Programa 373: El Cazador de Luz Vol. 2, Edu Cabello i Xosé Miguélez, dimecres 26 de juny de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs avui hi tornem
amb un programa temàtic per instrument, i aquesta vegada estarà dedicat al
saxo. També a discos enviats a casa o cedits en mà pels mateixos músics com va
ser el cas del Gorka Garay amb qui
vam quedar davant de la Sala Xica,
seu del Jazz Club La Vicentina, on
em va donar el seu darrer treball de composicions pròpies “Drunk Jumps”, del seu Cazador
de Luz Vol. 2 amb Joan Monné i Dee Jay Foster, disc editat per Quadrant Records. Edu Cabello em va enviar el seu “Bucle” per correu ordinari, disc autoeditat sota el BCNJazz Collective amb Eddie Mejía, Jim Monneau, Adrià Claramunt
i la col·laboració de María Esteban,
Sergio Osorio i Òscar Latorre. També em va enviar el “Onrology”, el saxofonista Xose
Miguélez, disc editat per Origin
Records i amb gent com Storm Nilson,
Ben Leifer, John Kizilarmut, Peter Schlamb i Matt Otto, i aquesta setmana
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Doncs sense més
dilació comencem amb el projecte promogut per l'amic Gorka
Garay...
“DRUNK
JUMPS”
El
Cazador de Luz Vol. 2
Editat
per Quadrant Produccions Q00085J
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Gorka Garay
Productor
executiu Josep Ramon Jové per a Quadrant Records
Gorka
Garay, saxo tenor
Joan
Monné, piano
Dee
Jay Foster, contrabaix
Totes les
composicions són de Gorka Garay.
El
Cazador de Luz Vol. 2 “Drunk Jumps” presenta la nova proposta del
saxofonista Gorka Garay. Per a l’ocasió el músic ha comptat amb la complicitat
de dos grans instrumentistes com el pianista Joan Monné i el contrabaixista DJ
Foster. Jazz d’alta qualitat, en to de present però mostrant sempre un profund
coneixement i respecte per la modernitat de gènere. Amb aquest nou lliurament,
Gorka Garay evidència la seva validesa i originalitat com a músic, així com el
bon estat de salut del jazz més proper.
Nou temes originals i
una concepció personal del Jazz, de la música en general que permeten al líder
seguir investigant noves cadències i sonoritats. Ara mateix està composant tota
una obra per a Big Band,o sigui que el seu caminar sembla que no s’aturarà. Un
projecte concebut bàsicament amb temes a mig tempo on hi ha encabides també
dues precioses balades, com són “Night Of Lament” i “Travelling to Unknown”,
aquesta darrera amb una preciosa introducció a càrrec de Gorka, tot i ser potser més balada com a tal la primera, per com la
melodia segueix un tempo súper slow. Amb el tercer track escoltem d’entrada la
melodia de “Last Dance of Shiva”, melodia que quasi podríem identificar al
projecte, cançó aquesta també delicada de tempo. El segon track “Tim” l’inicia
l’amic Joan al piano on s’escolten
de nou melodies que ens acompanyaran durant tot el disc per com tot plegat
segueix un camí predeterminat pel compositor. Les melodies i intervals
segueixen en aquest tema el tarannà del projecte. Amb el cinquè track “Lost
Proton”, Gorka ens enlaire per com
n’és la melodia feta quasi com un himne. Els ritmes, tot i que delicats i suaus
de tempo també hi són, i així és que amb el primer track del disc “As Paint in
Water”, ens podem situar melòdicament propers a alguns temes del The Great American Songbook per
cadències d’acords i no tant per ritmes, aquests més trencats. El tema que
titula el disc i quart track “Drunk Jumps” és també un treball on la melodia se
situa en un context de tradició i l’estructura sembla la d’un estàndard de 32
compassos i fins i tot en un R&Ch. Magnífic swing el d’aquest preciós tema
amb solos remarcables de tots ells. El setè track “The Dark Side Of The
Street”, segueix el tarannà encetat amb el swing i melodies recordant-nos la
tradició amb també estructures típiques del Jazz. I finalment, el vuitè track
“Blue Light Among Shadows” ens acaba de mostrar la capacitat compositiva del
líder, el qual, i seguint les directrius d’una determinada concepció, no es
traeix a sí mateix, així és que melodies i swing alhora que estructures
segueixen uns patrons determinats enriquits per les interpretacions de tots
tres fent esment en la de l’amic Dee Jay
al contrabaix.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Gorka i Quadrant... http://www.quadrantcorner.com/product/el-cazador-de-luz-vol-2-drunk-jumps/
Escoltem ja les seves
músiques, i em sembla una bona idea començar dolçament amb una de les seves
balades, la que és més balada de les dues anomenada....
6.- Night Of Lament (Gorka Garay) 5m31s
I quina preciosa
melodia i balada ha compost Gorka,
encetant també les músiques d’aquesta formació no gens habitual de saxo, piano
i contrabaix, on les feines rítmiques corren a càrrec de piano i contrabaix,
ambdós instruments elements d’aquesta base rítmica peculiar, sense bateria. El
líder ha encetat la melodia, un tant melancòlica, però d’una gran bellesa, i
després ha estat Dee Jay Foster qui
primer ha iniciat els solos, fent-ho amb la seva contrastada solvència i bon
gust. Poques notes, les bàsiques, les suficients per seguir-ne l’harmonia amb
el suport però del Joan amb acords
fonamentals. Quasi sense adonar-nos-en, ell mateix ha seguit desenvolupant el
tema amb el seu delicat solo, interpretat amb nítida pulsió i ara amb les notes
base del contrabaixista. Gorka ha
tornat a situar-nos en la melodia principal del tema, acabant-lo tots tres
delicadament. Un inici de programa i projecte amb una preciosa balada, reeixida i dolça composició, alhora que
interpretacions de tots tres. El so del tenor de Gorka, és força característic i jo diria que hi té a veure, a banda
d’ell mateix, el fet que sigui un saxo Rampone
& Cazzani.
Gorka
Garay
neix el 1978 a Barcelona. Estudia
saxo amb Lluís Rovira a l’Escola Municipal de Música de Molins de
Rei i al Conservatori Superior de
Música del Liceu, on obté la millor nota d’accés a grau superior
aconseguint una beca. Durant la temporada 2001-2002 toca amb la Banda Municipal de Barcelona actuant al
Liceu, al Palau de la Música i a l’Auditori.
Actua diverses vegades amb la formació “The
family sax” dirigida per Lluís
Rovira. El 2004 obté el 1er premi al “Festival
de jazz de Cubelles” amb el seu grup “Gorka
Garay Quartet” interpretant les seves pròpies composicions, enregistrades
també al 2004. Va formar part de la Drop
Big Band dirigida per Joan Monné
actuant a diversos espais tant a Catalunya
com arreu del territori espanyol. Aquesta Big Band va tenir l’oportunitat de
col·laborar amb solistes com Carme
Canela o Laura Simó. Gorka Garay també ha tocat en diverses
ocasions amb les prestigioses Big Band
de Terrassa, Big Banana Reunion i la Girona Jazz Project, aquesta última va
ser dirigida per Guillermo Klein i Bob
Mintzer.
Seguim amb més temes
de Gorka ara situant-nos en el
context del delicat swing amb el primer track del disc anomenat....
1.- As Paint in Water (Gorka Garay) 3m31s
Doncs amb aquest tema
hem fet un salt rítmic situant-nos en un tempo mig. L’altra cosa són els
aspectes rítmics que podríem situar en un
Groove cadenciós gràcies a la pulsió de Dee Jay i els acords del piano. Tot i això, el tema l’inicien amb
una no tan clara referència rítmica, per diversa i variada, i així és que la
melodia encetada pel Gorka té
aquesta connotació rítmica en ella mateixa. Sense albirar la transició entre
tema i solo, ell mateix ha fet la seva aportació solista en aquest “pintat en
aquarel·la” jo diria. Un tema amb uns canvis força interessants, harmònics en
el pont i també per la qüestió rítmica. El seu solo ens l’ha fet farcit d’un
bon fraseig i llenguatge alhora que bon gust. La seva interpretació ha estat
també melòdica i amb aquesta sonoritat característica la del seu magnífic
instrument. Joan ha seguit amb la
seva delicada i magnífica aportació en el seu solo, primer amb la mà dreta,
gràcil i lleugera per la pulsió quasi cristal·lina amb la qual ha premut les
tecles del piano, amb l’esquerra fent els acords. I és que el Joan és un dels nostres referents
pianístics al més alt nivell, i sinó ja em direu el perquè en Benny Golson l’inclou en el seu quartet
per les seves gires per tot Europa.
