclar. I sí que la nostra heroïna Jihee Heo ho ha fet també la mar de bé. Amb la mà esquerra ha fet una bona tasca tot i acompanyant-se fent els acords, mentre la seva dreta volava lleugera i gràcil, desenvolupant noves melodies al voltant de l’harmonia. Ens ha mostrat el seu pianíssim, i ens ha agradat força. Un posterior solo del baixista Alexander Claffy també ens ha sorprès per la profunditat del seu so, i velocitat del seu fraseig, alhora que perfectament afinat. I sí que el baterista Joe Farnsworth s’ha estat tot el tema amb uns tocs al canto de la caixa de la seva bateria, portant-los a bon port, sí. Un preciós tema per començar-los a escoltar. 

"Els moviments fluids d'una sola nota s'uneixen a veus d'acords de colors que Heo estableix on aquesta unitat s'integra a la gran tradició del trio de jazz". Això deien els de All About Jazz. 

Ara, gairebé 15 anys després de la seva arribada a Nova York, la pianista i compositora sud-coreana Jihee Heo ha prosperat durant el seu profund viatge cap a l'alt llegat del piano jazz de la ciutat. Els seus estudis a Amsterdam i a la Manhattan School of Music van combinar jazz experimental amb clàssic i bop, però la rica connexió que va descobrir amb el bateria Joe Farnsworth i el baixista Alex Claffy fa uns quants anys va despertar sons que havia emmagatzemat des que va conèixer el jazz. Ara, i amb una presència constant als clubs de Nova York, el viatge d'aquest trio està documentat a "Flow", que va ser, adequadament, enregistrat per Maureen Sickler al famós i mític estudi de Rudy Van Gelder a Englewood, NJ. I per acabar-ho d’adobar el tità saxo alt, Vincent Herring, s'uneix al trio en dos temes. 

 "La pianista Jihee Heo té un bell toc legato que es basa en un lirisme robust i harmonies brillants, però el seu treball també està ple de figures delicades i detallades". Downbeat. 

I un altre tema interessant i aquest propi de la líder, i amb tots els aires del Blues, és l’anomenat...

2.4.- Extrem Noise (Jihee Heo) 4:44. 

I sí, quin Blues i amb quin Swing ens l’han fet. No endebades els Blues en el Jazz és on tots els músics s’esplaien improvisant, i canviant el seu discurs a cada Chorus mostrant-nos la seva creativitat. El baterista i els altres dos han fet la curteta melodia, tot i jugant quasi a mode de pregunta i resposta, i ja les improvisacions, la primera a càrrec de la líder. De nou hem gaudit escoltant com desgranava el seu discurs, i sempre amb el Swing dels dos de la base, amb el “Walking” del baixista Alexander Claffy i també els copets a plats, caixa i xarles del baterista Joe Farnsworth. De nou una gran interpretació de la pianista passejant-se amb solvència per les línies del Blues, amb tota la negritud possible. La seva mà dreta ha anat amunt i avall de les tecles del piano, amb uns silencis que han augmentat la sensació de Swing. Idees a dojo i tècnica, la que vulgueu. I després d’ella, de nou la improvisació del baixista, que de nou ens ha copsat per la seva contundència, presència, sonoritat, nitidesa de notes i llenguatge, amunt i avall del seu mànec de la berra. I final de tema recuperant el motiu principal i el mateix joc amb el baterista. Magnífic Blues de Jihee Heo. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

UnderPool: https://www.underpool.org

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els escoltarem en el darrer tema on hi ha el gran Vincent Herring al saxo alto, i tema anomenat... 

3.8.- The Late Bloomer (Jihee Heo) 6:13.

I esclar que amb aquest tema hem guanyat una mica més per la inclusió del gran saxo alt Vincent Herring. Dir-vos que vam tenir el plaer de veure’l al Jamboree ara ja fa uns quants anys, i que per descomptat ens va deixar bocabadats, ell i tota la banda, tots americans, que es van deixar caure a la nostra estimada cova cava. Un tema vital, el que més del disc, on ha estat ell mateix qui n’ha fet la melodia ja des de l’inici. Les improvisacions han anat d’aquesta manera, primer amb el piano de la líder, que de nou ens ha impressionat per com ha gestionat el seu discurs en un tema ràpid com aquest. Ha seguit el saxo alt de Herring i ja heu pogut escoltar de quina manera més brutal l’ha feta, a tot tren, a tota hòstia, si se’m permet. Un fraseig impressionant alhora que tècnica emprada i velocitat d’execució, i també un magnífic so. I ves per on que el baixista Claffy ens ha deixat estabornits per com ha fet la seva improvisació, fent-ho a base de “Walking”, brutal. I sí que també hem pogut escoltar un gran solo del baterista Farnsworth el qual també ens ha impressionat molt gratament. Brutal solo i ja recuperació de la melodia a càrrec de Herring i ja final de tema, brutal per ja deixar-los d’escoltar. O sigui que felicitats noia i nois Jihee Heo, Alexander Claffy, Joe Farnsworth i Vincent Herring. 



Seguim doncs amb més música i ara amb els treballs que ens queden publicats per Origin Records, i tot gràcies a l’amic John Bishop. Thanks, John. I ja he dit que ara tindrem líders trompetistes, i començarem pel disc de Jared Hall, “Influences”, enregistrat el 8 de febrer de 2022 per Robb Davidson a Avast! Recording Co., Seattle, WA. Mesclat per Dave Darlington a Bass Hit Studio, Nova York, NY i Brian Lynch a Hollistic MusicWorks Studio, Miami, FL. Masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY. Foto de portada de Vince Allis, fotos de Lisa Hagen-Glynn (banda, Bishop) i Jim Levitt (Hall, Cohen). Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jared Hall. Amb: Jared Hall - trompeta, Tal Cohen - piano, Michael Glynn - contrabaix i John Bishop - bateria. Tota la música composta per Jared Hall, Jared Hall Music (ASCAP), excepte (8) de Gigi Gryce, Melotone Music. 

...L'estil de trompeta expressiu i profund de Jared Hall ofereix un so magistral i ampli i un paisatge emocional variat. Paul Rauch, All About Jazz. 

I ja els escoltarem en el primer tema propi i anomenat... 

4.6.- Beyond the Thorns (Jared Hall) 4:28. 

