Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz ideada per l’Àlex García Giménez, company que porta també el Jazztk digital ràdio. 

Doncs sembla que la pandèmia no ens abandona tot i que semblen disminuir els casos. Els ensurts que ens arriben des del Govern no és el que més ens convé, no. Ara sí, la Cultura, ara no, la Cultura...eps, perdoneu que algú s’ha equivocat...homeeee, una mica de tacte, que en aquests moments és important. Ho és més el que no fan, què és ajudar al sector Cultural que no són només els locals i empleats, i sí que és ajudar als artistes, músics, i demés persones relacionades amb el món cultural, i no només els autònoms. Perquè, què passa amb els molts artistes que es donen d’alta puntualment per un bolo, o per una temporada teatral, quan això passava? Doncs res, que per l’administració totes elles i ells semblen no comptar. Una barbaritat, relacionada també amb la manca de liquiditat, manca de pressupostos, però també per com els gestionen. No anàvem bé, no, i ara, encara anem pitjor. Dilluns sembla que ja podrem fer algun concert, no sé jo si també el farem el dissabte 28 a Sant Vicenç dels Horts. A veure què decideixen. 

Bé i parlant de les músiques del programa, dir-vos que estaran dedicades a tres projectes a quintet, en un, i a quintet+1, en dos d’aquests. I són aquests: el de l'Alba Careta Group, "Alades"; el "Looking at the Surrondings" del Fèlix Rossy Quintet Live; el "The Leap" del Raphael Chevalier Duflot Rebop Quintet+1, músiques encabides més o menys en un post-Bop o neo-Bop, mentre que el bonus track serà del Donald Byrd, a tot Hard Bop, i el micro conte de Teresa Tuset. 

Comencem ja amb les músiques del programa d’avui, i ho farem amb el projecte...

 “ALADES”

Alba Careta Group 

Editat el 2020 per Segell Microscopi

Enregistrat per Lex Tanger el 30 i 31 d’octubre de 2019 al Studio-2 Conservatorium van Amsterdam

Editat per Alba Careta

Mesclat i masteritzat per Francisco Duque a l'estudi Camaleao.eu de Lisboa

Produït per Alba Careta

Producció executiva: Segell Microscopi 

Alba Careta, trompeta

Egor Doubay, saxo tenor

Adrián Moncada, piano

Jort Terwijn, contrabaix

João Guerra, bateria 

Tots els temes són de l’Alba Careta, excepte “Corrandes d’exili” que és de Lluís Llach i Pere Quart. 

Doncs estem davant un projecte de 8 temes i prop de 45 minuts d’unes músiques molt personals a tot Bop, post o neo. Els ritmes i tempos també són variats havent-hi temes que comencen delicadament per després desenvolupar-los a tot Swing i tempo doblat, en alguns casos. Un dels més delicats és el “Brown Candles” comença delicadament a contrabaix i piano, per després fer la melodia afegint-s’hi en duet els dos vents. Un altre és la preciosa versió que en fan de les “Corrandes d’Exili”, sobre un text de Pere Quart que Lluís Llach es va encarregar de musicar, i que Alba ha volgut també cantar i Egor solejar amb el seu tenor. Una mica més viu és el tema més curtet “Apology”, a duet de trompeta i piano d’en Moncada. Terwijn comença a contrabaix sol i de moment delicat també “The End of It”; tot i aixó i ja amb la melodia a càrrec de la líder i posterior del saxo tenor, el tempo ja s’intueix farcit d’un delicat Groove, el qual es veurà desenvolupat en els moments següents i més encara en els solos. Amb el dolç piano d’en Moncada comença el “Tell me the sad part of the story”, cantant la líder la maca i curta tonada. Ben aviat canviarà tot plegat pel que fa a tempo i ritme, esdevenint càlid per situar-nos d’alguna manera en aigües caribenyes. I amb “Saber” en João Guerra inicia el tema ja amb una curta intro de bateria amb el ritme i tempo del tema, una mica més viu que els anteriors. La melodia la fan de nou els dos vents, marcada aquesta també per qüestions rítmiques. I el “Guille’s calm” comença delicat també a duet de piano i trompeta, afegint-s’hi ben aviat el tenor i la resta de companys. El tema té però canvis de ritme i de la pròpia melodia en la part B del tema. Tot i així, la líder tornarà a la delicadesa de la primera part en el seu solo. I Dubay ho farà en la segona part, més potent. I ja finalment, el tema més vital és el “Oceans”, ja començat a tot tempo amb la melodia feta a duet, per després iniciar una sèrie de “quatres” entre Careta i Doubay, amb la resta de la base rítmica amb tot el suport. Tot i això, hi haurà també diversos breaks posteriors, cosa aquesta, la de canviar la dinàmica rítmica del tema que sembla “marca de la casa” de la líder, Alba Careta. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de l’Alba i Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/alba-careta 

I per començar crec que serà una bona idea fer-ho amb el delicat tema... 

8.- Brown Candles  (Alba Careta)          4m09s 

Doncs ja veieu amb quina maca balada hem començat el projecte de l’Alba Careta i el seu grup internacional, de companys estudiants de màster al Conservatorium van Àmsterdam. Una composició delicada, amb un so força càlid de la seva trompeta. També és així el del saxo tenor de l’ Egor Doubay. Ells dos l’han començat fet la melodia a duet i amb acords del piano enriquint-ne la melodia. Els solos els han compartit Careta i Doubay a mode de repartiment de compassos, primer fent-ne 12, i després menys per finalment fer-ho ells dos junts tot i recolzant-se mútuament per arribar a la dolça melodia i acabar el tema delicadament. Preciós tema per començar a gaudir de les músiques del projecte de la jove trompetista d’Avinyó. 

I dir-vos que al blog us posaré la biografia de l’Alba Careta.....

L’Alba Careta, alada, vola lliure i elegant amb la seva música sincera i fresca. Alba Careta Arnaus (Avinyó, 1995) amb només 25 anys presenta “Alades”, el seu segon disc com a líder. Dos anys després d’irrompre amb força a l’escena jazzística, no tan sols catalana, sinó a l’àmbit europeu, amb “Orígens”, un àlbum molt alabat pel públic i la crítica que li va valer el Premi Enderrock 2018 a millor àlbum de jazz. Després de cursar el Màster en Trompeta Jazz al Conservatorium van Amsterdam, la líder de l’Alba Careta Group torna a casa per continuar el seu  projecte enèrgic, trencador i proper acompanyada dels músics més prometedors de l’escena catalana del jazz. 

I dir-vos que al blog us posaré més informació relacionada amb aquest projecte.....

Aquest nou projecte d’Alba Careta Group, “Alades”, és el recull de les últimes composicions de la trompetista avinyonenca inspirades en les vivències dels seus anys a Holanda, i que ara prenen forma en aquest nou treball a través del llenguatge del jazz més sincer, orgànic i emocional. En certa manera, “Alades” és una mena de continuació de “Orígens” (Blue Asteroid Records, 2018) i tanca la seva etapa d’inspiració holandesa. “L’enyor de viure lluny de casa, la curiositat per saber on ens portarà la vida, i les ganes d’estar al costat de les persones que més m’estimo, són alguns dels sentiments que podeu trobar al nou disc”. 

I seguim amb un altre magnífic tema de la líder.... 

2.- The End of It     (Alba Careta)          6m58s 

Doncs Alba ens ha tornat a corprendre amb aquest altre delicat tema, ja però amb una mica més de tempo. Un tema que s’ha anat desenvolupant més enèrgicament a partir d’uns inicis molt dolços amb la melodia a càrrec dels dos vents, fins arribar de nou a una calma tot just a l’inici del solo del saxo tenor Egor Doubay. El contrabaixista ha estat marcant una línia potent per pulsió, mentre el baterista primer al canto de la caixa i després obertament sobre els parxes i diferents estris, han fet córrer la màquina rítmica alhora que el saxofonista ha volat vers les altures amb ells tres, amb també el pianista recolzant-lo amb acords puntuals. Magnífic solo d’aquest jove tenor, amb un so un tant Joe Henderson i fraseig i llenguatge força personals i plenament jazzístics. El trio base, comandat pel pianista, ha seguit recorrent el tema. L’ Adrián Moncada al piano, ha començat el seu solo amb una insistència percutiva molt notòria. De fet aquesta motivació en la manera de prémer les tecles del piano el sembla caracteritzar. Tot i això, l’hem pogut escoltar també amb unes línies melòdiques més lligades i delicades. Un altre bon descobriment d’aquest projecte que ens aporta tanta fe en el futur del Jazz. I el final, delicat, ha estat preciós. 

Actualment Alba Careta forma part de diversos projectes, a part d'Alba Careta Group, com Balkan Paradise Orchestra, Alba Careta i Santi Careta (Projecte Sons d'un país), Alba Careta & Ferran Jaumira Duo, Las Albitas... entre altres. Des que va començar a estudiar fins al dia d'avui ha participat en diverses formacions com “A la Big Bom Band” de Sallent, Cardona Jazz Quartet, Mamihlapinatapai, STOKA Ensemble, NSJO (Jove Orquestra de Jazz d’Estudiants Holandesa, 2015) JM Jazz World Orchestra (2016), MB Big Band, Ping-En Hung Quintet... 