En Joan va venir al JCLV ara ja fa uns anys, precisament
després d’haver-lo vist al Jamboree
amb aquest genial compositor i saxo tenor americà. Li vaig proposar fer un
projecte dedicat a la música de Golson
i el músic molinenc va venir amb Lluc
Casares fent de Golson, a més a
més de la base rítmica. Joan ha
respost sempre positivament a les meves crides i sempre em diu, “a veure quina
en tens al cap, ara”, quan l’embolico. La darrera va ser muntar un projecte amb
la Coral Som Cor del Centre, fent temes de Jazz i amb un
quartet de Jazz que ell mateix va liderar tot i arranjant els temes proposats
pel director de la coral. I parlant de les músiques del tema, una vegada fets
els solos, Gorka hi ha tornat amb la
melodia i tots tres l’han acabat delicadament.
L’any 2011 es
llicencia a l’ESMUC després de
quatre anys tenint com a professor de saxo a Eladio Reinón. Durant els anys a l’ESMUC va rebre algunes classes amb Maria Schneider, Tim Garland i Bob Sands, amb els quals va poder
compartir diversos concerts amb la Big
Band de l’ESMUC. El projecte final de l’ESMUC amb les seves pròpies composicions i format per Carlos Falanga (bateria), Marco Mezquida
(piano), Paco Perera (contrabaix) i Pau Domenech (clarinet baix) va ser
finalment disc “El cazador de luz” al
2013 amb el segell Quadrant Records,
que ja vaig posar en aquest programa alhora que presentà al Jazz Club La Vicentina. Ha tocat i
enregistrat disc amb la formació Nestor
Gimènez Orchestra (Rite) i amb Toni
Vaquer and the Voodoo children colective vol.1, que també han sonat no fa
gaire aquí mateix. Actualment forma part del grup d’afrosoul “Outer Space” amb qui ha enregistrat
dos discos, “Chase across Orion” amb
el segell Tucxone Records i “Into the unknown” amb el segell La Cupula Music. Ara presenta “Drunk Jumps, El cazador de luz vol.2”
amb Joan Monné al piano i Dee Jay Foster
al contrabaix amb el segell Quadrant
Records, que és aquest que esteu escoltant.
Seguim amb aquest
tarannà tan maco amb el tema...
7.- On The Dark Side
Of The Street (G. Garay) 4m38s
Tema aquest que fa la
rèplica del “The Sunny Side of the Street”, que potser no tot és tan plàcid i
bonic com ens deien que seria si estàvem al cantó adequat de la vida. Però aquí
sí que hem gaudit amb el permanent swing, i és que el “walking” d’en Dee Jay és precís i farcit d’aquest
swing ja en el moment de la interpretació. A la melodia hi ha implícit però un
magnífic Groove, a les As, mentre que al pont, la B, sí que hi ha el preciós
swing que després sempre hi haurà en les improvisacions. En Gorka ha compost un tema que ben bé el
podríem situar en el context dels estàndards de Jazz de tots els temps, per la
seva concepció, estructura i harmonia, alhora que melodia. I sí, trobo que és
un tema magnífic. Ell mateix l’ha desenvolupat amb un magnífic solo, sempre
recolzat pels dos de la base rítmica, l’un amb walking i l’altre, amb els
acords i així situar-nos més fàcilment en el context del tema. En Joan ha fet el seu amb una presència
important d’acords diversos i més rics a base de tensions tot i mostrant-nos
l’altra manera que tenen els pianistes (i també guitarristes) de fer els seus
solos, a base d’inversemblants acords i la seva rítmica interpretació. Amb en Gorka hi ha tornat amb la melodia, la
d’aquest tema tan collonut compost per aquest altre músic molinenc.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
I acabarem aquest
projecte del Gorka amb el tema
anomenat....
8.- Blue Light Among
Shadows (G. Garay) 3m51s
Doncs i amb quin
magnífic tema hem acabat el projecte del Gorka,
on ens ha mostrat la capacitat que té pel que fa a composar alhora que també en
interpretar. Aquest és un altre tema molt ben trenat per la seva estructura i
canvis harmònics, alhora que amb una melodia que ben aviat s’enganxa. I sí,
aquesta és la gràcia de fer un bon tema, que tingui una harmonia interessant,
que la melodia sigui agradable i millor encara si ben aviat te l’has aprés.
Després de presentar el tema sencer, hem escoltat el magnífic solo d’en Dee Jay i a ell tot i cantant-lo fins i
tot entonadament, mentre Joan li
donava tot el suport harmònic, i és que Dee
Jay és un dels grans del contrabaix. Aquest músic de mare malaguenya i pare
americà, resident a cavall de Màlaga
i ara prop de Terrassa, és un dels
sempre acompanyants dels projectes de Jordi
Rossy, però també ho fa quan venen músics de més enllà de l’atlàntic on sol
ser requerit per donar-los el seu suport. Un tema curtet del Gorka on només ha fet solos en Dee Jay, tot un detall per part del
músic de Molins de Rei cosa no massa
habitual quan el líder i compositor dels temes d’un projecte sol fer tots els
solos.
Un altre lloc emblemàtic
és el 23 Robadors espai on es fa el
Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi
han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les
sessions de Lliure improvisació dels
dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam
Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan
Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu tot
el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra
amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I després del
projecte del músic de Molins de Rei
sembla ara un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
..............................
Gràcies Carme per dir.nos les coses tal i com són. Woody Allen, fes cine i deixa el clarinet home. Si vols fer-ho, que sigui gratis.
Per Abrera i
Molins.... I ara acabarem el programa d’avui amb el disc enviat pel músic
malagueny Edu Cabello anomenat....
“BUCLE”
Edu
Cabello
Auto
editat mitjançant BCNJazz Collective
Enregistrat
a Sol de Sants Studios, Barcelona
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Edu Cabello
Edu
Cabello, saxo alto
Eddie
Mejía, guitarra
Jim
Monneau, contrabaix
Adrià
Claramunt, bateria
I la col·laboració de
María
Esteban, veu a #5
Sergio
Osorio, piano a #1
Òscar
Latorre, trompeta a #3 i 6
Totes les
composicions són d’Edu Cabello
excepte “The Nearness of You” que és de Hoagy
Carmichael.
Aquest és un projecte
amb sis temes i prop de 40 minuts de música amb cinc temes originals. I sembla
que alguns dels músics que s’autoediten els seus discos opten cada vegada més
per fer projectes no massa llargs, amb molts temes, la qual cosa implica
encarir força les despeses globals. Diferent és si hi ha un productor que es fa
càrrec de tot plegat, on llavors com més millor. Aquest Bucle inclou una preciosa balada de Carmichael, la comentada abans i preciosa “The Nearness of You”
cantada delicadament i càlidament per María
Esteban. I seguint amb aquest tarannà delicat de tempo tenim el segon tema
anomenat “De la Nada”, preciosa balada original de l’Edu Cabello on ens mostra el seu gust compositiu alhora que
interpretatiu amb el seu saxo alto. Amb aires dolços també tenim el quart track
“Odd versus Evening” on el líder l’enceta amb una llarga i melancòlica
introducció per després esdevenir quelcom més. Igualment amb uns inicis
delicats, ara amb plats, contrabaix i guitarra tenim el tema que titula el
disc, “Bucle” on hi participa Òscar
Latorre ala trompeta. Així és que aquest és un disc melòdic, càlid per les
melodies i precioses composicions del líder i saxo alto malagueny. El swing
però el tenim en els dos temes restants, “De Wan De Wain” on també hi
col·labora el magnífic trompetista d’Olesa
de Montserrat. I el més potent és el primer track del disc, l’anomenat
“Merced” on hi col·labora el pianista Sergio
Osorio. Aquí el líder hi encabeix una diversitat de ritmes entre els quals
el Swing tot i estar majorment situat en el millor dels Grooves possibles amb
un Claramunt i Monneau immensos a la base rítmica, sense oblidar al guitarrista Mejía.
I sempre us dic que
al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de l’Edu Cabello i així el podreu ajudar a tirar endavant a ell i al
Jazz.