Doncs acabem d’escoltar un tema que ha anat de menys a més, pel que fa a intensitats sonores i emocions. Ha començat força delicadament, i tot i no ser una balada convencional a tempo slow, ha resultat ser un tema a tempo mèdium slow amb un ritme un tant trencat, coses que hem copsat per com el baterista ha colpejat la seva bateria, i també per les evolucions del baixista, ells dos que han estat Michael Glynn, contrabaix i el nostre estimat amic John Bishop, bateria. El tema ha acabat també amb la melodia inicial a càrrec del líder i trompetista, Jared Hall, ara sense la sordina. Els inicis han estat subtils amb uns acords inicials a càrrec dels tres de la base, i ja la melodia, a càrrec del líder amb la trompeta i sordina. Després ha tocat sense, i ja per encarar la seva improvisació. Ens ha agradat el so, les seves evolucions en el registre agut, tot i que no el súper agut. Ha brillat en la seva exposició solista, el seu llenguatge i fraseig. Tal Cohen al piano l’ha seguit amb tot una demostració de mestria, per com ha fet anar ambdues mans, i més la dreta que ha volat allà cap el registre agut amb tot un seguit d’arpegis i línies melòdiques inversemblants. Bonic tema per començar-los a escoltar. 

Amb el seu segon llançament d'Origin, Jared Hall dirigeix ​​la seva atenció a les influències que primer van encendre i després nodrir i mantenir el seu camí vital com a trompetista/compositor. Els pensaments de Woody Shaw, Tom Harrell, Wallace Roney i altres van ser la inspiració per a les vuit composicions originals, juntament amb "Minority" de Gigi Gryce, mentre que el seu esperit aventurer, la seva brillantor tècnica i el compromís amb una veu impregnen les actuacions del quartet de Hall. L'emocionant interacció del pianista Tal Cohen, resident a Miami i guanyador d'un Grammy, juntament amb l'elevació dinàmica de Michael Glynn de Seattle al contrabaix i el bateria John Bishop, fan que el tema "Song for Shaw" tingui un impuls dels anys 70. Ofereixen una calor expansiva a "Dear Roy" perquè Hall reflexiona profundament sobre Roy Hargrove, i l'homenatge al seu principal mentor Brian Lynch, "Professor B.L.", està imbuït d'un foc llatí. 

I ara un tema magnífic i també propi del líder és aquest que li dedica a Brian Lynch... 

5.3.- Professor B.L. (Jared Hall) 4:45. 

I quin bon tema acabem d’escoltar, ja amb una certa vitalitat de ritmes i tempos. Un tema on el nostre amic John Bishop torna a tenir un paper fonamental en aquestes qüestions. L’ha iniciat el baixista, després el pianista ambdós amb el motiu principal, per ja aparèixer el líder fent la melodia amb la trompeta. Una melodia que sí té calidesa alhora que evident modernitat. I ja, quasi sense adonar-nos-en, ell mateix, Jared Hall n’ha iniciat les improvisacions. De nou ens ha impressionat pel seu discurs melòdic, per com sap jugar amb els conceptes harmònics, tot i que sembla fer una improvisació horitzontal i no tant, vertical, seguint els acords. El pianista Cohen ens ha tornat a deixar “KO” per com de nou ha gestionat els seus recursos estilístics. Per com ha tocat el piano i per l’energia mostrada. També arribant al registre agut i estant-s’hi allà una estona amb els seus arpegis. I de nou tema principal i final d’aquest “Professor B.L. Brian Lynch. Gran tema també d’en Jared Hall.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/

Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/

Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

The Changes Music: https://thechangesmusic.com/

CRU Records: https://alcrurecords.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els acabarem d’escoltar en el vital i conegut tema de Gigy Gryce anomenat.. 

6.8.- Minority (Gigy Gryce) 5:11. 

"Minority" és un estàndard de jazz de 16 compassos en to menor de Gigi Gryce, gravat per primera vegada amb Clifford Brown a París el 8 d'octubre de 1953. Gryce el va tornar a gravar amb Art Blakey i al seu àlbum “The Hap'nin's” per a Prestige (1960). El tema s'ha gravat més de 40 vegades. 

I ves per on que abans d’escoltar la coneguda melodia, en Jared l’ha iniciat fent una “Intro” a trompeta solo que ha resultat una meravella. Després, la coneguda melodia amb la seva trompeta i amb tots ells. El tempo és més o menys el mateix amb el qual es toca aquest tema, el de l’original, crec. Una melodia un tant entremaliada però que té una determinada bellesa, potser perquè la reconeixem després d’escoltar-la tantes vegades. El pianista Cohen de nou ens ha corprès per la seva insistència interpretativa, per la seva pulsió energètica i llenguatge farcit de malabarismes estilístics i per la seva mà dreta, lleugera i gràcil. El líder Jared Hall ha brillat de nou i de nou allà a dalt de tot del registre agut, i amb quina solvència ho ha fet. Gran estilista, gran tècnic i alhora posseïdor d’una sonoritat força càlida. I ja recuperant la curta melodia, l’han acabat i nosaltres que els hem aplaudit, gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Jared Hall, Tal Cohen, Michael Glynn i John Bishop. Abraçada John. 



I seguim amb un altre treball i liderat per un trompetista, i ell és Eric Anderson, i disc anomenat “Heading Home”. Gravat, mesclat i masteritzat per Vijay Tellis-Nayak a Transient Sound, Chicago IL. Enregistrat el 29 d'octubre de 2023. Notes de folre de Neil Tesser. Foto de portada de Furkan Yavuz: disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Eric Jacobson i Vijay Tellis-Nayak. Amb Eric Jacobson - trompeta, Geof Bradfield - saxo tenor, Bruce Barth – piano, Dennis Carroll - contrabaix i George Fludas - bateria. Tota la música d'Eric Jacobson - ASCAP.: 

Eric és el veritable líder! Un trompetista de jazz de classe mundial... una tècnica forta i segura, un so fosc a la trompeta i expressiu sense trucs. Brian Lynch. 

I començarem escoltant-los en el tema propi del líder Eric Jacobson, el que titula el disc i anomenat... 

7.8.- Heading Home (Eric Jacobson) 4:49. 

Doncs ja veieu que hem començat amb un bon tempo aquest primer tema d’aquest projecte, i de nou amb un líder a la trompeta, el bo de l’Eric Jacobson. Un tema encabit en el que en podríem dir Jazz-Funk, coses que es va inventar el bo de l’Horace Silver. El tempo és mèdium o sigui que ja va bé per començar-los a escoltar. I el tema ha començat amb uns quants acords amb la base rítmica, per ja aparèixer la melodia amb els dos vents, trompeta i saxo, Jacobson i Bardfield. Un tema amb un pont reconeixible pel canvi tonal. El saxo tenor Bardfield és qui primer ha improvisat fent-ho amb una llarga llista d’habilitats, les seves. També ens ha agradat el seu so, un tant fosc, personal. I més encara les seves evolucions solistes al registre agut. Ha creat unes línies melòdiques força entremaliades. El líder Jacobson l’ha seguit, d’entrada amb més calma, per ja de mica en mica anar pujant el nivell i la tensió emocional. Ens han agradat les seves evolucions solistes, el seu so, la seva tècnica. Un so potser més metàl·lic que el de Jared Hall però igualment, un gran so. El llenguatge, també ha estat brutal. Calma inicial de nou amb el solo del nostre amic i pianista Bruce Barth. D’ell ja en sabem les seves moltes virtuts per haver-lo vist algunes vegades al Jamboree. Aquí ens les ha mostrat de nou, molt controlat ell, amb molt de Blues en els seus motius. Gran tema per començar-los a escoltar. 