Un enregistrament tan sorprenent, fresc i motivador com el seu àlbum debut, però més madur, més atrevit i més rodó. Recull algunes de les composicions inspirades a partir d’impressions i experiències que li han quedat, de tots aquest anys lluny de casa, una època vital tan important per a l’Alba i tan fructífera creativament. Totes les composicions són originals de la trompetista, menys la inspiradíssima i preciosa versió de les “Corrandes d’exili” de Pere Quart. Temes molt diversos, però tots molt interessants, amb els denominadors comuns de la frescor, l’energia i la intensitat amb què es toquen: “toco i composo a partir de les meves experiències intentant arribar a les persones que m’envolten”.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I encara proposo que escoltem el tema.... 

3.- Oceans   (Alba Careta)          5m19s 

I quin altre tema més impactant, sobretot pels canvis rítmics que hi encabeix. Això ens mostra el tarannà de la compositora, gens clàssica en l’aspecte compositiu dels temes pel que fa a l’estructura clàssica, la de mantenir un ritme durant tot el tema. El tema ha començat amb una potència increïble, de ritme i a un tempo força viu, amb melodia a càrrec dels dos vents i un suport impressionant de la base. Després de la melodia del tema, els dos vents han tornat a compartir compassos en els seus solos, i també al final, s’han ajuntat a mode de solo col·lectiu de dos. Després de desenvolupar tot el tema a aquest tempo hem tingut el primer “break”, després que tot el quintet hagi anat frenant la màquina fins arribar-hi. Els primers instants han estat a duet de piano i trompeta, però ben aviat ella s’ha quedat sola, desenvolupant la seva càlida aportació solista. La potència inicial ha tornat a aparèixer de manera contundent, tot i que només ha estat una curta repassada del tema per ja ben aviat donar pas al solo del pianista Adrián Moncada. L’hem escoltat de nou amb una altra magnífica intervenció, i amb la base de bateria i contrabaix amb una contundència brutal, tot i recolzant-lo en la seva interpretació. I el tema l’han acabat de cop, després d’haver fet unes notes rítmicament potents, com ha estat el tema. 

I per tirar endavant aquest nou projecte, l’Alba ha format un grup inèdit, amb la incorporació de quatre músics nous, joves emprenedors musicals amb forta projecció de futur, com ella mateixa, amb els quals s'entén a la perfecció: Egor Doubay al saxo tenor, esplèndid i en plena forma durant tot el disc; el pianista Adrián Moncada, exquisit puntal entre els solistes i la rítmica; infal·lible i punyent Jort Terwijn al contrabaix; i fantàstica feina del bateria João Guerra sempre empenyent i motivant a la resta amb gran varietat de registres. L’Alba sent admiració i té plena confiança en els seus companys de viatge, “Simplement he ajuntat amics amb qui em sento bé tocant; això és el que fa que després ens sentim bé a l’escenari i a fora”. Aquesta amistat, aquesta connexió, queden absolutament paleses en el nou disc “Alades”. 

L’anterior disc d’Alba Careta Group va recórrer sales i festivals com: Bimhuis d’Àmsterdam, Summertime Festival de l’Haia,  Jamboree Jazz Club, La Bóveda de Saragossa, La Nova Jazz Cava de Terrassa, Festival de Jazz del Soberao (Sevilla), Nits d’estiu de la Pedrera, Teatre Kursaal de Manresa, Sunset Jazz Club de Girona… entre d’altres. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ja acabarem aquest projecte amb el tema.. 

1.- A saber   (Alba Careta)          5m17s 

I amb aquest altre gran tema de l’Alba Careta hem acabat el seu repàs al seu projecte. Ja heu pogut escoltar quina  trempera de tema, i en general de projecte. Quins bons i joves instrumentistes hem pogut escoltar, i quines músiques, les de la líder i trompetista. Tema aquest començat ja amb una consistència rítmica d’aspectes ternaris, per com hem escoltat bateria i contrabaix, el primer, situant-nos en ambients percutius de ritmes caribenys. El tema l’ha començat João Guerra amb la força comentada, i ben aviat els dos vents fent la melodia, també marcada per notes repetitives i rítmica inclosa. La segona part del tema, la B, també m’ha semblat magnífica, pel canvi tonal i per com l’han desenvolupat els dos vents, en un tema que comparteixen per l’estructura i forma, amb el pianista. Aquest ha estat qui primer ha desenvolupat el seu solo, i ai las, suau que l’ha fet, i compartit amb el contrabaixista qui sembla haver-lo desenvolupat més. Seguint aquesta seqüència s’hi ha afegit la líder a la trompeta amb una clara sonoritat, identificativa, amb un so personal, el qual ja ens hem fet nostre, dient-nos que aquest és el seu so. El final ha estat molt dolç, tot i haver passat per moments d’improvisació col·lectiva, al menys dels dos vents, cosa habitual en aquest projecte. Magnífic Alba Careta. Magnífics i elaborats temes, alhora que molt ben interpretats i amb un pulsió rítmica imponent i variada. 

Per la seva part, la líder del grup es mostra aquí molt segura amb la trompeta, amb alguns apunts tècnics certament difícils, i captiva amb un so ben particular que beu de fonts d'inspiració ben diverses (les sonoritats folks balcàniques i la seva admiració per Ambrose Akinmusire hi són ben presents) però que ella assimila amb tota naturalitat per tocar de forma original i personal. “La música va més enllà de les paraules, ens connecta a través de les emocions i els sentiments, ens remou sense necessitat de ser traduïda a cap idioma”. En aquest nou disc ens ho demostra: música engrescadora que ens fa vibrar, ens emociona, ens posa contents, ens fa ballar, en definitiva, toca a les emocions i als sentiments. 

I després d’aquest molt bon projecte d’Alba Careta, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset......................

Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva empenta i vitalitat narrativa, alhora que magnífica inventiva. 

I nosaltres seguim amb el següent projecte a quintet, però ara ja amb una convidada....

 “LOOKING AT THE SURROUNDINGS”

Fèlix Rossy Quintet Live 

Editat el 2020 per Underpool     UNDP-046

Enregistrat en viu al Nota 79 el 17 de juliol de 2019, excepte el #6 a la Pedrera, el 27 de juliol de 2018.

Mesclat i masteritzat per Antonio Crevani

Disseny portada, d’Ana Golobart

Produït per Fèlix Rossy i Underpool 

Fèlix Rossy, trompeta

Tomeu Garcias, trombó

Davis Whitfield, piano

Ben Tiberio, contrabaix

Andreu Pitarch, bateria

I la col·laboració de

Rita Payès, trombó #4, veu #5 

Tots els temes són de Fèlix Rossy excepte #1 d’Andreu Pitarch, #3 de Wayne Shorter i #7 de Davis Whitfield. 

I aquest és un projecte enregistrat en viu, com ja he comentat, i per això la llargària dels 7 temes i la durada del disc, de quasi una hora de magnífics temes del líder, l’estàndard de Shorter, alhora que els dos temes de Pitarch i Whitfield. I tot i ser un directe, dels 7 temes n’hi ha 4 que estan encabits en les balades o similars per tempo i melodies, com per exemple el que li ha dedicat a la seva mare, Ana Golobart, “One for Ana”, iniciat dolçament pel Davis al piano amb una “intro” preciosa per després afegir-s’hi el líder a la trompeta. I és així de delicat el tema de Shorter “Infant Eyes” iniciat a “intro” de trombó d’en Tomeu per després afegir-s’hi la resta, ja amb la coneguda melodia. I el tema del líder que titula el disc “Looking at the Surroundings” és també delicat de tempo, essent una recurrent frase que va pujant tonalment a cada passada, cosa que canviarà en les improvisacions, la única d’aquest tema, la del jove pianista americà Whitfield. I l’”Incandescent” és un altre tema del jove líder i trompetista, iniciat ja amb la melodia a duet de trompeta i trombó, amb una base rítmica recolzant als solistes en un tema on l’aspecte rítmic és força important i interessant, amb Tiberio al contrabaix essent qui primer executi els solos. I el Blues del projecte és també un tema del Fèlix, i aquest és també un dels tres temes que varen durar més de 9 minuts, coses aquestes que solen passar en els directes. El tema està dedicat al Kike, ara per ara no sabem qui és aquest “Kike’s Blues”, amb tot el Swing del món i a un tempo mèdium, iniciada la curta melodia també a duet de trompeta i trombó. Pitarch a la bateria els segueix amb un magnífic solo, cosa que repetirà dues vegades amb la resta de companys. I ja més viu és el “Changes”, de l’Andreu Pitarch iniciat per notes de contrabaix i piano, ben marcades, per després, amb tots els aires del Hard Bop iniciar la melodia a duet dels dos vents i seguidament i a tot Swing també el primer solo del pianista americà. I ja finalment, el “Back & Forth”, tema de Davis Whitfield és també força viu de tempo, alhora que darrer track del disc. De fet l’anterior tema comentat és el primer track, essent primer i darrer els més ràpids del disc. I ja sabeu la varietat que hi ha entremig. En aquest darrer track, el “walking” del contrabaix ens fa viure el Swing d’una manera increïble entremig del solo de líder a la trompeta. 