Comencem amb les
músiques de l’Edu Cabello o sigui
que us proposo escoltar una de les balades del projecte, la cantada per María Esteban i coneguda de Carmichael....
5.- The Nearness Of
You (H. Carmichael & N.
Washington) 5m48s
I per començar el
projecte de l’Edu Cabello quina
meravella de cançó, de balada, ens han interpretat aquest quartet ara però amb
la càlida veu de María Esteban. "The
Nearness of You" és una cançó popular escrita el 1938 per Hoagy Carmichael amb lletres de Ned Washington. La cançó es va gravar
el 1940 per Glenn Miller i la seva
orquestra, amb la veu de Ray Eberle.
Posteriorment, el 1956, ho van fer Ella
Fitzgerald i Louis Armstrong en el seu disc a duet, entre molts altres.
Aquesta és una preciosa balada encabida ben aviat en el The Great American Songbook, i doncs un “estàndard de jazz”. María ens l’ha cantada delicadament i
amb la seva bonica veu. El guitarrista Mejía
ha fet la primera improvisació força reeixida i delicada també, amb molt bon
gust, com també ha estat reeixida la del líder del projecte, l’Edu Cabello, en un tema llarg, on quasi
tot el protagonisme l’ha cedit a la cantant, tot un detall.
Neix a Màlaga, el 18 d'agost de 1994. Comença
la seva carrera musical en el si de la Banda
Juvenil de Música Miraflores i Gibraljaire,
on roman fins a l'any 2015. El 2017 conclou els seus estudis de saxòfon clàssic
al Conservatori Superior de Música de
Màlaga. Durant aquest període comença a interessar-se pel jazz, de manera
que s'uneix a l'AJM (Associació de Jazz
de Màlaga), i estudia a EMMAT i CAMM Maestro Puyana durant 3 anys, amb
professors com Tete Leal, Ernesto
Aurignac, Enrique Oliver, Jose Carra o Arturo Serra. Ha rebut també classes
de saxofonistes com Perico Sambeat,
Gianni Gagliardi i Johan van der Linden i Classes Magistrals de músics de
la talla de Brandford Marsalis, Eric
Alexander, Michael Kanan, Steve Grossman, Seamus Blake, Chris Cheek, Peter
Bernstein, Jimmy Wormworth, Alexandre Doisy i Arno Bornkamp. Des de finals
de 2016 resideix a Barcelona,
creant i participant en nous projectes i començant a escriure la seva pròpia
música. Ha participat en festivals com ara el Festival Internacional de Jazz de Màlaga, Festival Coincierto i Coast
Town a Blackpool, Regne Unit. Ha rebut també diversos premis com el Premi Da Camera a la millor
interpretació de música de cambra al concurs Màlaga Crea 2016 o el Segon Premi en el concurs de bandes del Festival Internacional de Jazz Puerta del
Jazz d'Alhaurín de la Torre, durant dos anys consecutius.
Seguim amb aquestes
precioses músiques, ara amb una mica de swing i ritmes diversos amb el tema....
3.- The Wan The Wain (Edu Cabello) 6m52s
I amb aquest tema amb
un títol força catxondo que ens recorda al Chiquito
de la Calzada, hem gaudit a tot swing i amb la magnífica col·laboració del
gran trompetista Òscar Latorre. El
“walking” de Jim Monneau i les
rítmiques diverses de l’Adrià Claramunt a la bateria, ell sempre investigant i no
quedant-se en un estricte swing al “ride” o “xarles”, han recolzat a la resta
de músics en els seus respectius solo. Tema però que han iniciat els dos vents
a mode de duet melòdic inicial. El solo de l’Òscar ha estat molt ben executat, melòdic també, però amb detalls
tècnics i escales inversemblants alhora que magnífica sonoritat la de la seva
trompeta. I és que l’evolució d’aquest noi, a qui coneixem de fa anys, ha estat
i està essent imparable. El líder ens ha mostrat el seu saber al saxo alto,
ell, l’Edu, qui va ser alumne allà a
Màlaga del nostre estimat amic i un
dels millors saxos altos peninsulars, Ernesto
Aurignac. A aquest músic el vam veure no fa massa a 23 Robadors amb la majoria dels músics d’aquest projecte com l’Òscar, el guitarrista Eddie Mejía i el contrabaixista Monneau. Edu té una moderna sonoritat i fraseig no acabat d’albirar en
aquest projecte i més que ho vam fer el dia de Robadors. I és que les possibilitats d’inventar estan relacionades
amb els temes, tipus de projectes i llargària dels mateixos. El guitarrista Mejía ha fet una molt bona aportació
solista amb la mateixa delicadesa mostrada abans, i el contrabaixista Monneau ens ha meravellat per com ha
solejat el seu solo cantant-lo afinat, a cada nota que tocava, la qual cosa és
força difícil de fer i que no fan massa contrabaixistes, alhora, la seva
improvisació igualment ha estat molt remarcable.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I
acabarem aquest projecte de l’Edu
Cabello amb el tema més viu del seu projecte
1.-
Merced (Edu Cabello) 6m24s
I el tema més potent
d’aquest projecte és aquest primer track del disc “Merced” on hi col·labora el
pianista Sergio Osorio. Una bona
composició de l’Edu amb una melodia
curteta i que ben aviat han abandonat per situar-se en les improvisacions. Ell
mateix les ha encetat, amb la seva coneguda mestria tot i la seva joventut.
Gran i llarg solo del líder on sí ens ha mostrat molt més del seu saber.
Posseïdor d’un llenguatge propi, se li reconeixen mestres com el mateix Ernesto però també a Perico Sambeat. La base rítmica del Jim i l’Adrià recolzen abastament als solistes com després ha estat el
guitarrista Mejía, ell també amb una
bona interpretació, amb nítida digitació i sonoritat alhora que molt bon
fraseig. Bon guitarrista l’Eddie que
havíem vist amb l’Edu a les Jam
Sessions que es feien al Pipa Club i
que ara ja no es fan, coordinades ves per on pel Dee Jay Foster. Són nanos joves, amb estudis de Grau Superior
acabats i posteriors màsters que tenen o faran, i per tant amb totes les eines
al seu abast per a desenvolupar la seva carrera musical. El col·laborador i
pianista Osorio també ens ha copsat
per com ha fet la seva feina, primer acompanyant i posterior improvisació. Bona
formació la d’aquest projecte, i al final amb un solo de l’amic Adrià Claramunt, la majoria d’ells de
l’entorn del Conservatori Superior del
Liceu, mentre que l’Òscar Latorre
ve de l’ESMUC. Després del solo del
baterista, retorn al tema i final. Magnífic aquest primer projecte d’aquest
saxo alto i compositor malagueny, ell havent fet els seus estudis superiors a
casa nostra.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ara acabarem el
programa amb el projecte de Xose
Miguélez anomenat....
“ONTOLOGY”
Xose
Miguélez
Editat
per Origin Records Origin 82778
Enregistrat
per Nates Espy de l’11 al 13 d’agost de 2018 als Roof Top Media, Kansas Citiy,
MO.
Mesclat
per Jose Trincado & Matt Otto als Savik Sound, Galícia, Espanya
Masteritzat
per Trincado als Savik Sound.
Produït
per Matt Otto
Xose
Miguélez, saxo tenor
Storm
Nilson, guitarra
Ben
Leifer, contrabaix i baix elèctric
John
Kizilarmut, bateria i cajón flamenc
Peter
Schlamb, vibràfon en #2 i 9
Matt
Otto, saxo tenor en #1, 4 i 5 i EWI en #2
Totes les
composicions són de Xose Miguélez
excepte “Great Aunt Amparo” que va ser enregistrada el 1981 per la musicòloga Dorothé Schubart a Cercedelo-Laza,
Espanya.