Amb la publicació de “Discovery” el 2023 i les gires pel Midwest i Nova York, la relació del trompetista Eric Jacobson amb el seu quintet, on hi ha el pianista de Nova York, Bruce Barth i el saxofonista de Chicago, Geof Bradfield, el baixista Dennis Carroll i el bateria George Fludas, tots ells s'han fusionat en un conjunt pròsper als nivells més alts. Les seves vuit composicions originals proporcionen el vehicle perfecte per a la interpretació de la calidesa sota el foc de Jacobson i la presència emotiva de la banda, cadascun d’ells perpètuament a punt de pujar encara més a munt. “Heading Home” és una celebració intrigant de l'amistat, l'exploració i la passió compartida per la música. És un viatge sonor que et porta des de Milwaukee i Chicago fins a Nova York i, finalment, et porta de tornada a casa. 

I un altre tema que ens ha agradat força i a tot Blues és l’anomenat... 

8.3.- Manty Time (Eric Jacobson) 6:08. 

I sí que ja tocava escoltar un tema a tot Swing, i en aquest “Manty Time” l’hem pogut gaudir, per cert a tot Blues, car és un Blues de 12 compassos. La melodia m’ha agradat força, el tempo és mèdium up, ideal per copsar el feeling del Swing, cosa aconseguida gràcies al “Walking” del baixista Carroll i els copets a plats, xarles i caixa del baterista Fludas. El tema l’han començat a trio base per ja aparèixer la melodia amb els dos vents. Després de l’exposició melòdica ha aparegut el primer solo a càrrec del líder Jacobson a la trompeta. Un solo farcit de classe, de tècnica, amb tranquil·litat, amb silencis i amb un Swing interpretant-lo que ha estat impressionant. Línies melòdiques precioses, ben bé al voltant de l’harmonia del tema. I què bé el solo del saxo tenor Bradfield, ell de nou amb el seu so fosquet, i a moments recordant-nos al bo de Benny Golson, qui ens va deixar el 22 de setembre, i per tant, ens vam quedar molt tristots. Bruce al piano ha tornat a fer-nos gaudir per la seva solvència, per la seva solemnitat, per la seva majestuositat i calma interpretativa. I amb un gran solo del baixista Carroll, contundent, potent, precís, han recuperat el motiu principal melòdic d’aquest magnífic Blues de l’Eric Jacobson. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

23 Robadors, Barcelona:

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Jazz Club, Barcelona:

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Sunset Jazz Club, Girona:

http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I ja els acabarem d’escoltar  (Abrera, i nosaltres el programa d’avui) en el tema, que tot i que no és el més vital, és el que m’ha agradat per posar-vos-el,  i anomenat. 

9.5.- Sunset Suite (Eric Jacobson) 7:25. 

I quin altre gran tema de l’Eric Jacobson i de nou amb una “Intro” a trio base, i ja la melodia amb els dos vents a duet. Un ritme així com trencat, a tot Latin Jazz, i tema força positiu, marxós per tempo però també amb la vitalitat de les músiques càlides del Carib i els seus “aires”. Bruce n’ha fet la primera improvisació, i de nou amb la seva contrastada solvència i classe, magistral la seva. Bon discurs, amb molt bon ritme i idees expressades mitjançant les seves mans. Calma en l’entrada solista del líder Jacobson i posteriors moments també, ell desenvolupant unes línies precioses, melòdiques, amb un so net i clar, amb una tècnica més que evident i llenguatge jazzero, el del seu fraseig. Bradfield també ens ha tornat a captivar, primer més calmadament, però després amb potència i passejant-se pel registre agut a moments, i diria que amb un discurs més agosarat que el del líder. I sí que hem pogut gaudir molt de nou amb el solo de Bruce al piano, després d’uns moments recuperant la melodia, i ell acabant el tema a mode de “Coda final”...gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Eric Jacobson, Geof Bradfield, Bruce Barth, Dennis Carroll i George Fludas. Abrera...i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. 



I ja per acabar aquest especial dedicat a Origin Records i filial OA2 Records ho farem amb el disc del també trompetista David Weiss Sextet, “Auteur”. Enregistrat per Chris Benham el 23 i 24 de gener de 2023 a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York. Ajudant: Cat Evers. Enregistrament i edició addicionals: David Turk. Mesclat per Katherine Miller. Masteritzat per Fred Kevorkian a Kevorkian Mastering, Brooklyn, Nova York. Foto de portada de Vincent Soyez. Foto de la banda de Chris Benham. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Amb: David Weiss - trompeta, Myron Walden - saxo alt, Nicole Glover - saxo tenor, David Bryant - piano, Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland - bateria. 

"Les harmonies canvien en patrons inestables; els temes, per bells que siguin, treballen amb els seus problemes amb frases llargues i sovint complicades; i els solistes també presenten el seu virtuosisme a la recerca d'un lloc, esquivant el que puguin anomenar, casa... Les melodies són precioses". DownBeat. 

"...innovant tot aprofitant la tradició... creant una força potent i propulsora". JazzTimes. 

I comencem escoltant-los en el tema anomenat.... 

10.5.- The Mirror (David Weiss) 9:15. 

I sí que amb aquest tema, i projecte, hem fet una passa endavant vers la modernitat, vers la contemporaneïtat pel que fa a músiques, a improvisacions. Ja la melodia ens ha donat algunes pistes, per com de rebuscada, i ben trobada, ha estat. L’harmonia segueix els seus passos, car quan hi ha melodies així d’entremaliades, hi ha els seus acords i cadències d’acords relacionats amb aquesta. De fet, ho hem copsat abastament amb el primer solo, el del saxo tenor el d’ella, la Nicole Glover. Déu-n’hi-do quina lliçó ens ha donat de post-modernitat. So potent, molt present, melodies creades inversemblants, jazz del més contemporani, quasi que d’avantguarda. En els primers moments del solo del líder David Weiss semblava que seria més ortodox, més clàssic, per dir-ho d’alguna manera, però no, ben aviat se n’ha anat per les branques, escalant posicions vers la post-modernitat. Quin fraseig el d’ambdós solistes, què brutals. I en David Bryant al piano ha estirat del fil i ha anat teixint noves línies melòdiques sí, però ben a prop de la “a-melodia”, l’absència d’aquesta, coses que passen en el Jazz d’Avantguarda. I sempre hi ha hagut una sòlida base rítmica de dos, Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland - bateria. Molt interessant i llarg tema, per ja començar-los a escoltar. 