I dir-vos que al blog del programa us posaré l’enllaç a la pàgina web del bandcamp del disc d’Underpool i Fèlix Rossy:

https://underpool.bandcamp.com/album/looking-at-the-surroundings 

I proposo que comencem amb el tema del líder... 

5.- Incandescent     (Fèlix Rossy)          9m16s 

Doncs amb aquest llarg tema hem començat el projecte del Fèlix Rossy a quintet, i en aquest tema havent escoltat la veu de Rita Payés, seguint la melodia amb els vents. Això va ser al Nota 79 on la van convidar a pujar a l’escenari a fer aquest i un altre tema. La melodia l’han iniciat veu, trompeta i trombó, ja però amb un tarannà rítmic inclòs, i amb tot el recolzament de la base rítmica. El contrabaixista Ben Tiberio ha estat qui primer ha iniciat els solos, fent-lo amb una força rítmica i pulsió un tant percutiva també. L’hem escoltat també desenvolupant l’aspecte harmònic amb una clara relació, tot i situar-se sovint més enllà de les notes de l’acord. Fèlix s’ha llençat a la piscina ben aviat, per com ell s’immisceix en el tema i l’estira més enllà del que està escrit. Les seves escales són força inversemblants, la seva creativitat, sembla no tenir fronteres. Més acadèmic ha estat el solo del pianista Whitfield, amb qui l’uneix, com amb tots ells, una gran amistat. Amb ell, i alguns més, van venir ja fa alguns anys al Jazz Club La Vicentina, on ens van fer una magnífic concert. Un pianista súper reconegut a l’àrea de New York posseïdor d’una exquisida tècnica, el qual ha fet un llarg i sòlid solo farcit de Swing. La seva pulsió és d’un estil diferent de l’anterior pianista, no tant percutiu. El seu solo ha estat ple de recursos i força melòdic, alhora que amb una mà esquerra recolzant amb l’harmonia les línies solistes de la dreta. El retorn a la melodia del tema ens l’ha apropat al final, al qual hi ha arribat delicadament. Abans però, l’Andreu a la bateria ha fet la seva aportació solista, molt reeixida, la d’aquest jove baterista carregat d’un delicat Groove. 

I Roger Roca ens parla del disc i diu que: “Looking At The Surroundings”, és la seva manera d’oposar-se a l’individualisme del món d’avui, de reivindicar la col·lectivitat. De mirar més enllà d’un mateix. La peça dóna títol al primer disc del Fèlix Rossy Quintet, gravat en directe al Nota 79 de Barcelona després de dues gires tots junts. Perquè aquesta música surti bé, perquè voli com vola a “Changes” i a “Back And Forth”, perquè t’acaroni com a “One For Ana”, perquè t’envolti, majestuosa, com t’envolta a “Looking At The Surroundings”, la complicitat ho és tot.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I seguirem ara amb el Blues del projecte... 

4.- Kike’s Blues       (Fèlix Rossy)          9m12s 

I com sempre us dic, si hi ha un Blues en el projecte, Blues que poso. I aquest dedicat al Kike doncs us haig de dir que ha estat magnífic. Els Blues no tenen cap misteri. Solen tenir 12 compassos i inicialment tenien només tres acords; sort que Parker i d’altres més els van enriquir afegint-hi acords i seqüències II-V-I diverses, convertint-los en quelcom més, molt més, que l’estructura bàsica inicial. Sempre parlem del Blues en el Jazz, aquest, farcit d’harmonia on la improvisació ja no sols és la de fer-ho amb una escala pentatònica menor o escala de Blues. Ja heu pogut escoltar que després del primer chorus del tema, l’Andreu a la bateria ja s’hi ha posat fent-ne també un chorus solista, així com molt delicat. Un següent chorus de melodia a dos vents, trompeta i trombó, ha permès al baterista tornar-hi. Davis al piano és qui primer s’hi ha posat, desenvolupant un magistral solo. Sovint l’hi hem escoltat algunes notes d’aquelles que diu l’amic Geni Barry “que fan mal” pel fet d’estar fora dels acords, però que són les que més ens sorprenen. Ha estat en tota la seva interpretació increïble, sense oblidar el Swing que ha vingut també de la magnífica base de dos, Tiberio i Pitarch, aquest amb un solo delicat deixant pas al solo dels trombons. Jo diria que els solos posteriors, a trombó, han seguit aquesta lògica...primer el de Rita Payés i posterior el de Tomeu Garcias, perquè m’ha semblat escoltar-ne dos, no sé què us ha semblat a vosaltres. Pitarch a la bateria ha fet de nou un solo magistral, delicat i d’un chorus, a mode d’introducció al solo del líder a la trompeta. Fèlix ha estat de nou impredictible, per creatiu, i de nou amb l’estil més agosarat i autodidacta per com improvisa, ell sempre a la seva bola fent-ne tres increïbles chorus al seu estil farcit de modernitat i molt personal. I el tema l’han acabat de cop, tot i  recuperant la melodia després que el baterista fes un altre chorus en pla solista. 

I segueix en Roger Roca dient que:  en aquest quintet, el Fèlix, a més de bons músics, hi té còmplices. Amb el bateria Andreu Pitarch son amics des dels deu anys. Amb el pianista Davis Whitfield, un d’aquests músics extraordinaris que el Fèlix porta de tant en tant dels Estats Units quan aquí encara no els coneix ningú, es van fer amics d’adolescents. El mallorquí Tomeu Garcias, un dels secrets per descobrir del jazz local, el va conèixer quan aquest va aterrar a Barcelona per estudiar. Ben Tiberio, un contrabaixista en alça a l’escena de Nova York, tanca el cercle d’un quintet que s’estrena en disc amb una convidada, Rita Payés, que posa veu i trombó en dues peces. El Fèlix diu que tot plegat va ser un concert “íntim, misteriós i potent”. Tant de bo haver-hi sigut. Quina sort que n’han fet un disc. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Doncs acabarem aquest projecte amb el tema de l’Andreu Pitarch.. 

1.- Changes           (Andreu Pitarch)     6m39s 

I els dos temes més ràpids del projecte són aquest, 1er track i el “Back & Forth”, tema del pianista Davis. Crec que tots dos són magnífics però jo he optat pel de l’Andreu. El tempo és impressionant, el Swing hi és per descomptat, i ja heu pogut escoltar que el “Walking” que sempre diem, en aquest ha estat més un “Running” per com anava a tot tren el contrabaixista Tiberio. Un tema iniciat per notes rítmiques de contrabaix i piano a mode de curta “intro” però també notes de motiu importants. La melodia a càrrec dels dos vents, l’hem pogut escoltar també per com de rítmica és escoltant-los en algunes frases característiques del tema. La base rítmica, en recolzar-los en aquests moments, ens els fan entendre i copsar molt més. Davis ha estat qui s’ha desfermat en una interpretació magnífica desenvolupant la seva particular visió de l’harmonia del tema, creant unes línies melòdiques precioses, i tot això a un magnífic tempo fast. Com gestiona ambdues mans, amb una esquerra harmoniosa recolzant la dreta lleugera i gràcil a la cerca i captura de noves melodies. El líder l’ha seguit amb un altre esclatant solo, per com es lliure, s’entrega, es deixa anar i els desenvolupa. Fèlix ha fet de nou una intervenció potent, sòlida, i farcida de recursos estilístics i tècnics, on hi hem copsat de nou el seu bon gust interpretatiu. Tiberio al contrabaix ens ha mostrat de nou la seva molt bona tècnica i manera percutiva de polsar les cordes de la “berra”, alhora que la manera com crea les noves línies melòdiques. Han recuperat el tema, i l’han acabat d’aquella manera que sempre dic, que en un directe s’allargaria segons públic i músics. Doncs res, que amb aquest tema dono per finiquitat aquest projecte del Fèlix Rossy Quintet i Rita Payés, a qui hem escoltat també. 

I després d’aquest projecte, acabarem amb el tercer que ens queda, també de quintet i aquesta vegada amb un de més, o sigui, quintet+1 anomenat...

“THE LEAP”

Raphael Chevalier Duflot – Rebop Quintet + 1 

Editat per rebop.fr

Enregistrat per Julien Basséres el 8 i 9 d’abril de 2019

Mesclat i masteritzat perJulien Basséres el 10 de maig i 4 de juny de 2019

Produït per Raphael Chevalier Duflot 

Gabriel Levasseur, trompeta

Pablo Arias, saxo alto

Arnaud Desfrez, saxo tenor

Jean Kapsa, piano

Emmanuel Forster, contrabaix

Raphael Chevalier Duflot, bateria 

Les composicions d’aquest projecte les comparteixen més o menys equitativament els membres del grup. 