Aquest és un projecte
original també, com els altres dos, amb 9 temes de Xose Miguélez i prop de 45 minuts d’una música també força
personal. El darrer tema és una troballa antropològica sobre una cançó popular
gallega. El quart tema és una de les balades del projecte, “Sweet Deli”, una
preciosa composició on els dos saxos tenors es doblen amb un petit retard
aconseguint un efecte estrany. La guitarra de Nilson enceta l’altra meravellosa cançó amb una llarga introducció,
anomenada “Shelter” en el vuitè track. El Groove apareixerà posteriorment, com
en quasi tots els temes del disc. Aquest Groove, delicat però, el tenim també
en el tercer track “Frozen Roses”. I també parlant de flors tenim el setè track “Autumn Flowers” on les melodies també
segueixen un tarannà que identifica el projecte. Amb ritmes ternaris i també
amb els dos tenors, un per cada canal, tenim el tema que dóna nom al projecte
“Ontology”, també amb melodies que situem aquí per dret propi. Els ritmes van
agafant cos amb el sisè track “Esperanza” tot i que encara d’una manera
delicada ara amb el saxo del líder en el canal central. En el segon track
“Chasing Myself” ja ens situarem en un context una mica més bopper on hi
col·labora Schlamb al vibràfon i
apareix també el swing. Un altre tema en un context rítmic relativament potent
és el novè track “Under the Big Tree”, també amb el vibrafonista esmentat i
ritmes ternaris i a vegades amb un punt de beat, on la guitarra elèctrica de Nilson pren un protagonisme a tot Rock
Progressiu. I el tema més viu del projecte és “Missed Call”, on els dos saxos,
amb el delay comentat, baix elèctric i guitarra elèctrica, protagonitzen
conjuntament amb el baterista tota una demostració de creativitat avant-garde
en el punt més culminant de la contemporaneïtat inclòs el solo del darrer.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Xose Miguélez... http://xosemiguelez.com/es/shop
Doncs ara ja és
l’hora d’escoltar la seva música, o sigui que us proposo escoltar la delicada
composició anomenada.....
7.- Autumn Flower (Xose Miguélez) 5m27s
Doncs hem començat el
projecte de Xose no amb les balades
i sí amb un preciós tema a mig tempo i ritmes diversos per com el baterista
jugà amb els estris de la seva bateria. Hi ha un Groove determinat, sobretot en
les improvisacions però també implícit en la melodia feta pel líder, compositor
i saxofonista gallec. La flor de la tardor, que potser alguna n’hi deu haver,
és aquest primer tema de Miguélez,
on hem pogut escoltar la sonoritat del seu saxo tenor, en aquest cas un Paul Mauriat amb un so càlid. Una bella
melodia la del tema, amb un tarannà melancòlic apropiat a l’estació de l’any
esmentada en el títol del tema. També la bellesa l’hem copsat en la seva
improvisació, la d’en Xose, músic al
qual hem escoltat en anteriors programes, concretament el dedicat a Errabal Jazz. El so del guitarrista, Storm Nilson més nítid i clar que el de
l’anterior projecte, ens ha colpit igualment pel mateix concepte melancòlic encetat
pel líder, i és que aquest tema i els que vindran tindran una aurèola personal,
la d’aquest gobal “Ontology”.
Xose
Miguélez
està considerat un dels saxofonistes més destacats de l’escena gallega en
l’actualitat. Aquest projecte que escoltarem el va presentar l’agost de 2018 a
la sala Blue Room del American Jazz Museum de Kansas City i l’ha editat el segell
americà Origin Records. Obtingué un
màster en Jazz a la prestigiosa “Guildhall
School of Music” de Londres, i una llicenciatura en Jazz per l’escola Esmae d’Oporto. Complementà la seva educació musical estudiant amb mestres
com Chris Cheek, Jean Michel-Pilc, Jean
Toussaint i Matt Otto entre d’altres. Dóna classes de música tradicional
gallega i introducció al Jazz al “Conservatori
Professional de Música” a Vigo.
Acabem dient que és artista “Paul
Mauriat-Paris” i Jody-Jazz Usa.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
I seguim amb més
música d’aquest artista gallec amb el tema original...
6.- Esperanza (Xose Miguélez) 4m31s
I de quina manera ha
anat desenvolupant-se aquest tema, partint dels inicis amb melodia i ja amb els
ritmes que ens sonen un tan càlids, un tan latins. “Esperanza” és una altra
molt bona composició de Xose Miguélez
on ens retrobem amb aquesta magnífica formació ara a quintet. Ell mateix ha
encetat el seu solo, farcit de profunditat de so i llenguatge, amb una
sonoritat dolça la que té com a pròpia aquest mestre gallec. Una bona exposició
del líder com també el solo del contrabaixista Leifer ha estat magnífic amb profusió de tècnica, ritme implícit i
pulsió contundent, alhora que sempre recordant-nos l’harmonia del tema. El
baterista Kizilarmut l’ha acompanyat
amb suavitat alhora que també ho ha fet el guitarrista am els seus acords.
Llarg solo de Leifer, i després
d’aquest gran contrabaixista hi han tornat amb el tema, aquesta “Esperanza” que
no la perdem.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de
la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de
Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el
13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.
I encara un altre
tema d’en Xose Miguélez anomenat...
2.- Chasing Myself (Xose Miguélez) 4m30s
Doncs amb aquest
“Chasing Myself” ens hem retrobat amb el Swing. Tema curtet de melodia que ha
encetat baix elèctric i bateria, per després escoltar-ne la melodia a càrrec
del líder i del vibrafonista Schlamb.
El swing ha aparegut ja en el solo d’aquest vibrafonista i hi ha hagut
desaparicions i aparicions posteriors com quan hem escoltat el solo de Matt Otto tocant el EWI que és un instrument electrònic que
es toca com un saxo, amb les claus disposades en el mateix format però passat
tot plegat per els sistemes digitals. Fins i tot, em sembla escoltar també, ja
des dels inicis del tema un so greu que ben bé podria ser provinent de l’EWI. Schlamb al vibràfon ho ha clavat per sentit rítmic alhora que pels
salts amplis d’intervals en la seva interpretació. Un solo farcit de modernitat
que ha deixat pas al més modern per sonoritat, el ja comentat del EWI de Akai. El swing ha aparegut de nou en el solo del líder al tenor,
aquest, força interessant per la seva exposició, per la seva execució sòlida
sense cap escletxa en el seu llenguatge, seguint perfectament una línia
personal.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
I ara sí, acabem
projecte i programa amb el tema...
5.- Missed Call (Xose Miguélez) 3m08s
Doncs i quin gran i
curtet tema de Miguélez per acabar
projecte i programa d’avui. Hem pogut escoltar els dos saxos tenors, al canal
dret i potser també al central, el del líder i a l’esquerre el de Matt Otto, i pel canal central,
guitarra i resta de base rítmica. Tema on predomina la improvisació reeixida
del baterista Kizilarmut on ha
desenvolupat tot un reguitzell de sons amb els cops a les timbales propers al
canto de cadascuna d’elles sonant el cop més sec tal i com sonen les timbales
en els temes latins. Després del tema interpretat a duet pels dos vents, ells
mateixos, guitarrista, baixista i baterista s’han introduït en una improvisació
col·lectiva on l’avant-garde ha brillat plenament, tot i mostrant-nos els
diversos “colors” d’aquest projecte. El so del tenor pel canal esquerre és
força diferent del que obté el líder, al qual ja ens hi hem acostumat. Matt Otto per l’esquerra obté un so més
fosc, la qual cosa ens va molt bé per veure encara més la diferent paleta de
colors sonors, ja m’enteneu. Amb el retorn al tema, ens hem trobat ràpidament amb
el final, final de tema, de projecte i de programa.
Doncs res més, espero
que us hagi agradat el programa d’aquesta setmana, totalment diferent del de
l’anterior, i aquest també de l’anterior, i així fins arribar al programa
número 1, d’ara fa deu anys. I és que avui hem escoltat “Drunk Jumps”, El Cazador de
Luz Vol. 2 de Gorka Garay i
amics, disc editat per Quadrant Records.
Edu Cabello i el seu “Bucle” disc autoeditat sota el BCNJazz Collective i el “Ontology”, del saxofonista Xose Miguélez, disc editat per Origin Records i aquesta setmana amb un
micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia,
Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els
d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 372: Raynald Colom, Pere Navarro 5tet i Voro García 5tet, dimecres 19 de juny de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Aquest passat
divendres vàrem fer el darrer concert de la desena temporada del Jazz Club La Vicentina. Fèlix Rossy Quartet & Davis Whitfield
ens van omplir de molt bon Jazz i millors interpretacions solistes amb tot un
reguitzell d’estàndards i alguns preciosos temes del Fèlix. Gràcies als qui vàreu venir, que tot i no omplir la Sala Xica, aquesta ve tenir un bon
aspecte.