Com a compositor i líder de banda, el trompetista David Weiss es dedica a la proposta de cercar noves històries per explicar, des de la tradició del bebop. Les diverses bandes col·laboratives que ha encapçalat durant les últimes tres dècades, inclosa la superbanda, The Cookers, són exemples impressionants, però cap més personal per a la seva veu que aquest Sextet que escoltem. Amb col·laboradors de llarga trajectòria com el saxofonista Myron Walden i el baterista EJ Strickland, i socis musicals més nous com la saxofonista tenor Nicole Glover i el pianista David Bryant, Weiss crea marcs harmònics i rítmics expansius perquè el grup pugui explorar i assolir el cim. Melodies intrigants i solos virtuosos destaquen en aquest conjunt de cinc originals, juntament amb composicions de Freddie Hubbard i Slide Hampton. 

I aquest és un disc amb temes llargs, i també molt interessants, o sigui que els escoltarem en el llarg tema anomenat... 

11.3.- The Other Side of The Mountain (David Weiss) 10:59. 

I un altre tema llarg de prop d’11 minuts, aquest el de “l’altre cantó de la muntanya”. I el tema té uns inicis força delicats, sí, tot i la gestió del baterista, bastant contundent. La “Intro” ja ho heu escoltat, ha estat marcada per les notes llargues. I tot comença a caminar, amb dolçor, amb la melodia del tema a càrrec del líder i trompetista David Weiss. De mica en mica s’enlaira tot plegat degut als propis canvis que hi ha en el tema. I ves per on que apareix el Swing en el primer solo, el del saxo tenor d’ella, de Nicole Glover, i de nou amb una mestria desbordant. I sí que el solo de la trompeta del líder ha estat impressionant, silencis ben posats,  anades al registre més agut, brillantor en el seu discurs. I també  hem gaudit amb el so alt, el de Myron Walden. De nou el llenguatge, de nou el discurs, de nou els sons se’n van, marxen vers la llibertat expressiva. Un tercer solista fent tots tres un front-line de vents d’allò més potent. La delicadesa del pianista Bryant ha contrastat amb tota la música escoltada fins llavors, però tot i això, hi ha cabut la mar de bé. Gran tema del líder i interpretacions de tots plegats, i gran feina també dels dos de la base Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland – bateria, en tot el tema. I l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina:

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 18 d’octubre que podrem gaudir amb la música original de Ramón Díaz  a partir de diverses composicions de Chopin i per tant amb les “Conversaciones con Chopin”. Tindrem a Jeppe Rasmussen, saxo tenor i soprano; guitarra; contrabaix i a Ramón Díaz, bateria i composicions en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h. 

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el potent i canviant tema anomenat.... 

12.7.- One For Bu (David Weiss) 8:08. 

I ja heu pogut escoltar quin tros de tema que acabem d’escoltar, fast, ràpid de tempo, i amb una rítmica complexa, i ritme trencat, al menys en els inicis, car ja en les improvisacions, i la primera la del pianista, ha aparegut el Swing, tot i que no sempre; no ha estat un Swing permanent. Una “Intro” impressionant, per ja aparèixer la més que entremaliada melodia amb tots els vents fent un “Front-Line” de lo més potent. I la base de piano, contrabaix i bateria, impressionants. De fet el pianista Bryant ens ha tornat a enlluernar per la seva exposició solista, per les seves maneres 10-n’hi-do de modernes. La mà esquerra ha fet com feia el bo de l’Horace Silver, sobretot quan el tema repeteix una cadència d’acords. El Swing ha aparegut en el que podria ser el Pont, o la B del tema. I carall què impressionant ha estat de nou la saxo tenor Nicole Glover, brutal. El seu és un fraseig súper modern, amb un so un tant estripat, a voluntat, i energies que semblen no aturar-se mai. I sí que la trompeta del líder Weiss ha tornat a volar per sobre les harmonies dels tres de la base rítmica. Brillant, executant melodies amb intervals amplis, difícils de tocar, amb un llenguatge ratllant el Jazz de Vantguarda. Una base rítmica potent, consistent, que els ha portat a tots on han volgut anar. Quins “Riffs” han fet la resta de companys, vents, quan el líder feia la seva magnífica feina. La mateixa que ha fet el saxo alt Walden ha estat inversemblant, sí. De nou un llenguatge i sonoritat trencadors, velocitat d’execució, inventiva. I què bé que hem pogut escoltar un solo del baterista Strickland, car ho trobàvem a faltar, ell que ha fet tan bona tasca acompanyant, doncs ha pogut realitzar el seu somni, fer un solo al final del meu programa...heee. I quin final més impressionant en un altre tema de lo més brutal, ideal per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois David Weiss, Myron Walden, Nicole Glover, David Bryant, Eric Wheeler i E.J. Strickland. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Àudio del programa: 


Molt bona nit a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per a les amigues i amics, vosaltres, nosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les  editorials amigues i dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.
 
I en aquest tercer programa de la 16a temporada repassarem tres treballs de músics de la perifèria del país, concretament Galicia i València tot i que el País Basc té també alguna cosa veure. I és que ells són Carlos Medina Quartet, “El salt del cavall”, Hilario Rodeiro Quinteto, “Pausa” i Baldo Martínez Sexteto, “Música Imaginaria”. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Començarem el programa amb “El salt del cavall”, de Carlos Medina Quartet, publicat el 4 d’abril de 2024 per Sedajazz Records. El disc el va gravar Sebastián Laverde els dies 26, 27 i 28 d'octubre del 2023 a Jazztone Studios (València), i va ser mesclat i masteritzat per David Darlington i Brian Seeger a Bass Hit Studios (New York). Disseny i fotografia d´Ana Beltrán. Amb Carlos Medina -  guitarra, Víctor Jiménez -  saxo alt, ewi, Garry Jackson -    baix elèctric i Tico Porcar -  bateria i les col·laboracions de l’Albert Sanz -  piano i Jesús Gallardo, percussions. Totes les composicions són de Carlos Medina. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc i també la web de Sedajazz:
https://carlosmedina1.bandcamp.com/album/el-salt-del-cavall.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=251.
 