I aquí tenim 10 temes i prop d’una hora de magnífiques músiques encabides en l’ona més Bopper. I bàsicament, el projecte té un tarannà vital per tempos i ritmes, havent-hi però una preciosa balada, composta per Forster “5:30 am”, l’ha iniciat el trompetista Levasseur fent la delicada melodia afegint-s’hi el Pablo a l’alto i posterior preciós solo. I tot i començar delicadament, a tempo mèdium i a tot Swing, “The Taste of White”, tema del trompetista Levasseur, esdevindrà quelcom més vital a mida que es vagi desenvolupant el tema, ell primer en les improvisacions. I un tema de Pablo Arias, “Brave Paul”, també comença delicadament fent melodia amb el trompetista que per majestuosa sembla una “intro”, mentre el líder i baterista desenvolupa tota una línia solista a la bateria. I el canvi vindrà de la mà de la pulsió del contrabaixista Forster i les seves rítmiques notes. I el tema del líder i baterista Chevalier Duflot “Conversation with a CockRoach”, ja comença amb una delicada pulsió rítmica, tot i aparèixer el Swing en el que seria la part B del tema, tot plegat a tempo mèdium high i primer solo de Arias. I un altre tema compost pel contrabaixista és “Callin Miss..”, iniciat ja amb una pulsió força funk, per com el piano i resta de la base desenvolupen la línia mestra del tema, amb una melodia de vents i solo primer de l’alto del Pablo, tot encara a tempo mèdium potser una mica més vital on tindrem tot el Groove del món. I l’altre tema del saxo alto amic nostre, “Indestructible Cocotte”, (de fet va ser Pablo Arias qui es va interessar en el nostre programa i va fer mans i mànigues perquè algú m’enviés el disc) té encara més tempo ja marcat pel baterista pels cops al canto de la caixa, posterior entrada de baixista amb la seva línia, acords del piano, per ja afegir-s’hi tota la secció de vents a la vegada fent la melodia, encara amb aires funk, també i tot el Groove del món. I el tema del saxo tenor Desprez, “Transitions”, comença a un tempo vital per notes base de la mà esquerra del pianista, afegint-s’hi la resta de la base rítmica, per després fer-ho els vents en la melodia, en un tema a ritme ternari i primer solo del compositor, a un plus més de tempo i Groove brutal. I el tema del pianista Kapsa “Grand Concourse” el comença ell marcant tempo i ritme ja d’entrada amb una “intro” repetitiva que també faran els vents, per després i en un canvi exquisit en la primera passada per la melodia i posterior solo del compositor i aparèixer ja el Swing amb un “walking” immens del contrabaixista. I un altre tema del contrabaixista Forster, “Allégresse”, el comencen els vents amb una melodia entretallada també per la pulsió de la base rítmica, apareixent el Swing en lo que seria el pont del tema. Amb aquest swing iniciarà els solos el trompetista Levasseur tot plegat a un tempo viu magnífic. I ja finalment, tenim el tema més vital del projecte a tot blues, “Maceda Blues”, tema del saxo tenor Desprez, el qual serà qui primer encetarà la tanda de solos amb un Swing brutal amb un més que “walking” del baixista, o sigui a tot “running” l’Emmanuel. Magnífic tema per així acabar la presentació del projecte en l’aspecte rítmic, i sempre de menys a més, coses de la casa, del nostre programa.

 I com sempre, dir-vos que al blog del programa us posaré l’enllaç a la pàgina del bandcamp d’aquest disc:

https://raphaelchevalierduflotrebopquintet1.bandcamp.com/album/the-leap 

I per començar aquest projecte crec que podem escoltar el tema del trompetista.. 

7.- The taste of White       (Gabriel Levasseur)                    5m15s 

Doncs seguim el programa i ara ho fem amb aquest molt bon projecte que m’ha arribat des del país veí, França. I vet aquí que ens trobem ja d’entrada amb un altre tema on el trompetista hi és força present, car, n’és el compositor i ha estat el primer solista. Un bon tema aquest “The taste of White” d’aquest quintet+1 francès liderat pel baterista Chevalier. Magnífic i delicat Swing el d’aquest tema alhora que bona composició i bones les intervencions solistes del trompetista, pianista i contrabaixista, aquest darrer tot just abans de recuperar tots plegats la melodia i acabar-lo de la mateixa manera que l’han començat. Una melodia que semblen haver fet els tres vents alhora a l’inici i al final. El solo del trompetista ha començat amb el tema més pausat i el seu so és un pèl més brillant, fent però recorreguts per la zona aguda de l’instrument amb escales inversemblants, i ens ha impressionat també el bon gust alhora de confeccionar les noves línies melòdiques. El pianista Jean Kapsa, ha acaronat les tecles del seu piano amb la mà dreta, alhora que també l’esquerra ho ha fet acompanyant-se amb els acords adequats. La seva pulsió és lleugerament percutiva, amb un bon llenguatge, també, i aquest també fa referència als altres dos pianistes ja escoltats. El swing permanent del tema va a càrrec del “walking” del contrabaixista Forster i el “Ride” de la bateria del líder. Exquisidesa de solo al piano que ha donat pas al del contrabaixista, també amb el tema més aturat pel break inclòs, on només ell, piano i bateria han seguit el tema. I ja heu escoltat com l’han acabat, recuperant la melodia i fent-ho molt dolçament. Un preciós tema per començar aquest molt bon projecte anomenat “The Leap”. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I seguim amb un altre magnífic tema d’aquest projecte, ara del nostre amic...

1.- Indestructible cocotte   (Pablo Arias)          6m01s 

Abrera. I un bon tema per començar aquest projecte de la formació resident a París.

I aquest és un bon tema de l’amic Pablo Arias i ja heu pogut escoltar què “funky” ha estat. Un tempo molt maco i una rítmica a moments delicada i les més de les estones, força consistent. I el tema ha acabat, i ja sabeu què dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. I el tema ha començat ja amb la base rítmica, primer bateria, després contrabaix i finalment piano, marcant-nos el camí per on anirà tot plegat. Els vents han fet la melodia alhora en un tema d’estructura de 32 compassos i de la forma AABA, notant-se perfectament el canvi tonal alhora que canvi rítmic en el pont. El compositor i saxo alto és qui primer ha començat els solos, fent-ne un de “llibre”, per com l’ha trenat, però també pel preciós so, americà i modern, que li treu del seu alto. I és que ha quallat una magnífica improvisació amb tot un reguitzell de frases lligades de gran factura, alhora que arpegis inversemblants i motius repetitius molt interessants i efectistes. Si us hi heu fixat, a la darrera A del solo, s’hi afegeixen la resta de vents tot i acompanyant-lo fins el final, cosa que faran en totes les intervencions solistes. Desprez al saxo tenor ha fet una altra reeixida improvisació amb un so força brillant a moments, ple, musculós que en diem i en l’ona Michael Brecker, i també pels sons metal·litzats. El pianista Kapsa els ha seguit  amb un bon solo delicat alhora que un tant percutiu. Ha fet gal·la de recursos i frases repetitives i sempre ha estat totalment recolzat per contrabaix i bateria, l’un marcant un ritme persistent i l’altre fent una línia de baixos que sona a motiu principal. I el tema ha acabat com si d’un directe es tractés, ja ho heu escoltat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I encara podrem escoltar un altre tema, ara del saxo tenor... 

3.- Transitions        (Arnaud Desprez)             5m16s 

I de quina manera més persistent ha començat aquest tema, amb la mà esquerra del pianista marcant la línia a seguir. I és que l’han acabat de la mateixa manera, recuperant la melodia del tema, però primer sempre hi ha la mà esquerra del pianista Kapsa, en un tema de lo més ternari possible. Després d’aquesta mà del pianista ha aparegut la curta melodia a càrrec dels vents, melodia de dues parts acabades ambdues per la línia pianística comentada a l’inici. Hi ha però una mena de “pick-up” dels vents que semblen donar-li l’entrada al saxo tenor i compositor del tema Desprez el qual es llença al buit en un altre solo força potent per so un pel estripat, alhora per com desgrana un torrent de notes a una velocitat esfereïdora a lo més Brecker possible. Demostra tenir una tècnica força impressionant alhora que creativitat a dojo i energia desbordant. Cosa més tranquil·la és la feina del pianista Kapsa ell en un altre solo sòlid, ara potser un pèl més percutiu sobretot en la part baixa del registre. Igualment es mostra sobri i elegant en les seves intervencions, i sempre amb els altres dos de la base rítmica al seu darrera, i tots tres, sempre al darrere dels corresponents solistes. I com ho ha fet també el trompetista Levasseur, iniciant-lo delicadament amb una línia repetitiva que ens ha situat en el tema. Ell l’ha desenvolupat pujant com li agrada al registre agut, que no als súper aguts, tot i que també. Demostra tenir una molt bona tècnica i la seva sonoritat i tècnica tenen un gran nivell, com la resta de companys. 

I per acabar aquest projecte, crec que quedarà força bé el magnífic  tema del pianista.... 