I ja parlant dels
projectes del programa d’avui, dir-vos que hi haurà un instrument protagonista
i que aquest serà la trompeta. I és que el programa es diu “Their (In Live) Different Trumpet Affaires” per les tres maneres
d’interpretar la música amb les seves trompetes. Tots tres però tenen una característica
comuna, i és l’haver estat enregistrats en viu, en directe, IN LIVE que es diu. Podreu escoltar el “The Barcelona Session” amb Raynald Colom i editat per FSNT. El “Live in Madrid” de Pere
Navarro Quintet, també de FSNT i
finalment el “Live at Jamboree” de Voro García Quintet editat per SedaJazz Records, i aquesta setmana amb
un micro conte de Teresa Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs començarem amb
el darrer treball de Raynald Colom
anomenat...
“THE
BARCELONA SESSION”
Raynald
Colom
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT 571
Enregistrat
en viu per David Bianchi a La Nau el 3 i 4 de setembre de 2018
Mesclat
pel mateix Bianchi
Masteritzat
per Kelly Hibbert per a Armachrome
Produït
per Raynald Colom
Productor
executiu Jordi Pujol Baulenas per a FSNT
Productora
executiva Mercè Porras, per a Gato Negro Arts Productions.
Raynald
Colom, trompeta
Danny
Grissett, Fender Rhodes
Joe
Sanders, contrabaix
Greg
Hutchinson, bateria
Amb Lluc Casares, saxo tenor en els temes
#1, 6 i 9.
Sis de les 11
composicions són de Raynald Colom.
Aquest és un projecte musical enregistrat en viu a La Nau amb tot el que això significa d’improvisació en tots els
aspectes. Prop de 40 minuts d’una música que ens situarà prop del Miles Davis de la seva primera fusió
lligada encara al Jazz més Cool i ja amb els primers Fender Rhodes i la seva
característica sonoritat, amb els aleshores joves Herbie Hancock, Chick Corea, Keith Jarrett i demés.. Dels 11 temes
n’hi ha cinc inferiors als 2 minuts, un de menys de 4 i la resta superen els
quatre minuts. El primer és el delicat “Intro ‘Dawn’”, com saludant el nou dia.
El vuitè track, dolç també és “Dusk ‘Dad’s Lessons’”, com també és el desè, una
improvisació dedicada a “Tàpies”. Els ritmes delicats del món cool i la fusió
que ens va regalar Miles ens arriben amb el tema cinquè, “Centerlude”,
i també amb el segon track anomenat “Orange & Blue”, on em sembla escoltar
sons del saxo tenor de Lluc tot i no
posar-ho en els crèdits, tots aquests, temes del Ray. El tema de Terence
Blanchard “Lil’ Fawdy” segueix aquest tarannà, ara a tempo més viu i amb en
Lluc al saxo tenor, encara un dels
temes inferiors als quatre minuts. La
resta de temes tenen una llargària superior als quatre minuts, i així és que un
altre tema dedicat a un artista plàstic és “Miró”, tema de Ray a un tempo viu però delicades sonoritats les del Fender Rhodes
i brillants les seves. Un tema on ens sorprèn el canvi de sonoritat de la seva
trompeta és el quart track, alhora que també la pròpia concepció del tema, força
contemporània. Aquest és un tema de Edward
Bland anomenat “Sketches Set Seven: Segment one ‘Revisited’”. La balada del
disc és la preciosa composició de Jimmy
Rowles, “The Peacocks”, onzè track del disc, i una de les que més li
agraden a Colom. Ja en els més de
cinc minuts ens trobem el tema més viu del disc, per cert, amb un arranjament
espectacular, tema del gran Wayne
Shorter anomenat “Poweder Keg”. I el tema més llarg del disc és la delicada
composició de Darius Milhaud
anomenada “La muse ménagère op. 245 ‘My Own’”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:
I em vindria molt de
gust posar-vos el conegut “The Peacocks” però prefereixo que l’escolteu
vosaltres a casa, una vegada aconseguit el disc entrant al web que us he comentat.
O sigui que us proposo escoltar quelcom no massa conegut com és el preciós tema
de Marius Milhaud anomenat,
resumint-ho...
7.- My Own (Marius Milhaud) 6m23s
El tema de Milhaud es diu “La Muse Ménagère OP.
245”, i amb l’afegitó posat pel Ray, “My
Own”, ens diu que aquesta és la seva versió. Aquest és un músic i compositor
francès que va integrar el “Grup dels Sis” allà pels anys 20s del segle passat.
La seva obra es caracteritza per emprar la “politonalitat” i l’ús dels patrons
rítmics derivats del Jazz. Una de les
seves obres més conegudes i emblemàtiques és “La Creació del Món”, del 1923.
Els inicis de la versió de Raynald recorden
el tema original per la melodia inicial, tot i que no en com el desenvolupa
posteriorment, que per això és la seva visió. I ja ben aviat hem pogut escoltar
la primera improvisació a càrrec de Joe
Sanders al contrabaix, cantant la seva improvisació fins i tot abans de la
melodia interpretada pel líder. Ell mateix ha desenvolupat el tema, amb el dolç
suport de la base rítmica amb el magnífic so del Fender Rhodes. Contrabaix i bateria segueixen també amb el Groove
imparable, i mica a mica, Hutchinson
va creixent fins arribar al break on només hem escoltat el Rhodes de Grissett. Mica
a mica, els dos de la base rítmica han anat tibant, tibant, recolzant al
company al teclat. D’aquesta subtil manera han arribat al final del tema, on la
referència a Milhaud torna a
aparèixer just al final, dolçament. Magnífic tema per començar projecte i
programa....
Veiem què ens diu Ingrid Garasa.....Un salt llegendari,
cinc músics i “The Barcelona Session”.
Raynald Colom (trompeta), Joe Sanders i Gregory Hutchinson (secció rítmica),
Danny Grissett (Fender Rhodes) i Lluc Casares (saxo), juguen a eternitzar
una ciutat, a musicar els seus tempos, a reinventar els seus crits i murmuris
interns. Un salt mitològic a través de Barcelona,
a través de coordenades subtils, milers de vegades retratades. El nou
projecte de Colom juga precisament
per considerar totes les possibilitats dels salts: viure i sentir els carrers
de la Mediterrània sota cercles i
línies, perdre, trobar el camí i, més endavant, trobar-nos (...). Apareix
l'abstracció i uns minuts després s'aferma. Màgicament escoltem els passos
concrets de la indagació, de l'emoció, de l'amor i del coneixement. Les llums i
les ombres es cisellen a través d'aquest vibrant passeig de metamorfosi
constant. Com diu Colom: "la
selecció de temes és un viatge sonor a través de "la meva Barcelona". L’alba s'acosta a la ciutat. Els
nostres ulls ho estan sentint, les nostres oïdes ho estan mirant, la nostra
pell està cridant tots els matisos de "Orange & Blue". Aquest
tema original del líder i primer de l'àlbum, sense comptar la “Intro Dawn”,
revela silenciosament la certesa de qui veu el que està veient, el que sent
l'alba amb tot i res al mateix temps. Precioses i poètiques paraules d’Ingrid.. i després l’escoltareu més...
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.
Ara us proposo
escoltar el tema de Raynald Colom
dedicat a Miró, i així mateix
anomenat...
3.- Miró (Raynald Colom) 4m48s
I crec que no podia
faltar aquest tema dedicat a Miró en
la selecció d’avui, tot i haver-hi més temes del líder, i com he dit abans, el
preciós “The Peacocks”. Seguim amb aquesta ona de finals del 60s per la secció
rítmica, alhora que actual del tot amb aquesta composició de Colom. Ell mateix s’ha esplaiat a dojo
amb el seu magnífic i llarg solo, ple de matisos a la vegada que calidesa
interpretativa. Situat en el registre mig, on es troba més còmode, més o menys
com el genial Miles Davis, no ha
oblidat els aguts, i allà que s’hi ha situat de tant en tant. Un fraseig que ja
reconeixem com a seu, com a propi. Una manera de tocar la trompeta, la seva
manera de tocar la trompeta adquirida a base de tocar, i tocar, i tocar sempre
buscant línies melòdiques noves, i que ja ha adquirit i se les ha fet seves. Grissett al Rodes ha seguit amb la mateixa delicadesa desenvolupant el tema del
líder. El els dos de la base rítmica, súper ben compenetrats, han recolzat al
teclista el qual ha bastit el seu solo de línies precioses, senzilles, i
emparades en l’harmonia del tema. Poques notes però molt ben trobades i també
recorregut per arpegis i demés figures musicals. Un solo melòdic i dolç de Grissett que ha deixat pas de nou a la
melodia d’aquest Miró, i acabar el
tema de cop i penjat, a falta d’una nota o final. Però no, el final ha estat
decidit per acabar-lo així.