Aquest és un disc amb 11 temes una bona colla dels quals té un tarannà força delicat, cosa que ens parla de la sensibilitat del jove líder, ell que també és professor de guitarra Jazz a Sedajazz Col·lectiu de Músics. “On estava” és  molt suau i dolç primer amb uns preciosos arpegis donant suport a la melodia feta també per ell, tema interpretat a guitarra sol. “Amazònia” té uns inicis tranquils a guitarra sol a mode d’intro, per després aparèixer la melodia amb el saxo alt de Víctor. S’albira un pèl de tempo i ritme, coses que es veuran més clares amb baixista i baterista, esdevenint també una bonica baladeta. El “Exercici 8” també el comença a guitarra solo per ja aparèixer la melodia amb el saxo alt de Víctor, tema que agafarà més presència amb el solo del líder, també a tempo slow i encara més amb el del saxo alt. I “Un Lloc per als Comiats” és també dolç i melancòlica la seva melodia que fa Víctor al saxo alt, tema que esdevindrà quelcom mes de potent en les improvisacions. I ja amb el “Salt del cavall” tenim un puntet més de ritme, tema que té un tarannà un tant Gospel en alguns moments. A moments és força potent, enèrgic, no de tempo i si de contundència interpretativa. El tema “l’Estrena” té un tarannà alegre i mediterrani, m’ha semblat. I sí que amb la melodia feta a duet de guitarra i saxo alt ho percebem encara més, sí. Un tema on es pot escoltar el piano de l’Albert Sanz. Encara més vital és el “Malcha Colta”, i encara més alegre, que ja va bé, i també amb ritme calent del Carib. I el tema més curtet és “Deixar anar Part II”, a tota samba, on de nou el solo de Víctor ens deixa estabornits i també ho fa el líder amb la seva guitarra, cosa de 2 minutets i un pico, de tema.
 
Doncs ja els escoltarem en la que Carlos anomena balada...
 
1.5.- Deixar anar Part I (Carlos Medina) 6:15.
 
I quina molt bonica balada acabem d’escoltar, ideal per començar el programa d’avui. Una Intro a piano quasi sol que ha donat pas a la melodia, que ens ha acaronat feta a duet de guitarra de Carlos i saxo alt de Víctor, dos sons diferents i que es complementen la mar de bé. I el piano de l’Albert, sempre amb les millors notes soltes posades al seu lloc. I ell ha estat qui primer ha improvisat. Delicadesa emprada, arpegis inversemblants i molta dolçor. Un tema que ha estat això, i no poca cosa per com sembla de senzill, que no ho és. Dos chorus de melodia, improvisació de Sanz, un chorus de melodia i un final a piano sol de lo més entranyable, el de l’Albert Sanz. Preciós tema per ja començar-los a escoltar.
 
El salt del cavall és el primer disc del guitarrista valencià Carlos Medina com a líder. Anteriorment, ha col·laborat amb diferents músics de l'escena musical valenciana. Cal destacar entre aquestes col·laboracions la realitzada amb la Big Band de Clasijazz juntament amb músics com Ramon Cardo, el projecte del pianista Albert Sanz juntament amb la Big Band de Sedajazz, o el projecte YeiYi&Co del baterista castellonenc Jesús Gallardo, projecte que ja ha sonat en el Jazz Club de Nit de temporades passades.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I els seguirem escoltant en el tema anomenat...
 
2.10.- Cel Clar (Carlos Medina) 6:30.
 
I sí que hem experimentat el canvi rítmic a tota Bossa, la d’aquest bonic tema “Cel Clar”,  amb una melodia feta pel saxo alt de Víctor, mentre els companys l’acompanyen servint-se d’una base rítmica consistent alhora que delicades han estat les seves sonoritats. Els copets suaus al canto de la caixa del baterista Tico, les notes precises del baix de Garry i els acords del líder a la guitarra, en Carlos. El bo de Víctor  ens ha clavat una improvisació brutal, per velocitat d’execució, per llenguatge, alhora que amb un so preciós, el del seu saxo. Si primer l’ha iniciat amb una certa dolçor, de mica en mica l’ha anat desenvolupant amb mestria i originalitat, sobretot en la B del pont, on s’ha notat el canvi harmònic. I ell tocant una carretada de notes, i totes molt ben posades. L’entrada del líder a la guitarra ha apaivagat els nostres ànims, per la dolçor emprada. Ell però, també ha estirat el fil i l’ha desenvolupat amb desimboltura i gràcia. Ens ha acaronat amb el seu so un tant fosc i càlid i hem gaudit amb la seva interpretació, de fet de tots dos. I Víctor ha entrat en la B del tema, m’ha semblat, per ja tornar a la A i melodia principal i encarar el final del tema, al qual hi han arribat amb una mena de “Turn Around” on el saxofonista s’ha esplaiat la mar de bé fins arribar al definitiu final. Gran tema, aquest “Cel Clar” que ha acabat com sempre us disc, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics.
 
Carlos Medina, L’Alcora (Castelló) 1987. Graduat en l’especialitat de guitarra jazz pel Conservatori Superior de València (2014). Amb formació jazzística, ha tingut la oportunitat de tocar amb Ramon Cardo, Víctor Jiménez, Víctor Colomer, YeiYi & Co, Clasijazz Big band i Kenny Werner i Lee Konitz, Miho Hazama, Mike Gibbs, Albert Sanz i Sedajazz Big band, entre altres.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema vital i alegre anomenat...
 
3.9.- El Joc de l’U (Carlos Medina) 5:14.
 
I 10-n’hi-do de tema impressionant per com de vital ha anat, per com el baixista Jackson ha fet el seu “Walking” fent-nos anar a tot ràpid swing, també per com ha fet la seva tasca el baterista Tico. I sí que els acords de la guitarra del líder han estat al seu costat, sí. Un tema amb una alegre melodia, interpretada pel saxo alt de Víctor, i suport de la resta de companys. D’entrada, el Swing ha estat quasi com “velat”, en segon terme, però sí que l’hem notat més en la més que brutal improvisació de Víctor. La veritat és que ens ha captivat aquest jove músic, sobretot pel seu so i llenguatge desenvolupat. Carlos a la guitarra de nou ens ha acaronat pel so fosc i profund de la seva guitarra de caixa com si de Wes Montgomery es tractés. Per descomptat que també hem gaudit amb la seva improvisació, que la situaríem per modernitat, en la de músics actuals com la primera etapa de John Scofield, Pat Metheny quan encara seguien la “tradició”, que no vol dir ser carques ni arcaics. Hem pogut escoltar també uns “vuits” compassos improvisant el baterista Porcar compartint-los amb Carlos i Víctor, abans de recuperar el motiu principal i encarar el final del tema. Brutal tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Carlos Medina, Víctor Jiménez, Garry Jackson, Tico Porcar, Albert Sanz i Jesús Gallardo.
 
Ha realitzat gravacions amb: Big Band UJI (5 anys de Big Band UJI, 2010), Víctor Jiménez and Friends (2015), etc... Ha participat en diversos festivals de jazz com el de València, Málaga, Roquetas de Mar, Almería, Sevilla i Copenhagen. Compagina la seua tasca artística amb la docent a Sedajazz i al Conservatori Professional d’Ontinyent. Ha impartit classes en el Seminari de Jazz de València els anys 2022 i 2023.
 