5.- Grand Concourse        (Jean Kapsa)          5m14s 

I aquest tema del pianista que han acabat de cop, l’han començat de nou amb una gran persistència rítmica. De fet ha estat ell qui ho ha fet matxucant les tecles del piano com heu escoltat que ha fet en l’inici del tema a mode d’intro. La melodia l’han fet de nou els vents en un tema amb una estructura i forma un pèl més complexa pels canvis encabits. Haureu notat com ell mateix ha fet una sèrie de compassos després de la intervenció dels vents, seguint ells tot just abans de començar els solos a tot Swing. Un tema elaborat tot i deixar la part dels solos més tranquil·la, sense massa canvis, i d’aquesta manera hem pogut escoltar el llarg i magnífic solo del pianista, iniciat amb un curtet “pick-up”. Més marcat, més percutiu sobretot a l’inici del solo, i també sembla que li agrada circular per la part baixa del piano. De fet li agrada anar amunt i avall, al llarg del teclat, de les 88 tecles. Magnífic pianista que ens ha mostrat de nou el seu bon gust interpretatiu alhora que tècnica. Després d’ell, els dos saxos han fet tot un seguit de preguntes-resposta, fent-ho en el mateix canal, el dret, cosa que hauria quedat de conya si un ho hagués en un canal i l’altre en l’altre. Tot i això, ells dos han quallat una magnífica intervenció solista que ha reblat el clau del tema i projecte. Al final però, han estat tots dos junts acabant la seva intervenció. I encara tota la formació ha recuperat el complex tema, i abans d’acabar-lo, el baterista i líder del projecte Chevalier ha fet una magnífica intervenció. I després, el brutal final i acabat de cop, que per acabar aquest projecte i els tres projectes a base de quintets més convidats d’avui, ha estat la cirereta del pastís. 

I després d’haver escoltat ja els tres projectes estel·lars del programa d’avui, ara ens toca escoltar el que serà el darrer tema del doble CD Blue Note Explosion disc del Jordi Lliuret, i ho farem amb un tema del disc “A New Perspective” de Donald Byrd, amb més músics com són Hank Mobley, Donald Best, Herbie Hancock, Kenny Burrell, Butch Warren, Lex Humphries, amb arranjaments de Duke Pearson, en el tema que ja no comentaré anomenat... 

CD2. 4.- The Black Disciple         (Donald Byrd)         8m09s 

Ara sí doncs que ja hem acabat les músiques del programa d’avui, i dir-vos que hem escoltat primer el projecte de la jove i gran trompetista Alba Careta Group, “Alades” per seguir amb el d’un altre excel·lent trompetista Fèlix Rossy Quintet Live “Looking at the Surroundings”, acabar els projectes amb el del baterista francès Raphael Chevalier Duflot – Rebop Quintet +1, “The Leap”, i acabar com acabem de fer escoltant aquest tema de Donald Byrd, haven escoltat entremig un micro conte de Teresa Tuset.

I res, que espero que estigueu la mar de bé, que us cuideu molt, i sempre amb les mans a la butxaca, la boca tancada que no hi entrin mosques i respirant lo just, no sigui que us ennuegueu, ja sabeu que sempre amb tot l’humor del món, que ara ens fa falta més que mai, tot i no baixar la “guàrdia” pel que fa als nostres drets individuals, i de nou, aprofito per demanar que la Cultura es torni a recuperar del fons del pantà on qui mana, l’ha enfonsat. No hi ha dret, no. 

Doncs res, que quan s’acabi aquest mal son, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz ideada per l’Àlex García Giménez, company que porta també el Jazztk digital ràdio. 

Doncs encara estem en situació de confinament perimetral, els caps de setmana, i també amb la Cultura tancada, bars i restaurants. Sembla però que la pandèmia està baixant mica a mica, aquí a casa nostra, o sigui que hem de seguir així per veure si aviat podem fer una vida cultural i de gaudis gastronòmics normals. Cuideu-vos molt. 

I ja hi tornem de nou amb un altre programa, i aquesta setmana el dedicarem a tres Big Bands, tot i haver-hi dos líders clars, Sara Zamora i Emilio Solla, car l'altre és un projecte col·lectiu i quasi amateur. Aquest darrer és el de la Big Band de Montbau, "The Best is Yet to Come" en un directe de l'abril de 2019. Sara ens presenta el seu "Do it" i l'Emilio el "Puertos: Music from International Waters", ells també amb dues magnífiques Big Bands al seu darrere, aprofitant que aquest 19 de novembre faran la cerimònia de lliurament dels Latin Grammys 2020 on l'Emilio està una altra vegada nominat. Molta sort, Emilio. Al final encara escoltarem el bonus track de sempre, avui del pianista Jack Wilson i entremig escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs començarem amb el projecte d’una Big Band més o menys amateur, la d’una colla d’amics nostres....

 

“THE BEST IS YET TO COME”

Big Band de Montbau 

Auto Editat amb suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Enregistrat per David Casamitjana i Marc Sangés el 5 d’abril de 2019 a la Sala Polivalent de Montbau, Barcelona.

Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.

Audiovisuals de Sarrià. 

Fernando Moyano, director

Clara Dini, veu

Jorge Sanjuás, Carles Castellanos, Fredi García, Guillem Rodri, trompetes

Xavi Miró, Lluís Vallès, Jordi Pallerols, Jordi Duran, Sergi Franch, saxos.

Roc Riu, Pep Figueras, Simó Aliana, John Williams, trombó.

Xavi Sobregués, piano

Pep Parellada, guitarra

Antonio Córdoba, contrabaix

Marc Pertiñez, percusions

Carles Guberna, bateria. 

Doncs aquest és un projecte de 10 temes i una mica més de mitja hora de temes estàndards molt ben interpretats per tots ells, i ella. Un concert en directe que de ben segur va durar més, i del qual en van extreure aquests 10 temes. L’estil és el que va definir bàsicament Count Basie, pel que fa a temes amb tot el Swing del món, cantada la melodia i amb algun solista, o segons el tema, els “solis” que feien les diferents seccions de vents, saxos, trompetes i trombons. Això feia que els temes no fossin gens llargs, i més aviat curtets, aleshores per encabir-los en els discos de vinil de l’època, i per tant amb uns arranjaments que ja et diuen el què has de tocar. Jo diria que aquest també deu ser el cas de la nostra Big Band. I resulta que aquests temes escollits, tots tenen un tempo prou viu i per tant tot el Swing del món. No hi ha doncs balades lentes, però sí que hi ha alguns temes més delicats que d’altres. Hi ha un tema que vàrem escoltar cantat per Shirley Bassey a  la pel·lícula Life and Death of Peter Sellers, el 2nt “Big Spencer” tema de Cy Coleman. Un altre tema d’aquest compositor és el que titula el projecte,1ert i 10èt en confinament, “The Best is yet to Come”, a tot delicat swing, i soli de vents. I el 3rt “Orange colored sky” té també un tempo mèdium amb una força melòdica reforçada per la secció dels vents. I el “Night and Day” de Cole Porter, el comencen amb una intro potent pels vents per després seguir amb la coneguda melodia, també a mèdium tempo i Swing a dojo. I ja a un tempo una mica més viu tenim el magnífic 8èt “How High The Moon”, amb un magnífic solo del lead trombonista, i posterior saxo tenor, i sempre amb la magnífica veu de Clara. També és viu el 6èt “Cute” de Neal Hefti, amb un arranjament força sorprenent també amb “solis” dels saxos. I el tema “Route 66” de Troup, tema a lo més rock&roll tot i que el tempo segueix essent no massa ràpid. Més viu és la preciosa bossa “Chega de Saudade” 9èt, del genial Jobim, a un tempo força maco, solis de canyes i metalls i algunes frases solistes. Finalment el tema més viu és el de Duke Ellington, el magnífic i encoratjador 5èt “It don’t mean a thing”, ideal per acabar la presentació rítmica del projecte, tema amb solos curtets de saxo alto i trombó, solis de vents i sempre amb una base rítmica magnífica que fa que tot camini la mar de bé. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web en aquest cas de la Big Band: https://montbaubigband.wordpress.com on podreu veure l’estat actual de la formació, car com en totes passa o pot passar, hi ha hagut canvis. 

Per començar us proposo escoltar el tema que titula el projecte..... 

1.- The Best is yet to Come        (Coleman & Leigh)            3m39s 

"The Best Is Yet to Come" és una cançó de 1959 composta per Cy Coleman amb lletra de Carolyn Leigh. S'associa amb Frank Sinatra, que la va enregistrar al seu disc de 1964 It Might as Well Be Swing acompanyat de Count Basie sota la direcció de Quincy Jones. Va ser l'última cançó que Sinatra va cantar en públic, el 25 de febrer de 1995, i les paraules "The Best is yet to come" estan gravades a la làpida de Sinatra. Tot i que Sinatra la va fer popular, la cançó va ser escrita per què la cantés Tony Bennett, de fet va ser qui primer la va enregistrar el 1962.  Per cert, hi ha un vídeo preciós amb el compositor tocant i cantant, acompanyat de quartet, en una trobada Playboy’s Penthouse. https://youtu.be/Mb3wHcQOl4M 

I amb els primers aplaudiments del públic ja hem constatat lo bé que va anar la vetllada. El tema l’han fet més o menys al mateix tempo de l’original, del que han utilitzat els que l’han cantat, més o menys. Clara a la veu ha fet una molt bona interpretació, amb el tarannà adequat pel tema, a tot swing, amb una veu càlida i perfecta entonació. S’ha de dir que els companys instrumentistes de la Big Band de Montbau han fet una magnífica tasca, i en aquest disc, dirigits per l’amic entranyable Fernando Moyano. Els “solis” dels saxos, la potència dels metalls, i el swing de la base rítmica els fa ser una molt bona Big Band. Després de la cantant encara han brillat més, fent frases pregunta-resposta amb ella, per després recuperar la melodia del tema de nou per acabar-lo a tot Swing i amb una magnífica trempera. Molt bé per tots ells i ella. 

Seguim a tot swing amb el magnífic tema de Cole Porter.. 