Seguim amb el que ens
explica Ingrid Garasa....Per el
silenci i la multitud, l'àlbum ja està dibuixant espurnes urbanes i cúbiques.
"Miró" és el segon tema i un homenatge a aquest gran artista del
segle XX on la llibertat creativa està parafrasejada en el subtext d'aquesta
peça. Les textures i els colors comencen a augmentar al llarg de l'àlbum perquè
Colom conversa amb aquests artistes
de renom internacional amb els quals ha creat el que ha creat a The Barcelona Session. De sobte, una
parada, una mirada al cel, el monopatí xiuxiueja i el gust clàssic és pintar
amb esprai el nou esperit. Els ponts es creen aquí ( Interludi I), vaguem pels
carrers amb els nostres propis murmuris, (“My Own”). Més tard vam començar a
córrer en salts i esquizofrènies que vesteixen aquesta ciutat (“Powder”). I
també la calma arriba a la Barcelona
Session. Amb “The Peacocks” (Jimmy
Rowles), es reviu el final d'un nou començament. És una de les balades
preferides de Colom, directament
associada amb l'esperança. En aquest punt, la nit podria ser dibuixada sense
ser vista, però simplement se sent escoltada. La Barcelona Session pendola entre inicis i finals inexistents. En
aquest paisatge sonor emocional, el vol s'eleva cap al cel per reafirmar les
veritats. Ingrid Garasa. I jo
afegiria, poeta. (car la poesia no té gènere, i això no és meu.)
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Ara us proposo
escoltar el tema de Terence Blanchard
anomenat...
6.- Lil’ Fawdy (T. Blanchard) 3m23s
Doncs aquest tema
comença com si ja portés una estoneta sonant, i així és que el so de tot plegat
va augmentant mica a mica. Però és que el final també sembla tenir el mateix
recorregut, car el volum ha anat baixant poc a poc fins al no res. Ben bé
aquest és un tema que devia ser més llarg rebaixant-lo a aquests tres minuts i
mig només en la zona final de les improvisacions, començant per la del teclista
Grissett. Ray i Lluc han
desenvolupat els “dotzes” entre ells dos, mentre Sanders a tot “walking” i Hutcherson
han anat a tot swing, i el teclista ha donat color amb els seus acords. Els dos
solistes s’han fusionat en un solo col·lectiu fins arribar al moment de
retrobar el tema, moment on han decidit tallar el tema, cosa estranya que de
ben segur te els seus motius. El suport del Lluc en aquest projecte és una constatació de com de bé s’entenen
tots dos, havent passat això en alguns concerts que han fet junts entre els
quals un al Jamboree on hi vaig ser.
Raynald l’ha convidat a participar
motivat per aquest feeling i també com a recolzament al jove i ja mestre
saxofonista. Hi ha una diferència generacional tot i que de no massa anys, però
sí d’alguns.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ja per deixar el
projecte de Raynald Colom,
escoltarem un d’aquells temes que havíem escoltat molt amb Wayne Shorter, tema del mateix i genial saxofonista anomenat...
9.- Powder Keg (W. Shorter) 5m12s
S’ha de dir que Shorter i la seva formació amb Freddie Hubbard com a solistes, el
toquen a un tempo impressionant de ràpid i que els nostres herois, tot i fer-lo
força viu, no l’han volgut interpretar tan ràpid. De fet, ja els inicis són
força diferents amb el Rhodes i
aquest arranjament inicial que el situa en un context diferent. La melodia la
reconeixem ja a la primera, però el tema te diverses variants com per exemple
el magnífic solo de Hutchinson tot
just abans de l’increïble solo del líder, compositor i trompetista. Magnífic
solo d’en Ray situat ara en l’espectre
tipus Hubbard sense oblidar que el
so i fraseig li són propis i reconeixibles. I és que Colom ha assolit un grau de maduresa interpretativa al més alt
nivell, alhora que la seva tècnica, la qual ha crescut al mateix nivell. El
solo de Grissett ens ha acaronat les
oïdes per la sonoritat del Fender Rhodes,
so únic de piano elèctric d’aquella època, la dels finals dels 60s del segle
passat. La seva delicada interpretació ens l’ha mostrat també recordant frases
de músics com per exemple els Beatles
i la seva “Eleanor Rigby”. El solo del Lluc
ha acabat d’enlairar el nivell general de la formació, del tema, tot i
mostrant-nos les complexes línies melòdiques que acaba trobant, i realitzant. I
és que la tècnica abassegadora del gran dels Casares no ha parat de créixer i sembla que ho seguirà fent en els
propers anys. Els espera un futur assegurat (el present ja és seu) en el món
del Jazz a tota aquesta colla de genials i joves músics, amb els quals ens
agradaria compartir les seves músiques fins que ja no ho puguem fer motius
evidents.
Doncs deixem el
magnífic projecte de Raynald Colom
després d’haver-ne escoltat un pessic i recordant-vos que mireu d’adquirir-lo
per així poder-ne escoltar la resta. I ara és un bon moment per escoltar el
micro conte de Teresa Tuset.
.........................................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva
perspicàcia i intel·ligència.
I segueixo amb el
programa i ara us proposo escoltar alguns temes del projecte de Pere Navarro....
“LIVE
IN MADRID”
Pere
Navarro Quintet
Editat
per Fresh Sound New Talent sèrie 1000 FSNT
1013
Enregistrat
en directe al AC Recoletos Jazz per Ferni Duhalde el 30 d’abril i 1 i 2 de
maig, a Madrid.
Mesclat
per Pere Aguilar a La Nau, Barcelona
Masteritzat
per Alexis Psadourakis, NYC
Produït
per Pere Navarro
Productor
executiu Jordi Pujol
Pere
Navarro, trompeta, fiscorn, teclat en el #10 i piano en #11
Ferran
Borrell, guitarra
Joan
Solana, piano i teclats
Pep
Colls, baix elèctric
Joan
Carles Mari, bateria
Totes les
composicions són de Pere Navarro.
Aquest és un projecte
que es va enregistrar en directe al AC
Recoletos Jazz, un espai on he tingut el plaer de veure un magnífic concert
amb Guillermo Macguinn, Perico Sambeat
i alguns més, i això va ser el març d’enguany quan vam anar amb l’amic Joan Recolons a Madrid tot i acompanyant al Lluís
Coloma Trio, ells que tenien quatre nits al Cafè Central. Onze temes propis del Pere i més d’una hora de música conformen aquest projecte amb aires
de fusió. Una sòlida base rítmica de piano, baix i bateria, ells, els Threejay Trio dels quals ja els he
posat els seus projectes en aquest programa, són el substrat segur per on circulen
els dos solistes, trompeta i guitarra. El fet de la fusió és quasi més pels
instruments que per la música, que també. Però una guitarra elèctrica, no de
caixa, i un baix elèctric, ens situen en un determinat entorn més proper a la
fusió que al Jazz, pur i dur. El disc es va enregistrar en tres dies de
concerts, i per tant amb públic, amb més llargues improvisacions, i per tant
amb temes més llargs, cosa habitual en els directes.
El primer track és
una intro a trompeta solo anomenada “Perelude: The Welcome”, amb en Pere donant la benvinguda al públic i
ja mostrant el seu potencial. Per tempos, hi ha algunes balades com el sisè
track anomenat “Reminisci”, preciosa, com també ho és el darrer track del disc,
“The Only One: Elovation”, i igualment a tempo slow tenim el tercer track
“Universe Balance”. En aquest projecte hi ha tres temes relacionats “Dimensions
I, II i III”, essent el primer, “The Distance”, una llarga balada, inicialment,
de més de 7 minuts que va derivant a quelcom més a mida que passa el temps amb
moments intensos al final. El següent, “An Expansive Journey” ja comença a un
tempo relativament viu marcat pel piano essent aquest el suport pel posterior
solo del baterista. El tercer “The Power of Feelings” és el tema més vital del
disc marcat pel beat del baterista. El desè track, iniciat també pel baterista
és el “The Experience”, a tempo viu però amb canvis i breaks entremig, cosa que
passa també en d’altres temes. El segon track “Rising Skills” comença amb una
curta intro a trompeta solo ja aplaudida pel públic, segurament com a enllaç
d’un tema anterior. La calma també hi apareix, i sobretot quan el pianista fa
el seu solo, i el mateix passa en d’altres temes, així de melòdic és el
pianista. El cinquè track “The Licker..” l’inicien tots plegats amb la melodia
principal del tema, el qual desenvolupen posteriorment, també amb passatges
melòdics amb el piano de protagonista. I finalment el quart track “New Is
Forgotten Old”, comença també amb la melodia del tema a un tempo i ritme, i igualment
aquest es veurà modificat pels diversos espais musicals pels quals passaran.