I després d’aquest primer i delicat projecte de Carles Medina, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Benvinguda de nou Carme després de les teves merescudes vacances, i gràcies sempre per com ens ho dius, per com ens ho recites, de manera musical, la d’aquest programa.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 


I ara seguirem amb el darrer disc de l’Hilario Rodeiro, “Pausa”, fent un canvi estilístic bastant heavy, el qual ens portarà ja fins al final del programa i entremig, el darrer disc de Baldo Martínez. Disc d’Hilario  publicat per Errabal Jazz el 26 de juny de 2024. Enregistrat als estudis Pottoko de Beasain amb Fredi Peláez a l'enregistrament, mescla i producció, aquesta última, juntament amb el mateix Rodeiro, “Pausa” pren forma després d'un llarg procés de maduració, producte de diverses experiències anteriors i amb l'obligada influència d'artistes com Paul Motian, Bobo Stenson o Paul Bley. I aquí hi tenim a: Juan de Diego, trompeta i fiscorn; Eneko Diéguez, saxo alt ;Julen Izarra, saxo tenor i soprano; Kike Arza, contrabaix i Hilario Rodeiro, bateria i composicions. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc i també la del músic: https://hotsak.eus/es/product/pausa/.
http://www.hilariorodeiro.com/p/quinteto-pausa.html. i també a la seva biografia:
http://www.hilariorodeiro.com/2023/12/bio-2.html.
 
I la descripció dels tempos dels temes la podreu llegir al blog...
Aquest és un disc amb 11 temes, la majoria d’ells encabits en un Jazz que ben bé es podria situar en el Jazz d’Avantguarda. Tot i això, hi ha també alguns temes curtets i molt melòdics que ens recorden els orígens del líder, la seva Galicia natal. Aquests temes són “....con Mary”, “Si me tuvieras cariño, pausa para mirar fóra”, “No espello” i “Pausa para mirar dentro dun”. També té un tarannà similar “Para ti”, aquest però ja de més de 7 minuts i més contingut en l’àmbit modern de la música, també a tempo Slow. Segueix així de tranquil el tema “Atopeite” però amb melodies més agosarades i certes dissonàncies melòdiques i moments d’improvisacions col·lectives. Amb “As miñas alboradas”, segueix amb l’ona avantguardista del Jazz i sons estratosfèrics conjunts de la banda i certa contundència del líder Rodeiro ja a la meitat del tema i fins el final. I si “Escoitar” comença amb un saxo, ben bé podria ser una gaita, car la seva música recupera les arrels populars. Ell però, amb la bateria, no para de crear i crear en un tema que tindrà un canvi posterior molt interessant. I a les improvisacions, ja ens oblidem de la tradició galega, car estem en l’avantguarda del Jazz, tot plegat a un tempo mèdium. I hi ha dues versions del tema “Perdoa”, una de 7m i una altre ampliada a 13 on, a la meitat del tema barreja el tema “As miñas alboradas”. I sí que hi ha un altre tema curtet iniciat per Juan de Diego encabit en la més estricta modernitat, per concepte i interpretacions. I podríem dir que el tema més potent, a ritme beat en els inicis és “Pausa para un paseo pola tarde”, però també amb aires de modernitat agosarada.
 
“Pausa” és un al·legat a la calma interior, al silenci intern. Una invitació a aturar-se assossegadament i observar el món que discorre al voltant per quedar suspès en un espai sense mapes ni coordenades. Un treball des de dins cap a fora que ens descobreix un autor determinat, a través de la profunda emocionalitat de les seves composicions, a indagar a la coreografia de l'instant. El moment subtil i el llenguatge rítmic.
 
Doncs crec que ja els podem començar a escoltar en el tema anomenat...
 
4.6.- Para ti (Hilario Rodeiro) 7:12.
 
I sí que aquesta música que acabem d’escoltar és un al·legat a la calma interior, sí. La qüestió melòdica i harmònica, però, no segueixen camins trillats, ans al contrari, car ens han situat en un espai aliè a les banalitats. I és que el tema l’han iniciat els vents amb notes soltes tot i esperant les escombretes del líder. Un projecte amb absència d’instruments harmònics, ni piano  ni guitarra, i per això el so tan net, algú dirà que buit, que no ho és. Primera part melòdica del saxo tenor de Julen, una mica, per ja afegir-s’hi la resta de vents, que aquí en són tres. Kike al contrabaix ha estat qui ens ha portat més clarament el ritme i tempo, car les escombretes hi són però molt delicades. Primera i moderníssima improvisació del saxo alt d’Eneko Diéguez, magnífic ell per so i per llenguatge encabit de modernitat encara no gaire agosarada, que ja vindrà. Quins moments més càlids, els dels sons del saxo i contrabaix. Quina delicadesa les escombretes del líder Hilario. Quin final més impressionant, potent, i després calmat, acabant el tema en suspensió. Interessant tema per començar-los a escoltar.
 
Deu peces plenes d'improvisació de gran importància emocional signades per Rodeiro al llarg del 2023 i inspirades en els diferents moments del dia, en subtils instants i en la percepció del que observa. Composicions que bé podrien emmarcar-se en l'anomenat Free Jazz o Jazz experimental però que a més de comptar amb molt variades influències que van des del pop al jazz, la música de cambra o el folklore tradicional, substancialment, estan enfocades més a la trobada amb la poesia interpretativa que al virtuosisme instrumental. I més coses que podreu llegir al blog.. 


I també els escoltarem en el tema més vital i molt bonic de melodia anomenat..
 
5.2.- Perdoa (Hilario Rodeiro) 7:15.
 
I quin altre tema més sorprenent, per com ha anat, per com ha estat la melodia, per com la qüestió rítmica s’ha anat imposant ja des de l’inici. Quins canvis melòdics, amb notes soltes, alhora que fetes per tots tres, els vents que bufen. Juan ha estat qui primer ha sonat en la seva improvisació força càlida, alhora que amb el so que li reconeixem. La seva improvisació sovint minimalista ha seguit el tarannà de la rítmica del tema, alhora que amb el punt de modernitat. Eneko al saxo alt ha tornat a brillar per com ha exposat de vital la seva improvisació, amb les notes de més curta durada encabides en un compàs, amb el so també preciós. I després d’ells ja havent recuperat el motiu principal i ja acabar amb un “pedal”. Bonic aquest “Perdoa”.
 
Hilario Rodeiro ens dispensa a “Pausa” per mirar dins d’un, un començament iniciàtic, introspectiu, i inspirat en el tradicional so de l’Alboka. El concepte de temps com a element inspirador ens porta la deliciosa “Perdoa”, un fotograma que captura una vivència passada plena de desenvolupaments harmònics i transicions. A més a més, multifacètica i viva, pren elements del folklore gallec per permetre la interactuació entre els diferents membres de la banda. Mostra de la gran poesia interpretativa que recull aquest treball són “Atopeite” i “…con Mary”. El buit com a element rítmic a “Para ti” i la cadència melòdica de la música tradicional gallega en una transició cap al jazz d'”Escoitar” són l'espai perfecte per a la improvisació com a element fonamental i integrador. Rodeiro ens convida a una mirada interior a través dels passatges de No espello, indagant en nous patrons rítmics a la dinàmica “Pausa para un paseo pola tarde” i malbaratant novament poesia interpretativa a “Si me tuvieras cariño, pausa para mirar fóra”. La calma interior, el silenci de què observa l'esdevenir dels dies, instants immortalitzats amb un subtil llenguatge rítmic queden suspesos en un espai sense mapes, ni coordenades, sense temps, des de dins cap a fora, des del silenci, la tranquil·litat, la pausa .