4.- Night and Day    (Cole Porter)          3m48s 

Magnífica interpretació del tema que Porter va composar el 1932 pel musical Gay Divorce. Segons sembla, la més gran aportació que va fer al The Great American Song Book, car és, possiblement, un dels seus temes que més s’han interpretat. Tema amb estructura típica de 32 compassos i  de la forma AABA, essent la B el que en diem el “pont”, on sempre hi sol haver un canvi tonal significatiu. Fred Astaire va ser qui primer la va cantar amb l’orquestra de Leo Reysman. Després d’ell, l’han tocat i cantat milers i milers de músics, com ara acabem d’escoltar als nostres herois. 

I amb quin bon arranjament han fet aquest gran tema de Porter. I el tema l’han començat els metalls amb força contundència per després els saxos. El so del baríton s’escolta amb total claredat, ell solet al canal dret. Clara l’ha començat a cantar delicadament, i amb convicció, cosa que es nota molt més en el pont, sobretot pel canvi tonal. Una vegada acabada la intervenció de la cantant, els seus companys han fet una magnífica tasca, primer amb els “Solis”, interpretant la primera part del tema, a mode de pregunta-resposta entre metalls i canyes, per després poder escoltar un magnífic solo al saxo tenor de qui em va cedir el disc, l’amic Jordi Pallerols  molt ben recolzat per la resta de companys. Clara ha recuperat el tema en el “pont”, per així anar-lo acabant amb tota la potència de la Big Band de Montbau i els aplaudiments del “respectable públic” que de ben segur va gaudir del tot. 

I seguim més vitals amb el tema... 

8.- How high the Moon      (Lewis & Hamilton)            2m55s 

I aquest tema també va esdevenir un estàndard de Jazz. Una cançó del 1940 de Morgan Lewis música i lletra de Nancy Hamilton que van encabir en el musical fet a Broadway, “Two for the Show”, revista seriosa, res a veure amb quasi totes les altres, que eren de tarannà humorístic. D’aquest tema també se n’han fet milers d’interpretacions, però també van sorgir temes a partir de la seva estructura i acords. Aquest tipus de temes se’ls hi diu “Contrafacts”, i Charlie Parker va fer el seu “Ornithology” a partir d’aquest tema, de tal manera que la nova melodia de Bird la introduïren en el “How High The Moon” gent com Ella Fitzgerald, Lionel Hampton i moltes més. I Lennie Tristano també va fer el seu “Lennie-bird” basat amb els acords del tema. 

I els nostres herois han fet una altra molt bona interpretació d’aquest tema, iniciat pels vents amb els darrers vuit compassos del tema, o sigui la part C del tema, també de 32 compassos i de la forma ABAC en aquest cas. La veu de Clara ha sobrevolat el Swing marcat pel “Walking” del contrabaixista Antonio Córdoba, i el xarles de la bateria de Carles Guberna. Els vents han recolzat la cantant amb els seus “espetecs” marcats pels metalls, i també les canyes. I tot això per deixar pas als solos i primer el del trombonista Roc Riu en els 16 primers compassos,  per després el del saxo tenor a qui he escoltat moltes vegades, Fernando Moyano, qui l’ha fet en la resta dels 16 compassos del tema. Després dels solos, la secció de vents ha fet un “Soli” de 8 compassos, per després afegir-s’hi la cantant fins acabar el tema, moment en el qual han fet un final magnífic i aplaudit pel públic present a la sala. 

I ara, i per acabar els temes d’aquest projecte, podem escoltar el magnífic tema de Jobim... 

9.- Chega de Saudade      (Jobim & De Moraes)        4m13s 

"Chega de Saudade", també conegut com "No More Blues", va esdevenir un estàndard de jazz a ritme de bossa nova. Sembla que va ser la primera cançó de bossa nova enregistrada. La va composar el genial Antonio Carlos Jobim i les lletres van ser escrites per Vinícius de Moraes, una de les millors parelles de compositors de Brasil. L’enregistrament de João Gilberto va ser un dels més famosos, dels molts que s’han fet i que se’n faran. Les composicions de Jobim no tenien l’estructura típica dels estàndards per compassos i sí per la forma, cosa típica en totes les cançons, i en aquesta la forma és una intro-A-B-C-D, o sigui, acords diferents en cadascuna de les parts. Es nota però el canvi tonal en el pont, en aquest cas la C del tema. 

I ja per acabar la presentació del seu projecte, crec que ha estat bé poder-los escoltar tocant un tema que no sigui de Swing i per això aquesta bossa, el magnífic i complicat tema “Chega de Saudade”. Un tema llarg i variat en la forma tocat a bon tempo i cantat molt bé per Clara, i sempre el suport dels  músics gràcies als arranjaments sobre el tema. Ella l’ha cantat sencer per després fer uns “vuits” amb “Soli” de vents, i saxo alto de l’amic Lluís Vallès, i això fins el pont, on Clara ha tornat a afegir-s’hi cantant la melodia, i ja per acabar-la i arribar al final amb una repetició dels darrers 4 compassos i acabar-lo de cop. Magnífica interpretació del tema tocat a un molt bon tempo, ideal per acabar el seu projecte. 

I deixem aquest projecte que em va cedir l’amic Jordi Pallerols, magnífic saxo tenor també, i ara seguirem amb el projecte de la cantant Sara Zamora....

 

“DO IT”

Sara Zamora 

Autoeditat

Enregistrat per Alberto Belando el juliol del 2019 als AMA Estudios, Múrcia.

Mesclat per Alberto Belando i Ángel Valdegrama

Masteritzat per Antonio Navarro a Eriatarka Mastering

Producció Musical - Àngel Valdegrama i Alberto Belando

Producció Executiva - Sara Zamora 

Sara Zamora, veu

Antonio López, Ángel Girón, Francisco Martínez, trompeta

José García, Jaime de la Cruz, trombó

Paco Torregrosa, Manu López, saxo alt

Pepe Pérez, Marcos José Atencia, saxo tenor

Francisco José González, saxo baríton

Juan Alarcón, guitarres

Ángel Valdegrama, piano

Juan Tae "El Niño de Mula", contrabaix / baix elèctric

José Alberto Marquina, bateria

I tota una secció de cordes fregades que ja us posaré al blog.....

Maria de la Mar Hernández, Vicente Cobacho Tornel, violí 1

Maria Beltrán Cerezo, Irene Cano, violí 2

Clara Pérez, Maria Robles, violí 3

Matías Mayordomo Marín, Pedro Zhylyk, viola

Cayetana del Moral Navarro, Antonio García Gonzálvez, violoncel 

Tots els temes són de Sara Zamora i Ángel Valdegrama amb arranjaments musicals de l’Ángel Valdegrama excepte "Do it", lletra i música de José Zamora. 

Doncs aquí Sara ens presenta un projecte molt personal, amb temes diversos encabits en diversos estils també, a mode d’homenatge a la música que més li agrada. Té el suport imprescindible del pianista, compositor i arranjador Ángel Valdegrama, amb el qual fan una perfecte parella professional. Els tempos i ritmes també són diversos havent-hi però més balades com per exemple el 5èt “All Her Tears”, iniciada amb les cordes fregades, la més dolça i lenta i també molt bona composició. També és així de dolç el 8èt “Ya te olvidé”, un bolero preciós. Els temes delicats dominen l’espectre sonor com ho és també el 7èt “Lonely”, amb una melodia preciosa com la seva càlida veu i molt bonic canvi tonal en el pont i un solo a piano de l’Ángel Valdegrama. I de nou un tema iniciat per les cordes fregades a mode d’intro és el 2nt “Crazy About Love”, una cançó encabida en el món romàntic i temes “pop” de l’estil de Barbara Streissand i d’altres. I l’iniciat amb “intro” de piano és el  “You’ve lied to me”, amb un estil similar a l’anterior, i és que Sara és una dona eminentment romàntica, en un tema preciós i pont amb canvi marcat pel baterista. I el tema iniciat delicadament per saxo alto de Paco Torregrosa i secció de cordes fregades és el “Do it”, compost per José Zamora, tema amb diversos canvis i breaks i també marcat per la màquina rítmica i posterior i magnífic “solis” dels vents a tot Groove, un dels més jazzeros per això mateix. I tot i començar molt dolçament a intro de piano, el 1ert “Shall we Dance”, amb la veu de la líder i els acords del guitarrista, ja ens situen en un ritme i tempo magníficament suau a tot Swing i amb records dels primers temes de Jazz, a moments, i més en el posterior canvi de tempo, a lo New Orleans. I ja d’entrada ens trobem a un tempo viu amb el 9èt “Everybody needs Somedady”, títol que m’ha recordat als Rolling Stones, res més lluny de la similitud. Un tema amb un canvi tonal al mig que li dóna un plus de riquesa, amb un ritme “beat” marcat pel baterista i demés de la base rítmica. Hi ha però canvis rítmics posteriors. També és així de viu el 6èt amb una “intro” magnífica de baix elèctric primer i posterior de tots els vents de la BB. Tema un tant “pop” mostrant-nos l’ampli espectre estilístic de la cantant i líder Sara Zamora. I ja finalment, i amb el tema més viu és el “Complicated Films”, iniciat també a lo més New Orleans, tema que tindrà posterior deriva estilística ja amb la veu de la cantant. Aquí el baterista fa una secció a lo “Sing Sing Sing” pel seu solo, alhora que notar ganes de situar-se en el Golf de Mèxic. Doncs aquest ha estat el resum rítmic-estilístic dels temes d’aquest bon projecte d’aquesta cantant Sara Zamora. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de la líder del projecte, cantant i compositora: http://www.sarazamorajazz.com/ 

Doncs comencem amb les seves músiques, i ho farem amb el preciós i romàntic tema... 