I com sempre dir-vos
que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Pere. https://www.freshsoundrecords.com/pere-navarro-albums/6793-live-in-madrid-digipack.html
Comencem escoltant la
seva música i que serà el tema anomenat....
3.- Universe Balance (P. Navarro) 5m43s
Doncs amb el Pere ens retrobem amb el so de la
trompeta, amb aquesta seva preciosa composició on hem passat per diversos
estadis, situacions i moments emotius diversos. El final ha estat seguint la
línia melòdica principal del tema, interpretat amb un punt de similitud d’algun
tema del projecte de Ray, car la
fusió hi és en ambdós projectes. Després de la primera introducció melòdica del
tema, ens hem trobat amb un break delicat on només hem escoltat trompeta i baix
elèctric, bàsicament. Mica a mica han
anat pujant el nivell emotiu del tema incrementant-ne el volum arribant a un
crescendo brutal, tot això en la
improvisació del líder i compositor, Pere
Navarro. Al final, de nou melodia, ara amb el guitarrista i base rítmica
mentre el líder acaba el seu solo, i amb ell acaben el tema entre força aplaudiments.
I del Pere Navarro ja li vaig posar el seu
anterior treball, “Perenne” en el Programa 359 on podreu saber-ne més
coses, i sinó, podeu visitar el seu web per saber-ho tot, el qual és http://perenavarro.net/index_cat.html
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I segueixo amb més
música del Pere ara amb el tema
anomenat...
2.- Rising Skills (P. Navarro) 5m51s
I el final és quasi
com l’inici, amb la curta melodia interpretada pel trompetista entre
aplaudiments, com si fos aquest tema la continuació ininterrompuda d’un tema
anterior. I tot i començar amb un cert punt rítmic, ben aviat ens hem retrobat
amb la calma, cosa que sembla li agrada força, car passa això mateix en d’altres
temes. Ben aviat però hi ha hagut un crescendo en la seva aportació solista, de
tempo i de volums, desenvolupant unes línies melòdiques força enrevessades. La
calma ha aparegut de nou, ara amb el piano solo del Joan Solana, ell sempre molt melòdic amb el món clàssic ben al seu
costat. Pianista delicat el Joan on
s’esplaia a lo Mompou pel concepte
minimalista del seu discurs. També ens recorda a Jarrett en aquests moments, que també els tenia el genial pianista
americà. Un solo que s’ha anat allargassant quasi fins arribar al final del
tema, on el líder ha quallat un final magnífic amb el retorn curtet a una de
les frases finals del tema. Un final amb llargs aplaudiments, com sembla va
passar en tots els temes. A la gent del AC
Recoletos Jazz els hi va agradar força, tant com ens agrada a nosaltres.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de
la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de
Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el
13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.
I més música del Pere Navarro Quintet amb el tema..
4.- New Is Forgotten
Old (P. Navarro) 7m32s
Doncs de quina manera
han anat desenvolupant aquest tema el qual han acabat de cop. De primeres, la
melodia a càrrec del líder i trompetista recolzat per piano i guitarra, tema am
uns canvis rítmics importants. Solana
al piano ha encetat els solos fent-ho ell delicadament com és habitual, agafant
però un tarannà vital ben aviat amb el Pep
al baix i en Joan Carles a la
bateria. El pianista ha fet evolucionar el tema vers uns estadis allunyats del
classicisme tot i passar-hi de refilada. Una concepció del trio de piano, baix
i bateria que ha begut de diverses fonts i que ells han sabut reconduir fins a fer-se-la pròpia. El guitarrista Ferran Borrell al qual no coneixíem ens
ha mostrat el seu bon gust interpretatiu en el seu solo. En aquest moment hem
anat a tot swing pel “walking” del Pep
Colls i el “Ride” de Joan Carles.
Mentre uns anaven a tot drap, el guitarrista ha desenvolupat unes línies força
contingudes la major part del temps del seu solo, accelerant-les al final. Amb
el mateix swing ha entrat el líder Pere
Navarro, aturant-se una mica per després seguir amb el seu lleuger i ràpid
fraseig a tot tren de tempo, en un tema força interessant on ens retrobem amb
l’harmonia a cada seqüència dels solos, com és habitual, és clar. Al final, han
acabat de cop aquest magnífic “New is Forgotten Old”, que vol dir que sovint lo
nou s’oblida de lo vell, i no ho hauria de fer, evidentment.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I acabarem el seu
projecte amb la tercera part del “Dimensions” anomenada...
9.- The Power of
Feelings (P. Navarro) 4m04s
I ves per on que pels
llargs aplaudiments, aquest devia ser el darrer tema del concert o el bis
final. I és que els aplaudiments han començat amb el tema. Ell tempo i ritme
d’aquest tema tampoc ens deixa impassibles. Joan Carles a la bateria manté una mena de redobles constants fent
que el ritme sigui frenètic. Alhora, la interpretació del Pere en el seu solo és també frenètica, i és que aquest tema camina
a tot drap des dels inicis. Un bis brutal per acabar el concert que devia
deixar a tothom ben servit, ben content i amb la sensació d’haver assistit a un
gran concert, com així va ser els tres dies de concerts que van fer. I és que
nosaltres, el Joan Recolons i jo,
vam poder assistir a la presentació d’aquest disc a la Sala Artte del carrer de Muntaner,
on el mateix Pere Navarro me’l va
cedir. Vam gaudir del directe com el públic del AC Recoletos Jazz van fer, i vam constatar el que sempre diem, que
per més que els discos s’han de comprar per ajudar-los i també al Jazz, que com
els directes no hi ha res. Veure els músics com s’expressen en directe a través
dels seus instruments és quelcom que no podem viure si només escoltem el disc,
per això sempre us dic que hem d’anar a veure Jazz en viu, Jazz en directe, i
no serà per locals, car n’hi ha una bona colla.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Deixem aquest magnífic
projecte del Pere Navarro Quintet i
ja encarem el final del programa amb un altre projecte de trompetistes i ara
amb l’amic Voro García i també
enregistrat en directe, aquest però al Jamboree....anonemat...
“LIVE
AT JAMBOREE”
Voro
García Quintet
Editat
per SedaJazz Records SJ066
Enregistrat
per Jorge Pérez el 10 d’agost al Jamboree (Festival MasiMas)
Produït
per Voro García
Voro
García, trompeta
Chris
Cheek, saxo tenor
Peter
Bernstein, guitarra
Dee
Jay Foster, contrabaix
Jordi
Rossy, bateria
Totes les
composicions són de Voro García
excepte “Stablemates” què és de Benny
Golson.
Un altre projecte
enregistrat en directe amb set llargs temes i més d’una hora de música, per
cert, aquí sí que hi vaig ser. Un concert amb la majoria de temes a tot swing,
a tot Hard Bop, però on hi hagué també espai per a les balades, com per exemple
el preciós tema “Ibiza Gris”. El tempo és una mica més viu en el tercer track
“Salto al Vacio”, més o menys com en el segon “Bones”, iniciat aquest però
dolçament pel guitarrista. El primer track “A la Luz” comença amb una intro del
baterista esdevenint quelcom més també amb canvi rítmic inclòs, posteriorment. Ja
amb tempos més vius hi ha la resta de temes com per exemple el cinquè track
“Hell Glammer”, i el sisè, iniciat per les escombretes del baterista a ritme de
samba, el “Samba pa tri”. Tots aquests, temes del Voro i acabaren amb el tema de Golson
“Stablemates” també iniciat pel baterista a base copets al xarles tancat. Un
magnífic concert que ha vist la llum en format físic, com l’anterior, cosa que
s’agraeix, car en els directes enregistrats el músic ha de donar el millor de
sí mateix, com sempre fan, per altra banda.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc.. https://sedajazz.es/sedajazz_records_produccion_discografica_item.php?id=71
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Doncs us proposo
escoltar tres temes del disc, començant pel primer track i acabant amb els dos darrers
i més vius del projecte i així acabar a bon ritme i swing si s’escau. El primer
track es diu....
1.- A la Luz (Voro García) 11m16s
Doncs i quin magnífic
tema per començar el projecte de Voro
García, aquest amb un tarannà més bopper, amb la tradició ben apresa (També
els anteriors l’han apresa) i ben reconduïda. Un tema amb un ritme ternari
força entremaliat que els permet jugar a moments amb el swing. L’ha iniciat Dee Jay al contrabaix amb el motiu base
del tema amb quatre notes ben contades. Després d’ell, els dos vents han fet la
melodia a ritme ternari mentre que a la B el swing ha aparegut amb tots dos
igualment. Tema amb una estructura ABAB diria jo amb el swing a la B i el
ternari a la A, i si m’equivoco ja em perdonareu. El líder ha iniciat el seu
solo amb uns aires diferents dels altres dos trompetistes, aquest més bopper
que els anteriors, tot i ser-ho ells també a moments dels seus solos i temes.
De forma genèrica vull dir que aquest és un projecte bopper i els altres dos
no. Voro García a qui vam tenir
tocant al Jazz Club La Vicentina i a
qui aprecio de manera particular perquè ell, i també el Dee Jay varen venir a la segona Jam que vam fer, ara ja fa 10 anys,
amb en Jaume Llombart i Jo Krause. Magnífic solista Voro el qual ha anat creixent al llarg
d’aquests anys havent fet anteriors discos que també han sonat en aquest
programa. Chris Cheek i quin luxe de
formació, amb aquest gran saxo tenor americà, amic de molts dels nostres músics
com és el cas i com ho és de l’Elisabet
Raspall, entre molts més. I quin tros de solo que ens ha fet en Chris aquest en l’ona Coltrane entre d’altres per la velocitat
però amb un fraseig ja propi, molt personal. Una demostració de tècnica
abassegadora per com ens ha mostrat tot aquest seguit d’escales i arpegis
descendents, ascendents i licks impressionants, arribant al canvi a la B fet a
tot swing i que ha estat brutal. Peter
Bernstein és l’altre monstre americà que acompanyà a Voro al Jamboree. Al Peter el vam veure aquí i també al Sunset amb el seu increïble quartet. I és que Peter és un dels millors guitarristes
del moment, amb un delicat control dels acords i sonoritat fosca, la de la seva
guitarra, en l’ona de Joe Pass per
parlar només d’un. La seva lleugeresa i velocitat alhora que precisió en la
pulsió dels trastes, tot plegat amb una gran creativitat, ens els mostren com
el que és, un dels grans de la guitarra. El retorn al tema amb els canvis
rítmics inclosos ens ha situat al final, de la mateixa manera que l’han
començat, però encara hem tingut temps d’escoltar al Jordi en un grandíssim solo a la bateria, tot i recolzat pel motiu
principal amb el Dee Jay al
contrabaix. Magnífic tema per començar el projecte del Voro.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguim ara amb la
samba per així tastar diversitat rítmica....
6.- Samba pa tri (Voro García) 10m15s
I de quina manera ha
començat aquest tema, amb el Jordi a
les escombretes, considerant de la manera que l’han acabat, delicadament. El
ritme de la samba no ens ha deixat ni un moment i així és que ben aviat els dos
vents han iniciat la melodia d’aquest preciós tema del Voro. Peter Bernstein ha
fet el primer solo, magistral com sempre, amb una barreja intel·ligent de solo
melòdic i acords diversos, aconseguint un magnífic treball global. El líder
s’hi ha posat i ens ha tornat a mostrar la seva qualitat com a instrumentista,
com a trompetista, però també com a improvisador. Els recursos emprats són els
d’un mestre i el seu estil segueix les línies del Bop passades pel sedàs de la
Samba. I és que estem escoltant una base rítmica de dos impressionant, amb en Dee Jay Foster i Jordi Rossy, ambdós súper ben compenetrats per les moltes vegades
que han tocat junts. Voro ens mostra
en aquest projecte la faceta de compositor i haig de dir que els seus temes són
molt potents, alhora que amb precioses melodies. Chris Cheek ha desenvolupat un altre magistral solo amb el seu so,
el del seu saxo tenor, el seu personal so. Quina demostració de tècnica i bon
gust que ens ha mostrat el músic americà en aquest el seu solo. Dee Jay també ha volat en el seu solo,
recolzat lleugerament pel Jordi i Peter, suficient per seguir l’harmonia
del tema. I és que en Dee Jay és un
dels grans contrabaixistes del país, amic de tota aquesta penya que gira al
voltant de Jordi Rossy. I és que el
nostre amic de Begues concentrà a
casa seva ara fa uns anys a tota una colla de músics que allà vivien,
compartien música en un format de “comuna musical de Jazz”. Jordi havia conegut als americans Cheek i Bernstein en la seva estada al College
Music of Berklee de Boston, on
va encaminar la seva vida de nou amb la bateria, i ja ho sabeu, amb el Brad Mehldau Trio. I no us parlo del Voro perquè ja ho he fet en d’altres programes.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi. I aquest dijous a les 20h un projecte
d’un quintet europeu anomenat Line Up
Quintet amb Julius Gawlik - saxo
tenor, Ian Cleaver - trompeta, Joan Fort – guitarra, Daniel Nagel - contrabaix
i Felix Ambach - bateria.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I acabarem
projecte i programa amb el tema de Benny
Golson....el conegut i magnífic...
7.-
Stablemates (Benny Golson) 6m16s
I sempre
recordaré que llegint la biografia de Benny
Golson, aquest deia en el seu llibre que quan Miles Davis va saber que aquest tema era seu li va demanar què era
el que s’havia pres per fer-lo, referint-se a algun tipus de droga. Ell no
s’havia pres res d’això ni mai sembla que ho va fer. I sí, és que aquest tema
és una de les moltes i meravelloses composicions del The Great American SongBook. I amb en Benny Golson tinc una foto que ens vam fer fa dos anys al Festival Jazz Tardor a Lleïda, esdeveniment organitzat per Josep Ramon Jové i Quadrant Produccions. Bé, doncs Benny Golson va incloure aquest tema en el seu disc i Benny Golson & The Philadelphians,
on hi hagué Lee Morgan, Ray Briant,
Percy Heath i Philly Jo Jones, tots de Filadèlfia,
disc enregistrat l’onze de novembre de 1058 i editat per United Artists. I els nostres herois l’han interpretat de manera
magistral amb uns inicis on ens mostren una lleugera diferència, no però quan
comença el tema i els seus canvis rítmics que són clavats a l’original. Els dos
vents han fet el tema i melodia afegint-hi un espai de relax moment abans de
començar els solos, primer, amb el mestre Peter
Bernstein. Grandíssima interpretació, de nou jugant amb els acords i línies
melòdiques solistes. Voro i Chris l’han seguit fent però una sèrie
de combinacions entre ells dos, primer tocant el líder 16 compassos, després el
saxo tenor fent-ho en 8, després diversitat tocant ells dos junts. En el nou
inici del tema ha estat Cheek qui ha
començat amb els 16, després Voro
amb els 8 i després diversitat de compassos plegats, acabant amb aquesta mena
de “Vamp” abans de tornar-hi amb la melodia del tema. I jo diria que aquest
Vamp que us comento és també l’inicial que fa el Jordi amb la bateria, i és també el que fan quan acaben la roda
sencera del tema. Els dos solistes hi han tornat amb la melodia, acabant el
tema amb aquest Vamp comentat allargassat de manera convenient per així acabar
tema i concert, que aquest va ser el darrer i magnífic tema del concert
enregistrat en viu al Jamboree
l’agost de l’any passat.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui esperant que l’hàgiu gaudit d’allò més amb la selecció de
les seves músiques feta per qui us parla, tot i recordant-vos que hem escoltat
primer el ”The Barcelona Session”,
amb Raynald Colom, que després hem
escoltat el ”Live in Madrid” de Pere Navarro Quintet i que l’hem acabat
amb el del Voro García Quintet, “Live at
Jamboree” tots tres projectes enregistrats en directe i liderats per tres
trompetistes, i havent escoltat el micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia,
Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els
d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset
i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