I ja els deixarem d’escoltar en el tema més potent i anomenat...
 
6.9.- Pausa para un paseo pola tarde (Hilario Rodeireo) 6:58.
 
I sí que ha estat el tema més vital, sí. Tot i el ritme “beat” el tema no és gens trillat, car les melodies fetes pels vents així ens ho han mostrat. I kike al contrabaix s’ha passejat pel mànec de la seva berra amb una gran solvència, alhora que perfecte afinació. I Juan a la trompeta s’hi ha tornat a posar i ara sí amb una bona carretada de notes i pujades brillants al registre més agut. Ens ha mostrat com de bé domina la improvisació més atrevida, en un projecte com aquest que beu del Jazz Contemporani, a un pèl del Jazz d’Avantguarda. I sí que hem pogut escoltar la improvisació potent del saxo tenor amb Julen. Ha volat pels núvols, així de vital l’ha feta, i també enlairant-se al registre més agut. I sempre la base de dos, de Kike al contrabaix i d’Hilario a la bateria. De fet després d’ell, el líder s’ha pogut esplaiar amb un bon solo, tot i que curtet, on l’hem escoltat fent la molt bona feina que ha fet. I quin final més delicat han fet els vents, allunyant-se de mica en mica. Preciós final i tema, per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Juan de Diego, Eneko Diéguez, Julen Izarra, Kike Arza i Hilario Rodeiro.
 
Hilario Rodeiro no només posseeix una extensa trajectòria com a col·laborador juntament amb artistes com Gordon Lee, Sabine Kühlich, Chris Kase, Bob Sands, Deborah Carter, sinó que a més, aquest baterista, productor i compositor gallec establert al País Basc, ha format part de reconeguts projectes com Pamplona Jazz Orquestra, R.S. Faktor, CiTriC, Els Wachisneis. La seva extensa tasca discogràfica l'ha portat a fer innombrables sessions d'enregistrament al llarg del temps, destacant els seus treballs com a líder; Transoceànica (2017), Respira (2022), Cosmic Latte (2018) i Lila no Ceo (2020) aquests dos últims sota el pseudònim de Tnuk i Anosmic. Compositor a l'àmbit de la dansa contemporània, ha creat les músiques d'espectacles com Orígenes, Elektrical Body i Transoceànica (Dínamo Dansa) o Nikola (Atalak). Una trajectòria coronada amb els premis BBK al millor disc (R.S.Faktor, 2012), V Concurs de Jazz de Barcelona (Citric, 2009) o Acadèmia de la Música (Mama Cabra, 2006).


I ja encarem el final del programa amb el projecte encara més agosarat, el del baixista també gallec, Baldo Martínez, “Música Imaginaria” publicat per Karonte.  Enregistrat el març de 2024 per Pablo Baselga als Infinity Estudios, Madrid, havent també les  mescles i masterització. Els temes 3 i 8 enregistrats en directe a Vitòria i Oviedo. Produït per Baldo Martínez. I aquí hi tenim a Julián Sánchez, trompeta i fiscorn; Juan Saiz, flauta, saxo tenor i soprano; João Barradas, acordió; Andrés Coll, vibràfon i marimba; Baldo Martínez, contrabaix i composicions i Lucía Martínez, bateria i objectes sonors diversos i veu. I sí que al blog hi trobreu l’enllaç a la pàgina web de https://baldomartinez.com.
 
I si voleu saber com van els tempos i ritmes dels temes, us recomano que ho mireu al blog del programa....
Aquest és un projecte molt generós, per la llargària dels temes i per la durada total propera a una hora d’una música extraordinària. Un d’aquells discos on se’m fa molt difícil la selecció dels temes que hauré de deixar fora del programa. I sí que el tema més curtet i delicat és el que van enregistrar en el concert que van fer a Oviedo on s’escolta la veu de Lucía la flauta de Juan i la berra fregada per Baldo. I un altre tema en viu és el “Ruliña” de més de 10 minuts, amb tota la formació i iniciat dolçament pel vibràfon i marimba d’Andrés Coll. Una posterior entrada dels dos vents, ampliarà el context musical fent-lo més majestuós. Després del solo de Joao a l’acordió, ell sol, hi haurà un canvi de tempo i el ritme es farà un pèl més marcat, amb sons eteris de la flauta, de la trompeta, de l’acordió, en fi una delícia que devien gaudir el públic assistent. I jo diria que “Gaia” és un dels temes més avantguardistes del disc. Tema llarg de més de 9 minuts iniciat per vents i bateria quasi amb una absència total de tempo, o molt lent. Les notes profundes del contrabaix de Baldo ens situaran  en un context més melòdic i quasi folklòric. I ja després la rítmica agosarada apareixerà alhora que els sons dels vents tot plegat amb un tempo més vital i màxima avantguarda. I sí que “Todos Fuera” és el tema més rítmic amb marcatge persistent del baterista quasi a tot “beat”. Tot i això, el context és també contemporani, avantguardista, car, hi haurà posteriors “breaks” rítmics on els solistes, primer Julián, després Joao, s’esplaiaran a cos de rei, tema també de lo més avantguardista. En fi, un projecte brutal que espero pugueu  aconseguir.


Sí que té un preciós tema a tempo slow anomenat “Luz de marzo”, potser la llum que els va il·luminar quan l’enregistraren. I ja els escoltarem en aquesta...
 
7.6.- Luz de marzo (Baldo Martínez) 9:43.
 
I quin tema més impressionant acabem d’escoltar, quasi majestuós en la seva delicada eloqüència. Llarg, de quasi 10 minuts, però que ens ha passat quasi que volant, per com l’hem anat seguint, per com ens han agradat els canvis, per com les melodies, i la primera amb el líder Baldo i amb l’arc fregant la berra. Després, el motiu principal que ja no ens ha abandonat. Melodia a càrrec dels vents, de Julián a la trompeta i demés companys, Juan, João i Andrés. De fet ha estat Juliàn qui n’ha iniciat les improvisacions amb el fiscorn, així ha sonat de càlid. Amb la seva musicalitat, encara no hem entrat en el Jazz d’Avantguarda, que ja vindrà, i sí en el més Contemporani. Un solo espaterrant i molt sentit, de sentiment. Andrés al vibràfon ens ha enlluernat per com ha brillat en el seu solo, tocant les làmines més agudes, i amb quina velocitat d’execució, amb un contrast total amb la lenta base rítmica de dos, de contrabaix i bateria, que podrien ser pare i filla. I ja acabant-la, ha aparegut la melodia a càrrec bàsicament  de Juliàn tot i haver-hi també la resta de companys. Què maco i inquietant aquest llarg tema de Baldo, ideal per ja començar-los a escoltar.