7.- Lonely     (Zamora & Valdegrama)    4m50s 

Doncs ja veieu que hem deixat el swing momentàniament per endinsar-nos en noves línies musicals, càlides i ben interpretades, per una secció de cordes fregades magnífica, el piano del compositor Ángel Valdegrama i la persistent base rítmica de contrabaix i bateria, aquest José Alberto Marquina a les escombretes i el primer, el contrabaixista Juan Tae  amb unes magnífiques i precises notes, rítmiques notes que són el “quid” de tot plegat. El tema té la presentació cantada per Sara, un posterior i preciós quasi “pick-up” de cordes fregades a mode d’introducció al solo de Valdegrama, melòdic, profund, i encabit en l’ànima del tema. La calidesa d’aquestes notes i la seva dolçor ens el fan veure com un pianista al servei de la música. La cantant ha entrat en lo que seria el pont, i després l’ha iniciat de nou per així apropar-nos al final d’aquest melòdic i preciós primer tema de Sara Zamora & Ángel Valdegrama. Voldria dir-vos que m’ha agradat molt com canta Sara, amb la tendresa que ho fa, i també amb l’afinació, que la trobo perfecte, alhora que el bon gust de modular les notes en el tempo. 

I ens diuen que... Sara Zamora, cantant i compositora establerta a Múrcia, és la nova promesa del jazz. Porta des de l'any 2009 cantant jazz, blues i soul, encara que procedeix també d'influències com el rock, el pop i el rythm and blues. La seva veu negra, sensual i plena de matisos clàssics li ve donada a causa del seu influx de les principals vocalistes tradicionals del jazz com Sarah Vaughan, Peggy Lee, Ella Fitzgerald o Julie London. L'experiència musical de la murciana abasta col·laboracions en diverses formacions com l'Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia i el guitarrista flamenc Carlos Piñana, la Big Band dirigida per Ginés Martínez Vera i amb el reconegut pianista i productor Àngel Valdegrama. Ha cantat en prestigiosos teatres, auditoris i festivals, entre els quals destaca el Cartagena Jazz Festival. 

I ara podreu escoltar un altre tema d’aquest projecte, el compost pel seu germà José Zamora, suposo jo...el que titula el disc... 

3.- Do it        (J. Zamora)  4m21s 

Doncs amb aquest altre tema ens han tornat a sorprendre, i a corprendre ella amb la seva veu. El tema ha acabat delicadament havent-lo començat però el saxo alto de Paco Torregrosa amb una intro preciosa amb cordes fregades incloses. La melodia principal ha anat a càrrec del “Soli” dels saxos, dels vents per ben aviat arribar a un break delicat pel piano, moment on Sara ha començat a cantar-lo, amb suport també de contrabaix fins arribar a un moment àlgid amb tota la BB. El canvi tonal següent ha estat magnífic, donant-li un punt més de valor al tema, amb un final potent també. El posterior “Soli” dels vents, o sigui un solo on tots els vents, o seccions, segueixen una línia melòdica solista a modo de solo, ha donat pas de nou a la melodia de la  cantant i ja després el solo final del saxo alto, en un altre tema preciós compost per Sara & Ángel. 

Projecte format per una Big Band, secció de cordes i un quartet base, l'àlbum - Do it - recorre els principals vessants del jazz, el swing, el blues, el soul i el pop. Deu temes propis, on els arranjaments han estat escrits pel pianista i compositor, Àngel Valdegrama. I diu ella...Gràcies a tots els músics i amics que van col·laborar en l'enregistrament d'aquest disc. Especialment a Tomás Amela de Iberpiano i a el Teatre Apolo de l'Algar. A la meva família amb la meva eterna gratitud. 

I seguim amb un altre tema força swingat.... 

1.- Shall we Dance  (Zamora & Valdegrama)    3m25s 

I per com l’han començat, poc ens podríem suposar que l’acabarien de la manera que ho han fet, quina canya. Els inicis amb veu de Sara acompanyada per la guitarra de Juan Alarcón i posterior intervenció de la base rítmica, i sempre escoltant les delicades cordes fregades per sota, han estat preciosos. La melodia té una bellesa que ben aviat l’hem copsat. El swing apareix amb el contrabaix i la bateria amb escombretes, i també el canvi en el pont és magnífic, acabant de quallar un tema molt ben construït, en la seva estructura i harmonies diverses. Ai las, les coses però s’han girat del tot canviant el ritme, el tempo i situant-nos en el bell mig de New Orleans, on tot i seguir ells amb la mateixa melodia i harmonies, ben bé sembla que hagin començat un altre tema. Una altra demostració de la versatilitat d’aquesta parella Sara & Ángel, Ángel & Sara, compenetrats ells dos com estan, i la prova són aquests temes tan ben trenats. 

I acabarem el projecte de Sara Zamora amb l’entretingut tema.... 

4.- Complicated Films       (Zamora & Valdegrama)    3m01s 

I no sembla que podíem acabar de cap més manera sinó que amb aquest tema, tot i fer-ne una presentació inicial tot i seguint a New Orleans. La melodia del tema cantat per Sara potser ens hi ha allunyat una mica, tot i això, la pulsió rítmica és prou interessant. La intervenció dels solistes de la BB segueixen el tarannà més New Orleans i comencen amb el baterista fent com en el tema “Sing Sing Sing” de Benny Goodman. Els vents de canyes han derivat melòdicament cap a la cantant, mentre que els metalls enriqueixen per una altre ona estilística. Ens hem vist situats al bell mig del Carib, pel Tequila que els hi hem pogut escoltar. Acabada la intervenció de tots ells en el pla solista, la veu de la cantant recupera la melodia arribant al final del tema el qual han acabat de cop. Magnífic i curtet tema per acabar la presentació d’aquest “Do it” de Sara Zamora. Molt bé noia, segur que els èxits t’acompanyaran, i molt bé a tots els músics que l’han acompanyat especial menció al seu company compositor i pianista, Ángel Valdegrama. 

I després d’aquest molt bon projecte de Sara Zamora, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente........

Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la teva delicadesa i encabits els teus micro contes en les històries musicals del programa. 

I ara seguirem amb el projecte nominat pels Latin Grammys 2020 de l’amic Emilio Solla....

 

“PUERTOS: MUSIC FROM INTERNATIONAL WATERS”

Emilio Solla & Tango Jazz Orquestra 

Autoeditat

Enregistrat per Roy Hendrickson els dies 19 i 20 de març de 2019 a Oktaven, New York.

Editat per Brian Montgomery a NY durant l’abril-juliol de 2019.

Mesclat per Oscar Autie a El Cerrito a California, del 5 al 9 d’agost de 2019.

Masteritzat per Mike Marciano a NY els dies 12 i 13 d’agost de 2019.

Asistent de producció de la TJO: Eduardo Palacios.

Segona Assistent: Jasmine Tseng.

Ingeniers assistents: Charles Mueller i Edwin Huet

Productors: Kabir Sehgal, Paul Avgerinos

Co-Productor: Darcy James Argue

Productors executius: Denny Abrams, Kabir Sehgal 

La Tango Jazz Orchestra són:

Alex Norris, Jim Seeley, Brad Mason, Jonathan Powell, trompeta, fiscorn.

Noah Bless, Mike Fahie, Eric Miller, trombó

James Rodgers, trombó baix

Alejandro Aviles, saxos soprano i alt, piccolo, flauta

Todd Bashore, saxo alto, flauta, clarinet

Tim Armacost, saxo tenor, flauta alta, clarinet

John Ellis, saxos tenor i soprano, clarinet, flauta

Terry Goss, saxo baríton, clarinet baix

Julien Labro, bandoneón, accordina

Emilio Solla, piano, director

Pablo Aslan, contrabaix

Ferenc Nemeth, bateria

Percussionistes convidats:

Samuel Torres, congues a track 1

Arturo Prendez, percussió a track 2

Franco Pinna, bombo legüero a track 6

Convidats especials:

Arturo O’Farrill, piano a track 2

Edmar Castañeda, arpa a track 6 

Tota la música composta i arranjada per Emilio Solla (SGAE/BMI) 

Estem davant d’un projecte amb 8 temes, ampli, amb quasi una hora i quart i per això amb temes llargs d’unes magnífiques músiques, on la comunió entre el Jazz i les músiques de la seva estimada Argentina, és total. Disc nominat als Latin Grammy 2020 que demà lliuraran a Miami, essent la tercera vegada que l’Emilio hagi estat nominat als diferents Grammy. Esperem que el guany, car aquest projecte ben bé s’ho mereix. Tot i ser quasi tots els temes amb diversitat de ritmes, n’hi ha algun que segueix el mateix tarannà des de l’inici fins el final i aquest és la preciosa balada i 4rt “La Novena” (dedicada a Buenos Aires). I tot i el canvi rítmic al final del tema, el 7èt “Andan Luces” (dedicat a Cádiz), té majorment un tarannà força delicat també. També comença molt suau el 5èt “Four for Miles” (dedicat a New York), tot i els canvis rítmics posteriors. I també ho és de càlid el ritme en el preciós i 6èt  “Allegrón” (dedicat a Cartagena) d’Índies suposo, amb unes magnífiques percussions de Franco Pinna i arpa a càrrec de Edmar Castañeda. I és molt bonica la melodia del 2nt, “Llegará, Llegará, Llegará” (dedicada a Montevideo), la qual recordem per estar encabida en el seu anterior projecte “Second Half”, tema amb la percussió de l’Arturo Prendez i piano de l’Arturo O’Farrill. També pertany al seu anterior disc el tema i 3rt  “Chacafrik” (dedicat a Benguela) encabits ambdós aquí pel fet de relacionar-los amb els diferents ports implicats en la creació del Jazz i músiques afins que més li agraden a l’Emilio. I el primer track “Sol La, al Sol” (dedicat a La Habana) comença marcat pel ritme entretallat de les notes de saxos i posteriors demés, algunes notes que són les del títol del tema. Tot i això, el tema tindrà diversitat de breaks com el del bandoneón de Labro però seguirà i sempre amb les congues de Samuel Torres. I finalment el 8èt “Buenos Aires Blues” (dedicat a New Orleans) fet en directe a l’estudi, sembla, comença amb una potència increïble amb motiu principal a càrrec dels vents però també marcat per piano i bateria, tot i els canvis posteriors i breaks ben aviat amb el solo del trombó de Noah Bless. Posteriors canvis ens impressionaran com és habitual en aquest projecte on no tot acaba com comença, passant per múltiples canvis entremig, marca de la casa, de la de l’Emilio Solla. Magnífic treball que ben bé es mereix el Latin Grammy 2020. Tot i la dificultat d’haver de competir amb Chick Corea que també està nominat, és tot un honor per a ell estar-ne nominat, i ja és la tercera vegada. Molta sort Emilio. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina, en aquest cas, del bandcamp del disc de l’Emilio Solla, on un dels productors, Kabir Sehgal, explica amb la màxima precisió i abastament aquest projecte i on el podreu descarregar també.

https://emiliosolla.bandcamp.com/album/puertos-music-from-international-waters

I comencem a escoltar aquest magnífic projecte de l’Emilio Solla...i ho farem amb el tema dedicat al port de New York.... 

5.- Four for Miles    (Emilio Solla)          10m50s 

Doncs aquest és un tema llarg que el podríem dividir en les seves (meves) diferents parts per així copsar-lo millor. De fet la primera part podria ser la introducció del tema amb contrabaix i piano i melodia a la trompeta, i posterior afegit dels vents i bandeoneón, alhora que la resta de músics. Seguiria una segona part amb els solos, primer el de Norris, trompeta (canal esquerra) i el de Powell, trompeta (canal dret), ells dos alternant-se fins l’entrada de més músics i incrementant-ne el clímax emocional. Magnífics tots dos en els seus solos, brillants i melòdics alhora. Al final els han acabat tots dos alhora. La tercera part del tema seria el moment del break amb un Riff rítmic i solo central de Mason, trompeta amb sordina, on mica a mica la resta de músics van incrementant de nou les emocions i clímax. Una quarta part del tema, després d’aquest solo és la d’un altre break, ara a trompeta i delicat solo de nou pel canal esquerra de Norris. La cinquena part seria la part del piano sol per després trompeta i bandoneó, sembla, l’un amb notes soltes i els altres amb més elaboració musical. La sisena seria el desenvolupament d’aquesta secció de nou amb un solo de trompeta, central jo diria, i per tant de Mason. El ritme i cadència harmònica és impressionant, no per tempo i sí per persistència. El final del tema seria la continuació d’aquesta intervenció per quasi tota la Big Band, acabant-lo de cop. Magnífic tema, de prop d’11 minuts, i com el va anar desenvolupant l’Emilio en el moment de la composició i creació. 

I encara escoltarem un altre tema, tot i ser llargs....i que serà el dedicat al port de Cartagena de Indias.... 

6.- Allegron   (Emilio Solla)          9m06s 

Doncs amb temes complexos i llargs sembla una bona idea seccionar-los. Així doncs aquest “Allegron” l’han acabat de la manera que sempre dic, que en un directe s’allargaria segons públic i músics. I el tema ha començat, la seva primera part, la meva primera part, amb l’arpa i percussions diverses fent el motiu principal, per després anar-s’hi afegint alguns dels companys, o sigui Castañeda, arpa i Aviles, saxo soprano acabant-se aquesta primera part i començant la segona amb el solo de Castañeda a l’arpa, magnífica intervenció que conjuntament amb les percussions ens remet a l’inici del tema. Un solo a l’arpa com aquest em sembla no haver-lo escoltat mai. El tema es va desenvolupant seguint des del principi però l’aspecte del ritme podria ser el d’un “candombe”. La tercera part del tema seria el moment de l’impressionant “soli” dels vents, a partir del qual, el solo de Aviles al saxo soprano ens situa en la quarta part del tema; magnífic i llarg solo, per sonoritat, per fraseig i llenguatge jazzístic. La cinquena part torna a tenir els “solis” dels vents donant pas al solo del baterista Ferenc Nemeth. El final del tema el retrobem amb l’arpa, el soprano, ambdós canal esquerra, mentre que a la dreta hi notem la resta de la BB, percussions, etc...acabant-lo com he comentat abans.    

I ja acabarem amb les músiques dels tres projectes d’avui, que no amb les músiques del programa, i ho farem amb el tema dedicat al port de New Orleans... 

8.- Buenos Aires     (Emilio Solla)          10m41s 

I de quina manera més bèstia l’han acabat, carall. De fet l’han començat així, després dels primers moments d’afinació i de la introducció 1, 2, 3 de l’Emilio. La primera part seria aquesta, la presentació potent del tema per tots els vents, per tota la secció rítmica. Amb el primer break començaria la segona part, amb els solos, i el primer el de Bless al trombó, magnífic solo tot i recolzat per la base rítmica amb l’Emilio al piano. El solo de Norris, trompeta al canal esquerra, ha estat també genial. Segur que reconeixeu que això té una estructura de Blues i no només perquè ho digui el títol, i sí, per com evolucionen els solistes seguint-ne la seva estructura. Mica a mica va creixent-ne la intensitat emocional amb la resta de companys. El “Soli” dels vents, canyes, seria la tercera part del tema ara a tot tango, rítmicament parlant. El solo de  Goss, saxo bariton, inicia la quarta part amb una nova tanda de solos començada per ell. Magnífica improvisació al baríton en el canal esquerra, i sempre el recolzament de la base de tres. El solo de Labro, amb l’accordina, que deu ser una mena d’acordió més petit i per tant amb sons més aguts, és també remarcable, magnífic diria jo. I el final del tema seria l’iniciat pel curtet solo del baterista i el retrobament amb la melodia principal, acabant-lo d’una manera increïblement potent, ideal per acabar el projecte de l’Emilio Solla. 

I per si us pot interessar, al blog us posaré l’enllaç a l’anterior projecte de l’Emilio Solla, https://emiliosolla.bandcamp.com/album/second-half 

I després d’haver escoltat aquest magnífic tema del projecte “Puertos: Music from International Waters” de l’Emilio Solla, nominat enguany de nou als Latin Grammy 2020 ara és el moment per escoltar el tema a tot Hard Bop encara del doble CD de Lliuret el del Blue Note Explosion, i avui escoltareu un tema del pianista Jack Wilson del seu disc “Easterly Winds” amb gent com Lee Morgan, Garnett Brown, Jackie McLean, Bob Cranshaw i Billy Higgins, en el tema homònim que no comentaré pas....

 

CD2 3.- Easterly winds      (Jack Wilson)          5m49s 

Doncs ara sí que hem acabat les músiques del programa d’avui,i recordeu que primer hem escoltat als nostres amics de la Big Band de Montbau, i el seu “The Best is yet to Come”, (esperem que sigui veritat). Hem seguit amb el “Do it” de Sara Zamora per acabar amb el “Puertos: Music from international waters” de l’estimat Emilio Solla, havent acabat com acabem de fer, a tot Hard Bop amb el tema de Jack Wilson, i entremig, hem escoltat el micro conte de Carme de la Fuente. 

Espero que us hagi agradat el programa d’avui, dedicat a tres projectes diferents amb el denominador comú de la Big Band, però també el de l’ànim que aquest programa té, el de recolzar projectes de músics no massa coneguts, els dos primers, alhora que apostar per projectes reconeguts com és el cas de Puertos, i més encara sabent que demà l’Emilio Solla i la seva dona Paz Sintes estaran joiosos a Miami envoltats de tants i tants bons músics gaudint de la festa de la música, els Grammy 2020. 

I nosaltres encara sense concerts, com tothom, sabent que la Cultura és Segura i potser no ho sigui tant la “mobilitat”, que per això sembla estar “xapat” tot. En fi, que a veure quan podrem tornar-hi. Ja us en faré 5 cèntims quan això passi.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.