El contrabaixista gallec Baldo Martínez és un dels músics més representatius del jazz contemporani fet a Espanya, molt a la línia del Jazz europeu actual alterna la seva activitat musical entre el Jazz i la música lliure improvisada. Entre els seus projectes més recents és de destacar el Projecto Miño, un dels més atrevits i innovadors que dirigeix ​​Baldo Martínez, el disc del qual va estar considerat per la revista francesa Jazz Magazine “com un dels 10 millors disc del mes al gener 2008”, Millor disc de l'any 2008 per la revista Cuadernos de Jazz i nominat com a millor disc de Jazz als Premis de la Música. El 2005 va ser cridat pel llegendari pianista alemany Joachim Kuhn per formar part del seu projecte, “Iberia Trio”, amb el qual es van estrenar a la 41a edició del festival de Jazz de Sant Sebastià, amb el clarinetista baix, Louis Sclavis com a convidat. El primer disc de Baldo Martínez, “No país dos ananos”, va ser rebut amb les crítiques més positives, sent considerat per la revista Cuadernos de Jazz com a segon millor disc de l'any 1996. Dos anys després, Baldo Martínez presenta amb el seu grup “Juego de niños” considerat com un dels cinc millors del 1998. Realitza un any després la seva presentació a França, al Festival Internacional de Perpinyà, on obté una gran acollida: “Un cas a part dins del jazz espanyol, Baldo Martínez impregna amb gran elegància i creativitat els camins del jazz europeu”, deia una crítica. També Babelia, el suplement de cultura d'El País, esmentava Baldo Martínez com un dels músics més destacats al panorama del jazz europeu.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I encara els escoltarem en el tema....
 
8.1.- A través del muro (Baldo Martínez) 6:00.
 
I sí que ens hem situat una passa endavant vers el Jazz d’Avantguarda amb aquest tema, sí. Una melodia força “amelodia”, o sigui que ben entremaliada i no per la dificultat interpretativa, i sí per com n’és, ella mateixa amb intervals amplis. Així ha estat en l’inici, car, quan ha aparegut la rítmica, les notes llargues han format part d’aquesta melodia. I després, quina entrada de Juan al saxo tenor en la seva brutal improvisació. Els intervals han aparegut per art d’encanteri, la seva persistència, la seva velocitat d’execució, el so un tant estripat, tot de símbols del llenguatge del Jazz Avantgarde. I quin “break” entremig més brutal. Manca de tempo? De ritme? So únic de la trompeta de Julián, tots ells amb sons unisons, notes llargues a l’inici, d’ell, per ja després desenvolupar-lo amb més profusió de notes. I de nou el “tema”, la melodia “amelodia” per ja acabar-lo delicadament. Què brutal aquest tema de Baldo, de nou, ens ha impactat.


Baldo Martínez ha portat la seva música per gran quantitat de festivals (Sant Sebastià, Madrid, Matosinhos, París, Lisboa, Rabat, Casablanca, Munic, Colònia, Perpinyà, Faro, etc...). L'abril del 2002 va participar amb el seu grup al Festival Eurojazz a Ciutat de Mèxic, on anualment se celebra aquesta convocatòria de jazz europeu i es mostren els projectes més interessants de l'any procedents del Vell Continent. “El quintet de Baldo Martínez ha aconseguit desmitificar la idea del Jazz Flamenc i enriquir-lo amb la influència de la música popular per crear un llenguatge personal: una música esquitxada de tonalitats ètniques amb apunts contemporanis” (El Heraldo de Mèxic El, abril del 2002). En aquest festival presentà el seu Cd “Nai” (Karonte Records), elegit també per la revista Cuadernos de Jazz com a segon millor disc de l'any 2001.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema que titula el disc i força vital anomenat...
 
9.5.- Música Imaginaria (Baldo Martínez) 6:01:
 
I sí que per acabar el programa d’avui aquest tema ha estat brutal, sí. De fet el projecte de Baldo Martínez és una obra mestre de la modernitat més agosarada. Ell ja ens té acostumats a viatjar per aquests espais lliures, per on hi circula amb total llibertat. Quin tros de tema i quin final més brutal. Res a veure per com l’han començat, car ha estat Juan amb la seva flauta, escoltant-lo esbufegar i gaudir amb els sons extrets. Una Intro esclatant, magnífica per obrir el tema que titula el disc, “Música Imaginaria”. I com ha entrat el tempo i ritme amb els dos de la base, Lucía i Baldo, i la melodia, amb ells, una melodia punyent. I com de modern ha sonat l’acordió de João, increïble. I com Baldo i Lucía li han estat fotent tota l’estona. I quin solo ens ha clavat Julián a la trompeta, allà, al registre més agut, brillant. Mestria d’improvisació, i dificultat extrema la de fer intervals amplis amb la trompeta. I el retorn a la melodia amb vibràfon i flauta, què brutal, com van, tots dos, i ja per arribar al sobtat i brutal final. Grandíssim tema i projecte ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Julián Sánchez, Juan Saiz, João Barradas, Andrés Coll, Baldo Martínez i Lucía Martínez.


El 2006 juntament amb Ramón Lopez i Agustí Fernandez formen el grup Triez, amb el seu debut al festival Jazz i Colors de París, un trio del qual la crítica francesa ha dit: “Des del primer moment de l'actuació queda clara la confabulació entre els músics i el “triàleg” es converteix en apassionant”. Amb aquest trio ha participat en diversos festivals a França, Polònia, al Festival de Jazz de Madrid, Barcelo, Sant Sebastià, Berlín.  A l'octubre de 2016 es publica el CD amb la música del nou projecte de Baldo Martínez Grupo, “Vientos Cruzados”, i està tenint una gran acollida. Amb el seu projecte Baldo Martínez, Cuarteto Europa el vam veure al Festival de Terrassa.
 
En l'actualitat ha estrenat el seu nou projecte "Música Imaginaria", com a "carta blanca" atorgada pel Festival de Jazz de Vitòria el 2023, amb ell ha realitzat diversos concerts després de la seva estrena a Vitòria, entre els quals cal destacar la seva presentació a l'Auditori Nacional de Madrid. Al final d'aquesta primavera publicà el nou àlbum amb aquesta música. A més, manté la seva activitat amb el Cuarteto Europa i amb el seu grup amb la nova formació "Edición Especial", i també el duet Sons-Nús que comparteix amb la cantant Maite Dono i el trio Fràgil Gigante d'autoria compartida amb Juan Saiz i Lucía Martínez que l’any 2020 han publicaren el seu disc homònim.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins l’octubre amb en Ramón Díaz Quartet en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |